#numismàtica

[negreabsolut]

Moneda cirenaica del segle IV-III aC. Mostra una planta de silfi, i a l'inscripció de l'esquerra s'hi llegeix «KYPA». A la dreta, un monograma.

[internetimagecollection]

La Espintria, la moneda sexual en la antigua Roma La "Espintria" era la moneda utilizada para pagar el uso de los prostíbulos. En teoría, estaba prohibido usar monedas con la efigie del emperador en estos lugares, de aquí el uso de las spintriae. Son "fichas" de bronce o plata que tienen a un lado una pareja representada en una posición sexual (cada vez diferente: han llegado hasta nosotros nueve diferentes posiciones).Eran auténticos artistas de la numismàtica los que primero dibujaban y después llevaban a la moneda sus dibujos. Espintrias de plata siglos I y II D.

[cientofiloscarperez]

SABIAS QUE.... HISTORIA ANTIGUA. La Espintria, la moneda sexual en la antigua Roma La "Espintria" era la moneda utilizada para pagar el uso de los prostíbulos. En teoría, estaba prohibido usar monedas con la efigie del emperador en estos lugares, de aquí el uso de las spintriae. Son "fichas" de bronce o plata que tienen a un lado una pareja representada en una posición sexual (cada vez diferente: han llegado hasta nosotros nueve diferentes posiciones).Eran auténticos artistas de la numismàtica los que primero dibujaban y después llevaban a la moneda sus dibujos. Espintrias de plata siglos I y II D. C. https://www.instagram.com/p/CBSa5Y8DtoV/?igshid=6ecandh9ccln

[bocaccio-barcelona]

EL PARE DELS ADELMAN  

 <<Què me´n pot dir respecte la mort del seu gos?>>

Per si no en tenia prou amb les seves cuites, la resposta a la pregunta de l´inspector Comilles esdevingué el desencadenant d´un seguit de complicacions afegit a la atribolada vida del neuròtic rabí Adelman, que com a conseqüència, tenia la sinagoga i els feligresos deixats de la mà de Déu.  Als pocs minuts de conversa, amb tan sols uns quants “carams” i “deunidós” exclamats amb empatia per l´agent, es trobava explicant-li intimitats, talment com si fos el seu confessor. I en contestar-li sincerament que no creia que cap dels integrants de la família fos qui hagués enverinat el pobre animal, encara ara es preguntava com se li acudí –davant la perplexa mirada de l´inspector- proposar-li traslladar la pregunta a Sant Ignasi de Loyola.

 Pocs mesos després de tenir el segon fill, la seva esposa, ja de per si una mica matussera en la relació sexual, va deixar de tenir interès en la seva pràctica. L´Aaron Adelman adjudicava a aquesta causa primigènia l´interès que havia suscitat en ell la Patricia del Rio, directora de recursos humans del veí col·legi de Las carmelitas descalzas. Segons el seu raonament, l´atracció intel·lectual que exercí en ell la directiva, no hauria estat tan vinculant si el seu desig sexual hagués estat satisfet per la seva dona, que era a qui pertocava, tot i que no deixava de reconèixer que el sex appeal de la Patricia, així com les particularitats concretes -unes mans de plata i una gola generosa- havien fet decantar la balança definitivament. S´hi havia embolicat del tot.

La va conèixer en un còctel ofert per el col·legi amb motiu de la inauguració d´una nova aula dedicada a l´estudi de les tasques de la llar. Veure-la amb texans i jaqueta de lleopard en aquell ambient mongil  va cridar la seva atenció; acostar-s´hi i respirar l´Eau de Rochas barrejada amb la fortor de la seva feminitat animal, li provocà una erecció. La Patricia no tardà en derivar la conversa cap a l´espiritualitat, i més en concret cap a les sessions d’espiritisme que es desenvolupaven a casa de la viuda Matons, al carrer Trafalgar, a les que el convidà emfàticament.

No va ser fins que va assistir a la primera, que no van tenir sexe –en sortir, a la bigarrada casa de la Del Rio, on les emanacions de Rochas i femella en cel es multiplicaven exponencialment.                                                        

A casa de la viuda experimentà les ciències ocultes, i conegué la senyora González, que parlava amb un fill perdut als cinc mesos de gestació; a la viuda Romaní, que es comunicava amb el seu difunt marit, col·leccionista de filatèlia i numismàtica; al senyor Andreu, que havia perdut una germana missionera devorada pels caníbals, així com a la mateixa viuda Matons, que dialogava amb el seu marit, filantrop i missaire. La Patricia parlava exclusivament amb Sant Ignasi de Loyola, però amb una diferència fonamental: les comunicacions dels altres participants es realitzaven mitjançant cops -un cop “no”, dos cops “si”. Ella, en canvi, hi parlava “en persona”. Després d’invocar-lo fervorosament, apareixia, en un principi desdibuixat entre una boira rosada, per acabar prenent forma en carn i os. Romania dret i circumspecte, amb la mirada perduda, i no girava mai el cap.

Va ser per aquest motiu, que un cop acceptat el tracte per part de la seva catxonda amant, el dia assenyalat, ambdós se situaren davant del seu camp visual. Un cop formulada la pregunta <<qui va enverinar el nostre gos?>> en boca del rabí, i quan el sant es disposava a contestar, va baixar, sense boira prèvia i en un plis plas el mateix Déu nostre senyor, i li etzibà un cop de colze mentre bramava <<calla Ignasi!>>, per seguir amb la pregunta: <<Qui ets tu per interferir en la providència?>>.

La sorpresa per part d´en Adelman fou doble. En primer lloc, per veure Déu en persona,  i en segon, perquè en comptes de ser morè i amb el cabell arrissat -com ell se l´imaginava-, era ros i blanquet, ros i blanquet. Una breu reflexió, atès què immediatament li va tocar el torn:

-I tu, Aaron, què hi fas entre aquesta gent? No ets rabí? Tens la sinagoga abandonada! Doncs ara, hauràs d´escollir entre dos castics contraposats, encara que igualment dolorosos. Què prefereixes, quedar impotent, o bé ser superpotent?

El desventurat rabí, per pur instint de supervivència, cansat de ser esclau del sexe, s´apressà a contestar <<impo...>>, però no va poder acabar, perquè abans de pronunciar la síl·laba final, la Patricia li va clavar un cop de colze que el feu canviar a la resposta que complicaria encara més la seva rocambolesca existència:

-Superpotent! 

Joan Portales. 18/02/19

www.tallerelbarcodepapel.es