#Errenteria

[postcard-from-the-past]

Olibet biscuit factory in Errenteria, Gipuzkoa, Basque Country region of northern Spain

Spanish vintage postcard, mailed in 1927 to Le Vésinet, France

[ionmarkelargazkiak]

[beautiful-basque-country]

Drugs as part of Spain's dirty war against Euskadi

In 1982, the proliferation of syringes on the streets, young people wandering around with withdrawal symptoms, and small-scale robberies in stores or homes were evidencing a problem that would leave a trail of deaths in that decade that was impossible to calculate anymore. Heroin was going to mark an entire generation at a very politically turbulent time.

Citizens' perception of the impending catastrophe would become official in some way with the Basque Government's Plan against Drug Dependence was introduced on February 9, 1982. It included some figures for the first time: there were already between 6,000 and 10,000 heroin addicts aged 14-25 in Araba, Bizkaia and Gipuzkoa. Something else was pointed out: "Police action in this matter has been weak" and "public authorities have neglected it." The plan warned especially about Gipuzkoa, where drugs flowed with absolute freedom, to the point of being the place in the Spanish State where the most heroin was consumed after Barcelona.

Man doing heroine on the street in Bizkaia.

Why Gipuzkoa? To the purely geographical elements (possibility of entering by sea, proximity of the border to another state) were obviously added the political ones: it was the region in which there was the most political agitation - which the youth was most involved in - and in which ETA had the most strength. It was also the epicenter of police action against the insurgents, with the Intxaurrondo Guardia Civil barracks as the main reference.

Heroin coincidentally punished the areas very close to Intxaurrondo: the neighborhoods of Altza and Herrera, Pasaia, Errenteria, Hernani… But also Arrasate, Elgoibar, Bermeo or the capitals: Iruñea, Gasteiz, and Bilbo (some estimates put the death toll at 400 in Otxarkoaga [a neighborhood of Bilbo] alone).

People protesting before the Intxaurrondo barracks.

The widespread conviction that it was actually the police using drugs to politically demobilize Basque youth increased with two relevant press reports: after the seizure of large consignments of cocaine in Irun and hashish in Hondarribia, it turned out that a large part of the shipments had "disappeared" and/or returned to the market. The second one, the publishing of a report where the chief prosecutor of the Court of Gipuzkoa pointed to connections between the Spanish Security Forces and the spread of heroin in the Basque Country.

Report that was never seen again after being transferred to Madrid.

The issue today still constitutes a file to be opened. It has not been possible to put the exact dimension of the human drama that entailed and we have no actual number of deaths. The effects were not just deaths and illnesses, in a Russian roulette game that would worsen with the almost parallel emergence of AIDS. They also caused an economic drain on many families. The situation also left its mark on the artistic world in many of the songs of the so-called Basque Radical Rock, also shaken by the scourge.

Drug addiction was also associated to the increase in unemployment among youth, completing a picture of punishment and an eventual -and much wanted - political demobilization.

[x]

[soulsbetrayed]

Marin's backstory is horrible due to her link to my Dead Apostle OC.

For all it's worth she wants to destroy anything related to Ambrose including herself. She genuinely despises them for the pain and suffering they've inflicted upon innocents and what had happened to her. She knows for as long as she's alive as a Carrier to the blood pathogen foisted upon her she is a danger to herself and others. She cannot die by conventional means due to one of her gifts being an extreme healing factor rendering her immortal. Even having a limb torn off is but an annoyance since she can easily subsume the missing body part and regenerate it from the bloody stump left behind

At the moment she found her place among the members of the Holy Church as an Executor after living a miserable life for more than fifty years killing the remnants of Ambrose's experiments found around the settlements within her home of Errenteria a town found in the province of Gipuzkoa. Her faith and dedication to her frankly self destructive mission is the only thing keeping her grounded for the time being

As much as she hates herself Marin is proud of the achievements she has, she made something she deemed abhorrent her own and carved out her own fate. The only thing she needs is a push to make her realize life is worth living

"I am Marin Castellanos! Those who know me know me as the Iron Rose of Errenteria now then are you friend or foe?"

[decomedula]

Sihara Nuño Brilla en la 57ª Feria del Libro de Valladolid

Sihara Nuño Brilla en la 57ª Feria del Libro de Valladolid En un evento memorable, la poeta mexicana Sihara Nuño, residente en Errenteria (Guipúzcoa), destacó en la 57ª Feria del Libro de Valladolid. Presentando su poemario bilingüe “Ilargi” (Luna en vasco), Nuño fusiona ciencia y poesía a través del aforismo. Este género le permite sintetizar pensamientos críticos y explorar conceptos…

[asuncasasolaipuinak]

VIII. edizioko ipuin irabazleak / Relatos ganadores de la VIIIª edición

🖋️ Helduen kategoria euskaraz / Categoría de adultos en euskera: 

JOSERRA LOPEZ ROZAS (Hendaia, Euskal Herria).

🖋️ Helduen kategoria gazteleraz / Categoría de adultos en castellano: 

ISABEL PEREZ GONZALEZ (Madril, Espainia).

🖋️ Gazteen kategoria euskaraz / Categoría joven en euskera: 

JULENE BERNAL IRASTORZA (Errenteria, Euskal Herria).

🖋️ Gazteen kategoria gazteleraz / Categoría joven en castellano:

KENDY GLEISY BENITO VIDALON (Lima, Peru).

[panorama98]

#historiasdes_veladas_de_mi_dia_a_dia Mi aportación a #lasbicisdelosjueves Yo también fui a la E.G.B. (Los años pasan 😜😜... Los clásicos perduran). (en Errenteria, Gipuzkoa) https://www.instagram.com/p/CpRh-1Toi6u/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[touringcook]

Spain (Part 4 - February 2022) Las Orres de Cotillas to La Palma del Candade

This is the fourth in a series of posts about our travels around Spain. The first three covered Errenteria to Cabo de Palos. With Blue skies, misty mornings, hard frosts, high mountains, blossoms, orange groves, hidden gems, warm sunny days, and stunning places. Next up we travelled from Las Orres de Cotillas to La Palma del Candade including a day in Gibraltar. Windmills, “Desert Island”…

[lainsulanomada]

Errenteria . 3 / 10 / 22

[cristianecoach]

Restaurantes para conhecer os TOPs chefs do mundo 👨🏻‍🍳

Quatro brasileiros estão no ranking dos 100 melhores do mundo no The Best Chef Awards, uma das maiores premiações mundiais da gastronomia. 🇧🇷

Para os food lovers, confira abaixo os destinos onde ficam os restaurantes dos TOP 5 e dos brasileiros para colocar no roteiro da próxima viagem. 🌎

1º lugar – Dabiz Muñoz 🇪🇸

Comanda o DiverXO (@dabizdiverxo), em Madrid, com três estrelas Michelin e é conhecido pela gastronomia ultra criativa e vanguardista.

2º lugar - René Redzepi 🇩🇰

Comanda o Noma (@nomacph), em Copenhague, com duas estrelas Michelin e gastronomia marcada pelas três estações com produtos frescos e sazonais.

3º lugar - Joan Roca 🇪🇸

Comanda o El Celler de Can Roca (@cellercanroca), a uma hora de Barcelona, com três estrelas Michelin e duas versões de menus: reduzido e completo com cerca de 20 pratos.

4º lugar - Massimo Bottura 🇮🇹

Comanda o Osteria Francescana (@massimobottura), em Modena, com três estrelas Michelin e oferece uma reinterpretação moderna da tradicional culinária italiana.

5º lugar – Andoni Luis Aduriz 🇪🇸

Comanda o Mugaritz (@mugaritz), entre duas cidades bascas Errenteria e Astigarraga, com duas estrelas Michelin e menu degustação que varia de 20 a 30 pratos.

10º lugar – Alex Atala 🇧🇷

Comanda o D.O.M (@alexatala), em São Paulo, com duas estrelas Michelin e resgata os sabores mais autênticos da cozinha brasileira sob um olhar contemporâneo.

47º lugar - Alberto Landgraf 🇧🇷

Comanda o Oteque (@oteque_rj), no Rio de Janeiro, com uma estrela Michelin e menu que muda diariamente de acordo com os produtos mais frescos.

48º lugar - Manu Buffara 🇧🇷

Comanda o Manu (@manubuffara), em Curitiba, e detém o título de melhor chef mulher da América Latina em 2022 pelo prêmio Latin America’s 50 Best com sua cozinha criativa e voltada ao fortalecimento de produtores locais.

100º lugar – Helena Rizzo 🇧🇷

Comanda o Maní (@manimanioca), em São Paulo, com uma estrela Michelin e traz em seus pratos a culinária brasileira, autoral, orgânica e contemporânea.

#InterepViagens #Interep40anos #DicasInterep #TheBestChefAwards

[elarafritzenwalden]

Housing complex in Larzabal Auzoa Larzabal Auzoa - Errenteria, Gipuzkoa, Euskadi, Spain; 1960's

Emilio Chinarro Matas

see map

via "COAM Arquitectura" 127 (1969)

[ionmarkelargazkiak]

[beautiful-basque-country]

Also, I noticed a lot of pro-independence signs on the barriers next to the tracks of the Errenteria train station (notably one that said "This is not France. This is not Spain. This is [insert something I didn't understand because the train left before I could read it]", and some others of the same variety), which somewhat surprised me because I saw in total between Donostia and Z/DL *3* pro-independence signs (the others were probably taken down before I could see them), including one advocating for people to vote for a particular political party...

Just so that you know that the signs are definitely there and very visible!

Kaixo!

Yeah, what it usually happens is that graffitis and posters saying "This is not Spain, this is not France, this is EH" and the like are systematically removed from tourist areas and spots, ie. town centers. That's why you saw them in Errenteria.

Why? So tourists aren't bothered with politics during their holidays. For PNV, tourism and its income is more important than independentism.

[txita]

#Errenteria #Euskalherria (à Errenteria)

[tastatast]

Mugaritz

Des de fa anys, degut als mitjans de comunicació, les xarxes socials i la bibliografia, ja comencem a consumir un restaurant molt abans d’anar-hi. En aquest cas, el missatge que ha estat enviant l’Andoni Luis Aduriz feia que ens semblés un dels cuiners que estaven reflexionant i canviant durant el confinament. Totes les preguntes que es plantejava, les divagacions i els raonaments, exceptuant algunes provocacions gratuïtes, ens atreien fins al punt de tornar a organitzar un viatge per menjar al seu restaurant; un viatge que, degut al Covid, hem hagut d’endarrerir gairebé un any i mig. Per això, hi vam anar pensant que seria un trencament amb tot, hi vam anar amb unes expectatives i amb un discurs interioritzat que no vam percebre tant durant el menú. Això no vol dir que no gaudíssim de l’àpat; de fet, ha sigut la vegada més hedonística, més plaent, més amable, no hi va haver cap moment de patiment, ni en quant a textures ni en quant a temperatures.

També, després de totes les reflexions, les preguntes que s’ha plantejat sobre què mengem, com ho mengem i per què ho mengem i després de tot l’estudi interdisciplinari que ha fet, ens sorprèn que, per exemple, segueixi oferint un format tant estandaritzat de menú degustació o que el text que reciten els cambrers sigui tan impersonal, poc comunicatiu i sense explicar gaire les diferents tècniques que intervenen en el menú. Respecte al “text” que diu el personal de sala als comensals, i ja no és només a nivell d’aquest restaurant en concret, ens preguntem: els cambrers tenen diferents textos a l’hora de recitar les explicacions dels plats? Hi ha l’explicació tècnica i l’explicació narrativa? Personalment, preferim un relat més aviat tècnic que no pas una història buida i plena d’homenatges fets amb desgana i sense cap mena de sentiment amb habituals “queremos que jueguen un poquito”, “vamos a adivinar y luego lo comentamos”, fent veure que els hi importa la nostra opinió i saber si ens ha agradat o no. Això ja no és una crítica concreta al Mugaritz, sinó que és general, enlloc tornen per a comentar-ho.

Però centrem-nos en la cuina. Com és la cuina del Mugaritz? El més senzill seria dir que no es pot definir. Però tenim la sensació que no és que no es pugui, sinó que no som plenament conscients de la grandesa tècnica d’aquest restaurant. Als inicis, volia ser una expressió que reflectís la tradició culinària basca de manera actualitzada i donant-li la volta tot buscant un perfil diferenciable. Actualment, la podríem descriure amb adjectius més generalistes com: meditada, irònica, filosòfica, intel·lectual, contradictòria, emocional. És intransigent, no accepta normes establertes. Però, a la vegada, no és dogmàtica, és flexible; creant la norma de no agafar normes, estem generant una norma. Reclama atenció però després vanalitza aquesta complexitat constructiva i la fa propera al comensal. Hi ha un missatge per sota que has d’intentar entendre però si no l’entens, no passa res, pots disfrutar del plat igualment. En qualsevol cas, vol trascendir. L’hem definida?

Segurament, no. De vegades, és més fàcil definir-la explicant una sèrie d’anotacions fetes durant el dinar. Es tracta d’un menú únic que se’ns va fer curt. Pot semblar una opinió subjectiva però és que objectivament 23 elaboracions de la mida de mossegada són poques i més si ho comparem amb les 33 que s’estan oferint al Disfrutar, per exemple, que ara mateix el tenim present.

1. PRIMER BESO Natura

Començar l’àpat fent un morreig a una cara de ceràmica amb flors i gelatines. Un acte forçat que té certa estètica però que gustativament no vam saber apreciar. Devíem estar pendents de l’elecció del vi.

2. VIAJE De aquí y de allá

Tomàquet de caserío amb garum d’anxoves, mel i anís. Una combinació senzilla, ben resolta però de la que no en vam percebre l’excepcionalitat.

A continuació, una seqüència de 3 elaboracions que vol reflectir l’entorn rural d’Errenteria:

3. COMPOSICIÓN Melocotón y caviar

Un préssec acompanyat de caviar que osmotitzen amb aigua de mar per a crear una sensació marina. Defineixen els arbres fruiters vora l’entorn costaner.

4. SOTOBOSQUE Setas y arbustos

Un shiitake confitat amb mantega de ginebró.


5. TÉCNICA Esponja de leche

Una esponja de llet que representa les vaques mitjançant una gelatina de llet que, just abans de gelificar, se li incorpora aire per tal d’atrapar les bombolles en el moment exacte.

Una trilogia visual i amb narrativa però força obviable a nivell gustatiu.

6. CONTRAPESO Espuma melosa

Escuma de calamarset amb el seu propi caldo concentrat. Aquí sí, un plat trencador pel simple fet d’aconseguir una escuma melosa sense perdre l’essència d’un gran producte. Un plat de producte sense la presència del producte.

7. JUEGO Trompetas elásticas

A través d’una preparació amb una fibra vegetal anomenada psyllium, es proposa jugar amb la textura gomosa i elàstica que es complementa amb un ragú de bolets (ceps, trompetes de la mort i shiitake) i ametlla torrada. Un divertimento més atractiu pel fet de tocar el menjar amb els dits que pel gust que aporta.

En el següent duo s’intenta fer una revisió dels clàssics i les litúrgies: faves de cacau amb vi de missa i foie amb Sauternes.

8. LITERALIDAD Habas

Dues faves de cacau amb llavors de figa seca acompanyades amb un Vin Santo 1995 d’Estate Argyros (Santorini, Grècia). La gràcia és fer tocar el plat com si fos una campana i ressoni per tota la sala.

9. CLÁSICO Foie y Sauternes

Una galeta feta amb una mousse de foie i una mousse de les mares de Château d’Yquem. Una mossegada deliciosa que ha sigut prèviament liofilitzada, deshidratada i congelada.


A continuació, una seqüència de 3 elaboracions al voltant de la tripa de bacallà, és a dir, de la seva bufeta natatòria.

10. OBSTINACIÓN Tres tristes tripas

Tripa de bacallà cuita amb piparras i amb llavors de mostassa. Una espècie d’embotit fred, de textura gelatinosa i un punt picant pel bitxo però poc gustós.

11. OBSTINACIÓN Tres tristes tripas

Cotna de bacallà (feta amb tripa de bacallà deshidratada i posteriorment fregida) amb flor d’acàcia i llàgrima de llima. Un snack cruixent a mig menú.

12. OBSTINACIÓN Tres tristes tripas

Una croqueta de tripa de bacallà que ve a ser un conjunt de les dues elaboracions anteriors. A l’interior hi ha tripa de bacallà triturada. I l’embolcall és tripa de bacallà deshidratada i fregida (com la cotna anterior però tallada molt fina per fer-ne una mena de panko que tornen a deshidratar i fregir). Per sobre: pimentón.

Una seqüència amb molta explicació pel que acabes menjant, que no deixa de ser un embotit, una cotna i una croqueta. Són mossegades agradables però que no transmeten cap idea gaire transgressora; en tot cas, el fet de fer reflexionar sobre l’aprofitament complet del producte?

El següent duo és un homenatge als vins de Jerez en forma d’ou.

13. PUNTO Y PARTE Yema y clara

Com que s’utilitzava la clara per a clarificar els vins, tenien un excedent de rovells que servien als convents de la zona perquè les monges en fessin els tradicionals tocinillos del cielo. El Mugaritz serveix, per una banda, una merenga feta amb l’albúmina de la clara.

I, per altra banda, un flamet fet amb el rovell però salat. Dos interessants jocs de textures dels que ens costa veure’n l’homenatge al Jerez ja que podria ser extrapolable a moltes zones de producció que feien la mateixa pràctica. Això sí, per a recordar-ho, ho mariden amb una copa de De La Riva Fino Balbaína Alta.

14. PESCA Bonito y halófilas

Ventresca de bonítol confitada en oli d’oliva i halòfiles amb el caldo del propi bonítol, una reinterpretació d’una recepta antiga del Mugaritz que havien servit calenta. Un plat boníssim amb un bonítol de textura envejable, tendre i melós, amb un punt de salinitat molt agradable.

15. SABOR Quisquillas

Per una banda, una deliciosa cloïssa servida a sobre d’una roca que ha reposat 24 hores en aigua de mar; la idea és que xuclis la cloïssa directament de la roca i notis encara més salinitat. Només per l’excel·lent qualitat de la cloïssa ja és una delícia.

Per altra banda, un caldo tailandès amb quisquillas, bona combinació que potencia el gust del crustaci.

16. PRODUCTO Al cuadrado

L’exaltació del besuc. Un plat fet íntegrament amb besuc: un trosset del peix de la mida d’una mossegada cuit a baixa temperatura servit amb un pilpil fet amb les espines i rematat amb la seva pròpia fresa (huevas).

17. TRADICIÓN Cordero

La millor part del asado de cordero però sense servir el xai en sí. Un pebrot del Cristal confitat amb els sucs que desprèn el xai. Un mos saborós i amb molta tipicitat Mugaritz.

18. OXIMIRÓN Ostra y miel

Una extraordinària i carnosa ostra a sobre d’un panal de miel. Una combinació sorprenent, que estimula, provoca. Ens encanta la textura de la bresca; tot i que queda una cera residual a la boca, és poc dolça i s’integra de manera magnífica amb l’ostra. Un plat memorable per a recordar.

19. UTOPÍA Ternera roqueforti

Nigiri de vaca vella, un nigiri inoculat amb el xerigot del Roquefort i una làmina de vaca vella per sobre. Una altra mossegada memorable que quedarà enregistrada a la nostra memòria gustativa. Un nova dimensió a nivell de textures dels nigiris, i quina potència de sabor!

20. PREJUICIO Cómete la cabeza

Un plat servit a cegues per tal de fer pensar al comensal d’on vénen els motius pels que mengem o no certs productes. Són prejudicis culturals o realment ho hem tastat i no ens agrada? De seguida es descobreix que han servit cervell de vaca amb canyella, un plat que torna a destacar per la seva textura i la temperatura de servei. Exquisidament inoblidable.


21. DISONANCIA Lomo bajo cero

Llom de vedella sota zero, un tàrtar de vedella servit a sobre d’una galeta gairebé congelada feta amb el greix de la pròpia vedella i amb uns pebrots confitats. Una integració sublim del greix amb la carn. Llàstima que només fos una mossegadeta.

22. TEXTURA Ñoquis con salsa de Idiazábal

Nyoquis amb salsa d’Idiazábal i fulla de sàlvia. Uns cremosos nyoquis que en realitat eren tendons, un plat que ens va fer pensar en el fantàstic fri-tendó de l’Artur Martínez. Un plat boníssim però una manera ben tallant de finalitzar el menú. En volíem més i ens vam quedar amb les ganes i el sentiment de frustració.

En aquest moment de l’àpat, et conviden a prendre els cafès a la terrassa i els acompanyen amb dos trossos de xocolata.

23. RITUAL Chocolate

Serveixen un tros de xocolata de Panamà en “natural”, en brut, sense fer-li res; i un tros de xocolata de Colòmbia però texturitzada, és a dir, deixada uniforme, plana, llisa i brillant. Una mena de petits foursservits sense pena ni glòria. Diuen que no ofereixen postres però serveixen la xocolata. És fina ironia o mala bava?

Pel que fa al vi, vam tenir una mala experiència, un problema greu de comunicació amb la sommelier en cap. D’entrada, només ens van oferir un codi QR amb un enllaç a una carta de referències icòniques per sobre de 130€ l’ampolla. Sorpresos, vam preguntar si no tenien ampolles per sota d’aquest preu; i va resultar que sí, que tenien una altra carta alternativa. Ens van portar una “carta” amb 7 pintures i cap vi escrit. En funció de la il·lustració que triéssim, la sommelier sabria dir-nos quin perfil de vi ens agradava i quin ens venia de gust en aquell moment. Per anar per feina, ja que havien començat a servir els plats del menú, vam demanar un vi blanc de maceració pel·licular o un Jura negre entre 60 i 120€ l’ampolla i ens va recomenar una ampolla de 130€ que estava a la carta inicial i que, a sobre, oferien en el maridatge. Davant la nostra insistència, la sommelier es va tancar en banda i no va oferir alternativa possible que no fos dins del llistat del QR. Vam estar molt temptats de fer tot el menú amb aigua. Finalment, vam cedir i vam fer un Gravner Ribolla 2011. I si això no hagués sigut prou, a l’hora del servei, un cambrer va obrir l’ampolla sense ni haver-nos-la ensenyat abans.

Pel que fa a la sala, sort que en Joserra Calvo sempre està impecable, proper, afable i sent el Mugaritz com a propi, transmet que se l’estima i salva tots els desastres. Un servei de vi que hagués pogut fer qualsevol sense coneixements en la matèria, desgavell organitzatiu servint-nos plats que acabàvem de menjar i anaven a altres taules, desconeixement dels productes i dels plats que serveixen, mala vocalització i inseguretat per part d’alguns cambrers.

Una experiència tant contradictòria i frustrantment atraient com el propi Andoni Luis Aduriz.