#selecció catalana

[useless-catalanfacts]

Hi! I was wondering if Alexia Putellas ever played for the Catalan NT, and if it's true that the reason why there's a "law" that says footballers in Spain can't refuse to show up for a Spain NT game if they are called is to prevent Galician, Basque and Catalans from refusing to represent Spain? :o

Yes, Alexia Putellas has played with the Catalan National Team (source). It's difficult to find information on the Catalan NT because it's not recognised by FIFA (because the Spanish Football Federation and the Supreme Sports Council of the Spanish Government blocked the request) and so it plays few games, only with the NTs of other places that aren't recognised by FIFA. And on top of that, women's football was barely ever even mentioned before 4 years ago or so, and now only every so often.

The Spanish Sport Law includes the fact that it's mandatory to play for the Spanish NT if you're called (Catalan political parties are trying to abolish this part of the Law). Yes, no need to add "" to law, because it's an actual law.

However, this hasn't always been followed by male athletes. For example, in 2005 the Catalan footballer Oleguer Presas was called to play in the Spanish NT and he met up with the coach to explain that he refuses because he's an independentist and that the thinks the Spanish NT should instead hire someone who wants to be there. The coach understood that having a player who actively doesn't want to be there won't result in an effective team, so he didn't call him. Presas wasn't punished because he acted to prevent breaking the law: he met up with the coach immediately when he announced he wanted to call him for the NT, before the NT made the official call, so he wasn't technically breaking the law because the players hadn't been officially called. The same thing was done by the Galician player Nacho Fernández in 1995, he spoke to the coach preventively, before being officially called, and convinced him to not issue the official calling.

The most famous recent case was in 2018, Gerard Piqué also refused to play with the Spanish NT. After he had played with them for years and got yelled insults and Catalanophobic hate at the stadiums, he announced he would not play for Spain any more.

But both Presas and Piqué were male football players who won the male Champions League with Barça. Male football players of the top level are already paid a lot and have their own attention and work future outside of the NTs, while female football players don't get the security of keeping this as a job with enough payment nor a stable future, so it's more difficult for them to have the conditions to be able to stand up to the NT and the Federation (which makes them even braver for having stood up against the coach's abuse and later also against Rubiales' forced kiss and sexual harassment and the federation for defending him).

Plus, Presas and Fernández (I'm unsure of what Piqué did) convinced the coach not to officially call them in the first place. The women's NT coach will not be convinced in the current situation, so the female players will officially be called and if they continue to refuse they'll be harshly punished. The Federation can't let them get away, they are standing up for themselves and for the rights of women athletes in front of the world. In the eyes of many directives of the Federation, women are supposed to accept that men can do anything they want to women, in fact, we should be thankful that they let us play football at all! They're going to be punished for rebelling.

Catalan male sportsmen have also been heavily punished for refusing to play for Spain. The most notable case is the hockey team. Hockey is quite popular in Catalonia but not in Spain, there are many hockey teams all around Catalonia and many people play it, with many of these teams having become very good. In 2004, the Catalan NT was allowed to compete in a Men's B World Championship in Macau (btw, Catalonia won the championship), because Catalonia was in process of being reviewed to be allowed or not into the International Federation (FIRS) and had received a provisional licence. After this, FIRS denied Catalonia access to the Federation so they could never play again. But anyway, in this context, the Men's B World Championship and the top level Men's World Championship were being held at the same time. The Catalan players who had been called for the Spanish NT explained they would not play for Spain in the World Championship and instead they would play for Catalonia in the B Championship (which, again, they won). As a result, these players (including Ivan Tibau, Jaume Llavarola and David Cáceres) were expelled from the Spanish Hockey Federation and weren't allowed to play any more.

To go back to the women's football case. After the Sports Law states that it's mandatory to play for a Spanish NT, each sport federation has its own internal rules about how they'll deal with a person who refuses. Here's what the Spanish Football Federation's Code of Discipline says about it (source):

[The football players who refuse to play for the Spanish NT] will be sanctioned with a fine ranging from 3,006 to 30,051€ and with one or many of the following sanctions:

— Being barred from occupying a position in the federation's organization, or having their licence suspended or removed, for a time period of 2 to 5 years.

— Deprivation of licence, in a definitive way; this sanction can only be imposed in an exceptional way for relapse or very grave infractions.

If they remove their license, they can't play anymore. And that's a huge fine (30,000€ = more than 31,700 US $), female football players don't get paid that much.

The Spanish Sports Law has already been used to punish national minorities (Catalans) who were dissidents, and the same threat is used against women for their dissidence. Being treated like that and then being forced to play for them sure will make you do your best for that team, won't it?/s :') But after all, that's no difference from what being forced to be part of Spain is like.

[timriva-blog]

Còrsega i Catalunya: traduccions poètiques d’anada i tornada

Cinc poetes tradueixen al català una selecció de poemes de cinc poetes corsos i aquests fan la versió corsa dels versos dels catalans: Cinc poetes corsos (LaBreu) i Antulugia catalana: cinqui poeta catalani (Fabulla). La poeta corsa Patrizia Gattaceca Escrit per Àlex Milian L’associació Arte Mare de Bàstia (Còrsega) ha impulsat una iniciativa perquè cinc poetes catalans siguen traduïts al cors…

[badiajordi]

Fot-n’hi cinc!

Llegeixo a la premsa el nyap de la Federació Catalana de Futbol amb la samarreta de la selecció, que en comptes de quatre barres n’hi han posat cinc! L’explicació que he escoltat és aquesta: que Adidas no els en podia confeccionar una d’expressa i que aquesta és la que més s’hi assemblava. L’explicació em sembla una excusa de mal pagador, que es diu. No sé si és veritat o no. M’estranya que…

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Castell de Montjuïc (@castellmontjuic)

🎉 Tercera edició del Viu Montjuïc!

📅 El 7 i 8 d’octubre torna el 'Viu Montjuïc, el Parc de la Cultura', un cap de setmana ple d'activitats i propostes culturals per a tothom!

📣 Des del Castell hem organitzat diferents visites guiades, itineraris, exposicions i concerts per celebrar la festa de Montjuïc.

👇PROGRAMACIÓ

🏰 PORTES OBERTES : dissabte 7 i diumenge 8 de 10h a 20h

🔹L'ART DE CAMINAR (Cocreació amb MNAC) - Diumenge 8 a les 10:30

🎨 EXPOSICIONS I INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES - "My kingdom for a light" de Tiler Gab (Col.laboració amb el Festival Mira)

Diumenge 15 d'octubre de 2023, d'11 a 13 h.

Lloc: 

Sales exposició i Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Preus: 

Activitat gratuïta inclosa en el preu de l'entrada general

Descripció:

Taller, a càrrec de l'artista Mariona Vilaseca, adreçat a públic adult per apropar-se a l’experiència creativa i vital de Madge Gill i Josefa Tolrà, a partir d’una activitat participativa connectada a l'exposició.

L’activitat començarà contemplant les obres de les artistes Gill i Tolrà en directe, per observar el procés gràfic, tèxtil d’ambdues autores i sentir el seu efecte vibràtil. Aquesta experiència ens portarà a explorar la mirada interior i exercir una gràfica vinculada, a la respiració i l'obertura de nous canals de creació.

A l’espai de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres podrem seure, sentir-nos, escoltar la respiració, observar allò que els ulls no veuen i l’ànima percep. Ho farem acompanyats per la veu de qui guia la sessió en una actitud de recepció i tal vegada que la mà dibuixi des d'aquesta altra percepció.

Descobrirem que sense saber-ho sempre estem dibuixant mapes, recorreguts inconscients entre els éssers vius i tot allò que ens envolta, visible o invisible. 

També disponible el taller per a famílies Mirar, respirar, tancar els ulls... i dibuixar

La mà guiada. Josefa Tolrà (1880-1959) - Madge Gill (1882-1961) Dones visionàries

Share

Del 7 de juliol al 5 de novembre de 2023

Comissariat: 

Pilar Bonet Julve, investigadora en Història de l’Art, professora a la UB i crítica d’art. Amb el suport del grup de recerca Visionary Women Art

Aquesta exposició presenta i analitza la singular creativitat de dues dones, la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i la britànica Madge Gill (1882-1961). Artistes de vasta producció que mai van pensar en ser reconegudes amb aquesta condició, les dues molt vinculades als sabers esotèrics i la metodologia de l’acte creador guiat per l’automatisme de l’estat alterat de la consciència: “la mà guiada”.

Museu D´Arqueologia Barcelona

https://artprimer.mac.cat/es/#patrimoni

dd

View this post on Instagram

A post shared by Museu d'Arqueologia Catalunya (@macarqueologia)

dd

MNAC

dd

dd

dd

Museu Etnològic

gg

27/09/2023 — 24/03/2024

Un dels anhels principals de Joan Miró fou alliberar l’art occidental de la representació mimètica de la realitat i restituir-li el caràcter sagrat que havia tingut en els orígens de la civilització. Això el va portar a eliminar de la seva obra recursos pictòrics com l’escala, la perspectiva o el clarobscur i, per contra, donar al dibuix un paper preeminent. Tanmateix, no va ser fins a la guerra civil espanyola que, amb la voluntat d’evadir-se de la situació tràgica del moment, Miró va definir un llenguatge de signes i símbols propi, que el distingiria d’altres artistes del segle xx.

«És com una mena de llenguatge secret, compost per fórmules d’encantament, i que és d’abans de les paraules, del temps en què allò que els homes imaginaven, pressentien, era més veritable, més real que allò que veien, era l’única realitat.»

A partir d’una selecció d’obres de la col·lecció de la Fundació Joan Miró, l’exposició mostra l’evolució del llenguatge mironià, des de la cristal·lització del signe i la seva representació com a ideograma fins a la creació de grans personatges d’aparença mítica, sorgits de la individualització i ampliació dels seus propis símbols. Els darrers anys, aquest vocabulari de Miró, conformat per dones, sexes, ocells, escales, estrelles i constel·lacions, conviu amb un gest brutal i contundent que evidencia la voluntat de l’artista d’autoafirmar-se.

gg

[jaumesclub]

Salutacions, amics i amigues de la música i el bon rotllo! 🎶🎤 Us rebrem amb una enorme dosi d'alegria i ritme en aquest nou episodi de "Toca-me-la en català", el lloc on les cançons internacionals prenen una nova vida en la nostra estimada llengua catalana! 😄🎵 Avui et portem una selecció de temes que et faran moure't i cantar com mai! 🕺🎉 Índex del programa: 00:00:00 Presentació 00:03:35 Camila Cabello: Señorita (Senyorito). 00:08:00 George Harrison: Got my mind set on you (Tinc la ment fixada en tu) 00:12:25 Gloria Gaynor: I will survive (Sobreviuré) 00:18:30 Laura Branigan: You take my self control. (Tu prens el meu control). 00:24:25 Communards: Don't leave me this way (No em deixis així) 00:29:25 The Byrds: Feel a whole lot better (Em sentiré molt millor). 00:33:14 Madonna: Hung up (Ben penjat). 00:37:40 UB40: Kingston Town 00:42:45 Ray Stevens: I'm my own grandpa. (Jo el meu avi soc). 00:46:45 Katrina & The Waves: Walking on sunshine. (Més content que un gínjol). 00:57:50: El Doctor Slump! 00:59:29 Vaiana: On aniré. 01:03:35 Eurythmics: Sweet dreams (Dolços somnis). 01:15:52 El que pugui (Lletra by Jau, música de Baccara, I can boogie). 01:27:15 Pet Shop Boys: Always on my mind. (Sempre et tinc al cap) 01:35:35 Katie Melua: Wonderful life (Viure és tant meravellós) 01:40:37 Miley Cyrus: Flowers (Flors) 01:46:35 Lonzo & Oscar: I'm my own grandpa. (Jo el meu avi soc) 01:53:40 Queen: I want to break free. (Jo em vull alliberar). Així doncs, esperem que gaudeixis d'aquest episodi carregat de ritme i melodies que no podràs oblidar! Subscriu-te al nostre canal i no et perdis ni un sol detall d'aquest i altres programes inoblidables! 🎵

[caitlinclark]

[marozsanalexia]

[canalsart]

Ruta Grau Garriga

Visita guiada per a tota la família, dijous dia 19 d’agost a les 19:00 h, a Canals Galeria d’Art i a la Sala Capitular del Claustre del Reial Monestir. Visita realitzada per Maria Assumpció Raventós i Josep Canals. Iniciem la visita a Canals Galeria d’Art on hi ha una selecció intima de dibuixos i pintures, i tot seguit visitarem la Sala Capitular del Monestir amb la instal·lació de tapissos de Grau Garriga. Maria Assumpció Raventós va tenir una certa relació amb Grau Garriga sent alumne seva i destacada artista dintre d’aquesta tècnica. Parlarà de Grau Garriga com ha professor i amic.

Raventós, inicialment es dedicà al gravat, però després es dedicà a la creació tapissera com a membre permanent de l'Escola Catalana de Tapís. Amb aquesta de l'alt lliç, ella s’expressatridimensional amb una praxis propera a l'escultura. Ha creat alguns tapissos dins de la influència de l'Escola Catalana del Tapís que té repartits per diferents museus i col·leccions.

Formada com a pintora en l'Escola de Belles Arts de Barcelona, posteriorment va estudiar a l'Atelier Frydaender de París. va integrar-se molt aviat en l'abstracció informalista i posteriorment va derivar cap al nou realisme. Es una de les destacades dones artistes del país, posseeix la Creu de Sant Jordi i es membre de la Reial Acadèmia Catalana de Arts de Sant Jordi entre d’altres distincions.

Grau Garriga, l'artista més internacional nascut a Sant Cugat, va morir a St. Mathurin Sur Loireel 29 d’agost de 2011. Canals-Galeria d'Art vol recordar aquesta efemèride amb diferents rutes Grau Garriga, des del mes de juliol fins al setembre, iniciant la primera d’aquestes rutes a l’indret on ell va néixer i va viure. Tres mostres d'ell coincideix actualment a Sant Cugat: al Museu, al Centre Grau Garriga i a Canals Galeria d'Art.

Punt de trobada: Canals Galeria d’Art (carrer d’Orient, 24).

no cal fer reserva

activitat gratuïta

DATA: dijous 19 agost, 19:00h

LLOC: Canals Galeria d’Art i Sala Capitular del Monestir

ORGANITZA: Canals Galeria d'Art

[revistapoetryspam]

missatge en una ampolla a la sèquia: complement pamfletari// MAZELLA

Fa no gaire, un col·lega de la feina (coneixedor de la meva identitat secreta) em va reenviar un enllaç a un article científic. L'article descrivia una xarxa neuronal de generació automàtica de poesia a partir d'imatges. S'il·lustraven aquestes capacitats amb una selecció de poesia escrita per aquesta intel·ligència artificial, juntament amb les imatges que li havien servit d'inspiració. No esperava que els poemes fossin gran cosa. No l'eren i no obstant com ignorar aquella sensació que, si volgués, no podria articular? Sentir-se interpel·lat per un mirall que, per molt que et confronta, saps que mai no et tornarà el reflex. Em demanava: què passarà si el colpejo amb el puny, el trencaré? O creuaré a l'altra banda? Doncs pensava en aquestes coses i vaig recordar una anècdota de farà uns deu anys.

   Tindria algun sentit començar un assaig sobre poesia i intel·ligència artificial amb una anècdota personal? Podríem, d’alguna manera, evitar el risc d'esllavissada cognitiva que sovint converteix les batalletes de la nostra vida en proves anecdòtiques d'una hipòtesi adhoc? Us prometo solemnement que en el cas d'aquest escrit no podem començar de cap altra manera. De fet, m’atreveixo a afirmar que ens cal aquest calçador narratiu per dues raons ben fonamentades: a) Introduir una pregunta que no pretenc contestar b) Atènyer al mínim general i al màxim circumscrit possibles la conversa entorn al fet de la intel·ligència artificial. La vella temàtica ens desperta una espècie de mala por. Ràpidament deduïm que la qüestió humana quedarà desplaçada. S’anticipa el desastre. La nostra història transcorre en algun institut públic d’aquesta nostra terra catalana. Una professora jove, capitaneja una classe de vint-i-massa adolescents. La jove, que pretén posar a prova les més modernes ensenyances dels CAPs de l'estat, decideix invertir un parell d'hores de classe i un pati sencer projectant Blade Runner. Acabada la projecció, ens disposa per la classe formant un oval i, amb una lluentor especial als ulls, ens llença la següent pregunta: ‘d'existir els androides [com els de la pel·lícula], creieu que els hauríem de considerar humans de ple dret?’.

   La pregunta rebota per les cavitats dels vint-i-massa cervells. El temps em fa replantejar-me què estava en joc en aquella pregunta. Era la humanitat dels androides? En qualsevol cas, després d'un breu intercanvi d'opinions que podria haver arribat a ser interessant en un univers paral·lel on la classe de filosofia no es redueix a una anècdota sobre professors de batxillerat excèntrics, yours truly es trobà sola defensant la Declaració dels Drets Humans dels Replicants. Es diu que la naturalesa dels adolescents és la rebel·lió, però no deixa de ser inquietant el poderós gir argumental que en aquella classe de primer de batxillerat C, va ser capaç de convertir al 96% dels alumnes en luddites softcore. L'argument en qüestió vingué en format de pregunta a molts decibels: ‘si hi ha éssers humans en aquest món que pateixen violència i gana, per què perdre el temps creant nous individus als quals també haver de garantir drets?’. Mirant-ho amb generositat, la pregunta simplement obria un meló molt diferent al que la professora ens havia donat a provar. El meló de la utilitat de l'empresa tecnocientífica i el posicionament del pragmatisme social. Per què crear robots? Per què gastar diners públics de recerca lluitant per replicar (aspectes de) l'intel·lecte humà? Semblaria que les repercussions del desenvolupament científic el tornen especialment [immune i alhora] mereixedor d'aquestes consideracions. Però aquesta no és la meva experiència, llevat d'algunes excepcions (com el cas que ens ocupa) són altres ocupacions les que desplacen a la tecnologia del centre de la diana. Per exemple, la poesia. Per què escrivim poesia? 

      REGANT LES FULLES DE LLUM El meu col·lega i el seu enllaç havien aconseguit reunir en una mateixa cambra a tots aquests desconeguts, com si es tractés del primer acte d'una comèdia d'embolics. Arribats a aquest punt, fóra bo que expliqués alguna cosa més sobre l'algoritme aquell del principi. El seu nom comercial és image2poem.    image2poem no té cos, però escriu poesia. I, en realitat, no és una xarxa neuronal, sinó dues. Conviuen en règim de co-aprenentatge. Estem parlant d'aprenentatge automàtic, és a dir, de creació de models que es distingeixen per ser capaços de realitzar tasques per les quals no han estat programats, sinó que han après a fer mitjançant l'experiència. Per tant, per saber més o menys què esperar d'un model, és important fixar-nos en aquesta experiència d'entrenament. En aquest cas, la primera xarxa s'entrena amb un dataset de parells imatge-poema (noti's que la font original d'aquest conjunt de dades és el nínxol de poetes-fotògrafs angloparlants de Flickr) per aprendre a extreure significats sensibles de les imatges i traduir-los dins l'espai poètic. La segona, realitza el control de qualitat: entrenada amb un dataset de poemes humans i altres d’automàtics (generats per altres xarxes), vetlla per la humanitat dels productes de la xarxa creadora mitjançant un sistema de reforços negatius.    L'experiència del món d’image2poem es redueix al seu dataset d'entrenament. Aquest consisteix en una espècie d’impressions sensibles: imatges que veu i poemes que llegeix. La meva primera intuïció sobre aquesta estranya experiència és que sembla més una inexperiència que cap altra cosa. Però el fet és que d'aquí neix la seva capacitat de detectar patrons i reproduir el flux entre els espais gràfic-lingüístics, és a dir, l'abstracció. Per ara tot molt kantià, molt com nosaltres. I no obstant la veritat és que estem a les fosques. No sabem què passa en l’interior de les xarxes de generació automàtica perquè No Ho Hem Programat, i això ens deixa sense llum, bombeta, i interruptor. Aquest tipus de situació es coneix científicament com el problema de la interpretabilitat: originalment vam començar a produir xarxes neuronals per tal d'imitar (i en la mimesi entendre) el funcionament de la neurona. Retroenginyeria. Ara estem perduts i cada cop és més difícil distingir entre model, còpia, i simulacre. La qüestió d’entendre'ns al calaix.    Amb tot això, els productes d'image2poem demostren un ús pobre del llenguatge. Són anodins, superficials, plens de llocs comuns. Poesia? Potser alguna cosa que s'hi assembla. Per les característiques pròpies del coneixement científic, l'anàlisi de les proves empíriques requereix l'explicitació de les assumpcions que complementen el cor teòric per conformar la hipòtesi principal. La definició de la segona xarxa ja ens anticipava aquesta premissa: poesia és tot text que s'assembli a allò que escriuen els humans quan diuen que escriuen poesia. Un Test de Turing poètic. Ens pot semblar una definició poc ambiciosa. Si fem l'exercici impossible d'imaginar un món sense anàfora, si per algun atzar informàtic la xarxa creadora comencés a escriure utilitzant aquest recurs, al no estar representat en l'escriptura humana, la xarxa disciplinària l'identificaria com a impropi, penalitzant a la seva col·lega de model fins que aquesta deixés estar aquella maleïda repetició de seqüències. Obliga preguntar-se si un model de creació poètica que penalitza la dissidència és un bon model de creació literària o no. Seria possible fer poesia amb un altre model? D’una altra manera? És privilegiada doncs, la situació dels poetes humans que, justament en el que respecta a la definició de poesia, tenim el dret [i potser també el deure] de mantenir-nos en l'ambigüitat?

   I SI ENS HEM PASSAT LA LLUNA?

He descrit el mirall, ara cal parlar del puny. En aquest cas, un puny subrogat. Els versos humans que dialoguen amb la poesia automàtica de l'algorisme pertanyen a Xu Lizhi, poeta xinès de la província de Guangdong. El primer cop que vaig llegir sobre Xu Lizhi va ser en un article a la revista americana Literary Hub que ja no es pot consultar. El seu poema “Lluna de Ferro” donava títol a una selecció de poesia xinesa contemporània escrita per joves obrers, alguns migrants i tots precaritzats, treballadors de la Foxxcon (com el mateix Xu Lizhi) i similars que ‘escriuen poesia a les notes del mòbil’. Treball en cadena, reforç negatiu, mínim general i màxim circumscrit, assumpcions criminalment implícites en la matèria de fàbrica. Sobre l'article planejava en tot moment la noció que cal un nou llenguatge quan la tradició esdevé insuficient.    Un poema apunta al temps quan es plega i es forada entre jornades infinites.    Un poema apunta al cos que dit a dit es desintegra.    I en tots els poemes ressona la qüestió de la humanitat que plantejàvem al principi: la tasca de distingir-se a un mateix d'un autòmat. Tasca que molts d'aquests poetes reconeixen difícil en les seves circumstàncies.    Però ells es diuen els noms:

Exèrcit de guerrers de terracota a la línia de muntatge A la cua estan: Xia Qiu Zhang Zifeng Xiao Peng Li Xiaoding Tang Xiumeng Lei Lanjiao Xu Lizhi Zhu Zhengwu Pan Xia Lian Xuemei aquests treballadors que no poden dir la nit del dia dia vestits amb roba electrostàtica barrets electrostàtics sabates electrostàtiques guants electrostàtics polseres electrostàtiques tots als seus llocs esperant amb il·lusió les seves ordres quan sona la campana són retornats al Qin.                                               Xu Lizhi

El poeta naixia als 90, una dècada després que l'economia xinesa comencés una reobertura als mercats internacionals. Un any abans del seu naixement, el govern massacrava protestants a Tiananmen que demanaven un fre a la repressió, la corrupció i les polítiques econòmiques que, en pocs anys, havien fet créixer les desigualtats entre els xinesos, deixant milions a l'atur. Xu respon i el seu poema és polític i és blasfem, una càrrega contra la tradició literària amb míssils experiencials. La mateixa combinació, al seu poema més conegut, de les paraules ‘lluna’ i ‘ferro’ és una clara perversió d'un símbol xinès de calidesa i comunitat.

El 30 de setembre de 2014, saltant del setè pis de l'edifici de la Foxxcon (Shenzhen), Xu va fer que el món mirés aquella lluna de ferro particular. El seu suïcidi va ser d'aquells que fan notícia: un escàndol internacional per la companyia ensambladora de Macs, Ipads, Iphones, entre d'altres. Els valors del gegant de la poma, per la finestra amb el poeta. Després d'allò se'n gravà un documental, Iron Moon, que reflectia les terribles condicions dels treballadors d'aquestes fàbriques. Es traduí a l'anglès un recull de poesia escrita per aquesta mina de poetes-obrers explotats de la Xina. S'escriviren articles parlant del documental i del recull. Occident va mirar a Apple, Apple va mirar a la Foxxcon i la Foxxcon va respondre:                                                        instal·lant                                                              entre la finestra i el sòl                                                                                     una xarxa.

.

[danielgarciaperis]

Col·laborant amb la Biblioteca Catalana de l'Alguer aportant una selecció de #llibres de l'@iepenedesencs i un exemplar de "Cartes des de Gelida a la presó del @gilcomamasana #Alguer #Alguero #Sardenya #Sardegna #Itàlia (at Old Town Alghero) https://www.instagram.com/p/CiwxY7frZvW/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[mroigrevista]

Premis Literaris Sant Jordi 2022, bases del concurs: català

E S O

A partir de l’observació d’una de les imatges seleccionades, construïu una narració o un poema de la vostra pròpia collita.

El vostre professor de català us indicarà quina imatge us ha correspost. La trobareu penjada al Classroom.

B A T X I L L E R A T

Narració:

A partir de les línies inicials d’una novel·la famosa de la literatura catalana, escriviu un relat. O bé:

Poesia:

A partir d’uns versos seleccionats, inspireu-vos per compondre un poema que mantingui una relació, amb el to o amb les paraules que conté la citació.

___________________________________________________

Si feu una narració, l’extensió màxima són 2 fulls DIN A4 per una sola cara, a doble espai i amb lletra Arial 12.

Si escriviu un poema, el màxim són 50 versos.

Tots els textos han de tenir títol.

Termini de presentació: cal lliurar els treballs abans del dia 1 d’abril al professor de català.

Ànims i empenta. Deixeu volar la imaginació!

Annex. Selecció de frases inicials de novel·les i versos.

1

“Els parpres, en obrir-se, van fer un clac gairebé imperceptible.”

Vida privada, Josep M. de Sagarra

2

“Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i…”

Pedra de tartera, Maria Barbal

3

“Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament.

Camí de Sirga, Jesús Moncada

4

“–L’amor em fa fàstic!

Havia pensat tota la tarda en aquell pobre gat i, sense voler, va tancar el reixat d'una revolada. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886”

Aloma, Mercè Rodoreda

5

“Sentia el tuf de les boques del metro, d’olor de taronges fermentades, i m’aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales.”

Ramona adéu, Montserrat Roig

6

“A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals”

Invasió subtil, Pere Calders

Versos seleccionats

1

“És quan dormo que hi veig clar”

J. V. Foix

2

“Recerco l'alba dins la nit obscura

i se'm fan perdedors tots els camins.”

Rosa Leveroni

3

“Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat

M. Mercè Marçal

4

“No sé si m'estimaves: t'estimava

i això era tot, i això era prou”

Joan Fuster

5

“Com una ombrel·la

t’obro la meva veu sota dels núvols

i m’empasso la neu. “

Felícia Fuster

6

“Lleugera, s’iniciava

la pluja d’una nit.

Lleugers, es confiaven

els teus dits entre els meus dits”

Gabriel Ferrater

[territoriochef]

RESTAURANT LA DELICIOSA

RESTAURANT LA DELICIOSA La Carta, una selecció de plats elaborats a partir d’una cuina tranquila, pacient, on el temps es el principal ingredient. Una carta basada en la tradició, en el producte fresc , de proximitat i temporada que barreja plats típics de la cuina catalana amb plats de nova creació. D’aquesta selecció us volem recomanar l’ampli ventall d’arrossos. Des de la tradicional paella…

[ximo220550]

FUTBOL : SELCCIÓ DE CATALUNYA - SELECCIÓ DE VALENCIA

85 anys d’este partit entre la selecció valenciana de futbol i la catalana. Falleres, antifeixisme i futbol. Bona barreja! Un original de La Vanguardia

[jaumesclub]

🎵#Tocamela #190 Noves adaptacions: QUEEN - I want to break free!!! i 18 èxits més!!! 🎶🎤 Prepareu-vos per moure el cos i somriure sense parar amb el capítol 190 de "Toca-me-la en català!", el programa musical que us farà cantar, ballar i riure a parts iguals! 🕺💃 Emès en directe el 22 d'agost de 2023 al canal de Twitch: JauFibla, i ara disponible en exclusiva per a YouTube! 🎥🎉En aquest episodi, com sempre, en Jau s'atreveix amb grans cançons que han marcat èpoques, però amb una dosi extra de catalanitat! 👑🎵 De Queen a Franco Battiato, passant per Guns N' Roses i Eurythmics, cap èxit internacional es lliura de la màgia de la llengua catalana!I perquè la diversió no pari, en Jau ens presenta la seva pròpia versió d'algunes cançons, com l'enganxifosa "Els mossos volen donar canya" (inspirada en "Girls just wanna have fun" de Cindy Lauper), o la nostàlgica "True Crime" (paròdia de "True Blue" de Madonna).Així que prepareu-vos per riure, ballar i gaudir de la música com mai abans amb aquesta selecció de temes únics adaptats al català amb  l'estil inconfusible d'en Jau! 💥🎶 No us perdeu aquesta festa musical i subscriviu-vos al canal per no perdre-us cap detall dels propers shows que us faràn vibrar de principi a fi! 🎊

[caitlinclark]

leila: i already knew i had to give her the ball. there was already a conection on the left side since we were little

[tastatast]

La Mesa del Buen Gusto

L’Artur Martínez tenia previst obrir un bar de tapes tradicionals a l’antic Capritx de Terrasa però degut a la situació excepcional que estem vivint, va decidir canviar l’enfocament del negoci i oferir una única taula per a un màxim de 8 persones amb una proposta de menú únic i amb les begudes també incloses. Segons t’explica ell mateix en persona al principi de l’àpat, l’esperit d’aquest menú és oferir plats basats en receptes de cuina tradicional catalana però actualitzats i posats al dia.

Els recursos que vam veure que utilitza per renovar les receptes són: alleugerir-les reduïnt-ne la ració (com fa, per exemple, amb la “sépia amb mandonguilla”) o servint menys pa i un pa més lleuger amb la tradicional “arengada, pa i raïm”; canviar algun dels productes tradicionals com fa amb aquest mateix plat, l’arengada pa i raïm, canviant l’arengada pel verat, o com fa amb la sépia amb mandonguilles, canviant la sépia pel calamarset; presentar els plats amb una estètica molt més cuidada fent-los atractius, elegants i delicats.

Els plats del menú van ser els següents:

Pa del forn Turull de Terrassa amb oli L’Oblit 2019 de la varietat Becaruda.

Una rodanxa d’una varietat de cogombre japonès que cultiva l’agricultor Hidenori Futami a Pals, a l’Empordà.

Daus de sépia crua a la bruta, amb una salsa a base de la seva tinta, tàpares i acompanyat de fulles oxalis, una fulla cítrica.

Romesco amb el calçot més petit del món.

Trilogia dedicada a l’escalivada:

Albergínia a la flama, cremada per fora i impregnada del fum.

Coca tradicional esfèrica farcida de mantega d’anxova i amb una anxova de Santoña (Cantàbria) per sobre.

Llàgrimes d’escalivada: un concentrat d’horatlisses escalivades condimentat amb una mica de colatura i amb vinagre Flavivs d’El Vendrell de 20 anys de criança.

Homenatge a l’arengada, pa i raïm: verat marinat amb un most de Xarel·lo, vinagre i aigua acompanyat d’un pa fregit, oli i pebre.

Bunyol de bacallà a la llauna.

Pebrots verds mini, fregits, amb cansalada ibèrica, rovell d’ou curat i alfàbrega.

Trinxat de la Cerdanya: col, patata, cansalada i piparres.

Pollastre amb gamba i rave rosa avinagrat.

Xipiró amb mandonguilla, un homenatge a la sépia amb mandonguilles.

Fri-tendó: un fricandó fet amb tendons, rossinyols, aigua de ceps i tòfona d’estiu.

Formatge de cabra amb cobertura de cendra de la Formatgeria La Frasera (Alt Urgell).

Pruna groga en almívar, el topping del formatge però servit després.

Mel i mató fermentat.

Pastís de xocolata sense farina i amb uns nabius deshidratats que rehidraten amb ratafia.

Pel que fa als vins, han intentat fer una selecció de vins singulars i de petites produccions tant de Catalunya com de la resta d’Espanya, inclosos al preu del menú.

Segur que hi ha recerca, investigació i estudi al darrera, moltes hores de feina i esforç però la quantitat que ens trobàvem als plats era tant ínfima que realment costa dir-ne alguna cosa, va ser realment frustrant. A més, la decoració encara és del bar de tapes, de manera que no acompanya amb l’estètica i la idea del menú. Possibliement, hauríem de valorar més l’exclusivitat que suposa obrir tot un local per a una única taula.

Veure més fotos de la Mesa del Buen Gusto