#Romanticisme

[negreabsolut]

Capella en una muntanya a l'hivern, per Ernst Ferdinand Oehme. Oli en tela, 78 x 110 cm; 1842.

[sextavas]

Español

"Rojo, blanco y azul en el cielo El verano está en el aire Y cariño, el cielo está en tus ojos -Soy tu himno nacional-

Es una historia de amor para la nueva era Para las seis páginas"

Inglés

"Red, white, blue's in the sky Summer's in the air And baby, heaven's in your eyes -I'm your national anthem-

It's a love story for the new age For the six pages"

Catalán

"Vermell, blanc i blau al cel L'estiu està en l'aire I estimat, el cel és als teus ulls -Sóc el teu himne nacional-

És una història d'amor per a la nova era Per a les sis pàgines"

[artthatgivesmefeelings]

Carlos Luis de Ribera y Fieve (Spanish, 1815-1891) María Leonor de Salm-Salm, duquesa de Osuna, 1866 Museu del Romanticisme

[captain-rising]

Paris romanticisme

Ciel rose en hiver - Fabienne Delacroix

[castellsipalaus]

Tintagel Castle

El castell de Tintagel, situat a la costa de Cornualla (Regne Unit), està envoltat de misteri i llegenda. La seva història es remunta a l’��poca medieval, però l’indret ha estat ocupat des de temps anteriors, amb evidències d’assentaments romans i celtes.

Els orígens del castell es troben al segle XIII, quan Ricard de Cornualla, germà del rei Enric III d’Anglaterra, va ordenar la construcció d’un castell en el seu emplaçament, probablement al voltant de 1233. Ricard, fill del rei Joan Sense Terra, volia legitimar el seu poder i vincular-se a les antigues tradicions celtes, ja que la zona estava impregnada de mites relacionats amb el rei Artús i els seus cavallers.

El rei Artús és la figura més important associada a Tintagel. Segons la llegenda, el castell seria el lloc de naixement d’Artús, fruit de la unió entre el rei Uther Pendragon i la reina Igerna, gràcies als encanteris de Merlí. Aquesta història prové de l’obra de Geoffrey de Monmouth, el cronista gal·lès que va escriure Historia Regum Britanniae al segle XII, en la qual va fusionar història i mite. Això va donar al castell una importància llegendària que va perdurar durant segles.

Malgrat la seva fortalesa simbòlica, el castell de Tintagel mai no va tenir una importància militar significativa. La seva localització era més rellevant pel control del comerç i la connexió amb altres cultures, com la celta. Amb el temps, va caure en desús i el castell es va deteriorar. Durant el segle XIV, ja estava en ruïnes.

Al segle XIX, amb l’auge del romanticisme, Tintagel va reviure com a lloc turístic, especialment pel seu vincle amb el cicle artúric. Les ruïnes del castell es van convertir en una atracció per a tothom fascinat per la història i la llegenda.

Actualment, el castell de Tintagel és un lloc turístic molt popular, gestionat per English Heritage, i continua captivant visitants que busquen explorar la seva connexió amb la història medieval i els mites del rei Artús, Merlí i la màgia del seu passat envoltat de misteri.

[botiga-sabate]

Espardenyes Falca Dona Violeta Beis Negres de 5 Cordes amb Flecs i Cintes Picon 2730-FL Les espardenyes amb falca d'espart marca Picón, model 2730-FL, són el calçat perfecte per donar un toc d'estil als vostres outfits d'estiu. Estan fetes enterament de tela en colors negre, beix i violeta, i el seu disseny amb serrells a la pala les fa úniques i molt atractives. La plataforma de 1.5cm d'aquestes espardenyes les fa molt còmodes de portar, mentre que la falca d'espart de 7cm us donarà una mica d'alçada i elegància sense sacrificar comoditat. El tancament de cintes de cotó per lligar per la cama afegeix un toc de romanticisme i delicadesa a aquestes espardenyes, que són perfectes per lluir de vegades especials o en el teu dia a dia. Fetes a Espanya amb els millors materials. Calça normal.

[aureliablr]

#mode2024

#femme2024

#amourfemme

#soleilfemme

#étéfemme

[canalsart]

Un dels destacats artistes que tenim exposada obra en el Fons d'Art de la galeria és Gerard Sala i Rosselló (Tona –Barcelona-, 1942) passa la seva infantesa a Palma de Mallorca. Actualment viu a Sant Joan de les Abadesses.

Es forma a l'Escola Massana, l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de pintura mural a Sant Cugat del Vallès. L'any 1979 comença com a professor del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, essent professor emèrit.

Ha realitzat nombroses exposicions al país i també a l’estranger i la seva obra es pot veure també a molts museus i institucions públiques i privades.

Gerard Sala es dedica essencialment a la pintura, tot i que també ha conreat alguns altres camps de l'art com el gravat, la litografia, l'escultura, el mural, escenografia i a la poesia.

La seva pintura gestual amb domini dels blaus, ocasionalment trencats amb malves i vermells. La figuració queda sotmesa al ritme que imposen els sentits i les seves obres esdevenen superfícies plenes de lirisme. Identificat amb alguns plantejaments del Romanticisme d'una banda, i del Taoïsme de l'altra, el seu treball es diversifica darrerament també a través de l'escultura i la poesia.

[christianmommyvlogger]

Not to bring back 2010’s 99’s romanticisme but i’d very much like to go back to the 90’s

[tastatast]

Da Vittorio

Situat a Brussaporto, a la província de Bergamo (Lombardia), el Da Vittorio és un restaurant que, d’entrada, no ens cridava l’atenció i ens semblava un dels més sobrevalorats d’Itàlia. Però, després d’haver-lo conegut, haver-hi menjat i haver-lo viscut, el mirem d’una altra manera i podem confirmar que el vam disfrutar molt.

Obert l’any 1966 per Vittorio Cerea (1936-2005) al centre de Bergamo i traslladat a La Cantalupa el 2005, actualment porten el restaurant els 5 fills de Bruna i Vittorio: Enrico (Chicco) i Roberto (Bobo) des de la cuina, Francesco des del catering i Rossella i Barbara com a coordinadores i directores.

Da Vittorio és festa, alegria, celebració, romanticisme, positivisme, professionalitat, història, cortesia, benestar, saper fare, luxe, opulència, abundància, ostentació, bonança econòmica, goig, piacere, sogno, bambini, famiglia, infantesa, gourmand, hedonista, epicúric, plaer físic, és oblidar l’intel·lecte i la racionalitat i posar-se en mans de la rauxa i del “que sigui el que Déu vulgui” o, més ben dit, “que sigui el que la família Cerea vulgui”. 

Da Vittorio són els seus pletòrics paccheri amb la seva exuberant salsa de tomàquet. És la qualitat del seu peix i les seves majestuoses mariscades. És el uovo all’uovo. Són els espaguetis de tonyina amb bagna cauda. És la visió i el receptari de l’avi Vittorio amb les seves cassoles de coure per elaborar davant del comensal la polenta, la brandada de bacallà, el zabaione calent. Són la seva munió de carretons amb la gran varietat de pans i tota mena de brioixeria, de pastissos, de bombons, de llaminadures, de panettone… 

És el menjar, la localització en un entorn verd d’unes 10.000 ha (amb pista de tennis, dos petits llacs i fins i tot un heliport), és l’hospitalitat, el servei (d’escola clàssica però desencorsatat i amb cert aire sicilià, encapçalat per Nicola Di Lisa). És el tot, l’art de la restauració.

És un imperi que s’ha extès fins a Saigon i Shanghai, passant per Milano, Portofino i St. Moritz.

És la seva cantina, un celler que serveix 2.000 ampolles de Cà del Bosco a l’any. Per això, però també pel fet de trobar-nos a Franciacorta i per tal d’acompanyar l’àpat amb un vi clàssic com la seva cuina, vam triar un Cà del Bosco Zéro Dosage Vintage Collection 2008 RS, un escumós, principalment de Chardonnay i amb una mica de Pinot Nero, d’estil ben champenoise, joveníssim, molt fi i ideal per a l’entorn i l’ocasió. La selecció de vins, tant d’Itàlia com de la resta del món i i essencialment de cellers clàssics de regions històriques, permet triar un vi a l’alçada del menjar. Això sí, ens va sorprendre que el fons d’armari del celler no fos tant ampli com ens imaginàvem. El sommelier Fabrizio Sartorato, amb qui devia coincidir quan vaig estar al Georges Blanc l’any 2000, encapçala l’equip de cambrers de vins, demostra coneixements i apareix sempre que el necessites. 

Com a primera visita, volíem menjar alguns dels plats històrics de la família que vam demanar especialment, per això ens van recomenar fer el menú Carta Bianca, el més llarg (16 plats de racions més que generoses), el més car i el que sembla que permet aquesta configuració personalitzada.

APERITIUS:

Musclo amb closca comestible de pa negre amb tinta de sépia.

Rave del seu hort, servit cru per a sucar en una crema de col.

Una vegada triat el menú, ens van preguntar si ens venia de gust fer un aperitiu de peix. Sense deixar clar si era un oferiment inclòs al menú o no, vam dir que sí.

Es va tractar de peix fregit en tempura: calamar, rossette (Aphia minuta, xanguet) i moeche (el cranc de closca tova, en aquest cas, de la llacuna de Venècia i amb unes “perles” de llimona). I anava acompanyat de 3 salses diferents (una de tonyina, una d’agredolça i una d’alfàbrega) servides en 3 culleres diferents per a cada comensal. L’agredolça amb un gust asiàtic no hi pintava res, la d’alfàbrega tenia poc gust i la de tonyina va resultar ser la preferida. Tots tres peixos estaven molt ben fregits, sense cap mena d’excés d’oli i deixant que la qualitat del peix brillés. El cranc va ser especialment bo; la part del cos va reventar a la boca desprenent el seu propi suc i algun suquet més que li devien afegir i les perles cítriques també explotaven, va ser deliciós. I, finalment, al compte, vam confirmar que era un extra de preu relativament considerable.

MENÚ:

Uovo all’uovo.

A la copa de còctel: poma caramel·litzada, ous remanats, un rovell d’ou de guatlla, freses de salmó noruec, escuma de patata i un toc de crème fraîche.

A la cullereta: caviar beluga iranià. No sabien de quina edat eren els esturions ni ens van mencionar el productor.

Un plat impecable amb 4 tipus d’ous: de gallina, de guatlla, de salmó i d’esturió.

Tot seguit, al mateix moment, serveixen diferents bastonets de pa: uns grissini llargs i prims típics de Torino, el seu airbag suflat, un amb farina de blat de moro i un de pasta de full amb sal Maldon. 

Tataki di ombrina (umbrina cirrosa, corball de sorra) de Sicília. Un plat correcte, sense més, que passa sense pena ni glòria.

Spaghetti di tonno con bagna cauda, crumble ai pistacchi e scorza di lime.

Uns espaguetis de tonyina del Mediterrani tallada perfectament amb ganivet; amb la famosa salsa piamontesa bagna cauda a base d’anxova i all i un fil d’oli. Tot i que la tonyina hagués pogut ser més intensa, la seva textura era excel·lent. En un primer moment, el plat feia olor de la pell de llimona ratllada per sobre però tot barrejat va quedar molt ben integrat. Deliciós, sobretot la salsa, que segurament també devia portar vi blanc i algun fumet de peix.

Coda di scampo de Sicília cuita al vapor amb crema de faglioli cannellini i els mateixos llegums sencers.

Una cua d’escamarlà d’una qualitat excepcional (per mida, sabor, intensitat i perfecta cocció) amb una crema de llegums molt amable, boníssim.

Servei de pa:

Croissant: un molt bon croissant de mantega però potser poc apropiat pel moment.

Focaccina con pomodorino: no era res de l’altre món.

Sfoglia con sale inglese: un milfulls molt bo.

Polenta bergamasca e baccalà mantecato, salsa aglio blanco e meringa salata.

Una brandada (feta amb bacallà salat, ceba, oli, llorer i tomí, anxova, vi blanc, fumet de peix, nata líquida, ou, farina, llet, olives i polenta) a sobre d’un llit de polenta calenta. Una vegada més, molt bo.

Risotto mantecato al cavolo, gambero marinato, crema di acciuga, bisque di gambero e crumble di brocoletto.

Un risotto deliciós, fet amb arròs Carnaroli Riserva San Massimo de la província de Pavia (Lombardia), i mantecato amb col; cues de gamba marinades, crema d’anxova, una bisque de gamba i una mica de bròcoli per sobre a mode de granulat. Deliciós, aromàtic, gustós, amb dues salses que s’hi barregen de manera òptima. Unes gambes boníssimes, insistim en la qualitat del peix del Da Vittorio. Un dels millors plats de l’àpat.

Il Paccheri alla Vittorio, pomodoro e basilico:

Primer de tot, fan el servei d’un altre tipus de pa (un pa rodó de massa mare fet amb farina de farro bruno i Petra 1) per a acompanyar els paccheri.

Al cap d’un moment li posen al comensal il bavaglino, el preciós pitet gegant d’una tela blanca i tova de molt bona qualitat, amb la frase “oggi sono goloso”.

Al cap d’uns minuts, porten la cassola de coure tapada on s’han cuinat els paccheri i la destapen davant del comensal perquè la pugui olorar i veure d’aprop . Prosegueixen a acabar el plat. 

Pregunten si hi vols una mica de salsa picant amb peperoncino (bitxo) i, en una taula auxiliar (sempre davant del comensal) mentres el maître va remanant i mantecando, un altre cambrer hi va afegint el Parmigiano Regiano Vacche Rosse (razza delle Bovine Rosse Reggiane) de Gennari que ja porten ratllat en un bol i que es fon amb la salsa de tomàquet. 

San Marzano (un tomàquet amb DOP de Nàpols).

Core di bue (tomàquet cor de bou, imprescindible a l’estiu per la seva dolçor).

Datterino (tomàquet de pera), tot i que de vegades el canvia i utilitza el Ciliegino di Pachino (Pachino IGP, de Sicília).

Piccadilly.

Un plat aparentment senzill com una pasta al pomodoro però que ha esdevingut de culte i que ha passat a formar part de la història gastronòmica d’Itàlia. Un plat històric que Vittorio Cerea va fer al seu restaurant des del primer dia, des de l’any 1966.

Una presentació i un servei de luxe, cerimoniós i festiu, formal i desenfadat a la vegada.

Serveixen un plat amb 3-4 paccheri per persona, uns paccheri gegants, pràcticament crus, de la pasta més crua que m’han servit mai. I serveixen el plat reial on s’han presentat i barrejat a la dona o la persona més gran o més jove de la taula.

Molta més salsa que pasta, és importantíssim per als Cerea. Una salsa àcida, avellutada (es nota que està passada pel colador xinès i, fins i tot, per una malla), una salsa excepcional.

Bourguignonne.

Guanciette di vitello a la bourguignonne, és a dir, galtes de vedella estofades; acompanyades d’una salsa de ceba i mostassa i, per sobre, una ceba amb mantega i una mica de carbó vegetal per sobre.  

POSTRES

Un festival de dolços irresistibles! Una joieria de bombons. Un perfum embriagador de simplicitat, tradició i fantasia. I això que som més de salat que de dolç. 

Com a plat de postres, un cremós de banana i xocolata: esponjós, cruixent, fred i calent, gustós, dolç i amarg. Molt ben elaborat i molt bo.

Una nòria que et deixen a sobre la taula amb un zucchero filato con dolcetti, un núvol de sucre i un petit four a cada cistella de la roda que fan girar. Salami al ciocolatto, sandvitx, una oliva amb cuirassa de xocolata, un pastís de formatge, un de festuc, una polpeta…

Una cambrera amb una capsa forrada de cuir lligada al coll com si fos una venedora de tabac però amb una quinzena de Carati, la punta de diamants de cioccolato d’en Davide Comaschi, el famós xocolater, deixeble de Maestri com Vincenzo Santoro (Pasticceria Martesana) o Ignio Massari. En triem 4, tots tenen una cremositat i una frescor delicioses.

Carati Vaniglia: de xocolata Piura el Perú.

Carati Cremino Mandorla: amb un un praliné d’ametlla i xocolata blanca i negra.

Carati Tiramisu: amb xocolata blanca, mascarpone i cafè.

Carati Cremino Pistacchio: amb un un praliné de festuc i perles de vainilla.

Un carrello dei dolci amb un munt de pots de vidre amb tota mena de piccola pasticceria, llaminadures i bombons.  

Dragées al liquore di bergamotto: 

Un bombó de xocolata blanca i negra amb el deliciós licor de bergamota de Calàbria a dins.

Pepite Cri Cri: 

Avellanes del Piamonte cobertes d’un extracte doble de xocolata blanca i negra amarga i recobert amb petits cristalls de sucre de colors.

Pepite Speculoos: 

Una trufa de xocolata amb el gust de les clàssiques galetes holandeses, revisades per Da Vittorio, amb trossos de xocolata i canyella.

Pepite al Cremino croccante e Cocco: 

La part crocant dels famosos Cremino de Torino amb la frescor exòtica del coco. Tot plegat, embolcallat amb una esfera tova de xocolata.

Cristalli di zucchero alla cannella: 

Cristalls/pastilles de sucre de colors amb canyella d’Sri Lanka i de Madagascar. Dur com un confit i esperàvem més gust de canyella.

Un altre carrello amb un caroussel amb música de fira mentres et serveixen els famosos cannoncini alla crema pasticcera de vainilla i grana d’avellana, farcits al moment de servir per a conservar la seva frescor i el seu cruixent. A la vegada, et deixen a sobre la taula un tastet de la seva Colomba di Pasqua de vainilla, taronja i ametlla.

En definitiva, una cuina amable, afable, complaent, càlida, de records… 

Un àpat ple d’emoció. 

[negreabsolut]

El jardí de les Hespèrides, per Frederic Leighton. Oli en tela, 99 cm; c. 1892.

[romanticisme-am]

'' La investidura "- Edmund Leighton (1901)

Col·lecció privada. Oli 144 cm × 100 cm.

Com a bon romàntic, Edmund Blair Leighton es va passar la vida enyorant un passat de cavallers honorables i dames de daurats i llargs cabells. Les seves obres recreen el medievalisme acèrrim dels prerafaelites de moment, a més de desprendre dolçor i sovint, un afecte entre els personatges que excedeix més enllà de el quadre per tocar a l'espectador.

L'escena representada en aquesta obra ens parla de la investidura o "el reconeixement" com es coneix en aquella època. És el ritual que feien els reis per nomenar els nous cavallers durant l'edat mitjana.

El curiós ve però de mà dels personatges representats: d'una banda tenim a la jove reina que nomena cavaller a el noi. No és un rei, sinó una bella dona qui representa en aquesta obra tot el poder.

I per altra banda tenim a què va ser cavaller, agenollat ​​a terra en actitud submisa. La dada rellevant però el trobem en el símbol o escut que porta a l'esquena: una àguila amb una lluna invertida. Aquesta lluna invertida era el símbol medieval per assenyalar al segon fill d'una família, el qual en molt rares ocasions arribava a ser nomenat cavaller. El primogènit era cavaller, el segon fill era monjo, segons l'establert.

No sabem les causes o fortunes que aquest jove va haver de travessar, però sí que sabem del cert que aquest no hauria de ser el seu lloc al món. Els rols canvien, els monjos es tornen cavallers, i les belles joves es tornen reines.

Estilísticament l'obra traspua romanticisme pels quatre costats, tant en les expressions dels protagonistes com en la vaporositat dels seus vestidures, en la temàtica arreladament medieval i en la llum que infereixen els colors de l'escena en tota l'obra.

Molts diuen que aquesta és, sens dubte, l'obra mestra d'Edmund Leighton.

[liniastudio]

Der Wanderer über dem Nebelmeer - Caspar David Friedrich, 1818.

Pintor de l’època del romanticisme (XVIII- XIX). Corrent que busca la llibertat, l’exaltació del sentiment, sentir i concebre la natura i la vida. En una època de realisme, es dibuixa sentiments i fets històrics. Des d’aquell moment és comença a representar recurrentment l’esplendor i la grandesa de la natura i el paissatge.

[castellsipalaus]

Zámek Lednice

El castell de Zámek Lednice, ubicat a la regió de Moràvia del Sud, a l'actual República Txeca, és una joia arquitectònica i cultural que ha deixat una marca inesborrable a la història de la regió. Aquest majestuós castell, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es destaca per la seva impressionant arquitectura, els seus jardins exuberants i la seva rica història.

El castell té el seu origen al segle XIII, quan es va construir una fortalesa gòtica al seu emplaçament. Tot i això, l'aparença actual del castell és el resultat de diverses renovacions i expansions al llarg dels segles, que han combinat una barreja d'estils arquitectònics. Durant el Renaixement, el castell va adquirir elements de l'època, i més tard, al segle XIX, va experimentar una transformació significativa sota la influència del romanticisme.

Un dels aspectes més notables del castell és la seva arquitectura neogòtica, que li confereix una aparença de conte de fades. Les altes torres punxegudes, els balcons ornamentats i els detalls intricats creen una estampa impressionant. La façana del castell reflecteix la riquesa de la història europea i serveix com a testimoni visual de les diverses èpoques que ha experimentat.

No obstant, la grandesa de Zámek Lednice no es limita només a la seva estructura principal. Els vasts terrenys que envolten el castell són igualment impressionants. El parc paisatgístic, dissenyat al segle XIX, s'estén al llarg de quilòmetres i hi ha un llac, nombrosos ponts i pavellons decorats. Els visitants poden passejar per avingudes ombrejades, explorar jardins ornamentals i meravellar-se amb l'arquitectura dels edificis annexos.

Un dels punts destacats del parc és el minaret de Lednice, una estructura sorprenent que sembla transportar els visitants a terres llunyanes. Construït en un estil orientalista, aquest minaret va ser erigit com un homenatge als viatges exòtics del propietari del castell al segle XIX. La vista panoràmica des del cim del minaret ofereix una vista espectacular del paisatge circumdant.

La història de Zámek Lednice està estretament vinculada a la família dels Liechtenstein, que posseïa i va transformar el castell al llarg dels segles. La seva contribució a l'evolució del castell i els voltants ha deixat un llegat perdurable que es pot explorar a través d'exposicions i recorreguts. El castell ha passat per diverses mans al llarg dels anys, però la seva importància històrica i cultural ha persistit, convertint-lo en una destinació turística popular.

[botiga-sabate]

Espardenyes Falca Dona Violeta Beis Negres de 5 Cordes amb Flecs i Cintes Picon 2730-FL Les espardenyes amb falca d'espart marca Picón, model 2730-FL, són el calçat perfecte per donar un toc d'estil als vostres outfits d'estiu. Estan fetes enterament de tela en colors negre, beix i violeta, i el seu disseny amb serrells a la pala les fa úniques i molt atractives. La plataforma de 1.5cm d'aquestes espardenyes les fa molt còmodes de portar, mentre que la falca d'espart de 7cm us donarà una mica d'alçada i elegància sense sacrificar comoditat. El tancament de cintes de cotó per lligar per la cama afegeix un toc de romanticisme i delicadesa a aquestes espardenyes, que són perfectes per lluir de vegades especials o en el teu dia a dia. Fetes a Espanya amb els millors materials. Calça normal.

[aureliablr]

#nouvelan

#cocktailHugo

#fresque

#prosecco