#Cyrille Lovighi

[joaquimblog]

INSISTINT EN EL RETORN DE JONAS KAUFMANN: LOHENGRIN A PARÍS

INSISTINT EN EL RETORN DE JONAS KAUFMANN: LOHENGRIN A PARÍS

Lohengrin a l’ONP Jonas Kaufmann-Fotografia: Monika Rittershaus @Opera National de Paris 2017 Avui insistiré, tot i que no de la manera que m’hagués agradat en a mi i a molts de vosaltres, amb el Lohengrin que Jonas Kaufmann va cantar durant la segona quinzena del mes de gener a la ONP i que jo vaig tenir la immensa fortuna de veure en directe el dia 27. La representació que France Musique va…

[operaexplorer-blog]

Simon Boccanegra in Paris

Simon Boccanegra in Paris

Cast

Simon Boccanegra : Ludovic Tézier

Jacopo Fiesco : Mika Kares

Maria Boccanegra (Amelia Grimaldi) : Maria Agresta

Gabriele Adorno : Francesco Demuro

Paolo Albani : Nicola Alaimo

Pietro : Mikhail Timoshenko

Un capitano dei balestrieri : Cyrille Lovighi

Un’ancella di Amelia : Virginia Leva-Poncet

[guycourtheoux]

LES CONTES D'HOFFMANN c'est à l'Opéra Bastille, c'est une pure merveille!

LES CONTES D’HOFFMANN c’est à l’Opéra Bastille, c’est une pure merveille!

La dernière oeuvre composée par Jacques Offenbach, très difficile à résumer, mais tellement agréable à entendre.

Ce qu���il faut savoir c’est qu’ Ernst Theodor Amadeus Hoffmann est un poète allemand qui mourut au début des années 1800. En 1851, Jules Barbier et Michel Carré (qui avaient écrit plusieurs  livrets d’opéra) adaptent assez librement trois des nouvelles fantastiques d’Hoffmann pour en…

[joaquimblog]

ONP 2016/2017: LOHENGRIN (Kaufmann-Haller-Herlitzius-Konieczny-Pape-Silins;Guth-Jordan)

Joans Kaufmann (Lohengrin) Producció de Claus Guth © Monika Rittershaus / Ópera Nacional de París Fa un més no era possible preveure ni imaginar que podria assistir en persona al retorn de Jonas Kaufmann als escenaris després de cinc mesos d’aturada per problemes de salut, i a més a més un retorn amb el rol potser més carismàtic de la seva carrera, Lohengrin. La sort de comptar amb un bon amic,…

[joaquimblog]

Kate Aldrich (Giulietta)

Ramon Vargas (Hoffmann)

Nadine Koutcher (Olympia)

Roberto Tagliavini (Miracle)

Ermonela Jaho (Antonia)

Roberto Tagliavini (Lindorf)

Nadine Koutcher (Olympia)

Stéphanie d’Oustrac (Nicklausse)

Roberto Tagliavini (Coppélius)

Doris Soffel (La mère d’Antonia)

Roberto Tagliavini (Dapertutto)

Stéphanie d’Oustrac (La muse)

Primera de les dues tandes de Les Contes d’Hoffmann que tindrem aquesta setmana, seguint la immersió a l’òpera francesa i que encara ens guarda alguna agradable sorpresa.

Coincidint amb les representacions de la mateixa òpera a la ROH, la òpera de Paris (ONP) ha programat una reposició d’una de les produccions més magnífiques, intel·ligents, belles i originals que jo hagi vist mai sobre un escenari, la deguda a Robert Carsen i estrenada a la Bastille ja fa 16 anys però que continua sorprenent i meravellant per les immenses dosis de talent, teatre i sobretot màgia.

La reposició tenia el gran al·licient de comptar inicialment amb el Hoffmann de Jonas Kaufmann i per tant havia motivat un allau de viatges operístics cap a la capital francesa, però com tots sabeu el tenor bavarès ho va cancel·lar tot per els seus problemes de salut i entre aquest tot hi havien aquestes esperades representacions. Llàstima!

En el seu lloc es va cridar a Ramon Vargas, que tot i posant moltes ganes i voluntat no pot amagar l’esgotament que li provoca aquest rol, de omnipresent presència en escena i amb una llarga i exigent partitura per cantar. A partir de l’acte d’Antonia el tenor mexicà pateix i fa patir molt, amb moment a punt del defalliment en l’acte de Giulietta i l’epíleg. Val agarir-li la predisposició i el repte de substituir al tenor més esperat i desitjat de l’actualitat, però Vargas fa el que pot i encara que la dita digui que el que fa el que pot no està obligat a més, acaba sent una decepció, no tan sols per els que van comprar entrades o van organitzar un viatge, sinó per a qualsevol espectador que segui a una butaca del teatre o davant del televisor per gaudir d’aquesta òpera fascinant, com vaig fer jo i acabi patint i desitjant que acabi aviat per tal de que el no acabi succeint un previsible accident.

El baríton-baix Roberto Tagliavini canta el quatre rols malvats: Lindorf, Coppélius, Dapertutto i Miracle. La veu és una mica feble per interpretar aquests rols demoníacs, tot i que ho fa amb la intenció i expressivitat dramàtica adquada malgrat mancar-li la rotunditat de Bryn Terfel, el cantant que va estrenar aquesta producció o si més no que ens va deixar el testimoni en el vídeo comercial.

Olympia és la magnífica soprano bielorussa Nadine Koutcher. Ha de lluitar contra l’inoblidable record de Nathalie Dessay en aquest rol i producció o fins i tot d’una esclatant Desirée Rancatore al DVD, però Koutcher se’n surt triomfant gràcies a una veu molt consistent que sobrepassa en molt la tipologia vocal de les lleugeres coloratura per prendre un cos molt més interessant sense obviar les notes estratosferiques que la tradició ha imposat i fins i tot afegir-ne més i amb més dificultat, sortint-ne molt més que airosa.

Antonia és la sensacional i sensible Ermonela Jaho, que amb la seva atractiva fragilitat s’erigeix amb una referència actual en el rol. La línia és encisadora, la fragilitat molt més que idònia i la seguretat en el registre agut, espectacular. Difícil imaginar algú que pugui estar millor en aquest rol paradigma de la fragilitat romàntica.

Kate Aldrich és una Giulietta correcta, però n’esperava més i es troba a faltar aquella seducció escènica de Beatriz Uria Monzón en el DVD de l’any 2000.

Extraordinària la mezzosoprano Stéphanie d’Oustrac en el doble rol de Niklause i la musa. Composant d’ues interpretacions dramàtiques molt diferenciades i ambdues encertadíssimes, malrat que la tessitura més aguda de la musa la perjudiqui més que la del amic d’Hofmann, més central i adequada a la seva veu.

L’apartat femení el complerta Doris Soffel cantant la mara d’Antonia en el colpidor i meravellós tercet.

Yann Beuron està esplèndid com a Andrès, Cochenille, Pitichinaccio, Frantz, amb una veu molt més sòlida del que és habitual i sense aquella particular manera que molts tenors còmics utilitzen per emfatitzar la comicitat, amb una  emissió nasal quasi irritant, ell no, més aviat tenoreja amb seguretat, malgrat els condicionaments que exigeix la partitura, sobretot en els couplets de Frantz.

La resta de rols masculins estan ben servits per un equip que atorga correcció i suficiència vocal:  Rodolphe Briand (Spalanzani ) Cyrille Lovighi (Nathanaël), Paul Gay (Luther i Crespel), Laurent Laberdesque (Hermann) i François Lis (Schlemil).

Philippe Jordan triomfa una vegada més amb una direcció que intenta trobar noves idees, amb detalls de refinament, sense que decaigui mai el discurs dramàtic, malgrat que en algun moment la dispersió de personatges la podria fer perillar. A Jordan no se li escapa detall, sent en l’acte d’Antonia on troba més inspiració.

Magnífica orquestra i un cor que enlluerna per la qualitat i quantitat. Bravo mestre Basso.

Pel que fa a la producció de Carsen és d’una riquesa de idees admirable. El pretext de que Stella actui en el Don Giovanni i mentre  Hoffmann espera que acabi l’actuació explica el seus amors desgraciats a la taberna, dóna peu al director canadenc a tramar tota la història en allò que tant li agrada del teatre dins el teatre, i al voltant d ela representació d’aquest Don Giovanni tenen cabuda les tres històries amb un especial encert amb el meravellós acte d’Antonia on situa l’acció en el fossat de l’orquestra de l’ôpera de tal manera que es produeix un joc d’imatges absolutament poètiques i inoblidables.

Jacques Offenbach LES CONTES D’HOFFMANN

Nadine Koutcher  (Olympia) Kate Aldrich (Giulietta) Ermonela Jaho (Antonia) Stéphanie d’Oustrac (La muse, Nicklausse) Doris Soffel (La mère d’Antonia) Ramón Vargas (Hoffmann) Rodolphe Briand (Spalanzani ) Cyrille Lovighi (Nathanaël) Paul Gay (Luther, Crespel) Yann Beuron (Andrès, Cochenille, Pitichinaccio, Frantz) Roberto Tagliavini (Lindorf, Coppélius, Dapertutto, Miracle) Laurent Laberdesque (Hermann) François Lis (Schlemil)

Orchestre et Chœurs de l’Opéra National de Paris Director del cor: José Luis Basso Director musical: Philippe Jordan

Director d’escena: Robert Carsen Coreografia: Philippe Giraudeau Escenografia i disseny de vestuari: Michael Levine Diseny de llums: Jean Kalman

ONP La Bastille 15 de novembre de 2016

Pensar com hagués estat amb Kaufmann de protagonista no es porta en lloc, esperem que algun dia puguem gaudir del seu Hofmann, mentrestant esperem, aquí no perdré l’oportunitat de parlar-vos de la mateixa òpera però a la ROH londinenca en la vella i també meravellosa producció de John Schlesinger de la que el vídeo ens va deixar una versió d’impacte amb Placido Domingo, Agnes Baltsa, Ileana Cotrubas, Luciana Serra, Geraint Evans i Nicolai Ghiuselev entre els principals.

ONP 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Vargas-d’Oustrac-Tagliavini-Koutcher-Jaho-Aldrich;Carsen-Jordan) Primera de les dues tandes de Les Contes d'Hoffmann que tindrem aquesta setmana, seguint la immersió a l'òpera francesa i que encara ens guarda alguna agradable sorpresa.

[joaquimblog]

LA ONP 2015/2016 AL CINEMA: IL TROVATORE

LA ONP 2015/2016 AL CINEMA: IL TROVATORE

Ekaterina Semenchuk (Azucena) en el segon acte de Il Trovatore a La Bastille. Producció de Àlex Ollé (La Fura dels Baus) Avui us parlaré una altra vegada de Il Trovatore, com ahir, però avui ens traslladarem del MET de New York i la seva decebedora proposta transmesa dissabte passat per radio, per anar a la la Opèra National de París on mitjançant l’oferta cinematogràfica de la temporada…

[guycourtheoux]

IL TROVATORE, un des plus beaux opéras de VERDI à l'Opéra Bastille

IL TROVATORE, un des plus beaux opéras de VERDI à l’Opéra Bastille

Un des opéras célèbres de Verdi dans une nouvelle mise en scène à l’Opéra Bastille

Au début de la représentation, Ferrando raconte à ses soldats l’histoire d’une gitane condamnée au bûcher pour avoir ensorcelé l’un des deux fils du comte de Luna. Par vengeance, sa fille aurait  enlevé l’enfant dont on a retrouvé les restes calcinés à l’endroit même où sa mère avait été suppliciée. Ferrando veut…