#sylvia caminer

[aarontveit]

FOLLOW HER (2022) +dir. Sylvia Caminer

[fearsmagazine]

FOLLOW HER - Review

DISTRIBUTOR: Quiver

SYNOPSIS: “Jess has finally found her hook: secretly filming creepy interactions she encounters via online job listings, and using the kinks of others to fuel her streaming success. For her next episode, she’s been hired by Tom to write the ending of a screenplay in a remote, lavish cabin. Once there, the alluring self-proclaimed screenwriter hands her a script in which the two of them are the main characters. This client isn’t what he seems, and even though the money’s great… the real payment here could cost her life.” - Quiver

REVIEW: FOLLOW HER is a cleaver idea that deals with the take down of an aggressive influencer whose karma catches up with her. Actress Dani Barker is also the film’s writer and a producer. She weaves together some interesting ideas, creates a character you’ll love to hate, and is an overall above average independent genre film.

The screenplay for FOLLOW HER tackles the arc of the main character Jess. It is made clear early on that she gives little thought to taking advantage of everyone, including her family, to get what she wants. She exploits people’s fetishes, she is usually careful, but something goes wrong with her latest encounter. Instead of taking it down, she leaves it online as it continues to trend and reaches a new level. When she comes across a writing opportunity that deals with themes she is familiar with, and pays good money, she throws caution to the wind and heads to the country to meet the screenwriter. What ensues is a game of cat-&-mouse as Jess comes to realize the setup is too perfect and there is something more going on than she expected or planned for. There are moments when Jess’s ego and greed overcomes her sense of self-preservation and ultimately the climax presents a strange twist that is an overthought “Absence of Malice.” The story does not end there. There is a scene with Jess, her father and the police that feels out of place and almost like an afterthought to the entire narrative. There is a final sequence that adds another level of the strange and bizarre, which also provides the title of the film. I was in for the majority of the tale, however the subsequent scenes felt unnecessary and bewildering.

Dani Barker and Luke Cook, the two main actors, carry the story. Barker portrays a mean girl, a self-absorbed influencer of today, and I enjoyed seeing her in danger. Yes, I was rooting for the bad guy, Tom. Luke’s Tom is a charming and twisted character, and the humor flows naturally. His performance reminds me of a cross between Christian Bale’s Patrick Bateman and Jack Nicholson’s The Joker. The actors have a strong rapport and their on-screen interactions are believable and engaging. The actors have excellent chemistry, but their rapport creates a light-hearted atmosphere that undermines the suspense and makes it difficult for the audience to become fully invested in the story.

The production values are solid, the editing creates a nice pace for the majority of the film. The barn is an excellent location, the others are adequate. Jess has some interesting costume designs and Barker seems very comfortable in them.

FOLLOW HER, an adult-themed film that never achieves a level of seriousness and peril that I believe it should. There are excellent performances and some witty banter, but the story has two additional scenes, the first feels awkward and the second is an additional punchline that feels like it is there to simply set up the title of the film. Still, it is a deadly frolic where you can’t help but cheer for Jess’ demise.

CAST: Luke Cook, Dani Barker, Eliana Jones and Mark Moses CREW: Director / Producer - Sylvia Caminer; Screenplay / Producer - Dani Barker; Producer - Michael Indjeian; Cinematographer - Luke Geissbuhler; Score - Alexander Arntzen; Editor - Alex Gans; Production Designer - Noa Rachel Bricklin; Costume Designer - Caycee Black; Visual Effects Supervisor - Alex Noble OFFICIAL: www.followherfilm.com FACEBOOK: www.facebook.com/FollowHerFilm TWITTER: twitter.com/FollowHerFilm TRAILER: https://youtu.be/19ELKe8IKXo RELEASE DATE: In Select Theaters & VOD June 2nd, 2023

**Until we can all head back into the theaters our “COVID Reel Value” will be similar to how you rate a film on digital platforms - 👍 (Like), 👌 (It’s just okay), or 👎 (Dislike)

Reviewed by Joseph B Mauceri

[moviesandmania]

FOLLOW HER (2022) Reviews of psychological thriller plus new trailer

‘You want to be famous, right?’ Follow Her is a 2022 American psychological thriller about an aspiring actress who responds to a mysterious classified ad. Unfortunately, she finds herself trapped in her new boss’s twisted revenge fantasy. Directed by Sylvia Caminer – making her feature film debut – from a screenplay written by Dani Barker who also stars. The Classified Films-Dolger Films…

[ramascreen]

Poster And Trailer For Psychological Thriller FOLLOW HER Starring Luke Cook and Dani Barker

Quiver has released these official poster and trailer for FOLLOW HER  Directed by Sylvia Caminer, Written by Dani Barker Starring Luke Cook, Dani Barker, Eliana Jones and Mark Moses In Select Theaters & VOD June 2nd, 2023 #FollowHerFilm | Website | Instagram | Twitter | Facebook RELEASE DATE: June 2, 2023 in Select Theaters & VOD DISTRIBUTOR: Quiver DIRECTOR: Sylvia Caminer WRITER: Dani…

[fangirlnationmag]

'Follow Her' Now Available on VOD

New horror film Follow Her is available today on VOD and in select theaters. Directed by Sylvia Caminer and written by (and staring) Dani Barker, the film follows the ethical boundaries of social media. The film also stars Luke Cook, Eliana Jones, and Mark Moses. Here’s the official synopsis: Jess (Dani Barker) has finally found her hook: secretly filming creepy interactions she encounters via…

[rickyvalero]

2022 Nashville Film Festival: Day Three Recap

2022 Nashville Film Festival: Day Three Recap

The 2022 Nashville Film Festival has kicked off, and I will bring you coverage from the entire festival. We have a loaded slate of films that are set to come out, and today I share everything I watched during day three. Alta Valley To save her dying mother, Lupe, a Mexican-Navajo mechanic bands together with an outlaw cowgirl. Together they must travel across the desert, outrun criminals, and…

[guillemjc]

Cròniques des del terrat (II) – Galvany

Plaisir d’amour ne dure qu’un moment, Chagrin d’amour dure toute la vie.

Els dissabtes al matí agafava el carrer Santaló amunt. S’aturava al Mercat de Galvany. Abans d’entrar-hi, des de la parada de l’autobús, aixecava el cap i es fixava en aquell àtic del carrer dels Madrazo. “M’agradaria viure-hi”, pensava. Els veïns d’aquell tram de carrer eren els privilegiats del barri: gaudien d’una perspectiva encomiable i de més hores de sol que la resta.

Dins del mercat, guaitava la gent comprar, observava paradistes i clients com si fossin figurants de la funció d’aquell vespre. Fitava el sostre, que l’impressionava per la seva dimensió, apuntalat pel gran esquelet metàl·lic que suportava la cúpula central. L’estructura de ferro i les voltes imprimien a l’edifici una elegància majestuosa. La llum penetrava generosa a l’interior. Les parades s’escampaven pels quatre braços de la creu grega i, al bell mig, la petita torre del rellotge s’erigia com a creuer de la nau central del temple comercial.

Travessava tot el mercat sense comprar-hi res, només pel gust de passejar-s’hi. “Quanta vida condensada als mercats de Barcelona!”, pensava. La seva àvia, de petit, se l’emportava al Mercat del Ninot. A plaça, tothom la coneixia, i la tractaven amb una amabilitat que al vailet li semblava impostada: “Que bufó, el seu nét, Maria Antònia!”. El que més recordava eren les olors: de la fruita, del peix, de la carn, de les flors. “Tots els mercats fan les mateixes olors”.

De nou a fora al carrer, badava amb la façana de maó vist i els seus mosaics amb motius daurats i l’escut de la ciutat i els alts finestrals. Aquell edifici, a mig camí entre l’arquitectura modernista i la industrial, li infonia una gran admiració i li feia pensar que la seva tímida fama no li feia justícia.

A la cruïlla amb el carrer Calaf, un mar de flors inundava el xamfrà. Pensava en París, on pràcticament a cada cantonada hi havia una floristeria. Recordava com els parisencs compraven flors, regalaven flors, veneraven les flors. Ell va encomanar-se d’aquest entusiasme quan hi vivia, i va fer-se seu el culte a les flors quan va tornar a Barcelona. Per això, quan passava per aquella cantonada sempre s’hi aturava a comprar-ne. “Aquí només sobreviuen les floristeries que són al costat d’un tanatori”, li deia el senyor Martínez. “Però aquí a prop no n’hi ha pas cap, i a vostè sembla que li vagi bé el negoci”, li replicava. “Jo tinc la sort de tenir el mercat”. A la Barcelona patrícia, les flors decoren els menjadors i els jardins de les cases.

Comprava un ram de margarides i seguia Santaló amunt. Al número 79 hi havia Casa Usher, la seva llibreria de referència, una altra parada obligatòria. O potser l’única. La porta de vidre amb el preciós marc de fusta i el nom de l’establiment –manllevat d’un relat de Poe–, imprès amb una tipografia estil·litzada de color grana a la tarja del portal, convidava a entrar tothom qui hi passava per davant. L’interior, que havia albergat un antic celler del barri, era encara més acollidor: el terra hidràulic de sanefes i flors, les prestatgeries blanques, el llarg passadís amb la filera de làmpades de bola de llum càlida que acompanyava local endins i, a mà dreta, la fabulosa estança modernista amb les parets de mosaic enrajolat, el doble mirall i la roseta del sostre. Però la joia de la corona era l’arrière-cour, un meravellós pati interior que feia les delícies dels curiosos que arribaven fins al fons de l’establiment. Un lloc de pausa, un petit oasi on seure i llegir i oblidar-se de la resta del món. 

Va conèixer la Bàrbara una tarda de principis de juny, quan la primavera començava a deixar pas als llargs vespres d’estiu, a la presentació de Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine, amb l’autora i amb l’editora, la Maria Bohigas. Aquell dia, el pati de la Casa Usher era ple de lectors entusiastes. Tothom s’adelitava amb el magnetisme de totes dues. Però ell havia quedat completament embadalit amb els ulls vellutats d’una de les llibreteres, amb el seu somriure dolç, el seu tracte servicial, la seva mirada plena de coqueteria. Aquell vespre es va sentir tan trastornat que no es va veure amb esma de dir-li res. Va marxar sense fer cap pregunta a l’escriptora, no es va esperar a saludar-la al final de l’acte, ni tan sols va comprar el llibre. Es va aixecar i se’n va anar, compungit.

Des d’aquell dia, però, cada dissabte sense excepció tornava a la llibreria, portava un ram de flors a la Bàrbara i li comprava un llibre. Ella li recomanava autores que l’havien marcada, lectures que havien definit la seva manera de veure el món i de llegir-lo. Gent normal, de Sally Rooney; Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà; La campana de vidre, de Sylvia Plath; Creix un arbre a Brooklyn, de Betty Smith; Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin; Orlando, de Virginia Woolf. Cada dissabte, un ram de flors. Cada dissabte, un nou llibre. La literatura era l’excusa per veure-la.

Un matí que es va llevar especialment coratjós se’n va anar a esmorzar al Velódromo. Quan el cambrer li va haver servit el cafè i el croissant, va treure una llibreta i un bolígraf i va apuntar: “Turó Park”. Estava decidit a dir-li a la Bàrbara de quedar quan ella sortís de la feina. Tan bon punt va ser a la Casa Usher, li va llançar la proposta. A la Bàrbara li va semblar un oferiment atrevit i afalagador, i hi va accedir. Ell la va passar a buscar a les vuit a la llibreria i van anar caminant plegats al Turó Park. 

Li va explicar que tot sovint, sortint de la llibreria, hi anava a devorar les primeres pàgines del llibre que acabava d’adquirir. “De nen, les meves tietes m’hi portaven a jugar”, va contar-li. Hi guardava molts records d’infància i per això li agradava anar-hi a passejar, asseure’s en un banc prop de l’estany ple de nimfees, llegir, observar els nens jugar. Contemplava l’escena com qui esguarda un quadre de Monet. S’hi sentia a gust. “A principis del segle passat hi havia hagut un parc d’atraccions”, va explicar-li. “Durant molt de temps, el Turó Park va ser un dels pocs espais verds de tota la ciutat”.

“És molt elegant”, va dir-li ella. El parc, a més de l’estany, quedava esgrafiat per tot de caminets curvilinis, tenia un bosquet d’alzines amb un sotabosc de plantes enfiladisses, una praderia, parterres d’heura, magnòlies, til·lers, plàtans, llorers, rosers i arbres de l’amor. I al cor d’aquell indret, la plaça del Teatret, on molts anys abans s’hi feia teatre a l’aire lliure. 

Van asseure’s en un banc al costat de la Biga de la Font de l’Aurora i es van explicar trajectòries vitals i projectes a curt i a llarg termini. Ella volia obrir la seva pròpia llibreria i omplir les prestatgeries al seu gust. Ell somniava amb ser corresponsal i voltar per tot el món explicant històries de l’Àfrica, de l’Orient Mitjà, de Llatinoamèrica, de Rússia, de la Xina, dels Estats Units. Tots dos es veien al cap d’uns anys en un piset de l’Eixample amb sostres alts i molta llum i fent el sopar a criatures entremaliades que no volen creure. “M’imagino posant-los al llit i llegint-los un conte de bona nit”. “Quina imatge més tendra”, va dir ella. “I molt feliç”, va afegir ell. 

El següent dissabte la va convidar a casa seva. Volia ensenyar-li la seva biblioteca. Després de remenar lloms i comentar lectures, li va oferir pujar al terrat amb una copa de vi. Sabia que era una aposta guanyadora. Li va ensenyar el castell de Montjuïc, l’hotel Vela, les torres Mapfre, la torre Agbar, la Sagrada Família... des d’allà dalt es veia tot. “Fins i tot, si et poses de puntetes, podràs veure el mar”. Però la seva vista preferida era la del Tibidabo. “Quan vivia a París, des del meu petit estudi veia Montmartre i el Sacré-Cœur”, li explicava. Veure el Sagrat Cor al cim de Collserola li semblava una bonica seqüència, un nexe que inferia coherència i correlació entre les seves dues cases. 

“A París tot li queda bé. Les postes de sol, les nevades, les nits salvatges, les matinades gelades, els museus, els jardins, aquella llum. Fins i tot la pluja, les inundacions o un incendi a la catedral”, va dir-li. Ella se’l mirava amb atenció i somreia, múrria. Va fer un glop de vi i va fixar la mirada al vent. “L’aire era fresc i els núvols s’anaven esllenegant”, va dir en veu alta, “és de Rodoreda”. “Com dius?”. “La frase, és de Mirall trencat. Trobo que defineix a la perfecció aquesta escena”. Ell va pensar en fer-li un petó, però no va gosar. “Creus que es pot fixar la mirada al vent?”.

Paysage : Le Parc Monceau (1876), Claude Monet

El dissabte següent, la Bàrbara va donar-li Fugir era el més bell que teníem. “Fa per tu, t’agradarà”. Ella desconeixia que ell l’havia vist per primer cop a la presentació que van fer-ne a la llibreria aquella llunyana tarda de juny. Li va explicar que ja no es veurien cap més dissabte, que deixava la llibreria i que se n’anava a viure a París. De què fugia, la Bàrbara? De sobte, li va pesar com un plom a l’ànima el petó que mai li va fer.

La seva parella havia estat becada per treballar en un grup d’investigació de Sciences Po. I ella, que des d’aquell viatge a París amb l’institut quan l’havia trepitjat per pimer cop que hi havia volgut viure, no va dubtar ni un segon a deixar la seva vida aquí i acompanyar-lo. Es van instal·lar en una mansarda de la rue des Saints-Pères, al barri de Saint-Germain-des-Prés, molt a prop de la facultat on ell aniria a fer recerca. De seguida va trobar feina a la llibreria del barri, L’Écume des Pages. Era ideal perquè li permetia tenir certs ingressos per ajudar a pagar l’apartament, la mantenia ocupada unes quantes hores al dia, podia practicar el francès amb la clientela i, sobretot, tenia milers de llibres al seu abast.

Quan sortia de la feina baixava la rue Bonaparte fins al Sena. Hi apareixia a l’alçada del Pont des Arts. Era el seu favorit. Allà descendia a les ribes i caminava per l’empedrat del quai, resseguint la silueta del riu, fins a Notre-Dame. Els dissabtes al vespre li agradava vorejar la catedral i acabar el seu recorregut a la terrassa de La Chaumière. Es demanava una copa de vi blanc i quedava embadocada amb el trànsit de vianants del pont Saint-Louis, que unia les dues illes del Sena. 

Anys més tard, rebria una carta de la Bàrbara des de la capital de França: “A París s’hi viu molt bé. La gent estima i té cura del paisatge urbà. Hi ha parcs i jardins pertot que fan la vida a ciutat més plaent i abellidora. Alguns em recorden el Turó Park. L’esclat de la primavera és aclaparador. Els parisencs valoren la bellesa. Cultiven el bon gust als interiors i als exteriors. Aquí, a cada cantonada hi ha una floristeria. Tenies raó: a París tot li queda bé. Però trobo a faltar els terrats de Barcelona”.

[cherylgar-blog]

Tanzania: A Journey Within - Sylvia Caminer | Documentary |997177425

[lisaflor-blog1]

Tanzania: A Journey Within - Sylvia Caminer | Documentary |997177425

[e2wcollective]

Catch Sylvia Caminer of DolGer Films on her film footprint & Tanzania: A Journey Within in the Wizeo Livestream on 6/12 ! bit.ly/1oOzeY0 via IndieWire

[filmcourage]

He’s from a place so old it’s been called the cradle of mankind. She’s led a privileged life in America without hardship or pain. Together these two unlikely friends embark upon a journey from the heights of Mt. Kilimanjaro to the depths of AIDS ravaged villages where even the smallest children become outcasts at the mere hint of the disease. As Venance and Kristen experience the ancient culture, heart-breaking poverty, and eternal spirituality of Venance’s motherland, the ability of the Tanzanian people to love, dream, and persevere in the face of overwhelming hardship triggers a life-changing transformation in Kristen—one that brings her face to face with her own mortality and will ultimately cause thousands of lives to be saved. Tanzania: A Journey Within is a dramatic, emotional, and visually stunning odyssey that will challenge and inspire you.

Indie filmmakers and students:

You’ve never seen anything like this. Come join an online screening of the critically acclaimed documentary TANZANIA: A JOURNEY WITHIN, followed by an interactive live video chat with Emmy Award-winning director Sylvia Caminer.  This might just be the way you distribute your next film!

WHEN?

Live video Q&A will take place on Thursday, June 12, 2014. 6:30 PM EST.

WHERE?

www.Wizeo.Me

This is a global online event. Wizeo will email you your unique link to the video chat and screening a few hours before your event.

HOW?

Sign up here.

WHO?

Sylvia Caminer (Aftermath, An Affair of the Heart, Love N’ Dancing) and her two subjects, Kristen Kenney and Venance Ndibalema. Pre-submit questions to make the most out of your crowdsourced live Q&A. Ask anything related to the practical aspects of producing, directing, filmmaking abroad, cultural exchange, film for social change and more.

[moviesandmania]

FOLLOW HER (2022) Reviews of social media psychological thriller plus new trailer

FOLLOW HER (2022) Reviews of social media psychological thriller plus new trailer

‘You want to be famous, right?’ Follow Her is a 2022 American psychological thriller about an aspiring actress who responds to a mysterious classified ad. Unfortunately, she finds herself trapped in her new boss’s twisted revenge fantasy. Directed by Sylvia Caminer – making her feature film debut – from a screenplay written by Dani Barker who also stars. The Classified Films-Dolger Films…

[olearysreellife]

I'd been curious about An Affair of the Heart, Sylvia Caminer's documentary about Rick Springfield, but I was not prepared for how vibrant and moving it was.  How funny and also deeply heartful.  Well, the title should have warned me, but I was taken by surprise.  I hope a lot of people watch this film.... whether they are Rick Springfield fans or not.  It's an exploration of the healing power of presence.... a topic I'm deeply interested in. Thanks, Sylvia! Day 103 of A Yearlong Film Viewing Balancing Act.

[moviesandmania]

FOLLOW HER (2022) Reviews of social media psychological thriller

FOLLOW HER (2022) Reviews of social media psychological thriller

‘You want to be famous, right?’ Follow Her is a 2022 American psychological thriller about an aspiring actress who responds to a mysterious classified ad. Unfortunately, she finds herself trapped in her new boss’s twisted revenge fantasy. Directed by Sylvia Caminer – making her feature film debut – from a screenplay written by Dani Barker who also stars. The Classified Films-Dolger Films…

[cherylgar-blog]

Tanzania: A Journey Within - Sylvia Caminer | Documentary |997177425

[lisaflor-blog1]

Tanzania: A Journey Within - Sylvia Caminer | Documentary |997177425