#Edat del ferro

[negreabsolut]

Cap d'un dels gegants del Mont'e Prama, a Crabas, Sardenya. Representen herois o déus, lligats a un culte amb exvots de betils. Cultura nuràgica, segles IX a VIII aC, potser també del X aC.

[useless-catalanfacts]

Tens alguna recomanació de llibres sobre història de Catalunya??

Los pobles dels rius (2023) de David Garcia Rubert, un arqueòleg a qui admiro molt. És un llibre divulgatiu preciós sobre la cultura que vivia a la zona de les terres de l'Ebre, el Sénia, l'Algars, el Matarranya, el Guadalop i el Bergantes durant la primera edat del ferro (segles VIII-VI aC), és a dir, abans dels ibers. És una cultura molt poc coneguda pel públic general però súper interessant, i el llibre ho mostra tot amb imatges de les troballes arqueològiques d'on surt la informació que es dona. Totes les seccions també van acompanyades d'unes il·lustracions a tot color que mostren com era el jaciment o el tema del que s'està parlant.

Pirates, bandolers i bruixes (2004) d'Agustí Alcoberro, un altre cop un historiador a qui admiro molt, si us interessa l'època moderna a Catalunya n'ha escrit molt. Aquest és un del seus llibres de divulgació que tracta, doncs, del que diu al títol haha. Tres elements que van marcar moltíssim la vida a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Seguint amb el tema de la bruixeria, també de l'Alcoberro Judici a una bruixa catalana. La història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII (2022). Si voleu més sobre bruixeria, el Pau Castells també ho ha treballat molt.

Dos llibres divulgatius d'edat contemporània de l'Assumpta Montellà que segurament conegueu perquè al seu moment se'n va parlar molt: La maternitat d'Elna (2005), sobre la institució que va fundar una infermera suïssa per ajudar a les dones embarassades que hi havia als camps de refugiats de Catalunya Nord, on tancaven els refugiats i exiliats de la Guerra Civil qua creuaven la frontera, i El silenci dels telers: ser dona a les colònies tèxtils catalanes (2012), sobre les dones i nenes que treballaven a les colònies tèxtils des de l'inici de la industrialització fins a finals del segle XX.

Un clàssic: Els catalans als camps nazis (1977) de Montserrat Roig. Explica què van viure els deportats dels Països Catalans als camps de concentració i d'extermini nazis.

Per una visió més global de tota la història: Història mundial de Catalunya (2018) i Vides catalanes que han fet història (2020), coordinats per Borja de Riquer.

Pseudohistòria sobre Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història (2020), escrit per varis historiadors coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo. El que diu el títol, refuta les "fake news" més esteses sobre la història de Catalunya amb rigor historiogràfic.

A part de llibres, també recomano moltíssim la revista Sàpiens.

[salvarelsmots]

Reflexions sorgides en la tercera jornada (ii/ii).

-[...] Vull dir que durant anys i anys hem estat pensant, dient i repetint que la nostra joventut no servia per a res, que era una joventut cansada, avorrida, sense estímuls ni iniciatives... - Acaba de fregar-se enèrgicament les mans i tanca l’aixeta-. I ara, aquests vint-i-tants ferits, i els tres morts, aviat quatre, que hi hagut, ens vénen a demostrar que érem pessimistes sense raó. La joventut continua sent allò que ha estat sempre, incorformista, inquieta, desinteressada. -Es tomba, amb la tovallola a les mans-. Tu i jo no hem estat ferits. És veritat que no se’ns ha presentat l’ocasió que ens ferissin. Però, enfrontats amb una situació compromesa, hauríem afluixat.

Guida, pensarosa, reposa una mà sobre el capçal de ferro del llit. -Potser perquè tenim coses a perdre...

-Tothom té coses per perdre. Ells també. -Mou el cap d’una banda a l’altra-. No, no és veritat, com he dit abans, que la nostra edat sigui la millor. Ens hem arrapat a la vida i per miserable, per trista, per estèril que sigui, ens sap greu perdre-la. Hem arribat, de fet, a l’edat de consentir-ho, de tolerar-ho tot mentre no se’ns prengui la mica d’aire que necessitem per a continuar vivint... No sé, trobo que ens hauríem de fer una mica de fàstic.

-Això d’aquest noi del cinquanta-nou t’ha amargat... No crec que tot sigui una qüestió d’edat. És que les actituds heroiques no escauen a tothom.

Ell deixa la tovallola mal penjada i torna a girar-se. -Si això ho haguessis dit quan tenies vint anys, m’ho hauria pogut creure. Ara, no. Quan s’arriba als nostres anys, sempre es troben excuses perquè la feina la facin els altres. És quan diem aquesta mena de cosa tant ximples: ells no tenen res a perdre. 

[negreabsolut]

Cabdills celtes.

[negreabsolut]

Recreació d'un poblat (iber) i d'un poblat celta (dreta), els dos tipus de pobles antigues típics i propis de Catalunya.

[negreabsolut]

Recreació d'un poblat celta de tipus broch.

[negreabsolut]

Mapa dels cercles de pedra i henges de les illes Britàniques (c. 3500 aC a 100 aC).

[negreabsolut]

De quan el llaç amb el diví era més viu.

[negreabsolut]

Coberta del primer volum d'Història militar de Catalunya, titulat Dels ibers als carolingis. Escrit per Francesc Xavier Hernàndez, amb dibuixos de Francesc Riart, i editat per Rafael Dalmau.

[negreabsolut]

Reconstrucció de les cabanes celtes bastides en el que ara és Milà, Llombardia.

[negreabsolut]

Els grans dominis culturals del Llenguadoc i la Provença en el període transitori entre la Primera Edat del Ferro i la Segona Edat del Ferro. [font]

[negreabsolut]

Recreació del poblat fortificat d'East Lomond, Fife, Escòcia.

[negreabsolut]

La consumació de l’imperi, dins d’El curs de l’imperi, de Thomas Cole. Oli en tela, 129′5 x 193 cm. 1836.