#Dreta

[tornoaserjo]

Elon musk te quiero muerto

[jun-elli]

Votació feta i ara a distreure's fins la nit 🥹

[useless-catalanfacts]

Hehehe.... Here's a post I think you people will like.

A while ago, I was asked about Catalan swear words. I answered it and I explained how very often we say "I shit on ..." and gave some examples. You can find that post here:

Yesterday, someone in Catalan Twitter tweeted asking what are your favourite swearings, and I think you might like to hear what people answered. So here it goes!

Així plogués tant, que els ànecs arribessin a mossegar els collons de Déu! = This way may it rain so much that ducks could reach to bite God's bollocks.

Així baixi una olla del cel, amb el cap de Déu per tapadora! = This way may a cooking pot fall from Heaven/sky with God's head as the lid!

Cagum tots los sants posats en un bocoi amb Déu per tap! = I shit on all the saints placed inside a hogdhead (large cask barrel) with God as the lid!

Cagum la veta del capdavall de la cama dreta de les calces del pagès que va plantar la primera fava que va menjar l'ase que va dur la Mare de Déu a Egipte! = I shit on the ribbon of the lowest part of the right leg of the trousers of the farmer who planted the first bean that was eaten by the donkey that took the Virgin Mary to Egypt!

Cagum Sant Hilari i tots els sants del calendari, i si em deixés algun per dir, me cagum la mare que el va parir. = I shit on Saint Hilarius and all the saints on the calendar; and if I had missed saying any of them, I shit on the mother that gave birth to them. (But in Catalan it rhymes).

Cagum Déu i el que portava la creu, i el que la va fer que era fuster = I shit on God and the guy who carried the cross, and the guy who made it who was a carpenter (in Catalan it rhymes) or Cagum Déu, la creu i el fuster que la feu = I shit on God, the cross, and the carpenter who made it (also rhymes).

Em cago en els quatre puntals que aguanten la cagadora de Déu = I shit on the four stakes that hold up God's shitting hole. (Maaaany people have said this one or variations of it)

Em cago en la puta que va arribar a parir el paleta que va fer les quatre pilastres que aguantaven la cagadora de Déu i tots els sants = I shit on the whore who reached the point of giving birth to the bricklayer who built the four pilars what held up the shitting hole of God and all the saints.

Cagum Sant Roc, el gos i la mare que els va parir tots dos = I shit on Saint Roch, the dog, and the mother who gave birth to both.

Me cago en la tita del dimoni porc = I shit on the pig demon's dick.

Cago'n la sang d'un banc i el fetge d'una cadira coixa = I shit on a bench's blood and a lame chair's liver.

Em cago en els claus dels peus de Cristu crucificat = I shit on the screws/nails on crucified Christ's feet.

Em cago en l'ou que va fer la gallina que va servir per fer el caldo de la Mare de Déu quan era partera = I shit on egg that was laid by the chicken that was used to make the broth for the Virgin Mary when she had just given birth.

Me cagum Satanàs clavat dalt d'un cirerer = I shit on Satan nailed to the top of a cherry tree.

Mal davallés el secretari de Déu, vestit de torero = Wouldn't God's secretary come down, dressed as a bullfighter.

What swearings do you say when something goes wrong? In my house, the most common one is a simple one: collons de mico (monkey bollocks).

[vanskyfox]

Sense cap tipus de vergonya, però sense cap tipus de coneixement 🤦‍♂️

I una merda, això ha sigut 100% generat per IA i si fos fet per un artista n'estic segur que no acceptaria-ho aquest nivell tan pobre amb el fons, la noia amb 6 dits a la mà dreta, etc... No decoreu-ho les imatges generades per IA com una tècnica, perquè no ho és, és un robatori. Vergonyós 🙃

[negreabsolut]

L'Oracle, per Camillo Miola. Oli en llenç, 108 x 142'9 cm; 1880. La Pítia, una verge elegida d'entre les noies locals per a participar en les cerimònies en honor del déu Apoŀlo, seu al capdamunt del trípode de l'oracle de Delfos. A la seva dreta hi veiem l'Òmfal, l'objecte més sagrat del santuari dèlfic, que els grecs antics tenien pel centre del món; si més no, del seu. A l'altre costat hi ha un pedestal amb una inscripció que narra, breument, la conquesta del santuari per part d'Apoŀlo amb l'ajuda dels cretencs, que n'esdevingueren els primers sacerdots. La profetessa s'asseia al trípode el setè dia de cada mes, el dia del naixement d'Apoŀlo, al llarg de nou mesos de l'any, per a rebre'n l'inspiració. D'aquesta la profetessa en feia murmuracions, que un sacerdot havia d'interpretar. Els grecs antics consideraven aquest oracle (tant el déu com la Pítia) com les autoritats amb la darrera paraula sobre afers de gairebé qualsevol mena, fossin religiosos, polítics o socials.

[zvetenze]

Raised Two Cell Wooden Kašča (granary)

Tirosek, Slovenia

Tirosek is a highland hamlet northeast of Kamnik, in the Upper Dreta Valley. The two-celled granary is supported on a masonry base, formed as a storage cellar with separate doorway. The base timbers of the kašča extend outwards to support a platform from which the granary doorways are accessed. The upper timbers also extend beyond the cross-joints to support the overhanging, tile-clad roof. This granary, part of a small farmstead, was still in use at the time of our visit. (photo 1988)

[faehrys]

dreta derwig

[tanzania2023]

24 Juliol - Serengeti sud

L'esplanada es gegantesca. El Serengeti, lloc mític, te uns quant cents de mils de quilòmetres quadrats, quasi tot cobert per herba daurada de mig metre d'alt.

Veiem nyus, zebres, gaceles de Thompson, pumbas...

L'Stanley va mirant a esquerra i a dreta i, de sobte, dóna un cop de volant i comença a correr camp a través. No podem sortir dels camins marcats, està prohibit. Però l'Stanley, que té carrera, ho fa igualment. S'acosta a un grup de roques petit. De grups així n'hi ha uns quants escampats, són bombolles de magma de fa milions d'anys. També hi ha acàcies solitàries.

I allà, a aquell pilotonet de roques, hi dormen tres lleones i un lleó jove.

La imatge torna a ser esplèndida, mereixedora de lo dur que és arribar fins aquí, i penso que és així com ha de ser. Venir aquí no pot ser fàcil, perdería tota la màgia. Això és el país dels animals, no el nostre. Nosaltres som intrusos.

Les lleones ens miren avorrides i de tant en tant aixequen el cap. D'altres cotxes se n'adonen que hem trobat algo i venen ràpid cap on som. Totes les càmares i els mòbils disparen. Als lleons tan se'ls hi en fot tot.

Seguim la ruta. No se bén ve en quina direcció, tot és semblant i a l'hora tot és diferent.

Uns minuts després, veiem una hiena. Lletja com un pecat. I més amunt, al costat d'un basal no gaire gran, està éll estirat, el rei, el lleó mascle, solitari, reflectin la seva majestuositat a l'aigua bruta. No dorm, ens mira i de tant en tant es belluga.

I seguim la ruta. Dinem a sota d'una acàcia, a peu dret i amb les mans.

I seguim. Veiem tres lleones més, assegudes i cadascuna mirant a una direcció diferent, com si pensesin què podrien sopar avui.

Uns kilòmetres més i llavors l'Stanley fa un crit:

- Cheeta!!

I allà el tenim, caminant tranquil·lament pel costat d'un altra basal, un magnífic guepard.

És elegant, fi, dandy, esbelt. Camina pole-pole mirant aquí i allà i l'anem seguint fins que el perdem entre les herbes.

Més endavant en veiem dos més, mig amagades entre les herbes, mirant cap a l'horitzó.

I seguim. Passem pel costat un grup de roques gran i veiem un llangardaix de cua blava i cap vermell. I més amunt un altra. I un altra... I quan mirem a dalt de tot de les roques veiem dos cadells de lleó, dos lleonets, que ens miren amb curiositat. Per si de cas, baixen de la roca cap a un arbre baix envoltat de matolls. I allà tenen la mama. I les tietes. I més germans, un menjant del pit de sa mare. I un lleonet que surt de l'amagatall i s'allunya fins que el perdem de vista.

Ni pagant ens imaginàvem que veuriem això.

I de tornada, per acabar el dia, veiem un lleopard dormint a dalt de tot d'un arbre. I vint cotxes més (els he comptat) fotografiant-lo.

Tornem al campsite. La Tecla (es diu així), que es una noia bufona i molt riallera, també una mica pallassa, ens pregunta si ens volem dutxar. Donat que portem un dit de pols al damunt de la pell, ens sembla una idea excel·lent. Però com que aquí no hi ha aigua corrent ni electricitat, ve un senyor amb una galleda d'aigua calenta que han escalfat al foc de llenya i omple un dipòsit que hi ha darrera la tenda. I així és com ens dutxem.

I a sopar a la tenda gran, amb taula, cadira, coberts, espelma, vi, liquors, i tot el luxe d'estar al sud del Serengeti.

[ximo220550]

https://vm.tiktok.com/ZGJocvJxd/

Tota la raò. Quant goberna la dreta tot val. Quant goberna l'esquerra tot es ilegal. I a hores d'ara, la dreta està fent apologia del terrorisme i enfrontat als ciutadans perque no saben perdre .Entre la dreta i la ultra dreta anem al caos. !! Fascistes fills de putes!!

[miquisteps]

Doncs, va, parlem de l’extrema dreta i de periodisme

El racisme és la gran proposta, la proposta central, d'Aliança Catalana, cap on volen portar aquest país

Estic convençut que els mitjans tenim bona part de la responsabilitat del creixement innegable de l’extrema dreta a tot Europa. Parlar-ne ja és legitimar-los. I discutir-s’hi és perdre el temps. Per tant, escric aquest article amb dubtes, però en vista que alguns lectors amics el consideren necessari.

M’haureu de permetre, primer de tot, que reafirme el meu compromís personal. No he escrit mai a les ordres de ningú ni he tingut mai por de dir en públic allò que pense. No sóc ací per a dir coses que agraden als lectors, sinó per a dir les coses com són. Evidentment, us pot agradar més o menys allò que dic i no entraré mai a discutir-ho en públic –la vostra llibertat d’expressió és tan sagrada com la meua. Però, al costat d’això, crec que tinc el dret de reivindicar una coherència de dècades. No m’he mogut del meu lloc i no m’he deixat pressionar mai per ningú. I aquest ningú també inclou els lectors o els subscriptors.

Els periodistes descrivim les coses i eixa és una de les nostres funcions bàsiques. Passem hores i hores llegint, estudiant, escoltant i, de tot plegat, en traiem unes conclusions que transmetem a la societat. Escriure un article com aquest és la part més ínfima de la meua feina; documentar-me, escoltar i estudiar n’és una de molt més gran. Per exemple, en el cas que ens ocupa, m’he llegit tota la documentació pública sobre Aliança Catalana i he mirat amb regularitat els vídeos dels plens municipals de l’Ajuntament de Ripoll, que, per sort, són tots accessibles en aquesta pàgina. Crec que no hi ha cap intervenció d’aquesta senyora que no haja escoltat, i és a partir d’aquestes lectures i aquestes visualitzacions que puc dir, efectivament, sense tenir cap dubte, que Orriols és una representant política de l’extrema dreta. Pels fets. Per allò que diu. Per com ho diu. Per allò que proposa.

A Europa, avui dia l’extrema dreta, dissortadament, és en alça. I ja he explicat en editorials anteriors que considere que la culpa la té, sobretot, l’esquerra caviar. Perquè ha fet un tomb intolerable i ha abandonat les classes populars i, molt en concret, la classe mitjana, les ha expulsades de les ciutats –tal com ja passa a Barcelona– i ha creat una aliança de professionals que viuen del poder, una aliança que gira entorn de propostes extremistes i sovint incomprensibles. I de l’insult, la desqualificació, com a feixista, de qui els va en contra o de qui alça la veu per dir que això no té trellat. En vaig parlar molt especialment en aquest editorial.

El cas és que aquest intent de camuflar l’abandó de les causes socials ha portat l’esquerreta a exacerbar les característiques específiques d’alguns grups socials, que han volgut convertir en reserva de vot alternativa a aquells que perden pel seu tomb. Fins i tot quan la incoherència és esclatant. Que ací l’esquerra defense públicament el vel islàmic els mateixos dies que les dones de l’Iran es posen dempeus de manera heroica per alliberar-se’n seria còmic si no fos tràgic. Per exemple. Però no ens enganyem, tampoc: això no té a veure amb res més que amb el caciquisme. Hi ha partits d’esquerra que volen capturar el vot islàmic, com si fos una reserva de gra, i per mi aquest és un problema gros, avui. La seua frivolitat i la seua barra amaga un simple càlcul cínic de quants llocs de feina, de quantes cadires, significa aquesta adhesió.

Ara, dit això, tota aquesta estupidesa no justifica de cap manera caure en mans de l’extrema dreta. Perquè l’extrema dreta no vol resoldre el problema sinó aprofitar-se’n per créixer. És clar que es pot discutir sobre el control de la immigració, i se n’ha de parlar, però no és això que vol l’extrema dreta. Ni en vol parlar ni en vol discutir. Vol fer servir la immigració d’arma llancívola. Pretén enverinar el país en nom de la superioritat dels uns sobre els altres per conquerir el poder a partir de la por social. El mecanisme ha funcionat a Hongria, ha funcionat a Polònia, ha funcionat a Itàlia, funciona a Espanya i França; pot funcionar ací, també.

I és contra aquesta possibilitat que crec que he de parlar clar. No hi ha cap invasió d’Europa, ni dels Països Catalans, tal com diu tota l’extrema dreta –inclosa Sílvia Orriols. No existeix aquest “gran reemplaçament”, aquesta teoria conspirativa l’origen de la qual tenim ben documentat a França, sota la direcció d’un conegut escriptor xenòfob. Hi ha una cosa molt més senzilla, que és la necessitat. No solament la necessitat de trobar dignitat per part dels qui vénen, sinó la necessitat de trobar treballadors per part dels qui ja hi érem. L’extrema dreta catalana repeteix una vegada i una altra que Catalunya és el lloc d’Europa amb un percentatge més alt d’immigració. No és veritat, però és molt alt. Ara, per què? Perquè calen treballadors per a fer funcionar el país i perquè la natalitat dels catalans és, aquesta sí, la més baixa del continent. Si els emigrants troben feina, que en troben, com és ben evident, és perquè calen. Perquè ens calen. Perquè els necessitem.

I això no hauria de ser un problema especial en un país, el nostre, que històricament s’ha definit per l’absorció constant de població. En aquesta Pissarreta vaig explicar com es formen i per què es formen els Països Catalans i com funcionem. Cada lloc té unes característiques pre-polítiques i la nostra precisament és ser terra de pas. Documentadament. Jo sóc fill d’un home nascut a Algesires i la major part de vosaltres no deu haver d’anar gaire enrere abans de trobar un emigrant. Aquest model, aquesta manera nacional de ser, és una de les causes que l’extrema dreta no haja pogut arrelar mai de manera significativa al nostre país. Perquè si la seua ideologia és l’odi a l’altre, als Països Catalans tots som família d’algun altre.

I, de fet, hi ha una incongruència en el discurs d’Aliança Catalana que em resulta xocant –i que s’haurien de mirar bé alguns innocents que creuen veure semblances entre aquesta gent i alguns moviments separatistes dels anys trenta del segle passat. Sílvia Orriols i els seus sempre parlen dels “estrangers” com la gent que cal conflictivitzar. Però fixeu-vos que no inclouen mai en el bloc dels estrangers els estrangers de Múrcia o de Valladolid –o de Quito o d’Oslo.

I això fa evident la maniobra: ara, com que els convé, proven de traure el cap a partir de la crítica als partits polítics independentistes que tant ens han decebut. S’hi aferren, s’aferren a la necessitat òbvia de la independència i, tal com han fet en tants països més, converteixen la desil·lusió envers el món polític institucional en força tractora del seu creixement. Se n’aprofiten. Però la pregunta que faig és ben directa: per què aquesta gent defensa que un estranger de Tànger o de Rawalpindi no ha de tenir drets socials, però, en canvi, un estranger de Valladolid, sí?

I la faig perquè amb aquesta pregunta arribem al cap del carrer: perquè són racistes. No hi ha cap més explicació possible. I no ens hauria d’estranyar, car la xenofòbia és la característica més consistent de l’extrema dreta europea.

Avui l’extrema dreta és moderna en les formes, ja no és homòfoba, té dones en primera línia i fins i tot defensa els animals i el veganisme. En allò que es manté inalterable, perquè aquest és el cor de la seua ideologia antiigualitària, és en el racisme –molt específicament contra les comunitats musulmanes. I, no us enganyeu, aquesta, i no cap altra, és la gran proposta, la proposta central, d’Aliança Catalana. Cap on volen portar aquest nostre país.

PS. Si voleu no oblidar què som i escoltar una veu que parla amb les dades a la mà, us recomane molt aquesta entrevista a la demògrafa Anna Cabré: “Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho.”

[literally-queralt]

Setembre

Cau el cel de dalt i s’emporta el verd dels arbres. Cau el cel de dalt i, amb ell, un llenç de gris acotxa. Amb cada musa al vent l’alè es refreda i fa passar esgarrifances per la pell d’aquest gegant. Els cabells del diable perden alçada i es fonen amb el regalim. Totes ballen juntes, ara, en sincronia, cercavila inundant. I cap avall, avall, avall. 

Tap, tap, tap, i s’encén una espelma. Mentre cau el cel, tràgic, hi ha qui sent escalfor al cor, com una estufa, i es posa un jersei però obre una finestra. Qui inspira la fresca guanya tres anys de vida, ho diuen els experts, però els escèptics no els creuen, els escèptics fan aigües però no amb el cel. Malgrat tot, els seus partidaris segueixen optant pel perfum de setembre, la pell rude i honesta d’un tronc, l’abraçada d’un boix i el gota a gota a les galtes.

Al poble, just a la dreta de l’horitzó i entretancant els ulls marrons, quatre xiprers fan beure el passat, avall, avall les muses per l’escorça. L’heura envolta els panteons i ara també són part de la terra.  El gegant s’aixeca, camina, ens recorda que encara és més gran que nosaltres. Als seus peus les arrels avisen al diable que ho ha tornat a fer i que aquí baix l’aridesa no regnarà sempre. 

Plou.

[tornoaserjo]

5h dormides, l'apoderada de vox només fa que contar-me la seua vida i m'acaba de baixar la regla. que hago me mato?

[jun-elli]

Si us plau, aneu a votar 🥺 Tot aquest discurs d'abstenir-se perquè així "la gent s'adonarà de lo dolents que son" només demostra el privilegi que tenen algunes persones. Algunis hem de votar al mal pitjor perquè ens hi va la vida 🔥

[useless-catalanfacts]

Ahir al bus vaig sentir una conversa estupidíssima d'aquelles de gent que s'ha cregut absolutament tota la propaganda que ha vist (antivacunes? check, nos inyectan cosas y son los médicos que matan a la gente en realidad? check. anti sanitat pública en general per desconfiar en la ciència? check. que totes les ajudes van als immigrants i s'ha de prioritzar als espanyols? check. que tots els blocs de Barcelona estan okupats? check. frase que no ve a absolutament res per posar-li la culpa d'alguna cosa a los gays y las lesbianas? check. que todos los políticos son iguales votes a quién votes todos hacen lo mismo excepto el PSOE que esos sí que lo hacen bien pero nadie se da cuenta porque los medios están silenciados.... ehm, check, el PSOE i el discurset que va seguir de fanboy del Pedro Sánchez no me l'esperava, però. Vaja, tot; i mira que és un trajecte de menys de 10 minuts)

Bé, les altres coses crec que són òbvies per si mateixes que no són certes. Però m'ha fet recordar aquest article de fa una dies al diari El Jardí que parla del tema de les okupacions i com les estan instrumentalitzant els partits de dretes, creant més problemes i malestar del que hi havia. Recomano molt llegir-lo per entendre com funcionen aquestes campanyes i no caure-hi.

[fortunetellersdilettante]

Au a taura na nomu ivakasala ka mai vakacacana Laivi au, biuti au tu ga Au a taura na nomu ivakasala ka mai vakacacana Laivi au, biuti au tu ga Isa au a buli me'u bula ke sega o iko Ia au na sega ni kila, ka sega ni kila Isa au a sucu me'u bula ke sega o iko Ia au na sega ni kila, ka sega ni kila Tauri au ena ligamu tawamudu Rai cake, sinai ena rere, tao tu ena ruku ni dua na cina ka sa lako sobu tiko Au vakasamataka ka dreta mai na ilatilati Laivi au, biuti au tu ga Au a vakamalumalumutaka na "Dies Irae" ni o qitotaka na Hallelujah Biuti au ki na noqu sela, au ki na noqu sela Kevaka o a buli mo qarava e dua na turaga O na rere ena liga dola, rerevaka na ligamu E rawa beka ni'u buli me'u qarava e dua na turaga? Io, au na sega ni kila, sega ni kila Tauri au ena ligamu tawamudu Rai cake, sinai ena rere, tao tu ena ruku ni dua na cina ka sa lako sobu tiko Tauri au ena ligamu tawamudu Rai cake, sinai ena rere, tao tu ena ruku ni dua na cina ka sa lako sobu tiko Tauri au ena nomu

Kinuha ko ang iyong payo at dumating upang sirain Iwan mo ako sa sarili ko, iwan mo ako sa sarili ko Kinuha ko ang iyong payo at dumating upang sirain Iwan mo ako sa sarili ko, iwan mo ako sa sarili ko Oh ginawa akong mabuhay nang wala ka Pero hindi ko kailanman mauunawaan, hindi ko mauunawaan Oh ako ay ipinanganak upang mabuhay nang wala ka Pero hindi ko kailanman mauunawaan, hindi ko mauunawaan Hawakan mo ako sa iyong walang hanggang bisig Nakatingala, puno ng takot, nakulong sa ilalim ng chandelier na bumababa Pinag isipan ko ito at iginuhit ang kurtina Iwan mo ako sa sarili ko, iwan mo ako sa sarili ko Hummed ko ang "Dies Irae" habang tinutugtog mo ang Hallelujah Iwan mo ako sa selda ko, ako sa selda ko Kung ginawa ka sana para maglingkod sa isang master Matatakot ka sa bukas na kamay, matatakot sa kamay Maaari ba akong maglingkod sa isang panginoon? Eh di ko na maintindihan, di ko na maintindihan Hawakan mo ako sa iyong walang hanggang bisig Nakatingala, puno ng takot, nakulong sa ilalim ng chandelier na bumababa Hawakan mo ako sa iyong walang hanggang bisig Nakatingala, puno ng takot, nakulong sa ilalim ng chandelier na bumababa Hawakan mo ako sa iyong

Noudatin neuvoasi ja tuhosin Jätä minut itselleni, jätä minut itselleni Noudatin neuvoasi ja tuhosin Jätä minut itselleni, jätä minut itselleni Voi, minut tehtiin elämään ilman sinua Mutta en tule koskaan ymmärtämään, en koskaan ymmärtämään Voi, synnyin elämään ilman sinua Mutta en tule koskaan ymmärtämään, en koskaan ymmärtämään Pidä minua ikuisissa käsivarsissasi Katsoin ylös, täynnä pelkoa, loukussa alas menevän kattokruunun alla Mietin asiaa ja vedin esiripun Jätä minut itselleni, jätä minut itselleni Hyräilin "Dies Irae" -kappaletta, kun soitit Hallelujaa Jätä minut selliini, minut selliini Jos sinut olisi tehty palvelemaan mestaria Olisit peloissasi avoimesta kädestä, pelästynyt kädestä Voisiko minut saada palvelemaan mestaria? No, en tule koskaan ymmärtämään, en koskaan ymmärtämään Pidä minua ikuisissa käsivarsissasi Katsoin ylös, täynnä pelkoa, loukussa alas menevän kattokruunun alla Pidä minua ikuisissa käsivarsissasi Katsoin ylös, täynnä pelkoa, loukussa alas menevän kattokruunun alla Pidä minua sinussa

[negreabsolut]

Recreació d'un poblat (iber) i d'un poblat celta (dreta), els dos tipus de pobles antigues típics i propis de Catalunya.