#ingré

[lescroniques]

Prop de 225.000 llars segueixen en situació de pobresa extrema a Catalunya tot i les prestacions socials

ECAS alerta en el darrer informe INSOCAT que el sistema de garantia d’ingressos no és capaç de cobrir les necessitats mínimes de tota la població Unsplash El sistema de garantia d’ingressos a Catalunya no és capaç de cobrir les necessitats mínimes de tota la població per poder tenir una vida digna. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer informe INSOCAT elaborat per les Entitats…

[lesfoteses]

Brasil dia 5: welcome to favela

Divendres 18 d'agost del 2023

Avui era un dia important, ens arriscàvem a ser segrestades en una favela que va trobar l'Eli un dia navegant per Internet des de la redacció del diari. Però ha sortit tot bé i la prova és que soc aquí escrivint aquestes paraules.

Ens hem llevat, un dia més, abans que sonés l'alarma. Ja no sé si és vici o jet lag. A les 7:32 ja estàvem totes dutxades i preparant l'esmorzar. Se'ns ha acabat el cafè, per la qual cosa hem sortit a comprar-ne dels d'emportar en una bakery moderna que hi ha al carrer Vinicius de Moraes. D'allà i amb els cafès (que avui ens han servit ràpid, no com el tonto d'ahir), ens hem dirigit a la platja d'Ipanema per fer-nos una foto de postureig, amb el pedrusco de fons del Pao de Azucar. És que aquesta foto la volíem fer el primer dia a l'arribar, però feia tan de núvol que qualsevo podria pensar que en comptes de Rio això és Blanes o Castelldefels. Bueno total, que ens hem fet la foto sota la mirada atenta dels primers maleantes del dia. Ens hem dirigit cap a la favela del Ranieri. Es tracta d'una favela especial, posem-hi context perquè si no, ens pesa massa la mala consciència... la típica síndrome que pateixen totes les persones blanques amb una mínima consciència de classe que viatgen a països en vies de desenvolupament (em refereixo per exemple a nosaltres anant al Brasil i concretament, a veure una favela). Hem conegut el projecte Morrinho (que després hem intuït que deu voler dir 'turó petit' perquè morro vol dir turó). Neix dins de la favela de Pereira Silva (el turó de la Peira per nosaltres). Fa uns anys, segons ens ha explicat el Ranieri, això era com el càrtel de Sinaloa: tiros, drogues i armes, segurament tos podrien ser simpatitzants del RCDE amb aquesta definició... xd és broma. Volaven els trets per la favela i era molt difícil la vida allà, ara sense conyes. Però cap a finals dels 90 va canviar la cosa. Primer perquè la policia va entrar-hi i es va carregar quatre dels líders narcos més xungos del moment, i després perquè el patriarca de la favela va decidir que aquest espai seria lliure de tiros (però no de drogues, que perduren fins avui) i que fins i tot s'obriria al turisme. Com? Doncs muntant-hi un alberg, una pousada que avui encara funciona. La situació va canviar fins al punt que avui és la favela més segura de Rio.

Feta l'explicació, ens hem presentat a la favela en Uber, primera contradicció assenyalada. només començar, l'Eli s'ha cascat un speech amb el Ranieri sobre els nostres privilegis i contradiccions a casa seva. Tant ell com la mediadora de la favela ens han dit que prou de tonteria i que estan encantats amb la nostra presència, perquè la visita de turises com nosaltres els suposa un important ingrés i som una veu al món exterior, per difondre el seu projecte.

El tour que ens ha fet per la favela ens ha semblat molt interessant i necessari, la veritat és que n'hem sortit satisfetes. La Clara i la Joana, que eren les més reticents, tampoc se n'han penedit quan hem acabat. No hem tingut por en cap moment, només quan uns gossos ens han bordat. La gent de la favela ens ha rebut molt bé, tot i que hauria de dir "els homes", perquè crec que només hem vist dues dones en tot el matí, i totes dues estaven treballant. La veritat és que recomanem a tothom que hagi de venir a Rio i que tingui certa sensibilitat, doncs que conegui el Projecte Morrinho. Teniu més informació a la web.

La segona contradicció del dia ha estat quan després de visitar la favela ens hem comprat souvenirs de Rio i tal, i hem pagat més diners per un estampat que per la visita que ens ha fet el Ranieri. bueno, això l'Eli, si som sinceres... Ara, el souvenir està guapissim.

Hem baixat a peu fins les Escaleiras de Selarón, les de les rajoles. Avui per fi les hem vist a color! Ah, i he vist quatre gats en tot el matí, dels quals un bebé negre preciós a les escales però amb una important infecció ocilar. Espero que el portin al veterinari i visqui molts anys.

Hem dinat en un restaurant d'allà al costat, uns plats ben copiosos que hem rematat amb cafès, avui sorprenentment tota la restauració s'ha posat d'acord per posar fi al seu retràs i ens han servit ràpid. I bueno, la idea era passar per casa i descansar però com sempre se'ns ha tirat el temps a sobre, així que hem fet via cap al Pao de Azucar o Terrón de azúcar com m'agrada dir-li a mi.

32 pavos per pujar als 2 pedruscos, macho! Però les vistes molaven molt, llàstima que de tanta gent que hi havia fent fotos no es veia una puta merda. Es veien més mans i mòbils que el sol rogent. Una mica fail. La Clara no ha pujat fins al terrón perquè li ha entrat el cangüelo, però hem fet moltes fotos! Ah, increïble: a que no sabeu a qui ens hem trobat a dalt? Als balears que parlaven en castellà!! D'allà hem pillat un altre Uber cap a Copacabana, on hem anat a fer una birra (unes quantes) en un chiringuito de platja. De camí hem posat la Mushkaa a Spotify, Diabla, i el taxista de l'Uber se l'ha guardat a favoritos.

Post birra hem anat cap a casa i hem sopat gairebé després de destrossar la cuina per culpa del cony de cafetera, que deixa anar el poso del cafè i ho taca tot. Demà marxem a Ilha Grande a les 7.45h així que toca apagar el llum i dormir. A la Joana li molesta la llum, és que ella dorm al sofà (i cada dia li fa més mal l'esquena).

PD. Hem descobert que hi ha rentaplats després de quatre dia rentant-los a mà.

PD 2. L'Eli ha preguntat al porter de la finca on ens allotgem si porta pistola. Li ha explicat una truculenta història que ha acabat amb una abraçada inesperada i incòmoda per ella i amb l'Eli abandonant l'espai cames ajudeu-me. Aquesta gent està a anys llum dels punts lila i els protocols contra l'assatjament, ho dic per ell i per tots els que ens hem trobat fins avui.

[cpmgomis]

Estudies música al Conservatori Ontinyent o estàs pensant en apuntar-te al nostre conservatori?

Si és així no et pots perdre l'entrevista emesa hui a Comarcal TV amb nostra la directora Pilar Ferrero i el nostre vicedirector Eduard Sala, en la que s'ha parlat al voltant dels nous currículums, l'activitat i dia a dia del centre i el període d'inscripció a les proves d'accés i ingrés.

https://www.youtube.com/live/03k7vgPdpLg?feature=share

[slouguia-blog]

RecettesTV

[ufficiosinistri]

Fame, che cosa ti può sopravvivere?

Ci sono stato, a Ingré, durante gli anni del Liceo. Era per uno scambio alla pari, ero ospitato dalla famiglia di una mia coetanea francese che però non venne a Novara l’anno seguente. Ingré si trova nella periferia Ovest di Orléans, ma non sembrava di stare in periferia. Non c’erano i casermoni, non c’erano i parchetti con le giostre, le volanti della polizia non sostavano ininterrottamente ai bordi degli stradoni, non c’erano le tabaccherie sempre ribollenti di persone che schiamazzano. Non c’erano i coprifuoco e non c’erano i cosiddetti “problemi sociali” che caratterizzano da sempre le cerchie cittadine e di cui sentiamo parlare ogni giorno, come se fossero situazioni di altri pianeti. Sembrava piuttosto di vivere in un paese, più che in un sobborgo. Forse perché il centro più vicino, fulcro dell’intero agglomerato, non supera i duecentomila abitanti. O forse perché si tratta di una regione bagnata dalla Loira e una periferia non può essere lambita dal più lungo fiume di Francia, che scorre tra castelli e vigne. Le pensiline dei pullman erano in legno, i condomini - pochi, in verità - sembravano case multifamiliari, gli abitanti si salutavano. La famiglia che mi ospitava era una famiglia di sinistra, come lo ero io. C’era il padre, impiegato comunale. La madre era maestra in una scuola elementare, la stessa scuola elementare di Ingré frequentata dal figlio minore, e poi c’era la mia coetanea, una metallara abbastanza antipatica che girava in una compagnia di metallari simpatici che mi fece conoscere la seconda sera che passavo in Francia. I due figli erano molto educati e i genitori mi ricordavano i miei: lavoravano molto e cercavano di crescere i loro figli al meglio, parlando loro di cultura, di uguaglianza, di stato sociale. Una sera andammo tutti insieme al cinema ad Orléans, in centro, a vedere “Dante’s Peak” con Pierce Brosnan. Un film terrificante, la cui trama mi risulta ad oggi ancora del tutto ignota. Cenammo poi in un bistrot nella piazza principale della città, era marzo e non faceva ancora caldo. Presi una bistecca con delle salse e dell’acqua minerale che sapeva di ferro. Indossavo un giubbotto di jeans e la figlia maggiore, la metallara, un chiodo con le borchie e gli stivali, scelta che non piacque al barbuto padre, che continuò a manifestare il suo disappunto durante tutta la serata.

Al centro della piazza, che sino a quel momento avevo visto insieme ai miei compagni di classe italiani nel sole freddo del giorno francese, spiccava la statua di Giovanna d’Arco, che sino a quel momento pensavo fosse nata oppure morta ad Orléans. << Non >> mi disse la madre della metallara. E mi raccontò la sua storia, di come difese la città nella quale ci trovavamo dagli inglesi, di come fosse cattolica e di come morì bruciata. Non che non sapessi che fosse Giovanna d’Arco prima di quel momento, sia ben chiaro. Solo che sentirsi raccontare i fatti su una persona famosa da parte di un abitante del luogo in cui abbia vissuto quella persona è letteralmente un’altra cosa. L’impiegato comunale e la maestra elementare mi spiegarono per filo e per segno cosa fece Giovanna d’Arco e soprattutto come fosse vista dagli abitanti di Orléans. La sua santificazione passò in secondo piano, come passa in secondo piano in “Santa Giovanna dei Macelli” Berthold Brecht, dramma teatrale nel quale la figura della “Pulzella di Orléans” viene incarnata in una ragazza di Chicago che si schiera al fianco degli operai di diversi macelli durante il 1929, l’anno della grande crisi economica americana, cercando di contrastare con la fede cristiana i ricchi padroni che sfruttano il proletariato. Ingré confina a Sud con altri due sobborghi cittadini: La Chapelle St-Mesmin e Saint-Jean-de-la-Ruelle. Entrambi con le sue stesse caratteristiche da piccolo paese di vacanza piuttosto che di borgo di periferia. Con gli abitanti abbacinati, che si godevano la vita come una permanenza vacanziera nonostante le incombenze quotidiane. Florian Thauvin mosse i primi passi a calcio proprio nelle squadre di Ingré e di Saint-Jean-de-la-Ruelle, prima di rappresentare approdare in quella della sua città, del suo centro. Lui sì che nacque ad Orléans città, per iniziare a giocare a calcio in quella periferia che sembra un luogo di vacanza più che un dormitorio. Campi da calcio se ne vedevano, in quei luoghi, ma non giocai mai a calcio in quella settimana di scambio culturale. Thauvin aveva pochissimi anni, quando passai quei giorni nella sua città. Non credo avesse già in mente di diventare il giocatore che è diventato, di andare a giocare in Corsica, in Inghilterra e di coprire il ruolo, dopo aver vinto un Mondiale, del più importante giocatore dell’Olympique Marsiglia degli ultimi quindici anni. Un’eredità che arriva da Papin e Cantona, anche se Florian ha qualcosa di diverso rispetto agli altri due. Se il primo era un centravanti puro e “King Eric” inventò egli stesso il ruolo che più gli andava a pennello, Thauvin gioca da esterno, iniziando sulla fascia destra, per poi vedere come vanno le cose. Vagando, come vagò per quattro anni nei dintorni della sua Orléans. Non giocai mai a calcio, in quella settimana francese. Un pomeriggio, di ritorno dal lavoro, il padre della mia coetanea mi disse che voleva portarmi a fare dell’attività all’aria aperta assieme al suo figliolo. Pensai subito al calcio ovviamente. Arrivammo in un prato, sembrava di essere in Irlanda. Aprì il baule della sua macchina francese e ne estrasse un aquilone. << Cerf volant!>>, mi disse sorridendo. Si alzò il vento.

[oldschoolfic-ds9]

The Seven Stages of Existence

by CGR, 2000

A series of 7 stories, each being 169 words long, set in post-war Cardassia. [Archivist’s note: Title also listed as “Yuné Ay-turyy ingré Menchadal.”]

Words: 1183, Chapters: 7/7, Language: English

Rating: NC-17

Warnings: none listed

Characters: Elim Garak, Julian Bashir

Relationships: Garak/Bashir

Reader suggested tags (what are these?): post-canon, major character death, Strange Fits of Passion (Issue 9, Feb/Mar 2000)

links (link broken? report it and try the archive.org alternative):

trekiverse

archive.org - option 1 / option 2

[gillesvalery]

à Ingré -Loiret

[capucebrise]

When you suggest something to a friend and he totally goes for it... 😂 #lol #lmfao #mdr #DarthVader #DarthSnowman #Snowman #snow #snowday #instasnow #instamoment #StarWars #fan #jedi #padawan #Lightsaber #lightsaberacademy #ASLO #mascotte #obsessed #DarkSide #SithLord #Orléans #Ingré #Loiret #LoireValley #lifestyle #lifegoals #lifeisgood #happy #happiness

[lescroniques]

Una de cada tres persones a Barcelona es troben en situació d'exclusió social

Una de cada tres persones a Barcelona es troben en situació d’exclusió social

La manca d’habitatge i la precarietat laboral han abocat a més de 300.000 persones a la pobresa en només tres anys, segons l’informe FOESSA 2021 de Càritas L’exclusió social ja afecta una de cada tres persones a la regió de Barcelona, segons l’informe FOESSA 2021 publicat per Càritas. En només tres anys, més de 300.000 persones han recaigut en aquesta situació de pobresa i desigualtat, que ja…

[faisalchhipa]

diagnostic voiture

Huguo.fr

 remorquage voiture-Huguo Est Un Administration De Dépannage Et D'assistance Voiture (Sur Orléans), Mais Aussi L'entretien De Votre Voiture Ainsi Qu'un Administration De Symptomatic Voiture.

Passionnées Standard Le Métier Du Transports, Nous Mettons Promote En Œuvre Pour Assuré Le Dépannage Et L'assistance De Votre Voiture Dans Les Meilleurs Conditions De Transport, Nous Avons Une Expérience De In Addition To De 10 Ans Dans Le Transport De Marchandise Ainsi Que Le Transport De Personnes Pour Vous Permettre D'être Assisté Dans Les Meilleurs Conditions.

Nous Avons Mis En Place Aussi Pour Être In Addition To Crédible Dans Ce Métier, Une Application De Dépannage Et De Analytic Pour Votre Help, Disponible Sur Les Plateformes De Téléchargement Google Et Ios, L'application Fonctionne Avec Le Module « Géolocalisation » De Votre Téléphone , Promote À Été Prévu Pour Que Votre Help Se Old Fashioned Dans De Bonne Conditions.

Notre Entreprise Arrange Des Autorisation De Struggle, Afin De Réaliser Une Prestation Conforme, Pour Cela Nous Disposons D'un Terminal De Paiement Standard Carte Bancaire, Une Facture Peux Vous Être Fournis Afin De Vous Faire Rembourser Standard Votre Affirmation.

La Plupart De Nos Client Sont Satisfait, Alors Pourquoi Pas Vous ?, A Bientôt.

Voiturepin

Nos Tarifs De Dépannage, Help, Voiture .

Nos Tarif : Cliquez-Ici

Vous Pouvez Aussi Trouver Nos Tarifs Sur Notre Application Versatile Disponible Sur Les Plateformes De Téléchargement.

Nos Horaires Pour Un Administration Remorquage, Help Et De Dépannage Auto Sur Orléans

Nos Horaires De Struggle :

Du Lundi Au Vendredi De : 8:30 À 16:00 (Pas De Réservation)

Départ : Orléans (Fleury Les Aubrais)

Sur Un Basic Appel Au : 07 48 61 15 98 Ou Sur L'application HUGUO Disponible Sur Android Et Ios.

 Notre Page Advancement - Sur Ce Lien

Symptomatic Voitureentreprise De Symptomatic Voiture

L'activité : Help Et Remorquage Et Symptomatic Voiture .

Corps De Métier : Remorquage/Help Et Symptomatic Voiture .

 Notre Secteur D'activité : Toutes Distances Et Standard Tous Les Temps .

 Contactez-Nous Pour In Addition To D'informations (Devis, Ou Autres)

Administration Help Entre Paris Et Orléans

Nous Sommes Spécialiste Pour Le Remorquage Entre Paris Et Orléans, Merci De Nous Contacter Pour Un Devis .

Help

Veuillez-Trouvez Les Villes Ou Nous Effectuons Une Help Vehicle.

Nos Secteur D'activités Et D'assistance : Fleury Les Aubrais, Orléans La Source, Saint Jean De Braye, Saint Jean De La Ruelle, Saran, Semoy, Saint Jean Le Blanc, La Chapelle Holy Person Mesmin, Saint Denis En Val, Olivet, Saint Cyr En Val, Chécy, Ingré, Ormes,Boigny Sur Bonne, Chanteau, Paris.

Nos Autres Administrations : Double De Clés De Voiture, Crevaison Pneu, Diagnostic Voiture Remorquage, Remorquage Pas Cher, Dépannage

 Visit Fore More Information:- https://huguo.fr/

[cpmgomis]

Proves d'accés i ingrés 2022-2023 Tota la informació a la web del @cpmgomis https://www.instagram.com/p/CdDZdxWKX-H/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[perfectstudentfestivalpalace]

Lidl Recettes | Les idées recettes qu'il vous faut !

[noticias-seo]

Comment on La fascinante historia real tras la obsesión de Salvador Dalí por el cuadro “Ángelus” de Jean-François Millet by David Bartra

Comment on La fascinante historia real tras la obsesión de Salvador Dalí por el cuadro “Ángelus” de Jean-François Millet by David Bartra

És una traducción del ingrés? Revisenla. SIGUE LEYENDO… Ir a la fuente / Author: David Bartra