#Tirant lo Blanc

[theimpalatales]

Is there one part you'll admit you don't want on your record?

Since some of you still need to be convinced *not* to watch The Maidens' Conspiracy 😂😂

Charlie Cox panels || Charlie as Diafebus

Buy me a ☕️

[kapustainu]

Tirant lo Blanch fanarts from last year because they made us read it in class and the lesbian couple wasn't canon.

(It's a medieval erotic Valencian/Catalan novel)

[guillemelgat]

30 llibres en català!

Bon any! (Sí, ja sé que arribo molt tard, però necessitava un descans després dels examens i tant de viatjar durant les vacances 😅) Porto un temps volent fer algun pas més amb el català, com que ja tinc un C1 còmode i no gaire pressió per millorar. El fet és que arribat en aquest punt, encara em queda moltíssim per aprendre, i per fer el pas al C2 i més enllà he d’esforçar-me més per afinar el lèxic i aprecisar els registres. També és cert que no he tingut gaires oportunitats aquest any per utilitzar el català, i es nota. Però tot això té un remei: tornar a estudiar, verament estudiar, el català.

Amb el C1 i C2, com que depenen tant de l’ús precís i mesurat de la llengua, és molt important interactuar amb una diversitat de gèneres i estils lingüístics. Amb el català, no tinc cap problema amb la gran majoria de registres orals ni escrits, si és que són informals, però entrats en coses més formals ja hi tinc molt menys familiaritat. També cal dir que el llenguatge literari sol ser més ric, tant a nivell lèxic com estilístic, i per això és un bon punt de partida per treballar la llengua. A més a més, llegir en anglès ja forma una gran part del meu dia-a-dia, i tot i que no puc canviar-ho tot al català, fer que el català sigui una de les llengües que faig servir tindrà un impacte important en el meu nivell i també podrà ser una part fonamental de la meva vida professional en algun moment, com que em vull dedicar a la catalanística. Per totes aquestes raons, crec que posar-me a prova amb la lectura en català serà un bon repte.

He pres com a punt de partida aquest repte en castellà (que he arribat a conèixer gràcies a, i que també ha estat elaborat més per @cernuda), però he decidit rebaixar la quantitat de llibres per algunes raons: (1) la persona que ha fet el repte ha triat llibres més curtets, i jo en tinc algunes de 500 pàgines i més, per tant crec que és més que justificat, (2) tinc moltes coses que em demanen l’atenció i sé que si poso un número més alt no em trobaré amb els ànims d’acabar el repte, (3) vull tenir el temps d’assaborir alguns d’aquests llibres perquè són clàssics, i (4) ja faig moltes més coses en català, i llegir 30 llibres ja per mi són molts llibres per llegir en un any, ni que siguin en català. Crec que, vist així, té tot el sentit del món la xifra que he triat.

Tinc una llista més o menys elaborada, amb una gran varietat de llibres (no-ficció, juvenil, medieval, poesia, tant moderns com clàssics de la llengua), i espero que amb això ja tindré prou per ocupar-me fins a desembre. Si teniu recomanacions ja em direu, i moltes gràcies a @no-passaran i @quimerathetraveler per l’allau de llibres que ja m’heu recomanat, sou els millors ❤️ Si algú més s’anima a acompanyar-me, ja em diràs i podem intercanviar llistes. I amb això, apa, a llegir!

[madcapsulez]

by the way what's up with the Don Quijote references, I like them but I feel like Capcom went "okay what is spanish that isn't the food or something" "oh yeah that one book"

i like the resident evil 4 remake because Luis has this accent that is almost spanish and someone was like "hey our fans probably have a thing for europeans right" so they made him say shit like "im the ladies man yknow" which i guess it's better than remarking Ashley's tits like a weirdo from the original, also his design looks more like someone i'd see in the middle of Madrid which.. yeah works

[gawrkin]

Im unwell about Morgan again.

Im reminded that some modern stories make Morgan evil for no reason AFTER Camlann. And I hate that.

Like, Vita Merlini, Didot Percival, Vulgate Cycle, Post Vulgate and Le Morte D'Arthur all agree Morgan saves Arthur and brings him to her island.

And other stories like Tirant lo Blanc, Bataille Loquifer and Huon de Bourdeux have Morgan and Arthur hang out together.

But it feels like most Modern stories, like, straight up ignore this to have their "supervillainess", who exists only to be beaten up by the heroes in their works.

[timriva-blog]

Literatura queer en català: tot el que hi cap entre la normalitat i el trauma

Passat, present i futur de l’imaginari LGBTIQ+ en català, de ‘Tirant lo Blanc’ als espais apocalíptics de Pol Guasch Barcelona,1977.- Dues mil persones recorren els carrers en una manifestació per la despenalització de l’homosexualitat i l’abolició de la llei de Perillositat Social i Rehabilitaxió Sexual. EFE Escrit per Martí Sales De Maria Mercè Marçal a Biel Mesquida, de Carles Rebassa a Bel…

[lasusanitavalenciana]

"El Valencià" és una obra magistral que captura l'essència de la llengua, la literatura i la cultura valencianes en un viatge fascinant. L'autor ens guia a través de les intricades teles de la història lingüística de la regió, destacant la seva riquesa i diversitat. A través de capítols meticulosament elaborats, explorarem les subtilitats de la gramàtica i l'ortografia valencianes, així com les seves peculiaritats i singularitats que fan que aquesta llengua siga única.

La obra no es limita a la mera descripció lingüística, sinó que també ens submergeix en el ric món de la literatura valenciana. Des de les èpiques aventures del Tirant lo Blanc fins als poemes melancòlics d'Ausiàs March, l'autor ens porta de la mà a través dels grans clàssics que han definit la tradició literària valenciana. Amb una combinació d'anàlisi crítica i apreciació apassionada, "El Valencià" ens convida a redescobrir i valorar el llegat literari d'aquesta terra.

Però el llibre no s'atura aquí; també ens ofereix una mirada profunda a la cultura valenciana en el seu conjunt. Des de les festes tradicionals fins als costums quotidians, l'autor ens presenta un retrat vibrant i autèntic de la vida en aquesta regió. Amb exemples vívids i anècdotes reveladores, "El Valencià" ens ajuda a entendre la relació entre la llengua, la literatura i la cultura, i com aquestes tres forces s'entrellacen per crear la identitat valenciana.

[12endigital]

Dançá, bailes populares, títeres, folclore y literatura centran las actividades del 9 de Octubre

La dancá, bailes populares y tradicionales, títeres, folclore y literatura centran las actividades de la celebración del 9 de Octubre en Alicante. La octava edición de la lectura pública del ‘Tirant lo Blanc’ abre este jueves los actos conmemorativos. Será el vicealcalde Manuel Villar quien comience la lectura de los primeros capítulos. Le seguirán concejales de los distintos grupos políticos,…

[linguistlist-blog]

TOC, Neophilologus Vol. 107, No. 1 (2023)

ICYMI: DOI: https://doi.org/10.1007/s11061-022-09748-3 Title: Scripted Revolution: Aspects of the Carnivalesque and Grotesque in Tirant lo Blanc and Curial i Güelfa Author(s): Lucas, J. pages: 1-11 DOI: https://doi.org/10.1007/s11061-022-09743-8 Title: La traducción al español de las Questioni d’amore (Filocolo) de Boccaccio: del texto “vicioso” (Laberinto de amor) a la edición revisada (Trece cuestiones muy graciosas) (OA) Author(s): Ramírez, D.G. pages: 13-32 DOI: https://doi.org/10.1007/s11061-022 http://dlvr.it/Spx2H0

[plumedepoete]

Rencontre dans le métro - Michel LO

Là, c'est bien une chanson, et j'ai presque fini de faire la musique, mais je n'arrive plus à la terminer (manque le "bridge" et il y a encore 2 à 3 endroits où ça accroche une peu) ... Mais je ne suis pas pressé, parce que mes chansons, je n'en fais rien ! Je compose comme j'écris, un peu comme on fait des mots croisés : c'est intellectuellement gratifiant et cela procure des émotions d'avoir trouvé le bon mot ou la bonne  note, et puis... on passe au suivant. Distrait de ma lecture par un cahot soudain J'ai relevé les yeux plongés dans mon bouquin Et je l'ai aperçue se tenant de la main Au milieu de la rame à une barre de soutien. Elle était plus que belle, avec des traits très fins Bien qu'elle mâchât une gomme avec un air bovin. Ses yeux couleur gris bleu, perdus dans le lointain Ne cillaient même pas, et ne trahissaient rien. Son décolleté profond d'un blanc marmoréen Découvrait largement tout le haut de ses seins Dont le volume épique au gouffre pélagien Perdrait à tout jamais un regard Félinien. Ses cheveux étaient blonds, tirant sur le châtain Les lèvres bien ourlées, le petit nez mutin La silhouette admirable, de la chute des reins A la gorge opulente aux doux tons ivoirins. J'essayais de guetter le moment opportun Pour lui faire un sourire, un geste de la main Attirer son regard qui ne regardait rien Station après station du métropolitain. Je suis resté bloqué par son regard saurien Mais quand elle s'en alla, que repartit le train, J'entendis le soupir poussé par mon voisin, Que sa timidité rendait bien plus chagrin. Read the full article

[theimpalatales]

Charlie Cox as Diafebus || Charlie Cox's filmography

Buy me a ☕️

[flatusvocis]

Autobiografía lectora

Crecí en una casa sin libros. Sin libros ni estanterías ni cultura lectora, por lo que las ganas de leer no vinieron sino hasta mucho tiempo después. Y desde luego no fue ninguno de los muchos profesores que tuve los que dejaron la semilla de la literatura en mis venas. Todo lo contrario. Encontraba los libros que me recomendaban tediosos, crípticos y engorrosos. De un oscurantismo que no merecía el mínimo esfuerzo por mi parte. No veía diferencia alguna entre estudiarme la infinita lista de los reyes godos y apreciar un soneto de Quevedo. Todo pertenecía al mismo universo. Una educación que coartaba la libertad e impedía dedicarme a lo que realmente quería: pasar los días enteros pateando un balón de fútbol con los amigos del barrio. Tuvo que suceder un extraño cúmulo de imprevisibles circunstancias para encontrar el interés por la lectura. 

Recuerdo una tediosa tarde de verano, una de tantas en las que Induráin volvía a ganar el Tour de Francia, convirtiendo un hecho extraordinario en algo cotidiano. Igual de extraordinario fue que mi hermana mayor, llamémosle Gregoria, preocupada por verme aburrido y hastiado o vete a saber por qué, se acercó a mí con un libro titulado L'altra cara de la lluna. Me dijo que podía leérmelo. Lo máximo que fue capaz de decirme sobre él es que era lectura obligatoria en el colegio y, a pesar de ello, le gustó. He ahí una crítica constructiva, suficiente para querer hincarle el diente. A decir verdad, el libro en sí no es importante. Dudo mucho que merezca ni tan siquiera un par de líneas en la historia de la literatura. Puro deleite infantil, vaya. Suficiente importancia se le ha dado ya en mi autobiografía lectora. Sin embargo, a pesar de lo anecdótico del libro, tiene un punto de inflexión, un cambio de paradigma en un joven cuyo único foco de interés hasta ese momento eran sus Playmobils, la bicicleta y un balón de fútbol. Lo leí del tirón, sin apenas levantar la vista de las páginas. Aquella historia no hablaba de mí directamente, pero sí de alguien que bien podría ser yo. Y me picó la curiosidad.

Dio la casualidad que por aquella época era común que regalaran novelas cuando comprabas el diario. Yo me había acostumbrado a adquirirlo para seguir las noticias futbolísticas, verdadera pasión en mis años de adolescente y lo único que era capaz de leer por propia voluntad. Junto con El Periódico podías adquirir los mejores bestsellers del momento. Principalmente novela negra americana. No sabría diferenciarlas, pero las leía todas. Llegaban los sábados y, sin nada más que hacer, los domingos ya me las había terminado. Me convertí en un adicto. 

Tiempo después y gracias a unos amigos del colegio, empecé a leer cómics y novelas gráficas. Principalmente protagonizados por superhéroes. Batman, Superman, Spiderman, cosas así. Durante un tiempo era todo lo que leía, pero en cualquier caso fue una afición que terminó cuando dejé de frecuentar aquellas amistades.

Luego vino el instituto y las lecturas obligatorias de cada trimestre. Ninguna mejoraba la anterior. Lazarillo de Tormes pasó sin pena ni gloria por mi vida. Supuestamente era divertida y como el protagonista era un joven adolescente, debía sentir empatía para con él y su pobre existencia. Luego vino Zalacaín el aventurero. Otro joven protagonista, otra supuesta novela que hablaba de mi adolescencia. Me pregunto si Zalacaín tuvo que pasarse una tarde entera, como me sucedió a mí, encerrado en su habitación leyendo una novela de aventuras de la que no recuerda, 25 años después, absolutamente nada. Solo sé que aprobé el examen del día siguiente y poco más. 

Tirant lo Blanc, Rimas y Leyendas, Rabos de lagartija y Corazón tan blanco son algunas de las lecturas que me obligaron a leer y de las que no guardo un grato recuerdo. Las leía todas, qué duda cabe, obligado por exámenes y ejercicios de comprensión lectora, pero me hablaban de una realidad que no era la mía y en un lenguaje que no entendía. La única que sí me impactó y que aún recuerdo con afecto fue El reencuentro, de Fred Uhlman. La historia de amistad de dos adolescentes truncada por el inicio de la Alemania nazi.

Por suerte, yo seguía buscando lecturas alternativas a las obligatorias. Lecturas que pudiera entender y disfrutar al mismo tiempo. Cayeron en mis manos la colección completa de la serie Pesadillas. Algunas historias me gustaban más que otras, pero las leía todas con la misma ansia y devoción. No sé en qué momento necesité pasar de siguiente nivel, a lecturas más exigentes, pero ocurrió como el descubrimiento del plutonio o las cosas importantes de la vida, puro azar, sin más. Imagino que tuvo que haber un escalón, un libro bisagra, entre esas novelas que devoraba en unas pocas horas y El extranjero de Albert Camus, que encontré en la biblioteca y que leí justo el verano en el que terminé el bachillerato y que exigía una lectura atenta y pausada, pero no consigo recordar el motor que me impulsó a coger ese entre toda la variedad que la biblioteca me ofrecía. Pero sí recuerdo que después de aquella lectura mi cuerpo pedía más de ese tipo. Y desde entonces, cada día que paso sin leer al menos unas pocas páginas es un día perdido.

[ernestblanch]

El PSPV-PSOE sempre està on el territori ho demanda. Estem a favor de les plantes solars, pel que suposen per avançar en sostenibilitat i amb els ulls possats en l'ojectiu la suficiencia energètica, Però això no ès un xec en blanc per que vingue qualsevol a fer projectes de qualsevol manera, tenim unes regles. I per suposat, es té que comptar en el territori, perquè són la part fonamental de qualsevol iniciativa que es face alló. A les nostres comarques, hi ha un projecte batejat amb el nom de Magda, que per a plantejar-se no ha comptat amb ningún dels agents que estàn ací i que s'està tirant avant amb els informes contraris de la Generalitat Valenciana. Creiem que no és la millor manera de fer les coses i que es tenen que plantejar d'una manera molt diferent. La realitat es que els municipis afectats i les persones que allí viuen entenem que no tenim perquè assumir esta part de la sostenibilitat sobre zones que ja estan destinades a altres objectius. i per això, per altres motius evidents, i de manera contundent, els diputats i diputades socialistes de les comarques de Castelló hem presentat una iniciativa per a oposar-nos i demanar la paralització i la inadmisió per part del ministeri de un projecte com aquest, per lo perjudicial que està suposant el tirar-lo avant. Per damunt de sigles i de plantejaments, està la gent. I els i les socialistes anem a estar, amb fermesa, defensant els seus interessos. #Magda #territori #PSPV #PSOE #PSPVproCS #NOalaMagda (en Corts Valencianes) https://www.instagram.com/p/CofFshTo86K/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[anushica]

My Book Read-list for 2023

Okay so this year I only managed to finish three books, (The Pearl by John Steinbeck, Plaça del Diamant, and Nevernight) and i'm kind of embarrassed about it. So i might be overcompensating for all the books I'm left on finishing from last year

Fantasy/Sci-fy Read list

Start reading Isaac Asimov finally

Continuing with Ursula k le Guin science fiction writings

Godtomb from the Nevernight chronicles and hopefully finish Darkdawn in og version too

The Song Of Achilles

Iron Widow

Finish interview with a vampire

The Priory of the Orange Tree

the lack of silly lesbian fantasy erotica is shameful this year

Classic reading list

Notre Dame du Paris by Victor Hugo

Crime and Punishment by Fyodor Dostoyebskiy

The Grapes of Wrath by John Steinbeck (my dearest)

Tirant lo Blanc

[error404vnotfound]

okay answering in my main because reasons

Lazarillo de Tormes: a decent enough book, entertaining at moments. that is. the first time you read it. if you read it every fucking year you get tired of the fucking miserable boy. who is responsible for picking which books we read I just wanna talk 🔫 (basically this boy is kind of a little shit and gets sold off to a blind old man who he tries to rob, then he ends up getting scammed by another dude and getting abused by his employees. eventually he gets married but his wife cheats on him with the owner of their property but he doesn't care much because he's dumb. (I don't remember much of why it was important ngl)

El Quijote: a book I can get behind. the ye old Spanish was funny. consistently entertaining, even if it was kinda long

Luces de Bohemia: something something the history reflected on the concave mirrors something something. it's a play. the best part it's like page 3 where there's a joke about collective suicide. it all goes downhill from there. it's supposed (?) to be a satire or something (again I forget why these were important). so ridiculous it got borning. this man's got debts to pay and goes on a wild chace at night meeting all kinds of quirky people trying to get money. I gave it a 1 out of 5

Nada: what if depression was a book (derrogatory). almost 400 pages and like the title says nothing fucking happens and boy does it deliver. it's so weird. basically homegirl comes to Barcelona with her relatives who suck. makes A friend and almost gets a boyfriend. is sad. then after a year she leaves. idk man it was so overwhelmingly borning I started to create an alternative reason for characters doing what they were doing (homegirl had a crush on one of her friends that was DATING HER UNCLE who was also dating someone and I went: okay what if murder) (that's the only thing that kept me going) 2/5

Maria Rosa: a girl is dating 2 dudes. pretty sure there was a gun involved at one point. we also read this twice and honestly one was more than enough. not the worst tho

Terra Baixa: on paper this story is great. basically rich dude marries off his lover to a secluded dude so he can marry another rich girl. said dude finds out his new wife he just met is still fucking the rich dude, runs away, but then comes back and kills the rich dude. reading it tho? so boring. the one character I liked sees the shit show that's about to happen and fucking levaves and like. wish that were me. 1.5/5

Tirant lo Blanc: Episodis Amorosos: look I loved the very sanitised version of this medieval tale they tell us when we are 8, and I was actually excited for this. until. well. we were to read the love episodes not the war ones. it was. so bad. homeboy is so horny for the princess and can't stop looking at her breast and 🤢. also ye old Catalan. incomprehensible. thank god for the summaries online ngl

Mirall Trencat: look I love this book. it's actually good. style is readable (the bar was so low)(no. it's actually good). I was engaged, the plot's amazing (rich family gets obliterated). I actually wanted to read this book. finally some fucking good shit. 4/5

🖤 Are there any book series that you’ve been meaning to start but haven’t gotten around to yet? Which ones are they?

And then the blue one about classics, because I know you’ve been reading those! (it’s been a long day—)

hi lyn!

ask here

🖤 Are there any book series that you’ve been meaning to start but haven’t gotten around to yet? Which ones are they?

yes. there are. so many. my tbr is never ending. i have such a hard time starting new books it's unbelievable. i read 0 new books and add 10 to the tbr (which consists on a bunch of screenshots and books i do own)

but in short, i want to finish reading all of Jane Austen by the end of the year (i'm using this app called serial reader which has a bunch of classics for free and delivers 10 minutes of reading per day. it's been really useful so far) (i'm also doing the dracula daily but i gotta catch up after finals).

i also want to catch up with my favorite spanish writers, Iria G Parente and Selene M Pascual (3 standalones and a space opera trilogy, and finishing a steampunk biology). i'd also like to reread their fantasy sagas (one they are reprinting with revisions and i'm waiting for all three books to be out, the other i'm afraid to reread because i know i will cry so much. i'm also on a reread the grishaverse project. it started great but then i bought a special edition of SoC and CK and im waiting for it to arrive to continue (it has in line comments by the author). same issue with the folk of the air. because i only have the energy to reread if that

📘Which classic book or author do you think everyone should read at least once in their lifetime, and why?

classic wise, i haven't read much actually. we read some spanish and catalan classics in school (they all sucked so much except for one, but i dont think everyone should read it) (one day i'll go on a rant about the books we were made to read because why would you do this to us)

in english class we read adapted versions of classics (say, 2k very poorly written summaries that were a pain in the ass to get through), so i can't judge them for that

but yeah, six months ago, the only english classic i'd read was pride and prejudice (which im like. very normal about. but i also wouldnt recomend it? idk. i enjoy the trainwreck and seeing my parents in mr and mrs bennet because it's literally them). since december i've read a christmas carol, hamlet, and northanger abbey. and, honestly, i think the only one i think everyone needs to read is northanger abbey, for the only reason that sometimes you need to calm the fuck down and see the world from the pov of a very agressively 17 year old girl, you know?

also also. i haven't read the play but like... mar i cel. everyone should watch it. 10/10 not biased at all