#criptomonede

[crossbordercroniclesro]

Bitcoin: Moneda Secretă a Operațiunilor Clandestine – Povestea Ascunsă a Creatorului din Umbra Serviciilor Secrete!

În lumea financiară modernă, puține invenții au stârnit mai multe controverse și mistere decât Bitcoinul. Moneda digitală, care promitea libertatea financiară prin descentralizare și anonimitate, ascunde în realitate o poveste mult mai întunecată. În spatele codului aparent inofensiv și al promisiunii de transparență, se află o rețea de conspirații orchestrată de cele mai puternice servicii…

[nicolae]

Criptomonede și criptosecurități – Contracte inteligente

Sfetcu, Nicolae (2023), Criptomonede și criptosecurități – Contracte inteligente, IT & C, 2:2, xxx,   Cryptocurrencies and Cryptosecurities – Smart Contracts Abstract Cryptocurrencies have become a “buzzword” to refer to a wide range of technological developments, through which cryptocurrencies are secured. Cryptosecurities are used to register, issue, and transfer common stock and other…

[cryptoscamnewss]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden els tribunals

Algunes empreses com Algorithms Group, Nimbus i Arbistar 2.0 podrien haver defraudat prop de mig milió d'euros

Les presumptes estafes amb criptomonedes com Bitcoin o Ethereum, han irromput amb força als tribunals espanyols, on s'acumulen denúncies i querelles de milers d'afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d'euros mitjançant esquemes piramidals.

Les criptomonedes o criptodivisae són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per a certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d'elles existeixen ja prop de 5.000, tot i que, almenys de moment, només 40 d'elles presenten liquiditat dins del mercat. Al setembre de 2020, la capitalització total d'aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a l'estat espanyol el major presumpte frau per volum defraudat és el d'Algorithms Group, una empresa d'inversió en bitcoin radicada a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d'euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l'Audiència Nacional. La querella va ser presentada per Zaballos Abogados i enumera una sèrie de presumptes delictes com a estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita. La querella és contra Javier Biosca -que es troba en cerca i captura des del passat 10 de maig-, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

Per la seva banda, l'advocada Emilia Zaballos, presidenta de l'Associació d'Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives, i lamenta la desídia que, a parer seu, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d'Espanya, que únicament adverteixen sobre aquestes petites estructures financeres però tampoc els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d'euros. La denúncia fou presentada a un jutjat de Huelva per part del despatx Aranguez Advocats i ara l'Audiència Nacional haurà de pronunciar-se sobre la seva competència, després que el jutjat s'inhibís.

El cervell de la presumpta trama és A.Z, que entre 2009 i 2016 va ser responsable de l'àrea de riscos d'Orient Mitjà del Banc Mundial; el 2020 va crear Nimbus a Malta, i l'octubre d'aquest any la societat va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta en la denúncia, Nimbus seguia un esquema d'estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap mena d'activitat financera sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. Aquesta operativa, que garantia retorns d'entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiva dels delictes d'estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l'Audiència Nacional és el de Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d'euros però aquesta quantitat podria ascendir fins als 100 milions.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d'un jutjat de Tenerife en entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatòria prometent als inversors rendibilitats d'entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment -sempre els dissabtes- i donant-los l'opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reemborsament. D'igual manera que en el cas de Nimbus, presumptament van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per lliurar-los a altres d'anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

També en l'Audiència Nacional, el jutge de suport del jutjat central d'instrucció núm. 6, Elías Gadea, va obrir diligències a finals d'abril després d'una querella presentada contra la plataforma de criptomonedes Kuailian, fundada al setembre de 2018 per Cristian Carmona, David Ruiz de Lleó, Javier Hermosilla i Miguel Tello. Segons l'acte del jutge, els inversors canviaven euros per Ethereum a través d'un moneder virtual amb un contracte de 1.000 dies de durada.

El jutge té indicis que, a més de l'operativa piramidal amb les criptomonedes, Kuailian podria haver comès frau fiscal, pel fet d'estar domiciliada a Estònia encara que opera a Espanya, així com blanqueig de capitals, si bé encara no ha quantificat el volum de la presumpta estafa.

[paumm23]

LA GUERRA DIGITAL

QUE ÉS?

La guerra digital també coneguda com a ciberguerra, es u tipus de guerra la qual consisteix en aplicar tecnologies per a portar a cap operacions militars i estratègies en el àmbit digital. Les activitats en una guerra digital poden incloure atacs cibernètics, espionatge cibernètic, sabotatge d’infraestructures critiques, manipulació d’informació i altres mètodes per a influir en la percepció pública i debilitar o desestabilitzar als adversaris.

ON S’UTILITZA?

La guerra digital també coneguda com a ciberguerra, es u tipus de guerra la qual consisteix en aplicar tecnologies per a portar a cap operacions militars i estratègies en el àmbit digital. Les activitats en una guerra digital poden incloure atacs cibernètics, espionatge cibernètic, sabotatge d’infraestructures critiques, manipulació d’informació i altres mètodes per a influir en la percepció pública i debilitar o desestabilitzar als adversaris.

A QUI BENEFICIA?

La ciberguerra pot beneficiar a diferents bàndols depenent dels objectius i motivacions que te cadascun. Aquestes son algunes formes en les quals poden beneficiar-se:

1. Estats Nacionals:

· Avantatge estratègic: Els estats poden obtindre un avantatge estratègica dels seus adversaris per a poder realitzar operacions d’espionatge cibernètic i d’aquesta manera, obtindre informació confidencial.

·Desestabilització del adversari: Els estats utilitzen tàctiques cibernètiques per a desestabilitzar a altres països, ja siga econòmicament, políticament o socialment.

2. Grups terroristes u Organitzacions Criminals:

· Financiament: Al realitzar atacs cibernètics, aquests grups poden buscar la obtenció de beneficis financers a través d'extorsions, fraus en línia o altres activitats detectives.

· Desordre i caos: Busquen crear desordre i caos en la societat al atacar infraestructures crítiques, com sistemes d’energia o serveis d’emergència.

3. Hacktivistes:

·Expressió política: Alguns individus utilitzen la ciberguerra com una forma d’expressar les seues opinions polítiques o portar a cap accions en línia per a recolzar les seues causes.

4. Empreses de seguretat cibernètica:

·Oportunitats de negoci: A mesura que augmenten les amenaces cibernètiques , les empreses especialitzades en seguretat cibernètica poden beneficiar-se al proporcionar serveis i productes per a protegir contra atacs.

Es important destacar que la ciberguerra també aporta conseqüències negatives , com la violació de la privacitat, el risc per a la seguretat nacional, i la possibilitat de danyar significativament a la infraestructura crítica.

NOTICIES SOBRE LA CIBERGUERRA

El grup, que en 2017 va segrestar computadores de tot el món amb el virus *WannaCry, acaba de robar 625 milions de dòlars en criptomonedes, el major colp digital de la història: https://www.lanacion.com.ar/tecnologia/lazarus-asi-son-los-cibercriminales-que-roban-y-extorsionan-para-el-amado-lider-de-corea-del-norte-nid24052022/

Anonymous i altres grups de ciberactivistes tracten de sabotejar les infraestructures russes per a frenar l'impuls de Moscou en la guerra: https://www.lanacion.com.ar/tecnologia/un-ejercito-de-miles-de-piratas-informaticos-amenaza-a-rusia-con-ataques-incesantes-nid11032022/

OPINIÓ PERSONAL

Actualment la ciberguerra està creixent molt ràpid gracies als avanços tecnològics de avui en dia, es una cosa que no em sorprèn en absolut ja que fa molts any que es deia que la tecnologia avançaria molt, com per exemple que el cotxes volarien o coses per l’estil, cosa que no ha passat, però la ciberguerra ja es un fet real, cosa de la que hem estat parlant en aquest text. Des de fa molts anys les guerres han segut molt tradicionals, es a dir, no disposaven de tecnologies tan avançades com les de hui en dia, per tant, els soldats i els capitans tenien que emprar unes tècniques de guerra per a saber quan atacar i quan defendre algun punt de combat o lloc que volien conquerir. Però això ja no passa des de finals dels anys 90. En lo personal, no estic a favor de les guerres, però si ocorren prefereixo que siguen com son ara , es a dir, que disposen de les tecnologies actuals per lluitar, ja que crec i pense que ara son mes ‘’segures’’ que abans. També cal afegir que ara els alts càrrecs tenen la nostra vida en les seues mans, vull dir que sols polsant un botó ens poden matar a tots, i un dels millors exemples podria ser Vladímir Putin, president de Rússia, que es diu que disposa d’un maletí on s’amaguen una varietat de botons, que en activar-los, llançarien una bomba que podia destruir gran part d’Europa per exemple. En conclusió, la ciberguerra està present en diferents guerres del món, cosa que ens demostra en avanç tecnològic que estem tenint, i també ens demostra la debilesa que tenim en front de alts càrrecs com Vladímir Putin, que en un moment ens poden fer desaparèixer. Gracies Carlos, per fer-me investigar i aprendre nous termes i conceptes.

[procuradorslleidaa]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Naci

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

[cncnewsscam]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[procuradorslleidag]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden

També a l’Audiència Nacional, el jutge de recolzament del jutjat central d’instrucció núm. 6, Elías Gadea, a finals d’abril va obrir diligències després d’una querella presentada contra la plataforma de criptomonedes Kuailian, fundada el setembre del 2018 per Cristian Carmona, David Ruiz de León, Javier Hermosilla i Miguel Tello. Segons la interlocutòria del jutge, els inversors canviaven euros per ethereum a través d’un moneder virtual amb un contracte de 1.000 dies de durada.

El jutge té indicis que, a més de l’operativa piramidal amb les criptomonedes, Kuailian podria haver comès frau fiscal, a l’estar domiciliada a Estònia tot i que opera a Espanya, així com blanqueig de capitals, si bé encara no ha quantificat el volum de la presumpta estafa.

[my-doru]

Avertizări în fața amenințărilor de tip șantaj: Ce trebuie să faci dacă hackerii îți amenință istoricul de navigare

În ultimele luni, autoritățile au observat o creștere semnificativă a scam-urilor de tip „sextortion” în întreaga țară, un tip de șantaj care leagă amenințările de divulgare a informațiilor intime de plăți în criptomonede sau bani cash. Deși aceste amenințări pot părea înfricoșătoare, oficialii subliniază că majoritatea sunt doar bluff-uri care nu trebuie luate în serios. Creșterea scam-urilor…

[diaridegironag]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[altaveug]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

[regiog]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

[helenandguysfrom90]

Parc Residence Alpha srl Alba Iulia este în insolvență, Jidveian Ovidiu Viorel este în arest, dar…. unde „este” banii?

Revenim asupra cazului Parc Residence Alpha srl din Alba Iulia, marele caz de înșelăciune orchestrat de fostul subprefect și politician de Alba, fost și avocat (cu numele) Jidveian Ovidiu Viorel. Ca să aducem o nota de culoare, să spunem și „cavalerul templier Jidveian Ovidiu Viorel”.

Dacă susnumitul se află acum în arest preventiv, unde nu se simte prea bine, iar firma este în insolvență și în curând va ajunge în faliment declarat, pentru că în faliment de fapt se află de peste un an, o întrebare încă nu și-a gaăit răspuns: Unde sunt banii? În odiosul caz Parc Residence Alpha, susnumitul Jidveian Ovidiu Viorel a furat (nu spunem noi, in primul rând o spun procurorii) aproape 12 milioane de euro !!. Banii aceștia ar trebui să fie undeva… Problema este că nimeni, dar absolut NIMENI nu îi caută! Ar exista persoane îndreptățite de lege să îi caute (administratorul judiciar, administratorul special, comitetul creditorilor), dar nici una dintre ele nu a mișcat un deget pentru asta, Nu vor sau nu știu cum. Iar multora dintre creditorii obișnuiți li s-au amorțit simțurile cu o minciună uriașă (asupra careia vom reveni) repectiv minciuna existenței unui investitor milos care va da bani „cât trebuie” ca să fie toata lumea fericită. O minciună gogonată.

A fost însă o mișcare de marketing exceptională din partea familiei Jidveian și a celor care o susțin în dosarul de insolvență, aceea de a arunca toata vina pe Ovidiu, asupra căruia au lansat informația că a cheltuit/ pierdut toată suma de bani. Nu mai are rost să căutați – spuneau cei care îl sprijină pe Ovidiu și pe mama lui – pentru că Ovidiu a cheltuit toți banii. Nu mai sunt bani pentru ca „i-a păpat cățelu’ ”, s-a transmis din partea familiei lărgite, „nu mai aveți ce căuta”….. și nimeni nu a mai căutat.

În realitate, nu este nici o dovadă că banii au fost cheltuiți, pierduți, „păpați” în totalitate. Se știe doar că au plecat din firmă. Cum, câți și în ce modalități exacte nu știe nimeni. Nici administratorul judiciar nu știe sau nu vrea să știe…

Exista însă suficiente semne că se pot recupera banii. Mai mulți sau mai puțini, rămâne de văzut, dar în insolvență orice ban contează.

Procurorii au identificat deja niște transferuri uriașe de fonduri în conturile unor firme din Cipru și Belize. În realitate este vorba de o singură firmă cipriotă, extrem de dubioasă, acuzată de spălări de bani și sancționată de Comisia de Valori Mobiliare din Cipru de foarte multe ori, până la retragerea licenței. Este vorba de foarte ciudata IQ OPTIONS EUROPE SRL din Cipru, care se pare că a controlat/ controlează toate celelelalte firme cipriote la care Jidveian Ovidiu Viorel a trimis bani în perioada 2015-2023. Este posibil ca și firmele din Belize, la care Jidveian Ovidiu Viorel a trimis bani, să fie controlate tot de IQ Option sau de persoanele (cu reputație îndoielnică) din spatele IQ OPTION. Despre IQ Options vom reveni cu altă ocazie.

La prima vedere, se pare că Jidveian Ovidiu Viorel a investit la bursă (criptomonede, mărfuri, acțiuni) suma de aproape 9 milioane de euro pe care, tot aparent, se pare ca a pierdut-o prin investiții proaste. OARE? Oare toți banii transferați de Jidveian în conturile IQ OPTION și ale sateliților acesteia au fost pierduți?

Avem de semnalat două aspecte

În conturile lui Ovidiu Jidveian s-au întors de la IQ OPTIONS aproape 900.000 euro. Acestea doar în conturile lui Ovidiu Jidveian. Câți bani au fost transferați din conturile IQ OPTIONS direct în conturile membrilor familiei extinse a lui Ovidiu Jidveian sau în conturile altor persoane? Nu știm, pentru că încă nu s-au adunat toate dovezile. Dar sunt indicii foarte credibile că nu pe toți banii „i-a păpat cățelul”. Și există și suspiciuni foarte întemeiate că de la IQ OPTIONS Jidveian Ovidiu ar trebui să mai primească niște bani…

Al doilea aspect este și mai clar. Ovidiu Jidveian a „furat” aproape 12 milioane euro (mai precis 11.843.753 euro. Nu o spunem noi… o spun procurorii. Dar a transferat la IQ OPTIONS numai 8.974.833 euro (tot procurorii spun asta). Un calcul simplu ne arată că Ovidiu NU a pierdut în investiții bursiere circa 3.000.000 euro. Cam un million de euro a cheltuit pentru edificarea parțială a blocurilor (în condițiile în care parte din lucrări le-a plătit în natură, cu apartamente), deci rămân 2.000.000 euro, care au dispărut. Unde sunt aceste 2.000.000 euro? Ele nu au părăsit țara, se află undeva în niște conturi (mare parte dintre ei), dar Ovidiu nu mai are acces la acestea. De ce? O vom spune doar în fața procurorilor, dar este cert că situația celor 2 milioane de euro trebuie lămurită. Este foarte posibil ca cele 2 milioane de euro să fi ajuns în conturile unor persoane fizice, după cum spun niste zvonuri (pe care, în absența unor dovezi concrete, le considerăm doar zvonuri și de aceea nu dăm numele acelor persoane).

Ca un amănunt: Ovidiu a transferat 8.974.833 euro către IQ OPTIONS în perioada 2015-2023. Deci suma investită de Jidveian Ovidiu la IQ OPTIONS din bani creditorilor SC PARC RESIDENCE ALPHA este mult mai mică, deoarece se scad sumele investite între 2015 si 2020!!. Ca atare, suma de 2 milioane de euro pe care am amintit-o mai sus este și mai mare. Ea nu a părăsit România și se află undeva. Unde? Nimeni nu vrea să știe. Dar cei peste 2 milioane de euro (poate chiar 4 sau 5) sunt bani creditorilor. Sunt banii lor !!!

Unii creditori mai informați sunt nemultumiți de activitatea administratorului judiciar, a administratorului special și a comitetului creditorilor. În opinia lor, aceștia nu și-au făcut datoria de a afla unde sunt banii și se întreabă și îi întreabă „unde sunt banii?”, fără să primească răspuns.

Creditori cu initiațivă au încercat să folosească principiul „dacă voi nu căutați banii, îi căutăm noi !” și au cerut acces la actele contabile ale SC PARC RESIDENCE ALPHA SRL. Administratorul judiciar și cel special au refuzat, ceea ce nu este neparat o surpriză, pentru ca au curs acuzațiile conform carora administratorul judiciar sprijină familia Jidveian. Iar interzicerea accesului la actele contabile pare a confirma acest lucru. În actele contabile al PARC RESIDENCE ALPHA se pot găsi și adevăruri incommode pentru familia Jidveian, dar mai ales se pot urmări parte din banii furați. Cine nu vrea să fie căutați banii ascunși? Cei care refuză accesul la acte.

[ea3fhp]

Telegram inclourà una botiga d'aplicacions

Telegram inclourà una botiga d'aplicacions #hamradio

Pavel Durov, fundador del Telegram, ha afirmat que aquest mes l’aplicació de missatgeria inclourà una “mini botiga d’aplicacions”, a més d’un cercador in-app amb suport Web3, i s’esforçaran a pal·liar les estafes i fraus a través de la seva aplicació a l’àmbit de les criptomonedes, un espai que Telegram ha explorat amb afany en els darrers temps. Així mateix, Telegram continuarà advocant per un…

[vnpress]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.

[cartipdf]

Criptomonede

Odată cu popularitatea crescândă a pieței criptovalutelor, și numărul mare de criptomonede nereglementate (câteva sute), o atenție mai mare este acordată acum acestei activități de guverne și alte părți interesate din întreaga lume. De notat capitalizarea de piață totală a celor mai mari 100 de criptomonede, care depășește echivalentul a 330 miliarde EUR la nivel global până la începutul anului…

[todaypatch]

Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden l’Audiència Nacional

Les presumptes estafes amb criptomonedes com bitcoin o ethereum, han irromput amb força en els tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. Les criptomonedes o criptodivises són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d’aquestes ja existeixen prop de 5.000, tot i que només 40 d’elles presenten liquiditat dins del mercat. El setembre del 2020, la capitalització total d’aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.

De moment, a Espanya el presumpte frau més greu per volum defraudat és el d’Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin establerta a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional. La querella, presentada per Zaballos Abogados, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i s’adreça contra Javier Biosca –en recerca i captura des del 10 de maig passat–, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

L’advocada Emilia Zaballos, presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives i lamenta la desídia que, segons el seu parer, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d’Espanya, que adverteixen sobre aquests xiringuitos financers, però no els impedeixen operar.

Estafa piramidal

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. S’ha presentat una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Abogados i l’Audiència Nacional s’ha de pronunciar sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís. El cervell de la trama és A. Z., que entre el 2009 i el 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Segons consta a la denúncia, Nimbus seguia un esquema d’estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap tipus d’activitat financera, sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. El funcionament de Nimbus, que garantia retorns d’entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiu dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.

Blanqueig i organització criminal

Un altre dels casos que ja investiga l’Audiència Nacional és el d’Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros però que podria ascendir fins als 100 milions. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife a l’entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatoria prometent als inversors rendibilitats d’entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment –sempre els dissabtes– i donant-los l’opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reembors. Igual que en el cas de Nimbus, el que presumptament va passar va ser que van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per entregar-los a altres anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.