#patricia bardon

[tuttocenere]

I just learned about Rossini's La Donna del Lago earlier this year, and immediately found a fairly perfect audio recording. It's a studio version which means there are no overly loud or quiet parts, no weird pauses or annoying stage noises. But it's not one of those studio recordings, it's nice and operatic and dramatic. The orchestra has a beautiful lively Rossini sound with just the right amount of horns.

A 25 year old Robert Gleadow recording the dad role of Douglas among all these much older singers is a funny mental image, but it sounds great. The role has all the stuff he's good at (rhythm, drama) and none of the stuff he's bad at (long high notes). Kenneth Tarver as Umberto sounds fantastic. Patricia Bardon as Malcolm sounds like a countertenor which is weird but cool.

All in all, I like this recording a lot.

Embedding this from YouTube because it doesn't seem to be on Spotify.

[demoura]

DIA 18 DE MAIO DE 2024 : EM COLARES WAGNER NA TV .UM OURO DO RENO « CONTRA REVOLUCIONÁRIO » TRANSMITIDO DE ZURICH . NO DIA DOS MUSEUS EVOCO AS VISITAS QUE FIZ COM A ZAZA A MUITOS DO MUNDO .. :Numa era de encenações distopicas , o maestro Gianandrea Noseda e o director Andreas Homoki criaram na Opera de Zurique uma versão « contra-revolucionária » do Anel do Nibelungo . Está em streaming gratis de 18 a 24 de Maio e on demand até Junho no site da opera suissa ! não percam ! Wagner tem sido dominado pelo regietheater desde a encenação de Patrice Chéreau para o Festival de Bayreuth de 1976 . Pois esta produção não é uma releitura socialista do Ring à la Patrice Chereau nem uma rejeição pós-dramática da controversa produção de Bayreuth de Frank Castorf e outros .Para Andreas Homoki, Wagner usou o mito “não como um meio de transmitir alguma ideia política , mas sim para o ampliar e abordar a humanidade ”.« Para mim, este Anel é um dos mais inteligentes porque contamos a história, e a história não é realmente tão estúpida como os diretores modernos pensam”, diz o baixo -barítono Tomasz Konieczny, que cantou Wotan em 20 produções diferentes…. »..Noseda aos 60:anos dirige a tétralogia de Wagner pela primeira vez . Foi um compromisso com Homoki em 2018 parte do acordo para suceder a Fabio Luisi como diretor musical. Noseda aproveitou o local, uma casa de 1.100 lugares menos da metade da lotação de outros grandes teatros, para criar um ambiente eloquente no qual os cantores wagerianos podem cantar suavemente uns para os outros. Usou duas harpas em vez de seis para “Das Rheingold”, na noite de abertura de “Der Ring des Nibelungen ( e quatro contrabaixos em vez de oito…..Na cidade onde Richard Wagner viveu e escreveu grande parte do Anel surge uma produção com méritos. Cenários e figurinos sóbrios e elegantes e um elenco excelente. O baixo-barítono Tomasz Konieczny fez um magnífico Wotan. Possui uma voz sombria, rica e poderosa e é hoje reconhecido como um dono do papel . Christopher Purves foi um Alberich convincente desde o seu início gnomico até a maldição do anel . O tenor Matthias Klink cantou bem como Loge possuindo os truques e o maneirismo do personagem . Nas vozes femininas , Patricia Bardon como Fricka cantou lindamente, enquanto as três donzelas do Reno vestidas de pijama à Marylin Monroe (Uliana Alexyuk, Niamh O'Sullivan e Siena Licht Miller) foram tão impressionantes individualmente quanto quando cantavam em trio.Uma palavra final para Noseda, que conduziu a Philharmonia Zürich brilhantemente desde a terna abertura em pianissimo até aos clímaxes apaixonados . Música dramática no seu melhor. Neste dia não posso deixar de evoco a Maria Zaza apaixonada visitante de museus minha companhia maravilhosa nas peregrinações mundo fora- Madrid , Barcelona , Paris , Londres, Milão , Roma , Amsterdão , Berlim , Leipzig , Bruxelas .Munique ,Nova Iorque , Washington etc etc.

[tonin-terets]

Peugeot 308 - Drawn by attraction from Mark Jenkinson on Vimeo.

It was a lot of fun to design and bring this little character to life with a brilliant team. Awesome work as ever with @gudnason and amazing CG work by the Mill. Huge thanks to my wonderful producer Giulia and to everyone who worked on this!

Production Company Movie Magic International Executive producer Giorgio Borghi Producer Giulia Buffa Director Mark Jenkinson DOP Ottar Gudnason 1st AD Ferran Rial 2nd AD: Jesus Espin Production Designer Jon Blud Stylist: Claudia Martins Wardrobe assist: Felipe Rojas / Natalia Castillo Arm Car: @car_shooting111 Marc Roca @x_moliner @montoliuxavier Precision Driver Dan Adams / Marc Sangra Stunt rider @natasha.duran 1st AC: Alex Benhamou 2nd AC Francesc Rubio VTR: Celia Abraira DIT: Sergi Aranda Key Grip: Xavi Gordi Gaffer: Ricard Pujol Car care Victor Sanchez Service Company Vivi Film EP: Fabrizio Vittucci / Carlos Soms Prod Manager: Serge Hernandez Shot on Sony Venice 2

Editor Quin Williams at Tenthree Global Head of Peugeot Marketing & Communications : Phil York Brand Content Director : Erika Bouteloup Brand Manager : Elodie Bugat Agency : OPEn Global Account Lead: Stéphane Boutier Global Business Director: Judith Romero Global Account Director : Lena Lieuvin Global Account Executive: Helia Bardon Chief Strategy Officer: Loïc Mercier Head of Planning: Nicolas Orsoni Creative Director: Stephane Lecoq Art Director: Jake Butler Copywriter: Nick Kugge Head of Production/agency producer: Patricia Lucas Agency post-producer: Florence Marquet Sound Designer : Fabrice Pouvreau

VFX Studio: THE MILL PARIS Executive Producer: Fabrice Damolini VFX Producer : Stéphanie Mollet VFX Supervisor et Flame: Alexis Baillia CG Supervisor: Mickael Girod Editing : Maxime Didelot Grading: Philip Hambi Modelling & Environment: Jaspreet Kay Dua, Tytouan Botte, Nicolas Du That Co Generalist: Guillaume Dadaglio Rigging: Marine Sisnaki, Alexandre Sauthier Animation : Alban lelièvre, Geoffroy Barbet Massin, Ludovic Martin, Hervé Anceau FX: Pierre Carcedo Lighting : Valentin Lesueur, François-Xavier Gonnet, Balthazar Bourguignon, Tytouan Botte Compositing : Ugo pierantoni, Fabrice Fernandez, Jordan Recoquillon, Killian Roy Flame : Alexis Baillia VFX Coordinator : Milan Vicet, Mathilde Cohen Selmon Assistant : Julie Rigaud, Chloé Charrier, Felix Fléchet, Naomie Dumas, Pauline Royo, Antoine Zimer, Maité Tamain VFX support: The Mill Bangalore Associate Production Manager: Rushikesh Shelar Production Coordinator: Raman Dhode, Srinivas Bandi, Nividita Dakua Compositing Supervisor: Venkata Siva Kumar Mannepalli Compositing Lead: Rajesh S Compositing Artist : Pavan Gurhalkar, Ragesh Ramchandran, Gopinathan Sekhar, Sudeep Bandi Asset Lead: Nishant Kumar Rigging Lead: Garlapati Yeswant Lighting Supervisor: Aritra Kumar Sarkar Lighting Artist: Trinath Sarkar, Romika Tiwari, Karan Patel, Sourabh Soni MMRA Supervisor: Elangovan Ganeshan MMRA Lead : Smijumon Viswanathan, Avaneetharan Karuppasamy MMRA Artist : Puppala Vinod Kumar, Anirudh Krishna Kurve, Tirupati Bhavani Shankar Derangula , Upasana Choudhary, Swapnil Bharat Nerkar, Yallamraju Venkata Raja Chandra, Praveenkumar Palani, Asif Mohammad, Paras Pareshkumar Shah, Typhan Rai, Chetan Balasaheb Kadam, Vijay Bapu Chavan Prep Supervisor : Sugumar S Prep Lead : Kiran Veeraswarapu, Sachin Ranaware Prep Artist : Ritesh Patil, Sikandar Shaikh, Anuj Pathania, Prashant Kamble, Abhishek Deswal, Sagar Gawande, Bruno Roosewelt, Jagadeesh Dasari, Utkarsh Indis, Sagar Dasgaonkar Roto Supervisor : Sivakumar S Roto Lead : Rohit Charde, Moumita Ganesh Pratihar Roto Artist : Rahul Jagtap, Laxman Nathuram Bodere, Nitin Yashwant Thorat, Sudhir Balaram Jadhav, Ahamadulla Khan, Hrushikesh Kadu, Shrikant Jadhav, Sudev S, Tanmay Bera, Aditya Shrikant Salunkhe, Rakesh Gharti, Sekh Sahangir Versions Digitales VFX Producer: Kahina Lamblin

[verdiprati]

In case you haven’t heard—but who hasn’t heard?—HE’S BACK.

Glyndebourne is streaming Giulio Cesare for free for a week starting tomorrow, Sunday, August 9, 2020, from 5:00 p.m. BST. 

This is the 2005 McVicar production starring Sarah Connolly, Danielle de Niese, Christophe Dumaux, Angelika Kirschlager, Patricia Bardon, Christopher Maltman, and Rachid Ben Abdeslam. 

[arcimboldisworld]

Das Rheingold - Oper Zürich 03.04.2022

Das Rheingold - Oper Zürich 03.04.2022 #AndreasHomoki #GianandreaNoseda #DerRingdes Nibelungen #Vorstellungskritik #Rezension #Besprechung #operalover #oper #operzürich

Was für ein vielversprechender Ring-Auftakt am Opernhaus Zürich! Der Vorabend zum Ring ist musikalisch und szenisch absolut gelungen und macht grosse Vorfreude auf die weiteren drei Abende – die wirklichen Herausforderungen stehen also noch an… (more…)

[joaquimblog]

Fabio Sartori i Maria José Siri Foto ®A Bofill

Fabio Sartori (Riccardo) i Giovanni Meoni (Renato)Foto ®A Bofill

Katerina Tretryakova Foto ®A Bofill

Patricia Bardon Foto ®A Bofill

És ben senzill avui, trist però senzill, la darrera representació de les 14 programades d’Un ballo in maschera no ha tingut el nivell que hom desitjaria pel Liceu. Mediocritat, rutina, fredor, veus pocs rellevants, producció penosa….

En el primer repartiment teníem a Beczala i Álvarez, també Sancho, per salvar un conjunt igualment mediocre i rutinari, ells i ella feien que quan intervenien tot prengués una esperançadora volada, però l’òpera mai són individualitats i menys en una òpera tan complexa i intensa, que requereix també d’una soprano i una contralt dalt nivell.

En aquest segon cast hi havia dues veus importants, la de Fabio Sartori i la de María José Siri, però el tenor italià i la soprano uruguaiana no tenen una bona tècnica, si bé ell intenta sense gaire èxit una varietat expressiva a la que ella renuncia des de la primera frase. Ella tendeix al crit i té problemes d’afinació, ell se sent segur en el registre agut en forte i els seus aguts són tan espectaculars com poc efectius. No hi ha cap mena d’emoció en el seu cant. Com és possible doncs, electritzar-nos a “Teco Io sto?” Cap distinció, cap elegància, ni s’intueix aquella alenada verdiana en les grans àries per a tenor i la soprano amb aquells arcs melòdics que en mans de cantants amb legato produeixen calfreds per l’espinada. Ja ho sabíem però una vegada més es demostra que amb un instrument poderós no n’hi ha prou. Sartori en la gran escena del tercer acte ploriqueja

Giovanni Meoni no té ni una bona veu. El color és poc baritonal, però tampoc és un tenor curt, ja que en la zona aguda pateix molt, la veu perd cos i sovint s’introdueix en el terrenys poc adequats del crit. No té un legato que atorgui força i bellesa al seu mediocre “Eri tu”, que intenta salvar amb cops i efectes de veu del tot inadequats. la zona central i greu no són distingides. Portar aquest senyor quan a tenim a Juan Jesús Rodríguez en l’oblit em sembla un escàndol.

Qui ha enredat a Patricia Bardon a cantar Ulrica? la contralt anglesa es dintingeix en el repertori barroc, però Verdi és tot un altre món i necessita d’una projecció i emissió que ella no té. Canta bé, això és prou conegut, però no Ulrica, per Déu!

Katerina Tretyakova és un Oscar correcte però no llueix perquè no té l’agilitat espurnejant que Verdi demana al patge. La veu es projecta bé, assoleix l’agut amb determinació i té un abona tècnica, però el rol d’Oscar és complicat, necessita d’una lleugeresa desenfadada, entre la inconsciència d’una joiosa adolescència i la picardia de qui se sap un “influencer” com diríem ara i Tretyakova no ho assoleix amb naturalitat o facilitat. La veu sembla més propicia per altres rols. En qualsevol cas ella ha estat la millor de les tres cantants femenines.

La resta repetien els rols ja vist el dia 10, tret del servent d’Amelia que ahir va ser cantat per Emili Rosés.

No em va acabar de convèncer Renato Palumbo, ja que com el dia 10 hi va haver en la seva direcció uns contrasts de tempo i intensitats poc intel·ligibles, si bé és veritat que també va saber crear moments de qualitat en una orquestra no del tot implicada. El cor va estar millor que el dia 10, amb  una sonoritat més compacte, equilibrada i de qualitat.

I què dir de la producció? Dons que des del quart pis és encara més lletja i evidència la inconsistència del no res i un vestuari que hauria d’avergonyir a un suposat dissenyador de nivell. Vergonyós i vergonyant qui lloga una bunyol com aquest.

Que el Liceu ha perdut pistonada fa temps que ho sabem, que ens prenen el pel amb uns repartiments de teatre provincià però a preu de les millors produccions a les millors cases operístiques, ja fa temps que ho venim denunciant, però el que em sap més greu de tot, és la tristor que produeix veure com el públic, en altres temps actiu i crític protagonista del “Feedback” que sempre s’ha de produir entre l’escenari i la sala, ahir i amb una òpera intensa farcida de amb grans àries, duos i escenes,  la sala no va acabar de despagar mai d’una letàrgica migdiada no del tot ben aprofitada per culpa de veuarres mal utilitzades, crits i volums orquestrals excessius en mig d’un no res teatral que sobrepassava la mediocritat per esdevenir sense embuts, un producte de mala qualitat.

Els que no han pogut veure a Beczala o Álvarez no s’ho mereixen, però tots, inclosos el que hem gaudit d’aquest dos grans artistes no ens mereixem una inauguració tan galdosa.

Giuseppe Verdi UN BALLO IN MASCHERA

Renato Giovanni Meoni Amelia Mara José Siri Ulrica Patricia Bardon Oscar Katerina Tretyakova Silvano Damián del Castillo Samuel Roman Ialcic Tom Antonio Di Matteo Un jutge José Luis Casanova Un servent d’Amelia Emili Rosés

Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu Direcció del cor: Conxita García Direcció musical Renato Palumbo

Direcció d’escena Vincent Boussard Escenografia Vincent Lemaire Disseny de vestuari Christian Lacroix Disseny de llums Guido Levi

Gran Teatre del Liceu, Barcelona 29 d’octubre de 2017

L’apunt del primer cast:

https://infernemland.blog/2017/10/11/liceu-20172018-un-ballo-in-maschera-12-beczala-alvarez-alkema-zajickboussard-palumbo/

LICEU 2017/2018: UN BALLO IN MASCHERA 2/2 (Sartori-Meoni-Siri-Bardon-Tretyakova;Boussard-Palumbo) És ben senzill avui, trist però senzill, la darrera representació de les 14 programades d'Un ballo in maschera…

[lives-in-a-harpsichord]

Patricia Bardon as Agrippina and Danielle de Niese as Poppea in Haendel's Agrippina

[godsbeautifulcreations]

Sebastian Garabet Allen

Pianist Bokeh

[esepress-com]

El tenor polaco Piotr Beczala vuelve al Liceu encabezando una lista de grandes figuras como Carlos Álvarez, Dolora Zajick, Giovanni Meoni, Marco Caria, Patricia Bardon, Keri Alkema, Fabio Sartori y Maria José Siri entre muchas otras.

El director de escena Vincent Boussard propone una estética oscura y de misterio que cuenta con el vestuario del diseñador francés Christian Lacroix.

El maestro italiano Renato Palumbo dirige a la Orquesta del Liceu, que se acompañará de VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió y el Coro del Liceu

El pasado sábado 7 de octubre el Liceu inauguró su temporada con Un ballo in maschera de Verdi. Esta producción del Théâtre du Capitole de Toulouse y el Staatstheater Nürnberg, que se podrá ver hasta el día 29 del mismo mes, cuenta con la dirección de escena de Vincent Boussard y la dirección musical de Renato Palumbo. La Orquesta y el Coro del Liceu, así como el conjunto VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió, acompañan a dos repartos de lujo encabezados por Piotr Beczala y Fabio Sartori en el rol de Riccardo y Keri Alkema y Maria José Siri como Amelia. Los dos casts los completan grandes figuras como Carlos Álvarez, Giovanni Meoni y Marco Caria como Renato o Dolora Zajick y Patricia Bardon como Ulrica, entre otras.

En puesta en escena que presenta Vincent Boussard en un ambiente oscuro y tintado de misterio es espectacular, y en ella ha colaborado el trabajo de vestuario de uno de los grandes de la moda, el francés Christian Lacroix. Este tándem ya trabajó conjuntamente en la producción de I Capuleti e I Montecchi de la temporada 2015/16. En el terreno musical, Un ballo in maschera destaca por una gran cantidad de momentos álgidos, arias pensadas para el lucimiento de los solistas como 'Ma se me forza perderti' de Riccardo, el dueto ‘Teco io sto’ o la que muchos consideran una de las mejores arias para barítono de Verdi, 'Eri tu' que protagoniza Renato.

Esta obra maestra de Verdi adentra en un juego de envidias y conspiraciones que despertó las iras de la censura del momento, obligando al compositor a convertir al rey Gustavo III de Suecia en el gobernador Riccardo de Boston. Los censores no permitían que se representara la muerte de un soberano en escena, o de ningún personaje relacionado con la monarquía, hecho que conllevó el traslado de la acción y el cambio de rango del protagonista. Unas limitaciones que no impidieron que el melodrama siguiera narrando una historia de pasiones amorosas, celosía, venganzas y un perdón final.

Este melodrama en tres actos, libreto de Antonio Somma y música de Guiseppe Verdi se estrenó por primera vez el 17 de febrero de 1859 en el Teatro Apollo de Roma. Al Gran Teatre del Liceu llegó el 31 de enero de 1861, tres meses antes del primer gran incendio que destruiría el teatro barcelonés. La última vez que se vió r Un ballo in maschera en el Liceu fue el 3 de enero de 2001, donde se ha representado 150 veces.

¿Quién se esconde tras la máscara? Con motivo de las representaciones de Un ballo in maschera, el Liceu y el Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona - MEAM presentan la exposición ¿Quién se esconde tras la máscara, una selección de pinturas contemporáneas que reflexionan sobre las 'caretas' que 'la gente' se pone cada día, relacionándolo con aspectos clave de la trama de la ópera de Verdi como la envidia, la pasión, el adulterio, la traición...

Las próximas funciones de Un ballo in maschera, de cuya promoción con carteles se ocupa la empresa de reparto OPEN, pueden consultarse y adquirirse en la web del Liceu siguiente: http://ift.tt/2z4IZe3

Nota de prensa Un ballo in maschera de Verdi, en el Gran Teatre del Liceu hasta el 29 de octubre publicada en comunicae.es

[demoura]

AGOSTO EM COLARES, UM DIÁRIO DIGITAL ONDE HOJE HOUVE GORAZ: .: acordei mais tarde e na hora da marcha a Praia Grande .ja estava bastante povoada . Uso a fotografia devim outro ano e de outro dia muito idênticos . A compra do dia tinha foi um goraz ,raridade nestas bancas . Para o almoço foi assado no forno de forma tradicional mas com os refinamentos de usar tomate coração de boi e chalotas em vez de cebola ! A frescura do peixe pode deduzir-se da brancura com que o retratei num "still -life " . Delicioso . Depois da sesta hoje seremos radialistas escutando nos BBC PROMS o Prom 48: onde Sir Simon Simon Rattle, a London Symphony Orchestra e um elenco de estrelas, incluindo Magdalena Kožena e Patricia Bardon, apresentam a ópera mágica de Ravel L’enfant et les sortilèges que esteve recentemente no TNSC.O conto de fadas de Ravel, Mother Goose e o sensual ciclo de canções Shéhérazade completam o programa. Programme Maurice Ravel Mother Goose (ballet)(30 mins) Shéhérazade(17 mins) INTERVAL Maurice Ravel L'enfant et les sortilèges(44 mins) (concert performance; sung in French, with surtitles)

[verdiprati]

What a gorgeous photo of the Glyndebourne Giulio Cesare cast on their last night! [X]

[fuckyeahsarahconnolly]

Dido and Aeneas (Purcell)

Cast: Sarah Connolly, Gerald Finley, Lucy Crowe, and Patricia Bardon

Choir and Orchestra of the Age of Enlightenment directed by Steven Devine and Elizabeth Kenny

Here's the full recording of Sarah Connolly's self-produced cd for those of you who don't have a copy.

[verdiprati]

Mostly Mezzo Mondays: Genaux + Belli; Kožená + Bardon + Stéphany; Lindsey + Yoncheva (+ d’Oustrac, Desandre, et al.)

Mostly Mezzo Mondays: a recurring (though not weekly) feature where, on Monday nights, I blog a list of the upcoming broadcasts that have caught my eye on World Concert Hall. My interests: baroque vocal music, art song recitals, and a list of favorite singers.

Mostly Mezzo Mondays admittedly does not always live up to its name. This week, though . . .

Vivica Genaux and Martina Belli perform works by Vivaldi and Jarzębski in a concert with Europa Galante. Friday, August 17 on Dwójka.

Magdalena Kožená, Patricia Bardon, and Anna Stéphany make up the mezzo/contralto contingent for a concert of Ravel’s L'enfant et les sortilèges at the BBC Proms; they are joined by Jane Archibald, Elizabeth Watts, Sunnyboy Dladla, Gavan Ring, and David Shipley. Sir Simon Rattle conducts the LSO. Saturday, August 18 on BBC Radio 3.

Monteverdi’s L’incoronazione di Poppea provides notable opportunities for mezzi to shine. The production currently running at the Salzburger Festspiele offers us Kate Lindsey as Nerone, Stéphanie d’Oustrac as Ottavia, and Lea Desandre as Amore and Valletto. Sonya Yoncheva sings the title role; other names that jump out at me from the cast list include the magnificent Dominique Visse as Arnalta and Renato Dolcini, who left a positive impression when I saw him in the Glyndebourne Hipermestra. You have two opportunities to catch this production: deferred audio broadcast on Ö1, Saturday, August 18, or deferred video streaming on Medici.tv or myfidelio.at on Monday, August 20 (see links here). 

[operabam]

BARDON.