#quedantes

[kenntakakura]

Sus quedantes de empresarios a traficantes, no me asustan esos don nadie, conmigo vas a estar.

[useless-catalanfacts]

Volia agrair-te d'haver contestat la meva pregunta fa uns anys sobre el turisme excessiu i com visitar Catalunya de manera responsable i sostenible. Jo i el meu xicot visitarem Catalunya en octubre per a participar al concurs de castells de Tarragona (la nostra relació ha servit a seduir-lo perqué esdevingui casteller també!) i vaig poder convencer-lo a seguir els teus consells. Limitarem la nostra estància a Barcelona a cinc dies només, el temps de participar als assajos abans del concurs. Després passarem tot el nostre temps quedant-nos a llocs fora de la metròpoli. I per descomptat evitem totalment els AirBNB i tot que no sigui un hotel oficial, descobrint del mateix fet uns llocs realment interessants i atractius. I ell va aprenent el catalá, ho pratiquem quotidianament a casa, i estem entusiasmats que, escollint llocs fora de la ciutat, tendrem sense dubte més ocasions de parlar-lo. :) A més de creure que aquesta manera de visitar serà més responsable i respectuosa, preveiem que viurem unes vacances més agradables i interessants, fent coses que probablement no hauríem considerat o descobert sense l'incentiu de planejar conscientment. Gràcies de nou dels teus consells!

Moltes gràcies a vosaltres per la vostra consideració i responsabilitat! I molta sort amb el concurs! ☺️

[pedripepinillo]

imagina donde sos el primer beso de gavi:

advertencia: lectora fem.

estar nervioso era decir poco, a pablo estaba que se lo comían las ansias. su corazón latía tan fuerte que le daba miedo que fuera a explotar de un momento a otro. también le daba vergüenza que escucharas sus latidos hasta tus oídos, así que tragó duro y apretó tu mano más fuerte en un intento de calmarse.

habían tenido una linda tercera cita en la plaza del pueblo, llevaban de quedantes un rato ya, así que no se ponían particularmente nerviosos cuando estaban juntos en cualquier ocasión.

pero esta no era cualquier ocasión. tenía planeado que esa noche fuera diferente. le había pedido consejos a sus compañeros de equipo e incluso a su hermana.. pablo estaba seguro, él no dudaba en ningún momento, realmente quería que fueras su primer beso.

y él quería ser el tuyo.

te había acompañado hasta tu casa, iban felices tomados de la mano con el peluche que pablo te había ganado en una máquina traga monedas.

“¿estás bien?” preguntaste cuando lo notaste ausente.

él te miró y sonrió nervioso. “claro que estoy bien, siempre es bueno estar contigo.” pensabas que era muy dulce, así que sonreíste sonrojada.

comenzaba a hacer frío, así que sin más preámbulos, decidiste que era hora de entrar a tu casa y despedirte de pablo.

“me divertí mucho con vos hoy, gracias por todo, ¡espero la cuarta cita!” te acercaste para abrazarlo con cuidado de no tirar al suelo tu nuevo peluche.

pablo no dijo nada, simplemente te apretó contra su cuerpo sin ganas de soltarte jamás. el olor a frutillas que tenías era adictivo y no tenía ganas de dejarte ir.

“no te vayas…”

“gavi, debo irme, ya es algo tarde.” le dijiste al separarse.

te miró con sus ojitos marrones un tanto preocupados, eran hermosos, tanto que podías perderte en ellos.

“¿me llamarás antes de irte a dormir?” cuestionó.

asentiste. “siempre lo hago” y así, le hiciste una seña de despedida mientras abrías la puerta de tu casa.

pero nunca entraste porque te jaló del brazo rápidamente en un movimiento bruto. pablo no era precisamente delicado, más bien rudo y tosco pero de una manera buena.

“¿pasa algo?” preguntaste cuando no dijo nada y se te quedo mirando más de lo debido.

sus piernas temblaban y sus manos sudaban, cosa que no te molestaba porque estabas acostumbrada a eso.

“yo… bueno, es que… no sé cómo decírtelo, pero, uhm… yo quisiera que tú a mi me… y también puede ser que… no sé, solo si quieres…”

te quisiste reír ante su discurso torpe pues no había dicho nada coherente.

pero comprendiste el mensaje.

“si te quiero besar, pablo” dijiste mientras te acercabas lentamente a su rostro.

te tomó por la cintura y apretó para nunca más soltarte. cada vez se acercaba más a vos, sus respiraciones mezclándose una con la otra y sus ojos cerrándose lentamente.

entonces sucedió.

fue un beso pequeño, algo más bien simbólico por ser el primer beso de ambos.

pero fue tan mágico que no podías esperar a ser su novia oficialmente. pensabas qué tal vez era muy pronto para besarse, apenas era la tercera cita… pero fue bueno, algo que ambos querían.

se separaron com enormes sonrisas, pablo estaba sonrojado y tu no esperabas menos de vos misma.

te abrazó fuerte para luego dejar un beso en tu frente.

“gracias por hoy, te quiero mucho.”

“te quiero también.”

[lic0ricer-r4d1at0r]

La titella seu a les golfes, envoltada de tota classe de joguines.

Algunes rompudes,

Algunes velles,

Algunes noves de trinca.

Totes abandonades per el fabricant de joguines.

Totes, originalment, creades per lluitar les batalles dels nens que les havien d'emprar.

Excepte per la titella.

Ella estava feta per servir. Una actriu de teatre. Una bona amiga. Sabia preparar cafè o te, la que vulgui, senyor.

Va ser creada per la pau.

"¿Per què m'abandonaren?"

Ella vaga per les golfes, repetint-se la pregunta. Les altres joguines no contesten. Estan apagades.

"¿Som inútil?"

Encara no hi ha resposta.

Ja han passat anys des de que el fabricant de joguines ha mort.

Hi ha teranyines i pols. Forats al sostre quan plou.

Ningú els arregla, excepte per la titella, que és massa petita per fer-ho eficientment.

S'està quedant sense corda.

S'està quedant sense seny.

Sense trobar resposta a les seves preguntes, està furiosa.

"¿Per què em varen crear, sense donar-me un propòsit? "

"¿Per què em varen tancar, a les golfes? "

Ja s'havia començat a témer el pitjor.

"M'odien. I a les altres joguines, també."

La posseeix un desig de venjança rabiós. No poden quedar impunes. No poden fer-li això sense conseqüències. No poden ser menys humans que ella.

De sobte, sent que la porta s'obre.

Entren dos joves, un alt i un baix. Es riuen de les joguines, els hi fan fotografies, les rompen, els hi fan mal, he de protegir protegir proteg-

La titella observa la sang a les seves mans. Els dos nois estàn al terra, un toll de sang taca el sòl.

Els seus centres de recompensa s'activen, alliberant hormones sintètiques. Electricitat.

Por, culpa, felicitat, satisfacció,

Catarsi.

Ella surt de les golfes, cobertes de sang.

Ningú tornarà a controlar-la.

[elfalciot]

Les Mini-Vacances (Vol.2)

Després d'una dutxa ben refrescant per calmar una mica els ànims, i un bon esmorzar al buffet de l'hotel, vem baixar fins la platgeta més propera. Malgrat el lloc era preciós, l'excés de gent, tovalloles a tocar, canalla cridant i jugant, va fer que al cap de no massa estona decidíssim marxar.

No massa lluny d'on estàvem, ja s'acabaven les edificacions costaneres, i el camí de ronda s'enfilava entre roques i bosc, amb les cales petites i de més difícil accés que ens quedaven a sota.

-Ens arribem a la nudista? ( Va dir ella amb un somriure)

+Som-hi.

El camí principal s'endinsava un tram dins el bosc, i en un dels espais més planers, amb uns quants caminets secundaris que s'endinsaven cap dins l'espessa vegetació li vaig comentar:

+Si aquests arbres poguessin parlar. El munt de trobades furtives que hi deuen haver hagut per aquí dins..,

Ella es posà a riure sense parar de caminar i seguí pel camí principal. En sortir dels arbres, ja ens apareixia la nostra cala, a sota les roques. Poca gent, una aigua cristal·lina i un silenci que per si sol ja et feia gaudir.

L'espai nudista ocupava dos cales amb sorra, una de mes gran i l'altre més menuda, on ens vem instal·lar. Mentres acabava d'estirar la tovallola, i encara d'empeus li vaig dir:

+Darreres teu. A l'altra roca. N'hi ha un que no et treu l'ull de sobre.

-Ah si?? No l'he vist, no m'hi he fixat quan hem arribat.

+Ha ha ha. Típic en tu. Però ell si que s'ha fixat en tu..

-Doncs a veure com reacciona...

I sense deixar de donar-li l'esquena es va treure el vestidet de platja quedant amb el bikini encara posat. Jo mentres m'anava traient també la roba, veia que ell continuava mirant.

+No perd detall . (Li vaig dir amb to maliciós).

Ella és tragué la part superior del bikini, i feu lliscar la calceta cames avall, aprofitant per mostrar-li el seu cul, i segurament també l'entrecuix quan es va ajupir per acabar de recollir la roba.

Amb els dos ja completament nuus i estirats damunt la tovallola, la nostra conversa començà a girar entorn d'aquell desconegut i si se'ns obriria alguna oportunitat de joc i provocació. Mentres m'escampava crema per l'esquena se'm va acostar a l'orella per xiuxiuejar:

-Ja saps com m'excita el sol i l'aigua de mar sobre la pell nua. I el meu sexe no para de recordar-me que aquest matí l'has deixat a mitges. (Les seves mans ja és refregaven amb la crema per les meves natges mentres em continuava parlant). - Així que ara la teva Puteta anirà a temptejar el terreny a veure que hi ha de bo i profitós per aquí.

Em premé amb fermesa la galta del cul i el meu sexe s'endurí ràpidament. Ella s'aixecà i em digué en veu alta per assegurar-se que l'altre noi la sentís:

-Vaig a banyar-me. Vens?

+ No. Em quedo un ratet aquí llegint( Vaig contestar mentres buscava el llibre que duia a la bossa.)

Camí de l'aigua, ella passà per davant del noi. Ell se la mirà de dalt a baix i li somrigué. Ella li tornà el somriure mentres s'acariciava els pits lleugerament fent veure que s'espolsava una mica de sorra. S'adentrà uns metres dins l'aigua tota sola. El noi dubtava de què fer. I en veure que jo sols feia cas al llibre, li seguí l'estela cap dins l'aigua. Ella estava quieta d'empeus amb l'aigua que li arribava poc més amunt de la cintura quan ell se li acostà. Vaig veure que es saludaven i es van passar un ratet parlant fins que es van començar a endinsar més. Ja sols veia els seus caps dins l'aigua. Fins un punt que es van anar allunyant, i les roques em tapaven la seva visió. Van estar una bona estona fins que ella va sortir primer.

Jo continuava de bocaterrosa. Ella, amb el cos ben moll es va estirar de panxa enlaire al meu costat; després d'un llarg i calent petó, va fer lliscar la seva mà per engrapar el meu sexe i em va dir:

- Estarà una bona estona més dins l'aigua. Porta una bona empalmada. Com tu ara mateix ( I va somriure amb malícia per afegir): - Ens hem besat i grapejat. Ell volia més. Però allà no he volgut. Li he dit que intentaria desfer-me del meu marit avorrit per poder anar a algún altre lloc.

Ens vem posar a riure els dos.

-Riu, riu. Que aquest me'l penso fer ara mateix. No deixaré escapar aquesta oportunitat.

+Mmmm... Bona polla?

-Siiii. L'he tingut a les.meves mans. I ara mateix tinc ganes de menjar-ne -la i d'engolir-la fins al fons...

+Em poses calent!

-Ja ho veig. I jo estic ben calenta!

+ Molt bé Puteta. Endavant doncs. Pots escollir entre dos opcions. Tu decideixes:: La primera, aneu a la nostra habitació de l'Hotel i sense presses... Segona opció, et perds pel bosquet, i alguna que altra cosa més ràpida i intensa segur que cau...

-Mmmmmm... Ets un Calent! I més calenta que em poses.... M'ho rumio de camí. D'aquí una mica sabràs quina opcio he triat. I vigila la trempera, que estem en un lloc públic...

+Doncs quan vulguis. Que el teu amic ja ha sortit de l'aigua.

Jo vaig continuar estirat bocaterrosa per amagar la meva trempera, i amb la lectura com a excusa mentres ella es posava el vestit, sense el bikini ni res a sota. Agafà la seva bossa per emprendre el camí. En passar pel seu costat, li feu un petit gest amb el cap perquè la seguís. Ell va comprovar que jo no m'immutava per res més que no fos la meva lectura , i la seguí.

Un cop estigueren fora, i després d'esperar a que s'alleugeríís la meva erecció, vaig anar a fer un merescut bany refrescant.

En sortir de l'aigua, tenia un missatge seu al mòbil.: "Estic al bosquet".

Em vaig tornar a estirar bocaterrosa, tancant els ulls i gaudint d'aquell moment. Hi havia calma i silenci en l'ambient, però el cor m'anava a cent. Una barreja d'emocions dins meu. Excitació, morbo, curiositat per saber què feia, certa enveja per no ser-hi allà. I imaginar el que estaria passant sabent que ella ho gaudia plenament..

La vibració del telèfon en entrar un nou missatge seu em va fer obrir els ulls. "Mmmm... Feina feta. Mamada i empotrada ràpida entre els arbres. No he deixat escapar ni una gota de la seva llet.. Vols saber més detalls? Doncs vine cap a l'hotel. Vaig tirant. Estic xopa i vull més. No tardis. Et desitjo"

Buff! Quina cremor!

"Espera'm ben nua i estirada damunt del llit. Amb el Plugg clavat al cul. Ara vinc. Jo també et desitjo"

Vaig recollir les coses i vaig emprendre el camí. Poc abans d'arribar al bosquet on havien anat ells, em vaig creuar amb una persona. Si era ell, el noi. Els dos ens vem creuar la mirada darrere les nostres ulleres de sol. Però cap dels dos ens vem immutar i cadascú va seguir el seu camí.

En arribar a l'habitació, allà estava ella, ben nua i amb el seu cul en pompa esperant. No vaig tardar ni cinc segons en treurem la roba i acostar-me a ella per clavar-li dues bones bufetades al cul.

Continuarà...

[lesfoteses]

La benvinguda

1 de gener del 2023

Què faria sense la sopa? Segurament morir. Fa 24 hores estava encara sopant amb el raïm pacientment esperant-nos des d'una taula annexa a la cuina, lluny de les nostres mirades. No hi havia sopa, de fet ni hi pensava en la sopa: hi havia truites, croquetes, quiche, olives, patates, pa amb tomàquet. "Lo típic". Era en un pis del costat de la Monumental, que per nom de Wi-fi tenen 'Las monumentales', és casa de l'Abel.

A les 23:41 aproximadament, es produïa la clàssica disputa de 'amb quin canal seguim les campanades?'. Veníem de l'any passat a casa nostra, amb Catalunya Ràdio. Va ser un puto fracàs, no recordo si és que no van cantar bé les campanades o si es va tallar o tot a la vegada, però vam dir "mai més". Aquest any han guanyat la Pedroche i el Chicote, ella primer amb un vestit de puta pena que de cop se l'ha tret, quedant mig en boles com ja és quasi tradició. Potser d'aquí uns anys -si no es fa ja- s'estudiarà a les facultats de Periodisme dins del tema de 'pràctiques masclistes i sexistes en cobertures especials'. D'aquesta primera nit de l'any, em quedo amb la bona companyia dels amics de sempre, amb una mica massa de Quevedo amb Bizarrap pel meu gust, i els jocs que vam fer. El meu objectiu aquesta nit va ser colar el màxim de cops possibles la cançó de l'opening de 'The White Lotus', que es diu Renaissance i és un temazo. Malauradament només el vaig poder posar un parell de cops, va guanyar la Rosalía. Després vam jugar al Picolo, un joc de proves i alcohol que ens va ensenyar la Raquel, i després un joc de pensar conceptes i endevinar-los, primer definint-los tipo Taboo, després amb mímica i per últim amb només una sola paraula. Ens vam quedar a la primera fase perquè som uns memos. Però clar, és que hi havia conceptes que havia posat algú com 'Ada Colau' o 'Montserrat Roig', i jo em pensava que anàvem molt més forts, per la qual cosa vaig posar conceptes molt més bèsties que van desentonar una mica. Fatal.

24 hores després de la Pedroche, el raïm sense pinyols i el Picolo soc al poble amb el Marc esperant que s'acabin de cuinar els tiburones. Hem fet sopeta amb Avecrem (m'encanta) i no puc estar més contenta perquè n'he posat més de la que toca per a dues persones, de manera que amb sort demà també soparem el mateix. Per mi la sopa és dels millors plats que poden existir, faci fred o calor. Ara fa calor per ser 1 de gener, massa de fet. Hem vingut a esquiar demà i demà passat en teoria, però no hi ha neu es veu. Ni a Molina ni a Masella. Només cal veure Instagram per comprovar que és veritat i que la cosa pinta fatal i que no podem ser més pringats, tio. Fa molt de temps que hem decidit que pujaríem. A principis de mes, pel pont, va nevar molt i semblava que havia de ser la polla de temporada. Però llavors vam dir-nos "bah, ara pel pont segur que tothom puja i serà impossible esquiar de la gentada. Ja pujarem més endavant, total, segur que torna a nevar". Doncs passa'm la maionesa per acompanyar les patatetes que ens estem menjant. La nostra previsió ha estat un puto fracàs.

He dormit poc per lo tard que ens vam acabar ficant al llit, vora les 6 del matí. L'últim whatsapp meu és de les 5:39 i li dic a la Cris que ja estic a casa i que tot ok. Abans de dormir per això, pota preventiva perquè no em trobava massa bé i vaig pensar "calla, abans de ficar-me al llit i que em vingui tooot el mareig i tal, ho trec". I m'ha anat de conya. Avui a les 11 i poc ja no tenia més son i m'he aixecat a esmorzar. Després hem fet dinar familiar i un cop enllestit, migdiada i motxilla cap al poble. Demà no crec que esquiem, però no li vull dir al Marc per no desanimar-lo.

[laiperoconi]

Mi tipo de hombre ideal

1.- que sienta sus emociones, que sea sensible pero no como yo que llora todo el arto, pero que no sea el tipico hombre q no llora por q es hombre, que sienta y pueda sentir

2.- Sonrisa, si no tiene linda sonrisa noup gracias m encanta la sonrisa es algo q mas me gusta en las personas

3.- la ceja, algo muy importante en la apariencia son las cejas las cejas es la segunda cosa que mas me gusta y eso lo descubri con ivan, como amo las cejas poblafas en hombres y mas los que se las arreglan, uff

4.- que se ponga nervioso, como me encantaría un hombre que aunque sea muy seguro (dato importante mas adelante) cuando este conmse ponga nervioso, cuando me intente coquetear se ponga nervioso, ES QUE DIOSSS

5.- que no sea el tipico q diga que es feo y no lo sea, quiero q sea seguro pero no narcicista, que sea guapo y lo sepa pero que no se crea la gran cosa

6.- que me de detalles, me encantan los detalles por muy pequeños que sean

7.- que no le guste el afecto fisico con nadie mas que conmigo, que conmigo sea SUPER MEGA cariñoso, yo si pudiera le daria besos a todos en el cachete, que a cada segyndo m abrace o me de besos en el cachete

8.- que no le de miedo el compromiso, que sueñe con casarse

9.- hablando de, que su sueño tmb sea tener una familia con hijos familia panista, que ame a los niños, que sueñe como yo tener una familia

10.- (obligatorisiisisismo) que sea gracioso, QUE CUENTA LOS CHISTES MAS MALOS DEL CONDADO Y AUN ASI M RIA QUE SEA MUY GRACCIOSO DIOSS SME ABRO EN 7

11.- que sea sarcástico, pero en buen plan

12.- que ame el amor, que ame enamorarse, que no le guste las cosas lentas, que me pida ser su novia de una manera tan bonita, que en verdad le guste mucho enamorarse como a mi

13.- que me de flores

14.- que se lleve bien con su mamá

15.- que tenga hermanas

16.- que no tenga ex, que no tenga ni quedantes ni nada

17.- que en verdad se enamore de mi

18.- que me diga lo linda que me veo cada segundo

[unmundofantastico]

Otro del fijado.

92

Dijiste en un ask que si te gustaría tener sexo con alguien pero que no lo has hecho por qué están lejos. Ósea que tienes novix a distancia o algo así?

La conociste por Tumblr?

No, de momento no estoy conociendo a nadie y por ende tampoco tengo novia a distancia ni quedante. Interesado en alguien de manera sexual, uhm, pues creo que tampoco. Ya no, ya no existe como tal algo así que despierte esa atracción. Siempre he soñado con tener un amor bonito. Y si saliera de aquí de tumblr, yo estaría más que feliz. Porque digamos que sería algo un poquito más real, pero un tanto intangible. He conocido a personas muy lindas, y yo siempre estaré agradecido por habermelas encontrado en mi camino. Pero por cuestiones del destino, pues nos hemos distanciado, yo les dejé de hablar o ellas a mí. Últimamente, pues no ha salido nada. Estoy más solo que un pingüino en el desierto.

[tastatast]

LA MORENA

La morena (Muraena helena) és un peix poc habitual, ben estrany i peculiar. És relativament lletja, semblant a una serp. És anguil·liforme (com els congres i les anguiles), de la classe dels osteïctis (peixos ossis, no condroïctis com els cartilaginosos), té la pell fosca i amb unes taques grogues precioses i neda de manera fantasmagòrica entre les roques. Però és comestible, i ben bona!

REFERENTS DE MORENA A LA RESTAURACIÓ

Tot i haver-ne sentit a parlar, no sé ben bé si als peixaters del meu poble, a la gent gran o a on exactament, no n’havia vist mai a cap peixateria de Catalunya. Només al Mercado de Salamanca de Màlaga, on la tenien penjada pel cap, exhibint-la sencera, i al Mercado Central de Abastos de Cadis, on en tenien una de Conil de la Frontera i on vaig arribar al moment exacte per a veure com la peixatera en destripava una i n’extreia aquestes meravelloses freses, que tot seguit llençaria a les escombraries.

A casa no n’havia menjat mai. Pel que fa als restaurants, n’havia menjat a l’Aponiente de l’Ángel León. Segons ell, després que la comencés a utilitzar, el preu es va triplicar a les llotges, afegint-li valor. De la pell en feia una mena de chicharrones i també en va fer una mena de mochi que vaig menjar l’estiu de 2023. Macerava la pell amb llet i canyella per tal que la proteïna d’aquests dos ingredients amagués tant l’olor com el gust de peix. Com a resultat, degut a la quantitat de col·lagen que té la pell de la morena, feia que la textura fos sedosa (molt semblant a la del mochi tradicional) i que, tant l’olor com el gust, no fos de morena, sinó de canyella. I així era, recordava la llet merengada o un arròs amb llet. De fet, sota el fals mochi hi havia una fina capa d’arròs amb llet. De la cua en feia una salsa que acompanyava una mena de pastís fet amb la bufeta natatòria de la dorada, el plat es deia melosidades marinas (2023). També és famosa la seva morena al forn quedant com un cochinillo asado, que serveix substituint la carn de la morena per uns trossets de ventresca de llobarro i servint únicament la pell de la morena ben cruixent a sobre. M'agradaria saber què en deu fer de tota la resta de la morena, de la carn que ja tenia cuita. Però també he de dir que mai me l’ha ofert a cap dels seus restaurants i que, en tot cas, en serviria un tros tan diminut, que més val que aprengui a cuinar-ho jo a casa si ho vull arribar a tastar.

També havia menjat uns torreznos de pell de morena que servien d’aperitiu a Los Marinos José (Fuengirola, Màlaga).

Al Tohqa, l’Eduardo Pérez Pérez feia la ventresca a la brasa (a la seva candela) i l’acompanyava d’un guiso en amarillo de safrà amb la seva pell cruixent. I també feia el plat Morena y toronja (pomelo) en el que, al centre, servia la pell de la morena enrotllada, crua i escalfada amb un brou fumat fet amb la cua de la morena; i, al voltant del plat, servia la carn de la morena en salmorra.

Al restaurant Cataria de l’hotel Iberostar del Novo Sancti Petri (Chiclana), assessorat per l'Aitor Arregi de l'Elkano, fan un plat en 3 versions: a la brasa, al pilpil i a la biscaïna.

A Cadis, tot i que cada vegada sigui més difícil trobar-la als bars i restaurants, és tradicional la morena en adobo, que els pescadors també li diuen chicharrón caletero ja que la morena se sol capturar entre les roques a prop de la platja La Caleta de Cadis i també per la similitud amb el chicharrón de Chiclana, un tros de carn de porc fregit i cruixent. La morena en adobo es fa amb trossos de morena (amb pell), macerats en vinagre (per proximitat, m'imagino que vinagre de vi de Jerez) i espècies (orenga, pimentón, all, etc.) i, posteriorment, enfarinats i fregits. D’aquesta manera, la carn queda ben sucosa, l’exterior ben cruixent i li aporta gust.

A les Illes Canàries, també és típic fer-la a trossos (amb pell), enfarinada en farina de gofio (polenta torrada) i fregida; i acompanyada amb mojo.

A CA LA CAROLA

Després de preguntar per la morena a la Rosa, la meva peixatera, en vàries ocasions, finalment, aquest 1 d’agost em vaig decidir a dir-li que, el dia que en sortís una a Arenys de Mar (subhasta a la que compra), me la portés, fos de la mida que fos. Acostumo a anar a la peixateria 2 dies a la setmana i, com us podeu imaginar, la il·lusió amb la que entrava cada vegada pensant que potser aquell dia seria el definitiu i tindria la meva morena esperant-me a la nevera era incommensurable. 

La morena no és un peix migratori i no enteníem com podia ser que no en sortís cap en tot l’estiu. I és que, pel que he acabat deduint, com que es reprodueixen a l’estiu (sobretot al juliol i a l’agost, però també allargant-se cap al setembre) i quan ho fan baixen a pondre els ous en aigües més profundes, per això els pescadors no en trobaven cap.

Va passar tot el mes d’agost, tot el mes de setembre i pràcticament tot el mes d’octubre fins que el passat dimecres 23, la Rosa em va enviar un WhatsApp comunicant-me que a la subhasta de la tarda havia sortit una morena i que ja teníem la bèstia. L’alegria va ser tal, que vaig fer mans i mànigues per poder-la anar a buscar aquella mateixa tarda, encara que fos a última hora; no hagués pas pogut dormir pensant que tenia la meva desitjada i esperada morena a la nevera de la peixateria, l’havia d’anar a veure, retratar i endur-me cap a casa per començar a pensar com la repartiria, com la cuinaria, quan la menjaria, quines parts em reservaria per a menjar en la intimitat i quines voldria compartir.

L’exemplar feia 2 kg. justos. Tenint l’experiència de comprar congres sencers d’entre 3 i 5 kg, vaig decidir gestionar la morena de la mateixa manera. És a dir, destripant-la i tallant-la en 3 parts: el cap, el cos i la cua (entenent per cua la part que va del “pixador” fins al final de la cua).

Més o menys, 400 gr el cap i 1,6 kg la resta (120 gr tot el que seria la tripa i interiors, 880 gr tot el llom i 600 gr la cua). Com que no té escates, no cal ni escatar-la.

Era de tresmall, capturada per la barca Santa Adela, estava intacta i no tenia gens de sorra. El fet de no portar les freses em fa pensar que era mascle, però ho desconec i, tenint en compte que és l’època de l’any que acaben de desovar, no vaig saber identificar si era mascle o femella. Feia 1 metre de llarg i anava a 8€/kg.

Primer de tot, aquell mateix vespre, vaig menjar totes LES ENTRANYES (els menuts, la tripa, els seus interiors), únicament vaig llençar l’estómac. Sempre em faig aquestes parts tomba i tomba, en una paella i amb una mica d’oli d’oliva, no em complico pas la vida. A més, és com aprecio de manera més nítida els seus gustos i textures. Vaig menjar les següents parts (que no confirmo que realment siguin la part que indico per una manca de coneixements en l’anatomia de la morena):

La bufeta natatòria: una mena d’ou ovalat i allargat, blanc, tou, d’uns 10 cm de llarg. A la paella, se li va inflar el tel com un globus. Tenia una textura de peus de porc, però el gust era ben suau i fi.

El fetge: pla, primet i molt allargat, de gust molt suau, netíssim, molt menys intens que el de rap, el d’escórpora o el de roger.

El cor: també, de gust molt suau, netíssim, no era pas dur i ferm com els cors d’altres peixos. 

El que devia ser un intestí prim, però que també hagués pogut ser una gònada o un ronyó allargat: una mena de segona bufeta natatòria envoltada de greix, semblant al greix del xai. A dins hi tenia una substància blanca com el moll de l’os de xai, deliciós i també de gust molt suau.

Una mena d’intestí gros: tou-cartilaginós, com una orella de porc ben tova, de gust molt suau.

Algun òrgan o bossa tova, de color crema o groguenc i allarga i que també va ser ben bo.

Un retall de carn amb pell que va quedar de destripar-la.

Totes les parts van ser molt suaus i fines de gust, no tenien pas cap gust intens ni ofensiu, netíssimes, molt bones. Això sí, em vaig quedar amb ganes de provar aquelles freses que vaig veure al mercat de Cadis.

Després, vaig menjar EL CAP, fet al forn, sencer, en una safata de vidre de Pyrex i amb un bon raig d’oli d’oliva, uns 25 minuts a 180ºC.

Les “ales” o “parpatana” que li sortien de la base del cap eren melosíssimes! Petoneres, enganxoses. Com que eren una part ben primeta, la pell va quedar cruixent i melosa a la vegada, com una cotna semi-tova. Li dic “ales” perquè, després d’haver obert la morena transversalment fins al cap per a treure-li la tripa, la part de baix de la mandíbula inferior quedava oberta per cada banda del cap, quedant com unes “ales”.

Tenia unes “espines” que semblaven “fils” o “pèls” de primes i fines que eren (semblants a les “antenes” del cap del rap).

Li arriba l’espina central a dins el cap i va envoltada de carn magra, blanca, de textura ferma, de gust ben suau, fi i net, pràcticament suau com un lluç.

Les brànquies d’un color vermell ben intens i més aviat fosc, fresques i brillants, van quedar encara més fosques, torradetes, una mica cruixents i tenien un gust perfumat d’herbes aromàtiques com de romaní.

A la part de dalt del cap també hi havia carn magra, blanca.

La pell és melosa, gelatinosa, tendra, gens xicletosa, enganxosa com uns peus de porc, però d’un gust molt suau. Deliciosa.

Entre la pell i la carn magra hi havia tota una capa de “greix”, blanca/grisosa, enganxada a la pell que era una delícia, un “greix” que no “mareja” com el de molts salmons o, fins i tot, el de la tonyina, un greix que no “embafa” i que tampoc té aquella intensitat olfactiva i gustativa que té el “greix” que el peix espasa té al cap, tant típic del peix blau de calibres grans. Segurament, no té res a veure, però m’imagino que alguna cosa deu tenir en comú aquesta pell (per la part de dins) amb la de les foques i les balenes.

Els ulls són petitíssims, res, no són el seu fort.

La careta és una prolongació de la pell i s’estira sola fàcilment, agafant també els llavis, que també són carnosos i melosos.

La formació espinosa (fòssil calcari) que subjecta les dents (la mandíbula) té un filament blanc i negre a dins com el cordill de dins l’espina central de molts peixos. S’ha d’anar amb compte a l’hora de mastegar aquesta espina perquè les dents són molt afilades i punxen.

No vaig trobar el cervell, que el deu tenir més aviat petit, tal com és tot el cap.

El dia següent, vaig menjar LA CUA, també feta al forn, sencera (mantenint l'espina central, però partida en 2 trossos d’uns 300 gr) i amb un raig d’oli d’oliva, uns 25 minuts a 180ºC.

Tal com m'imaginava, la part final de la cua tenia moltes espines, espines molt toves, de les que no punxen, uns filaments semblants a les "antenes" del cap del rap i, a més, les espines que formen una llarga banda que va de cap a cua, que són les aletes dorsal i caudal unides i fusionades.

Per a mi, la pitjor part per a gaudir de manera tan despullada i sencera és aquesta, la que hi ha del pixador a la cua, la part final. Per a una propera vegada, o em dedicaria a treure les espines, una tasca ben entretinguda (ja que les espines estan molt enganxades a la carn i a la pell) i que possiblement no tingui ganes de fer, preferint dedicar aquesta part a fer un fumet o algun pastís de morena (una mena de brandada) com els que havia fet amb la mateixa secció del congre i, alguna vegada, també amb el seu cap.

L’espina central tenia una matèria de color vermellós-marronós fosc gairebé negre semblant al sangacho de les tonyines, però molt menys gustós. Tot i així, tenia una textura suau i un gust més potent que la resta de la carn blanca i, segurament, també tingui una quantitat elevada de seleni i també sigui molt valorat pels nutricionistes, qui l'arriben a tractar de "superaliment". Per dins, l'espina central tenia un cordill (que deu ser el sistema nerviós), blanc i amb puntets negres. L’espina central es pot mastegar i xuclar per acabar d'esprémer tots els sucs de la medul·la espinal.

Pel que fa a la pell, és mes gustosa i greixosa al cap que a la resta del cos i la cua.

La viscositat que desprèn la mucosa de la pell (en cru) em feia pensar que generaria un pilpil ben generós, però no va ser tant el pilpil que va desprendre (pràcticament inexistent) com, una vegada més, l’extraordinària melositat de la pell.

La punta de la cua, la part final, va quedar cruixent, però està plena d’espines. Té un lleuger record d’algues, però res a veure comparat amb la intensitat marina de tantes altres cues.

Finalment, vaig menjar EL COS, també fet al forn, sencer (tallat en dos trossos d'uns 440 gr), descongelat (al següent apartat explico que vaig voler provar com reaccionava la morena congelada) i amb un bon raig d’oli d’oliva, uns 35 minuts a 180ºC.

La carn de la morena és ben insípida i homogènia al llarg de tot el cos, crec que és molt més bo un congre i, per descomptat, el congre també em sembla millor que l’anguila. Tot i ser tres peixos anguil·liformes, en aquest aspecte, no tenen res a veure. Així, per a mi, el congre és al qui li trobo més bon gust i més varietat de registres; i, a més, mai fangueja com algunes anguiles.

La pell de la morena és ben elàstica, i tota la intensitat de gust de la morena està allà. És ben bé tal com era el “mochi” de l’Ángel León, així que ben poca cosa li devia fer, a part d’emmascarar el seu poc gust amb canyella.

El teixit adipós de l'epidermis el considero com un òrgan endocrí important i que sovint passem desapercebut o pensant que no és ben bé un òrgan. A més, provablement, a part de greix hi deuen haver glàndules que produeixen substàncies viscoses i sebàcies. D’aquesta manera, té el greix ben separat i gens infiltrat amb la carn del llom, ni tan sols marcant clarament una ventresca diferenciada, tal com sí que trobo al congre.

CONGELACIÓ

Tot i que a casa congelo el mínim de peix possible (només algun calamar, per aquell “si de cas” i aquella por de poder quedar sense res algun dia, o algun llom de tonyina per a menjar en cru), vaig voler provar com reaccionava davant la congelació (sempre parlant d’aparells domèstics casolans), sobretot per comprovar si en una futura compra de morena podria encarregar-ne un exemplar més gran, de 3 o 4 kg. Vaig congelar únicament la part del cos i el resultat va ser positiu. Trobo que la morena va aguantar prou bé la congelació i, per tant, la propera vegada compraria un exemplar més gran, sobretot per tal de tenir un llom de més diàmetre i poder fer tant talls a rodanxes o supremes amb l’espina central al mig, com talls longitudinals, traient-ne l’espina central i podent servir únicament la part més magra del llom o la part de la ventresca per separat. 

RECEPTES

La morena és un peix que dóna per molt. Per conèixer el producte, l’he volgut fer de la manera que a casa meva el sé cuinar respectant-ne el màxim possible les seves qualitats, que és al forn, sencera, amb un raig generós d’oli d'oliva i sense sal, per no alterar-ne el gust ni distorsionar-ne la textura. Però crec que tant es pot fer al forn, com guisada, fregida, a la brasa, etc. La similitud de la seva pell amb la tripa de bacallà em fa pensar que un plat com els cigrons amb pell de morena seria ben bo i la textura gelatinosa de la pell trobo que obra una infinitat d’elaboracions associades a plats com els callos o l’orella de porc, fent plat com un cap i pota de morena. La similitud amb el congre em fa pensar que una morena amb pèsols seria deliciosa. La seva semblança amb l’anguila em fa pensar que una morena amb allada, un all i pebre de morena o un suquet de peix com una bullinada de morena (amb força safrà) i, fins i tot, un nigiri de morena també poden ser bones idees. Seguint amb la cuina asiàtica i tenint en compte la insipidesa de la seva carn, potser tampoc és una mala idea laquejar-la amb alguna salsa. També crec que seria interessant provar de fer un arròs de morena, amb una picada d’alls i el julivert, amb pebre roig i tomàquet i utilitzant un fumet d’ella mateixa i servint, per sobre, tant trossos de carn de morena com trossos de pell i, fins i tot, la pell tant en trossos cruixents com en trossos melosos i, ja que agrada tant afegir maioneses a sobre els arrossos, una maionesa feta amb l’oli i el col·lagen de la pròpia morena. La seva forma allargada em sembla idònia per a fer morena a l’ast per tal que quedi cuita de manera homogènia i recollint el greix que vagi desprenent i també em fa pensar que, tal com he fet alguna vegada amb el congre, es podria farcir (amb una infinitat de coses) i bridar el llom central desespinat com si d’un Wellington es tractés o, fins i tot, farcint la part entre la pell i la carn, a mode de pularda demi-deuil. La capa de greix blanquinosa-groguenca que té enganxada a la pell (per la part de dins) es podria fer servir per elaborar alguna mantega de morena. Amb el col·lagen que desprèn la pell es podria fer gelatina de morena, tal com vaig fer la gelatina de tripes de bacallà a Ca La Carola. Amb la primera secció de la cua (la més espinosa i que no té ni la gràcia del llom ni la gràcia de la cua), en faria un pastís de morena, una mena de brandada, tal com havia fet amb la mateixa secció del congre i el seu cap. Finalment, em pregunto si, de la mateixa manera que mengem els alevins de les anguiles (les angules) i tenint en compte que la seva pesca no està regulada i no té una talla mínima legal, es podrien aconseguir “angules” de morena (dubte que, per extensió, també em genera el congre), però m’imagino que, com que es reprodueixen a massa profunditat, la dificultat per pescar els alevins seria molt més gran que la relativa facilitat amb la que es pesquen les angules a les rías i els deltes.

A més, la morena no és un producte exòtic a la cuina catalana i ja en trobem diferents plats a alguns dels receptaris medievals més importants com: el Llibre de totes maneres de potatges (anònim) o el Llibre del coc del Mestre Robert (1520), on es detallen tres maneres diferents de cuinar-la. Per altra banda, obres tan cabdals com El que hem menjat d’en Pla i L’art del menjar a Catalunya d’en Vázquez Montalbán no mencionen aquest producte. Deu ser qüestió de modes i èpoques.

En definitiva, no deixa de ser una de les coses que mencionava a l’article El servei dels peixos, que el coneixement (ja sigui científic, històric o del tipus que sigui) porta a la innovació, la creativitat i al plaer màxim a l’hora de la degustació.

Així que, vist com n’és de bona, les múltiples elaboracions que es poden fer amb totes les diferents parts, l’arrelament que té a la cuina del nostre país i el bon estat de conservació de l’espècie, només puc finalitzar animant a tothom a provar, almenys una vegada, aquesta meravellosa bèstia marina!

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

[herrslau]

Mientras estaba en sus brazos una paz inmensa se desbordaba de todo mi ser, me sentí en casa, en mi mente la única frase que se repetía era: “quiero quedarme aquí para siempre”. Nuestro para siempre duró aproximadamente 3 horas, cada quien debe ir por su lado.

Alexis Fue el primer hombre al que le pedí abiertamente que me pidiera ser su esposa. Pero vamos, que ni a novios, ni quedantes, ni nada de nada llegamos.

[jaoa]

¿Las personas son malas?, ¿El tenía malas intenciones cuando hizo eso?, ¿El intentó hacerme daño cuando hizo eso?

Hace unos días me enteré, que mi actual pareja tuvo relaciones sexuales con mi aquel entonces quedante. Cuando me entere de eso me sentí con un gran ataque de ansiedad, me sentí muy mal y aún mal de la forma en la cual me enteré de ese acontecimiento, creo que actualmente me sigo sintiendo mal y es una espinita que no puedo sacar dentro de mi, a pesar de que ese acontecimiento esté en el pasado de mi actual novio, y puedo entender que ha entendido lo que sucedió, y cambiado, aunque nisiquiera siento que haya tenido la culpa de lo sucedido. Me siento mal, me siento mal de que se me haya ocultado eso, y me siento mal de que se me haya mentido de que el mensaje que recibí sobre mi entonces novio, mencionando que comiera bien con el para que no estuviera en grindr. La verdad que no me siento bien y siento una gran inseguridad y esto no me provoca cosas buenas en mi, pero siento que todo esto está dentro de mi, pero no se como hacer para sentirme mejor, no se como hacer para sentirme bien. Estos días no me he sentido amado, estos días me he sentido amado de vez en cuando, y cuando me siento amado me pongo tan feliz ajajaja Y no se, me hace pensar que estoy recibiendo sobras de amor. Justo ahora acabo de leer mensajes viejos nuestros en donde puedo ver todo el interés que había y me bajoneo Jajaja

[isga114]

NOVIOS ESPOSOS AMANTES QUEDANTES

Mi primer aporte con un dibujo para esta serie y esta ship que amo <3 ¡HAGANLOS CANON YA!

---------(English translation according to Google translator)-----------

Juanin: Not having eyes is not so bad, I like that no one doesn't know where am I looking

[a-c-perez]

Numerologia d'en Pere Aragonès

Avui toca; després d’una llarga pausa, analitzar l’actual President de la Generalitat, en Pere Aragonès ... més conegut a les Xarxes amb el malnom de "El Cigronet" ...

Un personatge que se sent com algú fort, segur, que controla i comunica (11), diferent als anteriors Presidents ... i que vol ser un reformador per assolir un canvi dràstic (16), malgrat que això destrueixi les estructures actuals del País!!!

Es mostra sempre amb aspecte juvenil, proper, amigable, comunicatiu (27) ... però no es deixa dominar per res i ningú i tant sols es guia per seu propi criteri i els sentiments, per després adonar-se’n que calia meditar l’acció ...

Les arrels familiars s’han mogut en l’ús del poder des de l’equilibri i la ponderació (82) que els ha permès anar canviant amb els vents que bufen (10) mantenint-se sempre a dalt veient-les venir.

La visió general que els seus votants tenen d’ell és la del Líder orgullós i segur de si mateix que es llença a la batalla (7) contra les ordes Convergents de la punyeta ...

Malgrat tot, és un líder solitari (9), que confia en la "providència" i en el seu bon estel, ben pujat dalt d’un pedestal ... però mancant de solidesa: un gegant amb peus de fang !!! ... dons amaga les seves emocions (20) i malda per no mostrar-les.

Els possibles votants cerquen en el seu missatge (11) i es veuen atrets pels miratges (47) que oferta com tot bon comercial de la política (Política Lingüística, Pacte Fiscal, Amnistia, No cal que us integreu ...), veuen la possibilitat de trencar amb el passat (16) amb algú que sembla sortit d’entre el poble i no pas d’entre els Pixa-Pins Barcelonins. No atreu tant la persona sinó el missatge darrera les paraules ... el qual denota la manca de carisma i lideratge.

Té dots organitzatives i de control (128), sap sacrificar-se pels seus objectius ... però també ho demana al seu entorn, pel qual li cal envoltar-se d’acòlits que el segueixin de forma cega i sense discussions.

La seva forma de ser el fa "sobreactuar" i engrandir les coses (110), sempre intentant que siguin grans novetats i grans avenços ... per després quedar-se en el món de les idees.

Arrossega la mentalitat d’Empresari (29) exitós; segurament inculcada per la família i els estudis, on sempre intentarà vendre gel a un esquimal una altra cosa serà que se'n pugui sortir ...

La desproporció de "11" ens avisa que tot el que faci, pensi, actuï ... sempre ho fa amb intenció de Lideratge i de transmetre (11) de forma obsessiva i gairebé compulsiva, el qual provoca un desequilibri i un costat fosc on aquest "11" conforma una segona personalitat dissociada dels seus sentiments (20), una possible manifestació d’auto-odi i complexos que s’intenten amagar.

Es pensa ser un Líder i "Salvador" capaç de treure els catalans de l’ensopiment (20) i del llarg somni Convergent, però li manca ganxo, resulta un personatge passiu (2) i amb massa secrets per amagar, davant les seves perspectives quasi "Messiàniques" (101) però incapaç d’encoratjar amb un missatge prou clar (11) ... malgrat el que ell pensi.

Tot plegat, mai acabarà d’assolir grans metes dons no acaba de materialitzar res (2), tot quedant-se en metes i somnis esmicolats. Mala peça al teler d’un President i d'un País ...

[movingononeday]

Yves Saint Laurent

Y si no es Dior que no la llamen

Le encantan todos los detalles

Y ahi es donde entro yo

Sus quedantes

De empresarios a traficantes

No me asustan esos don nadie

Conmigo vas a estar

Y ya no se por donde empezar

Tu domaste mi instinto animal

Cuantos Rolex te ocupo comprar

Un besito nada mas

Les mando dinero a tus papas

Muevo el mundo si es por ti nomas

Eres Madona en la actualidad

Mi guerita flow rockstar

Música

Bolsa Birkin

Me pegue un tiro pa comprarla

No te preocupes por la lana

Tu vales eso y mas

Lady Gaga

Amanecimos con champaña

Los vidrios rapido se empañan

Pero es arma letal

Y ya nose por donde empezar

Tu domaste mi instinto animal

Cuantos Rolex te ocupo comprar

Un besito nada mas

Les mando dinero a tus papas

Muevo el mundo si es por ti nomas

Eres Madona en la actualidad

Mi guerita flow rockstar

[lesfoteses]

El casc Motomami

5 de gener del 2023

8.200€ pel casc 'motomami' de la Rosalía. Ho ha pagat un paio que es diu Xavier i que no sé molt bé a què es dedica, però ja m'agradaria tenir els mateixos cuartos que deu tenir al banc, com per no tenir remordiments per deixar-se tota aquesta pasta en un casc que ni està homologat ni crec que li càpiga al cap. Són gairebé les 3 del matí i escric això des de l'estudi Toresky de Ràdio Barcelona, on treballo. Soc darrere una grada, no em veu ningú perquè el públic està molt concentrat seguint el 'Cap nen sense joguina', aquesta subhasta solidària que ja porta 56 anys a la ràdio i que en fa 3 que bat rècords de recaptació.

Aquest any serà el millor de tots, perquè amb els 8.200 per un casc ja s'han superat els 52.787 de l'any passat. L'any passat jo no hi era. L'any passat era a casa amb covid, i amb el Marc (que va ser el pacient zero dels dos i em va contagiar de covid) vam beure'ns dues ampolles de cava i vam creure bona idea licitar per una barrera del peatge de la C-32 a Vilassar. Ens la vam acabar quedant per 300 euros i vam sortir al País i ara, un any després, segueix al terrat. Que quin ús li hem donat? Cap, evidentment. Però tenim una barrera d'un peatge i vam riure molt aquell dia, fins que vam haver de pagar, clar.

[f-a-k-e-love]

Abrí Bumble y tengo 50 interesados en un día 😅y 3 que acepté abrir la puerta de una conversación. Hasta ahora ningún quedante porque no me animo a hablar con ninguno jaja