#txollos | Explore Tumblr posts and blogs

lesfoteses · 2 years ago

Text

Tots eren fills meus

9 de març del 2023

He anat a veure el que segurament serà l'èxit de la temporada, 'Tots eren fills meus', la fan al Teatre Lliure. M'ha semblat una puta meravella, ja em perdonareu que sigui tan malparlada. Però va i m'entero després que ja ho tenen tot venut i que no està previst que la prorroguin ni res. Em sembla fatal. Així que em disposo a spoilejar tota l'obra que va escriure el 1947 l'Arthur Miller, en faré una crítica que no m'ha demanat ningú i que afortunadament, no llegirà ni Cristo. Per cert, està dirigida pel David Selvas, que per mi ho fa estupendament bé.

Tot comença amb l'olor de gespeta acabada de regar, que és quan s'aixeca el teló. El públic seu al voltant de l'escenari, un requadre al pur estil camp de futbol amb gespa de veritat. Només començar veiem l'Emma Vilarassau que fa de Kate i que representa que trona i plou a fondo i ella està amb els braços al cel. Cosa que trobo molt perillosa, perquè és de P3 de supervivència saber que braços al cel atrauen llampecs. Al seu costat, un arbre ha caigut -deduïm tots que d'un llamp, i com l'Emma no pari d'alçar els braços, acabarà igual-. De fons sona super alt l'himne nord-americà interpretat per Jimmy Hendrix, uf es fa duríssim. No sóc d'aquest estil musical. Marxa l'Emma, es fa un fosc, para la guitarreta i comença l'obra.

La protagonista és la família Keller, que si en comptes del 47 hagués estat escrita al 2023, seria la típica família burgesa de Tres Torres, amb un cotxe per a cada membre de la família, un jardinet ben cuidat, i unes criades que respondrien al nom de "perdona". La família Keller ha fet diners gràcies al Joe (Jordi Bosch), que durant la Segona Guerra Mundial es dedicava a vendre peces pels avions que anaven al front. Diners tacats de sang, perquè se li acaba el txollo el dia en què es demostra que des de la fàbrica han enviat una remesa atrofiada i per culpa d'això han mort 21 soldats nord-americans. Però el Joe se salva d'acabar a la presó perquè li carrega les culpes al soci, el senyor Steve Deever, que sí que acaba entre reixes. Si tornem a l'obra escrita al 2023, la família de Tres Torres hagués fet la seva fortuna gràcies a una estafa piramidal, invertint en bitcoins, obrint un fons voltor i rellogant propietats a preus astronòmics.

Representa que la Kate i el Joe tenien dos fills, el Chris i el Larry. Però el Larry no apareix, literalment en Larry està desaparegut des que va anar a la guerra perquè l'avió que pilotava va desaparèixer. La Kate està obsessionada amb què el Larry un dia obrirà la porta i dirà "perdoneu pel retard, ja soc aquí", però òbviament això no passarà. El Joe li segueix la xaveta, perquè és un home d'antas que es pensa que la dona està ja una mica turuleta i millor deixar-la en la seva bogeria i evitar parlar del temita. En canvi el Chris, que també va anar a la guerra però ha sobreviscut, n'està ja fins els collons de la tonteria, vol que el pare s'aliï amb ell i com a bons mascles facin entrar en raó a la mare. Però el Joe no té cap mena d'educació afectiva per la qual cosa, ni de conya es prestarà a això. I el fill no té cap mena de tacte, per la qual cosa és un pla que fa aigües per totes bandes.

L'obra té així una retirada a un culebrot: comença el drama quan el Chris ha vingut amb la intenció d'explicar als pares que es pensa casar amb l'Ann Deever (Clàudia Benito), i qui és aquesta jamba? Doncs ni més ni menys que la filla del soci del Joe a la fàbrica, el que encara està a la presó per culpa de les peces defectuoses. I no només: l'Ann era la promesa del Larry, el fill desaparegut. Clar, això és un drama perquè la Kate encara pensa que el Larry és viu, per la qual cosa, l'Ann és la vigent promesa i no s'ha de casar amb ningú més. Descobrim que el Chris i l'Ann estan enamorats, un amor que ha nascut només a base de cartes i que sobre la gespeta de Tres Torres es professen i són correspostos. Tot havia d'anar bé, fins i tot decideixen anar tots junts a sopar "al restaurant del voltant del llac", AKA el ‘7 Portes’ d'ara. En els 140 minuts que dura l'obra es descobreix que el Joe és un malparit que va deixar a l'estacada el soci, que el Chris no perdona el pare, la Kate també s'assabenta que només ella encara creu que el Larry és viu, fins i tot hi ha un moment que entra un dels personatges amb la carta astral del Larry, que es veu que era un encàrrec que li havia fet la Kate i que ve a demostrar que el Larry no pot ser mort perquè el dia que es pressuposa la seva mort, els astres l'afavorien. Acaba com el rosari de l'aurora, podem resumir-ho com que no acaben anant a sopar junts al ‘7 Portes’.

0 notes