#Tabàrnia

[useless-catalanfacts]

No responguis si no vols, però què en penses de Tabarnia? Jo a vegades me'ls trobo per youtube o google, en vídeos o esdeveniments importants de Catalunya, per exemple: van fer un article on anomenaven raons per no celebrar l'11 de Setembre, no me'l vaig llegir perque per experiències d'abans, no em venia molt de gust que em tornessin a sortir.

Doncs aquesta resposta no sorprendrà a ningú però estic en contra de tot el tema de Tabàrnia XD

Per qui no n'estigui al cas, Tabàrnia va sorgir com una broma dels sectors unionistes més de dretes (C's i gent que després va passar a VOX) com a reacció a l'independentisme al voltant del 2017. La idea és que si Catalunya es vol independitzar d'Espanya, les parts de Catalunya on la població vota més partits unionistes que independentistes (la província de Barcelona i part de la província de Tarragona, d'aquí el nom Tabàrnia) s'independitzarien també i formarien el seu propi estat o autonomia d'Espanya, fora de Catalunya. Van començar a fer memes, una bandera, etc sobretot a Forocoches i Twitter, i va passar a ser un tema de conversa súper comú entre l'extrema dreta. Fins i tot portaven la bandera de Tabàrnia a les manis tipo la del 12 d'octubre.

Jo diria que tot això va ser una còpia / adaptació del Kekistan, el país imaginari de clara inspiració neonazi del qual els supporters del Trump portaven fent memes des del 2016. En aquell moment era quan C's s'estava copiant molt del discurs de l'autoanomenada "alt-right" ("dreta alternativa") dels Estats Units, cosa que es fa evident per la relació que C's tenia amb Steve Bannon (un dels líders de l'extrema dreta americana, ex-assessor de Trump i fundador del portal de notícies neonazi més llegit). Bannon també ha estat donant suport a VOX i altres partirs europeus d'extrema dreta. Per tant no m'extranya veure la connexió entre Tabarnia i Kekistan.

Però tot això eren bromes, no hi havia cap projecte polític darrere de Tabarnia. Sí que hi va haver un moment, quan semblava que la independència de Catalunya era imminent, en què unes quantes persones es van posar a fer webs i coses més sèries com si volguéssin organitzar-se com a organització política, però va ser una cosa molt minoritària (tampoc els calia, ja existien altres organitzacions com S*ciedad C*vil C*talana). Suposo que són aquests els que continuen fent coses que et trobes per YouTube.

La veritat, jo no recomanaria llegir res del que publiquen ni mirar els seus vídeos. Al cap i a la fi, és un grup supremacista castellà d'extrema dreta que es dedica a copiar les tàctiques de propaganda de l'extrema dreta americana, no tenen res de positiu. Crec que quan menys visites els donem, millor.

[angel-amable]

El gay Timoteo siempre ha vivido en la bulliciosa localidad de Rubí. Nunca se ha arrepentido. De hecho, se siente cómodo puesto que al vivir en el epicentro de Tabàrnia.... los que están a favor de la sedición, los separatistas, los CDR's no están en su entorno cercano. Pero, sin embargo, oculta un secreto que no se atreve a verbalizar: le gusta mucho Rafael Rufián. Tiene el aspecto de hombre macho que le pone burro. Lástima que no pueda compartir su amor platónico con el resto del Ambiente 'gay' de Rubí.

[badiajordi]

Tabàrnia no és cap broma

Tabàrnia no és cap broma

L’instint ens impulsa al menysteniment i la mofa, la indignació també, davant de tot el que hem de llegir i veure, suportar també, al voltant de la Tabàrnia que s’ha empescat l’unionisme. El súmmum de tot plegat deu ser la TVE tallant una roda de premsa d’un ministre per connectar en directe amb una compareixença d’Albert Boadella, l’autoproclamat president d’aquesta Tabàrnia imaginària. Però,…

[benvolgutsguiris]

Molt bona entrevista a Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez (la diputada de En comú Podem que va retirar les banderes espanyoles del parlament).

[bygonzalo]

Tabarnia Oficial on Twitter

Es emocionante ver cómo nuestro pueblo comienza a levantarse contra la tiranía del miedo. Poco a poco empezamos a ver banderas tabarnesas en los balcones y gritos de libertad en nuestros estadios. VISCA #TABÀRNIA LLIURE! VISCA ESPANYA! #Tabarnia NO VAN A PODER CON NOSOTROS from Pocket https://twitter.com/Bcnisnotcat_/status/953738839067066369 via IFTTT

[enkivzla]

RT @frandevox: Sigue llegando gente, sin parar! 😍 Algunas señeras. Banderas de Tabàrnia. También de la Guardia Civil. Pero... sobre todo... 🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸 INCLUSO LOS SETOS SE VISTEN HOY DE ESPAÑA!!! https://t.co/saKRQdWaGA: @Yo_Republico

RT @frandevox: Sigue llegando gente, sin parar! 😍 Algunas señeras. Banderas de Tabàrnia. También de la Guardia Civil. Pero… sobre todo… 🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸 INCLUSO LOS SETOS SE VISTEN HOY DE ESPAÑA!!! https://t.co/saKRQdWaGA: @Yo_Republico

Sigue llegando gente, sin parar! 😍 Algunas señeras. Banderas de Tabàrnia. También de la Guardia Civil. Pero… sobre todo… 🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸🇪🇸 INCLUSO LOS SETOS SE VISTEN HOY DE ESPAÑA!!! pic.twitter.com/saKRQdWaGA

— fran_cumlaude_🎓 (@frandevox) March 30, 2019

[baluarddescreguts]

Murphy i les “vacances”

La Llei de Murphy, majoritàriament expressada de forma negativa i pessimista com a “si alguna cosa pot anar malament, anirà malament”, en realitat és més “si alguna cosa pot passar, passarà”. Aquesta revelació, que ja tindríeu si haguéssiu vist i haguéssiu estat atents a Interstellar, ens diu moltes coses de com som i ens obre un ventall amplíssim de possibilitats per recordar l’enginyer espacial a qui se li atribueix la Llei.

Sobre com som ens recorda que tenim una tendència innata a destacar les coses negatives per sobre de les positives. I això és així per pura supervivència, un tret biològic. Quan encara érem nòmades i no existia Instagram, ens era molt més útil recordar per on no s’havia de creuar el riu perquè hi havia cocodrils que la posta de sol tan magnífica que vam veure l’altre dia. Ara la vida ha canviat i aquest mecanisme ha quedat obsolet. Està a les nostres mans veure les coses d’una altra manera. Un bon primer pas és honorar la memòria del senyor Murphy i no mencionar la seva llei només quan tot es torça.

Així doncs, si ens agafem a l’esperit ampli de la Llei sobre les coses que poden passar (dolentes o no) i passen, seria genial recordar la Llei de Murphy quan, per exemple, el Paulinho encadena dues passades bones. Que es descobreix vida intel·ligent a Tabàrnia? La Llei de Murphy. Que agafes tots els semàfors en verd de camí cap a casa? La Llei de Murphy. Que la bateria del mòbil t’aguanta inexplicablement durant més d’un dia? La Llei de Murphy. Que els toxicòmans de les hipoteques a tipus fix moren de sobredosi en un dels seus vídeos? Efectivament, Murphy altre cop. Si li fem justícia, Murphy està darrere de tot el que ens passa i ens passarà. Perquè ell sabia que ens passaria.

No sé vosaltres, però jo amb tota aquesta digressió començo a deixar de pensar tan rígidament en una dicotomia de coses bones i coses dolentes. Molt sovint el que hi ha són, simplement, coses que podien passar i han passat. En determinades ocasions, i per molt que costi, val més mirar-s’ho així, amb la fredor d’un enginyer espacial que parla des d’una perspectiva científica. Però jo volia parlar-vos dels meus dies lliures, reprenc.

La setmana que ve resulta que tinc dos dies de festa, a tot se li diuen vacances també ara. Ja sabeu com són les setmanes prèvies al descans, terreny franc per conviure amb la versió més pessimista de la nostra Llei preferida. I és que a la feina s’ha espatllat l’ordinador, t’encarregues d’una nova tasca que és un merder, ho portes tot molt endarrerit i et trobes molt més cansat de l’habitual. M’he acarnissat amb el senyor Murphy? No. Perquè sé que també està darrere del gol de Messi a Stamford Bridge, els plans d’aquest cap de setmana i totes les coses positives d’aquests dies. I sobretot, perquè ser una persona que constantment s’està queixant (segons com sóc un passatger VIP en aquest vaixell) cada vegada fa més mandra.

I.T.

[proviralmedia-blog]

Fake Country Carved From Catalonia Means to Mock Separatism

The Tabàrnia initiative went viral on social media shortly after Dec. 21, when Catalonia’s separatist parties retained their narrow parliamentary majority, winning 70 of the 135 seats in the Catalan Parliament, in a snap election called by Mariano Rajoy, Spain’s prime minister. Photo A news conference in Barcelona this month with officials of Tabàrnia, a fictitious land created and promoted by…

[radharmonyartisan]

The founders of make-believe Tabàrnia intend for it to send a serious message: That one declaration of independence could set off a cascading series of breakaway nations, to the point of absurdity.

from NYT > World https://www.nytimes.com/2018/01/27/world/europe/catalonia-spain-tabarnia-puigdemont-rajoy.html?partner=rss&emc=rss via NY times

[angel-amable]

En la calle Pau Claris, camino del gayxample a tomar una copas, con mi nuevo gayamigo Jorgen... que si gente aquí, gente allá, caminando arriba, abajo, sobre suelo hexagonal de color azul en una red de calles cuadriculadas y achaflanadas. Y los gay jóvenes besándose en las terrazas y al lado de fuentes, dándose besos bajo esculturas de libros y pórticos de salas de cine, soltando morreos delante de galerías de arte y de tiendas de ropitas, besuqueándose dentro de coches descapotables y sobre pasos de peatones. Una inundación de besos que brillan más que las banderas del arco iris cuando las ondea el viento en las terrazas. [Jorgen] - ¡En Tabàrnia los hombres se besan en medio de la calle!! [Ángel] - Es Amor Verdadero! No es diversión barata. Vamos a tomar un cubata cada uno y lo analizamos.

[michaelgabrill]

The founders of make-believe Tabàrnia intend for it to send a serious message: That one declaration of independence could set off a cascading series of breakaway nations, to the point of absurdity.

[izayoi1242]

Fake Country Carved From Catalonia Means to Mock Separatism

By RAPHAEL MINDER The founders of make-believe Tabàrnia intend for it to send a serious message: That one declaration of independence could set off a cascading series of breakaway nations, to the point of absurdity. Published: January 27, 2018 at 09:00AM from NYT World http://ift.tt/2njgFjB via IFTTT

[golden-things]

Tweeted

RT @SCastella_: Acabo d'adonar-me que la meva tesi va sobre: - Un polígraf mallorquí de pares tabarnesos - Un poeta cabralà adoptat per Tabàrnia (que no es va integrar mai) - Quatre poetes tabarnesos de soca-rel, nascuts i morts a Tabàrnia#Tabarnia#Catalunya #Filosofia #…

— john tipper (@Time57Tipper) December 30, 2017

[ribesorg]

Tabàrnia: una plataforma promou la independència de Barcelona i Tarragona de Catalunya

L'entitat unionista 'Barcelona is not Catalonia' aposta per la secessió de les comarques amb majoria constitucionalista arran del 21-D from ribes.org http://bit.ly/2lgGBeI

[newstfionline]

Fake Country Carved From Catalonia Means to Mock Separatism

By Raphael Minder, NY Times, Jan. 27, 2018

MADRID--Tabàrnia is a territory along the coast of Catalonia, with bustling ports and architectural landmarks, including a Roman amphitheater in the city of Tarragona and the unfinished Sagrada Família basilica of Barcelona.

Tabàrnia has also accomplished what Catalan separatists have yet to achieve: independence. This month, Tabàrnia’s inhabitants even elected a veteran theater director as their president.

If all this sounds a bit surreal, that’s because it is.

Tabàrnia--whose name is a mash-up of Tarragona and Barcelona--is an entirely fictitious entity, created and promoted by some of the people opposed to Catalonia’s independence from Spain.

The founders of Tabàrnia intend for it to send a message to Catalonia’s separatist politicians: That not everyone in Spain’s restive northeastern region shares the same breakup hopes, and that one declaration of independence could set off a cascading series of separations, to the point of absurdity.

Tabàrnia “holds up a mirror to the nonsense that is the demand for Catalan independence,” said Joan López Alegre, a politician, journalist and now the spokesman for the invented country. “Separatists feel they can violate Spanish law and declare the independence of Catalonia, but they should know that people who oppose their movement around Barcelona or Tarragona could do just the same and split away from them.”

The Tabàrnia initiative went viral on social media shortly after Dec. 21, when Catalonia’s separatist parties retained their narrow parliamentary majority, winning 70 of the 135 seats in the Catalan Parliament, in a snap election called by Mariano Rajoy, Spain’s prime minister.

While the vote was a setback for Mr. Rajoy, whose own Popular Party finished last in the regional election, it also confirmed the split within Catalan society and left the separatist parties with an uphill struggle to form a new government.

On Tuesday, Catalan lawmakers are to decide whether to re-elect Carles Puigdemont as president. He was removed from office by Mr. Rajoy in October, after he and other separatist lawmakers declared unilateral independence. Mr. Puigdemont then left for Belgium and has since refused to return to Spain to face prosecution for rebellion.

Mr. Rajoy’s government is counting on Spain’s judiciary to stop Mr. Puigdemont’s political return. Should Mr. Puigdemont be re-elected, Mr. Rajoy warned that he could extend Madrid’s direct rule over Catalonia, using the same emergency powers that forced Mr. Puigdemont’s ouster three months ago.

While the separatist lawmakers are struggling to form a new government without incurring more sanctions from Madrid, Tabàrnia’s mock president, Albert Boadella, was elected unopposed.

In the waning years of the Franco dictatorship, Mr. Boadella was a co-founder of Els Joglars, a theater company that used mime and comedy to challenge censorship under Franco’s regime. Since 2006, however, Mr. Boadella has refused to produce a play in Catalonia, after suffering what he called a campaign of hatred for helping launch Ciudadanos, or Citizens, a staunchly anti-secession party that has grown into a national political force.

In the December vote in Catalonia, Ciudadanos won a quarter of the votes, making it the largest single party in the Catalan assembly. But Ciudadanos is leading the opposition, not trying to form a government, because the three separatist parties won a combined 47.5 percent of the vote, enough to give them a majority, under a voting system that favors their dominance in rural areas.

Mr. Boadella accuses the separatists of pushing Catalonia toward “the most absolute ruin.” He is beginning his mock term as president of Tabàrnia in a self-imposed exile because “this territory has become insufferable for the lovers of liberty and good humor.”

Even if Tabàrnia is a lighthearted pushback against the separatists, Mr. López Alegre noted that the Spanish Constitution, which forbids unilateral secession, does allow the creation of new autonomous regions.

And while Tabàrnia highlights the opposition to secession in and around two of Catalonia’s largest cities, residents of the Val d’Aran, a tiny mountainous community along the border between France and Catalonia, have also been warning that they could break away if Catalonia seceded from Spain.

Pere Rusiñol, a co-founder of Mongolia, a magazine of political satire, sees Tabàrnia as “an interesting provocation to underline the contradictions of Catalan nationalism.” But if Tabàrnia ever became a serious political project, there could be “a real danger of Balkanization,” he said, even perhaps like the violent breakup of the former Yugoslavia. “What is a game would then look scary,” Mr. Rusiñol warned.

Tabàrnia’s theoretical borders would contain two-thirds of Catalonia’s 7.5 million residents. Unlike the Catalan republic that Mr. Puigdemont and other separatists want, Tabàrnia would swear allegiance to the Spanish monarch, Felipe VI, while using its own flag and coat of arms.

Tabàrnia is a parody, but one that feeds into the debate raised by the Catalan independence movement over “the limits of the principle of self-determination,” said Manuel Muñiz, the dean of the school of international relations at IE University in Madrid.

The mock territory raises the issue of “who is to vote and when” within a democratic system, Mr. Muñiz said. “Are regions the ones entitled to decide on their independence or would cities also qualify? Or should it be neighborhoods within cities?”

Similar questions, Mr. Muñiz said, could apply to “Scotland, London and other constituent parts of the U.K. once a slim majority of Brits took the decision to leave the E.U.”