#integració

[lescroniques]

Fabiola García destaca els 45 anys de treball de la FAXPG en favor de la plena integració de les persones sordes

xunta.gal La conselleira de Política Social i Igualdade, Fabiola García, va inaugurar la Jornada institucional dedicada a la cultura sorda: un pilar de la accesibilidad. Con este evento, la Federació d’Associacions de Persones Sordes de Galícia (FAXPG) celebró su 45 aniversario. Durant la seva intervenció, la conselleira va destacar el gran esforç dels membres de l’entitat per fomentar la…

[marssafont]

EL JO DOCENT, PER QUÈ I COM

26.11.2024

PER QUÈ

Vaig decidir cursar el Màster perquè en el seu moment, ara fa una mica més d'un any, es va produir un petit clic, ho vaig deixar tot, vaig deixar la feina per problemes i motius personals, i quelcom em va fer plantejar-m'ho, pensant que potser podia intentar dedicar-me a la docència. Estava força farta de treballar per caps totalment aliens a mi, dedicant el meu temps i explotant-me per projectes i feines externes que no significaven absolutament res.

Penso que necessito sentir que el que duc a terme, té algun sentit per a mi, i la docència sento que el té, o si més no, el pot tenir. Porto tota la vida estretament lligada a l'art, he cursat un cicle formatiu de grau superior de fotografia i la carrera de Belles Arts, i sempre hi estic en contacte, mitjançant diferents projectes. Per tant, considero que l'art és quelcom primordial, però més enllà d'un factor econòmic o un bé d'intercanvi, penso que la seva màxima potencialitat és el seu caràcter transformador, social, crític i trencador.

És per això que penso que és essencial en la docència, que ensenyar les arts és quelcom que pot transformar la societat, i aquest és el camí que vull seguir.

Espero obtenir del màster totes aquelles competències que puguin fer de mi una bona docent. Assolir coneixements pedagògics i didàctics, així com sabers relacionats amb l'atenció a la diversitat, per poder dur a terme les meves classes de la millor manera possible, tenint en compte cada aspecte i cada persona. Alhora, també m'agradaria qüestionar-me coses, és a dir, que cursar-lo em porti a obrir finestres i fer créixer la meva curiositat.

EL JO DOCENT

He de dir que no sé molt bé com imaginar-me en una classe, tot i que si voldria defugir d'algunes formes de docència que he tingut al llarg del meu recorregut, així que potser em defineixo en contraposició al que he viscut. No voldria caure en executar les classes des de l'apatia i passivitat, basant les meves lliçons a repetir exercicis i mecanitzar conceptes centrats en la tècnica i execució, sense deixar espai a la improvisació, la creativitat, la curiositat, el dubte...

Malgrat l'exposat, potser cal ser conscient que som persones, que tenim dies més bons i més dolents, i a vegades podem caure en reproduir les classes d'una manera que no ens imaginàvem.

El dia a dia comporta moltes coses, així que crec en la possibilitat de caure en contradiccions. Ara bé, soc una persona atenta i observadora, i penso que com a docent, seguiré amb aquest tarannà. Voldria generar un espai on els i les alumnes se sentin a gust, sense inseguretats, fomentant la seva creativitat i esperit crític, mitjançant dinàmiques i metodologies diverses i pràctiques, on l'experimentació i l'error formin part del procés, i tot plegat, tingui una significació més enllà de les parets de la classe.

Tanmateix, penso que és vital tenir en compte totes les diversitats, i l'art és una eina capaç de generar inclusió, per les potencialitats que té i que representa, i perquè fomenta un llenguatge que pot esdevenir universal.

Per tant, és important promoure una visió inclusiva i innovadora, per tal que la praxi a l'aula tingui en compte totes les individualitats.

EL PAPER DE LA DOCÈNCIA EN LA SOCIETAT

El docent presenta un rol fonamental en la societat, pot esdevenir camí per a la transformació social, i presenta la capacitat d'integrar canvis estructurals. Més enllà de transmetre uns coneixements, és un agent mediador, referent, que ha de buscar educar en valors i en la diversitat, per tal de fomentar el desenvolupament personal i emocional dels i les alumnes.

La seva consideració social actual és complexa i, sovint, ambivalent. D'una banda, el professorat ha de promoure la integració de metodologies innovadores i l'educació inclusiva, que abraci totes les necessitats diverses, en un escenari constantment canviant, contextualitzat per les transformacions globals, digitals, socials... Tanmateix, aquest reconeixement sovint no es tradueix en una valoració suficient, ni en unes condicions laborals estables. Els actors com la sobrecàrrega administrativa (canvis curriculars, legislatius...), la temporalitat de molts contractes i la dificultat per gestionar les demandes d'un món cada cop més plural, poden generar tensions.

Amb tot plegat, malgrat que la consideració de la professió docent pugui no estar a l'altura, és important tenir en compte el pes que representa aquesta. És cabdal lluitar pels drets dels i les docents, i pel seu apreuament, si bé, l'educació és la base de la societat, capaç de generar autonomia i pensament crític en els individus.

"L’existència humana rau, perquè es va fer preguntant, en l’arrel de la transformació del món. Hi ha una radicalitat en l’existència, que és la radicalitat de l’acte de preguntar."

Paulo Freire,  Per una pedagogia de la pregunta.

[practiquesuniversitaries]

6. Aspectes positius/ aspectes negatius

Aspectes positius:

Treballar en un departament que abastava diverses àrees més enllà de les xarxes socials em va proporcionar una experiència enriquidora i variada. El fet de formar part d’un equip multidisciplinari em va permetre adquirir coneixements en diversos àmbits del màrqueting i la comunicació, ampliant així les meves competències professionals i oferint-me una visió integral del funcionament d’un departament de màrqueting.

L’estructura relativament petita del departament va ser un aspecte clau que va afavorir una comunicació interna eficient. La proximitat entre els membres de l’equip facilitava una interacció fluida i immediata, el que permetia una resolució ràpida de dubtes i una col·laboració efectiva en les tasques diàries. Aquesta comunicació efectiva va ser essencial per al desenvolupament i implementació de les estratègies de comunicació.

A més, el fet que l’equip fos predominantment jove va contribuir a un ambient de treball dinàmic i acollidor. Aquesta atmosfera va facilitar la meva integració, permetent-me sentir-me còmoda des dels primers dies i adaptar-me amb rapidesa a les noves responsabilitats.

L’equip destacava per la seva dinamicitat i la seva actitud col·laborativa amb altres departaments, com ara disseny, ecommerce i responsabilitat social. Aquesta col·laboració interdisciplinària va ser crucial per garantir l’eficàcia i la coherència en les nostres accions de màrqueting i comunicació, facilitant la coordinació i l’assoliment d’objectius comuns.

Des del primer dia, se’m va brindar una gran autonomia per desenvolupar noves idees i propostes, tant en l’àmbit de les xarxes socials com en la comunicació interna de l’empresa. Aquesta llibertat per innovar va ser fonamental per al meu creixement professional i va permetre que aportés un enfocament fresc i creatiu a les estratègies del departament.

En conjunt, aquests aspectes positius van contribuir significativament a una experiència de pràctiques valuosa i gratificant, proporcionant-me oportunitats per aprendre, créixer i contribuir efectivament a l’èxit del departament.

Dijous, 12 de setembre de 2024

[noubarrienc]

La Culturalíssima: Una Celebració de la Diversitat Cultural i Gastronòmica al Turó de la Peira i Can Peguera

Els barris del Turó de la Peira i Can Peguera s’han convertit en un punt de trobada per a persones de diferents orígens que, dia a dia, comparteixen espais i vivències. Amb l’objectiu de potenciar la convivència i la integració, neix “La Culturalíssima”, una festa veïnal que celebra la riquesa de la diversitat a través de la gastronomia i la cultura, dues eines potents per a connectar…

[sergidelmoral]

I AVUI, AQUÍ, QUÈ?

Sempre hi ha hagut instituts capdavanters. Ho eren als anys noranta l'institut Badalona VII i l'IES del Vallès de Sabadell, ja que disposaven de la qualificació de CERE (Centre Experimental de Règim Especial), i l'IES Can Puig de Sant Pere de Ribes. Al curs 2007-2008 es constituïa una de les primeres xarxes educatives a secundària, la Xarxa de Centre Innovadors de l'ICE de la UAB. Sota la coordinació i impuls d'en Josep Masalles, l'institut Montgròs (que encara no tenia aquest nom) de Sant Pere de Ribes, l'institut Creu de Saba d'Olesa de Montserrat i el desaparegut Badalona Nou, començaven a compartir projectes, inquietuds, certeses i incerteses. En aquell context, gresol d'experiències diverses, apareixia la inquietud per les TIC i la seva integració al currículum, les intel·ligències múltiples i la creació d'espais on treballar-les, els primers intents d'aplicar una interdisciplinarietat global combinada amb el treball cooperatiu, la transformació del currículum a partir del treball globalitzat, la contextualització i la problematització. Aquests eren, fa més de deu anys, les línies de treball dels diferents instituts que es varen anar amarant de les experiències mútues, amb la incorporació posterior d'altres centres, com l'IES Mont Perdut, l'institut de Sils, l'institut escola Les Vinyes i l'institut Quatre Cantons. Val a dir que, en aquella època, les propostes d'aquests centres anaven a contracorrent i havien de volar per sota dels radars de l'administració. La menció del treball per projectes a secundària o del propi treball globalitzat el 2010, no fa gaire, feia arrufar el nas a la majoria del professorat i a bona part de les famílies que pensaven que això estava molt bé... per a alumnat de primària. Posteriorment, operacions que han gaudit del seu component mediàtic, com ara la transformació de les escoles de jesuïtes, que va tenir una forta embranzida inicial, o la més recent d'Escola Nova 21, han permès visibilitzar que al nostre país hi ha centres de primària i secundària, amb projectes educatius imaginatius per tal de donar resposta a les exigències educatives del present. Algunes escoles i instituts són més coneguts que d'altres fonamentalment perquè disposen d'una bona política comunicativa i es fan presents a les xarxes i els mitjans de comunicació en fan ressò. Però bona part, la majoria anònima i silenciosa, treballa de cara endins; al cap i a la fi, la finalitat de tot centre educatiu és oferir la millor educació possible al seu alumnat, i no pas fer difusió de les seves pràctiques, que a més a més és una feina afegida. [..]

En concret, en l'àmbit de la secundària, podem afirmar que hi ha instituts que, apostant per l'exercici de l'autonomia de centres, han elaborat estratègies didàctiques pròpies per aconseguir el desenvolupament i la incorporació de les competències globals. Ho fan des d'una reinterpretació del currículum vigent, d'acord amb la seva visió, recursos, fortaleses i mancances. Hi ha diferents realitats, ritmes i orientacions. Però un tret comú és que són instituts on el que preval és l'aprenentatge. Disposen d'expectatives exigents en cada alumne i l'equip educatiu desenvolupa una actuació professional important. Aquests centres adopten mesures organitzatives que faciliten noves funcionalitats, en alguns casos els mateixos àmbits reben denominacions diferents: aprenentatges globalitzats, treball globalitzat, situacions transversals... O projectes, projectes d'àmbits, plans d'acció, blocs de recerca, creació i servei, aprenentatge servei, servei a les persones... Sigui com sigui, en tots es treballa a partir de metodologies de la indagació que faciliten l'enfocament cap a les competències globals, estem parlant d'aprenentatge profund, competencial, d'aprendre a aprendre al llarg de la vida.

En aquests instituts apareixen nous espais d'aprenentatge perquè l'alumnat de vegades s'ha d'aïllar de la resta de companys, sigui per enregistrar un document o per preparar una intervenció, i ocupa despatxos, passadissos i aules auxiliars de manera autònoma gairebé sempre responsable.

Bona part del professorat, no sempre, comparteix el desenvolupament del projecte educatiu del centre, perquè n'és afí ideològicament i es manté la consciència que la qualitat pedagògica per aconseguir l'èxit de tots els alumnes rau en la coordinació i els esforços conjunts dels equips educatius. Si no fos així, la manca de sostenibilitat d'un projecte innovador és òbvia.

Són projectes que confereixen molta autonomia al professorat i que no pretenen constrènyer els marges de maniobra o llibertat, ni de docents ni d'alumnat, on se substitueixen reglaments reguladors i sancionadors per mecanismes que proporcionen confiança i que pretenen l'apoderament de les persones amb capacitat de gestió d'espais i processos.

Els instituts que opten per l'aprenentatge profund s'allunyen de la gramàtica de l'escolarització tradicional i incorporen itineraris de personalització dels aprenentatges, el desenvolupament de valors personals, ciutadans i de compromís amb l'entorn, i promouen en tot l'alumnat el desplegament de destreses emocionals i socials necessàries per treballar i conviure en els nous temps globalitzats. Són instituts que ens estan assenyalant línies d'avenç cap a un model educatiu propi del segle XXI. Però aquests centres educatius no són majoria ni constitueixen la norma, no podem afirmar que representin el que passa a les aules de secundària.

L'administració educativa hauria de ser més sensible a les demandes d'aquests centres, que des de la diversitat d'opcions obren un ventall de possibilitats de futur. Sovint reclamen formes d'avaluació externa més afines als projectes que desenvolupen, donada la distància entre les finalitats del seu projecte educatiu i la de les proves de competències bàsiques oficials que s'apliquen a tots els centres educatius. El propi marc curricular hauria de ser més procliu a la suma de nous instituts fonamentats en l'aprenentatge profund.

Ramon Grau (2022); "Educar per a la vida. Els reptes de la secundària del segle XXI", Rosa dels Vents Editorial

p. 117 a 121

[tastatast]

Limonaia

Situada a Gabicce Monte, conegut com la Capri de l’Adriàtic, el poble més al nord de Le Marche (a la província de Pesaro i Urbino), La Limonaia és la cocteleria del restaurant Dalla Gioconda.

Un local històric que va néixer als 1950s com a dancing pizzeria i que gestionava la signora Gioconda (Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader florentí Francesco del Giocondo). 

Obert el 2017 i després d’una profunda reforma, és un local modern, d’arquitectura impactant, situat a sobre d’un turonet, amb una galeria d’art a la cova de la planta baixa, i en el que s’hi pot accedir per un ascensor situat a dins d’aquesta cova o a través de la gran escalinata que presideix la façana. Una decoració amb el màxim tacte estètic, mantenint les dues llars de foc i el jukebox (gramola) de l’antic local, amb mobles de disseny, fusta, llautó, pedra rosa, taules de ceràmica… fins i tot té un petit cinema just davant dels lavabos!

Immers en un entorn verd del parc natural i blau del mar i la Riviera, Dalla Gioconda està dividit en diferents nivells, té jardí, hort, terrassa i unes impressionants vistes panoràmiques al mar des d’on contemplar la posta de sol sentint l’olor del romaní i de les flors que t’envolten. I és que des d’aquí, il mondo è più bello.

A més, també expliquen un relat de sostenibilitat ben detallat: de la integració del local a la natura, del jardí d’herbes aromàtiques, de l’hort natural de 2 ha que porten seguint la filosofia del japonès Masanobu Fukuok, que no ofereixen peix pescat amb xarxes d’arrossegament perjudicials per a la flora marina, que no utilitzen estovalles per estalviar energia, aigua i detergent, que van ser el primer restaurant d’Itàlia amb el certificat lliure de plàstics (amb tota l’adaptació i dificultats que va comportar tant a ells com als proveïdors), que també tenen els Bagni 45 Maristella a Gabicce Mare (el seu xiringuito amb tumbones) i la Casa Marcon on ofereixen allotjament.

QUI HI HA AL DARRERA?

Un projecte transversal que sorprèn que hagin pogut obrir gent tant jove. Tot plegat ens fa pensar: qui deuen ser? Qui hi ha al darrera de tot aquest muntatge? 

Doncs bé, Dalla Gioconda és el restaurant de l’Stefano Bizzarri i la seva dona Allegra Tirotti Romanoff. Per una banda, ell és el fill del CEO de Gucci (que prèviament ho havia estat de Stella McCartney i Bottega Veneta) i també qui va obrir l’Osteria del Viandante i l’Osteria Gucci d’en Massimo Bottura. De fet, Marco Bizzarri va ser company d’escola de Massimo Bottura, així que la relació ve de lluny. Per altra banda, l’Allegra prové d’una branca de la família dels tsars de Rússia, és una ex-dissenyadora d’Etro i filla d’un dels pioners de l’oci nocturn d’aquest poble que va ser referent mundial en la música disco dels anys 60 i 70 i qui també va ser propietari de la famosa disco Baia degli Angeli, antic Eden Rock i actual Baia Imperiale. 

En principi, l’Stefano s’ocupa dels vins i l’Allegra del disseny del local però tots dos estan presents durant el servei. I, pel que fa a la cuina, està dirigida per en Davide di Fabio, que va treballar 16 anys a L’Osteria Francescana d’en Massimo Bottura.

Una carta ben curta, tant sols 7 còctels, 1 d’ells sense alcohol. Tot i així, diuen que també ofereixen tots els clàssics.

VAM PRENDRE 2 còctels.

Isola delle rose.

Cynar alla rosa canina, vermut rosso infuso al frutti rossi, soda al pompelmo rosa.

Sottomonte.

Whisky scozzese (Laphroaig) e Bourbon aromatizzato a funghi porcini, kombucha di frutti rossi.

Uns còctels ben aigualits, ben lleugers, poc alcohòlics, refrescans i gens persistents.

Volíem menjar alguna cosa, havíem vist que oferien platets en aquesta zona del bar, però ens van dir que això era abans i que ara ja no oferien res per menjar, només quatre olives i unes galetes ben ordinàries de pa sec. Trobo que s’equivoquen però els seus motius deuen tenir.

L’atenció rebuda pel bàrman va ser molt correcta però el que realment és destacable és l’uniforme que porta, un peto ben llampant.

M’agradaria pensar que la cuina deu ser prou correcta però, pel que fa a la cocteleria, tal com he intentat reflectir a la crònica, el còctel és el de menys. La Limonaia són les vistes, el local, la clientela i l’Stefano i l’Allegra.

[aa-tomic]

#B_Free V_Intervencions artístiques comunitàries a la Soledat.

#B_Free, en 2022 és la V edició, està creat i organitzat per AAtomic Lab. A través d'activitats/accions de base artística i cultural,. #BeFree, va dirigit a fomentar la interacció creativa per promoure la participació social en les comunitats, per repensar-la, per generar un banc d'idees, promoure la vida artística i sociocultural en el teixit social del barri i de l'espai públic, i promoure un model de comunitat creativa a partir de les arts. Impulsar la integració de col·lectius vulnerables i afavorir la diversitat o interculturalitat. Desenvolupar una tasca d'investigació, recerca, prototipat i posada en pràctica, d'accions col·lectives entorn el desenvolupament comunitari i la construcció de noves arquitectures socials, humanitzant el context i democratitzant els espais.

La temàtica central d'enguany és desenvolupar un laboratori creatiu d'acció directa, per a l'acompanyament de resistències afectives de les veïnes del bloc de les #64CASES, al barri de la Soledat, abordant els reptes barrials teixint xarxes de resiliència social.

Les intervencions artístiques comunitàries d'aquest projecte es concreten en una fase prèvia d'immersió al barri de la Soledat, amb diverses activitats de base artística i cultural. I una part central amb una instal·lació artística, i una projecció artística performativa, a l'espai comunitari de les #64CASES, que Aatomic ha co-creat amb el veïnat, entitats, artistes i agents culturals professionals. Els representants de diferents administracions sempre són convidats a participar, i especialment a fer una escolta activa durant totes les activitats amb l'ambició que posin en marxa nous plans i actuacions en coherència amb les propostes de la comunitat i dels professionals assistents.

L'objectiu d'aquestes intervencions és ressaltar i donar valor a la cultura de barri democratitzant els entorns de la "cultura". El que no s'identifica com a cultura hegemònica és una cultura subalterna. Reivindiquem el valor de la cultura perifèrica i barrial.

Activitat subvencionada per:

[karatesoller]

Jornada portes obertes Defensa Personal (9/3/2020)

Karate Sóller

Aquests dies, amb motiu del Dia de la Dona Treballadora el proper 8 de març, sorgiran tot tipus de iniciatives per a celebrar aquest dia, i també, ens arribaran missatges contradictoris i, fins i tot, lemes missògens ben disfressats; sigui com sigui, no ens podem quedar indiferents!

En el nostre dojo, ens agradaria que no fos necessari fixar aquesta data en el calendari, perquè…

[lescroniques]

La CCOO alerta que estan en perill 150 llocs de treball en integració social i llengua de signes a l'educació

Fabiola Mouzo / eldiadecordoba.es Lolo Agredanol / eldiadecordoba.es Almenys 150 professionals de la Interpretació de la Llengua de Signes (ILS) i Personal Tècnic d’Integració Social (PTIS) de l’ensenyament públic a Còrdova es veuen amenaçats per la pèrdua de la seva feina. Aquesta situació s’ha desencadenat a partir d’un informe de la Junta d’Andalusia del 2016, que, segons alerta el secretari…

[danielgarciaperis]

#Concert de l’Orquestra de la Bona Sort @casalgelidenc gran iniciativa d’#integració gràcies a la #música de la mà del José Manuel Pagán #Gelida #Penedès (at UNIÓ DEL CASAL GELIDENC) https://www.instagram.com/p/BpfFf24gCTv/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=19p9mjq14iygd

[actualitatvalenciana-blog]

Els regidors de RED de Teulada i del Poble Nou de Benitatxell s'integren en Demòcrates Valencians http://actualitatvalenciana.com/alacant/red-democrates-valencians/

[neorurals]

Estatuts

Estatutos

CAPÍTOL I

La denominació, els fins i el domicili

  Article 1

L’Associació Neorurals regula les seves activitats d’acord amb el que estableix la Llei 4/2008,

de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la

Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts.

  Article 2

Els fins de l’associació són:

1. Impulsar polítiques col·lectives de desenvolupament sostenible a favor de la millora del

benestar i la permanència de la població del medi rural, garantint la qualitat de l'entorn i

l'activitat i l'ocupació existent.

2. Fomentar, facilitar, promocionar i impulsar tota mena d'activitats generadores de

desenvolupament econòmic i social a les zones rurals, prestant serveis de valor afegit.

3. Estudiar, dissenyar, gestionar i finançar tots els projectes que es considerin viables per a les

noves necessitats rurals ja sigui de caràcter públic o privat, tant de la Unió Europea com de

l'Estat, Comunitat Autònoma, Província, Mancomunitat, Ajuntaments, ens autònoms, empreses

públiques i/ o de qualsevol altra entitat pública o privada.

4. Promoure xarxes de cooperació i treball en equip al voltant de bones pràctiques i que

agglutinin ciutadans i ciutadanes dels territoris rurals, perquè disposin d'un espai on participar i

compartir punts de trobada d'interès comú.

5. Fomentar nous llaços de cooperació entre tots els protagonistes de la cultura i l'economia

rural.

6. Donar suport a la cooperació Sud-Sud i Nord-Sud, fomentant l'accés, la producció de

coneixement, la cooperació internacional en ciència, tecnologia i innovació, mobilitzar els

coneixements i la transferència de coneixement.

7. Donar suport i amplificar el talent creatiu local i internacional, partint de l'economia social i

solidària i d'una comunitat de proximitat.

8. Donar suport a les iniciatives, tant públiques com privades, orientades a la sostenibilitat

mediambiental i encaminades a millorar l'eficiència en l'ocupació dels recursos naturals

disponibles al medi rural, amb una incidència especial en l'àmbit energètic i/o que siguin

d'interès general.

9. Desenvolupar accions formatives, el foment, la promoció i el suport d'iniciatives

multidisciplinària i intersectorial.

  10. Produir i difondre materials bibliogràfics, estudis i experiències.

11. Defensar de la sobirania alimentària dels pobles i la promoció de l'agroecologia i la defensa

de les llavors locals.

12. Crear accions, mecanismes, iniciatives col·lectives, entre el model smartcitizens, la

biodiversitat i la sobirania alimentària, generant llaços de solidaritat entre la població rural i

urbana, els pagesos i treballadors, els productors i consumidors.

  13. Donar suport a qualsevol altra finalitat que contribueixi de manera directa o transversal al

desenvolupament en l'àmbit d'actuació de l'associació. Qualssevol altres activitats o gestions

que directament o indirectament redundin en benefici del desenvolupament socioeconòmic,

cultural, en l'ampli sentit de la paraula, de l'àmbit d'actuació de l'Associació.

14. Inventariar, restaurar i aprofitar construccions i paisatges rurals d'interès històric, artístic,

cultural, turístic, ecològic i paisatgístic.

15. Valoritzar el patrimoni material i immaterial rural mitjançant la renovació i el

desenvolupament dels pobles i del patrimoni arquitectònic existent.

16. Crear xarxes de col·laboració, participació comunitària i treball interdisciplinari orientades a

la joventut ia la infància en tots aquells eixos que competeixin al paper d'aquests col·lectius i el

medi rural.

17. Donar suport a la població gran en conjunt, ja que una de les característiques

demogràfiques més acusable de les zones rurals és l'envelliment de la població.

18. Afavorir la solidaritat i el diàleg intergeneracional com a manera de potenciar la integració

social i la valoració de la societat.

19. Transvasar sabers i producció de coneixement intergeneracional, compartir els seus

sabers per a un enriquiment comú entre els seus membres i col·laboradors.

20. Conciliar els nous immigrants rurals amb els habitants d'aquestes zones, promovent la

diversitat cultural, la tolerància i accions d'intercanvi de coneixement.

21. Fomentar el voluntariat al medi rural.

22. Fomentar l'acció voluntària i el compromís solidari per millorar la vida col·lectiva rural.

23. Generar una acció voluntària, organitzada, sistemàtica i sinèrgica amb tots els actors del

medi rural.

24. Incentivar la gratuïtat, atreure i canalitzar talent, generar coneixement i habilitats per al bé

comú i promoure una cultura de Responsabilitat Social a les persones.

  Per aconseguir les seves finalitats, l’associació du a terme les activitats i accions següents: En

queda exclòs tot ànim de lucre.

  1. Reconèixer la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones i les nenes. L'entitat incorpora

la perspectiva de gènere i la promoció de les dones com a agents de transformacions socials.

2. Realitzar totes les accions destinades a treballar en xarxa amb altres col·lectius afins, crear

aliances, treballant en un marc comú perquè diferents sectors i organitzacions connectin i

treballin junts amb interessos compartits.

3. Desenvolupar i donar suport al talent i amplificar la creativitat i la innovació, local i

internacional, com a factors fonamentals per ajudar la comunitat global a comprendre els

desafiaments, oportunitats i interaccions entre els ODS.

4. Reconèixer la importància d'aprofitar plenament la CTI i les Tecnologies d'Informació i

Comunicació (TIC) per al desenvolupament sostenible, així com la necessitat d'enfortir les

capacitats, les habilitats i els coneixements humans, la tecnologia com a via per a una

economia més equitativa i sostenible.

5. Incidir al territori, trobant solucions per promoure una ciutadania activa com a element

fonamental de la societat del coneixement.

6. Actuar com a entitat de caràcter consultiu i reivindicatiu, davant de les administracions

públiques. Promovent activitats d'incidència i diàleg polític, entès com a exercici de participació

democràtica de la societat civil en la construcció de polítiques públiques que els afecten.

7. Aportar transparència a les dades, accés del públic a la informació, democratitzar la

informació per tal de construir una economia basada en el desenvolupament del coneixement,

generar inclusió i desenvolupament que contribueixi a l'apoderament i la implicació de la

ciutadania ia la construcció de la societat.

8. Establir els mecanismes de recollida de dades per al tractament posterior i fomentar

l'intercanvi de coneixements, la transferència de coneixements entre diferents sectors, trobant

formes de cooperació entre diferents agents que operen sobre el territori (societat civil,

Administració pública, entitats científiques i acadèmiques, agents econòmics, etc.)

  Article 3

1. El domicili de l’associació s’estableix a Barcelona, i radica al carrer del Comte Borrell

núm 121 5er 1a, 08015. .

2. Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen majoritàriament a Catalunya.

  CAPÍTOL II

Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

  Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones físiques i jurídiques que, de manera lliure

i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats.

Pel que fa a les persones físiques:

1. Cal que tinguin capacitat d’obrar.

2. Si són menors, d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys i no estan emancipats,

necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis de ple dret, amb dret de vot a les

assemblees generals, i no poden ser elegits membres de la Junta Directiva.

3. Els menors de 14 anys poden adquirir la condició d’associats i exercir els drets derivats

d’aquesta condició per mitjà dels seus representants legals.

Pel que fa a les persones jurídiques:

1. La sol·licitud d’ingrés ha de ser acordada per l’òrgan competent.

2. Les normes per les quals es regula la persona jurídica en qüestió no han d’excloure la

possibilitat de formar part d’una associació.

3. Per integrar-se a l’associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la

qual prendrà una decisió sobre la petició en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a

l’assemblea general més immediata.

  Article 5

Són drets dels membres de l’associació:

1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

3. Exercir la representació que se’ls confereix en cada cas.

4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació,

d’acord amb les normes legals i estatutàries.

5. Exposar a l’Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a

fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials

bàsics.

6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la Junta Directiva o

dels mandataris de l’associació.

7. Ser escoltats abans que s’adoptin mesures disciplinàries.

8. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.

9. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.

10. Formar part dels grups de treball.

11. Posseir un exemplar dels estatuts.

12. Consultar els llibres de l’associació.

  Article 6

Són deures dels membres de l’associació:

1. Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.

2. Contribuir al sosteniment de l’associació amb el pagament de quotes, derrames i altres

aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests.

3. Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.

4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

5. Sotmetre a mediació les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de

l’associació.

  Article 7

Són causes per ser donat de baixa de l’associació:

1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió

a la Junta Directiva.

2. No satisfer les quotes fixades.

3. No complir les obligacions estatutàries.

  CAPÍTOL III

L’Assemblea General

  Article 8

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació; els seus membres en formen

part per dret propi i irrenunciable.

2. Els membres de l’associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda,

decideixen per majoria els assumptes que són competència de l’Assemblea.

3. Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els

absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar

Article 9

L’Assemblea General té les facultats següents:

1. Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.

2. Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat.

3. Modificar els estatuts.

4. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al

pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació.

5. Acordar la transformació, la fusió, escissió o la dissolució de l’associació.

6. Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.

7. Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.

8. Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.

9. Conèixer les sol·licituds presentades per ser soci, i també les altes i les baixes per una

raó diferent de la separació definitiva.

10. Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per la Junta

Directiva per faltes molt greus.

11. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre

òrgan de l’associació.

  Article 10

1. L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l’any, dins dels sis

mesos següents a la data de tancament de l’exercici econòmic.

2. L’òrgan de govern pot convocar l’assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que

ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un 5 % dels associats; en aquest cas,

l’Assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.

Article 11

1. L’Assemblea és convocada per l’òrgan de govern mitjançant una convocatòria que ha de

contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió.

2. La convocatòria s’ha de comunicar dos dies abans de la data de la reunió, individualment i

mitjançant un escrit adreçat al domicili postal, a l’adreça de correu electrònic o a altres mitjans

telemàtics de comunicació que constin identificats en la relació actualitzada d’associats que ha

de tenir l’associació.

2. Les reunions es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de

comunicació, sempre que quedi garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la

comunicació, la possibilitat d’intervenir en la deliberació i l’emissió del vot. En aquest cas,

s’entén que la reunió se celebra on és la persona que la presideix.

3. Les reunions de l’Assemblea General, les presideix el president de l’associació. Si no hi és,

l’han de substituir, successivament, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta. Hi ha

d’actuar com a secretari qui ocupa el mateix càrrec a la Junta Directiva.

4. El secretari redacta l’acta de cada reunió, que ha de signar juntament amb el president, en

la qual hi ha de figurar un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat

numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.

Al començament de cada reunió de l’Assemblea General es llegeix l’acta de la sessió anterior

a fi que s’aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l’acta i qualsevol altra

documentació ha d’estar a disposició dels socis al local social.

Article 12

1. L’Assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de socis presents

o representats.

2. El 5 % dels socis poden sol·licitar a l’òrgan de govern la inclusió en l’ordre del dia d’un o

més assumptes per tractar. En el cas que ja s’hagi convocat l’Assemblea, poden fer-ho dins el

primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data en què aquest

òrgan s’ha de reunir. L’Assemblea únicament pot adoptar acords respecte als punts inclosos

en l’ordre del dia, llevat que s’hagi constituït amb caràcter universal o que els acords es

refereixin a la convocatòria d’una nova assemblea general.

  Article 13

1. En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació a

excepció dels vots emesos dels menors d'edat. En cas d'empat, es cercaran fórmules de

consens.

2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.

3. Es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional —a instància del tresorer de

l’associació, de dos terços dels membres de la junta directiva o d’un 5 % dels associats—

mitjançant l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol

altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de

la recepció del vot i que se’n garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del

domicili de la persona jurídica i en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.

4. Per adoptar acords sobre la modificació dels estatuts, la dissolució de l’associació, la

constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, i la

disposició o alienació de béns, es requereix una majoria qualificada dels socis presents o

representats (els vots afirmatius superen la meitat dels emesos). En qualsevol cas, l’elecció de

la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple

o relativa dels socis presents o representats (més vots a favor que en contra).

5. Les candidatures que es presenten formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i

els seus domicilis i adreces de correu electrònic, sempre que se n’hagi obtingut l’autorització

expressa.

  CAPÍTOL IV

La Junta Directiva

  Article 14

1. La Junta Directiva regeix, administra i representa l’associació. Componen aquest òrgan el

president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i els vocals, càrrecs que han de ser exercits

per persones diferents a menys que sigui matemàticament impossible per nombre de socis, en

tal cas es permetrà que una persona pugui desempenyar diverses funcions en la junta

directiva.

2. L’elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser socis i majors d’edat, es fa per

votació de l’Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d’haver

acceptat el càrrec.

3. El nomenament i el cessament dels càrrecs s’han de comunicar al Registre d’associacions

mitjançant un certificat, emès pel secretari sortint amb el vistiplau del president sortint, que ha

d’incloure també l’acceptació del nou president i del nou secretari.

4. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament.

  Article 15

1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys,

sense perjudici que puguin ser re-elegits.

2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot

esdevenir-se per:

a. Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques, o extinció, en el cas de les

jurídiques.

b. Incapacitat o inhabilitació.

c. Renúncia notificada a l’òrgan de govern.

d. Separació acordada per l’assemblea general.

e. Qualsevol altra causa que estableixi la llei o els estatuts.

3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de

l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’associació pot ocupar

provisionalment el càrrec vacant.

  Article 16

1. La Junta Directiva té les facultats següents:

a. Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que reconegui la llei;

així mateix, complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes,

instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.

b. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes

públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.

c. Proposar a l’Assemblea General la defensa dels interessos de l’associació.

d. Proposar a l’Assemblea General la defensa de l’establiment de les quotes que els membres

de l’associació han de satisfer.

e. Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin.

f. Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General perquè els

aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.

g. Contractar els empleats que l’associació pugui tenir.

h. Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.

i. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de

l’associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.

j. Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a

proposta dels mateixos grups.

k. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones,

per aconseguir:

– subvencions o altres ajuts

– l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també

un centre de recuperació ciutadana

l. Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvis a qualsevol establiment de crèdit o d’estalvi i

disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l’article

28.

m. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte

en la primera reunió de l’Assemblea General.

n. Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan

de govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.

  Article 17

1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president, pel tresorer o per la persona que el

substitueixi, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres

decideixin, que en cap cas no pot ser inferior a una vegada cada trimestre.

2. S’ha de reunir en sessió extraordinària quan el president la convoqui amb aquest caràcter o

bé si ho sol·licita un terç dels membres que la componen.

3. Les reunions es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de

comunicació, sempre que quedi garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la

comunicació, la possibilitat d’intervenir en la deliberació i l’emissió del vot. En aquest cas,

s’entén que la reunió se celebra on és la persona que la presideix

  Article 18

1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha

un quòrum de la meitat més un dels seus membres.

2. Els membres de la Junta Directiva no estan obligats a assistir a totes les reunions que es

convoquin, si per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència del president o del

tresorer o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.

3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.

4. Es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional —a instància del tresorer de

l’associació o de dos terços dels membres de la junta directiva— mitjançant l’emissió del vot

per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin

garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se’n

garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del domicili de la persona jurídica i

en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.

  Article 19

1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o

grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable dels dos terços del seus membres.

2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la

funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

3. No són delegables la formulació dels comptes ni els actes que hagin de ser autoritzats o

aprovats per l’Assemblea General.

  Article 20

Els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar en el llibre d’actes i els han de signar el

tresorer o el president. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s’ha de llegir l’acta de la

sessió anterior perquè s’aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

  CAPÍTOL V

La presidència i la vicepresidència

  Article 21

1. Són pròpies del president les funcions següents:

a. Dirigir i representar legalment l’associació, per delegació de l’Assemblea General i de la

Junta Directiva.

b. Presidir i dirigir els debats, tant de l’Assemblea General com de la Junta Directiva.

c. Establir la convocatòria de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.

e. Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari o tresorer de l’associació.

f. Les atribucions restants pròpies del càrrec i les delegades per l’Assemblea General o la

Junta Directiva.

2. El president és substituït, en cas d’absència o malaltia, pel vicepresident —si n’hi ha— o el

tresorer, o el vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre.

  CAPÍTOL VI

La tresoreria i la secretaria

  Article 22

El tresorer té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també

l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa.

Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la

Junta Directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president, i ingressa el que sobra

en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi.

  Article 23

El secretari ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar, redactar i signar les actes

de les reunions de l’Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats

que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

  CAPÍTOL VII

Les comissions o grups de treball

  Article 24

La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, les han de plantejar els

membres de l’associació que vulguin formar-los, que n’han d’assabentar la Junta Directiva i

explicar les activitats que es proposen dur a terme.

La Junta Directiva s’ha d’ocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de treball, els

encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves

actuacions.

  CAPÍTOL VIII

El règim econòmic

  Article 25

Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:

a. Les quotes que fixa l’Assemblea General per als seus membres.

b. Les subvencions oficials o particulars.

c. Les donacions, les herències o els llegats.

d. Les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se.

  Article 26

Tots els membres de l’associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant

quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General a

proposta de la Junta Directiva.

L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals —que s’han

d’abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva— i

quotes extraordinàries.

  Article 27

L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.

  Article 28

En els comptes corrents o llibretes d’estalvis obertes en establiments de crèdit o d’estalvi, hi

han de figurar les signatures del president, el tresorer i el secretari.

Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues signatures, una de les quals ha de ser la

del tresorer o bé la del president

  CAPÍTOL IX

El règim disciplinari

  Article 29

L’òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis.

Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions

corresponents poden anar des d’una amonestació fins a l’expulsió de l’associació, segons el

que estableixi el reglament intern.

El procediment sancionador s’inicia d’ofici o bé com a conseqüència d’una denúncia o

comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita

l’expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia

del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues

terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l’adopta aquest òrgan de govern també dins

d’un període de 15 dies.

En els casos de sancions per faltes molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones

interessades poden sol·licitar la ratificació de la sanció davant la primera Assemblea General

que tingui lloc.

  CAPÍTOL X

La dissolució

  Article 30

L’associació es pot dissoldre si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter

extraordinari expressament per a aquest fi.

  Article 31

1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes

tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l’associació, com a la finalitat, l’extinció i la

liquidació de qualsevol operació pendent.

2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui

necessari.

3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva

responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret

voluntàriament.

4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat pública o

privada sense afany de lucre que, en l’àmbit territorial d’actuació de l’associació, hagi destacat

més en la seva activitat a favor d’obres benèfiques.

5. Les funcions de liquidació i d’execució dels acords a què fan referència els apartats

anteriors d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l’Assemblea General

no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada a aquest

efecte.

  Barcelona, a 24 de Novembre de 2021.

CAPÍTULO I

La denominación, fines y domicilio

  Artículo 1

La Associació Neorurals regula sus actividades de acuerdo con lo que establece la Ley

4/2008, de 24 de abril, del libro tercero del Código civil de Cataluña, relativo a las personas

jurídicas; la Ley orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del derecho de asociación, y sus

estatutos.

Artículo 2

Los fines de la asociación son:

1. Impulsar políticas colectivas de desarrollo sostenible a favor de la mejora del bienestar y la

permanencia de la población del medio rural, garantizando la calidad del entorno y la actividad

y el empleo existente.

2. Fomentar, facilitar, promocionar e impulsar todo tipo de actividades generadoras de

desarrollo económico y social en las zonas rurales, prestando servicios de valor añadido.

. Estudiar, diseñar, gestionar y financiar cuantos proyectos se consideren viables para las

nuevas necesidades rurales ya sea de carácter público o privado, tanto de la Unión Europea

como del Estado, Comunidad Autónoma, Provincia, Mancomunidad, Ayuntamientos, entes

autónomos, empresas públicas y/o de cualquier otra entidad pública o privada.

4. Promover redes de cooperación y trabajo en equipo en torno a buenas prácticas y que

agglutinen a ciudadanos y ciudadanas de los territorios rurales, para que dispongan de un

espacio donde participar y compartir puntos de encuentro de interés común.

5. Fomentar nuevos lazos de cooperación entre todos los protagonistas de la cultura y la

economía rural.

6. Apoyar la cooperación Sur-Sur y Norte-Sur, fomentando el acceso, la producción de

conocimiento, la cooperación internacional en ciencia, tecnología e innovación, movilizar los

conocimientos y la transferencia de conocimiento.

7. Apoyar y amplificar el talento creativo local e internacional, partiendo de la economía social

y solidaria y de una comunidad de proximidad.

8. Apoyar las iniciativas, tanto públicas como privadas, orientadas a la sostenibilidad

medioambiental y encaminadas a mejorar la eficiencia en el empleo de los recursos naturales

disponibles en el medio rural, con especial incidencia en el ámbito energético y/o que sean de

interés general.

9. Desarrollar acciones formativas, el fomento, la promoción y el soporte de iniciativas

multidisciplinar e intersectorial.

  10. Producir y difundir materiales bibliográficos, estudios y experiencias.

11. Defender de la soberanía alimentaria de los pueblos y la promoción de la agroecología y la

defensa de las semillas locales.

12. Crear acciones, mecanismos, iniciativas colectivas, entre el modelo smartcitizens, la

biodiversidad y la soberanía alimentaria, generando lazos de solidaridad entre la población

rural y urbana, los campesinos y trabajadores, los productores y consumidores.

  13. Apoyar cualquier otra finalidad que contribuya de forma directa o transversal al desarrollo

en el ámbito de actuación de la asociación. Cualesquiera otras actividades o gestiones que

directa o indirectamente redunden en beneficio del desarrollo socioeconómico, cultural, en el

amplio sentido de la palabra, del ámbito de actuación de la Asociación.

14. Inventariar, restaurar y aprovechar construcciones y paisajes rurales de interés histórico,

artístico, cultural, turístico, ecológico y paisajístico.

15. Valorizar el patrimonio material e inmaterial rural mediante la renovación y desarrollo de los

pueblos y del patrimonio arquitectónico existente.

16. Crear redes de colaboración, participación comunitaria y trabajo interdisciplinario

orientadas a la juventud ya la infancia en todos aquellos ejes que compitan en el papel de

estos colectivos y el medio rural.

17. Apoyar a la población mayor en su conjunto, ya que una de las características

demográficas más acusable de las zonas rurales es el envejecimiento de la población.

18. Favorecer la solidaridad y el diálogo intergeneracional como forma de potenciar la

integración social y la valoración de la sociedad.

19. Trasvasar saberes y producción de conocimiento intergeneracional, compartir sus saberes

para un enriquecimiento común entre sus miembros y colaboradores.

20. Conciliar a los nuevos inmigrantes rurales con los habitantes de estas zonas, promoviendo

la diversidad cultural, la tolerancia y acciones de intercambio de conocimiento.

21. Fomentar el voluntariado en el medio rural.

22. Fomentar la acción voluntaria y el compromiso solidario por mejorar la vida colectiva rural.

23. Generar una acción voluntaria, organizada, sistemática y sinérgica con todos los actores

del medio rural.

24. Incentivar la gratuidad, atraer y canalizar talento, generar conocimiento y habilidades para

el bien común y promover una cultura de Responsabilidad Social en las personas.

  Para conseguir sus finalidades, la asociación lleva a cabo las siguientes actividades y

acciones: Queda excluido todo ánimo de lucro.

1. Reconocer la igualdad de género y el empoderamiento de las mujeres y las niñas. La

entidad incorpora la perspectiva de género y la promoción de mujeres como agentes de

transformaciones sociales.

2. Realizar todas las acciones destinadas a trabajar en red con otros colectivos afines, crear

alianzas, trabajando en un marco común para que distintos sectores y organizaciones

conecten y trabajen juntos con intereses compartidos.

3. Desarrollar y apoyar el talento y amplificar la creatividad y la innovación, local e

internacional, como factores fundamentales para ayudar a la comunidad global a comprender

los desafíos, oportunidades e interacciones entre los ODS.

4. Reconocer la importancia de aprovechar plenamente la CTI y las Tecnologías de

Información y Comunicación (TIC) para el desarrollo sostenible, así como la necesidad de

fortalecer las capacidades, las habilidades y los conocimientos humanos, la tecnología como

vía para a una economía más equitativa y sostenible.

5. Incidir en el territorio, encontrando soluciones para promover una ciudadanía activa como

elemento fundamental de la sociedad del conocimiento.

6. Actuar como entidad de carácter consultivo y reivindicativo, frente a las administraciones

públicas. Promoviendo actividades de incidencia y diálogo político, entendido como ejercicio

de participación democrática de la sociedad civil en la construcción de políticas públicas que

les afecten.

7. Aportar transparencia a los datos, acceso del público a la información, democratizar la

información para construir una economía basada en el desarrollo del conocimiento, generar

inclusión y desarrollo que contribuya al empoderamiento y la implicación de la ciudadanía ya la

construcción de la sociedad.

8. Establecer los mecanismos de recogida de datos para el tratamiento posterior y fomentar el

intercambio de conocimientos, la transferencia de conocimientos entre distintos sectores,

encontrando formas de cooperación entre distintos agentes que operan sobre el territorio

(sociedad civil, Administración pública, entidades científicas y académicas, agentes

económicos, etc.)

  Artículo 3

1. El domicilio de la asociación se establece en Barcelona, y radica en la calle Comte Borrell

núm 121 5er 1a, 08015.

2. Las funciones de esta asociación se ejercen mayoritariamente en Cataluña.

  CAPÍTULO II

Los miembros de la asociación, sus derechos y sus obligaciones

  Artículo 4

Pueden formar parte de la asociación todas las personas físicas y jurídicas que, de forma libre

y voluntaria, tengan interés en sus finalidades.

Por lo que respecta a las personas físicas:

1. Es necesario que tengan capacidad de obrar.

2. Si son menores, de edades comprendidas entre los 14 y los 18 años y no están

emancipados, necesitan el consentimiento de los padres o tutores para ser socios de pleno

derecho, con derecho a voto en las asambleas generales, y no pueden ser elegidos miembros

de la Junta Directiva.

3. Los menores de 14 años pueden adquirir la condición de asociados y ejercitar los derechos

derivados de esta condición por medio de sus representantes legales.

Por lo que respecta a las personas jurídicas:

1. La solicitud de ingreso debe ser acordada por el órgano competente.

2. Las normas por las que se regula la persona jurídica en cuestión no deben excluir la

posibilidad de formar parte de una asociación.

3. Para integrarse en la asociación es necesario presentar una solicitud por escrito a la Junta

Directiva, que tomará una decisión sobre la petición en la primera reunión que tenga lugar y la

comunicará a la asamblea general más inmediata.

  Artículo 5

Son derechos de los miembros de la asociación:

1. Asistir con voz y voto a las reuniones de la Asamblea General.

2. Elegir o ser elegidos para los puestos de representación o para desempeñar cargos

directivos.

3. Ejercer la representación que se les confiere en cada caso.

4. Intervenir en el gobierno y las gestiones, en los servicios y actividades de la asociación,

de acuerdo con las normas legales y estatutarias.

5. Exponer a la Asamblea ya la Junta Directiva cuanto consideren que pueda contribuir a

hacer más plena la vida de la asociación y más eficaz la realización de los objetivos

sociales básicos.

6. Solicitar y obtener explicaciones sobre la administración y gestión de la Junta Directiva o

de los mandatarios de la asociación.

7. Ser escuchados antes de que se adopten medidas disciplinarias.

8. Recibir información sobre las actividades de la asociación.

9. Hacer uso de los servicios comunes que la asociación establezca o tenga a su

disposición.

10. Formar parte de los grupos de trabajo.

11. Poseer un ejemplar de los estatutos.

12. Consultar los libros de la asociación.

  Artículo 6

Son deberes de los miembros de la asociación:

1. Comprometerse con las finalidades de la asociación y participar activamente para

conseguirlas.

2. Contribuir al sostenimiento de la asociación con el pago de cuotas, derramas y otras

aportaciones económicas fijadas por los estatutos y aprobadas de acuerdo con éstos.

3. Cumplir el resto de obligaciones que resulten de las disposiciones estatutarias.

4. Acatar y cumplir los acuerdos válidamente adoptados por los órganos de gobierno de la

asociación.

5. Someter a mediación las controversias que surjan por razón del funcionamiento de la

asociación.

  Artículo 7

Son causas para ser dado de baja de la asociación:

1. Que lo decida la persona interesada, que debe comunicar por escrito su decisión a la

Junta Directiva.

2. No satisfacer las cuotas fijadas.

3. No cumplir las obligaciones estatutarias.

  CAPÍTULO III

La Asamblea General

  Artículo 8

1. La Asamblea General es el órgano soberano de la asociación; sus miembros forman

parte por derecho propio e irrenunciable.

2. Los miembros de la asociación, reunidos en Asamblea General legalmente constituida,

deciden por mayoría los asuntos que son competencia de la Asamblea.

3. Todos los miembros quedan sujetos a los acuerdos de la Asamblea General, incluidos

los ausentes, quienes discrepan y los presentes que se han abstenido de votar.

  Artículo 9

La Asamblea General tiene las siguientes facultades:

1. Aprobar, en su caso, la gestión del órgano de gobierno, el presupuesto y las cuentas

anuales.

2. Elegir y separar a los miembros del órgano de gobierno y controlar su actividad.

3. Modificar los estatutos.

4. Acordar la forma y el importe de las contribuciones a la financiación de la asociación o al

pago de sus gastos, incluyendo las aportaciones al patrimonio de la asociación.

5. Acordar la transformación, fusión, escisión o disolución de la asociación.

6. Acordar el ingreso y la baja en federaciones o confederaciones.

7. Solicitar la declaración de utilidad pública.

8. Aprobar el reglamento de régimen interno y sus modificaciones.

9. Conocer las solicitudes presentadas para ser socio, así como las altas y bajas por razón

distinta de la separación definitiva.

10. Ratificar, en su caso, la baja disciplinaria y demás sanciones impuestas por la Junta

Directiva por faltas muy graves.

11. Resolver sobre las cuestiones que no estén expresamente atribuidas a ningún otro

órgano de la asociación

  Artículo 10

1. La Asamblea General se reúne en sesión ordinaria como mínimo una vez al año, dentro de

los seis meses siguientes a la fecha de cierre del ejercicio económico.

2. El órgano de gobierno puede convocar la asamblea general con carácter extraordinario

siempre que lo considere conveniente, y debe hacerlo cuando lo solicite un 5 % de los

asociados; en este caso, la Asamblea debe tener lugar dentro del plazo de treinta días a

contar desde la solicitud.

Artículo 11

1. La Asamblea es convocada por el órgano de gobierno mediante una convocatoria que debe

contener, como mínimo, el orden del día, lugar, fecha y hora de la reunión.

2. La convocatoria debe comunicarse dos días antes de la fecha de la reunión, individualmente

y mediante escrito dirigido al domicilio postal, a la dirección de correo electrónico oa otros

medios telemáticos de comunicación que consten identificados en la relación actualizada de

asociados que debe tener la asociación.

2. Las reuniones podrán realizarse mediante videoconferencia u otros medios de

comunicación, siempre que quede garantizada la identificación de los asistentes, la

continuidad de la comunicación, la posibilidad de intervenir en la deliberación y la emisión del

voto . En este caso, se entiende que la reunión se celebra donde está la persona que la

preside.

3. Las reuniones de la Asamblea General, las preside el presidente de la asociación. Si no

está, lo sustituirán, sucesivamente, el vicepresidente o el vocal de más edad de la Junta. Debe

actuar como secretario quien ocupa el mismo cargo en la Junta Directiva.

4. El secretario redacta el acta de cada reunión, que firmará junto con el presidente, en la que

figurará un extracto de las deliberaciones, el texto de los acuerdos adoptados, el resultado

numérico de las votaciones y la lista de las personas asistentes.

Al comienzo de cada reunión de la Asamblea General se lee el acta de la sesión anterior a fin

de que se apruebe o se enmiende. Cinco días antes, de todas formas, el acta y cualquier otra

documentación debe estar a disposición de los socios en el local social.

Artículo 12

1. La Asamblea General se constituye válidamente sea cual sea el número de socios

presentes o representados.

2. El 5% de los socios pueden solicitar al órgano de gobierno la inclusión en el orden del día

de uno o más asuntos a tratar. En caso de que ya se haya convocado la Asamblea, pueden

hacerlo dentro del primer tercio del período comprendido entre la recepción de la convocatoria

y la fecha en que este órgano debe reunirse. La Asamblea únicamente podrá adoptar

acuerdos respecto a los puntos incluidos en el orden del día, salvo que se haya constituido con

carácter universal o que los acuerdos se refieran a la convocatoria de nueva asamblea

general.

  Artículo 13

1. En las reuniones de la Asamblea General, corresponde un voto a cada miembro de la

asociación con excepción de los votos emitidos de los menores de edad. En caso de empate,

se buscarán fórmulas de consenso.

2. Los acuerdos se tomarán por mayoría simple de votos de los socios presentes o

representados.

3. Pueden adoptarse acuerdos sin reunión de forma excepcional —a instancia del tesorero de

la asociación, de dos tercios de los miembros de la junta directiva o de un 5 % de los

asociados— mediante la emisión del voto por correspondencia postal, comunicación

telemática o cualquier otro medio, siempre que queden garantizados los derechos de

información y de voto, que quede constancia de la recepción del voto y que se garantice su

autenticidad. Se entiende que el acuerdo se adopta en el lugar del domicilio de la persona

jurídica y en la fecha de recepción del último de los votos válidamente emitidos.

4. Para adoptar acuerdos sobre la modificación de los estatutos, la disolución de la asociación,

la constitución de una federación con asociaciones similares o la integración en una ya

existente, y la disposición o enajenación de bienes, se requiere una mayoría cualificada de los

socios presentes o representados (los votos afirmativos superan la mitad de los emitidos). En

cualquier caso, la elección de la Junta Directiva, si se presentan varias candidaturas, se

realizará por acuerdo de la mayoría simple o relativa de los socios presentes o representados

(más votos a favor que en contra).

5. Las candidaturas que se presentan formalmente tendrán derecho a una copia de la lista de

los socios y sus domicilios y direcciones de correo electrónico, siempre que se haya obtenido

la autorización expresa.

  CAPÍTULO IV

La Junta Directiva

  Artículo 14

1. La Junta Directiva rige, administra y representa a la asociación. Componen este órgano el

presidente, el vicepresidente, el secretario, el tesorero y los vocales, cargos que deben ser

ejercidos por personas diferentes a menos que sea matemáticamente imposible por número

de socios, en cuyo caso se permitirá que una persona pueda desempeñar diversas funciones

en la junta directiva.

2. La elección de los miembros de la Junta Directiva, que deben ser socios y mayores de

edad, se realizará por votación de la Asamblea General. Las personas elegidas entrarán en

funciones después de haber aceptado el cargo.

3. El nombramiento y el cese de los cargos deben comunicarse al Registro de asociaciones

mediante un certificado, emitido por el secretario saliente con el visto bueno del presidente

saliente, que debe incluir también la aceptación del nuevo presidente y del nuevo secretario .

4. Los miembros de la Junta Directiva ejercen el cargo gratuitamente.

  Artículo 15

1. Los miembros de la Junta Directiva ejercen el cargo durante un período de cinco años, sin

perjuicio de que puedan ser reelegidos.

2. El cese de los cargos antes de extinguirse el plazo reglamentario de su mandato puede

ocurrir por:

a. Muerte o declaración de ausencia, en el caso de las personas físicas o extinción, en el caso

de las jurídicas.

b. Incapacidad o inhabilitación.

c. Renuncia notificada al órgano de gobierno.

d. Separación acordada por la asamblea general.

e. Cualquier otra causa que establezca la ley o los estatutos.

3. Las vacantes que se produzcan en la Junta Directiva deben cubrirse en la primera reunión

de la Asamblea General que tenga lugar. Mientras, un miembro de la asociación puede ocupar

provisionalmente el cargo vacante.

  Artículo 16

1. La Junta Directiva tiene las siguientes facultades:

a. Representar, dirigir y administrar la asociación de la forma más amplia que reconozca la ley;

asimismo, cumplir las decisiones tomadas por la Asamblea General, de acuerdo con las

normas, instrucciones y directrices que esta Asamblea establezca.

b. Tomar los acuerdos que sea necesario en relación con la comparecencia ante los

organismos públicos y para ejercer todo tipo de acciones legales e interponer los recursos

pertinentes.

c. Proponer a la Asamblea General la defensa de los intereses de la asociación.

d. Proponer a la Asamblea General la defensa del establecimiento de las cuotas que los

miembros de la asociación deben satisfacer.

e. Convocar las asambleas generales y controlar que se cumplan los acuerdos que se

adopten.

f. Presentar el balance y el estado de cuentas de cada ejercicio a la Asamblea General para su

aprobación, y confeccionar los presupuestos del ejercicio siguiente.

g. Contratar a los empleados que la asociación pueda tener.

h. Inspeccionar la contabilidad y preocuparse por que los servicios funcionen con normalidad.

i. Establecer grupos de trabajo para conseguir de la forma más eficiente y eficaz los fines de la

asociación, y autorizar los actos que estos grupos proyecten llevar a cabo.

j. Nombrar a los vocales de la Junta Directiva que deban encargarse de cada grupo de trabajo,

a propuesta de los mismos grupos.

k. Llevar a cabo las gestiones necesarias ante organismos públicos, entidades y otras

personas, para conseguir:

subvenciones u otras ayudas

el uso de locales o edificios que puedan llegar a ser un lugar de convivencia y comunicación y

también un centro de recuperación ciudadana

l. Abrir cuentas corrientes y libretas de ahorro en cualquier establecimiento de crédito o de

ahorro y disponer de los fondos que haya en este depósito. La disposición de los fondos se

determina en el artículo 28.

m. Resolver provisionalmente cualquier caso que no hayan previsto los estatutos y dar cuenta

de ello en la primera reunión de la Asamblea General.

n. Cualquier otra facultad que no esté atribuida de forma específica a algún otro órgano de

gobierno de la asociación o que le haya sido delegada expresamente..

  Artículo 17

1. La Junta Directiva, convocada previamente por el presidente, por el tesorero o por la

persona que le sustituya, debe reunirse en sesión ordinaria con la periodicidad que sus

miembros decidan, que en ningún caso puede ser inferior a una vez cada trimestre.

2. Se reunirá en sesión extraordinaria cuando el presidente la convoque con este carácter o

bien si lo solicita un tercio de los miembros que la componen.

3. Las reuniones podrán realizarse mediante videoconferencia u otros medios de

comunicación, siempre que quede garantizada la identificación de los asistentes, la

continuidad de la comunicación, la posibilidad de intervenir en la deliberación y la emisión del

voto . En este caso, se entiende que la reunión se celebra dónde está la persona que la

preside.

  Artículo 18

1. La Junta Directiva queda válidamente constituida si ha sido convocada con antelación y

existe un quórum de la mitad más uno de sus miembros.

2. Los miembros de la Junta Directiva no están obligados a asistir a todas las reuniones que se

convoquen, si por causas justificadas, pueden excusarse. La asistencia del presidente o del

tesorero o de las personas que los sustituyan es necesaria siempre.

3. La Junta Directiva toma los acuerdos por mayoría simple de votos de los asistentes.

4. Pueden adoptarse acuerdos sin reunión de forma excepcional —a instancia del tesorero de

la asociación o de dos tercios de los miembros de la junta directiva— mediante la emisión del

voto por correspondencia postal, comunicación telemática o cualquier otro medio, siempre que

queden garantizados los derechos de información y de voto, que quede constancia de la

recepción del voto y que se garantice su autenticidad. Se entiende que el acuerdo se adopta

en el lugar del domicilio de la persona jurídica y en la fecha de recepción del último de los

votos válidamente emitidos.

  Artículo 19

1. La Junta Directiva podrá delegar alguna de sus facultades en una o varias comisiones o

grupos de trabajo si cuenta, para ello, con el voto favorable de los dos tercios de sus

miembros.

2. También podrá nombrar, con el mismo quórum, uno o varios mandatarios para ejercer la

función que les confíe con las facultades que crea oportuno conferirles en cada caso.

3. No serán delegables la formulación de las cuentas ni los actos que deban ser autorizados o

aprobados por la Asamblea General.

  Artículo 20

Los acuerdos de la Junta Directiva deben hacerse constar en el libro de actas y deben

firmarlos el tesorero o el presidente. Al iniciarse cada reunión de la Junta Directiva, debe

leerse el acta de la sesión anterior para que se apruebe o se rectifique, si procede.

  CAPÍTULO V

La presidencia i la vicepresidencia

  Artículo 21

1. Son propias del presidente las siguientes funciones:

a. Dirigir y representar legalmente a la asociación, por delegación de la Asamblea General y

de la Junta Directiva.

b. Presidir y dirigir los debates tanto de la Asamblea General como de la Junta Directiva.

c. Establecer la convocatoria de las reuniones de la Asamblea General y de la Junta Directiva.

e. Visar las actas y certificados confeccionados por el secretario o tesorero de la asociación.

f. Las restantes atribuciones propias del cargo y las delegadas por la Asamblea General o la

Junta Directiva.

2. El presidente es sustituido, en caso de ausencia o enfermedad, por el vicepresidente —si

existe— o el tesorero, o el vocal de más edad de la Junta, por este orden.

  CAPÍTULO VI

La tesorería i la secretaría

  Artículo 22

El tesorero tiene como función la custodia y el control de los recursos de la asociación, así

como la elaboración del presupuesto, balance y liquidación de cuentas. Lleva un libro de caja.

Firma los recibos de cuotas y otros documentos de tesorería. Paga las facturas aprobadas por

la Junta Directiva, las cuales deben ser visadas previamente por el presidente, e ingresa lo

que sobra en depósitos abiertos en establecimientos de crédito o de ahorro.

  Artículo 23

El secretario debe custodiar la documentación de la asociación, levantar, redactar y firmar las

actas de las reuniones de la Asamblea General y la Junta Directiva, redactar y autorizar los

certificados que haya que entregar, así como llevar el libro de registro de socios.

  CAPÍTULO VII

Las comisiones o grupos de trabajo

  Artículo 24

La creación y constitución de cualquier comisión o grupo de trabajo, deben plantearlas los

miembros de la asociación que quieran formarlos, que deben enterar la Junta Directiva y

explicar las actividades que se proponen llevar a cabo.

La Junta Directiva debe ocuparse de analizar las diferentes comisiones o grupos de trabajo,

cuyos encargados deben presentarle una vez al mes un informe detallado de sus actuaciones.

  CAPÍTULO VIII

El régimen económico

  Artículo 25

Los recursos económicos de la asociación se nutren de:

a. Las cuotas fijadas por la Asamblea General para sus miembros.

b. Las subvenciones oficiales o particulares.

c. Las donaciones, herencias o legados.

d. Las rentas del propio patrimonio o de otros ingresos que puedan obtenerse.

  Artículo 26

Todos los miembros de la asociación tienen la obligación de sostenerla económicamente,

mediante cuotas o derramas, de la forma y en la proporción que determine la Asamblea

General a propuesta de la Junta Directiva.

La Asamblea General puede establecer cuotas de ingreso, cuotas periódicas mensuales -que

  deben abonarse por meses, trimestres o semestres, según lo que disponga la Junta Directiva-

y cuotas extraordinarias.

  Artículo 27

El ejercicio económico coincide con el año natural y se cierra el 31 de diciembre.

  Artículo 28

En las cuentas corrientes o libretas de ahorro abiertas en establecimientos de crédito o de

ahorro, deben figurar las firmas del presidente, el tesorero y el secretario.

Para poder disponer de los fondos es suficiente con dos firmas, una de las cuales debe ser la

del tesorero o bien la del presidente.

  CAPÍTULO IX

El régimen disciplinario

  Artículo 29

El órgano de gobierno puede sancionar las infracciones cometidas por los socios.

Estas infracciones pueden calificarse de leves, graves y muy graves, y las sanciones

correspondientes pueden ir desde una amonestación hasta la expulsión de la asociación,

según lo que establezca el reglamento interno.

El procedimiento sancionador se inicia de oficio o como consecuencia de una denuncia o

comunicación. En el plazo de 10 días, la Junta Directiva nombra a un instructor, que tramita el

expediente sancionador y propone la resolución en el plazo de 15 días, previa audiencia del

presunto infractor. La resolución final, que debe ser motivada y aprobada por dos terceras

partes de los miembros de la Junta Directiva, la adopta este órgano de gobierno también

dentro de un período de 15 días.

En los casos de sanciones por faltas muy graves acordadas por la Junta Directiva, las

personas interesadas pueden solicitar la ratificación de la sanción ante la primera Asamblea

General que se celebre.

  CAPÍTULO X

La disolución

  Artículo 30

La asociación podrá disolverse si lo acuerda la Asamblea General, convocada con carácter

extraordinario expresamente para este fin.

  Artículo 31

1. Una vez acordada la disolución, la Asamblea General tomará las medidas oportunas tanto

en lo referente al destino de los bienes y derechos de la asociación, como a la finalidad,

extinción y liquidación de cualquier operación pendiente.

2. La Asamblea está facultada para elegir una comisión liquidadora siempre que lo crea

necesario.

3. Los miembros de la asociación están exentos de responsabilidad personal. Su

responsabilidad queda limitada a cumplir las obligaciones que ellos mismos hayan contraído

voluntariamente.

4. El remanente neto que resulte de la liquidación se entregará directamente a la entidad

pública o privada sin ánimo de lucro que, en el ámbito territorial de actuación de la asociación,

haya destacado más en su actividad en favor de obras benéficas.

5. Las funciones de liquidación y ejecución de los acuerdos a que se refieren los apartados

anteriores de este mismo Artículo son competencia de la Junta Directiva si la Asamblea

General no confiere esta misión a una comisión liquidadora especialmente designada al

efecto.

  Barcelona, a 24 de Noviembre de 2021.

[jcasan23]

3-EN-UN (motriu) + PCEE 22-23

3-EN-UN (motriu) + PCEE 22-23

Aquesta denominació fa referència al projecte concret del PCEE al nostre centre que globalment, amb totes les activitats del pla, i amb cadascuna individualment actuen de veritable lubricant (3 en 1) del sistema esportiu. Un primer aspecte, el central i més important (amb més de 10 anys de permanència) és combatre el sedentarime i facilitar la integració social. El segon aspecte, vigent de fa…

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Editorial GG (@editorial_gg)

“La nostra existència corporal rares vegades s'identifica com la base mateixa de la nostra interacció i integració amb el món, o de la nostra consciència i entesa de nosaltres mateixos”. Juhani Pallasmaa. 💫 Aquest febrer recuperem un dels assaigs més influents de l'arquitecte Juhani Pallasma. Però aquesta vegada, ho portem en tapa tova! Es tracta d'una reflexió imprescindible sobre l'essència de la mà i el paper crucial en l'evolució de les destreses, la intel·ligència i les capacitats conceptuals de l'home. Sona bé, oi?

[canalsart]

GABRIEL FERRATER A SANT CUGAT.

La integració del poeta al poble durant els anys 60 i 70.

Presentació de l'any Ferrater a Sant Cugat. Aquí comença la llegenda.

Dilluns, 31 de gener de 2022, a les 12:00. Plaça de l'Om, Monestir de Sant Cugat, davant del monolit dedicat al poeta.

Intervenció de:

- Josep Canals

- Oriol Canes

- Josep Castellví

- Doris Leussler

- Carles Delclaux

Acte obert a la premsa i el públic. Transmissió en directe per Instagram.

#instagram #EntraALaGaleria #santcugat @NacioDigital #artenxarxa #art #galeria #galeriesacasa @NacioSantCugat #Somimpuls #SomICEC @icec_cat @ActuaCultura @cultura_cat #gacc #laculturaacasa @mcuranta #compartircultura #artacsa #Culturasct @culturastc #cultura #catalunya, #artistes #europe @nuvol­_com  #galeries #AgendaArt #compraart @CatorzeCat #cultura #actualidad #laculturaacasa #culturasct #gacc #actualidad #galeriesacasa #artacasa #culturasct #culturasegura @icec.cat

[joves-units-poblesec]

Avui ens hem reunit amb Carolina López García (@carolinalopez_consellera), Consellera del Districte de Sants-Montjuïc, Ancor Mesa Méndez (@ancormesa), Conseller del Districte de Sants-Montjuïc, hem conegut l'equip de coordinació de Joves de Barcelona en Comú (@jovesbcomu) i hem tingut la visita sorpresa de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau (@adacolau) També hem tingut l'oportunitat de visitar i conèixer les instal·lacions de Barcelona en Comú i Catalunya en Comú @barcelonaencomu @encomupodem A la reunió hem parlat sobre els diferents serveis de joves que tenim al territori i com busquem centralitzar i encaixar les seves diferents activitats i funcions dins de l'equipament juvenil municipal de Poble-Sec. Entenem aquest equipament juvenil, com una eina de cohesió, integració i empoderament juvenil. Ens han explicat de manera clara les diferents funcions que faria la figura del dinamitzador o dinamitzadora juvenil al nostre barri. També hem tingut un moment de reflexió sobre la dificultat de relacionar la joventut amb la política, i com es podria promoure la participació entre els joves. Aquests són alguns punts de tota la reunió que hem tingut avui. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai, pel vostre temps i voluntat d'implicar a la joventut en política @carolinalopez_consellera @ancormesa @jovesbcomu @adacolau (en Barcelona, Spain) https://www.instagram.com/p/CV6FiefN9vT/?utm_medium=tumblr