#Grup elBarri

[tastatast]

Bodega 1900

Feia temps que no anavèm a la Bodega 1900 i ens hem tornat a trobar aquesta proposta informal de reinvenció d’un celler popular enfocat a un públic que no freqüenta ni cellers típics ni tavernes.

L’oferta de menjar, bastant més àmplia i més cuinada que al principi, és a base d’un repertori de platets per a picar i compartir. Ens va agradar especialment la petita “ensaladilla de bou de mar amb salsa romesco i alvocat”, els pebrots del piquillo que acompanyaven el “bocado de la reina” i les “zamburiñas amb tartín de pernil”, sobretot per la textura de les zamburiñas marinades, llàstima que el greix del pernil n’emmascarés el gust amb el seu toc ranci. Les altres propostes no van desentonar però tampoc van despuntar ni tampoc es va notar la mà d’un gran cuiner.

El tema de les begudes segueix sent el petit drama del grup, lligat sempre a Estrella Damm i sense donar visibilitat a vins millors.

La percepció general és que es tracta d’una proposta postissa que no ha sabut transmetre el punt d’autenticitat i d’improvisació que tenen aquest tipus de locals. Tot està ideat i manca l’esperit que aporta la clientela habitual.

A més, la posada en escena, que en un principi brillava, cada vegada s’assembla més a aquestes propostes impersonals de tapes que omplen el centre de Barcelona.

Veure més fotos de la Bodega 1900

[tastatast]

Bodega 1900

Feia temps que no anavèm a la Bodega 1900 i ens hem tornat a trobar aquesta proposta informal de reinvenció d’un celler popular enfocat a un públic que no freqüenta ni cellers típics ni tavernes.

L’oferta de menjar, bastant més àmplia i més cuinada que al principi, és a base d’un repertori de platets per a picar i compartir. Ens va agradar especialment la petita “ensaladilla de bou de mar amb salsa romesco i alvocat”, els pebrots del piquillo que acompanyaven el “bocado de la reina” i les “zamburiñas amb tartín de pernil”, sobretot per la textura de les zamburiñas marinades, llàstima que el greix del pernil n’emmascarés el gust amb el seu toc ranci. Les altres propostes no van desentonar però tampoc van despuntar ni tampoc es va notar la mà d’un gran cuiner.

El tema de les begudes segueix sent el petit drama del grup, lligat sempre a Estrella Damm i sense donar visibilitat a vins millors.

La percepció general és que es tracta d’una proposta postissa que no ha sabut transmetre el punt d’autenticitat i d’improvisació que tenen aquest tipus de locals. Tot està ideat i manca l’esperit que aporta la clientela habitual.

A més, la posada en escena, que en un principi brillava, cada vegada s’assembla més a aquestes propostes impersonals de tapes que omplen el centre de Barcelona.

Tornar a veure les fotos de la Bodega 1900

[tastatast]

Enigma

Sense cap mena de dubte, l’Albert Adrià és un dels personatges de la gastronomia catalana que sap llegir millor les tendències i, fins i tot, crear-les. I, després de molts anys i unes quantes obertures, sembla haver trobat el seu punt àlgid, qualitativament parlant.

L’Enigma destaca per l’auster interiorisme, que pot arribar a semblar fred i distant; pel tret diferenciador en quant a concepte de restaurant, és el comensal qui es desplaça fins als fogons i fins a les diferents barres temàtiques, no el plat; també destaca per una vaixella i coberteria pròpies; i, finalment, per la seva cuina, que segueix tant la tendència de la cuina de producte (veus el roger, el caviar, l’espardenya, el colomí, la carxofa… ells et parlen sobre aquest producte, t’informen d’on ve, de quina part en fan el plat… i una vegada tens aquest producte al plat, el segueixes reconeixent) com la tendència de la cuina d’avantguarda (visual, tècnica i neta). Es tracta d’un menú únic servit en més de 40 tastos.

L’Enigma és un restaurant que s’hagués pogut quedar en un simple joc, en pur entreteniment, en un “anar de barra en barra”, en una endevinalla constant. Però aporta una línia pròpia, nova i convincent, amb la qualitat que se li pressuposa al segell Adrià.

Això sí, has d’estar predisposat a jugar-hi i, si hi vas amb la ment tancada, provablement no el disfrutaràs.

Veure més fotos de l’Enigma

[tastatast]

Enigma

Sense cap mena de dubte, l’Albert Adrià és un dels personatges de la gastronomia catalana que sap llegir millor les tendències i, fins i tot, crear-les. I, després de molts anys i unes quantes obertures, sembla haver trobat el seu punt àlgid, qualitativament parlant.

L’Enigma destaca per l’auster interiorisme, que pot arribar a semblar fred i distant; pel tret diferenciador en quant a concepte de restaurant, és el comensal qui es desplaça fins als fogons i fins a les diferents barres temàtiques, no el plat; també destaca per una vaixella i coberteria pròpies; i, finalment, per la seva cuina, que segueix tant la tendència de la cuina de producte (veus el roger, el caviar, l’espardenya, el colomí, la carxofa… ells et parlen sobre aquest producte, t’informen d’on ve, de quina part en fan el plat… i una vegada tens aquest producte al plat, el segueixes reconeixent) com la tendència de la cuina d’avantguarda (visual, tècnica i neta). Es tracta d’un menú únic servit en més de 40 tastos.

L’Enigma és un restaurant que s’hagués pogut quedar en un simple joc, en pur entreteniment, en un “anar de barra en barra”, en una endevinalla constant. Però aporta una línia pròpia, nova i convincent, amb la qualitat que se li pressuposa al segell Adrià.

Això sí, has d’estar predisposat a jugar-hi i, si hi vas amb la ment tancada, provablement no el disfrutaràs.

Veure més fotos de l’Enigma

[tastatast]

Enigma

Sense cap mena de dubte, l’Albert Adrià és un dels personatges de la gastronomia catalana que sap llegir millor les tendències i, fins i tot, crear-les. I, després de molts anys i unes quantes obertures, sembla haver trobat el seu punt àlgid, qualitativament parlant.

L’Enigma destaca per l’auster interiorisme, que pot arribar a semblar fred i distant; pel tret diferenciador en quant a concepte de restaurant, és el comensal qui es desplaça fins als fogons i fins a les diferents barres temàtiques, no el plat; també destaca per una vaixella i coberteria pròpies; i, finalment, per la seva cuina, que segueix tant la tendència de la cuina de producte (veus el roger, el caviar, l’espardenya, el colomí, la carxofa… ells et parlen sobre aquest producte, t’informen d’on ve, de quina part en fan el plat… i una vegada tens aquest producte al plat, el segueixes reconeixent) com la tendència de la cuina d’avantguarda (visual, tècnica i neta). Es tracta d’un menú únic servit en més de 40 tastos.

L’Enigma és un restaurant que s’hagués pogut quedar en un simple joc, en pur entreteniment, en un “anar de barra en barra”, en una endevinalla constant. Però aporta una línia pròpia, nova i convincent, amb la qualitat que se li pressuposa al segell Adrià.

Això sí, has d’estar predisposat a jugar-hi i, si hi vas amb la ment tancada, provablement no el disfrutaràs.

Tornar a veure les fotos de l’Enigma