#Malgrate

[solobrividiecoraggio]

Amico censurato

[quatregats]

"Maldecap" by Reïna William Bush song of all time <3

[gerbie7]

#malgrat #malgratdemar #playa #beach #strand #catalunya #ilovemyjob #plage #futebol #football #futbol⚽ #voetbal #calcio #soccer #fußball #futbol #beachsoccer #futbolplaya #spain🇪🇸 #españa #spanien #espagne #spanje #spain #espanha #spagna #travel #reizen #viaggio #thirtyhashtags (bij Malgrat de Mar) https://www.instagram.com/p/CoH0jzstuy8/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[useless-catalanfacts]

El meu xicot i jo acabem de tornar d'un viatge de casi un mes a molts diferents llocs de Catalunya, durant el qual parlavem català tant sovint que possible amb la gent, tot i que lo estem encara aprenent. El comportament lingüístic m'interessa, i vaig notar diferents tipus de reaccions de la gent : 1) ens contesten en català amb normalitat 2) ens contesten en català i després ens feliciten del nostre aprenentatge, tenim una conversació, etc. <3 3) ens contesten en castellà i pareix que potser que ells mateixos entenen català però encara no ho parlen 4) ens contesten en castellà i pareix que és perqué som visiblement estrangers i no parlem català perfectament, i suposo que volen acomodar-nos : 4a) ens contesten en castellà però tornen al català quan persistim, o acabem vacil·lant entre els dos 4b) ens contesten en castellà i mai no tornen al català tot i que persistim, mentre els veig parlar català amb catalans 4c) comencen a contestar-nos en català pero canvien al castellà tan aviat que tenim qualsevol dubte o dificultat (que sigui per falta lingüística, difficultat de processament auditiu o senzillament un malentès) 5) ens contesten en castellà i persisteixen super agressivament (un sol cas, afortunadament) Per el número 4, puc sisplau enviar als teus lectors el missatge que quan parlen amb un nou catalanoparlant i que aquest comenci en català, que és millor que segueixin en català, i que una imperfecció, una dubtació o una dificultat momentània a entendre's no vol dir que no parla prou català i que serà millor que canviïn al castellà? A vegades vaig començar a sentir-me quasi que estaven rebutjant a parlar-ho amb nosaltres per a dir-nos que ho parlíem mal, fins que vaig entendre que era només una mena de reflex (ho que entenc, venint d'un pais amb una situació lingüística una mica similar). Nogensmenys, els puc prometre que és més fàcil si segueixen en català, que van una mica més a poc a poc, i que aclarim la dificultat junts. (de fet, a més del fet que vull praticar, potser que serà més difícil si canvies, perqué tindré que canviar mentalment de sobte la llengua que comptava utilitzar!) Gràcies a tu per haver-nos animat a aprendre i fer servir la llengua durant el nostre viatge <3 és clar que, malgrat les petites dificultats, la majoria de la gent ens va acollir super bé lingüísticament i va ser super contents dels nostres esforços, i aixó ens va encantar! p.s. el canal youtube Easy Catalan acaba de fer un vídeo sobre aquest mateix tema :)

p.p.s. shout out al home qui, quan el seu amic ens contestava en castellà, li cridava que aixó no es feia allà i que ens parli en català XD

Teniu tota la raó! Moltes gràcies per compartir la vostra experiència. Espero que hagueu tingut un bon viatge!

[mothmiso]

Cardona 2024 (2) (3) (4) (5) by SBA73

Via Flickr:

(1) Primavera malgrat tot. / Flowers among decay. (2) Garites de Cardona. / Bartizans. (3) Cardona's Devil's Bridge is not as famous as Martorell's (also in Catalonia), but it is more mysterious. Date of XV Century and it seems that it was never completed, although some think that it was and that it was later destroyed by a flood. Other stories say that it was sabotaged because the lords of Cardona wanted to charge a toll and this outraged the people of the area. (4) (5) An abandoned and walled old building in La Coromina, Cardona. It could be a beautiful building with arched balconies, but needs quite a lot of repairs.     

[the-city-traveler]

Malgrat de Mar to Santa Susanna | Exploring the Coastal Beauty: Walking ...

[minglana]

L'enseyament de l'aragonès i del català

per Artur Quintana i Font (via Temps de Franja)

"Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ –fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial. I si voleu saber què vol dir per a una llengua ser oficial, només us cal llegir l’article 3.1 de la Constitució que diu que el ciutadà té el deure de conèixer la llengua oficial i el dret de fer-la servir. Essent així l’Estat ha de posar els mitjans perquè el ciutadà puga conèixer-la i fer-la servir en tot indret i moment. Pareix de sentit comú, oi que sí? Doncs no: quan el Govern de la Comunitat Gallega, ja el 1983, va posar a la seva llei de llengües que tothom havia de saber i poder enraonar tant en castellà com en gallec, a corre-cuita li van fer saber que això només valia per al castellà, i que el gallec quedava en mans del jutges, els quals en cada cas podien decidir quan i on els ciutadans gallecs podien, o no, enraonar en gallec i ser-hi entesos. Des d’aleshores les nostres llengües pròpies i històriques per més oficials que siguen es troben en uns llimbs legals, sempre depenent del tarannà dels jutges de torn."

"Per a l’aragonès s’ha passat de ser present a 4 centres escolars el curs 1997 a ser-ho a 27 amb més de 1.200 alumnes el curs 2021-2022, repartits per tota l’àrea de llengua aragonesa amb prou densitat en general. A les terres altes dels Pirineus hi ha escoles quasi a tot arreu amb ensenyament de l’aragonès, des de la Jacetània fins a la Ribagorça..." [...] "I a bastants escoles en territori de llengua catalana no s’ensenya aquesta llengua, com pertocaria, sinó aragonès. Això passa a la Ribagorça de llengua catalana de la Vall de l’Isàvena des de la capçalera a les Paüls fins a Llaguarres" [...] "Aquestes anomalies, que ja fa anys que duren, i han estat denunciades en repetides ocasions, tenen l’anuència, tàcita sembla, de les instàncies educatives: Conselleria, Direcció General de Política Lingüística, Academia Aragonesa de la Lengua… i de les associacions d’estudi i foment de l’aragonès."

"L’ensenyament de l’aragonès i del català es fomenta, a més, amb diversos programes:" [...] "Al poble abandonat de Bailo es fan jornades de convivència entre alumnes que assisteixen a classes d’aragonès i de català, i s’hi ha encetat un programa d’immersió per a l’aragonès. La immersió, que entre nosaltres és tot just a les beceroles, i encara, és del tot necessària per a contrarestar el trencament quasi total de la transmissió familiar de la llengua aragonesa i la que, com més va, més escassa de la catalana. Els bons resultats obtinguts a les ikastolak basques o a les calandretas occitanes, per esmentar, entre molts d’altres, uns exemples d’immersió ben propers, ens mostren el bon camí."

"Avancem, poquet a poquet, en l’ensenyament de les nostres llengües pròpies i històriques, amb molts i innecessaris obstacles, però avancem."

[yama-bato]

Malgrat de Mar

©yama-bato

[cronicasdelholoceno]

Saturday, Malgrat / Sunday, Barcelona

[negreabsolut]

Reconstrucció facial feta per IA d'una mòmia guanxe, la del barranc d'Herques, a Tenerife, illes Canàries. La mòmia és datada dels segles XII–XIII, i és d'un home d'uns 30 a 34 anys.

Els guanxes foren el poble nadiu de les illes Canàries, arribats a l'arxipèlag vora el 1000 aC des del Magreb. Llur llengua, el guanxe, és d'origen amazic, i s'extingí al segle XVIII, o començaments del XIX.

Malgrat que els guanxes, tal com els entén la recerca acadèmica, arribessin a les Canàries vora el 1000 aC, en cercles esotèrics s'entén que els aborigens canaris s'assentaren a les illes Canàries en els temps del Dryas Recent, esdevenint, per tant, refugiats del final de l'Atlàntida.

Les tècniques de momificació dels guanxes mostren semblances amb les de les mòmies egípcies, la qual cosa pot indicar un origen comú afro-saharià, d'abans de la creació del desert del Sàhara.

Tal com passa amb altres poblacions amazigues, hi havia guanxes de cabells rossos i ulls clars, fet corroborat per la recerca genètica dels darrers anys.

El frare Alonso de Espinosa va dir-ne el següent: «Aquesta gent (la del vessant sud de Tenerife) és de color una mica colrat i morè, bé sia per tenir aquest color de generació, o per esser la terra una mica càlida i torrar-los el sol, per anar gairebé nus, com anaven. Mes els del vessant del nord eren blancs, i les dones eren formoses, i de cabells rossos i bonics».

[shintachief]

Malgrat tot.... Bon dia gent !!! / A pesar de todo.... Buenos días gente !!!

•

#Girona #cat_natura #catalunya_alnatural #catalunyaal_natural #total_nature #ok_nature #nature_wizard #nature_hippys #nature_hub #nature #estaes_natura #somnatura #nature_all_pics #spain_nature_all_pics #gw_details #raw_jpg_spain #instantes_fotograficos #fotosdesomni #gw_everything #llumiombres_cat #ig_naturelovers #iggramers #iggirona #ig_naturelovers #detras_delobjetivo #gw_details #total_details #catalunya_fosca #gw_leaves #flowers_colorsplash #aurisaworld

[travellingsouls]

Walking from Malgrat de Mar to Santa Susanna, April 21, 2024 ☀️ Coastal ...

[useless-catalanfacts]

Marc Lesan, Oriol Lapeira i Iñaki Sola són tres amics de Nou Barris (Barcelona) que des de fa gairebé dos anys fan el pòdcast L'Arrabassada, un pòdcast d'humor i d'anàlisi política i social.

Decidir començar un pòdcast, que seria en català, els va portar a fer el canvi i començar a parlar en català entre ells. Són un bon exemple de què podem fer per mantenir el català.

Com a conseqüència de la situació de minorització i discriminació social del català, molta gent es coneix en castellà (o en francès o en italià, a la Catalunya Nord i l'Alguer). Arribem a veure situacions ridícules on grups d'amics catalanoparlants es relacionen únicament en castellà (/francès/italià). Depèn de nosaltres que el català formi part de les vides de la població, que se senti als carrers, i que formi part dels nostres records amb les nostres persones estimades, en comptes d'abandonar tot aquest espai a la llengua dominant. Adonar-nos de quins espais hem deixat de banda i recuperar-los, com han fet els amics de L'Arrabassada, és una gran acció anti-imperialista.

Ja ho he explicat alguna vegada en aquest blog, els meus pares també es van conèixer en castellà i els primers anys que sortien junts parlaven en castellà entre ells (cosa que ara se'ns fa estranyíssima de pensar a tots tres), malgrat tots dos ser catalanoparlants a casa. Per consciència política, es van replantejar la situació i van decidir fer l'esforç de parlar-se únicament en català, fins que ràpidament va passar a ser allò normal i no els va caldre cap més esforç. I gràcies a això jo he tingut la sort de poder-me criar en català i ser una parlant nativa més de la llengua.

Val la pena preguntar-nos on no parlem en català, amb qui no el parlem, i per què és així. I, en la gran majoria de casos, canviar-ho. El futur del català està a les nostres mans.

[elfalciot]

Les Mini-Vacances (Vol.2)

Després d'una dutxa ben refrescant per calmar una mica els ànims, i un bon esmorzar al buffet de l'hotel, vem baixar fins la platgeta més propera. Malgrat el lloc era preciós, l'excés de gent, tovalloles a tocar, canalla cridant i jugant, va fer que al cap de no massa estona decidíssim marxar.

No massa lluny d'on estàvem, ja s'acabaven les edificacions costaneres, i el camí de ronda s'enfilava entre roques i bosc, amb les cales petites i de més difícil accés que ens quedaven a sota.

-Ens arribem a la nudista? ( Va dir ella amb un somriure)

+Som-hi.

El camí principal s'endinsava un tram dins el bosc, i en un dels espais més planers, amb uns quants caminets secundaris que s'endinsaven cap dins l'espessa vegetació li vaig comentar:

+Si aquests arbres poguessin parlar. El munt de trobades furtives que hi deuen haver hagut per aquí dins..,

Ella es posà a riure sense parar de caminar i seguí pel camí principal. En sortir dels arbres, ja ens apareixia la nostra cala, a sota les roques. Poca gent, una aigua cristal·lina i un silenci que per si sol ja et feia gaudir.

L'espai nudista ocupava dos cales amb sorra, una de mes gran i l'altre més menuda, on ens vem instal·lar. Mentres acabava d'estirar la tovallola, i encara d'empeus li vaig dir:

+Darreres teu. A l'altra roca. N'hi ha un que no et treu l'ull de sobre.

-Ah si?? No l'he vist, no m'hi he fixat quan hem arribat.

+Ha ha ha. Típic en tu. Però ell si que s'ha fixat en tu..

-Doncs a veure com reacciona...

I sense deixar de donar-li l'esquena es va treure el vestidet de platja quedant amb el bikini encara posat. Jo mentres m'anava traient també la roba, veia que ell continuava mirant.

+No perd detall . (Li vaig dir amb to maliciós).

Ella és tragué la part superior del bikini, i feu lliscar la calceta cames avall, aprofitant per mostrar-li el seu cul, i segurament també l'entrecuix quan es va ajupir per acabar de recollir la roba.

Amb els dos ja completament nuus i estirats damunt la tovallola, la nostra conversa començà a girar entorn d'aquell desconegut i si se'ns obriria alguna oportunitat de joc i provocació. Mentres m'escampava crema per l'esquena se'm va acostar a l'orella per xiuxiuejar:

-Ja saps com m'excita el sol i l'aigua de mar sobre la pell nua. I el meu sexe no para de recordar-me que aquest matí l'has deixat a mitges. (Les seves mans ja és refregaven amb la crema per les meves natges mentres em continuava parlant). - Així que ara la teva Puteta anirà a temptejar el terreny a veure que hi ha de bo i profitós per aquí.

Em premé amb fermesa la galta del cul i el meu sexe s'endurí ràpidament. Ella s'aixecà i em digué en veu alta per assegurar-se que l'altre noi la sentís:

-Vaig a banyar-me. Vens?

+ No. Em quedo un ratet aquí llegint( Vaig contestar mentres buscava el llibre que duia a la bossa.)

Camí de l'aigua, ella passà per davant del noi. Ell se la mirà de dalt a baix i li somrigué. Ella li tornà el somriure mentres s'acariciava els pits lleugerament fent veure que s'espolsava una mica de sorra. S'adentrà uns metres dins l'aigua tota sola. El noi dubtava de què fer. I en veure que jo sols feia cas al llibre, li seguí l'estela cap dins l'aigua. Ella estava quieta d'empeus amb l'aigua que li arribava poc més amunt de la cintura quan ell se li acostà. Vaig veure que es saludaven i es van passar un ratet parlant fins que es van començar a endinsar més. Ja sols veia els seus caps dins l'aigua. Fins un punt que es van anar allunyant, i les roques em tapaven la seva visió. Van estar una bona estona fins que ella va sortir primer.

Jo continuava de bocaterrosa. Ella, amb el cos ben moll es va estirar de panxa enlaire al meu costat; després d'un llarg i calent petó, va fer lliscar la seva mà per engrapar el meu sexe i em va dir:

- Estarà una bona estona més dins l'aigua. Porta una bona empalmada. Com tu ara mateix ( I va somriure amb malícia per afegir): - Ens hem besat i grapejat. Ell volia més. Però allà no he volgut. Li he dit que intentaria desfer-me del meu marit avorrit per poder anar a algún altre lloc.

Ens vem posar a riure els dos.

-Riu, riu. Que aquest me'l penso fer ara mateix. No deixaré escapar aquesta oportunitat.

+Mmmm... Bona polla?

-Siiii. L'he tingut a les.meves mans. I ara mateix tinc ganes de menjar-ne -la i d'engolir-la fins al fons...

+Em poses calent!

-Ja ho veig. I jo estic ben calenta!

+ Molt bé Puteta. Endavant doncs. Pots escollir entre dos opcions. Tu decideixes:: La primera, aneu a la nostra habitació de l'Hotel i sense presses... Segona opció, et perds pel bosquet, i alguna que altra cosa més ràpida i intensa segur que cau...

-Mmmmmm... Ets un Calent! I més calenta que em poses.... M'ho rumio de camí. D'aquí una mica sabràs quina opcio he triat. I vigila la trempera, que estem en un lloc públic...

+Doncs quan vulguis. Que el teu amic ja ha sortit de l'aigua.

Jo vaig continuar estirat bocaterrosa per amagar la meva trempera, i amb la lectura com a excusa mentres ella es posava el vestit, sense el bikini ni res a sota. Agafà la seva bossa per emprendre el camí. En passar pel seu costat, li feu un petit gest amb el cap perquè la seguís. Ell va comprovar que jo no m'immutava per res més que no fos la meva lectura , i la seguí.

Un cop estigueren fora, i després d'esperar a que s'alleugeríís la meva erecció, vaig anar a fer un merescut bany refrescant.

En sortir de l'aigua, tenia un missatge seu al mòbil.: "Estic al bosquet".

Em vaig tornar a estirar bocaterrosa, tancant els ulls i gaudint d'aquell moment. Hi havia calma i silenci en l'ambient, però el cor m'anava a cent. Una barreja d'emocions dins meu. Excitació, morbo, curiositat per saber què feia, certa enveja per no ser-hi allà. I imaginar el que estaria passant sabent que ella ho gaudia plenament..

La vibració del telèfon en entrar un nou missatge seu em va fer obrir els ulls. "Mmmm... Feina feta. Mamada i empotrada ràpida entre els arbres. No he deixat escapar ni una gota de la seva llet.. Vols saber més detalls? Doncs vine cap a l'hotel. Vaig tirant. Estic xopa i vull més. No tardis. Et desitjo"

Buff! Quina cremor!

"Espera'm ben nua i estirada damunt del llit. Amb el Plugg clavat al cul. Ara vinc. Jo també et desitjo"

Vaig recollir les coses i vaig emprendre el camí. Poc abans d'arribar al bosquet on havien anat ells, em vaig creuar amb una persona. Si era ell, el noi. Els dos ens vem creuar la mirada darrere les nostres ulleres de sol. Però cap dels dos ens vem immutar i cadascú va seguir el seu camí.

En arribar a l'habitació, allà estava ella, ben nua i amb el seu cul en pompa esperant. No vaig tardar ni cinc segons en treurem la roba i acostar-me a ella per clavar-li dues bones bufetades al cul.

Continuarà...

[translucent-serendipity]

Anton Sala-Cornadó, Tírvia

[cat]

Un verd suau

i un sol lluent.

I pedra i vent

i ocells i pau.

Res nou, tot molt antic

malgrat les cases noves de la guerra.

Sóc al millor racó que té la terra.

I em faig de tots, amic.

/ [esp]

Un verde suave

y un sol brillante.

Y piedra y viento

y pájaros y paz.

Nada nuevo, todo muy antiguo

a pesar de las casas nuevas de la guerra.

Estoy en mejor rincón que tiene la tierra.

Y me hago de todos, amigo.