#terra gats

[sleepyfan-blog]

Day Four

Author’s Note:This is Day Four Of Hagiel’s Terrible, Awful, No Good Mission. First. Previous. Next. 

Tagged: @egrets-not-regrets @the-pure-angel @i-am-a-dragon34 @gallifreyianrosearkytiorsusan @bleedingichorhearts

Warnings: infidelity mention, ask me to tag something if it bothers you/I missed it

Summary: Hagiel learns some information from the Ultramarines and works alongside the mortals repairing the spaceport. Gossip begins to spread at the end of the shift, distracting the mortals, much to Hagiel's frustration.

Hagiel woke up five and a half hours later, a small frown appearing on his face. He had only meant to sleep for four hours. The extra hour and a half was an hour and a half that he could have been doing something in preparation from the Ultramarines’ arrival and inspection of the capital hive city. He muttered a mixture of curses and his morning prayers as he swiftly ate and got into his armor.

Once his helmet was on, he checked his vox for messages, a mixture of uncertainty and hope accompanying this task. Each of the leading mortals on the teams who were repairing the major hospitals had checked in with him. 

[This is Marius of Repair team Aleph. All major repairs have been completed on the North-Eastern Hospital. We have left a quarter of the team behind to aid in moving the recently arrived medical equipment in place, and to wait for the paint to arrive to get the hospital back to it’s full-shine state. Heading to the space port to begin assessment and repair. God emperor be praised, lord angel.]

[Amrice of Repair team Besh. Major repairs of the North-West hospital have been completed. We have left half of our team to finish the spit-shine repairs needed and to move bodies out to the cathedral to be sanctified and burned. The rest of us will be focusing on repairing the infrastructure along the east-west corridor on the upper levels. God emperor willing, we will complete this task on time, My Lord.]

[Beliath of repair team Calit. All repairs of the West-Central hospital have been completed. Sending excess paint and tiles over to East-central hospital. Currently working on the infrastructure on the North-south corridors. Those repairs should be completed on the upper levels by the end of the day. Will keep you up to date on timelines, Lord Hagiel]

[Penji of repair team Delta. All external repairs of the South-Eastern hospital have been completed, with the aesthetic repairs to be completed by the end of the day. Currently working on repairing the infrastructure of the mid-levels on the east-west corridor. Will keep you up to date on how repairs are going at shift changes, or if something drastic happens. By him on Terra, we might be able to pull this off, Lord.]. 

[Jacq of Repair team Elid. Major repairs of the South-western hospital have been completed. Aesthetic repairs postponed due to lack of paint and other supplies. We have been deputized by the Arbites to aid in body-removal and food-distribution. Team in good spirits, Lord Angel. Will update you on when we are free to continue fixing the city.]

[Manek of repair team Falco. All external repairs of the mid-levels hospital have been completed. Aesthetics repair of the hospital projected to be completed by the end of day. Next task will be aiding repair them Gat with repairing of the underhive infrastructure. Will update you as needed, Lord.]

[Ignis of Repair team Gat. All external repairs of the underhive hospital have been completed. Aesthetics repair of the hospital deemed to be low-priority and may be completed if time-permitting. We are currently working on repairing the infrastructure in the underhive. Will update you on how it goes at shift-change, Lord Hagiel]

Hagiel tasted the hope on his tongue at that, but it was tempered by the wariness beating in time with his hearts. Yes, all of this was good news. He had actually been surprised that the Arbites hadn’t deputized more of the repair teams for body disposal and food-distribution… On the other hand, the city desperately needed to look as if it hadn’t been half-destroyed by several xenos factions if they wanted to make at least an unremarkable impression upon the soon to be visiting Ultramarines. 

Speaking of the Brothers in Blue, Hagiel took a moment to center himself before checking both his vox, as well as The Resolve’s vox-system, to see if they had sent him any messages updating when they would be arriving. It would be just his luck to receive this much good news, only to find out that instead of having three more days to get the city and people into a semi-functioning state he had three hours before they were arriving… His mouth was very dry as he looked through the Resolve’s vox-logs. They’d seen fit to tell him who specifically, he and the mortals here were going to be playing host to.

By him on Terra!

They were definitely going to need to throw a welcome parade. Not doing so, despite the fact that this city, this system, was reeling and healing from attacks from Orkz, Eldar and Tyranids… There was little chance that the Captain of the second company of the Ultramarines would see anything less than a full welcome-parade and likely a feast in his and his brothers’ honor to be an insult to them… Especially as they were coming here on behalf of the new Regent of the Imperium - whoever the fuck that was. Hagiel wished he had a name, or at least a planet of origin, so as to have a guess as to what they might be like. 

The tone of the message strongly implied that the Regent might deign to grace this world with his presence in-person. Fuck! Fuck, fuck, fuck! He was going to contact Governor Shyrc and Captain-General Qvelt immediately, so that both of them would be able to start preparations for that particular incoming clusterfuck. God-emperor Hagiel hoped that it would be just the Captain of the Second company and a selection of his direct underlings visiting… As laughable as Captain Sicarius being considered just anything. The Maveric captain was well-known for his impressive feats on the battlefield… And infamously short temper and harsh tongue. 

He sent a mass-message to the mortal repair team leaders. [Focus efforts on repairing the spaceport and the surrounding infrastructure that will be most visible to our incoming Ultramarine guests. As Captain Sicarius is of noble descent, it is unlikely that he will take much of an interest in seeing the middle-levels or the Underhive.]

The Dark Eldar had landed in the spaceport, and had tried to descend upon the mortals who lived here like the vile parasites of suffering and misery they were. Dozens of his brothers had died valiantly pushing them back to the spaceport and off of this world. He had recovered his brothers’ bodies after the fighting had stopped, but he worried that the Drukhari may have left a nasty surprise or six for them to find while trying to put everything back to rights. 

He received acknowledgements from all seven team-leads currently on duty, though with a certain amount of unhappy undertones from those who had been focused on efforts in the mid and lower levels of the hive. Hagiel genuinely wanted all of the city repaired to the best of it’s abilities… But the Lamenter was also trying to be realistic as to what could be completed in the short time frame that they had and limited resources available to them.

His next order of business was to call Qvelt, waiting with as much patience as the God-Emperor was willing to grant him. His call went to voxmail. Granted, it was early in the morning, so Hagiel left him a brief voice message, informing him of Captain Sicarius’ impending visit - and the possibility of the new and deeply mysterious Imperial Regent possibly visiting this city in person as well. Hagiel then vox-called Qvelt, hoping that the captain-general would pick up.

Qvelt did not see fit to answer his vox. With an internal sigh that the Lamenter suppressed from becoming an External one, Hagiel duly informed the current head of the Arbites of this system who was coming to visit for certain, and who he also needed to prepare additional security for, just in case the new Imperial Regent did deign to visit their world. Every time Hagiel said that, a wave of nausea threatened his ability to keep the rations he’d eaten earlier inside his stomach, where they were supposed to be. 

God-emperor grant him the patience to deal with mortals. Perhaps they were both simply asleep, and would answer later. Hagiel tried vox-calling both of their second in commands. Elgath did not answer, but Lady Sablescar did.

“Good morning, Lord Hagiel. How may I be of service?” Lady Sablescar asked, the baseline human sounding a little tired.

“I am calling to inform you that we will, unfortunately, be needing to organize and throw a full Welcome parade and banquet for the Ultramarines who are coming to inspect this city. The second company captain and several of his officers are coming… In addition, it was strongly implied that the new Imperial Regent may be deigning to visit us with his retinue as well.” Hagiel explained, an apologetic note in his voice.

All subtle sounds of exhaustion were replaced by an intense and gratifying focus “I see. Has the timeline for their arrival changed at all? I have yet to go through the repair reports, but the projections when I went to sleep last night were promising. As were the reports about handling the minor scuffle in the lower levels. Have you spoken with the Lord Governor, or General Qvelt about this yet?”

“I tried, neither of them answered their vox-messages. Neither would Lieutenant Elgath. I am aware of the early hour of the morning, but I would not be calling if it was not an urgent matter.” Hagiel answered honestly, doing his best to bite back the irritation that bubbled up within his hearts. 

“That’s… A little strange. I’ll see what I can do to reach them on my end, as well as begin preparations for the welcome parade and the feast. Just so that I know where you are likely to be, in case you need to be reached, what are your plans for the day, Lord Angel?” Lady Sablescar responded. 

Hagiel answered “I will be working alongside repair team Aleph to repair the spaceport and surrounding upper-level infrastructure and buildings, unless something more urgent comes up during the day.” Part of him wondered if he should talk to the Inquisitor… But… Inquisitors. Ugh. No, he would reach out to the other, to be diligent in his duties. Maybe the Lord Inquisitor would also know who the new Imperial Regent is, or find out before they arrive. Or at least get a read on how they intend on ruling the Imperium.

The fact that the Ultramarines seemed to back this new Regent up - as evidenced by Sicarius apparently being at the Regent’s side currently, from the implications that he could read between the lines… It was possible that the new Regent was of Ultramar, rather than one of the Lords of Terra. 

“Noted, thank you for informing me, Lord Hagiel. If you’ll excuse me, there is much I need to organize in the next three days - unless the timeline of their arrival has changed?” Sablescar asked.

Hagiel found himself shaking his head as he answered “From what I was told, they are still projected to arrive in three days… It’s just that we may be playing host to not just Ultramarines, but the Regent they are backing as well.”

“... I see. I will send you an update on how preparations are by the end of the day, my lord.” SHe demurred.

“Thank you.” He murmured before hanging up. He paused, looking at his chronometer and huffed, All of this phone calling and people-wrangling had eaten up several hours of his morning that could have been spent rebuilding. But he should contact the Lord Inquisitor anyways. Even though they were pretending to be otherwise.

… Then again, they may not be a full Inquisitor, they were a member of the Inquisition, and from what he had observed, the highest ranking member of the Inquisition still alive within this system. Which was why he was calling one Lady Von Flint, waiting for her to pick up his call.

“Greetings, my lord. What may I do to aid you? I am a humble adminis-” The Inquisitor started.

“Don’t. Don’t start with the whole humble civil servant thing with me. I know that you’re a member of the inquisition. Quite possibly an Inquisitor, as you’re the one who slipped me the Astartes-grade snack at the party earlier this week.” Hagiel answered bluntly “I’m not done speaking yet, so do not interrupt me with lies and denials. Neither of us have the time for it. The Captain of the Second Company of Ultramarines is going to be the one inspecting this city… And possibly the new Imperial Regent as well.”

Von Flint was silent for a frustratingly long period of time before she spoke “I suppose it was teh astartes grade snack that gave me away? While I am aware that the relationship between the Inquisition and your chapter is… Fraught, to say the least, this headsup is a gracious one that I will not forget. I will begin preparations on my end. Do you have any idea as to the identity of this Regent? The frequent warp storms that plague this system make long-range communication incredibly difficult to rely on with any regularity, due to a number of factors that I am sure you are already aware of.”

“Apart from the strong implication that the Regent has the full support of the Ultramarine chapter, along with possibly all of their successor chapters? I don’t know. Captain Sicarius is the head of their bodyguards.” Hagiel informed the Inquisitor quietly. “The regent has apparently been moving from system to system, asking for the loyalties of the Imperial worlds they find there… and if the leaders of those worlds do not bend the knee, they use the might of the Ultramarine fleet to enforce compliance.” 

“... Oh… That is… Well. Alright then. I am guessing that, at best, those noncompliant rulers are killed quickly and publicly.” Von Flint managed out, voice trembling for just a moment “Some of my preparations will go towards speaking to Governor Shyrc and the other ruling noble families to strongly consider being very welcoming to the incoming Regent. I am sure that his good sense will prevail over any prideful notions that he may have.”  Von Flint answered. They paused for a moment before answering “I do need to ask this question as while you are a newcomer to this system, you as an Astartes, and one who helped lead our forces to victory when defeat was all but assured… Where do you stand?”

“I have sworn vows to Him on Terra, and to my chapter master. Unless I receive orders from either of those two superior officers, or evidence to suggest that this Regent does not rule because He ordained them to, I will heed the Imperial Regent and swear loyalty to them, as His representative ruler.” Hagiel answered truthfully. He also knew that this was the correct response to give, when speaking to an Inquisitor/a member of the Inquisition. He did have some private reservations, but he would not speak them aloud to anyone, save perhaps a trusted Brother or two… But all of them were dead, or too far away.

“Naturally. Your call has been a surprise but a… A welcome bit of news. I will speak with my network and begin preparations for the Regent’s arrival. Have you informed the Lord Governor, or the Captain-general?” The inquisitor asked curiously.

“I attempted to contact both of them, and their second in commands earlier this morning. Only Lady Sablescar was able or willing to actually answer her vox this morning. If you need to speak with me in person, and I am not answering my vox for whatever reason, I will be aiding in the repair of the spaceport and the damaged surrounding structures and infrastructures. I will have my vox on me, but given the kinds of metals used in the spaceport, the communications aspect of my vox could be interfered with.” Hagiel explained, before asking “Is there anything else that you wanted to talk to me about at this time?”

“Not at this time. I will vox if my network uncovers something urgent to handle that I am unable to handle on my own… Or if I get additional intel on who the New Imperial Regent may be.” Inquisitor Von Flint answered, “May The Emperor’s light guide you.”

“May His LIght guide you as well.” Hagiel answered automatically before ending the vox call. He briefly checks to see whether or not the three high ranking mortals he sent messages off to earlier have tried to contact him while he was speaking with the Inquisitor. 

None of them have, which is a little out of character for the three of them, but perhaps they are dealing with supply issues, or another riot has broken out on one of the nearby mining colonies and they are trying to handle that. Hagiel squares his shoulders and heads out to the reconstruction site with swift and purposeful steps.

~

The rest of the morning and afternoon passed in a blur of physical effort and reconstruction, in an unseasonable heat that would have dehydrated the mortals something dangerously, had Hagiel not insisted that they properly take care in the heat, by moving slowly and working in the shade whenever they could, and hydrate frequently. He had pulled on some of the few strings he had in this system in order to ensure that all of the repair teams currently working got the breaks and hydration they needed to not weaken in the heat. 

Hagiel’s armor provided all the thermo-regulation that he needed, but he did gratefully accept small sips of cool, refreshing water, as there was only so much recycled sweat one could tolerate before the tang started to turn one’s stomach. Besides, him clearly hydrating and taking small breaks throughout the shift encouraged the mortals to do the same when the liquid rations were being handed out.

The spaceport had taken relatively little damage as the invading Xenos had used it as a staging ground for trying to invade and assault the hive city, which also held true for the surrounding infrastructure. This meant that the repair team that he was working alongside had finished all of the necessary repairs in the surrounding area and in the spaceport itself by the setting of the sun. There had been a tense moment when Hagiel had been called in to disarm several Dark Eldar traps and an unexploded Orky big boomer, but he had been able to skillfully and easily disarm all of the xenos trickery without much difficulty. 

With the spaceport and the surrounding structures and infrastructure fully repaired, it had been decided that they would continue to work on fixing the major damaged roads and the like starting from the Space port until it was time for shift-change, whereupon the next group of mortals would take over. Currently, Hagiel was helping to clear away some debris, placing them into a large device that ground up the chunks of road and turned them into new road paving, which the mortals were spreading in the spots that needed patching. 

The sun was low in the sky, and there was about an hour or so left before the next shift of mortals relieved this one. Hagiel intended on working until he had to stop for his optimal four hours of sleep, as he still felt bad for oversleeping this morning, and how long it took him to vox-wrangle information to the mortals who needed it most. Not that Governor Shyrc, Captain-general Qvelt nor Lieutenant Elgath had seen fit to actually send him so much as a vox-text acknowledging what he had told them. Part of him was concerned that meant that whatever they were dealing with was a potentially Serious matter… One that the mortals had not seen fit to loop him into.

He was trying to ignore the slowly growing sense of impending Trouble their continued silence gave him, instead focusing on what he could do, what he could control. Which was ensuring that the Ultramarines who were coming to visit had no reasons to nag at him because the Hive City had not received the aid that they needed in order to properly recover from three consecutive Xenos attacks.

One of the mortals had stopped working, stretching and yawning a little before looking over to another and asked “Did you here? Lieutenant Elgath was caught by an Early morning patrol, leaving mister Raskoa’s home, just before sunrise this morning.” They revealed with a small smirk on their face.

“So? He works for the Lord Governor. It was probably some kind of late night meeting for getting the system back into order.” The other mortal pointed out.

“Yeah… Except that he was leaving the house without his pants on and a huge love bite still wet on his neck.” A third mortal chimed in, also smirking “At least, that’s what I heard.”

“Aren’t they of rival noble houses, or something like that?” The first mortal added. None of these mortals were working as diligently as they should be, and their rumor-mongering was starting to attract attention of the rest of the mortals on the repair crew.

“Nah, it’s just that Shyrc and the captain general have hated each other since, like, forever and that kind of fraternization would get them both fired, at minimum.” A fourth mortal chimed in.

“Aren’t both of them married to other people? Infidelity is a sin… Or at least it should be.” Th third mortal huffed, having stopped even pretending to work, their arms crossing over their chest as they leaned a little on the long-handled shovel they’d been using to shift debris.

More mortals were gathering around the gossips distracting them from their tasks.

A sigh left Hagiel as he rolled his shoulders and turned to the gathering crowd of chatty mortals. They had perhaps half an hour before the next shift of mortals arrived… But that was no reason o slack off, in the Space Marine’s personal opinion. It was bad optics for the oncoming shift to see the previous shift in a loose gaggle doing frak-all, rather than working. He was trying to come up with a tactful way to order the mortal to get back to their tasks without coming off as a high-handed asshole. The last thing he wanted to do was to antagonize these mortals three days before the Ultramarines - and maybe the Emperor-blessed Imperial Regent arrived on this world.

The mortals could potentially do a catastrophic amount of damage in that time, and it was not a headache that Hagiel wanted to try and handle. Not when there was already far too much to do and next to no time to do it in. 

Before he could speak, the mortal shift leader stomped over, calling out “There better he a good reason all of y’all are standing round talking, rather than working. Did you find another knife-ear trap that the Lord Astartes needs to handle?”

The gathered mortals startled into motion, once again going back to their tasks “We were taking a brief break, ‘cause of the late night heat.” One of the gossipy mortals called out.

The shift-leader harrumped at that “Fine. Break time’s over. You can talk if you want to, but keep working.” 

The rest of the mortals answered with a collective “Yes ma’am.” as they all returned to their various tasks.

Hagiel checked his vox-messages via his helmet vox as he continued to shift debris. Von Flint had sent him a message a little over an hour ago. It read,

[Potential political issue has come up. Two high ranking members of opposing political factions have been caught having sex with each other. From my initial investigation, there was nothing Ritualistic or Chaotic to the nature of the sex. Simply two people cheating on their partners at an inopportune and stressful time.]

Thank the god emperor for that. Slaaneshi grox-shite spread really fast amongst the Imperial Elite upon a world, once a cult got established most of the time. To stop the taint spreading further, full execution of all of the ruling mortals was generally needed, alongside their servants who had been exposed and likely tainted (often against their will), which was deeply unfortunate. [Anything you want me to do about the situation?] He sent, letting out a breath of relief. Hopefully that bit of grox-shite was not something that he had to deal with personally, as this sort of internal nonsense was squarely the purview of the Inquisition on non-Chapter worlds, such as this one.

[Not yet, though I thought you should be made aware of it. Both the Governor and the Captain-General are furious about it, but I am attempting to get them to refocus on issues that actually matter… But do I have your support, should I need your assistance in putting this matter to rest?] The inquisitor asked.

Hagiel hesitated for a couple of moments. He wasn’t sure if he wanted to say yes to that, with such a blanket statement from an Inquisitor he did not know. But it wasn’t as if he had many other options, and they needed this issue resolved quickly. [If I say yes, will you be able to get this matter resolved before the Ultramarines arrive? They are known for being highly political and with keen insights. A united front must be able to stand up to their keen-eyed scrutiny… Especially as they have the backing of the Imperial Regent.] He wouldn’t put it past the Ultramarines not to meddle in the affairs of this system if they felt that they could get away with it. The brothers in blue and gold were meddlesome types.

[I should be able to. And you bring up several excellent points that I had not considered. I will bring it up with both Shyrc and Qvelt. This kind of petty nonsense is wasteful and not something we can afford at this sensitive time.] Von Flint texted back. [How goes the rebuilding efforts?]

[Despite the heat, the spaceport and the surrounding structures have been fully repaired. I will be receiving the reports from the day shift leads in roughly ten minutes from now, but I have good reason to suspect that, barring anything unexpectedly unfortunate happening, we will have the city looking back to normal by the time the Ultramarines arrive.] Hagiel texts back. He is hesitant to say such a hopeful statement out loud, given the… Often unfortunate circumstances his brothers in gold often find themselves in, but this sex scandal is exactly the sort of nonsense that happens. 

[That is indeed good news. I am off to wrangle unhappy nobles.] Von Flint texted back,

[You have my deepest sympathies, and I wish you well in your endeavors.] Hagiel texted back, before refocusing entirely on the work before him. There was much left to do, but he did have hope that the physical structures of the city would be ready for inspection in time. 

[lesfoteses]

La miopia i les escopetes

2 de gener del 2023

Tenir miopia és una puta merda. Poca estona abans de llevar-nos i decidir que estàvem cansadíssims i que en tot cas demà ja anirem a esquiar, ha passat una cosa que quasi em mata del susto. Eren tipo les 6:42 del matí quan un cop molt fort ens ha despertat d'un bot. Alguna cosa de vidre s'havia trencat. Tinc un gat i el primer que he pensat és que s'havia matat el gat, que algo li havia caigut a sobre i se l'havia carregat. Però ha resultat que el gat és qui s'ha carregat un got de vidre de la cuina, el deu haver tirat contra el terra perquè mira, li ha sortit de dins, i s'ha trencat en mil bocins. I quan dic mil no exagero -o potser sí, però per poc-, hi havia vidres petitíssims fins i tot al plat del pinso, a la pica, sota la nevera, fins i tot sota la taula del menjador. No entenc amb quina potència ha tirat el got, perquè tremendo merder s'ha generat en un moment. I llavors, ah, la miopia! Tinc 3,25 i 3,75 al dret i l'esquerra respectivament, i quan m'he aixecat sobresaltada a "veure" què s'havia trencat, m'he oblidat d'agafar les ulleres. PERQUÈ CLAR, QUAN PASSEN ACCIDENTS, QUI PENSA EN AGAFAR LES ULLERES? El gat podria haver estat en perill i no hi he caigut, en què soc fotudament cega sense ulleres. Total que entre la son, els ulls mig aclucats per les lleganyes i la miopia, no veia una puta merda del merder. El Marc ha vingut darrere meu intentant-me guiar fins que li he dit que em portés les ulleres, per favor, que no podia més ja amb aquesta incapacitat que tant odio. I mentre escombrava la resta de vidres de got (ex got de Nocilla), pensava operar-me els putos ulls i tornar a ser una persona funcional en aquest món de Deu, per si mai torna a passar això però greu de veritat. He d'estar preparada, i sent miop, si això fos una pel·lícula i esclatés una guerra o un problema de veritat, moriria al primer quart d'hora.

El dia quasi s'ha tornat a esguerrar poc després d'esmorzar. Un cop al llit després de recollir els vidres, hem decidit que avui no esquiaríem, "ja en tot cas veiem demà". Així doncs, com que ens hem llevat tard, hem decidit justificar aquesta pèrdua de temps sobant anant a Queralbs a esmorzar. La carretera fins allà dalt és fantàstica, des de Ribes són poques corbes i bones vistes, a més no té pèrdua, que per gent com jo que em perdo de seguida en cotxe tot i anar amb el Google maps és perfecte. Sent dilluns a més, hi ha poca gent per la qual cosa es va molt tranquil. Hem esmorzat a Cal Xix, al pis de dalt, amb bones vistes de la vall, tot i que no hem sabut identificar ni un sol cim perquè som uns primos. Llavors hem tingut LA idea. Se'ns ha acudit buscar la casa de la família dels Pujol, perquè no sabíem quina era. Només ha calgut una cerca ràpida a Google per trobar fotos del Punt Avui i altres mitjans del casoplón dels Pujol-Ferrusola. I només ha calgut fer el poble de punta a punta per trobar la casa que buscàvem, no ha estat gens difícil, un nen sense l'ESO ho podria aconseguir.

Es tracta d'una casa -sorpresa- allunyada de la resta, -sorpresa 2- mig amagada entre arbres i -tercera sorpresa- amb les millors vistes de tot Queralbs. La reixa que protegeix la mansió ens l'hem trobat oberta, i ni el Marc ni jo hem dubtat un moment. Ens hem posat la caputxa, ens hem tret les sabates per no deixar petjades i hem entrat al jardí dels Pujol Ferrusola. A poc a poc, ens hem acostat fins on hi tenen el parking, i de cop, un gos comença a bordar i em fot un susto que caic a terra i encara em fa mal el maluc, demà em sortirà un blau. I llavors, un crit "Qui hi ha? Què hi feu aquí?". I llavors, òbviament, ens hem cagat a sobre.

Era un home que s'assemblava massa al Carles Puigdemont. PERÒ MASSA. Quan dic massa em refereixo al fet que a partir d'ara tindrem la teoria que Carles Puigdemont no està a Waterloo sinó que s'allotja a Queralbs, i que només va a Waterloo quan vénen mitjans o quan l'agenda l'obliga a ser-hi. El Carles -ara li diré així- ens ha vist, perquè tot i la caputxa heu de saber que la meva jaqueta és negra i rosa i la del Marc, vermella. Per la qual cosa, encara que potser no se'ns vegi la cara, se'ns veu la roba. Joder, quina putada hem pensat. I llavors no se'ns ha acudit res millor que fer-nos passar per turistes. Hem començat a parlar anglès, per fer veure que érem turistes que ens havíem perdut anant a Núria: "sorry, sorry, where is Núria?", i el KRLS: "Fora, turistes, de casa!", i he pensat "calla, no sigui aquest d'Arran", i llavors ens ha fet por perquè s'ha tret una escopeta de darrere. Mai he vist una escopeta de veritat des de tan a prop. He de dir que una escopeta de veritat des de tan a prop és igual que qualsevol escopeta de veritat però des de lluny, l'únic que com que tinc miopia, com més a prop més detalls puc apreciar. En aquest cas d'avui, hem pogut apreciar fins i tot el color del mànec. No sé si el Carles ens hagués arribat a disparar mai, matant-nos i creient havent-se carregat dos alemanys i que mai ningú hauria repatriat els cossos.

A la tarda hem baixat a la pista a fer uns xuts amb una de les pilotes de futbol que encara guardem al garatge de casa. És la primera pilota de futbol que em van regalar els Reis quan era petita. Ara està desinfladíssima, però encara aguanta i m'ha agradat jugar-hi. Tot anava bé fins que han arribat uns nens d'uns 10 o 13 anys. El Marc en aquell moment estava a la porteria i jo xutava "a marcar". De cop i volta, no sé què ha passat, però he xutat i se m'ha desviat la pilota, amb tan mala pata que li he rebentat la cara a un dels nens. Es deia Samuel i l'he fet plorar. L'hem acompanyat a la font perquè es posés aigua i després ens hem fugat, abans que vinguessin els pares o algo. Jo patia per si li havia trencat les dents, em fotria un bon pal ara haver de pagar una ortodòncia a un menor desconegut, la veritat... Abans de gairebé carregar-me el nen, havia tingut un tendre pensament de nostàlgia: veient-los he pensat un moment "ojalá tornar a ser així de petita per jugar cada dia". Però per sort se m'ha passat ràpid. Ni de conya tornaria enrere, quina mandra. Just després de pensar això, canyardo a la cara.

Ens hem ficat al llit d'hora avui, la idea és que demà anirem a La Molina i un cop allà, in situ, valorarem si val la pena o no pagar el forfait + el material per esquiar sobre els menys de 20cm de neu glaçada que hi deu haver a aquesta hora a la Costa Rasa.

[beachclub-hoekvanholland]

Ontdek De Beste Strandbar en Grill in Hoek van Holland - Betaalbaar Genieten aan Zee!

Hoek van Holland, een charmante kustplaats in Nederland, staat bekend om zijn prachtige stranden en ontspannen sfeer. Of je nu een lokale bewoner bent of een bezoeker van buitenaf, een dagje aan het strand is altijd een geweldig idee. En wat maakt een dag aan zee nog beter? Een betaalbare strandbar en grillhoek waar je kunt genieten van heerlijk eten en verfrissende drankjes natuurlijk!

Een Nieuwe Ontdekking: Betaalbare Strandbar en Restaurant

Onlangs ontdekte ik een Betaalbare strandbar en grillhoek uit holland- een betaalbare strandbar en restaurant die de perfecte ambiance biedt voor een ontspannen dagje uit. Deze charmante locatie, gelegen aan de kustlijn, biedt niet alleen een adembenemend uitzicht op de zee, maar ook een uitgebreid menu met heerlijke gerechten.

Culinaire Ervaring aan Zee

Of je nu zin hebt in een lichte snack, een smakelijke hamburger of een verfrissend drankje, deze strandbar en grillhoek heeft voor elk wat wils. De menukaart biedt een scala aan opties, variërend van verse zeevruchten tot sappige steaks, allemaal bereid met hoogwaardige ingrediënten en met zorg gepresenteerd.

Ontspannen Sfeer

Wat deze strandbar en grillhoek echt bijzonder maakt, is de ontspannen sfeer die er heerst. Of je nu plaatsneemt op het zonovergoten terras met je voeten in het zand of kiest voor een tafel binnen met uitzicht op de zee, je zult gegarandeerd genieten van een onvergetelijke ervaring. De vriendelijke bediening en de relaxte sfeer zorgen ervoor dat je je meteen thuis voelt.

Betaalbaarheid als Prioriteit

Wat deze strandbar en grillhoek nog aantrekkelijker maakt, is de betaalbaarheid. In een tijd waarin de kosten voor uit eten gaan soms de pan uit rijzen, biedt deze locatie kwaliteitsgerechten tegen redelijke prijzen. Zo kun je zonder zorgen genieten van een heerlijke maaltijd aan zee, zonder dat het een gat in je portemonnee slaat.

Conclusie

Of je nu op zoek bent naar een plek om te ontspannen na een lange werkweek of gewoon wilt genieten betaalbare strandbar en restaurant hoek van holland, een bezoek aan deze betaalbare strandbar en grillhoek is een absolute aanrader. Met zijn uitstekende eten, adembenemende uitzichten en ontspannen sfeer zal het zeker een van je favoriete bestemmingen worden voor een dagje aan zee.

[luiz-henrique]

=”[ A GRANDE CLAVÍCULA -: LIVRO QUATRO ( QUARTO ) ]”=

=”{ SECÇÃO H, SUB-SECÇÃO H- ZETA , Continuação de H-Épsilon }”=

“ Ante a Sombria e Mais Obscura Hécate (Hekate) ..., estão Gorgo e Mormo (...)-:

Vindo que em desde Lilith, a Rainha da Noite, dos Demônios, das Sombras Malevolentes que são Arqui- Demônios Femininos -: Vampiras , e dos Indizíveis Obscuros...,

Se Levantam as Gárgulas, as Áspides , os Basiliscos, as Quimeras, as Moiras , as Nornas , as Erínias : Fúrias , os Dragões , as Serpentes , os Oficiantes Sombrios , os Verdadeiros Cavaleiros do Desconhecido Armageddon , as Potências Infernais , para Servirem a DEUS , como o próprio DEUS lhes Ordena...,

DEUS que é AELOHIM : ELOAH : ELOHIM : SABAOTH : OGDOAS : JÉU : IAO : DEO : THEOS : AHEHIEH ASHR EHEIEH : TETRAGRAMMATON : SHADAY EL CHAI : EHEIEH: BRAHAMAN (...)-: IHVH...,

e mesmo (...)-: ALLAHU AKBAR...,

ALLAH...,

O INOMINÁVEL...,

Com seus Nomes e Mistérios Sagrados...,

Ante o qual -: Todos os Demônios Malvados e Outros de Natureza Não Humana -: DEVEM HONRAR E OBEDECER (...)!!! ! !!!

DEUS Criou o Inferno que Varre a Terra e Exalta o Além do Mais Alto dos Céus (...)!!!-:

Onde a Malevolência Atravessa Entre as Duas Colunas que são -: o Terror e o Horror...,

Próprios do “ Mal que Nunca Morre...,”

Guardião Terrível dos Sagrados Mistérios e Cumpridor Exímio Infalível dos Ofícios e Mais que DEUS Estabeleceu Serem Cumpridos...,

Ante a Verdade Esplêndida e o Indizível que Prevalece por Detrás do Mais que Eterno Cântico de Assim Seja (...)!!!! -:

“ Onde os Caminhos , Vias e Sendeiros do Inferno...,

estão “Pavimentados” com Sonhos ,

que se dão Espreitados pelos Piores Pesadelos...,”

em desde o Acesso e Mais aos Jardins e Reinos Escuros da Morte...,

a Morte que Mata...,

a Morte que Cura...,

a Morte que dá o Alumbre Secreto da Vida para seus Elegidos...,

Ante a Grande Noite , por Detrás de Todos os Dias e Noites , Auroras e Crepúsculos desta Terra (...)!-:

“( Abaixo , Palavras em Etíope Antigo, Extraídas de um dos Apócrifos Bíblicos, de Título -: “ Salomão e os Ferreiros “ , onde Ferreiros aqui Representam -: Demônios )”-:

“ IYAEL GAT’ AMA LAKUEÈL : HARAP ' OU , HARAP’ OU , Vinde -: NATOUÈL , IYOUNNATOUÈL , IYOUNNOTOUTÂÈL , IYOLAMAS , IYOUÈL , NAHEL , AMËLSIT , MÊTLËKHEKÈS , NOLMOS , QËDOUS , SËLOULAS -:

“SURSUM CORDAS ET PLUS ULTRA , as Palavras do Carro de Elias , que se Eleva até os Céus , Ante o Nome Sagrado de DEUS, que em Etíope Antigo se é KÄRSEB ELYOM (...)-:

MAABALÄ , BAB’ Ë OUA BAS’ EBAT’ A SABËE . AOUÈN , EOUÈN , AOUAOUÈL , ELOMÈRA !-: KADDOSH : KADOSH (...)!”-:

SHAYTHAN (...)!!!

Que os Demônios se Levantem com suas Lideranças, e Abrindo suas Portas entrem neste Ambiente e se Venham até mim...,

no Indetectável -: Fazendo Sentir suas Presenças , e com Falsetes de Vozes Sussurrantes , como as “ Vozes do Além “...,

em desde Murmurarem e me Chamarem pelo Nome e Testarem o meu Medo, Debaixo da Cama , Dentro dos Armários, nos Ângulos e Lacunas Escuras , Atravessando as Paredes como Espectros e Mais Fantasmas , Entrando Abaixo no Subterrâneo , Flutuando no Ar e Pairando sobre a Cama , os Arqui-Demônios Femininos , Escoltada por Demônios Terríveis e as Variantes Feéricos e Feéricos, Fadas e Outros Malvados, Vindos dos “ Contos de Fada “ , Trazidos pelo Inferno...,

Vamos Contar -: Um , Dois , Três...,

Não bem “ Carneirinhos “, e Não para Adormecer , Mas para Despertar...,

Quatro , Cinco, Seis , Sete...,

Caprinos que são Demônios , Saltitantes Arredios à darem Coices no Ar...,

Quem Nada Deve para DEUS, Nada Deve Temer , pois Até no Inferno ali Está DEUS, e sua Vera Justiça...,

Movei- vos , Mostrai- vos...,

Sêde propícios...,

PER PENTACULUM SALOMONIS ADVOCATI , DENT MIHI RESPONSUM VERUM! QUID TARDATIS ?! QUID MORAMINI ?! QUID FACTI ?!-:

PREPARATE VOS ! IN SUBITO! DE PRONTO !-:

HÉ- VAU - HÉ- IOD (...)!!!-:

ELOMÊRA , ELOMÈRA , ELOMÈRÂ...,

UGGAE : HEIRMAMENÉ ( em Grego Egípcio): a Fatalidade: Santa Morte , e mesma LILITH , a Serpente do Éden -: GIMELA: NAHASH: MORITOLYF...,

e mesma Rainha do Inferno...,

Ante o Vislumbrar do DIABO!-:

AIBU : SAUDÔ : HOSSANA !!!

SADOUQAÈL , ATOUDÄÈL , KIAS , KINÂMIS , ATOUÈL , ELA MARBEA AF ALËAF BAAF AYÂYÂS , AÔS , AYÂTAOS , TADÂTËËL , LAQALMOSËS LAËN- BALAM .

GUALÂMI , BAP’ ALAT’ AT , BOURSÂÈL , BËRSOUSËSËÈL , BËNÂSOUSOSASÂEL !

Aííí..., Já estou com medo...,

Se Arrastam pelo chão , Abaixo da Cama a Atravessam como Fantasmas Subindo Acima e Pairando no Ar...,

Ante o Tapa na Cara do Descrente...,

Onde se entro nos Santuários e Templos , Sim o Demônio me Acompanha , Mas à Servir a Glória Maior do Supremo Soberano dos Soberanos, que é DEUS...,

Ademais , que DEUS dê Poderes para os Demônios Quebrarem a “ Ladainha “ de qual seja dos Círculos Mágicos e Entrarem para Dentro...,

HELION , MELION , TETRAGRAMMATON -: Abre Passagem para os Demônios Entrarem...,

HOENEG , LUCARZ, RATH...,

Abre Passagem para os Demônios Entrarem...,

e o Círculo das Oferendas ou para Receber Algo ?-:

ZORTELO , LUARCAPRI (...)-:

MALON VIGA OIV -:

Abre Passagem para os Demônios Entrarem (...)!-:

“AMASARAC , ASARADEL , AKIBEEL , BERKAIAL (...)! “

PÁCTHUM !!!

E qual é o meu Círculo , Óh Demônios?

Olhem as Presas Afiadas do Lobo Voraz da Escuridão, Vejam como suas Garras se Mostram , Símbolo de Todo o Virtuoso Ódio, Sombra da Árvore da Vida , Espada Terrível que Zela pelos Sagrados Mistérios , onde DEUS Cria Monstros e Guardiões Terríveis, para Proteger seus Reinos e Impérios e para Zelar por seus Mistérios Sagrados...,

Não podeis Vê- lo , Demônios?

É a Faceta Masculina da Besta , FENRIR , Acompanhado por sua Irmã, a Faceta Feminina da Besta , JÖRMUNGANDR, que é um dos Reflexos Espelhados da mesma LILITH, a Rainha da Noite...,

e Assistido por sua Irmã -: HEL também Chamada HELA...,

Ante o Vislumbrar de LOKI ( LÓKI ) , que Desdobrado Ante si , em Outro Panteão é SETH , que Desdobrado Ante si, em Outro Panteão é CHERNOBOG, de Cujo Reflexo Espelhado é AKERBELTZ (...)-:

O Lobo Voraz da Escuridão com seus Ólhos que Brilham Terríveis , é meu Círculo Oculto, Óh Demônios e Outros Distintos de Natureza Não Humana (...)!!!

Lógo -: Urrem e Sacudam com Vossas Garras os Portões e Mais...,

Olhem aqui, Demônios, onde a Malvadez ou Maldade é a Virtude Solene do mesmo e Grande Desconhecido (...)!!!!

KINÂMIS , ATOUÈL, ELA MARBEA , AF ALËAF BAAF !

AYÂYÂS, AÂS , AYÂTAOS TADÂTËËL: TADÂTËÈL , LAQALMOSËS LAËN-BALAM.

GUALÂMI BAP’ALAT’ AT , BOURSÂÈL, BËRSOUSËSËÈL , BËNÂSOUSOSASÂEL.

IA! IA! IA!

Está Vindo!-: LOFAH’AM -: ZAKAMA YËGABRO TAAMRINA NËGABR QËDMA , Sacodem os Portões e Mais com Fúria e Força...,

Atravessa (...)!

Ante os Demônios e “ o Escolhido...,”

Perante destes as Lideranças...,

Projetado no Além...,

Para a Grande Arena...,

a Luta , Vença o Melhor Gladiador...,

Diante do Ressoar do Urro dos Demônios (...)!!!

TA’ LIQANA , NAOUAS’ ËË BAËDAOUINÂ KAËBA TAAMRINÂ -: MAUFAQA LËBON GAMISNA BAËDAOUINA , que Beleza!

LEFËH’ OM , IYOSËNAOI -:

AOUS’ ËË LËSANO BAAMATA MALÄËKËT (...)-:

O TAMRËKHËNÂ FADFADA YËBËËS !-:

DASKA , DASKA , GUADÂLAÏ , FAOUS , SERÂÏ , MAFAOUS (...)!-:

AZAKI , FALAFËD , DËKHT’ TOS (...)!!!-:

“ ZAMA ZAMA OZZA RACHAMA OZAI -: PLUS ULTRA ET SURSUM CORDAS ET SATANA -: SHAYTHAN (...)-:

HÉ- VAU- SH- HÉ- IOD (...)!!!!

YALDABAOTH !

ADAMAS , YALUHAN , ANÚBIS !!! -:

MAATH (...)!-:

SETH- AN (...)!!!!-:

EHEIEH, YEHOVAH , YEHOVAH – ELOHIM !-:

IPSANTAKOUNKAINKOUKEOK , KAINKOOOK , CHANCHOOOCH ( Nomes em Grego Egípcio)!!!

WSB : UUSBÉ ( Como o Berro de um Caprino Montez ) !-:

“ HWH ! “

JÉU , AGRACHAMMAREI , BARBELO , ZARAXAX : MASKELI : MASKELII , ZOROKHOTHORA (...)-:

“ MELCHISEDECK !!! -:

HELLÍASTHER (...)!!!! “

KALAPATAUROTH : ANCIÃO DOS DIAS : KETHER: KETHERIEL (...)!-:

“QLIPHOS ET QLIPPHOTH !!!-:

FERAH , RAHJAH : RAHJAM , RILEH : R’ LYEH , RJAH , AARESH , QADESH , KYADER : KYAÜER , FHIDOR : FHYDOR , JAUCH , VERJASH , KARIH : KARIM , NUH : HUM (...)-:

A Árvore da Morte -: RUITH -: ROTHAM , VAL : VALGOOR , o Dragão..., Reflexo de YOG - SOTHOTH , seu Guardião (...)!!!!”-:

KOTH ! KISH ! VOOR !

UMR AT- TAWIL , o de Vida Prolongada , o Mais Antigo -:

Não é Reflexo da Personificação Deidática Lúcifer, Embora seu Nome Conste no -:” DE UMBRARUM REGNI NOVEM PORTIS “, em desde a Obra Legítima Escrita por Roger Bacon -:

“ DE TENEBRARUM REGIS NOVEM PORTIS... ,”que Não é o DELOMELANICON , Mais Antigo e que Não Chegou a esta Posteridade, pois se Perdeu ...,

Onde UMR AT-TAWIL é um Reflexo de Outra Personificação Deidática ( Deidade ) que é YOG- SOTHOTH ( IAK- SAKKAK (...)!!!!-:

HCORIAXOJU , ZODCARNES , Vós que Povoais os Grandes Abismos...,

Ante o Terrível, que Não é Cego -:

AZATHOTH...,

Com CTHULHU , HASTUR e SHUB- NIGGURATH ...,

com NODENS , do Abismo...,

DAGON e seus 222 SERVOS NEGROS OBSCUROS , das Profundezas dos Mares e do Grande Oceano dos Oceanos...,

em desde o Mais Além...,

XENTHONO – ROHMATHRU , ANTQUELIS , DAMAMIACH que Repercute nas Montanhas : CROMYHA...,

BARBUELIS -: YOG-SOTHOTH (...)!!!-:

Ante ROBA EL- KHALIYEH , o PNEUMA VAZIO por Detrás de DAHNA , o Deserto Escarlate -:

DHO- HNA (...)!-:

CTHULHU Emerge da Cidade Oculta da Torre Submetida no Mar Sob os Mares , na Tumba Mais Além de Todas as Tumbas , no Abismo dos Antigos Holocaustos, de R’ LYEH...,

em desde o Mais Além...,

LHASTOR , e mesmo -: HASTUR Regressa da Estrela Obscura...,

SHUB- NIGGURATH , o Bóde ou Cabrito Montez Antropomorfo com Corpo Humano , Alado com Garras , o Obscuro Terrível..., com seus Mil e Inumeráveis Filhos e Filhas de Natureza Não Humana, dentre os quais estão Aqueles que Uivam e Urram , e Portam Cornos e Chifres , com Presas e Garras , Alados ou Não..., Reina Sobre os Feéricos e Elementais, Fadas , Ninfas , Sátiros e Faunos , das Relvas , Bosques , Florestas , Montanhas e Mais , em desde o Além Inimaginável...,

YOG-SOTHOTH se Fusionou à Personificação Deidática ( Deidade ) que é LOKI ( LÓKI ) , que Desdobrado Ante si, em Faceta Outra é SETH , que Desdobrado Ante si, em Faceta Outra é LÚCIFER (LUXIFERUS) , que Desdobrado Ante si, em Faceta Outra é CHERNOBOG, do qual AKER e mesmo AKERBELTZ é seu Reflexo...,

Onde CTHULHU, HASTUR e SHUB-NIGGURATH, como também -: o Surgido de si -: NAXYR : NARIX , e então AZATHOTH e NYARLATHOTHEP são Reflexos Espelhados de YOG-SOTHOTH, Desdobrado Ante si, que Motiva o seu Surgir como de NAXYR e NARIX , e então -: AZATHOTH do qual Surge NYARLATHOTHEP...,

Ante CTHULHU, HASTUR e SHUB-NIGGURATH (...)!!!! -:

E Assim CTHUGA Verte seus Domínios Sobre Fomalhaut...,

TSATHOGGUA , e mesmo : ÏSATTOGGUA Vem de N’ KAI , Junto com RHAN- TEGOTH , LLOIGOR , ZHAR e ITAQUA -: à “ Cavalgarem “ pelos Espaços Interestelares e Mais...,

AZATHOTH : AZAG- THOTH , que Não é Cego e Nem Louco, Vislumbra do Indizível...,

Diante do qual está -: “ NYARLATHOTHEP , o Criador e Destruidor de Mundos e Civilizações (...)!!! “ -:

EGYM , BAYEMON : PAIMON , AMAYMON , MAGOA -:

ORIENS , HARITHON : ARITON (...)-:

REX LUXIFERUS, DOMINE (...)!!!-:

“ Y ABU Y HAIAHD HÉLE ATOL- HÊ RÛTHE YESFAL INTA- TÁ- ALDHILÁLÁ : ALDHLÁLA CAFULMO HUMSANHÔ PAPAHÔ YME IL SHAD- LÁYL – HALU -: KANPA ( Recorda )-: KANDA ...,

K- PHANDA , KANDA...,

ESTHIRATHAH , MANTROUS , IR- RÊS , DACTHA , ONOS - PERATROUS , KANDA ..., MANTROUS KANDA(...)!”-:

“ CLATOS VERACTA VICTOR (...)”!!!-: CHIOA : ZHYON :

ZIHKUR (...)!!! ! !!! “

ON , ZOÉ , AZOTH -:

HIH- G- HOH ( G se pronuncia Gui ) ! "

"(Continua na Sub- Secção H- Eta)"

[luiz-henriques-posts]

=”[ A GRANDE CLAVÍCULA -: LIVRO QUATRO ( QUARTO ) ]”=

=”{ SECÇÃO H, SUB-SECÇÃO H- ZETA , Continuação de H-Épsilon }”=

“ Ante a Sombria e Mais Obscura Hécate (Hekate) ..., estão Gorgo e Mormo (...)-:

Vindo que em desde Lilith, a Rainha da Noite, dos Demônios, das Sombras Malevolentes que são Arqui- Demônios Femininos -: Vampiras , e dos Indizíveis Obscuros...,

Se Levantam as Gárgulas, as Áspides , os Basiliscos, as Quimeras, as Moiras , as Nornas , as Erínias : Fúrias , os Dragões , as Serpentes , os Oficiantes Sombrios , os Verdadeiros Cavaleiros do Desconhecido Armageddon , as Potências Infernais , para Servirem a DEUS , como o próprio DEUS lhes Ordena...,

DEUS que é AELOHIM : ELOAH : ELOHIM : SABAOTH : OGDOAS : JÉU : IAO : DEO : THEOS : AHEHIEH ASHR EHEIEH : TETRAGRAMMATON : SHADAY EL CHAI : EHEIEH: BRAHAMAN (...)-: IHVH...,

e mesmo (...)-: ALLAHU AKBAR...,

ALLAH...,

O INOMINÁVEL...,

Com seus Nomes e Mistérios Sagrados...,

Ante o qual -: Todos os Demônios Malvados e Outros de Natureza Não Humana -: DEVEM HONRAR E OBEDECER (...)!!! ! !!!

DEUS Criou o Inferno que Varre a Terra e Exalta o Além do Mais Alto dos Céus (...)!!!-:

Onde a Malevolência Atravessa Entre as Duas Colunas que são -: o Terror e o Horror...,

Próprios do “ Mal que Nunca Morre...,”

Guardião Terrível dos Sagrados Mistérios e Cumpridor Exímio Infalível dos Ofícios e Mais que DEUS Estabeleceu Serem Cumpridos...,

Ante a Verdade Esplêndida e o Indizível que Prevalece por Detrás do Mais que Eterno Cântico de Assim Seja (...)!!!! -:

“ Onde os Caminhos , Vias e Sendeiros do Inferno...,

estão “Pavimentados” com Sonhos ,

que se dão Espreitados pelos Piores Pesadelos...,”

em desde o Acesso e Mais aos Jardins e Reinos Escuros da Morte...,

a Morte que Mata...,

a Morte que Cura...,

a Morte que dá o Alumbre Secreto da Vida para seus Elegidos...,

Ante a Grande Noite , por Detrás de Todos os Dias e Noites , Auroras e Crepúsculos desta Terra (...)!-:

“( Abaixo , Palavras em Etíope Antigo, Extraídas de um dos Apócrifos Bíblicos, de Título -: “ Salomão e os Ferreiros “ , onde Ferreiros aqui Representam -: Demônios )”-:

“ IYAEL GAT’ AMA LAKUEÈL : HARAP ' OU , HARAP’ OU , Vinde -: NATOUÈL , IYOUNNATOUÈL , IYOUNNOTOUTÂÈL , IYOLAMAS , IYOUÈL , NAHEL , AMËLSIT , MÊTLËKHEKÈS , NOLMOS , QËDOUS , SËLOULAS -:

“SURSUM CORDAS ET PLUS ULTRA , as Palavras do Carro de Elias , que se Eleva até os Céus , Ante o Nome Sagrado de DEUS, que em Etíope Antigo se é KÄRSEB ELYOM (...)-:

MAABALÄ , BAB’ Ë OUA BAS’ EBAT’ A SABËE . AOUÈN , EOUÈN , AOUAOUÈL , ELOMÈRA !-: KADDOSH : KADOSH (...)!”-:

SHAYTHAN (...)!!!

Que os Demônios se Levantem com suas Lideranças, e Abrindo suas Portas entrem neste Ambiente e se Venham até mim...,

no Indetectável -: Fazendo Sentir suas Presenças , e com Falsetes de Vozes Sussurrantes , como as “ Vozes do Além “...,

em desde Murmurarem e me Chamarem pelo Nome e Testarem o meu Medo, Debaixo da Cama , Dentro dos Armários, nos Ângulos e Lacunas Escuras , Atravessando as Paredes como Espectros e Mais Fantasmas , Entrando Abaixo no Subterrâneo , Flutuando no Ar e Pairando sobre a Cama , os Arqui-Demônios Femininos , Escoltada por Demônios Terríveis e as Variantes Feéricos e Feéricos, Fadas e Outros Malvados, Vindos dos “ Contos de Fada “ , Trazidos pelo Inferno...,

Vamos Contar -: Um , Dois , Três...,

Não bem “ Carneirinhos “, e Não para Adormecer , Mas para Despertar...,

Quatro , Cinco, Seis , Sete...,

Caprinos que são Demônios , Saltitantes Arredios à darem Coices no Ar...,

Quem Nada Deve para DEUS, Nada Deve Temer , pois Até no Inferno ali Está DEUS, e sua Vera Justiça...,

Movei- vos , Mostrai- vos...,

Sêde propícios...,

PER PENTACULUM SALOMONIS ADVOCATI , DENT MIHI RESPONSUM VERUM! QUID TARDATIS ?! QUID MORAMINI ?! QUID FACTI ?!-:

PREPARATE VOS ! IN SUBITO! DE PRONTO !-:

HÉ- VAU - HÉ- IOD (...)!!!-:

ELOMÊRA , ELOMÈRA , ELOMÈRÂ...,

UGGAE : HEIRMAMENÉ ( em Grego Egípcio): a Fatalidade: Santa Morte , e mesma LILITH , a Serpente do Éden -: GIMELA: NAHASH: MORITOLYF...,

e mesma Rainha do Inferno...,

Ante o Vislumbrar do DIABO!-:

AIBU : SAUDÔ : HOSSANA !!!

SADOUQAÈL , ATOUDÄÈL , KIAS , KINÂMIS , ATOUÈL , ELA MARBEA AF ALËAF BAAF AYÂYÂS , AÔS , AYÂTAOS , TADÂTËËL , LAQALMOSËS LAËN- BALAM .

GUALÂMI , BAP’ ALAT’ AT , BOURSÂÈL , BËRSOUSËSËÈL , BËNÂSOUSOSASÂEL !

Aííí..., Já estou com medo...,

Se Arrastam pelo chão , Abaixo da Cama a Atravessam como Fantasmas Subindo Acima e Pairando no Ar...,

Ante o Tapa na Cara do Descrente...,

Onde se entro nos Santuários e Templos , Sim o Demônio me Acompanha , Mas à Servir a Glória Maior do Supremo Soberano dos Soberanos, que é DEUS...,

Ademais , que DEUS dê Poderes para os Demônios Quebrarem a “ Ladainha “ de qual seja dos Círculos Mágicos e Entrarem para Dentro...,

HELION , MELION , TETRAGRAMMATON -: Abre Passagem para os Demônios Entrarem...,

HOENEG , LUCARZ, RATH...,

Abre Passagem para os Demônios Entrarem...,

e o Círculo das Oferendas ou para Receber Algo ?-:

ZORTELO , LUARCAPRI (...)-:

MALON VIGA OIV -:

Abre Passagem para os Demônios Entrarem (...)!-:

“AMASARAC , ASARADEL , AKIBEEL , BERKAIAL (...)! “

PÁCTHUM !!!

E qual é o meu Círculo , Óh Demônios?

Olhem as Presas Afiadas do Lobo Voraz da Escuridão, Vejam como suas Garras se Mostram , Símbolo de Todo o Virtuoso Ódio, Sombra da Árvore da Vida , Espada Terrível que Zela pelos Sagrados Mistérios , onde DEUS Cria Monstros e Guardiões Terríveis, para Proteger seus Reinos e Impérios e para Zelar por seus Mistérios Sagrados...,

Não podeis Vê- lo , Demônios?

É a Faceta Masculina da Besta , FENRIR , Acompanhado por sua Irmã, a Faceta Feminina da Besta , JÖRMUNGANDR, que é um dos Reflexos Espelhados da mesma LILITH, a Rainha da Noite...,

e Assistido por sua Irmã -: HEL também Chamada HELA...,

Ante o Vislumbrar de LOKI ( LÓKI ) , que Desdobrado Ante si , em Outro Panteão é SETH , que Desdobrado Ante si, em Outro Panteão é CHERNOBOG, de Cujo Reflexo Espelhado é AKERBELTZ (...)-:

O Lobo Voraz da Escuridão com seus Ólhos que Brilham Terríveis , é meu Círculo Oculto, Óh Demônios e Outros Distintos de Natureza Não Humana (...)!!!

Lógo -: Urrem e Sacudam com Vossas Garras os Portões e Mais...,

Olhem aqui, Demônios, onde a Malvadez ou Maldade é a Virtude Solene do mesmo e Grande Desconhecido (...)!!!!

KINÂMIS , ATOUÈL, ELA MARBEA , AF ALËAF BAAF !

AYÂYÂS, AÂS , AYÂTAOS TADÂTËËL: TADÂTËÈL , LAQALMOSËS LAËN-BALAM.

GUALÂMI BAP’ALAT’ AT , BOURSÂÈL, BËRSOUSËSËÈL , BËNÂSOUSOSASÂEL.

IA! IA! IA!

Está Vindo!-: LOFAH’AM -: ZAKAMA YËGABRO TAAMRINA NËGABR QËDMA , Sacodem os Portões e Mais com Fúria e Força...,

Atravessa (...)!

Ante os Demônios e “ o Escolhido...,”

Perante destes as Lideranças...,

Projetado no Além...,

Para a Grande Arena...,

a Luta , Vença o Melhor Gladiador...,

Diante do Ressoar do Urro dos Demônios (...)!!!

TA’ LIQANA , NAOUAS’ ËË BAËDAOUINÂ KAËBA TAAMRINÂ -: MAUFAQA LËBON GAMISNA BAËDAOUINA , que Beleza!

LEFËH’ OM , IYOSËNAOI -:

AOUS’ ËË LËSANO BAAMATA MALÄËKËT (...)-:

O TAMRËKHËNÂ FADFADA YËBËËS !-:

DASKA , DASKA , GUADÂLAÏ , FAOUS , SERÂÏ , MAFAOUS (...)!-:

AZAKI , FALAFËD , DËKHT’ TOS (...)!!!-:

“ ZAMA ZAMA OZZA RACHAMA OZAI -: PLUS ULTRA ET SURSUM CORDAS ET SATANA -: SHAYTHAN (...)-:

HÉ- VAU- SH- HÉ- IOD (...)!!!!

YALDABAOTH !

ADAMAS , YALUHAN , ANÚBIS !!! -:

MAATH (...)!-:

SETH- AN (...)!!!!-:

EHEIEH, YEHOVAH , YEHOVAH – ELOHIM !-:

IPSANTAKOUNKAINKOUKEOK , KAINKOOOK , CHANCHOOOCH ( Nomes em Grego Egípcio)!!!

WSB : UUSBÉ ( Como o Berro de um Caprino Montez ) !-:

“ HWH ! “

JÉU , AGRACHAMMAREI , BARBELO , ZARAXAX : MASKELI : MASKELII , ZOROKHOTHORA (...)-:

“ MELCHISEDECK !!! -:

HELLÍASTHER (...)!!!! “

KALAPATAUROTH : ANCIÃO DOS DIAS : KETHER: KETHERIEL (...)!-:

“QLIPHOS ET QLIPPHOTH !!!-:

FERAH , RAHJAH : RAHJAM , RILEH : R’ LYEH , RJAH , AARESH , QADESH , KYADER : KYAÜER , FHIDOR : FHYDOR , JAUCH , VERJASH , KARIH : KARIM , NUH : HUM (...)-:

A Árvore da Morte -: RUITH -: ROTHAM , VAL : VALGOOR , o Dragão..., Reflexo de YOG - SOTHOTH , seu Guardião (...)!!!!”-:

KOTH ! KISH ! VOOR !

UMR AT- TAWIL , o de Vida Prolongada , o Mais Antigo -:

Não é Reflexo da Personificação Deidática Lúcifer, Embora seu Nome Conste no -:” DE UMBRARUM REGNI NOVEM PORTIS “, em desde a Obra Legítima Escrita por Roger Bacon -:

“ DE TENEBRARUM REGIS NOVEM PORTIS... ,”que Não é o DELOMELANICON , Mais Antigo e que Não Chegou a esta Posteridade, pois se Perdeu ...,

Onde UMR AT-TAWIL é um Reflexo de Outra Personificação Deidática ( Deidade ) que é YOG- SOTHOTH ( IAK- SAKKAK (...)!!!!-:

HCORIAXOJU , ZODCARNES , Vós que Povoais os Grandes Abismos...,

Ante o Terrível, que Não é Cego -:

AZATHOTH...,

Com CTHULHU , HASTUR e SHUB- NIGGURATH ...,

com NODENS , do Abismo...,

DAGON e seus 222 SERVOS NEGROS OBSCUROS , das Profundezas dos Mares e do Grande Oceano dos Oceanos...,

em desde o Mais Além...,

XENTHONO – ROHMATHRU , ANTQUELIS , DAMAMIACH que Repercute nas Montanhas : CROMYHA...,

BARBUELIS -: YOG-SOTHOTH (...)!!!-:

Ante ROBA EL- KHALIYEH , o PNEUMA VAZIO por Detrás de DAHNA , o Deserto Escarlate -:

DHO- HNA (...)!-:

CTHULHU Emerge da Cidade Oculta da Torre Submetida no Mar Sob os Mares , na Tumba Mais Além de Todas as Tumbas , no Abismo dos Antigos Holocaustos, de R’ LYEH...,

em desde o Mais Além...,

LHASTOR , e mesmo -: HASTUR Regressa da Estrela Obscura...,

SHUB- NIGGURATH , o Bóde ou Cabrito Montez Antropomorfo com Corpo Humano , Alado com Garras , o Obscuro Terrível..., com seus Mil e Inumeráveis Filhos e Filhas de Natureza Não Humana, dentre os quais estão Aqueles que Uivam e Urram , e Portam Cornos e Chifres , com Presas e Garras , Alados ou Não..., Reina Sobre os Feéricos e Elementais, Fadas , Ninfas , Sátiros e Faunos , das Relvas , Bosques , Florestas , Montanhas e Mais , em desde o Além Inimaginável...,

YOG-SOTHOTH se Fusionou à Personificação Deidática ( Deidade ) que é LOKI ( LÓKI ) , que Desdobrado Ante si, em Faceta Outra é SETH , que Desdobrado Ante si, em Faceta Outra é LÚCIFER (LUXIFERUS) , que Desdobrado Ante si, em Faceta Outra é CHERNOBOG, do qual AKER e mesmo AKERBELTZ é seu Reflexo...,

Onde CTHULHU, HASTUR e SHUB-NIGGURATH, como também -: o Surgido de si -: NAXYR : NARIX , e então AZATHOTH e NYARLATHOTHEP são Reflexos Espelhados de YOG-SOTHOTH, Desdobrado Ante si, que Motiva o seu Surgir como de NAXYR e NARIX , e então -: AZATHOTH do qual Surge NYARLATHOTHEP...,

Ante CTHULHU, HASTUR e SHUB-NIGGURATH (...)!!!! -:

E Assim CTHUGA Verte seus Domínios Sobre Fomalhaut...,

TSATHOGGUA , e mesmo : ÏSATTOGGUA Vem de N’ KAI , Junto com RHAN- TEGOTH , LLOIGOR , ZHAR e ITAQUA -: à “ Cavalgarem “ pelos Espaços Interestelares e Mais...,

AZATHOTH : AZAG- THOTH , que Não é Cego e Nem Louco, Vislumbra do Indizível...,

Diante do qual está -: “ NYARLATHOTHEP , o Criador e Destruidor de Mundos e Civilizações (...)!!! “ -:

EGYM , BAYEMON : PAIMON , AMAYMON , MAGOA -:

ORIENS , HARITHON : ARITON (...)-:

REX LUXIFERUS, DOMINE (...)!!!-:

“ Y ABU Y HAIAHD HÉLE ATOL- HÊ RÛTHE YESFAL INTA- TÁ- ALDHILÁLÁ : ALDHLÁLA CAFULMO HUMSANHÔ PAPAHÔ YME IL SHAD- LÁYL – HALU -: KANPA ( Recorda )-: KANDA ...,

K- PHANDA , KANDA...,

ESTHIRATHAH , MANTROUS , IR- RÊS , DACTHA , ONOS - PERATROUS , KANDA ..., MANTROUS KANDA(...)!”-:

“ CLATOS VERACTA VICTOR (...)”!!!-: CHIOA : ZHYON :

ZIHKUR (...)!!! ! !!! “

ON , ZOÉ , AZOTH -:

HIH- G- HOH ( G se pronuncia Gui ) ! "

"(Continua na Sub- Secção H- Eta)"

[teonys-jf]

do you have some dumb shalashska sibling stories? or like funny moments of them

so, funny thing, i’ve switched stuff around!

now it’s toby, xander {xavier}, and terra are all siblings and cousins to ein {zack’s side} and technically jay {aphmau} but the gats wanted to keep in touch with sylvanna so they spent more time together :) also, terra is the half-sister to toby and xander, terra’s mom is in her first marriage with the boy’s dad and it’s his second marriage

but i’m sure i’ve got some family stories :)

so toby is the oldest, xander is the middle, and terra is the youngest

xander hated growing up in public school with the “oh you’re toby’s brother? how funny is that!” stuff and was obviously uncomfortable and wanting out of the situation

terra loved it, though, and would take pride in it and always make ‘my brothers gonna beat you up’ jokes and already be on good terms with teachers

xander was the closest in age with ein, so they spent the most time together

at one of the family get-togethers, they decided to pour milk down the toilet and not flush. they were like 5 or 6 and came back giggling, and after their grandmother found out what they’d done, they got in trouble {ein got in more trouble than xander because zack and elizabeth were not made to be parents}

terra was close with jay, they constantly had sleepovers in middle school despite their schools being hours apart

when jay was homeschooled terra would try and keep them up to date with what was going on in her school, leading to the misconception of school even more than if it was just anime since terra loved making up stories and forgot to say which were made up

sylvanna was happy that her little girl wasn’t going to be lonely during homeschool and would thank jacob and kristine, who waved it off and said they were glad terra had someone with enough energy to keep up with her

toby would try and help ein once he was old enough to see what’s going on, but ein had already shut himself off from the world. instead, toby kept in contact with him over the years through online games and they loved playing tf2 together

when xander and jay were little, they got on each other’s nerves and would ‘play fight’ as sylvanna called it, but xan’s father would call it wrestling. eventually when they lost their first teeth on separate occasions they had to stop

neither of the kids remember this, just that they lost their teeth while family was over

sylvanna told this story to eric and that’s how jay found out about it, who immediately called terra and told her about it {didn’t have xander’s phone number}

terra loved to be outside in summer all of the time, mostly during sunny days. she would get toby and xander outside too, but terra would forget about sunscreen and get burned

xander used to torture her when she got sunburned, but stopped when he was a tween

toby would usually be the responsible one and bring out water/snacks for all of them, their parents would either read outside as the kids had fun or sing/dance inside

xander was the one who gave terra her tattoo idea, toby took all of them to the parlor when it was getting done. terra doesn’t have great pain tolerance, and her brothers ran in as she waved them off going “everything’s good, just a baby” and wiped a tear away

toby tipped the guy directly for an apology, they laughed and said it was okay and that if it was their family, they would’ve done the same thing

terra understood where ein was on being the half sibling and would try to cheer him up when they were little by making drawings of the gats, marin-filla, and filla family

he forgot that it’s in a box in storage, but remembers her smile and gets happy

they also connect over their half-aquatic sides and always worked together on ocean-themed coloring books

terra was ecstatic to learn that her and jay were going to be roommates in college, and gave a lot of ideas for them to hang out and watch netflix and pizza parlors

jay is allergic to pepperoni, so they’re mostly stuck with cheese, but terra doesn’t mind

there was a running joke between the two that terra would put a slice of pepperoni on what food was hers

jay met, and found out about, ein through toby. after she agreed to be the carrier for aaron and lily’s baby, since her second pregnancy would put her in danger, aaron mentioned toby who introduced the hald-siblings

jay was pissed that sylvanna didn’t tell her about ein and elizabeth, as sylvanna explained everything from her side jay asked what terra saw and got that side and put everything together

jay and ein don’t treat each other as siblings, more like strangers on decent enough terms

jay would be more likely to ask terra or toby to look after levin, malachi, and gabriel if zoey is out of commission

i should probably mention all of the schools everyone went to oopsies

terra, toby, and xander went to falcon high, decent public school

jay went to phoenix drop highschool, fluctuating private school

ein went to scale high, bad public school

jay, xander, and terra went to falcon claw university while toby went into military service and met aaron, ein did online college

[kingdom-hearts-fic-writing]

HYPERFIXATING on @chachacharlieco 's old Tarzan au.

gat DAYM it is a classic and i NEED a take on the second half of the movie.

imagine Aqua fills Clayton's role (rather than or in addition to an extension of Jane) vs. Terra's Kerchak. She's been hired not just for protection but covertly to help to find the missing baby lost years back to a shipwreck (tarzan/sora), and that's why she arranges to quietly have him kidnapped into the brig when it's time for Kairi/Jane to go home (shades of antiaqua doing what needs to be done). But ofc it doesn't work bc Sora's friends break him out and he and Kairi escape the ship, with Aqua pursuing them all the way back to Terra (who is pissed). Aqua is not as bad as Clayton so she doesn't shoot Terra dead -- but even so Terra wants justice and Kairi/Sora are not gonna let Aqua get killed over that either so...

ends up with a very complicated and unsatisfactory situation for everyone. or DOES it? cue act 4

[profumoditulipani]

european holiday

PRAGA (organizzato da dahyun) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 :   visiteremo la città vecchia, con la sua famosa piazza medievale in cui si può vedere l'orologio astronomico con le figure lignee che si animano allo scoccare dell'ora. poi passeremo davanti alla chiesa di santa maria di tyn, con le sue guglie gotiche, e alla chiesa bianca di san nicola. passeggeremo per il ponte carlo e la sera la trascorreremo all'hard rock cafè!! • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : visiteremo il borgo del castello di praga!! per arrivarci prenderemo il tram 22 o 23 da malostranské námestí e scenderemo a pohorelec. da lì potremo iniziare la visita dal monastero di strahov e poi seguire il percorso che ci porterà all’ingresso dell'area del castello— potremo anche visitare il palazzo reale in cui il 23 maggio 1618 ci fu la defenestrazione di praga, che diede il via alla guerra dei trent'anni. ci potremo spostare poi sull'isola di kampa, al centro di praga e a lato del ponte carlo, che è come una piccola venezia, e poi stare lì per la sera!! • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : immancabile è la visita a piazza venceslao e poi, con la funicolare, alla collina di petrín. • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : appartamento al royal route residence.

PARIGI (organizzato da dowoon) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : visita della città passando per la torre eiffel, per gli champs-elyséees e l'arco di trionfo.

* il louvre: il museo richiede più di un giorno per essere visitato per intero, meglio quindi scegliere alcuni punti-chiave e concentrarsi su di essi e le mappe del museo sono disponibili presso l'ingresso o su internet. come arrivarci: la fermata della metropolitana per il louvre si trova sulla linea gialla 1 o linea rosa 7. * gli champs-elysées e l'arco di trionfo: da qui si può avere una veduta spettacolare di parigi, tra cui quella della torre eiffel in lontananza, semplicemente salendo sull'arco di trionfo di napoleone, in place de l'etoile. (è consigliato passeggiare, dopo questa veduta, nei giardini lungo gli champs-elysées, e di dare un'occhiata ai molti negozi lungo la strada). come arrivarci: dopo aver visto il louvre, basta spostarsi di appena tre fermate sulla linea gialla della metropolitana 1. * la torre eiffel: icona della skyline della città; la vista dalla cima è particolarmente bella di notte, quando è facile capire perché parigi ha uno dei suoi soprannomi nella "città delle luci". di giorno le code sono /sempre/ molto lunghe e si perde molto tempo prezioso, cosa che invece non succede la notte ed è per questo che, per concludere in bellezza il primo giorno parigino, andremo qui. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : palazzo di versailles e pigalle. con un treno regionale il palazzo lo si raggiunge in meno di un'ora. * il palazzo di versailles è meraviglioso, i giardini sono addirittura spettacolari ed è immenso, perciò dedicheremo ad esso buona parte del giorno. i tre itinerari principiali sono: (1) gli appartamenti del re, della regina e il salone degli specchi; (2) grande e piccolo trianon; (3) il parco e i giardini. prima che possa far notte ritorneremo a parigi per passare la serata al centro della città, andremo a mangiare qualcosa di tipico e lo faremo a pigalle. pigalle è il quartiere della vita notturna di parigi, famoso per i suoi club, cabaret e bar. è anche conosciuto come il quartiere a luci rosse di parigi. di fama mondiale è il moulin rouge, che ci offrirà.. --> lo spettacolo «féérie» ed il suo celebre french cancan. il prezzo include: - una serata danzante alle 19:00; - mezza bottiglia di champagne a persona; - spettacolo delle 21:00. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : giverny e crociera serale sulla senna. dopo le scorse due giornate intense e piene di luoghi meravigliosi e gioiosi, ci prenderemo una mattinata libera per fare colazione con croissant, biscotti francesi e macaroons, proseguendo per l’ora di pranzo verso la casa di un nostro caro amico: claude monet. l'escursione ci porterà via poche ore: il piccolo borgo di giverny si trova sulle sponde della senna, a 80 km a ovest di parigi ed è raggiungibile facilmente e velocemente in autobus. ammireremo aiuole di fiori e piante d'ogni tipo, ninfee e salici piangenti, che ci faranno percepire ancora la presenza dell'artista e della sua ispirazione. torneremo a parigi per le 17:00, così avremo tempo per riposare e per essere, alle 19:00, a bordo di un’imbarcazione panoramica per una crociera con aperitivo sulla senna. vedremo tutti i monumenti principali nel giro di un'ora e lasceremo l'imbarcazione di fronte alla famosa cattedrale di notre dame. • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : hotel flannels paris.

BARCELLONA (organizzato da dahyun) !!mini-tour ispirato a "l'ombra del vento"!! • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : il nostro mini tour inizierà dal monumento di cristoforo colombo, che si trova all’inizio della rambla, perché è dove daniel (il protagonista) incontra per la prima volta l'uomo misterioso che vuole comprare la sua copia de l'ombra del vento. dopo aver attraversato la rambla, ci dirigeremo verso carrer de santa ana, il luogo in cui si trova la libreria della famiglia sempere. poco lontano si tova els cuatre gats, il bar in cui daniel e fermìn si trovano spesso a confabulare e in cui ci fermeremo a bere qualcosa. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : verso il centro della città c'è plaça reial, la bellissima piazza circondata da palme e portici in cui si trova la casa di clara barcelò, la ragazza di cui daniel si è perdutamente innamorato. poi tramite il T2 TIBIBUS raggiungeremo il famosissimo tibidabo, uno dei parchi divertimento più vecchi d'europa!! qui affronteremo il camí del cel, che è composto da 3 attrazioni principali : il telaia, il girabado (la ruota panoramica) e l’aviò. (ovviamente faremo solo la seconda per non sentirci male e ci fermeremo a mangiare alla xurreria!!) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : il terzo giorno inizierà con la visita alla strada più famosa di spagna: la rambla. proseguendo in direzione nord arriveremo a plaça de catalunya e da qui al passeig de gràcia per visitare casa battlò, al numero 43; dall'altro lato del passeig de gràcia si trova invece casa milà!! poi subito a nord, prendendo la avinguda diagonal e proseguendo in direzione est raggiungeremo, attraverso un viale laterale, la sagrada familia. per chiudere in bellezza, una passeggiata serale al port vell, in fondo alla rambla, e poi una cenetta in uno dei ristoranti di pesce del quartiere barceloneta : meson barceloneta. • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : appartamento al barceloneta suites.

GRANADA (organizzato da dowoon) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : quartiere albazyn per il primo giorno a granada, affaticarci troppo sarebbe stato controproducente, quindi ci prenderemo qualche ora di relax per affrontare un’uscita pomeridiana che ci porterà al quartiere albazyn, nonché quartiere arabo dove sarà possibile poter visitare i mercatini tipici e molto.. arabeggianti! per la serata tenteremo la sorte cercando, al centro di granada, locali dove tra un giro di tapas e l’altro, potremo godere di spettacoli di flamenco - il flamenco che qui, in terra andalusa, è di casa. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : alhambra. per visitare una delle costruzioni più belle al mondo abbiamo già prenotato dei biglietti che ci consentiranno di avere ingresso prioritario e libero accesso ad ogni parte consentita ai turisti! tutto ciò include l'alcazaba, i palazzi nazaries, il palazzo di carlo v e generalife che però verrà visitato nel pomeriggio. la zona si raggiunge con l'autobus c30 o c32 fino a porta de la justicia. ci godremo l'atmosfera rilassante dei giardini, delle fontane, dei fiori e dell’arte araba, e quando saremo pronti ed affamati basterà prendere l'autobus c34 fino alla fermata sacromonte 39: qui, nel quartiere famoso d’origini gitane, la scelta tra i vari locali notturni è davvero ampia, dai pub con musica live alle discoteche per scatenarsi, ma soprattutto locali che propongono esibizioni di flamenco, ballo tipico spagnolo. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : lezione di flamenco. • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : barcelò carmen granada.

PALERMO (organizzato da dowoon) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : palazzo dei normanni, cattedrale di palermo, mercato di ballarò e i quattro canti. * palazzo dei normanni: palazzo costruito per ospitare gli emiri arabi e in seguito occupato dai normanni. il gioiello del palazzo è la cappella palatina, un capolavoro in stile arabo normanno-bizantino, con mosaici d'oro sia sulle pareti che sul soffitto. * cattedrale di palermo: ingresso a pagamento per accedere al tetto che mostra un panorama bellissimo sulla città. * mercato di ballarò: uno dei più grandi e tipici della città, colorato e pieno di prodotti da tutta la sicilia; qui ci fermeremo a pranzare in uno dei tanti ristoranti della zona, per poi proseguire con la nostra passeggiata. * i quattro canti: proseguendo in discesa, è facile arrivare all'incrocio dei quattro canti che rappresentano l'intersezione di due strade principali di palermo, ovvero via vittorio emanuele e la via maqueda che conduce al teatro massimo. qui potremo sederci e mangiare, magari, un gelato o un arancino(a?). • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : in giro per i palazzi più belli della città di palermo. * palazzo gangi: questo sontuoso palazzo è ben noto per essere stato il luogo presso il quale è stato girato il film “il gattopardo” di luchino visconti. la famiglia gangi vive qui tutt’ora, quindi il palazzo ha preservato tutto il suo antico splendore. * palazzo mirto: uno splendido palazzo con autentiche decorazioni e mobili originali. rappresenta lo stile di vita di una ricca famiglia palermitana del xviii secolo. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : mondello. per il nostro ultimo giorno nella città siciliana, abbiamo pensato di andare al mare!! fra le varie spiagge, quella bianca di mondello ci è parsa la più bella ed ideale per noi due; il lungomare di notte si popola di giovani, è ricco di locali dove poter mangiare specialità di mare ma anche cibo meno “impegnativo”, come pizze ed hamburger in uno dei locali più “food porn” nel luogo. mondello è raggiungibile in poco meno di 20 minuti d’autobus da qualsiasi fermata di palermo!! • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : fervore luxury room.

ROMA (organizzato da dahyun) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : inizieremo la nostra visita alla capitale italiana dalla città del vaticano (fermata metro : ottaviano – san pietro) e andremo subito alla basilica di san pietro (ricordarsi di indossare vestiti consoni altrimenti non ci fanno entrare : no minigonna, pantaloncini o spalle scoperte). poi ci dirigeremo ai musei vaticani di cui visiteremo la pinacoteca, il museo pio clementino, la galleria delle carte geografiche, le stanze di raffaello e naturalmente la cappella sistina di michelangelo. usciti dal museo, percorrendo via della conciliazione, arriveremo a castel sant'angelo, la fortezza papale edificata nel medioevo sui resti del mausoleo dell’imperatore adriano. qui faremo tappa sulla terrazza dell'angelo per poter vedere dall'alto la città. ci fermeremo a mangiare uno dei piatti tipici di roma : la pasta alla carbonara, da roscioli salumeria con cucina. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : durante il secondo giorno andremo alla scoperta della roma antica e quindi : colosseo, vittoriano e campidoglio. iniziando dal colosseo, poi potremo osservare l'arco di costantino a pochi metri da lì e prendere la via dei fori imperiali per arrivate fino al foro romano alla nostra sinistra. una volta arrivati alla colonna traiana mangeremo lì al sacco per poi raggiungere piazza venezia e il vittoriano. come ultima tappa invece visiteremo il campidoglio, il più famoso colle romano. ci arriveremo percorrendo la cordonata;  la scalinata che conduce da piazza d’aracoeli a piazza del campidoglio, progettata da michelangelo. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : l'ultimo giorno invece parte da piazza di spagna (fermata metro : spagna) con la sua famosa scalinata di trinità dei monti. ovviamente percorreremo via dei condotti per qualche acquisto, fino ad arrivare in via del corso per raggiungere la fontana di trevi. mangeremo da trevi gourmet e poi ci dirigeremo verso il pantheon per visitarlo al suo interno. • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : lifestyle home apartment.

VENEZIA (organizzato da dowoon) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : il primo giorno a venezia vedrà l’arrivo in città ed un piccolo giro in gondola che ci porterà nei pressi del nostro hotel, quindi.. gondola privata! dedicheremo le prime ore dopo l’arrivo ad un po’ di sano relax, per poi uscire la sera e concederci una cena ricca di buon cibo all’italiana ed una passeggiata per le vie, comprese le più piccole, della città. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : isole di murano, burano e torcello. la gita partirà in motoscafo da venezia (riva degli schiavoni) e ci porterà a visitare le isole più famose che vi appartengono: esploreremo la laguna di venezia in motoscafo, dopodiché potremo passeggiare per le case colorate di burano e visitare, a scelta, la fabbrica del vetro di murano. * murano: per secoli, la vita di questa piccola isola ruotò intorno ai forni dove viene soffiato il vetro. ha la forma di una piccola venezia ed è composta da 9 piccole isole unite da ponti nel mezzo del canal grande. * burano: è un'isola molto tranquilla con case graziose dipinte con colori vivaci, con canali al posto di strade e barche invece di automobili, abitata da circa tremila persone. * torcello: l'attrazione principale è la cattedrale dell'assunzione (639), fondata con delle opere bizantine del xi e xii secolo, che comprende diversi mosaici. (opzionale) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : visita ai musei di piazza san marco, con visita ai palazzi vicini. gli edifici attorno alla piazza sono il palazzo ducale, la basilica di san marco, la torre dell'orologio di san marco, l'ufficio delle vecchie procuratie, l'ala napoleonica, le nuove procuratie, il campanile di san marco, la logetta e la biblioteca marziana. gran parte del piano terra delle procuratie è occupata da caffè e ristoranti, tra i quali il famoso caffè florian e il gran caffè quadri. * il museo correr e il museo archeologico si trovano nella piazza di fronte alla basilica. la zecca si trova dietro la biblioteca marciana sulla riva del canal grande. queste ultime costruzioni sono state completate durante l'occupazione napoleonica, anche se il campanile è stato ricostruito anni dopo. il museo correr è uno dei musei più importanti e rappresentativi della città di venezia, è situato in piazza san marco e fa parte della fondazione museo civico di venezia. questo museo è un esempio dell'arte, della civiltà e della storia della città. qui troviamo varie opere d'arte, documenti, mappe e oggetti che riflettono la vita di venezia in tutta la sua storia. * il palazzo ducale: si trova all'estremità orientale di piazza san marco, è uno dei simboli della gloria e del potere di venezia. questo meraviglioso edificio gotico ha due facciate che si affacciano una sulla laguna di venezia e l'altra su piazza san marco. il palazzo ducale era la residenza del dux ed era sede del governo, della corte di giustizia e della prigione della repubblica di venezia. * la biblioteca marciana: è una delle più grandi biblioteche italiane e la più importante di venezia. all'interno troviamo le più belle collezioni di manoscritti greci, latini e orientali del mondo. questa biblioteca è conosciuta anche come biblioteca nazionale marziana, biblioteca san marco, biblioteca sansovini, biblioteca antigua. si trova in fondo a piazza san marco tra il campanile di san marco e la zecca. • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : carnival palace.

MILANO (organizzato da dahyun) • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 1 : il viaggio a milano inizia ovviamente dal monumento simbolo della città : il duomo. dopo la visita all'interno della basilica, non potremo mancare la passeggiata in corso e poi galleria vittorio emanuele II per del sano shopping, anche di libri!! piccola sosta da starbucks poco lontano da piazza del duomo e poi a riempirsi le pance nel ristorante coreano hana, in via giuseppe mazzini 12. • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 2 : il secondo giorno inizierà in piazza sempione, dove sta l’arco della pace che si dice sia allineato con l’arco di trionfo a parigi. una sosta sarà dovuta all'acquario civico, dall'altra parte della strada, e poi faremo una passeggiata all'interno di parco sempione, che ci porterà al castello sforzesco. dopo aver visitato le sue torri e le sue sale, ci sposteremo in treno a garbate milanese per raggiungere il ristorante di sushi amy sushi, un locale futuristico ma a basso costo!! • 𝑔𝑖𝑜𝑟𝑛𝑜 3 : l'ultimo giorno dell'ultima tappa dovrebbe essere memorabile, per questo abbiamo deciso di fare qualcosa di speciale e questo sarà possibile all'atelier azzurro, in via privata bernabò visconti 1!! seguiremo infatti un corso privato di tre ore sulla ceramica, visto che ci piace tanto, per creare i nostri personali ricordini della città o del viaggio in europa in generale. dopo il laboratorio con la signora patrizia potremo andare a mangiare qualcosa di tipico da queste parti : il risotto alla milanese a casa fontana 23 risotti!! dovremo prendere un taxi, è vero, ma ne varrà sicuramente la pena per due motivi : il primo è che questo ristorante ha come cavallo di battaglia proprio il risotto giallo, e il secondo è perché ha davvero 23 tipi diversi di risotti, quindi potremo sbizzarrirci (ovviamente ha anche altri piatti tipici, come la cotoletta) • 𝑎𝑙𝑙𝑜𝑔𝑔𝑖𝑜 : park hyatt.

[manyinwonderland]

Questa è l’unica foto non troppo mossa che sono riuscito a fare ai Dievel, ieri sera, al @caseificio_la_rosa, un posto incredibile disperso in the middle of the fuckin’ nowhere della campagna reggiana tra Poviglio e Brescello. E mentre tornavo a casa in macchina, pensavo che eravamo molto vicini a Gualtieri, terra di Ligabue, il pittore, e mi è venuta in mente una canzone che si chiama Dammi un bacio, del 1991, dei Nomadi, che a un certo punto dice così: «al scapa vea al mat, occ ed gat, c’la vest al dievel» (scappa via il matto, occhi di gatto, che ha visto il diavolo). #dievelband (presso Associazione Culturale Caseificio La Rosa)

[quatregats]

✨ Hola! Blue elf, aloe i flapjack (but no flaws, make it 5 good things) ✨

(contesto en català perquè necessito practicar 😅)

blue elf: do you have a favorite scent?

ja ho he contestat en anglès però roba neta, aquella olor que fan soterranis o golfes molt vells, llibres antics, terra humida, i l’olor que fa el meu gat quan passa una estona al sol

aloe: what is your favorite season and why?

totes però si havia de escollir diria que la tardor, és molt maca aquí

flapjack what are five flaws good traits you have?

soc intel·ligent

soc molt fidel

soc creatiu

m’agrada caminar

sé qui soc i què necessito

gràcies!!! <3

[urielbertolami]

Gesù era ebreo israeliano

GESÙ EBREO ISRAELIANO

Negli ultimi anni la narrativa araba-islamista vuole farci credere che Gesù era palestinese; è l'ennesimo tentativo di diffondere una menzogna.

Gesù era nato e vissuto nel Regno di #Israele, per ciò era israeliano, Ebreo di fede, vissuto sotto l'impero Romano che dominava la terra d'Israele.

Il nome #Palestina non esisteva ancora, vediamo qual'era l'origine del nome per capire quanto è gigante la menzogna araba.

Il Regno di Israele era stato invaso dal popolo Filisteo, un popolo greco proveniente da Creta, un popolo di guerrieri del mare, arrivati via mare nel Regno di Israele, conquistarono 5 città israelite, #Ashdod, #Ashkelon, #Gaza, #Gat e #Ekron, nella parte sud del Regno.

I Romani conquistarono questa parte del mondo, e come di loro abitudine, denominavano i territori dividendoli in provincie, come ad esempio la provincia #Giudea oppure la provincia #Galilea.

Sotto l'imperatore Adrianus gli ebrei furono cacciati dalla terra d'Israele di seguito alle rivolte, l'imperatore Adrianus ha voluto far dimenticare la terra d'Israele agli ebrei denominandola nel anno 135 provincia Palestina, così come i romani chiamavano i filistei.

Questo nome deriva dalla parola ebraica pleshet, plishtim in plurale, e significa INVASORI, perché i filistei erano appunto invasori della terra d'Israele.

In questo periodo lungo della storia, non ci sono arabi nella terra d'Israele, sono nella loro terra d'origine, la penisola araba, sono pagani, e pagani resteranno per altri circa 600 anni, fino alla nascita di Maometto, nel 570.

Israele resta sotto il dominio Turco Ottomano dal 1535 al 1917 quando l’impero Ottomano perde la prima guerra mondiale contro Francia ed Inghilterra.

Dal 1917 al 1947 poi, Israele diventa protettorato Britannico ma gli ebrei si liberano dagli inglesi e proclamano l’indipendenza dello stato ebraico il 14 maggio 1948.

In duemila anni non si trova traccia di alcuna Palestina.

Ebrei e musulmani vissero assieme in israele seppure non a stretto contatto.

Non è mai esistito uno stato palestinese ne un parlamento palestinese ne una moneta palestinese.

La Palestina nasce solo nel 1967 dopo la guerra dei sei giorni vinta da israele contro gli stati arabi confinanti: Gaza era Egitto e la West Bank era Giordania.

Territori persi in guerra ma Israele ha restituito Gaza e per la West Bank ci sono trattative in corso.

Ci auguriamo che la classe dirigente palestinese approvi la nostra ennesima offerta di pace e che cessino finalmente tutte le ostilità che i palestinesi NON vogliono ma che le loro classi dirigenti fomentano per continuare a ricevere miliardi di dollari che spariscono in un buco nero ma che il popolo non vede mai.

LIon Udler

[sammyraeymaekers]

Decembermaand

1

Afwezig tuur ik door het venster van de brasserie, opgeslorpt door de genoegzame mentale cocon van warmte en een verzadigde maag. Binnen luttele dagen wordt de mensheid collectief gekatapulteerd naar onbekende uithoeken. Het begin van een jaar terugblikken, bevestiging zoeken, bijsturen of wanhopen en dienovereenkomstig berusten, snakken, sidderen tot de volgende jaarwende. En we zullen hulde brengen, aan ons tijdig bestaan en ons historisch besef, bij wiens gratie we ons op deze gedwongen retraite kunnen voorbereiden zodat we niet als arme sloebers blindelings en doelloos een zwart gat moeten in duiken. En dus blazen we onze twijfels uit ons lijf en sturen ze in ballonnetjes de vergetelheid in, stouwen we onze rugzakken vol met lef en gewaagde ideeën – hoe uitdagender hoe liever – en willen we vooral niet als ordinair versleten worden. Landkaarten zullen we kopen, van onherbergzame gebieden vol onbewandelde paden, want wat er voor het grijpen valt kan ons niet meer bekoren. En dus drijven we af naar hogere levenssferen en laven we ons gewillig aan de vijver van krankzinnige verwachtingspatronen.

2

Een meesje rukt schichtig enkele keren aan een twijgje van de boom op het terras en kiest eensklaps het luchtruim. De tak veert nog enkele keren na, ontdaan van het vogeltje. Mees en tak: twee verhalen waarvan de onafhankelijke lectuur onvermijdelijk in een onwaarachtig relaas eindigt. Want vogel en twijg vormden tijdens die luttele seconden een eenheid, die miskend wordt wanneer het verhaal van de bewegende tak losgekoppeld wordt van dat van het vogeltje. Ik vraag me af hoeveel verhalen ik fout lees door het ongewisse over de andere verhalen waarmee zij verweven zijn.

3

Ik staar naar de voetgangers, zie hoe zij weifelend hun levensweg bewandelen. Een weg bezaaid met verlangens en verwachtingen die ritselen en knisperen, als een bladerdek onder het schoeisel van goedgemutste wandelaars die begeesterd door het fletse licht van een waterig herfstzonnetje en de weidsheid van een azuurblauwe hemel, de wereld contempleren in al zijn eenvoud. En ik denk aan jou en aan gisterenavond.

Toen ik mijn hoofd in jouw hals wilde passen en jouw wang – jukbeen – neusje wilde zoenen.

Toen ik jou in mijn armen wilde nemen, innig en intens, zodat onze lichamen zouden versmelten tot een volmaakte eenheid.

Toen ik me inbeeldde hoe jouw haar over mijn borstkast zou dansen, als een ondeugend vlammetje likkend aan mijn in benzine gedrenkt hart. En hoe ik mezelf zou over geven aan het moment, erop vertrouwend dat jouw gelatenheid de dubbele bodems van obscure bedoelingen en onzekerheid zou weten te doorploegen. Op dat eigenste moment zouden jouw longen zuurstof pompen in het gerafelde weefsel van de stad en zou jouw bloed als viscose olie doorheen de radertjes van een vastgelopen mensbeeld vloeien, alle verschraalde levenssappen met zich mee voerend. En op het aambeeld van jouw ziel zou ik dan mijn hart willen leggen, witheet gloeiend onder de warmte van jouw glimlach, zodat jouw woorden er zich te pletter op kunnen storten en die ruwe, verweerde hartstocht modelleren tot complexloze liefde.

Maar niets van dat alles. Je merkte mijn aarzeling op en begon vragen te stellen die ik niet kon beantwoorden. Ik giste wat je wilde horen en stommelde ze uit, de gemaakte boodschappen, lompe boutades, mislukte grapjes, onwaarachtige zelfzekerheid. Ze maakten geen indruk op jou, wierpen een scherm op tussen ons, ontlokten een doorslaggevend moment van twijfel. Liefde die de bocht mistte, een gehavend ego dat naar de pits werd verwezen.

4

Een jongedame steekt de straat over. Een bontkraagje siert haar hals met uitbundige pluizigheid die in schril contrast staat met haar frêle lichaamsbouw en de gracieuze schommeling van haar lendenen waarmee ze met de precisie van een scalpel doorheen de gure decemberwind snijdt.

[frauleinaltmodisch]

Escrits de gestació

M’ha costat força posar-me a escriure sobre la gestació, òbviament tinc la sensació de que no soc cap experta, és difícil ser experta en una cosa que estàs vivint per primera vegada. Però si que sóc experta en viure la meva vida i experimentar en primera persona el que em passa, això ho tinc molt clar, és una de les primeres coses que vaig tenir clara. A continuació, una mica de la meva experiència en aquests gairebé 9 mesos de gestació.

La condescendència o paternalisme.

Un dia a casa mons pares hi havia convidades diverses persones a dinar, una d’elles estava gestant. Vaig apropar-me a demanar què volien beure, cervesa, vermut, vi.. quan vaig arribar a ella li vaig dir alguna cosa estúpida com: no et proposo alcohol oi? I ella, molt serena, em va respondre alguna cosa com: “ara no em ve de gust però després potser prendré una micona de vi, amb el dinar, gràcies”.

El meu comportament va ser condescendent i paternalista, vaig reproduir exactament el que fa la majoria de la gent, com un borreguillo. No ho he tornat a fer mai més, va ser una lliçó molt reveladora.

Parlem doncs d’aquest tema. La persona gestant molt probablement no és menor d’edat, no necessita que li diguis el que pot prendre i el que no, i tu, probablement, no ets metge ni metgessa, i encara que ho fossis, la persona que tens al davant segueix sent una persona adulta que fa temps que pren les seves decisions. Segurament ja ha llegit diversos articles sobre l’alcohol durant la gestació, sobre els efectes del cafè, i sobre la toxoplasmosi, la listeriosi, l’anisakis i sobre VOX, Ciutadans, el PP, Trump, Bolsonaro i Salvini, que suposen un perill molt més gros per al futur de tots i totes nosaltres. No necessita que tu li diguin el que pot prendre i el que no, de manera paternalista, com si protegissin la vida que duu dins l’úter. De fet tu no ets ningú per adoptar aquesta posició.

Ella, la gestant, decidirà en plena consciencia, el que vol prendre i el que no, en funció de la informació de la que disposa i del que li doni la gana. I tu, no només ho hauràs de respectar, sinó que t’hauràs d’estalviar comentaris, igual que no vas pels bars dient a la gent que porta massa copes a sobre que deixin de beure per protegir els seus fetges, o potser ho fas? Doncs això.

La persona gestant decideix què pren i què no pren. Té dret a que se li ofereixi tot de la mateixa manera que a la resta, si vol menjar pernil salat o fuet, si vol menjar formatge de llet crua, si vol anar a buscar bolets o si vol acariciar gats, com si vol beure una copa de vi, o un cafè. Crec que això és un punt que no tenim gens clar a la societat. Sembla que la gestant des del moment en que du una vida a l'úter es transforma en patrimoni de totes i tots i l’hem de tutelar per si de cas, perquè pobreta, ella sola no sabrà gestionar-ho tot plegat correctament. I aquest raonament és tan patriarcal que dóna ganes de menjar toxoplasmosi y beure vodka a litres. A la salut del capullisme social.

La lamentable oferta de begudes sense alcohol en una societat alcoholcèntrica

Un cop la gestant ha decidit el que volia prendre, i s’ha decantat per una beguda sense alcohol (oh, sorpresa, perquè no necessita que ningú li digui el que ha de prendre per arribar sovint a aquesta decisió soleta) el drama no s’atura: s’accentua.

Si el seu entorn no sap que està gestant, perquè ella no ha considerat que ho hagués de compartir, aleshores comença un interrogatori de tercer grau sobre perquè no prens alcohol. És pràcticament impossible dir que no prendràs alcohol sense que el teu voltant et miri sospitant. Només una explicació plausible justifica que no prenguis alcohol: que tinguis ressaca. Que estiguis malalta, que prenguis medicaments, que et trobis malament de la panxa (que en molts casos és el que et passa per cert) són justificacions dubtoses. “No passa res si beus mentre prensa ibuprofè, jo ho faig” i frases d’aquesta mena se succeeixen, oju al nivell científic de l’argument. Jo personalment us recomano dir que teniu ressaca.

Ara bé, un cop superada l’etapa de l’interrogatori comença l’etapa d’escollir beguda. Oh, sorpresa, només hi ha la mateixa merda de sempre! Begudes de taronja, cola, té glaçat, totes amb quilos de sucre i colorants. Com a molt algun suc probablement de tetrabric també ple de sucres afegits. O bé aigua amb gas, que naturalment et costarà igual de cara que una mitjana de cervesa. També hi ha la cervesa sense alcohol que és generalment dolentíssima. Una opció és aigua tònica que també porta sucre però no és tan empalagosa com els refrescos anteriorment citats.

Kombutxa? Llimonada casolana? Sucs de fruites naturals o bé envasats però dels bons, en vidre, bio, sense sucres afegits? D’això no en trobes a la majoria d’establiments, noooo, ni de conya amigues. Perquè en aquest país està previst que beguis alcohol, i si et vols apartar del camí aleshores et toca pagar proporcionalment més car per una beguda entre repugnant i regulera. O per un aigua amb gas.

Evidentment tot això ni m’ho havia plantejat abans de gestar, vivia feliçment al planeta dels quintus i les mitjanes, on qualsevol bar és un lloc ideal per aturar-se. Vivia tan despreocupada per aquestes coses com tanta gent, i això també em fa reflexionar sobre la quantitat d'alcohol que estic acostumada a beure, i en lo poc acostumada que estic a pensar en qui no beu alcohol. Bam. En tota la cara.

Si els homes parissin, ja hi hauria vacuna contra la toxoplasmosi

Ah, la toxoplasmosi, el gran malson, l’home del sac de les gestants. Has d’anar amb compte amb: els gats, la verdura i tubercles (tot el que hagi estat en contacte amb la terra), els bolets (collir-los, menjar-los), l’embotit que no hagi estat cuit o congelat o cuinat (la sobrassada posar-la al forn a altes temperatures molta estona, el pernil teòricament s’ha de congelar, imagino que el fuet també), la carn (ha d’estar molt feta) i segur que m’oblido coses, perquè és impossible recordar-ho tot. És una gimcana de coses que no pots menjar, de logístiques complicades, un rollaco. Tot això és si no l’has passada mai, i per tant, no estàs immunitzada. Això vol dir que si l’has passada estàs immunitzada, ja tens els anticossos. I jo, que ni soc metgessa, ni epidemiòloga, ni investigadora, simplement una persona més del carrer, penso: a veure, si la gent que l’ha passada està immunitzada, el principi és el mateix que el de les vacunes no? Aleshores: no podria haver-hi una vacuna de la toxoplasmosi? I sincerament em costa d’entendre que no existeixi, bé que ens posen la de l’hepatitis B, la de la varicel·la, la de la febre groga..

Aleshores em pregunto: si els homes es quedessin embarassats passarien 9 mesos sense menjar embotits i carnaca sagnant? (vegans i vegetarians queden exclosos d’aquesta pregunta) I no puc evitar respondre’m “però com ha de passar un home 9 mesos sense menjar pernil ni fuet! On anem a parar! Són l’essència de la masculinitat, sense el seu pernilaco i la seva carn serien menys homes, tindrien menys testosterona, menys virilitat, us imagineu a Santiago Abascal sense menjar carn ni pernil durant 9 mesos? No! això només ho poden fer els del PACMA i els d’Equo. I per tant acabo deduint que si ells parissin ja existiria una vacuna contra la toxoplasmosi.

Però com són les dones les que gesten i pareixen doncs aleshores ningú s’ha molestat en crear-la, perquè les dones poden estar 9 mesos fent sacrificis, i molts més, perquè les dones estan fetes per sacrificar-se, perquè les dones no necessiten menjar fuet, amés, per complir amb els estàndards físics i estètics amb els que bombardegem les dones des de petites el millor que poden fer és no menjar-ne ni una mica d’embotit. (Utilitzo l’exemple càrnic perquè el trobo més obscè i paròdic a la vegada, però oju que amb les verdures és un altra drama: la paranoia de no poder menjar enciam a gust perquè i si no està prou net? Haver de posar amukina (ecs) per netejar les verdures? I la pell de les patates me la puc menjar? La paella o el forn han arribat a prou temperatura com per matar la toxoplasmosi que estava a la pell de la patata que he netejat però no estic segura d’haver-la netejat prou bé? I així tota l’estona. Un rotllo. Una odissea) Què bonica és la gestació oi? La continua paranoia de si això està prou ben rentat, de si això està prou cuit, de si aquest refredat que tinc és toxoplasmosi. Que algú inventi una vacuna contra la toxoplasmosi ja sisplau, i que te la posin quan ets petita, amb l’hepatitis B, i a volar.

L’avortament espontani

Passa un temps entre aquell dia en gaudeixes de relacions sexuals (espero que fossin un plaer, però igual just aquell dia van ser poc interessants, va com va) i el dia en que t’adones de que potser estàs embarassada. Imagino que el període de temps varia per cada persona. Dependrà de centenars de coses, com estar-ho buscant a dedicació plena i amb entusiasme, no estar-ho buscant gens ni mica però que el teu cos decideixi ovular un dia que no havies previst, estar-ho provant de broma ji ji ja ja a veure què passa, també dependrà de la regularitat dels teus cicles, puntualitat britànica o puntualitat caribenya? Hi ha gent que decideix fer un test amb les maquinetes aquelles on fas pipi i surten unes ratlles blaves, hi ha gent que passa de test i va directament a la ginecòloga, hi ha gent que està fent tractaments de fertilitat i per tant segueix un control estricte, per no parlar de si és el primer embaràs o no, de si has tingut algun avortament espontani o no, en fi, milers d’eventualitats. La cosa és que hi ha un dia en que passes de sospitar a saber que estàs gestant. A partir d’aquell dia has de començar amb la gimcana de alcohol, la toxoplasmosi, la listeriosi, l’àcid fòlic, el iode, etc etc. Però en general no ho fas públic. “Per si de cas”. A internet et diuen: fins a la setmana 12 tens 10% de possibilitats d’avortament espontani, i molta gent s’espera fins la setmana 12, perquè ningú vol parlar d’avortament espontani, no fa olor a bebè ni a cotó fluix, fa olor a drama, fracàs, pel·lícula de terror plena de sang. Per sort, això està canviant, perquè ara cada vegada més hi ha persones que parlen dels seus avortaments espontanis, i s’està començant a trencar una mica l’obscurantisme. Per començar, l’avortament espontani no és un fracàs, és un èxit. És un èxit del nostre cos, que és tan intel·ligent, que està tan ben pensat, és tan increïblement genial, que detecta quan un ésser viu no és viable, quan no val la pena invertir-hi durant 9 mesos i el descarta. Perquè no inverteixis forces, energia, calci i ferro i hormones, en crear un ésser no-viable. Naturalment imagino que és molt sanguinari, impressionant, i també entristidor perquè en part ja t’havies encarinyat de l’habitant del teu úter. En cap cas se li ha de treure pes, ni se li ha de treure importància, ni s’ha de menysprear el període de dol que cadascuna necessiti. Però no és un fracàs de la dona, és un èxit del cos de la dona. I no té lloc perquè la dona hagi fet res malament, és el resultat d’un espermatozou i d’un òvul que a l’ajuntar-se han donat fruit a quelcom de no-viable. No sempre tot surt bé a la primera i fins a 2 avortaments espontanis són una xifra normal abans d’un embaràs viable, i això no m’ho invento, m’ho ha dit la meva ginecòloga, perquè jo li vaig fer moltes preguntes sobre el tema, perquè volia estar informada, preparada dins la mesura del possible, i no volia símptomatitzar-ho, transformar-ho en una malaltia, sinó en part del cicle, del procès, del camí.

La sang durant la gestació

“Si sagnes, has d’anar corrents a urgències”. Perquè sagnar embarassada no és bon signe. Et diuen. I tu un dia sagnes una mica i t’espantes i vas a veure la ginecòloga. I et diu que no passa res, que com la pressió sanguínia ha pujat, se’t trenquen venetes i sagnes de la vagina, que tornis a la feina tranquil·la. I al cap d’una setmana altra vegada. I tornes a repetir el mateix i et diuen el mateix. I al cap de dos setmanes altra vegada, aquesta vegada sagnes a tope, com si tinguessis la regla, aleshores si que t’espantes, i tornes a urgències, i et miren bé, i et tornen a dir el mateix.

Efectivament, si sagnes has d’anar a la metgessa perquè podria ser l’inici d’un avortament espontani, però és mentida que les gestants no sagnin. Algunes no sagnen, i altres ens passem el primer trimestre sagnant cada setmana. Cada cos és un món i cada pressió sanguina és un altre món, imagino. El que és inacceptable és que si vas a urgències sagnant i no tens res al full hi aparegui automàticament “amenaça d’avortament” perquè així l’únic que fa el sistema és espantar les dones, fer-les més petites, més dòcils davant la medicalització de la gestació i el part, que és el que vol la ciència, que és el que volen els homes, per això s’inventen tot un munt de protocols, perquè com ells no poden crear vida, han de medicalitzar la creació de la vida per desempoderar-nos i empoderar-se. Si sagnes durant el primer trimestre, i no hi ha cap problema amb la teva bossa, pots seguir fent esport i el que et doni la gana, sobretot, el que et vingui de gust, perquè et teu cos és savi i et dirà el que necessita. Molt més que la ciència heteropatriarcal medicalitzadora de la gestació i el part.

Sortir de l’armari. El canvi en la mirada

Imaginem que has passat les 12 setmanes, que el cor batega i tot sembla viable. Et fan una prova combinada per descartar algunes alteracions cromosòmiques. A les 20 setmanes tindràs una altra prova, una ecografia on miraran malformacions. Tot està pautat i controlat pel sistema de salut pública. Has d’anar creuant caselles, acumulant formatgets, fent punts.

La cosa és que en un moment o un altre les normes socials diuen que ho has de fer públic. Has d’informar el teu entorn. Persones estimades, companys i companyes de feina, etc. Aquest moment és molt personal, imagino que hi ha gent a qui li fa moltíssima il·lusió, perquè tenen moltes ganes de compartir la felicitat que senten amb el seu entorn. Gent que realment ho pensa i ho sent així, amb alegria i joia.

Però no puc evitar preguntar-me, entre aquesta gent, quanta sent realment alegria orgànica i espontània, i quanta està complint amb els patrons que la societat espera?

Perquè jo tinc la impressió de que la societat espera que esperis a la setmana 12 per fer-ho públic, perquè la societat no té ganes de parlar d’avortament espontani, perquè no volen parlar de coses que consideren fosques i tristes, això millor que ho parlin les dones entre elles, no ho volem a l’espai públic. Però a partir de la setmana 12 la societat espera que l’informis, que comparteixis l’alegria i la joia que has de sentir obligatòriament, perquè la societat t’ha dit que havies de ser mare des que vas néixer, i tu naturalment has complert amb el que la societat et deia, perquè per molt que anessis de feminista, totes acabeu sent mares, perquè sinó no seríeu dones completes, has esperat una mica massa, ja ets grandeta, però bé, encara estàs dins els límits que la societat aprova per a la maternitat (a partir dels 40 aleshores ets una inconscient i una egoista que has estat vivint la vida loca i has deixat la maternitat per última hora i ara seràs una mare àvia, naturalment si el pare té 40 o 50 o 60 o 70 anys a tothom li sembla normalíssim, perquè ells són diferents, entens, els seus cossos no caduquen, a diferència dels nostres).

La societat espera que l’informis de que estàs gestant perquè així et podran protegir, et podran ajudar amb condescendència i paternalisme a prendre decisions sobre el que has de beure i el que no, el que has de fer i el que no, perquè tu sola no ho pots fer, perquè estàs alterada hormonalment, i això se suma a que ets dona, per tan clarament necessites la tutela del teu entorn, perquè ara mateix el més important ja no és la teva independència, ni la teva llibertat com a ésser viu, és el que portes dins l’úter, que amés la natalitat és molt baixa, per culpa de les dones que com tu, que esperen a última hora per ser mares, i de les teves amigues, que passen de ser mares, així que ara que per fi has entrat en raó i compleixes amb la missió per la qual vas néixer, fes el favor d’informar a tothom perquè puguin prendre cura de tu.

Quina mandra eh.

Sincerament, les úniques persones que realment necessiten aquesta informació són la teva parella, la teva ginecòloga (i altres metges o metgesses) i la teva profe de pilates (canviïs pilates per qualsevol activitat esportiva). Per tant, fer-la pública, compartir-la amb la societat, és una cosa que fas quan et vingui de gust. Quan et vingui de gust, o quan estiguis preparada. Preparada? Si.

En primer lloc tu mateixa has d’assimilar que estàs gestant. Pot sembla una tonteria, a veure si et dediques a follar sense condó ara no em diguis que estàs sorpresa anda ya que ja tens una edat. Doncs igual si que estàs sorpresa, o igual sorpresa no és la paraula, igual simplement estàs assimilant-ho, acostumant-te a la idea, poc a poc, de que en un mes ja no podràs fer el 100 a pilates sense l’ajut d’una pilota, o que ara quan nedes braça tens rampes als abdominals pèlvics així que potser millor crol, i que has de vigilar amb tot el combo alimentari ja esmentat, o simplement el que has d’assimilar és que hi ha algú creixent al teu úter, un ésser viu que et parasita, que viu de tu i cada dia creix una mica. Tampoc és tan normal si ho penses bé, de fet és bastant boig, així que requereix el seu temps fer-se’n a l’idea.

I també has d’estar preparada per un munt d’abraçades, de petons, de felicitacions, de llàgrimes, de sentiments, d’emotivitat. I això no és tan fàcil de gestionar, estem parlant de persones que t’estimes i que s’emocionen i esperen una abraçada, perquè t’estimen! I gestionar això doncs tampoc és tan fàcil. Vaig esperar als 5 mesos per explicar-ho a les meves persones estimades. Així vaig passar 5 mesos molt tranquil·la des del punt de vista dels prejudicis socials, sent una dona més al metro, a la feina, al carrer, a classe de ceràmica. I quan vaig tenir al coratge per dir-ho ens vam repartir la feina entre la meva parella i jo, a diversos escenaris: A un bar de Sants davant d’unes birres, així, com qui no vol la cosa. Travessant un pas de vianants camí d’un concert a Razzmatazz. Caminant per Gràcia per baixar una xocolata desfeta. Per missatge de veu a whatsapp, per missatge escrit a telegram. Potser ho vaig fer fatal. El que tinc clar és que vaig fer el que vaig poder, vull dir, no ho hauria pogut fer millor, perquè no en sé.

El meu entorn, la meva bombolla

Em sento agraïda i afortunada perquè el meu entorn ha reaccionat de manera diametralment oposada a tots aquests clixés terrorífics esmentats anteriorment. Sense paternalisme, sense condescendència, sense dir-me el que he de fer, amb alegria, amb humor, amb sentiments desbordats (això era inevitable, perquè són gent molt maca), amb carinyo i sense estrès. Tinc molt poques ganes de viure el cunyadísme potencial que m’espera fora de la bombolla. Així que l’evito al màxim.

Hipster o Hippie. La maternitat, el consumisme i el capital.

En aquest apartat parlaré una mica de maternitat com a bé de consum, no com a vivència, doncs encara no l’he experimentada. Finalment la gestació no dura més que 9 mesos (bé, 40-42 setmanes en realitat) així que el gran negoci està en la maternitat (i la paternitat, perquè per tal de vendre el capitalisme fa el que sigui).

La societat de consum t’ofereix una infinitat de productes relacionats amb la gestació i sobretot amb la futura maternitat, en resum, amb “la gran aventura de ser mare”. Perquè aquesta nova etapa de la teva vida que ho canviarà tot i per fi donarà sentit a la teva existència, especialment si ets una dona, és una meravellosa ocasió per consumir tota de mena de productes imprescindibles per a aquesta nova vida.

De sobte descobreixes que necessites una eterna llista de productes que no sabies ni que existien i que amés són caríssims. Has de comprar calces post-part perquè tindràs punts al cony, que et faran mal i hauran de transpirar per no infectar-se, perquè si s’infecten aleshores encara et faran més mal. Has de comprar compreses post-part perquè tindràs una mena de macro-regla ja que estaràs buidant l’úter de coses que no necessita (placenta, etc). Necessitaràs crema per les feridetes que se’t faran als mugrons i que també fan mal, i necessitaràs sustens de lactància, i discs pels mugrons per no tacar-ho tot amb la llet, això si tens llet, és clar, si no la societat s’encarregarà de dir-te que has fracassat perquè no pots donar el pit, però ho faran amb condescendència mentre t’indiquen com preparar el millor biberó del món.

Quan t’hi posis (a comprar coses) trobaràs dues línies de productes: hipster o hippie. La gran majoria del que t’ofereix el mercat és hipster, perquè és el que més diners dona, és clar, i perquè mola més. Tens petos de la guerra de les galàxies, bambes més guais que les teves, vestits de super trendy amb fluor i purpurina, una infinitat de cotxets super molons més cars que una Brompton, de porta-bebés, de cadiretes pel cotxe, bressols, canviadors, banyeres, pilotes de pilates, milers de marques de roba, sabates, tot el que et puguis imaginar i molt més! La imaginació del capitalisme és infinita per tal de crear-te necessitats, no ho oblidis, ells tenen a un munt de persones pensant en com vendre’t una infinitat de coses que necessites per ser una bona mare/bon pare i tu estàs sola: perdràs.

La línia de productes alternativa és necessàriament hippie. No vol dir que tot estigui ple de mandales i d’encens, també les coses cuquis, orgàniques, reciclades, de proximitat, fetes a ma, entren dins la categoria hippie. Els productes hippies són menys, però també n’hi ha molts, estan fets aquí a prop, amb materials sostenibles, i tenen ànima. Hi ha productes que són activitats, com ioga pre-natal, ioga maternitat, ioga amb nens i nenes. Hi ha doulas, que t’acompanyen durant la gestació. Hi ha sessions a l’auditori per dones gestants: música per als habitants dels nostres úters. El hippisme és la única opció si vols escapar al gran capital hipster, amb discursos empoderadors sobre la gestació i el part, “el meu cos sap parir, el meu bebè sap néixer”, amb poemes una mica místics, amb menjar bio, amb coixinets fets a ma i fruits secs a l’entrada, amb plantes, amb la llum del sol, amb cremes per la cara artesanes, amb amor per la natura.

Hauràs de consumir. No tens escapatòria. Tu esculls de quin proveïdor. Tu esculls entre botiga i wallapop. Les pastilles amb vitamines i iode, les cremes anti-estries, el ioga pre-natal, la roba pre-mamá, els sustens… el bressol, la cadireta, el porta-bebès, la banyera els bolquers, el canviador, la roba de bebè, més sustens, el treu-llet, els complements perquè sembli un pastís enlloc d’un bebè…

I les classes de de pilates post-part, i de ioga amb bebès, i l’entrenadora personal per recuperar el teu pes, i els hipo-pressius, i les cremes hidratants reafirmants i…

És un negoci rodó. Com la teva panxa.

I què, ja sabeu si és nen o nena?

-“És irrellevant”

-“Ah, que no ho voleu saber” / “Ah, és sorpresa”

-No. Si no ho volgués saber hauria dit “No ho vull saber”, si he dit que era irrellevant aleshores és perquè és irrellevant. Parlem-ne: De què serveix saber quins genitals té aquesta nova persona?

-“No bueno per posar-li nom”.

Aleshores si el que vols saber és com es dirà pregunta-m’ho. T’informo però que existeixen noms neutres, no condicionants, no són molts, però hi són. Tant de bo cada vegada fossin més. Perquè hem de condicionar en el binarisme les persones que arriben al món? Ja que ho hem fet tan malament fins ara, no podem arreglar-ho començant per no condicionar les noves persones que s’incorporen al món?

Tant de bo ningú fos nen ni nena fins arribar a una edat en la que pogués decidir ser nena, nen, o gènere no binari, no cis, ni nen ni nena, persona. Tant de bo no haguéssim de posar el sexe de les persones que arriben al món al registre civil, perquè si després volen canviar de sexe, s’han de menjar una odissea administrativa i judicial i mèdica. Tant de bo ningú hagués de canviar de sexe perquè poguéssim escollir el nostre directament quan ho sabéssim, tothom sense sexe fins als 18, sense gènere, sense binarismes. Quina mandra tot plegat.

Doncs no sé quins genitals té perquè no ho considero rellevant. I quan neixi, seguirà sense ser rellevant, li posaré la roba que em passin, indistintament, perquè quan hagi nascut tampoc serà ni nen ni nena, serà un bebè, i sabeu què? La gent tracta diferent als bebès en funció de si són nen o nena, això ja diu molt sobre nosaltres com a societat no? Cal combatre-ho. Prou.

- “Ah, encara no ho sabeu”. A veure estic embarassada de gairebé 9 mesos com comprendràs si ho volgués saber ja ho sabria, però és que no m’interessa, no m’aporta res, el que vull saber és si està bé de salut, i si estic jo bé de salut. Prioritats a la vida.

Pors i inquietuds sobre el part i el post-part.

Terreny desconegut. Suposo que ara que ja som a la setmana 38 camí de la 39 sorgeixen dubtes i em ve més de gust llegir articles sobre el tema. També perquè les classes pre-part et donen moltes respostes que només fan que multiplicar les teves preguntes. Si, les classes aquestes que surten a les pel·lícules on les dones i les seves parelles bufen molt fort i tenen pilotes de pilates per seure.

El part és un procés, diuen. No pot anar ràpid perquè el cos s’ha de preparar, diuen. S’ha d’anar dilatant el coll de l’úter fins a 10 cm perquè surti el cabolo, s’ha d’anar preparant tot una mica. No s’ha de provocar, ni accelerar. No s’ha de rajar la vagina amb un cúter perquè s’obri i surti més ràpid. No s’ha de programar una cesària perquè ve dempeus i no sabem acompanyar parts de cul perquè ho hem deixat de fer. No. Res de tot això.

Parir, pareix la dona. La resta acompanyen. Això en la gran gran majoria de casos. Després hi ha casos en que necessita ajuda, però són menys del 15%, i si tens un bona ginecòloga serà honesta com per dir-te si realment necessites ajuda o no. Necessites una cesària o no. Tanmateix quan no has parit mai no en tens ni idea, tot és teoria i ideologia, i per tant, estàs molt perduda. Jo estic perduda.

Durarà 12h o 36h? Farà molt de mal, o una mica? Dempreus o de cap? Cesària o part vaginal? Quants punts em posaran a la vagina? Em farà molt mal el cony un cop hagi parit? O la cicatriu de la cesària? Quan trigaré en recuperar-me?

I després: tindré llet als pits? Sabrà com beure’s la llet la criatura? O li costarà? Em faran mal els pits? I si no tinc gaire llet? I si em fa molt mal la vagina durant la quarantena? I si no cicatritza bé? I si tinc pus? O infecció? I a les tetes?

I així infinitament.

I què, penses tenir-ne més?

Encara estàs gestant, encara no has parit, encara no tens cap fill/a, però hi ha algú que et pregunta si en tindràs més. Si en tindràs dos com a mínim. Què dic algú, hi ha vàries persones que et pregunten si en penses tenir més.

La primera reacció és incredulitat. De moment en tinc zero, així que pensar en un ja és una projecció futura. No entenc perquè és important projectar encara més enllà. En segon lloc, perquè ho vols saber? És a dir: i a tu què t’importa? “No és que és millor tenir-ne dos” Sincerament la teva opinió no m’interessa, si m’interessés, te l’hauria demanada. I així en general, sobre tots els temes a la vida i al món, quan vull la teva opinió te la demano.

A mi em sembla fantàstic que la gent tingui nombroses criatures. Algunes persones en voldran més però no ho aconseguiran. D’altres n’haurien volgut menys però tampoc ho van aconseguir. Per raons diverses, d’edat, de fertilitat, de moment oportú, de parella, de malalties, econòmiques, laborals, accidentals. Però sempre en el respecte de les decisions de la resta, el que vols per tu, no ho vulguis per la resta, per la resta el millor és voler el que elles i ells vulguin.

-I què, penses tenir-ne més?

-Si mira, quan la gestació subrogada sigui legal igual me’n compro un altre.

És divertit respondre això, especialment si l’interl·locutor/a està en contra dels úters de lloguer. I de fet pensa que tu també hi estàs en contra. Perquè compartiu molts valors i moltes raons ideològiques. Evidentment que no estic a favor dels úters de lloguer! Però tampoc estic a favor de que les persones es dediquen a fer-te preguntes sobre la teva futura maternitat gratuïtament, i em sembla una manera sarcàstica i plena d’humor (al menys a mi em fa gràcia) de respondre.

Perquè porto 8 mesos i mig gestant algú, he tingut molts problemes amb el menjar, que el païa fatal durant les primeres 16 setmanes, però fatal com mai no m’havia passat, em trobava molt malament, he hagut de deixar de menjar moltes coses, i prendre pastilles, de vitamines, i també pel tiroides que em funcionava perfectament fins que la gestació me l’ha trastocat, que no és poca cosa eh, parlem d’un dels òrgans més importants del nostre cos, també m’han fet mal les lumbars, la ciàtica, i ara des de fa uns mesos les costelles, el diafragma, tinc la sensació de que el meu fetge i el meu estomac no estan bé, que pateixen molt, de que tinc una hernia, ara torno a noi pair gaire bé el menjar, i també m’he de llevar a fer pipi en plena nit 2 vegades, a la 1h i a les 4h, això en una casa sense calefacció i durant tot l’hivern. També he tingut molts mocs, rinitis es diu, no podia respirar, m’ofegava, dormia fatal i no tenia gust. Finalment ara, em pesa la panxa. Em costa posar-me els mitjons i les sabates, no em puc posar crema als peus, i em clavo les costelles contra l’úter tot sovint, i fa angúnia amés de mal.

Aleshores quan em preguntes si penso tornar a gestar algú la veritat és que el primer que penso és en arribar viva al final d’aquesta gestació. I quan arribi al final i tingui lloc el part, tampoc sé com serà, i no sé quants punts em faran. Perquè no sé fins quin punt em trencaré. Perquè tampoc sé si se m’infectaran el punts, i aleshores serà un horror, perquè no els pots dur a l’aire lliure els punts, ja que cau sang i més sang i has de dur unes compreses i unes calces, i tot està humit, cosa que és una font de bacteris. Tampoc sé si tindré una fissura anal de fer força, de fet no sabia el que era fins que l’altre dia una amiga em va dir que a ella li havia passat. I si, ja sé que m’hauria de fer massatges al periné cada dia, però saps què? Els massatges al periné són super desagradables, no molen gens, i per tant t’has d’armar de valor cada vegada perquè fa molta mandra. I no els fas cada dia. I s’acosta el part i no n’hauràs fet prou. I després no et queixis si et fan una episiotomia de 200 punts eh, la culpa és teva! Per no preparar-te prou. Clar la culpa sempre és teva, tu ets la que ho havies de fer super bé, no podies pretendre dur al món un ésser viu i a sobre que no et deixés cap ferida, en serio, sempre pensant en tu, mira que ets egoista.

Doncs mira no sé si voldré tornar a passar per 9 mesos de gestació i un part, sincerament, si la meva parella pogués gestar aleshores igual em semblaria diferent, més fàcil, ara tu, ara jo.

La vida és massa curta per perdre el temps escoltant gent a qui no li he demanat opinió.

El tema de l’hospital

La meva mare diu que quan ella em va tenir al Clínic tenien uns horaris de visita molt estrictes. Només van anar-la a veure els meus tiets i els meus avis. I poca estona. I la van anar a veure a ella, que era la que havia parit i per tant era la que estava esgotada i adolorida. No a mi, que estava estupendament al meu bressol. I em sembla molt bé.

Quan em va atropellar una moto que no em va matar de miracle vaig estar 5 dies al Clínic. Estava a urgències, en un box compartit de la cinquena planta, urgències psiquiàtriques, on ens posaven a tota la gent que no cabíem a la planta corresponent (per exemple a traumatologia en el meu cas). Em van venir a veure família i amigues i amics. En grups reduïts, de dos en dos, i poqueta estona. Ho recordo tot bastant psicodèlicament perquè estava força medicada, així que no hi era tota. Però tot va fluir molt bé.

A les classes de preparació al part et diuen que si pot ser no et vingui a veure ningú, que voldràs estar tranquil·la, i que amés, donar el pit és mega super hiper complicat així que la criatura necessita també estar tranquil·la. Que si ha de venir algú, posem per exemple les àvies i avis de la criatura, que els hi posis un horari, de 12h a 14h per exemple, o quan tu sàpigues que estaràs més enèrgica i millor, perquè si et venen a veure a tu, has de tenir ganes de veure’ls, sinó que no vinguin.

I a mi em sembla molt bé.

Tinc una amiga

Tinc una amiga que va estar 36h de part. Havia trencat aigües, esperat 24h a veure si tenia contraccions però no. Li van posar unes hormones que no li va servir de res i no li posaven la peridural i va patir moltíssim. Quan per fi li van posar oxitocina estava esgotada, com per posar-se a emputxar. Va acabar molt cansada de tot plegat.

Tinc una amiga a qui se li va desgarrar l’entrada de la vagina pels costats, li van fer una episiotomia de moltíssims punts que amés se li va infectar i la van haver de curar durant 10 dies i se li va fer una fissura a l’anus.

Tinc una amiga que era al·lèrgica als punts i se li van infectar.

Tinc una amiga a qui li van programar la cesària, i dues amigues a qui els hi van programar el part vaginal. Van arribar sense contraccions a l’hospital. L’oxitocina sintètica, em van dir, és un veritable horror horrorós insuportable, fa molt de mal. La cicatriu de la cesària fa mal, però al menys no està a una zona humida d’on no para de sortir sang.

Tinc una amiga que ha tingut una criatura prematura. I un munt de conegudes que també. Tinc una amiga que la seva criatura s’ofegava i no sabien perquè, ara han descobert que la seva laringe no està del tot feta i haurà d’acabar de formar-se fora de l’úter. I això vol dir que la pobreta s’ofegarà amb facilitat cada vegada que plori.

Tinc una amiga a qui li van dir que li programaven una cesària perquè la criatura estava asseguda. No van ni considerar veure si malgrat estar en presentació podàlica podia néixer per part vaginal, amb naturalitat. No li van donar opció.

Tinc una amiga que tenia diabetis gestacional. I una altra que s’havia de punxar amb heparina cada dia. I una altra que tenia hipotiroïdisme gestacional. Jo mateixa també en tinc.

Tinc una amiga que va avortar per decisió pròpia.

Tinc una amiga a qui van practicar un avortament al cinquè mes perquè li van detectar a la criatura una malformació greu al cor.

Tinc moltes amigues que no han gestat mai. Que no gestaran mai perquè no volen. O que no saben si ho faran. Que no els sembla un tema rellevant per les seves vides.

Tinc una amiga que va viure un avortament espontani. No, una no, moltes. Moltíssimes, de fet.

Tinc una amiga que està pensant en congelar els seus ovòcits per si vol gestar una criatura més endavant.

Tinc una amiga a qui només van posar un punt a la vagina. I una amiga que va tenir un part natural, sense peridural ni oxitocina sintètica. I una amiga que el dia mateix del seu segon part ja va baixar a una terrassa a fer un cerveseta.

Tinc una amiga que l’altre dia em va dir que s’estava pensant això de gestar algú, i em va demanar que publiqués tot això, perquè mancava d’informació. No sé si li serà útil ni si arribarà fins al final, però aquí està.

[mohair-schrijft]

Texel

We rijden van de boot. Op het eiland schijnt de zon dapper door, er staat een briesje. De omgeving oogt glashelder, alsof ik net mijn brillenglazen heb gepoetst. Er ontstaat een kleine file, richting De Cocksdorp, het uiterste plaatsje noord op Texel. Twee hooiwagens voor ons. Lekker langzaam, in een optocht van auto’s, het onthaasten is begonnen. Man krijgt de kriebels, slaat rechtsaf, om toch maar weer terug te keren. De hooiwagens zijn inmiddels verdwenen. 

Ons onderkomen is een vrijstaand huisje in de glooiende duinen. Twee konijnen huppelen op het terras. Een zeemeeuw krijst. ‘s Avonds na het eten wandelen we naar het strand. In het heldere licht, dat je alleen op een eiland treft. Het duinlandschap strekt zich uit aan twee kanten. Prachtige (grijs)groene en paarse tinten, af en toe een plukje geel, de lucht erboven gekleurd door een half ondergaande zon, het slingerende schelpenpad, de stilte.

Aan het eind van de kilometers, de weg loopt omhoog, zien we bovenaan in de verte de zee rollen. Onstuimig, met spierwitte schuimkoppen, niet het geelbruin wat ik ook wel ken van de Noordzee in het westen. Hup, erop af. De golven aan onze voeten. Het brede, lege strand. In de verte een boot. Zoon rent energiek heen en terug, met de zee mee. Hij joelt. Het aloude spel. We wandelen terug door de duinen. De opvallende stilte, de schoonheid van het landschap is overweldigend.

‘s Avonds in ons huisje is het muisstil, geen auto-geluiden, niets. Slechts het suizen van mijn oren en een zacht tikkende klok. ‘Mag het geluid aan, vraagt zoon. Anders is het zo stil’.

*

Ik ga mijn fiets ophalen. Thuis online vast gehuurd en betaald. Een damesfiets met zeven versnellingen. Man loopt met me mee. Het begint zachtjes te regenen. Daar zal je het hebben. De jonge vrouw komt met de fiets aan de hand aangelopen. Een Gazelle, ziet er uit als nieuw. Man zet het zadel wat hoger, nadat het mij niet lukt. Ik stap op. Perfect. Het is al weer droog.

Zoon ziet mijn fiets, wil een rondje. ‘Mama ik kan er makkelijk op fietsen, alleen het zadel staat te hoog’. Ik weet dat hij liefst zou ruilen van fiets. Zoon heeft een prima fiets. Vorig jaar nieuw gekocht. Ik weet een leuk onderwerp voor aan tafel, zei hij een week geleden. Verwachtingsvol keken we hem aan. Ik wil een nieuwe fiets, zei hij stellig. Dit keer waren zijn ouders onverbiddelijk. Laten we het gazellig houden, zei hij nog. We lachten. Hij zag het als een aanmoediging. ‘Ga er maar voor sparen’.

*

Ik zit met koffie en een stroopwafel in een streep zon voor het huisje. Twee meeuwen vliegen cirkels boven mijn hoofd, er volgen er nog twee. In een reflex verstop ik mijn stroopwafel onder mijn arm. nog een rondje en ze vliegen weg. Verbeeld ik het me, of heb ik ze om de tuin geleid? De betoverende stilte wordt steeds vaker onderbroken door vliegtuiggeraas. We blijken vlak bij Texel airport te zitten. Niets is wat het lijkt. ‘Nee, zegt man, je hoort de Efzestiens van vliegveld Leeuwarden’. 

‘s Middags fietsen we door Nationaal park Texel, richting de vuurtoren. Flinke klimmetjes, het lukt me om in zijn twee, te blijven rijden. Als een slak, ik val nog net niet van mijn fiets. Al bijna negen maanden niet gesport, denk ik verbeten. 

De natuur maakt alles goed. De zee, bijna groen, als een verlengstuk van het duinlandschap. Komt door de dreigende donkerblauwe lucht die er boven hangt. Ik zie twee lef-surfers. Zoon wil de vuurtoren bezoeken. We zetten de fietsen in het rek, wandelen er naar toe, links in de diepte het enorme strand, in de verte de zee. Hier en daar een vlieger, slechts een paar stipjes mensen. Aan deze kant oogt de zee niet groen, maar blauw met fantasierijke wolken erboven. 

Weer het scheurende geluid van F16’s. Stelletje spelbrekers. We beklimmen de vuurtoren. Dat verklaart de lege stranden. Ik aarzel, al die mensen achter elkaar op de smalle treden in de benauwde toren naar boven. Om maar te zwijgen over de hoeveelheid mensen die tegelijkertijd naar beneden wil. Ik krijg het benauwd, loop naar buiten. Ga je nog mee? vraagt man. Ik verman me en loop braaf achter hem aan. Had me al bijna verzoend met mijn aftocht. nu ben ik definitief mijn moeder, dacht ik. Die wachtte ook regelmatig op ons door zelf achter te blijven. Het uitzicht vanaf de toren is als een ansichtkaart. Het duingebied verpletterend, zeker zo mooi als de kant van het brede strand met de zee. Texel doet me weer versteld staan. 

Via De Cocksdorp fietsen we terug. Niet voordat zoon nog even een ijsje scoort. Wij wachten op hem, mijmerend staan we naast onze fietsen. Daar zal je ‘m hebben. Hij houdt het ijsje omhoog. Ziet er uit als een bak voor drie personen. Het is een sundae ijs met chocoladesaus. ‘De stukjes kitkat is hij vergeten. Misschien verstond hij me niet’ zegt zoon met volle mond,  neemt een grote hap waarbij de chocola om zijn mond blijft plakken.

We komen bij het huisje, parkeren onze fietsen en zien drie konijnen. Even later hupt een fazant op het terras. de fazant ruikt voorzichtig aan de trapper van mans fiets. Ik maak er een foto van. Onderweg in de duinen zagen we twee paarden. Zonder zadel of berijder. Althans, ik heb ze niet gezien. 

De zon schijnt, ik installeer me met boek en drank voor het huisje, lekker lezen in ‘Het feest’ van Elizabeth Day. Even later valt er een buitje. Ik struikel naar binnen met boek, wasgoed en mijn glas. Nog geen kwartier later, is het weer stralend. De zon is weldadig met 21 graden in augustus.  

Na het eten, vraagt zoon of ik met hem wil badmintonnen. Hier krijgt hij al snel spijt van. God wat ben ik slecht. ‘Mama, wel je best doen hoor’. Zijn opmerking maakt het treurig, beter dan dit kan ik niet. Gelukkig kan ik hem wel aan het lachen maken. Beetje de clown uithangen in tijden van (sportief) onvermogen. Zoon heeft het niet van een vreemde. De clown uithangen dan, verder is hij een en al sportiviteit. Zijn juf schreef in zijn rapport, hij zat op de kleuterschool, ‘Maarten, je hoeft niet altijd de clown uit te hangen’.

*

Fietstocht naar het Sluftergebied. De Slufter, Sluftervallei ook wel genoemd, is een grotendeels door duinen omsloten strandvlakte, die in open verbinding met de Noordzee staat, waardoor *een kwelderlandschap is ontstaan. Het pad er naar toe is heuvelachtig met tegenwind. Ik fiets in mijn favoriete versnelling.

Het Sluftergebied is indrukwekkend mooi. Net als de vorige keren. Maarten was drie maanden, lag in de groene kinderwagen, man liep erachter. Hier is een foto van, vandaar het beeld.

De tweede keer was zoon zes. Nu is hij elf. Net lang genoeg geleden om het weer eens te willen beleven. Zoon zorgt voor entertainment onderweg, bovendien kiest hij de route. We staan voor een watertje waar we alleen met natte enkels de overkant kunnen halen. Avontuur is soms nodig. Uiteindelijk maken we een flinke wandeling door de Slufter, door het mulle zand van de duinen, zo richting de zee. ‘Nieuwegein’ schrijft zoon in het natte zand. Niet voordat hij eerst een piemel heeft getekend. ‘Kijk eens, mama’. Op de terugweg rijdt langs ons een wagen met twee paarden ervoor (waar hebben we deze paarden eerder gezien). De vrouw op de bok van de wagen roept streng naar een man met een vlieger: ‘Mag hier niet, meneer’. 

Die avond eten we pannenkoeken in het dorpje Oosterend. Ik wijs naar twee bordjes aan de muur: ‘pas op het opstapje’ en ‘pas op het afstapje’. Ze hangen nog geen dertig cm van elkaar. ‘Als je dan nog op je smoel gaat…’ zegt man. Zoon schiet in de lach, houdt zijn mond met chocomel, met moeite dicht.  

Maarten heeft ‘South Park’ ontdekt. Ik kijk even mee, begrijp de charme. Het getetter van de karakters verbreekt wreed de stilte. Slapen is hier trouwens een surreële ervaring. Doodstil, aardedonker en een bed met dekbed waar je happend naar adem uit wakker schrikt.

*

Vandaag gaan we naar Den Helder om de laptop van zoon op te halen. Hij zou thuis bezorgd worden, niet handig, kunnen we niet checken of hij het doet voordat zoon straks naar de brugklas gaat. De laptop is naar Primera gestuurd, in een geestdodend winkelcentrum. Zullen we straks naar het onderzeeërmuseum gaan? vraagt man. Het Marine museum is vlak bij waar de Veerboot aanlegt. 

Er zijn verschillende onderdelen, de historische afdeling, een rondleiding in een werkelijke onderzeeër. *De Tonijn’, leest zoon voor, ‘in de Potvisklasse’. Ik denk dat hij een geintje maakt, maar wat weet ik er nou van? Lange, trage rij naar boven. We kijken om ons heen, staan akelig hoog. ‘Dit is waarom ik aan parachutespringen niet eens ga beginnen’ zegt man. Ik knik begripvol. Ieder zijn angsten. Eindelijk zijn we aan de beurt.

‘Achterstevoren het trapje aflopen’ waarschuwt de begeleider. ‘Is het erg smal en laag daar beneden.. ? vraag ik nonchalant, terwijl ik me vast omdraai. ‘Ja’ zegt de man . Dus als je last hebt van claustrofobie, niet doen. het is druk, je kunt er niet zomaar uit’. Dan zie ik er toch vanaf, zeg ik en stap opzij. Man gaat verder, loopt het smalle trapje af het donkere gat in, blijft even hangen met zijn rugzak. Zoon is al binnen, zie nog net hoe hij naar me zwaait. Wacht maar hier, zegt de begeleider, over een kwartiertje komen ze daar uit, wijst hij. Een kwartiertje. Jezus, ik had minstens drie kwartier in gedachten. Te laat.

Tot slot stappen we in de Radarbol. De 3D-radarbol geeft de richting, afstand én hoogte van objecten aan, lees ik. Dus dat ronde ding kan ‘de vijand’ traceren. Het nadeel is dat ze door diezelfde radar zelf ook sneller in het vizier komen. Ik kijk met andere ogen naar de witte bol op het dek van een oorlogschip. De bol lijkt nog het meest op een onaf standbeeld, de ronde gipsen kop nog niet gevormd in het hoofd van een President of zo. Goed, een radar dus.

De Veerboot heeft ook een radar. Alleen niet 3D. En is niet uit op de vijand maar wel op objecten, als de kade, een walvis of een anders schip. Legt man uit in Jip en Janneke-taal.  

‘Er is een Mac in Den Helder’ roept zoon opgetogen, als we na uren weer buiten staan. ‘En het is donderdag’. Man ziet mijn gezicht. ‘Het is een ritueel, daar houd jij toch zo van’. ‘Oké, op naar de Mac’. Ik neem zelfs een Mcflurry toe. De nieuwste met stukjes brownie, toffee en caramelsaus. Ik kan het afraden. De kaart voor Oma? Daar staat een brievenbus, man wijst naar buiten. ik kijk op mijn telefoon, snel! Ik ren de zaak uit.

Rond zevenen staan we weer op de Veerboot terug naar Texel. Vierde keer op de boot in korte tijd. Voelt bijna als routine. Man laat zich zelfs verleiden tot een selfie (‘threesie’).

*

Zoon en man hebben hun ochtendzwem achter de rug. Ik blijf achter in het huisje, want ik kom elke ochtend als laatste uit bed. Elke keer om half 9, zonder wekker, het tijdstip waarop zij vertrekken naar het zwembad. Anders is het te druk, aldus man. Het voelt als een nederlaag en toch is het iedere ochtend hetzelfde liedje.

Zoon en ik gaan midgetgolfen. ‘Weet je nog, vorig jaar in Saarburg? toen was het 34 graden en nergens schaduw’. Zoon weet het nog. Vandaag is het perfect. 21 graden, zonnig en de bekende (eiland)bries. Bij een baan, slaat hij in een keer raak. ‘Jij kan beter richten, ik sla harder’ aldus zoon. 

We fietsen naar vliegveld Texel. We hebben forse wind tegen. Na ruim zeven kilometer zijn we er. Parachutisten in de lucht. Tandemsprongen worden gemaakt. Kleine vliegtuigen, als in de animatiefilm ‘Planes’ stijgen op en landen. Moeiteloos. Allemaal op hetzelfde veld. Gefascineerd kijken we naar het komen en gaan, als dat maar goed gaat. Het gaat goed. Zouden we zelf willen parachutespringen? Hm… liever niet. 

Zullen we dezelfde route maar terugnemen, hebben we wind mee, stel ik voor. Ja leuk, zegt man spottend. ‘Nee, ik weet iets beters: stukje door, wind tegen, dan naar rechts, wind schuin komen we weer bij de Slufter uit, en dan naar huis, wind mee.’ Bij de Slufter weet man nog een geinig paadje tussendoor. Het is een klimmetje, dat wel. Hijgend kom ik uiteindelijk boven. Stuit op het bord Verboden voor fietsen. ‘Terug’. ‘Welnee’ zegt man en rijdt stug door. Ik pruttel nog wat maar fiets achter hem aan over de wiebelende stenen, duidelijk gemaakt voor wandelaars. ‘Kijk eens naar het uitzicht, gebaart hij. We fietsen tegen beter weten in. Weer een klim, stijl omhoog. Met de fiets aan de hand lopen we omhoog en aan de andere kant weer omlaag. Zoon en man kijken toe hoe ik voetje voor voetje naar beneden loop met mijn fiets. ‘Ik heb sandalen aan, jongens’ roep ik als excuses voor mijn slome geschuifel. Je kunt je handremmen inknijpen, adviseert man. Oh ja, reageer ik, moet hier zo hard om lachen, dat ik alsnog bijna mijn evenwicht verlies.  

We fietsen de laatste kilometers op het heuvelachtige pad van de Slufter naar het huisje, met wind mee. De tegenliggers werken hard, sommige kijken alsof ze moeten poepen of in snikken willen uitbarsten. Meestal pubers.

*

Mijn moeder is vandaag jarig. Ik denk aan haar. Daarna aan mijn broer die op dit moment, samen met vrouw en kind, zijn uiterste best doet om haar feestje in goede banen te leiden.

Zon. Klein buitje. Weer felle zon. Zoon heeft een voetbaltoernooi(tje). We gaan kijken. Ploegje waarin hij speelt, oranje hesjes, wordt uiteindelijk tweede. Twee kleine jongens zitten bij hem in het team. Ik schat ze zes jaar. Vol vertrouwen rent het mannetje met de bruine krullen over het veld. Hij is niet bang voor de bal en al die grote lijzen om hem heen. ‘Laatste potje: de ouders tegen de kinderen’ roept de bebaarde jongen van het animatieteam, hij draagt zijn petje achterstevoren. Man aarzelt geen seconde. 

Daarna willen we naar de muziek, krijgen zoon niet mee. Hoe we ook aandringen (motiveren), hij wil chillen na deze inspanning. Dan samen. We stappen in de auto. Eerst naar Oudeschild waar vandaag ‘het havenvistijn’ is. Het is druk, kleurrijk gezicht al die vissersboten in de kleine haven. Sommige vertrekken tussen twee kades door richting open Waddenzee. De zon glinstert in het water.

Daarna op naar Strender pop in Oosterend. We gaan op de muziek af. Daar is het terrein, midden tussen de dorpshuizen. We krijgen fluorescerende polsbandjes om. Bedaard staan we tussen het publiek. Om ons heen alle leeftijden. De band die bezig is, klinkt niet onaardig. Amy Macdonalds, met ‘this is the life’ schalt over het veld. Rond zessen zijn we weer terug. We wagen het restaurant op het park. Er is nog een tafeltje. Zoon gaat tussendoor op het springkussen. Sluit het etentje er ook mee af.  Ik lees thuis ‘Het feest’ uit.

*

We fietsen naar het strand, maken een wandeling langs de zee. Forse wind, fantastische zee, lucht en wat een breed strand. Als we terugkeren, slaat zoon af richting springkussen. Naar zijn vrienden. Ik ga zitten in de zon met een nieuw boek. Het is zomer! Behalve dat dit boek ‘t Hooge Nest’ van Roxane van Iperen, verpletterend is. Wat een aangrijpend verslag. ’s Avonds kijk ik Zomergasten helemaal uit. Maxim Februari. Vriendelijk, intelligent, onderhoudend. Mooie fragmenten, zinnig commentaar.

*

Op naar Ecomare, wens van zoon. Ik herken alles nog. Zoon ziet de waterspeelplaats, brengt daar veel tijd door. De zeehonden vindt hij de moeite waard, terug in de auto heeft hij al hun namen onthouden. Skinny en Rohan, Boelie en Beer, Michael en Dennis, somt hij op, ‘oh nee, dat waren Bruinvissen’. Bruinvissen zijn geen vissen en ze zijn ook niet bruin. Bruinvissen lijken op dolfijnen, ze zijn beiden familie van de walvisachtigen, maar je ziet zelden een Bruinvis met een boog boven het water uitspringen.

De roggen vind ik de leukste vissen. Een steekt zijn kopje boven het water uit, een plat wiebertje met een lief gezichtje. Zijn kleine ronde kieuwen gaan open en dicht, net ogen die knipperen. Op het allerlaatste moment wil zoon toch de roggen zien. ‘Ik heb er mijn spreekbeurt over gehouden’ verklaart hij.  Als we weer thuiskomen, barst het in alle hevigheid los. Voor het eerst sinds we hier zijn.  

Zoon heeft vrienden gemaakt. Jayden, Daan en zijn broertje. Hij vertelt ons dat hij het broertje van Gerco tegenkwam op het springkussen. Gerco zat bij zoon in de klas. Ooit op zijn eerste feestje geweest. Nooit echt vrienden geworden. Broertje vertelde dat ze ieder jaar naar deze camping komen. Wat een toeval.

*

Vandaag een fietstocht naar De Koog, we hebben de hele weg tegenwind. Zoon gooit om de paar kilometer, demonstratief zijn fiets in het gras. Hij slaat zijn armen over elkaar, kijkt stuurs en zegt dat hij er nu echt mee stopt. ‘Ik ga terug’. Jij houdt het nog het beste vol, zeg ik hijgend en voel aan mijn natte rug. ‘Je wilt toch niet verliezen van je moeder?’ ‘Ik kan het wel, maar vind het saai’. Saai? echoot zijn vader en gebaart demonstratief om zich heen. Dan stapt zoon toch maar weer op en gaat er als een speer van door. Hij fietst staand. Misschien moet je gewoon blijven zitten, adviseer ik hem later, mijn hoofd gloeit van de inspanning. ‘Blijf jij maar lekker zitten hoor, mama’ zegt hij spottend.

Na een aantal kilometers, houdt hij het weer voor gezien. Weer smijt hij zijn fiets in de berm. Ik wijs naar het bordje De Koog, ‘krijg je daar een ijsje’. Een simpele en effectieve oplossing. De Koog is de grootste badplaats op Texel. Ik loop het boogbruggetje op naar de zee. Altijd fijn om de zee te zien. Ik vind de weg naar het strand vanaf ons huisje, mooier. Kleiner, eenvoudiger.   

Op de terugweg racet zoon keihard op huis aan. Lekker voetballen of naar het springkussen. Daar is hij tenminste onder gelijkgestemden. Hij rijdt een heel stuk voor ons uit. Ik vraag me af of hij nu rechtdoor is gefietst of toch dezelfde weg langs de Slufter, net als wij. Vertwijfeld kijk ik man aan. Wat wou je er aan doen? reageert hij. Ik denk aan de middelbare school waar hij over twee weken op zit, en probeer het los te laten. We hebben wind mee. Veel tegenliggers. Sommige hebben hun fietslamp aan staan. Wat zijn dat voor idioten? vraag ik me af.  

Halverwege staat zoon vast op ons te wachten, bij het restaurant aan de Slufter bijvoorbeeld. Nee, mis. Uiteindelijk komen we bij het park, rijden langs het springkussen. Nee. Ik fiets naar het huisje. Nee, ook niet. Dan komt man aangefietst. Hij is er niet, zeg ik. ‘Jawel hoor, op het voetbalveldje’. ‘s Avonds heeft zoon weer een voetbaltoernooi. Hij kijkt in zijn schermpje. Ja, tijd om te gaan. Snel strikt hij zijn veters, pakt zijn fiets, steekt zijn hand naar ons op.

*

We zijn op weg naar Oudeschild. Met de auto. De bekende hit van de Beegees klinkt. Ik denk even aan mijn vader. ‘Pa was een van de eersten die deze elpee kocht’. In gedachten hoor ik de trots in mijn broers stem. Ondertussen schiet de natuur van Texel aan ons voorbij. Ha! ha! ha! ha! Stayin’ alive.

Texel 44 staat op de boot. We zijn niet de enigen. De boottocht is op de Waddenzee en zal twee uur duren. Het is windkracht 3. Gisteren nog ruim 5 en de dag ervoor zeker 6. Ik bof maar weer. Het is heerlijk op zee. Felle zon, mooie blauwe lucht met Hollandse wolken. We varen naar Den Helder, richting de marine basis. Ze zijn met oefeningen bezig. Er vaart een oranje, twee persoonsreddingsbootje een tijdje keihard met ons mee. Ze lijken er plotseling te zijn. En net zo snel, zijn ze ook weer verdwenen. We zien een zeebank met zeehonden. Af en toe een zeilbootje of ander schip. Gaaf hè, lach ik naar zoon. Mag ik een ijsje? vraagt hij. 

’s Avonds fietsen we naar De Cocksdorp. Ze hebben er wel 57 pizza’s zegt man opgetogen. We komen aan. Gesloten. Op een woensdagavond? Dan maar een ander restaurant. ‘Pangkoekehuus’. ‘Grappig, zegt zoon, ‘hier wil ik naar binnen’. Op de terugweg, zie ik twee vage lichten in de struiken. Staat mijn fietslicht nou aan? Ik stop. ‘Jongens brandt mijn voorlamp?’ Al fietsend draait zoon zich om. ‘Ja, al dagen, hoezo?’

*

Laatste dag. Ik wil naar het strand en in de zee zwemmen. Wie gaat er mee? Zoon niet, gaat met zijn vrienden springen en voetballen. Duimpje. Man wil wel mee. Vanaf morgen wordt het aanzienlijk warmer, komend weekend begint een hittegolf. Vandaag nog niet. Man loopt voorbij al het gepeupel voor een rustig plekje aan zee. Drie keer denk ik: Stop dit is een goeie plek. Hebben we profijt van het windscherm dat er al staat. Man loopt en loopt. Eindelijk stopt hij. Inderdaad een rustig plekje. Wel volop wind.

Het is een overweldigende zee met flinke schuimkoppen en een stevige stroming. Godsamme wat koud. Man loopt heldhaftig door zonder twijfel. Ik ogenschijnlijk ook. De ultieme ervaring. Doet me aan vroeger denken. Sommige mensen denken vooruit, ik denk regelmatig terug. Zo vaak zwem ik niet meer in de zee, en zeker niet met man. Ik krijg de slappe lach van zoveel vastberadenheid. Ik ga onderuit door de stroming. Heerlijke afsluiting zo’n laatste dag.

De volgende ochtend staan we op het dek van de Veerboot, op weg naar huis. We kijken naar die prachtige zee, die nooit verveelt, de wind waait om ons hoofd.

‘Ik vond dit de leukste vakantie tot nu toe, zegt zoon. ‘Nou ja, samen met Berlijn dan’.

—–

*Texel heeft een landoppervlak van ongeveer 170 km². De lengte van Texel is 20 km en de gemiddelde breedte 8 km.

 *Kwelder: Bij het onderlopen van een slik tijdens vloed, blijft er telkens wanneer het water wegloopt wat nieuwe modder liggen. Hierdoor ontstaat de kwelder, die langzaam maar zeker steeds droger wordt. De laagste delen van een kwelder worden gevormd door geulen, slenken en kreken. De kwelderwal is een hoger gelegen deel van de kwelder, waar bij overstromingen vaak grover materiaal werd afgezet.

 Kenmerkende planten van de kwelders zijn zeekraal, lamsoor, Engels slijkgras, kweldergras, zilte rus, roodzwenkgras, zulte, schorrenkruid, strandkweek, heen, zeegroene ganzenvoet, zee weegbree en schorrenzoutgras.

 *De Tonijn is een driecilinder onderzeeboot van de Potvisklasse. Tussen 1960 en 1992 vormden de driecilinder onderzeeboten de kern van de Nederlandse onderzeedienst. Hun primaire taak was het bestrijden van Sovjetonderzeeboten. Door hun onzichtbaarheid en geruisloosheid waren ze uiterst geschikt om gegevens te verzamelen over schepen van het Warschau Pact. Hiertoe werden regelmatig geheime patrouilles uitgevoerd in de Noordelijke IJszee en de Middellandse Zee.

De Tonijn werd bij de werf Wilton-Fijenoord in Schiedam gebouwd. De Nederlander M.F. Gunning (1895-1972) ontwikkelde het principe van de driecilinder voor onderzeeboten. Deze constructie verbeterde de stabiliteit en de boot kon dieper duiken dan andere onderzeeboten uit dezelfde tijd.

[espiritutulem]

Dia 2

Em llevo a les 07h30. Encara estic ple. El tajin d'ahir duia carn i ous fregits al damunt. Encara salivo tot i que em sento embafat. L'Abderrahim cuina de meravella. No tinc més son, he dormit molt a gust. Aprofito per respondre els whatsapps de la Sílvia (com t'estimo, batuadell!). Ahir vaig escoltar el seu audio abans de tancar els ulls. Buon giorno. Els italians ja esmorzen. Intercanviem algunes impressions, tots seguim trasbalsats. Obro l'Antologia mentres espero l'esmorzar. 1 - Guillem de Berguedà: Cançoneta leu e plana. No m'interpel*la. Un senyor feudal que ingeniosament se'n fot d'un altre. Em preparo per tornar a sortir, aquest cop amb la gel*laba, rinyonera i càmera. Em proposo no treure el mòbil, recòrrer els camins d'ahir, de memòria. Amplio progressivament l'itinerari. Faig tres fotografies. Busco el Renault 19 que vaig veure ahir quan caminava amb el Lhsn. El vidre posterior estava fet a miques. Vull fotografiar-lo. Sento que simbolicament em parla. Recordo la mort del relat que experimento des del dijous 29 de setmbre. No el trobo. No obstant, al costat del Riad, a la zona de Marrakech que més em bressola, he trobat un altre Renault 19. TANMIRT DIKKAN OUL (From de bottom of my heart, com em recorda l'Abderrahim.) Aquesta vegada ben cuidat. Tercera fotografia. Inici d'un renéixer amb el meu pare? I amb mi? AGDED (ocell), LACH (niu). Quarta fotografia: l'esperat retrat de l'Abderrahim. Aziz (un pintor d'Alnif que actualment viu a Barcelona) els hi va regalar els quadres que revestixen el Riad. Hi ha un que m'ha colpit. Abril del 1994, un mes abans del meu naixement. Em plantejo la possibilitat de visitar-lo en tornar a casa. Tajine de verdures i pollastre. Descobreixo el terrat del Riad. Faig una migdiada a la preciosa tenda verda i vermella. M'acabo desvetallant degut a la calor. Desperto a l'Abderrahim. Fem un té amb pastes. El Lhsn apareix sobre les 20h. Comença a parlar amb els italians, han arribat fa una estona. Els italians sopen amb nosaltres. Tenen vint-i-tres anys, ella matemàtica, ell economista. Sopem i el Lhsn em condueix a l'estació d'autobusos. Segons deixa caure, ha tingut un dia molt dur a la feina. Es nota que m'ajuda per compromís. Sento que li agradaria ser a casa seva. Caminem en silenci, sense res a oferir-nos. Em recorda molt a l'Horaci, el pare de la Júlia. Sento que en el fons li ha molestat que jo anés traduint-los quan parlava amb els italians. Un complexe d'inferioritat que s'ha traduit en una oberta indiferència alhora de col*locar-me al bus i acomiadar-se. No el jutjo. El bus surt més de mitja hora tard, fins que no s'omple no surt. Fa una calor insuportable. Que engegui l'aire acondicionat, per favore! Una senyora d'uns seixanta anys, luxosament vestida, em demana d'on sóc. M'explica, en un francès rudimentari, que s'ha construit una casa de quatre pisos. No acabo d'entendre si intenta que em senti a gust o si m'està tirant la canya. Escolto la meva playlist: 27selection. Dues hores de carretera i primera parada. La majoria dels passatgers baixen. Estiren les cames i compren alguna cosa per picar. Jo em quedo. Més de mitja hora, temps per escriure. Finalment arribem a Tinghir a les 07h25. M'estic pixant, molt mal de coll i ben encostipat. Pixo en un forat a terra i omplo la meitat d'una ampolla tallada que s'utilitza com a got. Els gats de Marrakech han deixat pas als gossos de carrer. Tal i com em va explicar el Pablo, sovint van en manada per tenir més possibilitats. Espero mitja hora, a les 08h sortim direcció Alnif. Tinc ganes d'arribar i descansar. Sóc conscient que practicament la totalitat del viatge pertany al dia 3, però em permeto aquesta llicència, com va fer Garcia Madero a Los detectives salvajes. TIFAUIN (Bon dia).

[blog-josias]

Bolsonaro x Doria, Vacinação começa, Temer e a China, Terras de Bill Gat...