#Palau de la Virreina
Explore tagged Tumblr posts
Text
A woman with a necklace (2021) by Jeff Wall in Palau de la Virreina. A woman holds a necklace in between her fingers as she contemplates it with doubt in her face. The apparent luxury of her lifestyle, the fancy sofa she is comfortably lying in, her beautiful dress, and her graceful features, are all suspended mid-air, like the jewel she is scrutinizing.
#jeff wall#photography#contemporary art#journal#aesthetic#simple style#moodboard#art#art lover#photographers on tumblr#art photography#inspiration#artblr#art blog#photographer#travel#travelblr#Barcelona#places to visit
16 notes
·
View notes
Note
Hi! Do you have any favorite places in Barcelona?
Hola! One of the things I like to do the most is walk so I would recommend to stroll around through the center to discover the city (Eixample, Poble-Sec, Raval, Born, Barri Gotic etc.)
My favorite spots to go are Montjuic and the gardens around ( I love to go to Teatre Grec, Fundació Joan Miró and MNAC), Parc Güell, and bunkers El Carmel or Tibidabo for good views of the city.
I love a gallery/museum visit so I always check Casa Vicens, Fundació Vila Casas, Fundació Antoni Tapies, Palau de la Virreina, Fundació Mapfre, foto colectania, MACBA, Palau de la Música Catalana..
To eat, I would recommend going to traditional catalan/spanish places: Gelida, Bodega Montferry, Can Vilaró, Bar Marsella, La Cova Fumada, Bar del Pla, El Xampanyet, etc. you going to get the best food and for a good price and experience.
To have some drinks in the evening or going out: Carrer d’en Blai, Carrer Joaquín Costa, Sala Apolo, Razzmatazz..
Hope this helps, have a good time :)
4 notes
·
View notes
Text
Exploring the Hidden Gems of Barcelia: A Traveler's Paradise
Barcelona, a city of endless charm and allure, has long been a favorite destination for travelers seeking sun, culture, and vibrant urban experiences. While the iconic landmarks like La Sagrada Família, Park Güell, and La Rambla are must-visit attractions, there's so much more to Barcelona than meets the eye. To truly uncover the soul of this magnificent city, one must venture off the beaten path and explore its hidden gems.
1. El Raval: A Cultural Melting Pot
Tucked away from the bustling crowds of tourists, the El Raval neighborhood is a melting pot of cultures, art, and history. Stroll through its narrow streets, and you'll discover a treasure trove of street art and graffiti that adorns every corner. The MACBA (Museum of Contemporary Art) is a must-visit for art enthusiasts, showcasing cutting-edge contemporary works.
2. Bunkers del Carmel: Panoramic Views of the City
For the best panoramic views of Barcelona, make your way to Bunkers del Carmel. This hidden gem offers breathtaking vistas of the cityscape and is a popular spot among locals to watch the sunset. It's a bit of a hike to reach the top, but the view is worth every step.
3. El Born: History and Gastronomy
El Born, another charismatic neighborhood, is steeped in history and offers a more intimate experience of Barcelona's past. Wander through its cobblestone streets to discover hidden squares, medieval architecture, and the mesmerizing Santa Maria del Mar church. After your exploration, indulge in the area's vibrant food scene, with tapas bars and cafes offering mouthwatering Catalan cuisine.
4. Bicing: Cycle Through the City
Barcelona's bike-sharing system, Bicing, is an excellent way to explore the city's lesser-known corners. Rent a bike and pedal your way through charming alleys, along the waterfront, and through parks like Parc de la Ciutadella. It's an eco-friendly and adventurous way to discover hidden gems at your own pace.
5. Palau de la Música Catalana: Architectural Marvel
One of the most beautiful concert halls in the world, the Palau de la Música Catalana, is often overlooked by tourists. Designed by the renowned architect Lluís Domènech i Montaner, this Modernist masterpiece is a UNESCO World Heritage Site. Take a guided tour to admire the stunning stained glass, mosaics, and intricate architectural details.
6. Gràcia: A Bohemian Retreat
Escape the tourist crowds and head to Gràcia, a bohemian neighborhood known for its relaxed atmosphere and quirky charm. Explore the Plaça de la Virreina and Plaça del Sol, where locals gather in cozy cafes and bars. Don't miss the annual Festa Major de Gràcia, a neighborhood festival that transforms the streets into a riot of colors and decorations.
7. Montjuïc: Nature and Culture
Montjuïc Hill is a treasure trove of natural beauty and cultural attractions. Visit the Montjuïc Castle, the Joan Miró Foundation, and the Magic Fountain of Montjuïc. You can also enjoy a leisurely walk through the lush Montjuïc Park, which offers respite from the city's hustle and bustle.
Barcelona's hidden gems await the intrepid traveler willing to explore beyond the guidebooks. While the city's famous landmarks are undeniably captivating, it's the lesser-known corners that reveal the true essence of Barcelona—a city brimming with culture, history, and surprises at every turn. So, when you plan your next visit, remember to leave room for adventure and the joy of discovering the hidden treasures of this traveler's paradise.
1 note
·
View note
Photo
en Palau de la Virreina https://www.instagram.com/p/CoNa2KMrDsN/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
Photo
Casetes d'escrivents al costat del Palau de la Virreina, c.1908. AFB. Frederic Ballell. Source
These “little houses” were where scribes worked. People who didn’t know how to read and write went there to get their letters read out loud or written down. In the picture, “casetes d’escrivents” near the Virreina Palace, Barcelona, c.1908
#història#barcelona#catalunya#fotografia#history#vintage#old photo#photography#historical#20th century#1900s#europe#catalonia#palau de la virreina#bcn#1908#letters#literacy#european history#old#useless-countryfacts#useless country facts
106 notes
·
View notes
Photo
PERRICHOLI
Original piece from the Palau de la Virreina from Gràcia neighborhood in Barcelona.
It is the only vestige that is conserved of the old palace already demolished; and they are embedded in the side façade of the church of Sant Joan at Virreina Square, along Carrer de l'Església street.
The medallions are represented by the viceroy and his wife, María Francesca. "Legend has it that if one stands in front of these medallions at midnight and repeats the name of the Viceroy's mistress, Perricholi, three times, the face that represents the Viceroy becomes angry." (tourhistoria.es)
Being able to admire this piece of history every day when you arrive at the studio ... it is priceless👌
23 notes
·
View notes
Text
Things You Need To Know About The Barcelona Tourist Places
Over the years, tourism in Barcelona has traveled quite a distance and progressed by leaps and bounds to form the town a major tourist destination within the world, with the large array of barcelona tourist places to visit. Whether you wish to comb the gorgeous beaches with glistening sands and crystal clear waters or inspect the wildlife here or inspect the art museums or move around the lanes and bylanes of the town to catch the character of the place – you get to try to all of it while you're in Barcelona.
Top Barcelona tourist attractions
Walking and bus tours – one among the surest and safest way of learning a few places is to steer around its streets or ride a bus and find out the varied aspects of the people and therefore the place. You’ll choose the organized 90-minute walking tours that cover the world of Ciutat Vella (Old Town) and therefore the bus tours that Ronda Universitat 5 and Gran Viá de Les Corts Catalanes 65. The morning bus tours cover the places in Montjuïc and therefore the Gothic Quarter and afternoon Barcelona bus tours focus mainly on the city's rich heritage of art and architecture.
Casa Mila - Popularly referred to as 'La Pedrera' (The Rock Pile) and constructed between 1905 and 1911, Barcelona's Casa Mila is Gaudi's inimitable and interesting building block, which has an exhibition hall and access to the terrace area. This design of this multi-story apartment block has been created by Gaudi during a unique manner – an entire departure from the known principles of construction. This has made the building look more sort of a piece of artwork instead of a constructional creation. You’ll not find any absolute straight lines; the fascia of the building block features rounded windows alongside metal balcony balustrades intertwined within the manner of climbing plants and an arched roof-line where you'll find the various chimneys lend a proper character rather than a functional one.
La Ramblas – one among the famous Barcelona tourist attractions is that this long boulevard joining the Placa de Catalunya to the Monument a Colom (Columbus monument) by a port. Throughout the daytime, you'll find various sorts of mime artists performing within the area and therefore the little stalls selling items like newspapers, flowers, rabbits, and birds. Inspect the magnificent 18th-century mansion of Palau de la Virreina, positioned to the Boqueria market.
Platja de Sant Sebastià – Talking of beaches, you would like to go to Platja de Sant Sebastià which is one among the foremost barcelona famous places to visit to urge a real feeling of being in exotic beaches. Offering a coastline of quite 4 km / 2.5 miles, the beach is lined with tall swaying palms and strewn with many little shacks, play areas for youngsters, lifeguards, and showers.
L'Aquàrium – one among the highest Barcelona tourist attractions, this sea life aquarium, housed in an exclusive transparent building, witnesses a huge footfall of tourists from various parts of the planet. You’ll view an enormous range of marine life including sharks. The youngsters can have a ball here as there's a play area for them.
Columbus Monument – With a height of 60meters and a weight of 205 tons, the Monument a Cristòfor Colom stands proudly at the Plaça Del Portal de la Pau. Originally built for the planet Exhibition within the year 1888, it's an iron column totally covered with a spread of allegorical figures. You’ll find around the base a string of reliefs portraying the varied important phases within the lifetime of Columbus and his voyages of discovery. A 26ft high statue of Columbus remarking to the ocean adorns the highest of the column. You’ll climb up the structure in an elevator and have a glance at the gorgeous views of the port and therefore the city.
Anella Olimpica – one among the most Barcelona tourist attractions is unquestionably the 'Olympic Ring' in Montjuïc – this was one among the most sites where games were played during the 1992 Olympics. Positioned right beside the Olympic Stadium (Estadi Olimpic), which presently has an exhibition center associated with the Olympic Games, the Anella Olimpica offers numerous sporting facilities like, the Picornell swimming pools. Also, regular sporting events are held within the Palau Sant Jordi, which accommodates almost 17,000 spectators.
Some of the opposite major Barcelona tourist attractions include the Barcelona Zoo, with over 7,000 animals; Plaça Catalunya - Passeig de Graciam, (Ronda de Sant Pere), the city's main square; and Golden Quarter.
For More Info:- top Tourist Attractions places in barcelona
1 note
·
View note
Text
Cròniques des del terrat (I) – Primavera confinada
Aquests dies hi ha una vida paral·lela als terrats de Barcelona. Per mi sempre han estat un tret distintiu de la ciutat. Una d’aquelles coses que expliquen per què és especial. I una de les coses que més trobava a faltar quan vivia fora. Els terrats li donen a Barcelona una fesomia singularment bonica. El terrat és per a la Colometa una escapatòria, el seu refugi, allà on s’evadeix estenent la roba –fins que l’envaixen els coloms. Pujar al terrat a estendre la roba és un acte genuïnament barceloní, i genuïnament romàntic. I aquests dies el terrat per a mi també és una escapatòria, un recer a la intempèrie, una fugida en temps de pandèmia, l’excusa perfecta per tenir una estona de cel –sobretot a s’horabaixa, per veure’l pintat.
És primavera. I sembla que si no podem sortir de casa és menys primavera: si no podem passejar pels carrers i veure l’alegria a les cares de la gent; si no podem anar als camps a impregnar-nos de l’olor de les flors; si no podem anar al bosc a sentir els ocells cantar; si no podem anar als parcs a gaudir del bon temps; si no podem anar a saludar el mar per dir-li: “aviat vindrem a banyar-nos”. «What is all this sweet work worth, if thou kiss not me?» (Love’s Philosophy, Percy Bysshe Shelley).
Quan puguem tornar a sortir aniré a cercar els turons de Barcelona. Crec que és el que més trobo a faltar. Enfilaré les escales de la baixada de Briz fins al carrer Arnold Schönberg, allà on neix el carrer Verdi. Des d’aquell punt es veu el mar difuminant-se amb el cel, al fons. Uns metres més avall, tombant el cap a mà dreta es té una perspectiva immillorable de la majestuosa baixada de la Glòria, que fa una gran ve fins al Turó del Putxet. El parc del Turó del Putxet també ofereix una panoràmica magnífica de la ciutat: el pla de Barcelona a un costat, i la zona alta i la serra de Collserola, a l’altre.
Creuaré el pont de Vallcarca, cap a la plaça Mons, i baixaré pel carrer de la Mare de Déu dels Reis, on hi ha l’església ortodoxa, i entraré als jardins de Maria Baldó per agafar el passatge Isabel. I allà aniré a petar a la fabulosa escola la Farigola on, algun dia, potser, hi duré els meus fills. Des d’allà muntaré el passeig de Turull, que s’enlaira fent ziga-zaga per una deliciosa vereda fins al Park Güell. Des de l’escola Virolai i el mirador de Joan Sales observaré la ciutat als meus peus, i m’endinsaré en els boscos gaudinians.
M’agrada baixar a Gràcia. Segurament perquè jo, des de casa, sempre hi pujo. Baixar a Gràcia es pot fer des del Putxet o des del barri del Coll, i anar a parar a Lesseps, o des de dalt de tot del carrer Verdi o el Park Güell, i anar a creuar la Travessera de Dalt. Un cop allà, tot és deixar-se portar pels carrerons de la vila. A mi m’agrada començar la conquesta del barri pel passatge de Frigola i els jardins del mestre Balcells. D’allà surts a la plaça del Nord, i si segueixes descendint apareixes, com qui no vol la cosa, a Virreina, la més bonica de totes les places gracienques.
En canvi, a Pedralbes només s’hi pot pujar. El meu refugi és allà, a la plaça del Monestir. És un d’aquests indrets únics de la ciutat, una autèntica joia. Un racó idíl·lic, on el temps sembla aturat, lluny del soroll urbanita. La calma del convent, el verd dels jardins de la Creu, l’encant de la plaça i les casetes de la baixada del Monestir, i l’empedrat del carrer. I la majestuositat del Monestir. Si és obert, és obligatori entrar-hi i deixar-se transportar segles enrere, en temps de la reina Elisenda. Des de fora, però, l’espai manté igualment intacta l’aura que només els paratges únics, els llocs extraordinaris, poden presumir-ne. L’ascens per les escales que s’enganxen a la façana permet enllaçar amb el parc del Castell de l’Oreneta, i allargar el recorregut fins als jardins de Can Sentmenat, flanquejats per les set figures femenines que representen les set nissagues aristòcrates emparentades amb els senyors del palau que porta el seu nom.
Trobo a faltar pujar dalt la Muntanya Pelada i llegir la ciutat des d’allà. És dels pocs llocs on hi ha una vista panoràmica de 360 graus. Enyoro enfilar-me a la Carretera de les Aigües i resseguir amb els dits el llom de la metròpolis, acariciar-li l’esquena. I badar amb el mar de fons. I guaitar el cel estrellat d’un capvespre de primavera precoç, mentre el sol es va ponent rere Collserola i l’horitzó es confón amb l’aigua salada. També enyoro els dies que ascendia fins al cim de Montjuïc, i vorejava el castell, amb les vistes del front marítim i el port. Montjuïc és un oasi enorme al mig de la urbanitat, amb tots els jardins, museus, corriols i les vistes privilegiades de la ciutat. Trobo a faltar aquell instant en què “el dia era dolç i el sol enamorava”.
Quan acabi el confinament, aniré a passejar al Carmel, i faré escales i pendents. I pujaré al Turó de la Rovira, i creuaré per la passarel·la de fusta del pont de Mühlberg. I aniré a recórrer els carrers d’Horta, de baix a dalt, i tornar, amb la plaça Eivissa sempre com a punt de partida. També aniré a redescobrir Sant Andreu, els seus carrerons, la plaça del mercat. I la Sagrera, i les seves naus. Aniré a buscar el mar pel meu estimat Poblenou, i aprofitaré per deixar-me perdre un cop més pels seus passatges, rambla amunt i rambla avall, i a deixar-me seduir pels tarongers de Marià Aguiló. Tornaré a Sarrià i resseguiré els carrerons annexos al carrer Major, la plaça de Sant Vicenç, el passatge Mallofré, el carrer dels Paletes, el carrer del Rector Voltà, el mercat, l’encantadora plaça de Sant Gaietà. Aniré al Gòtic, a retrobar-me amb els meus racons –carrer d’en Carabassa, plaça Sant Josep Oriol, Sant Felip Neri...–, i al Port Vell i a la Barceloneta, a retrobar-me amb les velles històries de mariners. I aniré a passejar pel barri i recuperaré els meus quarters generals: la Central de Mallorca, els jardins del Palau Robert, els jardinets de Gràcia i Vinçon –sempre n’hi diré així– i la seva meravellosa terrassa.
― Le jardin blanc au crépuscule (1912), Henri Le Sidaner
Mentre no arribi el dia, seguiré tancat a casa escoltant la fantàstica Kate Tempest. El seu People’s Faces és un poema recitat amb música de fons que em sembla especialment oportú en aquests dies d’aïllament social en els que es fa més difícil veure les cares de la gent que estimem.
It’s coming to pass / My countries coming apart / The whole thing’s becoming / Such a bumbling farce / Was that a pivotal historical moment / We just went stumbling past? / Here we are / Dancing in the rumbling dark [...] Another disaster / Catharsis / Another half-discarded mirage / Another mask slips / I face off with the physical / My head’s ringing from the love of the stars / There is too much pretence here / And too much depends on the fragile wages / And extortionate rents here / We’re working every dread day that is given us / Feeling like the person people meet / Really isn’t us [...] The struggle’s going to finish us / And then we smile at all our friends / It’s hard
Aquest cap de setmana ha arribat la primavera. Recordo que abans del confinament els carrers ja feien olor de flors. Alguns passatges ja tenien els tarongers florits. M’encanta l’olor de la flor de taronger. És curiós com transporten les olors. M’encanta la primavera. “Volen orenetes a càmera lenta”, diu la cançó. Vull tenir de nou les flors a tocar, i les orenetes sobrevolant-me.
En aquests dies de primavera confinada, ens salvarà la poesia:
By Chivalries as tiny, A Blossom, or a Book, The seeds of smiles are planted — Which blossom in the dark.
— Emily Dickinson
2 notes
·
View notes
Link
Es poco lo que tengo para contar en memoria de Paco Camarasa. Pero lo quiero contar.
#'dime lo leído' - autores#Barcelona Negra#BCNegra#Destino (ed.)#Don Winslow#Jake Arnott#Juan Jacinto Muñoz Rengel#Los Libreros Recomiendan#Michael Koryta#Mondibérica (ed.)#Montse Clavell#Negra y Criminal#novela negra#Paco Camarasa#Palau de la Virreina#Reservoir Books (ed.)#Rodrigo Fresán#Roja&Negra#libros#libros recomendados
0 notes
Photo
Look up -Making of-
Palau de la Virreina - Barcelona
© 2018 Oscar Alcañiz - Please, do not erase this text if you reblog this picture
#photographers on tumblr#barcelona#Street Photography#candid#look up#city#lensblr#original photographers#digital photography#photography#Oscar Alcañiz#akcanzi#Barcelona photographers#Nikon#Nikon d610#fotografia#original post#do no remove credits
62 notes
·
View notes
Photo
#Conversa sobre l'obra de #MargueriteDuras a La Virreina #Cinema #Barcelona #BCN (at Palau de la Virreina) https://www.instagram.com/p/CkeObEpL981/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
Photo
#Repost @gegants.bestiari.bcn • • • • • • Palau de la Virreina Seguici Inaugural de la Mercè. Tot el Seguici Popular de Barcelona surt del Palau de la Virreina cap al toc d'inici. Bona diada de la Mercè! #catalunya #culturapopular #barcelona #mercè22 #AligaDeBarcelona #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #BestiariFestiuIPopular #BallDeLAliga #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaPopulariTradicional #BestiariFestiu #BestiariPopular (en Barcelona, Spain) https://www.instagram.com/p/CkTieQ0tuLI/?igshid=NGJjMDIxMWI=
#repost#catalunya#culturapopular#barcelona#mercè22#aligadebarcelona#aligadecatalunya#aliguesdecatalunya#figureszoomorfiques#imatgeriafestiva#bestiarifestiuipopular#balldelaliga#aliga#aguila#aguiles#aligues#culturapopularitradicional#bestiarifestiu#bestiaripopular
0 notes
Photo
Barcelona, 13 de Abril de Ano 1 - Domingo. Blogger - 25 anos. Take.
08:00 - Terry me acorda com café na cama:
09:00 - Me despeço dele e vou para o hotel. 09:08 - Chego, tomo banho e me arrumo.
10:00 - Trocamos de hotel. 10:06 - Chegamos: Alternative Creative Youth Hostel Barcelona
Ficamos em um quarto com outro casal.
10:30 - Trabalhamos nas áreas comuns do hostel:
12:30 - Almoçamos: Taco Bell
13:00 - Vamos ao museu: Museu Eròtic de Barcelona
14:00 - Outro museu; Big Fun Museum
15:00 - Outro museu: Palau de la Virreina
16:00 - Voltamos ao hotel e relaxamos lendo no nosso quarto.
18:00 - Tomamos banho e nos arrumamos para sair.
18:40 - Saímos. 18:47 - Jantamos: Restaurant Cuines
20:00 - Voltamos para o hotel e apagamos.
0 notes
Text
instagram
Palau de la Virreina (Barcelona)
0 notes
Note
Tinc una duda sobre les colonitzacions, es veritat que la Corona d'Aragó no s'hi va involucrar? Es que recordo llegir algo al respecte en 2 webs, però ara no ho trobo ):
S'ha de diferenciar entre abans i després de l'ocupació de la Corona d'Aragó per part de Castella.
Fins al segle XVIII (amb la Guerra de Successió), el Regne de Castella i els regnes de la Confederació Catalanoaragonesa compartien monarquia però no institucions, és a dir, que tenien el mateix rei i reina (cosa molt important a Castella, on la monarquia tenia un grandíssim poder molt centralitzat, però poc important a la Confederació Catalanoaragonesa on qui governava eren les institucions com les Corts i la Generalitat). Eren estats independents que compartien monarquia, però amb diferents lleis i privilegis.
Des del testament d'Isabel de Castella (la dels Reis Catòlics, durant el seu regne Colom va "descobrir" Amèrica) les terres conquerides queden en mans únicament de Castella. La conquesta d'Amèrica va ser una empresa de Castella, per tant fins al segle XVIII només hi participaven castellans amb molt poques excepcions. Els ciutadans provinents de regnes de la Confederació Catalanoaragonesa (generalment) no podien embarcar-se per establir-se a Amèrica.
Després de la Guerra de Successió (com ja sabeu la guanya Castella i elimina les lleis i institucions pròpies dels territoris catalanoaragonesos ocupats, i unifica administrativament el què actualment és l'Estat espanyol), ja no hi ha distinció entre Castella i la Confederació Catalanoaragonesa, per tant ja hi comença a haver catalans, aragonesos, valencians i balears que participen en la colonització. I des d'aquest moment fins al final del colonialisme sempre n'hi ha hagut alguns.
La participació d'alguns catalans en la colonització d'Amèrica és visible encara actualment. Per exemple, a La Rambla de Barcelona hi ha un edifici que es diu el Palau de la Virreina. És un palau que es va fer construir l'any 1778 el virrei de Perú (Manuel Amat i Junyent, un militar català que va morir poc després, per això se li diu de la Virreina perquè la seva dona Maria Francesca de Fivaller i de Bru hi va continuar vivint).
La raó per la qual menciono aquest exemple és perquè una part significativa dels diners del Virreinat de Perú venen d'una de les empreses més famosament cruels de la colonització. Potosí (a l'actual Bolívia) i Zapotecas (Mèxic) són les dues principals grans mines de les què es va enriquir l'imperi espanyol. L'època en què Manuel Amat i Junyent va ser virrei del Perú ja s'havien pràcticament esgotat les mines, però els diners continuaven havent sortit d'allà. Les mines de Potosí eren unes mines de plata molt riques que els castellans explotaven des de la dècada del 1540 amb el sistema de la mita, que era una mena d'esclavitud a la que es va sotmetre als indígenes. Treballaven més de 15 hores al dia i molts es posaven malalts o morien d'esgotament (com a referència, es creu que entre els anys 1545 i 1625 van morir més de 15.000 indígenes treballant a les mines de Potosí).
Això per dir que sí, durant segles la Corona d'Aragó no va participar (Castella no els ho va permetre) de la colonització d'Amèrica, però durant els segles XVIII i XIX sí, i els dirigents polítics que van poder es van enriquir també aprofitant l'explotació colonial que s'havia dut a terme anteriorment.
23 notes
·
View notes
Link
/www.traficantes.net/libros/andar-una-filosofía
Pensant en bucle, Boris Groys Palau de la Virreina
05.11.2020 – 07.02.2021
0 notes