#humor gràfic

[benvolgutsguiris]

Estan bojos aquests espanyols...

[ferranhumor]

Dibuixos i vinyetes a Òmnium Badalona

Dibuixos i vinyetes a Òmnium Badalona

Ahir vam inaugurar el nou espai d’exposicions de la sala d’Òmnium a Badalona (seu Barcalonès Nord) amb un recull de vinyetes d’humor gràfic que versen al voltant del procés independentista durant els darrers anys.

La mostra es pot visitar fins a finals d’aquest mes d’octubre. Us convido a visitar-la a Badalona, Carrer Mercè 30-32.

Presentació de l’exposició als mitjans

[jacintcasademont]

Actualment llençar-se a l’autoedició d’un llibre és d’agoserats.

Dedicar-lo a un públic molt concret i reduït (en aquest cas cinèfil i cínic a parts iguals) és de bojos.

Doncs us presento en Musclu i en Pawel, dos bojos agoserats que han tret “La mano de Mark Hamill”. Amb un esquema deutor dels nous no-comediants com Toni Nievas o Miguel Noguera amb les seves obres impreses arriba aquest llibre que segurament no guanyarà el Pullitzer, malauradament crec que no s’hi han presentat, però que conté tantes rialles que cal fer presió amb la coberta per tancar-l’ho.

La nostàlgia i la cinèfilia sempre han anat de la mà, però amb els temps que corren s’han propagat infinitat de memes aprofitant els dos conceptes per donar-lis una volta i explotar-ne l’humor. Aquest n’és un magnífic exemple. Cert és que els que no hagin mamat les pel·lícules en qüestió i descongeuin algunes xafarderíes de l’star system de Hollywood potser aniràn perduts, però els saberuts gaudiran amb la inventiva que desprenen els seus conceptes. Hi ha humor groller? Doncs sí, però alhora et pots trobar amb alguna vinyeta que un cop acabades de llegir hauràs de rebuscar-li sel sentit més enllà del que és evident i al aconseguir-ho el teu poder friki pujarà un +10; i això és impagable.

Bé, acabo de mentir. En realitat sí que té un cost, uns misers 10 euros de res, que aquí estaran més ben invertits que mai.

Recordar que és una edició limitada i curta, només uns pocs afortunats podràn gaudir del seu gag del musics de la cantina d’Star Wars. Jo, per sort, sóc un d’aquests afortunats.

LA MANO DE MARK HAMILL hizo más carrera que él; de Mucle & Pawel Actualment llençar-se a l’autoedició d’un llibre és d’agoserats. Dedicar-lo a un públic molt concret i reduït (en aquest cas cinèfil i cínic a parts iguals) és de bojos.

[lavozdelarepublica]

#0182 [HUMOR GRÀFIC] El GAL i la Monarquia omplen de corrupció el país veí

https://ift.tt/2YmZL7D

[art-neutre]

Filmin i Horacio Altuna premiats per la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya concedeix el premi que porta el nom d’un dels crítics cinematogràfics més destacats del nostre país. Ens referim al desaparegut Ángel Fernández Santos. Aquest guardó reconeix la tasca informativa i la professionalitat d’una publicació, un programa de ràdio o televisió o una persona que s’ha distingit pel seu treball informatiu i divulgatiu a l’hora d’apropar el cine al públic. Aquest any el guardó és per la plataforma de vídeo Filmin. L’historietista Horacio Altuna, Premi Talent Llatí que reconeix la tasca de professionals llatinoamericans en el món de la cultura. Els premiats recolliran els guardons en la cerimònia inaugural de la Mostra, el pròxim dijous 6 de juny Des de la desena edició ençà, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya concedeix el premi que porta el nom d’un dels crítics cinematogràfics més destacats del nostre país. Ens referim al desaparegut Ángel Fernández Santos. Aquest guardó reconeix la tasca informativa i la professionalitat d’una publicació, un programa de ràdio o televisió o una persona que s’ha distingit pel seu treball informatiu i divulgatiu a l’hora d’apropar el cine al públic. Filmin

Aquest any el guardó és per a Filmin, una plataforma de vídeo que té la seu a Espanya i que està centrada en el cinema independent i d’autor. Fundada per alguns dels principals productors, distribuïdors i exhibidors espanyols de cine com El Deseo (Pedro i Agustín Almodóvar), Tornasol (Gerardo Herrero), Wanda Visión (José María Morales), Vértigo (Wild Bunch), Avalon Distribución, Golem Distribución, Versus Entertainment y Cameo Media. Guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, Premi Tendencias de El Mundo, Premi Tiempo Out, per a l’empresa espanyola més innovadora de l’any, Filmin ha mantingut des de la seva creació l’any 2007, el seu caràcter de pioner. Fou la primera empresa en oferir serveis de subscripció (SVOD), en desenvolupar una aplicació per a iPad i iPhone, en oferir streaming en alta definició o en crear festivals de cine en línia. Actualment Filmin ofereix ja més de 10.000 títols als seus usuaris. També és un dels socis fundadors d’EuroVOD, la primera Associació Europea de Cine Online que està desenvolupant les eines i els mecanismes necessaris per crear una plataforma única, que és absolutament essencial per tal de garantir el futur del cine europeu.

Horacio Altuna

Horacio Altuna (Argentina, 1941) és un dels grans genis del món del còmic, reconegut internacionalment per la seva obra, entre la qual es troba El Loco Chávez i Las puertitas del Sr. López, ambdues amb guions de Carlos Trillo i Ficcionario. Va rebre dos premis Yellow Kid (1986 y 2004) al Millor Autor Internacional, la major distinció mundial en l’ambient de la historieta. També el Premi Asociación de Dibujantes de Argentina ( 1978). Entre 1973 i 1976 va realitzar treballs per a revistes d’Escòcia i Anglaterra. Més tard porta a terme el guió gràfic de la pel·lícula estrenada el 1989 Gringo viejo, dirigida per Luis Puenzo i interpretada per Jane Fonda i Gregory Peck. El mateix any comença a produir historietes curtes per a la revista Playboy. L’any 1994 publica a Clarín El Nene Montanaro, col·laboració que s’allarga fins l’any 2002. Durant la 22a. edició, l’any 2004, li fou lliurat el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, d’aquesta manera fou el primer artista no espanyol en rebre l’esmentat guardó. De l’any 2007 fins al 2010 publica una tira a El Periódico de Catalunya, Familia Tipo i és el President de l’ APIC. L’any 2009 hi participa amb un original del seu personatge El Loco Chavez, realitzat per al diari Clarín, en la mostra "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico" que el Museu del Dibuix i la Il·lustració realitza a Buenos Aires. Des del setembre de 2010, amb la base de Familia Tipo, publica a Clarín una nova tira intitulada Es lo que hay (reality). L’any 2012 va rebre el Premi Konex en la disciplina Humor i Historieta. Altres obres destacades i treballs d’Altuna són Charlie Moon, Chances, Merdichesky, El último recreo, Imaginario o Hot L.A. L’ obra d’ Horacio Altuna, ha estat publicada en nombrosos països, d’aquesta manera ha estat considerat un dels més grans creadors d’historietes i il·lustrador.

Més informació

https://1.bp.blogspot.com/-K_EzLvTjCPk/XOerR1LwgTI/AAAAAAAASt0/ZwZv1cIgau4qiWhcWMqwHpNIctJRycuOACLcBGAs/s400/mostra%2Bcinema%2Bllatinoameric%25C3%25A0.png http://www.artneutre.net/2019/05/filmin-i-horacio-altuna-premiats-per-la-mostra-cinema-llatinoamerica-catalunya.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[ribesorg]

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tert��lia del passat divendres...

Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín

·      Tertúlia de divendres 16 de març de 2018

Les trobades del Club de lectura Tardes literàries acostumen a girar al voltant de títols de novel·la, i esporàdicament o de forma ocasional reculls de contes. Però la sessió del mes de març l’hem dedicada, per iniciativa de la Biblioteca, a una tertúlia sobre un còmic. El projecte ha estat conduït per Josep Benabarre, bibliotecari de la Manuel de Pedrolo, que ha seleccionat amb cura i encert l’obra a comentar: Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín, proclamada Millor obra del Saló del Còmic de Barcelona el 2017.

Abans de la tertúlia hem escoltat unes paraules de l’autor mitjançant un arxiu d’àudio que ens ha fet arribar tot excusant la seva absència a la reunió i parlant de la gènesi i les motivacions que el van dur a escriure i il·lustrar aquesta història.

En una primera ronda d’opinions hem constatat que, en la seva majoria, les clubaires s’havien trobat a gust amb aquesta lectura. Per una banda perquè la història se’ls ha fet propera, i qui més qui menys s’ha sentit identificat amb algun personatge o vivència del còmic. I per l’altra banda perquè el traç de les il·lustracions reflecteix a la perfecció l’atmosfera de la història que se’ns explica.

Aquests dos aspectes són, potser, els dos elements que hem tractat més profusament. Han estat molts els comentaris d’experiències pròpies, viscudes al si de les famílies de cada clubaire, que s’han compartit al llarg de la tertúlia i sempre lligant-les, referenciant-les amb Jamás tendré 20 años. Cosa que fa evident que Jaime Martín ha aconseguit arribar als seus lectors. I en un altre ordre de coses també han sovintejat les al·lusions als dibuixos: la utilització d’un primer pla o d’un pla general en funció dels interessos narratius; la varietat de tonalitats –ocres i grocs, vermells i negres, foscor i llum- amb què l’autor ens mostra una sensació o estat d’ànim dels personatges; les imatges sense text que ressalten per la força del grafisme però també per aquests hàbils silencis narratius... Tots aquests factors han estat comentats i discutits al llarg de la nostra sessió del Club de lectura.

Un altre tema que ha ocupat part de la tertúlia ha estat el paper de la dona. El personatge d’Isabel, amb la seva força i coratge, amb la seva capacitat per posar-se la família a l’esquena, juntament amb el seu home, i tirar endavant, sempre endavant, ens ha semblat un símbol de la dona de la República, ens ha recordat la importància del rol que van ocupar les dones durant la guerra i la postguerra, i ha estat qualificada, en termes actuals, com un exemple de dona emprenedora.

Tot plegat ens ha dut a reflexionar sobre la percepció de la lectura de Jamás tendré 20 años en clau de denúncia vers una època tèrbola i uns fets que mai no haurien d’haver tingut lloc, o bé en clau d’homenatge per part de l’autor als seus avis i, de retruc, a tota aquella generació. I a partir d’aquí ha estat unànime la consideració d’aquest còmic com un element molt apropiat des d’un punt de vista didàctic, i que podria utilitzar-se com a eina de lectura i de xerrades a les escoles.

En definitiva, la lectura del còmic ha estat una experiència positiva i ens hem plantejat la possibilitat de treballar de nou aquest gènere en una altra trobada de les nostres Tardes literàries.

·      L’autor

Neix a Barcelona el 1966 i ja ben aviat mostra el seu interès pel món de les revistes gràfiques, perquè el 1985, abans de complir els vint anys, inicia la seva trajectòria professional en aquest camp. Comença col·laborant en les revistes humorístiques Caníbal i Bichos; més endavant publica a Humor a Tope, de l’Editorial Norma (entre els anys 1986 i 1990); i el 1987 publica a Pulgarcito, d’Edicions B.

És també aquest any 1987 quan comença a col·laborar de forma regular amb la revista El Víbora, d’Edicions La Cúpula, on treballa tot un seguit de sèries de temàtica costumista amb guió d’Alfredo Pons.

Aquesta experiència va donar pas a les seves sèries pròpies: Sangre de barrio (1989-2005), el primer lliurament de la qual va obtenir el Premi Autor Revelació dins el 8è Saló Internacional del Còmic de Barcelona; Los primos del Parque(1991-92); La memoria oscura (1994-95); i Infierno (1996). Aquest mateix any 1996 comença a treballar com a professor a l’Escola Joso.

El 2004 encara publicarà Invisible (Edicions de Ponent), però després d’aquesta obra, i a causa de les dificultats de trobar editor a l’Estat Espanyol, les seves creacions posteriors es publicaran directament en la col·lecció Aire Libre de l’editorial francesa Dupuis. I així tenim la historieta de terror Lo que el viento trae (2007), i Todo el polvo del camino (2010, amb guió de Wander Antunes).

Abans de Jamás tendré 20 años, que comentarem en el nostre Club de lectura i que va merèixer el premi a la millor obra en el Saló Internacional del còmic de Barcelona 2017, Jaime Martín encara publica, el 2014, Las guerras silenciosas, on narra el servei militar del seu pare a Ifni.

·      L’obra 

Les primeres quatre pàgines de Jamás tendré 20 años esdevenen un breu pròleg a partir del qual el guió avança mitjançant el flashback. Aquesta evocació serà la que ens acompanyarà, ara ja cronològicament, al llarg de tot el llibre, i està estructurada en tres grans capítols.

En el primer, La guerra encontró a Isabel, se’ns presenta aquest personatge a la seva Melilla natal durant els convulsos mesos anteriors al cop d’estat del 17 de juliol de 1936. El segon capítol, Jaime encontró la guerra, un títol que manté la mateixa idea del primer però juga sintàcticament amb les paraules, se centra més en aquest personatge masculí, tot i que també assistim al moment en què tots dos es coneixen, concretament al barri de L’Hospitalet, a Barcelona. I en el tercer i últim capítol trobem la fusió de tots dos en un nou concepte: la llar; perquè aquest duu per títol Un refugio para mi família, una família para mi refugio.

Al llarg de la lectura del còmic, doncs, fem un repàs de la nostra història més recent i veiem de prop la injustícia i la revolta, la guerra i la mort, l’amistat i la camaraderia, la repressió i la revenja, l’amor i el treball. I tot plegat al si de la família Benítez, el cognom dels avis de l’autor de Jamás tendré 20 años, qui d’aquesta manera els ret homenatge a ells... i a tants altres homes i dones que van viure l’episodi fosc de la guerra i la postguerra.

Les il·lustracions avancen colze a colze amb la narració. No es tracta de dibuixos que acompanyen el text, sinó que l’espectacular i definit traç gràfic de Jaime Martín és, també, la història que llegim. Fins i tot, en ocasions, la vinyeta té tanta potència descriptiva que no li cal text.

Jamás tendré 20 años ens presenta una història commovedora ficcionada a partir de fets reals.

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.es.tl

(març 2018) 

from ribes.org http://bit.ly/2GfPNO7

[agsb-bilbao]

AGS&B on Twitter

portal_com: Humor gràfic per analitzar la història https://t.co/JQ49jCoId8 https://t.co/VoeVtdqWkq Check out the entire post on https://twitter.com/agsb_bilbao/status/843383612468838401

[planete-barca]

Dessin Humoristique.

Humor Gráfico.

Humor Gràfic.

Graphic Humor.

[manelbayo-blog]

Sisí http://wp.me/s1hkZG-sisi

View Post

[pspvcarcer-blog]

Falta el famós "Que se jodan!"

via: http://www.archipielagomachango.com/2012/08/hay-ayudas-y-ayudas.html

[ferranhumor]

Els Matins, 4a. temporada

Els Matins, 4a. temporada

  Avui hem inaugurat la nova temporada de vinyetes en directe al programa de la Lídia Heredia, Els Matins de TV3.

Ha anat més o menys així…

https://twitter.com/i/status/1043166462125305856

  Participació a la tertúlia Els Matins

[meritxellmatas]

Estás enfermo. / Tengo un iphone nuevo, ¿crees que me importa lo que digas?

(via Heroes Locales)

[ferranhumor]

Humor gràfic al Telenotícies de TV3

Humor gràfic al Telenotícies de TV3

http://www.ccma.cat/video/embed/5658741

[ferranhumor]

La política retratada

La política retratada: Exposició al Palau Robert

“La Política retratada. La crònica social i política a través de dibuix humorístic” és una exposició organitzada per la Generalitat que presenta, a través de 200 acudits de 48 dibuixants publicats en 60 mitjans i publicacions, una visió global i contextualitzada de la nostra història recent a través del dibuix humorístic.

L’exposició s’estructura…