#La ràbia

[ilovetextingandscones]

Que en la montaña no hay guerra, que las guerras se terminan pero las montañas nunca se terminan, que la montaña es más vieja que la guerra y más sabia que la guerra, que si estás muerto ya no pueden matarte otra vez.

Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla

[negreabsolut]

En Guts amb la seva armadura de berserker, i la Bèstia de la foscor. Per Ari Ibarra [font].

[guillemelgat]

Han afegit més diccionaris a la versió en línia de l'Alcover-Moll! Alguns són dels principis del segle XIX, i inclouen formes no-normalitzades i traduccions al llatí i castellà—a més de representar una mica la diversitat de la llengua catalana (hi ha diccionaris del mallorquí i del valencià). A més a més s'accedeixen amb una cerca avançada que permet introduir-hi frases senceres, així que té pinta de ser una eina realment útil, sigui per filòlegs, historiadors, estudiants de la llengua, o qualsevol persona que vol saber més sobre el català que no apareix al DLC.

[tornoaserjo]

Vibrant de la ràbia

[sextavas]

Amor i Por: Un Duet Perillós?

Cuida el teu cor.

L'amor porta a la por.

La por és el camí

cap al Costat Fosc.

La por porta a la ràbia,

la ràbia porta a l'odi,

l'odi al sofriment.

Un cor valent, no tremola ni es retreu, Reconéix el por, i amb saviesa el supera. L'amor autèntic, ens omple de força, Ens guia en la foscor, i ens fa més feliços.

[elblogdeamaiamartorell]

XARXES SOCIALS

La ira i la ràbia són sentiments negatius ( de cara a altres persones, situacions de la vida quotidiana, decisions futures... ) que les podem torbar tots els dies. A part d'aquests sentiments que els trobem dia a dia també trobem les xarxes socials. Aquestes són aplicacions d´entreteniment, d´informació, de publicitat... però també les podem gastar per a fer enfadar a algú, per a burlar-nos d'algú que ens ha fet algo roin i ficar mentires d´ell o ella. 

Quan algú ha tingut un conflicte amb algú mol recentment i molt greu el que vol és bengar-se del que li ha fet ell o ella, ja que en eixe moment té molta ira o ràbia, a aleshores recurreix a publicar a internet coses falses d´eixa persona per a que la gent vega lo roin/roina que és. Per lo tant açó es diu: “ GUERRA DIGITAL“. 

UNA “ GUERRA HÍBRIDA “ és una teoria d´estratègia militar en la que s´utilitza tot tipus de medis i procediments. Per exemple una Guerra híbrida, que desgraciadament tenim actualment i de fa ja bastant temps és la de Ucraïna, aquesta guerra és híbrida perquè gasten tot tipo de mitjans per tal de protegir-se dels russos. 

Una morraleja que han tret de les xarxes socials és: quan es tracta de difondre informació, la ira és més potent que altres emociones. A questa morraleja el que vol dir és que a l´hora de difondre algo per les xarxes socials l´impuls de ficar algo roin sempre anirà abans que alguna altra emoció. 

Aquesta informació la he buscat a

En la següent imatge podem observar com un home esta davant del ordinador amb molta ràbia cridant, perquè segurament haurà trobat alguna cosa per les xarxes socials d´ell que no li ha agradat o que no és veritat sobre ell. 

[kleo121212]

Monetitzar la ràbia

La ira, històricament vista com una emoció negativa, ha sigut canalitzada per la societat com un mecanisme de defensa davant injustícies i frustracions. Un estudi destaca que la ira està fortament relacionada amb l'activisme, especialment en temes com l'acció climàtica.

L'economia i les emocions tenen una relació estreta, segons el Premi Nobel d'Economia Richard Taler. Les empreses aprofiten això, utilitzant les emocions com a matèria primera per a oferir servicis. La ràbia, en particular, pot ser monetitzada, com es va evidenciar amb el sorgiment de les "rage *rooms" després de la crisi financera de 2008 a Tòquio.

La *destructoterapia, basada en la idea de la catarsi de la ira, proposa que alliberar la frustració de manera segura pot tindre beneficis positius. A més de ser un motor per a l'activisme, la ràbia també pot impulsar l'energia en l'esport i fomentar la creativitat, segons diversos estudis.

Este fenomen s'observa no sols en empreses d'entreteniment, com les "*rage *rooms", sinó també en xarxes socials com Twitter, on l'emoció es monetitza per a impulsar el negoci. La gestió efectiva de les emocions no sols té implicacions terapèutiques, sinó que també pot influir en la direcció dels negocis i la societat en general. En resum, la complexitat de les emocions oferix oportunitats per a la seua canalització positiva en diverses àrees de la vida.

L'aparició de llocs destinats a alliberar la ira, com les "habitacions de la ràbia" i la "destructoterapia", revela una cerca col·lectiva d'expressió emocional controlada. Estos espais proporcionen un mitjà segur i, a vegades, lúdic, per a alliberar la frustració acumulada, obrint passe a una gestió més constructiva de la ira.

En el nucli d'esta reflexió residix la importància de la gestió adequada de la ira. L'evidència del seu potencial positiu en la creativitat, el rendiment esportiu i la resolució de problemes desafia la visió convencional de la ira com una força exclusivament destructiva. Més aviat, se suggerix que, quan es maneja de manera conscient, la ira pot convertir-se en un catalitzador valuós per a diversos aspectes de la vida humana.

[useless-catalanfacts]

I'll go back to a song from 2013 but it's worth it. This is a rap song by the Catalan band At Versaris ft. the American MC Invincible and DJ Waajeed. The song is mostly in Catalan with a last part in English.

The song is titled "No fear" because the rapper talks about fighting back against fear, which is the feeling the used to keep people in place in the capitalist system.

I translated the part in Catalan, but in the original language it's better because the lyrics are very well written to create sound repetitions. Anyway, here's the original lyrics (in red) and translation of the part that was in Catalan (in black), and the part of the song in English I leave it as it is (in purple).

[Chorus:]

[Cap por, cara a cara, tots junts, colze a colze, apreta els punys.

Cap por mira'm als ulls, apunta al cor, un altre juny.

No fear, face to face, all together, side by side, close your fists tight.

No fear, look me in the eyes, aim for the heart, another June [June means a time to fight because of a historical reference in Catalonia's anthem].

No fear: never a phobia ever controlling ya, build a utopia

No fear: when you're courageous the feeling's contagious I'm willing to wage it.

Cap por, avui la claca clar que no s'aplaca. Ataca.

No té cap por, chapeau l'actitud de capo

No fear, today of course the chatter isn't abated. It attacks.

It has no fear, bravo to their mafia boss attitude

No fear: ain't nothing stoppin' this, love is the opposite

We got no fear: world is ours, building power, say it louder]

Calla, domina la por.

Doctrina, morfina, les mans sobre el capó.

Una fina cortina de fum, estímul, resposta, rutina, consum,

governa la fòbia, l'escòria, la pasta i la làbia.

Obre la gàbia, fuck religió, crida cap por i autoorganitza la ràbia.

Quiet, control your fear.

Doctrine, morphine, your hands on the hood [of the car].

A thin layer of smoke, encouragement, response, routine, consumption,

the phobia, the scum, the cash and the glibness is what governs.

Open the cage, fuck religion, shout "no fear" and self-organize the rage.

Controlo el tempo, més viu que mai,

jo estic atent, tu al ciberespai.

Jo rebento i tu caçant el hype,

assaltem els bancs com Bonie & Clyde de la mà.

Ara tenim un pla, volem un plat a taula i un tros de pa.

Prou, no demanem si us plau, som el monstre si la nit cau.

I control the tempo, more alive than ever,

I'm paying attention, you're in the cyberspace.

I blow up and you hunting the hype,

let's rob the banks like Bonie & Clyde holding hands.

Now we have a plan, we want a dish on our table and a load of bread.

Enough, we're not asking "please", we're the monster if the night falls.

Cap por, saps, no? Hem assumit el risc,

no guardem el crit a la boca, hem creuat el límit, idiota.

Sóc prop del precipici intentant no perdre el cap,

com Grandmasterflash i Furious 5, com al principi.

No fear, you know, don't you? We've accepted the risk,

we don't keep the shout in our mouth, we've crossed the limit, idiot.

I'm near the cliff trying not to loose my head,

like Grandmasterflash and Furious 5, like at the beginning.

Malson, Barna en flames, columnes de fum,

ningú no dorm quan cau la nit Diagonal amunt,

és l'u per cent contra el sentiment de tot el conjunt,

una altra esquela i La Vanguardia plora els seus difunts.

Nightmare, Barcelona in flames, smoke columns,

nobody sleeps when the night falls from the Diagonal above [note: the rich neighbourhoods of Barcelona are above the Diagonal avenue]

It's the 1% against the feeling of the whole rest,

another obituary and La Vanguardia cries their deaths. [note: La Vanguardia is a centre-right newspaper]

[Repeat chorus]

La por d'una xavala que s'amaga entre la gent quan sent

un mirada de babosa prepotència.

La por a que s'acabi l'idil·li amb foli i el boli que neix a la infància.

El pànic a la repressió que cala a cada militant

et va minant perquè és quinta essència

de l'estratègia capitalista per excel·lència

The fear of a girl who hides among people when she feels a glance of creepy arrogance.

The fear of the end of the idyll of paper sheet and pen that's born in childhood.

The panic of repression that seeps through every activist

and slowly undermines you 'cause it's the quintessence

of the capitalist strategy par excellence.

La por a la mala imatge, t'esquitxa el rumor?

Mostrar el dit del cor i fer el cor fort,

riu-te del mort i el que el vetlla.

Viuen vides de tedi, tu al podi i ells són morralla.

I no falla: quan calla el pobre el ric no trontolla.

Ens podreu xapar a la trena, però tenim cinc mil homes de palla

The fear of looking bad, does the rumour taint you?

Giving the middle finger and being courageous [literally: giving the heart finger and making the heart strong],

laugh at the dead one and at the one who keeps the vigil.

They live tedious lives, you in the podium and they're rabble

And it doesn't fail: when the poor man is silent, the rich man doesn't tremble.

You might be able to lock us up, but we have 5000 frontmen.

Que el què et pot tombar no és tenir por sinó mostrar-la a un poli.

Jo me la guardo per mi.

Que la cel·la és petita però el somni és immens:

Tombar el capital, per fi.

Teniu fotos dels tatoos, empremptes i el meu adn.

Teniu el TN.

Però jo una germana de mil cares de nom "subalterna" que em guarda l'esquena.

Having fear isn't what can knock you down, it's showing it to a cop.

I keep mine for me.

'Cause the cell is small but the dream is huge:

finally knocking down the capital.

You have photos of the tattoos, fingerprints and my DNA,

you have the TV news

but I have a sister with 1000 faces called "working class" that keeps my back.

A cada burgeset: la por com xarop.

Que solidaritat és set de tot i viure amb poc.

Ric, sents el tic-tac?

La tropa de xusma que et posa en escac.

Ni caritat, ni 0,7, ni paritat.

La massa el què vol és pitet.

Babejant de veure de un banquer entre el poble i la paret com va reculant

amb cap por.

To every little bourgeois: fear as a syrup.

'Cause solidarity is being thirsty for all and living with little.

Rich man, can you hear the tick-tock?

The riffraff troop that puts you in checkmate.

No charity, nor 0.7, nor parity.

What the masses want is a bib

they're drooling seeing a banker between the people and the wall,

how he walks back.

With no fear.

[Repeat chorus]

No fear:

whether you board a flight although you scared of heights

or a kid getting bullied when you go to school but you train up and

you go prepared to fight

you got no fear

now the bully chills to a lower Fahrenheit and they freeze, or they

try to be your friend and appease, then the plane lands in a place

with a warm breeze

No fear

that's what I tell em- only way to deal with an unfree world is to be

so free, your existence is rebellion

and I'm so clear

that fear debilitates and it could seal your fate when they manipulate

but my amygdula's irregular transform the molecular, fear it ain't protecting ya

No fear-

immigrants internationally

no papers so they try to deport ya

but fuck their borders

you gonna still raise your family

we got no fear-

cuz you're queer or trans and they hate you with judgement

be who you are and love who you love and still hold hands and date you in public

We got no fear-

from foreclosing and eviction

if you can't pay the loan gotta reclaim your home

cuz we chose to be brave not frozen as victims

we got no fear-

it's not when fear is absent

it's when you absolutely passionate bout the life that's past it

battle trance shit.

[apocalypseghost]

Per què l'animació actual de One Piece és tant extremadament dolenta??? Posar més frames i detalls que al manga no hi eren no fa que la teva animació sigui màgicament millor. De fet, fa el contrari.

La merda aquesta del sukuga és el pitjor que li ha pogut passar a la sèrie. Està molt bé tècnicament i tot el que vulguis, però això no és One Piece. Ni les aures, ni tampoc els efectes trets tal qual de Bola fe Drac.

Definitivament NO han fet justicia al Gear 5. Péssim és quedar-se curt. Com llegeixes el manga i et quedes amb que la part important a animat són els moviments a l'atzar del Ruffy i no la resta? La gràcia eren les expresions molt exagerades i l'estil anys 20s. Quan més hi penso, més ràbia em fa.

On són les animacions estil anys 20-30s? On són els fotogrames on tant el Ruffy com el Kaido fan expresions ultra exagerades? Ah, espera, aquests hi són però si parpalleges te'ls perds. Igual que els moments en que en ruffy fot coses per moure la trama i no només moure's a l'atzar perque vegis la feinada que ha fet l'equip. Mig segpn i dona gràcies. Això si, moments amb en Ruffy saltant i movent-se sense motiu tots els que vulguis. Moments amb animació molt detallada que no aporta absolutament res també tots els que vulguis, clar.

Han fet molta feina amb l'animació però s'han equivocat moltissim de prioritats. És irreal com s'han equivocat. Bé no, volien fer això exactament. És la merda que porten fent des de fa temps. A Red ja era terrible però ho podia excusaramb que era una pel·lícula. Aquí no.

Mira, tan de bo m'hagués quedat només amb el manga. Quina decepció més bèstia.

[lesfoteses]

Els runners

18 de febrer del 2023

He anat a buscar el dorsal per la mitja marató de Barcelona que té lloc demà al matí, diumenge. No és ni la primera mitja ni la primera cursa que faig, per la qual cosa ja ho havia vist abans, però sempre que vaig a buscar el dorsal no em puc estar de sorprendre’m quan veig que hi ha penya que ja va disfressada de runner per anar només a recollir el puto número en un foli que s’enganxaran amb imperdibles i la bossa cutre del corredor. ¿Per què nassos aneu disfressats ja amb les Nike Pegasus que es nota que no fa ni un mes que teniu, la rebequeta Domyos penjada de la cintura per les mànigues, els leggins i la samarreta transpirable del Decathlon? Per què aneu vestits com si la cursa hagués de començar en un parell d’hores? És que penseu dormir amb la roba ja posada per demà sortir disparats? Posats a dir tonteries, em semblaria el més intel·ligent i una justificació aparentment coherent, això d’anar vestit de runner el dia abans d’una cursa.

Això d’anar vestit així per cridar l’atenció i que els de l’entorn pensem “ah mira, aquest deu fer temps que es prepara” no deixa de ser com una indumentària per demostrar algo. Necessiten demostrar que ja van néixer preparats, que si d’ells depèn, escolta, posa una meta i una escopeta de fogueo i carda un tret a l’aire i dona la sortida, que els runners que ja van vestits de runners correran. Per coses així, em cauen malament els runners. No tots són així, per sort. Per sort hi ha gent normal, o almenys, gent que vesteix normal i va a recollir el dorsal i després tornarà a casa, es posarà el pijama, soparà, potser una dutxeta ràpida abans d’anar a dormir, i demà esmorzarà i es VESTIRÀ per anar a córrer.

Una altra cosa que no suporto dels runners són els que van a recollir el dorsal disfressats i JA FAN PUDOR DE SUAT. O que el dia de la cursa, esperant per començar a córrer, ja fan la peste que faran quan acabin. Com pot ser? Els segons deuen ser els que el dia abans van anar disfressats de runner i efectivament han dormit amb la roba ja posada, hòstia de Deu. I els que avui ja fan pudor no ho sé, però fill meu, renta a 40° la roba d’esport, que ja ets grandet per saber fer rentadores.

Jo no em considero runner, però reconec que corro a vegades curses d’aquestes. Però no em sento runner, no caço amb cap mentalitat de runner, tinc un Garmin que només em poso quan surto a córrer, detall que per mi és important a l’hora de classificar un runner. El runner porta el Garmin posat fins i tot quan dorm, per què? Per demà veure les pulsacions mentre dorm. Té algun interès? Per mi, cap ni un. Si se’t para el cor, demà tampoc ho podràs veure registrat a l’app perquè estaràs mort. Així que què t’importa saber si dissabte t’ha bategat més ràpid el cor que divendres anterior? És més: realment els runners s’ho miren? Fijo que no, que ho tenen per tenir registrat i si un dia d’aquí 7 anys hi pensen, o ara per exemple llegint les foteses hi pensen, potser ho consultaran. I? Res. Absolutament res, seguiran la seva vida normal i portant el Garmin. A mi l’únic que m’emprenya és quan la meva parella és aquest perfil de persona, el Marc dorm amb el cony de rellotge al canell esquerra, la banda que dona a mi. Per la qual cosa, tinc el puto rellotge allà donant-me la turra. Si anés al terapeuta segurament diria que “tot ve d’aquí”, que la meva ràbia contra els runners ve del Garmin del Marc que dorm amb nosaltres al llit. Me la suda. Continuo condemnant els qui van disfressats de runner per anar a recollir el dorsal. N’he fet un tuit, i d’aquesta manera em dono per satisfeta avui.

[salvarelsmots]

"Moltes de nosaltres érem les filles no planificades de dones creatives i amb talent que havien vist com els canviaven la vida uns embarassos no buscats ni desitjats; havíem estat testimoni de la seva amargor, la seva ràbia, la seva decepció pel que els havia tocat en la vida. I teníem clar que no hi podia haver un alliberament sexual genuí per a les dones i els homes sense mètodes anticonceptius millors i més segurs, ni sense el dret a un avortament segur i legal".

bell hooks a "Els nostres cossos, nosaltres. Els drets reproductius".

[ferrancapo]

Al meu carrer hi ha 4 veïns que no paren de deixar les bosses d'escombraries a terra, ho deixen tot fet una merda, he penjat cartells demanant que no es faci, els arranquen amb ràbia. No era la Colau, éreu els veïns. Barcelona fa pudor, el centre és un desastre de brutícia i pixats. Però també ningú pensa que la producció de plàstics a escala mundial està descontrolada, és inviable el seu reciclatge, per això tenim carrers petats de merda. Per això les escombraries i els containers mai donen l'abast. Per això els productors d'envasos seuen al consell d'administració d'Ecoembes.

[esdevenircami]

Aquests últims dies m'està costant escriure't. Encaixar la teva roba està sent massa dur. M'estic trobant amb tanta ràbia continguda. Amb tant de dolor. Tanta desesperació. I tanta necessitat de plorar-te desesperadament. Nervis, neguit, mal de panxa.

Ja no sé ni què em passa. Estic al límit. I em sorprenc a mi mateixa mantenint-me dempeus. Em fa pànic tornar-me boja. Arribar al col.lapse final i que ja no pugui tornar enrere.

[timriva-blog]

Pierre Lemaitre, glòria i cendra

Pierre Lemaitre presenta ‘El silenci i la ràbia’ (Bromera), segona part de la tetralogia ‘Els anys gloriosos’, una sèrie de novel·les ambientada a la postguerra francesa del segle XX. Pierre Lemaitre Escrit per Pol Torres L’any 2013, Pierre Lemaitre (París, 1951) va guanyar el Premi Goncourt, el guardó més prestigiós de les lletres franceses, per la novel·la Ens veurem allà dalt (Bromera, 2014).…

[negreabsolut]

La ràbia que ix durant la transformació.

[jaumesclub]

⏰#UnHome10 #540 🎙️ Benvinguts i benvingudes al millor espectacle d'entreteniment i actualitat en català! 🤩 Ja teniu aquí un nou episodi del podcast diari "Un Home 10," que ara arriba a YouTube després d'encantar als nostres seguidors a Twitch. 📺 Com ja sabeu, el carismàtic Jau Fibla és el conductor d'aquest espectacle,el sex symbol incontestable de les ones cibernètiques. 😎🎤 🤣 Prepàreu-vos per una dosi diària de rialles, notícies sorprenents i ironia fina! Avui celebrem el Dia de les Notícies, el Dia Marítim Mundial, el Dia contra la Ràbia i el Dia pel Dret a l'Accés Universal a la Informació i l'Accés a l'Avortament Legal i Segur. Una barreja explosiva d'efemèrides que no et pots perdre! 🌊🗞️ A més, celebrem els aniversaris d'estrelles com Naomi Watts i David Verdaguer. 🎂 I a les notícies, resulta que en Víctor de @NostalgiaPop ens informa que ja no queden entrades per al Sitges Festival 🎬😱, i per si fos poc, la monotonía diària està colpejant fortament 🤪, el veganisme està passamt de moda 🌱, i us expliquem com hem demanat ajut a twitter i la gent ha respòs.😂 No us perdeu aquest episodi carregat d'humor i actualitat. Subscriviu-vos al canal, deixeu els vostres comentaris... i que comenci l'espectacle! 🎈😂🎤