#malgrat

[gerbie7]

#malgrat #malgratdemar #playa #beach #strand #catalunya #ilovemyjob #plage #futebol #football #futbol⚽ #voetbal #calcio #soccer #fußball #futbol #beachsoccer #futbolplaya #spain🇪🇸 #españa #spanien #espagne #spanje #spain #espanha #spagna #travel #reizen #viaggio #thirtyhashtags (bij Malgrat de Mar) https://www.instagram.com/p/CoH0jzstuy8/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[quatregats]

"Maldecap" by Reïna William Bush song of all time <3

[solobrividiecoraggio]

Amico censurato

[useless-catalanfacts]

El meu xicot i jo acabem de tornar d'un viatge de casi un mes a molts diferents llocs de Catalunya, durant el qual parlavem català tant sovint que possible amb la gent, tot i que lo estem encara aprenent. El comportament lingüístic m'interessa, i vaig notar diferents tipus de reaccions de la gent : 1) ens contesten en català amb normalitat 2) ens contesten en català i després ens feliciten del nostre aprenentatge, tenim una conversació, etc. <3 3) ens contesten en castellà i pareix que potser que ells mateixos entenen català però encara no ho parlen 4) ens contesten en castellà i pareix que és perqué som visiblement estrangers i no parlem català perfectament, i suposo que volen acomodar-nos : 4a) ens contesten en castellà però tornen al català quan persistim, o acabem vacil·lant entre els dos 4b) ens contesten en castellà i mai no tornen al català tot i que persistim, mentre els veig parlar català amb catalans 4c) comencen a contestar-nos en català pero canvien al castellà tan aviat que tenim qualsevol dubte o dificultat (que sigui per falta lingüística, difficultat de processament auditiu o senzillament un malentès) 5) ens contesten en castellà i persisteixen super agressivament (un sol cas, afortunadament) Per el número 4, puc sisplau enviar als teus lectors el missatge que quan parlen amb un nou catalanoparlant i que aquest comenci en català, que és millor que segueixin en català, i que una imperfecció, una dubtació o una dificultat momentània a entendre's no vol dir que no parla prou català i que serà millor que canviïn al castellà? A vegades vaig començar a sentir-me quasi que estaven rebutjant a parlar-ho amb nosaltres per a dir-nos que ho parlíem mal, fins que vaig entendre que era només una mena de reflex (ho que entenc, venint d'un pais amb una situació lingüística una mica similar). Nogensmenys, els puc prometre que és més fàcil si segueixen en català, que van una mica més a poc a poc, i que aclarim la dificultat junts. (de fet, a més del fet que vull praticar, potser que serà més difícil si canvies, perqué tindré que canviar mentalment de sobte la llengua que comptava utilitzar!) Gràcies a tu per haver-nos animat a aprendre i fer servir la llengua durant el nostre viatge <3 és clar que, malgrat les petites dificultats, la majoria de la gent ens va acollir super bé lingüísticament i va ser super contents dels nostres esforços, i aixó ens va encantar! p.s. el canal youtube Easy Catalan acaba de fer un vídeo sobre aquest mateix tema :)

p.p.s. shout out al home qui, quan el seu amic ens contestava en castellà, li cridava que aixó no es feia allà i que ens parli en català XD

Teniu tota la raó! Moltes gràcies per compartir la vostra experiència. Espero que hagueu tingut un bon viatge!

[the-city-traveler]

Malgrat de Mar to Santa Susanna | Exploring the Coastal Beauty: Walking ...

[yama-bato]

Malgrat de Mar

©yama-bato

[cronicasdelholoceno]

Saturday, Malgrat / Sunday, Barcelona

[negreabsolut]

Reconstrucció facial feta per IA d'una mòmia guanxe, la del barranc d'Herques, a Tenerife, illes Canàries. La mòmia és datada dels segles XII–XIII, i és d'un home d'uns 30 a 34 anys.

Els guanxes foren el poble nadiu de les illes Canàries, arribats a l'arxipèlag vora el 1000 aC des del Magreb. Llur llengua, el guanxe, és d'origen amazic, i s'extingí al segle XVIII, o començaments del XIX.

Malgrat que els guanxes, tal com els entén la recerca acadèmica, arribessin a les Canàries vora el 1000 aC, en cercles esotèrics s'entén que els aborigens canaris s'assentaren a les illes Canàries en els temps del Dryas Recent, esdevenint, per tant, refugiats del final de l'Atlàntida.

Les tècniques de momificació dels guanxes mostren semblances amb les de les mòmies egípcies, la qual cosa pot indicar un origen comú afro-saharià, d'abans de la creació del desert del Sàhara.

Tal com passa amb altres poblacions amazigues, hi havia guanxes de cabells rossos i ulls clars, fet corroborat per la recerca genètica dels darrers anys.

El frare Alonso de Espinosa va dir-ne el següent: «Aquesta gent (la del vessant sud de Tenerife) és de color una mica colrat i morè, bé sia per tenir aquest color de generació, o per esser la terra una mica càlida i torrar-los el sol, per anar gairebé nus, com anaven. Mes els del vessant del nord eren blancs, i les dones eren formoses, i de cabells rossos i bonics».

[shintachief]

Malgrat tot.... Bon dia gent !!! / A pesar de todo.... Buenos días gente !!!

•

#Girona #cat_natura #catalunya_alnatural #catalunyaal_natural #total_nature #ok_nature #nature_wizard #nature_hippys #nature_hub #nature #estaes_natura #somnatura #nature_all_pics #spain_nature_all_pics #gw_details #raw_jpg_spain #instantes_fotograficos #fotosdesomni #gw_everything #llumiombres_cat #ig_naturelovers #iggramers #iggirona #ig_naturelovers #detras_delobjetivo #gw_details #total_details #catalunya_fosca #gw_leaves #flowers_colorsplash #aurisaworld

[travellingsouls]

Walking from Malgrat de Mar to Santa Susanna, April 21, 2024 ☀️ Coastal ...

[elfalciot]

Les Mini-Vacances (Vol.2)

Després d'una dutxa ben refrescant per calmar una mica els ànims, i un bon esmorzar al buffet de l'hotel, vem baixar fins la platgeta més propera. Malgrat el lloc era preciós, l'excés de gent, tovalloles a tocar, canalla cridant i jugant, va fer que al cap de no massa estona decidíssim marxar.

No massa lluny d'on estàvem, ja s'acabaven les edificacions costaneres, i el camí de ronda s'enfilava entre roques i bosc, amb les cales petites i de més difícil accés que ens quedaven a sota.

-Ens arribem a la nudista? ( Va dir ella amb un somriure)

+Som-hi.

El camí principal s'endinsava un tram dins el bosc, i en un dels espais més planers, amb uns quants caminets secundaris que s'endinsaven cap dins l'espessa vegetació li vaig comentar:

+Si aquests arbres poguessin parlar. El munt de trobades furtives que hi deuen haver hagut per aquí dins..,

Ella es posà a riure sense parar de caminar i seguí pel camí principal. En sortir dels arbres, ja ens apareixia la nostra cala, a sota les roques. Poca gent, una aigua cristal·lina i un silenci que per si sol ja et feia gaudir.

L'espai nudista ocupava dos cales amb sorra, una de mes gran i l'altre més menuda, on ens vem instal·lar. Mentres acabava d'estirar la tovallola, i encara d'empeus li vaig dir:

+Darreres teu. A l'altra roca. N'hi ha un que no et treu l'ull de sobre.

-Ah si?? No l'he vist, no m'hi he fixat quan hem arribat.

+Ha ha ha. Típic en tu. Però ell si que s'ha fixat en tu..

-Doncs a veure com reacciona...

I sense deixar de donar-li l'esquena es va treure el vestidet de platja quedant amb el bikini encara posat. Jo mentres m'anava traient també la roba, veia que ell continuava mirant.

+No perd detall . (Li vaig dir amb to maliciós).

Ella és tragué la part superior del bikini, i feu lliscar la calceta cames avall, aprofitant per mostrar-li el seu cul, i segurament també l'entrecuix quan es va ajupir per acabar de recollir la roba.

Amb els dos ja completament nuus i estirats damunt la tovallola, la nostra conversa començà a girar entorn d'aquell desconegut i si se'ns obriria alguna oportunitat de joc i provocació. Mentres m'escampava crema per l'esquena se'm va acostar a l'orella per xiuxiuejar:

-Ja saps com m'excita el sol i l'aigua de mar sobre la pell nua. I el meu sexe no para de recordar-me que aquest matí l'has deixat a mitges. (Les seves mans ja és refregaven amb la crema per les meves natges mentres em continuava parlant). - Així que ara la teva Puteta anirà a temptejar el terreny a veure que hi ha de bo i profitós per aquí.

Em premé amb fermesa la galta del cul i el meu sexe s'endurí ràpidament. Ella s'aixecà i em digué en veu alta per assegurar-se que l'altre noi la sentís:

-Vaig a banyar-me. Vens?

+ No. Em quedo un ratet aquí llegint( Vaig contestar mentres buscava el llibre que duia a la bossa.)

Camí de l'aigua, ella passà per davant del noi. Ell se la mirà de dalt a baix i li somrigué. Ella li tornà el somriure mentres s'acariciava els pits lleugerament fent veure que s'espolsava una mica de sorra. S'adentrà uns metres dins l'aigua tota sola. El noi dubtava de què fer. I en veure que jo sols feia cas al llibre, li seguí l'estela cap dins l'aigua. Ella estava quieta d'empeus amb l'aigua que li arribava poc més amunt de la cintura quan ell se li acostà. Vaig veure que es saludaven i es van passar un ratet parlant fins que es van començar a endinsar més. Ja sols veia els seus caps dins l'aigua. Fins un punt que es van anar allunyant, i les roques em tapaven la seva visió. Van estar una bona estona fins que ella va sortir primer.

Jo continuava de bocaterrosa. Ella, amb el cos ben moll es va estirar de panxa enlaire al meu costat; després d'un llarg i calent petó, va fer lliscar la seva mà per engrapar el meu sexe i em va dir:

- Estarà una bona estona més dins l'aigua. Porta una bona empalmada. Com tu ara mateix ( I va somriure amb malícia per afegir): - Ens hem besat i grapejat. Ell volia més. Però allà no he volgut. Li he dit que intentaria desfer-me del meu marit avorrit per poder anar a algún altre lloc.

Ens vem posar a riure els dos.

-Riu, riu. Que aquest me'l penso fer ara mateix. No deixaré escapar aquesta oportunitat.

+Mmmm... Bona polla?

-Siiii. L'he tingut a les.meves mans. I ara mateix tinc ganes de menjar-ne -la i d'engolir-la fins al fons...

+Em poses calent!

-Ja ho veig. I jo estic ben calenta!

+ Molt bé Puteta. Endavant doncs. Pots escollir entre dos opcions. Tu decideixes:: La primera, aneu a la nostra habitació de l'Hotel i sense presses... Segona opció, et perds pel bosquet, i alguna que altra cosa més ràpida i intensa segur que cau...

-Mmmmmm... Ets un Calent! I més calenta que em poses.... M'ho rumio de camí. D'aquí una mica sabràs quina opcio he triat. I vigila la trempera, que estem en un lloc públic...

+Doncs quan vulguis. Que el teu amic ja ha sortit de l'aigua.

Jo vaig continuar estirat bocaterrosa per amagar la meva trempera, i amb la lectura com a excusa mentres ella es posava el vestit, sense el bikini ni res a sota. Agafà la seva bossa per emprendre el camí. En passar pel seu costat, li feu un petit gest amb el cap perquè la seguís. Ell va comprovar que jo no m'immutava per res més que no fos la meva lectura , i la seguí.

Un cop estigueren fora, i després d'esperar a que s'alleugeríís la meva erecció, vaig anar a fer un merescut bany refrescant.

En sortir de l'aigua, tenia un missatge seu al mòbil.: "Estic al bosquet".

Em vaig tornar a estirar bocaterrosa, tancant els ulls i gaudint d'aquell moment. Hi havia calma i silenci en l'ambient, però el cor m'anava a cent. Una barreja d'emocions dins meu. Excitació, morbo, curiositat per saber què feia, certa enveja per no ser-hi allà. I imaginar el que estaria passant sabent que ella ho gaudia plenament..

La vibració del telèfon en entrar un nou missatge seu em va fer obrir els ulls. "Mmmm... Feina feta. Mamada i empotrada ràpida entre els arbres. No he deixat escapar ni una gota de la seva llet.. Vols saber més detalls? Doncs vine cap a l'hotel. Vaig tirant. Estic xopa i vull més. No tardis. Et desitjo"

Buff! Quina cremor!

"Espera'm ben nua i estirada damunt del llit. Amb el Plugg clavat al cul. Ara vinc. Jo també et desitjo"

Vaig recollir les coses i vaig emprendre el camí. Poc abans d'arribar al bosquet on havien anat ells, em vaig creuar amb una persona. Si era ell, el noi. Els dos ens vem creuar la mirada darrere les nostres ulleres de sol. Però cap dels dos ens vem immutar i cadascú va seguir el seu camí.

En arribar a l'habitació, allà estava ella, ben nua i amb el seu cul en pompa esperant. No vaig tardar ni cinc segons en treurem la roba i acostar-me a ella per clavar-li dues bones bufetades al cul.

Continuarà...

[useless-catalanfacts]

Marc Lesan, Oriol Lapeira i Iñaki Sola són tres amics de Nou Barris (Barcelona) que des de fa gairebé dos anys fan el pòdcast L'Arrabassada, un pòdcast d'humor i d'anàlisi política i social.

Decidir començar un pòdcast, que seria en català, els va portar a fer el canvi i començar a parlar en català entre ells. Són un bon exemple de què podem fer per mantenir el català.

Com a conseqüència de la situació de minorització i discriminació social del català, molta gent es coneix en castellà (o en francès o en italià, a la Catalunya Nord i l'Alguer). Arribem a veure situacions ridícules on grups d'amics catalanoparlants es relacionen únicament en castellà (/francès/italià). Depèn de nosaltres que el català formi part de les vides de la població, que se senti als carrers, i que formi part dels nostres records amb les nostres persones estimades, en comptes d'abandonar tot aquest espai a la llengua dominant. Adonar-nos de quins espais hem deixat de banda i recuperar-los, com han fet els amics de L'Arrabassada, és una gran acció anti-imperialista.

Ja ho he explicat alguna vegada en aquest blog, els meus pares també es van conèixer en castellà i els primers anys que sortien junts parlaven en castellà entre ells (cosa que ara se'ns fa estranyíssima de pensar a tots tres), malgrat tots dos ser catalanoparlants a casa. Per consciència política, es van replantejar la situació i van decidir fer l'esforç de parlar-se únicament en català, fins que ràpidament va passar a ser allò normal i no els va caldre cap més esforç. I gràcies a això jo he tingut la sort de poder-me criar en català i ser una parlant nativa més de la llengua.

Val la pena preguntar-nos on no parlem en català, amb qui no el parlem, i per què és així. I, en la gran majoria de casos, canviar-ho. El futur del català està a les nostres mans.

[translucent-serendipity]

Anton Sala-Cornadó, Tírvia

[cat]

Un verd suau

i un sol lluent.

I pedra i vent

i ocells i pau.

Res nou, tot molt antic

malgrat les cases noves de la guerra.

Sóc al millor racó que té la terra.

I em faig de tots, amic.

/ [esp]

Un verde suave

y un sol brillante.

Y piedra y viento

y pájaros y paz.

Nada nuevo, todo muy antiguo

a pesar de las casas nuevas de la guerra.

Estoy en mejor rincón que tiene la tierra.

Y me hago de todos, amigo.

[tanzania2023]

27 de Juliol - Zanzíbar

Ja som a Zanzíbar. Ens hem enlairat a les 9:00 del matí i hem deixat enrera el Kilimanjaro, el Ngorongoro, el Tarangire, el Manyara i el Serengeti. Ja ho comencem a enyorar, però no massa estona perquè tenim feina.

Ens porten el cotxe a l'aeroport, directament, i el noi de Kibabu Cars ens explica coses i que si ens parla la poli, siguem super simpàtics i paguem el que ens diguin. Però no més de 10 dòlars.

La carretera es purament tropical, amb plataners, palmeres de coco i de pinya, vegetació exuberant, paradetes de fruita i el millor de tot, carretera asfaltada.

Ens costa trobar el White Dream lodge, perquè els carrers són quasi inexistents fora de la carretera.

El Lodge es preciós, tot blanc, amb habitacions que donen directament a la platja i una piscina petita però bonica. La platja té sorra blanca, palmeres, barquetes, nens jugant a fútbol a la sorra, moltes botiguetes de souvenirs fetes amb canyes i fusta, gent vestida de Massai, noies amb vestits de colors tapades de dalt a baix, pescadors amb bicicleta, i com no, els plastes que et volen vendre algo dient "jambo hakuna Matata where are you from only look etc". Però malgrat tot, es molt tranquila. Ni un para-sol ni gent estirada a la sorra, tots a les gandules dels lodges.

Fem una passejada per la platja recollin petxines i sopem al Lodge mateix, que ha caigut un petit diluvi de 3 minuts i ens hem espantat.

[creedfilm]

Creed

Adonis Johnson (Michael B. Jordan) no va arribar a conèixer el seu famós pare, el campió mundial de pesos pesants Apollo Creed, ja que va morir abans que aquest naixés. Tot i això, és indubtable que porta la boxa a les venes, per la qual cosa Adonis es muda a Filadèlfia, lloc del llegendari combat d'Apollo Creed amb un cregut i dur contrincant anomenat Rocky Balboa.

Un cop allà, Adonis busca Rocky (Sylvester Stallone) i li demana que sigui el seu entrenador. Tot i que aquest li insisteix que havia deixat el món de la boxa per sempre, Rocky veu a Adonis la força i determinació que va veure a Apollo; el ferotge rival que va acabar convertint-se en el seu millor amic. Després d'acceptar ser el seu entrenador, Rocky entrena el jove púgil fins i tot malgrat que l'antic campió es troba en plena lluita contra un enemic molt més mortal que aquells a qui s'ha enfrontat al ring.

Amb Rocky com el seu entrenador, Adonis aconsegueix en poc temps poder lluitar pel títol, però serà capaç de desenvolupar a temps no només la determinació sinó també el cor d'un boxejador de veritat, i aplicar-ho al ring?