#thomas quasthoff

[mygrowingcollection]

Thomas Quasthoff

[mozart2006]

Galakonzert 75 Jahre BRSO - Simon Rattle "Gurre-Lieder"

Foto ©BR/Astrid Ackermann La Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks festeggia quest’ anno il settantacinquesimo anniversario della sua fondazione, Continue reading Galakonzert 75 Jahre BRSO – Simon Rattle “Gurre-Lieder”

[onenakedfarmer]

Currently Playing

Johannes Brahms EIN DEUTSCHES REQUIEM, OP. 45

Simon Rattle Dorothea Röschmann Thomas Quasthoff Berliner Philharmoniker Rundfunkchor Berlin

[lesser-known-composers]

Franz Schubert : An die Musik, D. 547 (Live) ·

Thomas Quasthoff · James Levine

[sonyclasica]

BERLINER BAROCK SOLISTEN

MOZART: VIOLA CONCERTO/SINFONIA CONCERTANTE

El famoso concierto para clarinete con viola solista y la popular Sinfonía Concertante en una nueva grabación a cargo del excelente conjunto barroco y los solistas de la Filarmónica de Berlín.

La Berliner Barock Solisten, fundada en 1995 por Rainer Kussmaul, Raimar Orlovsky y otros destacados miembros de la Filarmónica de Berlín, destaca en el ámbito de los conjuntos de música antigua. Utilizan instrumentos antiguos pero modernizados y arcos específicos de la época, creando un enfoque único de las obras de los siglos XVII y XVIII. Su excepcional homogeneidad y sus solistas de primera fila han asegurado su reputación internacional. Conocidos por su capacidad para presentar composiciones históricas desde una perspectiva contemporánea, destacan en la interpretación de los maestros italianos, Telemann y Bach. A lo largo de 26 años, su característico estilo interpretativo ha sido aclamado por el público y la crítica de todo el mundo. Las colaboraciones con artistas de renombre como Thomas Quasthoff, Anne Sofie von Otter y Emmanuel Pahud aumentan aún más su prestigio. Bajo la dirección artística del maestro Reinhard Goebel, los Berliner Barock Solisten siguen causando un impacto significativo en el mundo de la música antigua. Su grabación del Concierto de Brandemburgo de Bach para Sony Classical se convirtió en un ��xito de ventas y recibió un OPUS KLASSIK como grabación de concierto del año.

Desde el notable éxito del violista Diyang Mei en el Concurso Internacional de Música ARD 2018, no ha dejado de avanzar en su carrera internacional. Como solista, ha actuado con orquestas prestigiosas como la Orquesta Sinfónica de la Radio de Baviera y la Konzerthausorchester de Berlín, y en festivales notables como el Festival de Mecklemburgo-Pomerania Occidental. Mei ha colaborado con estimados músicos como András Schiff y Sabine Meyer. Desde octubre de 2022, ocupa el puesto de violista solista de la Filarmónica de Berlín, tras su cargo de primer viola principal de la Orquesta Filarmónica de Múnich. Mei también actúa como músico solista y ha recibido numerosos elogios a lo largo de su carrera.

Noah Bendix-Balgley es el concertino y primer violín de la Filarmónica de Berlín, cargo que ocupa desde que en 2014 abandonó la Orquesta Sinfónica de Pittsburgh, donde desempeñaba la misma función. Como solista, ha actuado con orquestas de renombre como la Filarmónica de Dresde, la Orquesta Filarmónica de Radio Francia, la Orquesta Filarmónica de Auckland y la Orquesta Filarmónica de Nagoya, así como con las orquestas sinfónicas de Shanghai, Utah, Pittsburgh y Baltimore. Apasionado de la música de cámara, Bendix-Balgley es miembro de varios conjuntos, entre ellos el Cuarteto de cuerda Rosamunde y el septeto Philharmonix, que fusiona varios géneros.

TRACKLIST

CD 1

       W. A. Mozart - Clarinet Concerto in A Major, K.622 (Arr. for Viola & Orchestra by Diyang Mei)       

1     I. Allegro      

2     II. Adagio      

3     III. Rondo. Allegro  

       W.A. Mozart - Sinfonia Concertante in E-Flat Major, K.364

4     I. Allegro maestoso      

5     II. Andante      

6     III. Presto      

[kaapstadmk]

I love listening to bass arias. As a high bass, there is near zero representation of my voice type in music. Most singers are high tenors or baritones at lowest and the small handful of basses making their rounds are basso profundos, which is amazing, but a little lower than my range and tessitura.

I cannot tell you how it makes me feel to hear voices like Rene Pape or Thomas Quasthoff, to hear timbres of notes and projection that usually mean the notes are outside of my range and yet, when I sing along, I find them comfortably in my tessitura.

It's a beautiful thing and I wish there was more bass representation outside of opera, a couple country or soul singers, and the basso profundos of YouTube and acapella groups

[notsosilenthowl]

Thank you @naomullen and @linnborealis for tagging me. 💕 I'll listen to yours next weekend.^^

N - Not The Killing Type | Amanda Palmer O - Ohne Dich | Rammstein T - Talk Shows On Mute | Incubus S - Sky Is Over | Serj Tankian O - Only If For A Night | Florence and the Machine S - Sinnerman | Nina Simone I - It Happened Quiet | Aurora L - Leiermann | Schubert - sung by Thomas Quasthoff E - Eidolon | Sinew N - North Star | IAMX T - Talkin' About a Revolution | Tracy Chapman H - Halt | Rammstein O - Othan | Heilung W - We Built This City | Starship L - Learning To Fly | Tom Petty and the Heartbreakers

I feel like everyone I know is already tagged and so I decided to only tag two. If anyone sees this and wants to join: Just go for it and pretend I tagged you. And @mrsfitzgerald and @blauerhund: no pressure. But if you find the time and want to join in, I'd be really interested.🥰

tagged by @helliswaiting ahh thank you 🫶

rules: pick a song for every letter of your URL and tag that many people

T-Taroko- August Greenwood

A-Anpanman- bts

K-Keelhauled- Alestorm

O-Oliolioxinfree- Sworn In

C- Cha Cha Cha- Käärijä

A-Arcadia- Lucifer

F-Fake It- Seether

E-Eyes Sewn Shut- Suicide Silence

Tags: @yanderepuck @wekillandwetake @otomedad @anakinfruit @floydsteeth @tangsweet @vivi-ships @lokis-laugh

[herrbingo]

[brusiocostante]

Papagena/Papageno Duet - Montserrat Caballé y Thomas Quasthoff

[sayiklamalarim]

Bu kadar.. Bütün ömrüm bir kahve fincanının içinde hapsolmuş gibi. Elimden tutup bayram yerine götürmüştü beni babam. Elinden tutup sessiz mezar taşlarının diyarına götürdüm sonra. Kucak dolusu virgül taşımıştım soru işaretlerinin nezaretinde.. Bekledim çok. Tek başıma.. Biri cevap versin istedim gözyaşlarıma. Biri anlasın tedirgin hızlı konuşmalarımı.

Çağırsan gelirdim. Çağırmasan ölürdüm.

İşte şimdi kapına geldim ayaklarımın zoruyla. Kapında durdum öyle.

Fakat işte yoksun yine. Ziller beyhude yankılanıyor boş evde.

Nihayet anladım;

Boşuna yaşamışım ben de..

[ozfactsblog]

Thomas Quasthoff: ‘From birth, my mum felt guilty. I had to show her I made the best of my life’ | Classical music

Thomas Quasthoff: ‘From birth, my mum felt guilty. I had to show her I made the best of my life’ | Classical music

[jawnkeets]

Hello! What are your favourite classical music pieces to listen to?

hi!

i LOVE chopin’s nocturnes, especially played by arthur rubinstein. and i feel you can’t really go wrong with yiruma, ludovico einaudi, and lorenzo masotto. 

when it comes to studying in particular, i love piano renditions of pop songs, because the tune is familiar but as there are no lyrics to compete with the words i’m reading i don’t get distracted, and it’s fun, so it lifts my mood. erik satie’s gymnopedie 1 also really helps me concentrate, as does clair de lune.

in terms of being a bit more extra, i love ‘halloween’-type pieces and have since i was a child, like in the hall of the mountain king, the sorcerer’s apprentice, danse macabre, night on bald mountain, mozart’s requiem in d minor, bach’s toccata and fugue in d minor, liszt’s totentanz, etc.

other misc: i think schubert’s der leiermann is stunning, especially thomas quasthoff’s version. i used to play cello, so i love, e.g., elgar’s cello concerto in e minor, fauré’s élégie (ADORE julian lloyd webber’s version) and romance op 69, vivaldi’s cello pieces, etc ❤️

[lesser-known-composers]

Gustav Mahler - Lieder eines fahrenden Gesellen - No. 4, Die zwei blauen Augen von meinem Schatz (Live) ·

Thomas Quasthoff · Verbier Festival Orchestra · James Levine ·

[theworldismyoysterandiamthepearl]

Schubert - Der Leiermann - Thomas Quasthoff / Daniel Barenboim

badass

[las-microfisuras]

• J.S. Bach. Aria: Selig Ist Der Mann by Thomas Quasthoff & Berliner Barock Solisten & Rainer Kussmaul

[joaquimblog]

Alfredo Kraus

Victoria de los Ángeles

Matti Salminen

Thoimas Quasthoff

Brigitte Fassbaender

En Bocachete, protagonista del darrer qüestionari del 2017, també és de les persones associades a la meva etapa primerenca a can Liceu. Jo vaig començar una mica abans (1975), però ell encara va tastar aquell Liceu del final de l’època Pamias.

Curiosament després de molts comentaris llegint-lo mai l’havia associat a en Jesús que és el seu veritable nom i qui jo vaig conèixer en aquells anys de transició, també operística. Quan ell mateix en un entreacte del Liceu em va fer saber que era en Bocachete em va fer especial il·lusió i vaig entendre que hi haguessin tantes coincidències amb la meva pròpia experiència operística.

Us adonareu aviat que en Bocachte, tot i que respecte quasi sempre les normes de participació en aquest qüestionari, s’ha esplaiat a gust en les respostes, quelcom  que fa que el seu qüestionari sigui, malgrat les respostes coincidents amb altres participants, absolutament diferent.

Aquí el teniu:

La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser?  El 23 de desembre de 1979, un diumenge a les cinc de la tarda.

A quin teatre?  Al Liceu; en tenia ganes després de seguir-ne les temporades per ràdio durant alguns anys.

Quina òpera vas veure?  Rigoletto, amb Matteo Manuguerra i Adriana Anelli: em va impressionar tot, sobretot la música i la part orquestral.

Els teus pares anaven o van a l’òpera? No; ma germana gran n’havia comprat algunes en disc (unes deu), molt heterogènies (Aida, Tosca, Walküre, Meistersinger, Falstaff…), però no anava a veure’n. Algun cop l’he convidat jo, després.

Quin compositor operístic t’estimes més? Difícil… Amb el temps, cada cop aprecio més Mozart, però si haig de dir algú, encara és, potser, Wagner (tot i les seves mancances dramàtiques).

Quin és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Que el conjunt sigui globalment satisfactori; en general, però, sempre m’arriba primer (i més intensament) la música i la resta s’hi va afegint.

Quin és el teu tenor predilecte? Aquí i en les següents, si hem de dir només un, em limitaré als que he pogut sentir en viu; en disc hi ha aspectes que no es poden valorar i que resulten igualment importants.  Alfredo Kraus, segurament, és el tenor que m’ha fet gaudir més i de manera més regular (si Aragall hagués tingut aquesta seguretat…).

Quina és la teva soprano predilecta? De les que he sentit en viu, Victòria dels Àngels, tot i que ja era en una etapa de declivi; la vaig veure per primer cop en 1982 i tenia una expressivitat, una musicalitat i una capacitat de transmetre sentiments que no he tornat a trobar amb la mateixa intensitat: era la integració absoluta de la persona en la música. Malgrat totes les mancances per l’edat, els seus recitals posteriors a aquest sempre tenien moments sublims.

Quin és ell teu baríton predilecte? Estrictament, vaig sentir Dietrich Fischer-Dieskau cantant una cançoneta en un recital, ja retirat, però faria trampa si em cenyeixo als “realment sentits en viu” perquè encara que seria “el” candidat a predilecte, aquesta cançoneta no era prou representativa. Dels sentit “de debò”, Thomas Quasthoff era un músic d’una extraordinària alçada (metafòricament, és clar) i podria ocupar aquest lloc.

Quina és la teva mezzosoprano predilecta?  Brigitte Faesbender tenia alguna cosa especial… Si hi pogués entrar en la categoria Ewa Podleś.

Quin és el teu baix predilecte? Matti Salminen em va agradar molt sempre que el vaig veure.

Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat?  No són tants, els que ha visitat, però cada cop que en veig un, en confirmo en la idea que la sala més bonica, més harmoniosa i més impressionant era la del Liceu, amb el sostre d’abans de l’incendi, que pujava (no com ara) amb una gairebé imperceptible corba fins a l’òcul central que li donava una lleugeresa única. El fet que no tingui llotja central fa que la continuïtat de la ferradura, enorme, tingui una gràcia que no tenen d’altres. Fora del Liceu, potser la Staatsoper de Munic és el que més m’ha agradat; també en va ésser el primer que veia fora del Liceu i també hi pot haver influït.

Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera?  Sí; preferiria que en tingués, però per poder, podria viure’n sense.

Quina és la teva òpera predilecta?  Impossible triar-ne una; encara si fossin cinc… Posem Tristan und Isolde, però remeto al comentari que pugui venir després. Contradient el que diré després respecte d’altres, no és una “òpera perfecta”: té un llibret teatralment feble i excessivament retòric i gairebé antiteatral en moltes parts (Wagner, per molt que insisteixen alguns, no era bon llibretista), però encara i així, el conjunt sublima aquesta coixesa inicial. Recordo fa molts anys, sentint una retransmissió des de Bayreuth (des de la ràdio, sense altaveus ni alta fidelitat ni cap garantia de so bo), seguint-la amb l’excel·lent traducció del llibret d’Anna d’Ax, que vaig haver d’eixugar-me els ulls per la pura emoció de la bellesa que traspuava. Això no ho aconsegueixen altres òperes.

Quina òpera detestes?  Detestar, detestar, cap: sempre hi trobes alguna cosa valuosa o interessant (fins i tot en Einstein in the beach, tan esmentada en els qüestionaris) o, ni que sigui, valores l’esforç (encara que sigui estèril) dels autors.  Sí que hi ha òperes que no m’han agradat, però és una qüestió de gust, de costum, fins i tot de formació. Sense que sigui “detestar”, sí que trobo malaltissa, gairebé insuportable perquè transmet perfectament la repugnància que poden provocar els personatges (i probablement això vol dir que és una obra mestra que sap reflectir perfectament aquests personatges i ambient malaltissos fins al límit) una òpera tan consagrada com la Salome de Strauss. M’entusiasmen Elektra i algunes altres obres de l’autor, però Salome em produeix una gran sensació de rebuig i d’incomoditat… però no només per la música, d’una enorme qualitat i riquesa certament, sinó per l’obra dramàtica en si, que ja parteix d’un text excessivament decadent, que entenc que en el seu moment fos escandalós.

Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística.  Tant si ho fa molt bé com si ho fa molt malament, influeix decisivament en la impressió final de l’espectacle, però sempre amb un paper secundari: no hauria de passar del 4, si és que hi arriba. Una bona funció en versió de concert pot ser més satisfactòria que una mala interpretació musical amb una escena excel·lent. Aquell malaurat Tristan que ens va portar GergIev, encara que s’hagués representat amb la millor escenografia possible, continuaria essent vergonyós i estaria molt per sota d’aquell Nabucco que va fer-nos Mutti sense escenificar. I encara que l’hagués fet a les fosques i ens haguessin embenat els ulls i no el veiéssim dirigit, també seria millor.

A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure?  Viure? A Roma, però ho diria encara que tanquessin el teatre. Si fos per l’oferta musical, potser a Viena o Londres, però com a ciutat, per a viure-hi, Roma: sense cap dubte.

Quin és el llibretista operístic preferit?  Hugo von Hoffmannstahl ho té tot; com els de Boito, els seus són llibrets que podrien representar-se sense música i funcionarien bé dramàticament, però els de Hoffmannstahl, encara que pocs, són, potser, més concentrats i no es dispersen tant, a banda que parteixen d’idees pròpies, llevat d’Elektra.

Quin és el teu heroi de ficció operística?  Com a personatge d’una òpera en particular, trobo immens el marquès de Posa de Don Carlos (de la versió completa en francès, que hi queda millor dibuixat i, personalment, m’agrada més que la italiana retallada).

Quina és la teva heroïna de ficció operística?  Potser Fidelio (bé: Leonore, que és una senyora), però si no es considera que és “prou dona” perquè fa d’home, la Brunilda de Götterdammerung (que la d’abans tampoc no és una dona, de fet).

La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta?  Si és per a passar-hi el temps, hauria de ser L’anell del nibelung, que és llaaaarg i pot ocupar més hores que d’altres… Però posats a triar de debò, hi portaria més companyia, Le nozze di Figaro, en la versió de Karajan amb Schwarzkopf, Seefried i Jurinac, que és d’aquelles rodones on tot funciona com un rellotge de precisió.

El director d’orquestra operístic preferit? No sabria dir-ho. I si hem sentit grans veus al Liceu, no ens han vingut tants directors d’una talla similar. D’altres sentits fora (Harnoncourt, Abbado, Mutti) no els he sentit més d’un cop o dos per a poder formar-ne un judici. Dels que he sentit habitualment, doncs, recordo amb molt d’afecte, de quan teníem “aquella” orquestra, Peter Schneider: li treia molt de suc.

El director d’escena preferit? També és difícil… Les posades en escena de Jean-Pierre Ponnelle, en general, sempre les he trobat encertades (algun cop s’excedeix, però no tant com Zeffirelli) i no només en Monteverdi, Mozart o Rossini: aquell Parsifal que es va donar al Liceu era fabulós, especialment en els actes primer i tercer.

La representació operística que t’hagués agradat assistir? M’hagués agradat veure una representació amb la Callas: la de La traviata dirigida per Visconti al 1955 o, potser encara més, la que va fer amb Kraus a Lisboa en 1958.

L’òpera barroca que més t’agrada?  L’Orfeo de Monteverdi; ara redescobrint Il ritorno d’Ulisse i és tota una mina, però encara em quedaria amb L’Orfeo. A més, és una obra mestra absoluta bastida sobre el no res (bé, sobre quatre precedents): Cavalli, Caccini, Purcell, Rameu, Haendel, etc., ho tenen més fàcil i no assoleixen la “naturalitat�� (és difícil dir això d’una òpera, tan artificiosa per definició) extraordinària d’aquest primer Monteverdi.

L’òpera clàssica que més t’agrada?  Le nozze di Figaro de Mozart. La música no necessita lloances, però té un dels pocs llibrets perfectes de la història. En Don Giovanni, per exemple, amb un acte final tan extraordinari, trobo que falla el llibret, que, sense ser dolent, no és una obra de teatre tan ben construïda com Le nozze. Così s’hi apropa molt a aquesta perfecció.

L’òpera romàntica que més t’agrada?  És un període massa farcit d’opcions i la tria resulta injusta. Tristan und Isolde? Per ésser coherent, hauria de dir-la, però deixar Falstaff o Borís Godunov fa mal.

L’òpera del segle XX que més t’agrada? D’entrada, hagués dit que triaria entre Lady Macbeth de Mtsensk i Peter Grimes, però si realment hi ha una òpera del segle XX que m’ha captivat des de la primera escolta i que trobo genial en tots els sentits és El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. És mitja hora d’absoluta bellesa que té “més música” que moltes òperes extenses i habituals en el repertori. Me’n vaig enamorar amb l’enregistrament d’Isabel Penagos, Pedro Farrés i Odón Alonso, que no sembla res d’extraordinari, però que és també “rodó” (i no perquè fos un LP). Com ho són els d’Argenta o Toldrà.

L’òpera del segle XXI que més t’agrada? No n’he sentit tantes i mira que se’n fan arreu: alguna d’aquelles que sembla que no veurem mai al Liceu, com Levxa o El caminant encisat de Rodion Sxedrín o The tempest de Thomas Adès, estan molt bé i tenen un llibret coherent (trobo que en moltes òperes que s’estrenen, el problema és que tenen llibrets presumptuosos, inintel·ligibles i directament dolents que fan que no funcioni l’espectacle i que la música, per si sola i encara que sigui bona, no pugui aixecar-lo). Però per a triar-ne una hauria de veure-les en teatre i no ho he pogut fer-ho. De les poques que he vist en viu, la que ha resultat més equilibrada en els diferents aspectes ha estat Written on the skin. Enguany, van estrenar fer al TNC Après moi, le déluge amb música de Miquel Ortega sobre l’obra de Lluïsa Cunillé: estava francament bé i “funcionava” en tot, però potser al costat de l’òpera de Benjamin, queda una mica en una altra escala.

Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix?  Baix-baríton: m’agraden més les veus greus, tot i que no tenen l’espectacularitat de les agudes.

Doncs aquí teniu la gravació que Bocachete s’enduria a l’illa, les fabuloses Nozze dirigides per Karajan amb un repartiment de somni:

Figaro : Erich Kunz Susanna : Irmgard Seefried Il Conte di Almaviva : George London La Contessa di Almaviva : Elisabeth Schwarzkopf Cherubino : Sena Jurinac Bartolo : Marjan Rus Marcellina : Elisabeth Höngen Don Basilio : Erich Majkut Don Curzio : Erich Majkut Barbarina : Rosl Schwaiger Antonio : Wilhelm Felden

Wiener Philharmoniker Herbert von Karajan

Moltes gràcies Jesús (Bocachete)

La setmana vinent coneixerem el qüestionari de Luvi que inaugurarà la recta final del 2018, amb qüestionaris programats fins el dia 3 de juny.

EL QÜESTIONARI IFL DE BOCACHETE En Bocachete, protagonista del darrer qüestionari del 2017, també és de les persones associades a la meva etapa primerenca a can Liceu.