orvumpoesis

[orvumpoesis]

It's time for you to be at peace again, love.

[orvumpoesis]

“Tant delicada que es talla fins i tot amb els petals de les flors.

orvum

[orvumpoesis]

{ Licàntrop

Una suor freda hem recorre la columna.

Espines enlloc de vertebres,

tinta enlloc de sang.

Licàntrop mutant,

serp mudant.

Sóc pur calfred,

fent-se lloc

en una llar de flames.

orvum

[orvumpoesis]

“You can either experience the pain of discipline or the pain of regret.”-Unknown

[orvumpoesis]

{ La gata desèrtica.

Mentre t’acarício i t’omplo de llum, de la meva llum, te creixen les pestanyes i també les urpes.

Un petó es torna mos, però no puc deixar d’estimar-te. Les meves mans no et solten.

Les meves ungles no es llueixen perquè son cotó per a acaronar-te millor.

No puc tornar-me. No en sé.

T’omplo les mans d’afecte i el tornes sorra, mentre els teus dits es tornen os i el deixen caure.

Cabuda. Vull enamorar-te i no sé com fer-ho. Potser no puc. Potser no vols.

I aquí segueixo, abrigant-te mentre em fas sagnar les galtes.

El rellotge no sembla omplir-se malgrat tot,

I el desert ja és amic.

orvum

[orvumpoesis]

“vaig per la feina fent-me la normal, però porto les butxaques de poemes plenes, en sentit literal.

orvum

[orvumpoesis]

{ Rossinyol.

Tenim una casa dalt d’un arbre, d’on cuidem el nostre cultiu.

I d’un dia per a l’altre hi vàrem vore un rossinyol volent fer niu.

Mai no canta quan em veu, però a tu sí que et somriu.

Té els ulls ambars i un bonic cantar.

Mentre jo tinc paranoia que a tu et pugue enamorar.

Que els nostres lliris et facin nosa

i vulgue al jardí plantar un roser,

per que em punxo i em desagne

i ja no hem pugues vore més.

orvum

[orvumpoesis]

{ La perla.

Camino costa amunt fent-me suar.

Si surto de casa és pa fer-me pujar.

Omplo els pulmons pa poder bufar i cridar-li l'atenció a la Lluna.

Ella se'm queda mirant cada vegada de més aprop.

És un gegant més gran cada cop.

Com més esbufego, me n'adono que sóc jo qui l'està inflant.

És un globus impossible de petar.

Una perla preciosa per sempre flotant.

orvum

[orvumpoesis]

{ Bruixa.

No faig més que suspirar.

Suspiro perquè suspiro i me sento fer-ho. Llavors m'agobio i em pregunto per què ara? Què em fa buidar els pulmons aquesta vegada? Inspiro i expiro de manera desesperada.

La meva ment és una barraca de pensaments. Alguns son mobles bruts, casals de pols, cadires sense potes i d'altres cartes i fulls a mitant incinerar. Els meus suspirs podríen avivar la flama i fer esclatar un incendi que em proclamaria bruixa.

orvum

[orvumpoesis]

{ No em llegiras.

No, no em llegiras. I ho sé perquè jo tampoc ho faria.

Existeix la nostàlgia perquè un dia mos van ensenyar a llegir i només pareixiem saber-ne, però no, ara no m'estàs llegint. I ho sé perquè jo tampoc ho faria.

El sentiment d'enyorança d'un fenòmen que no vam viure; veiem els nostres majors comprant lo diari, com si nosaltres fóssim la generació que el llegia. En canvi, som la generació que el compraria per passejar-se pels carrers que toca el Sol, amb el cap ben alt i caminar confident. Fer postureig d'intel·lectual, d'interessant interessat. Romantitzar el passat és fàcil, apreciar el moment canviant una opció prematurament descartada.

M’estic allargant i no em llegirà ningú.

No estic frasejant a doble velocitat, cantant sense connectors o protagonitzant un videoclip que crido a ningú l'atenció, estic escrivint, m'estic expressant...prostituïnt-me l'ànima perquè no tinc mamelles ni uns bons malucs per a oferir. Per això no m’estàs llegint, no m’estas mirant. I ho sé perquè jo tampoc no ho faria.

orvum