#Elena Zilio

[operaexplorer-blog]

When passion kills: Cavalleria Rusticana/ Pagliacci at ROH with extraordinary cast

The production of the double bill Cavalleria Rusticana/ Pagliacci at Royal Opera House this season is a revival of recently highly praised and Olivier-Award-winning staging by Damiano Michieletto, this time with the extraordinary cast, especially Elīna Garanča as Santuzza and double role debut of Bryan Hymel as Turridu and Canio. The ticket was sourced a long time ago, and promise for a great…

[joaquimblog]

Andrea Chénier, acte 3er producció de Philipp M. Krenn

Harteros (Maddalena) i Kaufmann (Chénier) Munic 18/03/2017

Andrea Chénier, acte 4at producció de Philipp M. Krenn

Anja Harteros com a Maddalena de Coigny al 1er acte d’Andrea Chénier. Munich 18/03/2017

Luca Salsi com a Carlo Gerard, Munich 18/03/2017

Insisteixo en L’Andrea Chénier de Giordano a la Staatsoper bavaresa perquè es tracta d’una representació diferent i perquè malgrat que els grans trets continuen, com és lògic tractant-se del mateix repartiment, els sis dies que separen la transmissió radiofònica i el streaming televisiu, hi ha lleugers canvis que tot i no alterant substancialment la impressió només auditiva, permeten matisar a l’alça o a la baixa la valoració inicial, alhora que l’aportació escènica de Philipp M. Krenn, atorga, malgrat la saturació de trames paral·leles a l’acció principal que despiten,  bellesa a una proposta escènica coral que repeteix la formula de la producció de Cavalleria i Pagliacci a Salzburg.

Kaufmann sona més lliure i convincent, sense tan emmascarament vocal, però no més càlid, passa pel rol sense trasbalsar, mentre que Salsi no està tan sòlid com el dia de la ràdio i mostra els habituals dubtes i clarobscurs d’una veu important que sembla no acabada de coure del tot.

Harteros encara millora perquè com a actriu també està molt convincent i qui ho anava a dir, la seva Maddalena esdevé el millor rol italià que li he vist fins ara, Ella és la millor d’aquesta producció.

A Omer Meir Wellber li costa la concertació de les escenes concertants, segurament la producció és un handicap entre tants nivells i és fàcil que les escenes de conjunt quedin a vegades un tant desequilibrades. No m’agrada la seva direcció, no és Pappano.

Potser aquesta solució escènica de dividir en vinyetes l’escenari serà una marca de fàbrica de la factoria Krenn. Per TV és molt agraïda però en el teatre estic segur que deu costar centrar-se en la trama central i tampoc crec que els protagonistes hagin de quedar tan minimitzats entre tantes estances o llocs, que si atorguen a la històrica un adecuadíssim entorn històric, dilueixen en excés el seu natural protagonisme.

Mai havíem vist rodar el cap de Chénier…

Escenografia, vestuari i disseny de llums, extraordinaris.

Umberto Giordano ANDREA CHÉNIER Dramma di ambiente storico in 4 atti Llibretto di Luigi Illica

Andrea Chénier: Jonas Kaufmann Carlo Gérard: Luca Salsi Maddalena di Coigny: Anja Harteros La mulata Bersi: J’Nai Bridges La contesa de Coigny: Doris Soffel Madelon: Elena Zilio Roucher: Andrea Borghini Pierre Fléville: Nathaniel Webster Fouqier Tinville: Christian Rieger Mathieu: Tim Kuypers L’Abbate: Ulrich Reß Un Incredibile: Kevin Conners Il maestro di casa : Anatoli Sivko Schmidt: Anatoli Sivko Dumas: Kristof Klorek

Bayerisches Staatsorchester Chor der Bayerischen Staatsoper Director del cor: Stellario Fagone Director musical: Omer Meir Wellber

Director d’escena: Philipp M. Krenn Escenografia: Philipp Stölzl, Heike Vollmer Disseny de vestuari: Anke Winckler Disseny de llums: Michael Bauer Dramatúrgia: Benedikt Stampfli

Münchner Nationaltheater, 18 de març de 2017

Estic segur que aquí i amb el que diré ara podem discrepar molt, però no us sembla que a Kaufmann se li estan posant els anys a sobre? És per allò de desviar l’atenció del que realment és important, perquè la seva aportació a Chénier m’ha decebut bastant.

INSISTINT AMB L’ANDREA CHÉNIER (KAUFMANN-HARTEROS-SALSI;KRENN-MEIR WELLBER) Insisteixo en L'Andrea Chénier de Giordano a la Staatsoper bavaresa perquè es tracta d'una representació diferent i perquè malgrat que els grans trets continuen, com és lògic tractant-se del mateix repartiment, els sis dies que separen la transmissió radiofònica i el streaming televisiu, hi ha lleugers canvis que tot i no alterant substancialment la impressió només auditiva, permeten matisar a l'alça o a la baixa la valoració inicial, alhora que l'aportació escènica de…

[radioclasic]

Soprana Florina Ilie – în opera “Dialogurile Carmelitelor” de la Frankfurt

Soprana Florina Ilie – în opera “Dialogurile Carmelitelor” de la Frankfurt

O nouă reprezentaţie a operei “Dialogurile Carmelitelor” de Francis Poulenc de la opera din Frankfurt o readuce pe scenă pe soprana Florina Ilie. Muziciana română va interpreta rolul tinerei novice Constance de St. Denis în spectacolul care va avea loc în această seară. Din distribuţie fac parte solişti precum Davide Damiani, Maria Bengtsson, Elena Zilio sau Ambur Braid. Producţia este semnată de…

[operaexplorer-blog]

Revolution personalised: Jonas Kaufmann as Andrea Chénier in Munich.

Revolution personalised: Jonas Kaufmann as Andrea Chénier in Munich.

It has been 7 weeks since my last opera trip as a virus forced to cancel plans during February, but the performance in Munich gave me an unexpected reward and even more: such emotional fulfilment and happiness that it is still difficult to put the impressions in writing. The production of Andrea Chénier by Umberto Giordani was long awaited premiere in Munich, and many opera enthusiasts were…

[joaquimblog]

BAYERISCHE STAATSOPER 2016/2017: ANDREA CHÉNIER (Kaufmann-Harteros-Salsi;Meir Wellber)

Anja Harteros (Maddalena di Coigny) i Jonas Kaufmann (Andrea Chénier) a la Bayerischen Staatsoper Dissabte 18 de març la Bayerischen Staatsoper retransmetrà en obert la representació d’Andrea Chénier, l’òpera d’Umberto Giordano que la temporada vinent està previst que es representi en el Gran Teatre del Liceu amb el mateix protagonista, Jonas Kaufmann. El dia 12 va ser la Bayerische Rundfunks qui…

[joaquimblog]

LICEU 2019: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI

El popular doble programa verista ha tornat al Liceu després de 8 anys d’absència en l’aclamada producció (amb raó) Damiano Michieletto i sota l’excel·lent direcció musical de Henrik Nánási que ha tret passió de l’orquestra liceista i ha mostrat amb cruesa el límit vocal d’un cor que amb cor i orgull, però sense qualitat sonora, necessita una millora urgent

El gran protagonista ha estat sense cap mena de dubte Roberto Alagna que ha assumit amb una passió i entrega abassegadora els rols de Turiddu i Canio, com feia molt de temps que no es veia al Liceu. Alagna per sort, encara canta a l’antiga i malgrat l’evident desgast vocal en la zona aguda del seu registre líric, el seu Canio, i sobretot el seu Turiddu són dels que fan agitar el públic del seient, perquè Alagna és tot emoció. El fraseig claríssim i la emissió ferma, l’entrega sense reserves i la italianitat a flor de pel, continuen sent les senyes d’identitat d’un tenor ja veterà que pot assumir encara sense complexos l ridícules transfiguracions escèniques els rols protagonistes, perquè a banda de la veu, el seu físic i la seva agilitat escènica es conserven en un estat òptim. Ha començat tibat en una siciliana més aviat escanyada. En el duo amb Santuzza ha extret totes les virtuts i en el comiat a la mare, després d’un expansiu brindis, ha signat amb rúbrica generosa una interpretació d’aquelles que arrosseguen a tot un teatre a l’entusiasme col·lectiu.

Amb ell Elena Pankratova, que no debutava  a Barcelona com s’encaparraven a dir a TV3, ja que va cantar una magnífica Turandot amb l’OBC en el comiat de la passada temporada, Va mostrar amb sobrada facilitat la importància d’una veu que llueix més en el repertori germànic (les magnífiques Kundry a Bayreuth o la tintorera de Die Frau ohne Schatten, per exemple, ho acrediten. La seva Santuzza es poderosa de recursos, ajustada i expansiva, però no em commou.

Gabriele Viviani és un Alfio discret, per tant un insuficient Tonio a Pagliacci, que malmet el pròleg a uns nivells provincians poc admissibles.

La veterana Elena Zilio, és una més que notable Mamma Lucia i la magnífica Mercedes Gancedo és una luxosa Lola.

Pagliacci va mostrar el límits de Alagna en un segon acte que va denotar l’esforç del Turiddu i d’un primer acte molt bo rubricat per un “Vesti la giubba” senzillament perfecte. Després el tenor francès va patir de valent per acabar l’obra sense vorejant un ensurt, que es va albirar en un parell d’ocasions. En qualsevol cas tan de bo tots els cantants s’entreguessin d’aquesta manera. Alagna fa estimar l’òpera. Bravo!

La resta no està a l’alçada, començant per la seva senyora, una veu discreta, limitada i justeta per a Nedda. Ella ha volgut fer creure que té una veu de lírica ample i senzillament és una veu de soubrette.

lamentable el Silvio de Duncan Rock, tant que fins i tot ha motivat lleus mostres de protesta del públic en acabar la funció. Com deu ser perquè el públic que ara s’ho empassa tot, l’hagi buat.

Bé el Beppe de Vicenç Esteve.

La producció de Michieletto és un encert total. No traeix, ofereix una visió de conjunt interessant, especialment remarcables l’escenificació dels dos interludis, on s’explica la preqüela de Pagliacci a Cavalleria i la seqüela de Cavalleria a Pagliacci.

L’ambientació de les escenes és portentosa, el treball amb els intèrprets és molt notable, l’escenografia és tan senzilla d’estructura com perfectament il·lustrativa d’uns ambients que ens situen de manera exacte en el drama. Excel·lent disseny de llums i vestuari. És una producció rodona, intel·ligent, amb un parell o tres de tocs genials i un altre parell o tres discutibles, però que sense trair res i explicant el de sempre, aconsegueix mantenir al públic que ha vist mil i una vegada aquesta trama, en tensió. Bravo

Les fotografies són de ©A Bofill i gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu