#lliurepensament

[negreabsolut]

Coberta de l'edició catalana de La crisi del món modern, de René Guénon, editat per Llibres de l'Índex, 2023.

[elgosdecrist]

Demagògia, tites de goma de la mida d’un yorkshire i el miracle dels pans i el peixos

Aquest blog fou fundat un estiu de ja fot anys en una fàbrica de Martorell a ple mes d’agost on us podeu imaginar la feinada que tenia, que els 140 caracters de Twitter se’m van quedar curts per a expressar els anhels de conya marinera que duc dins i vaig decidir aprendre com anava això del Tumblr. Anhels expressats en forma de veritats com a temples des d’aquest altar fet a base de superioritat moral que em brinda l’internet.

Si a quelcom hem estat fidels sempre en aquest espai de lliurepensament i reflexió és a la veritat. Anem, doncs, a concatenar veritats fins a arribar al punt de la güassa fresca, la demagògia de P3 i el populisme barato. Qui escriu aquest blog va anar als Escolapis una pila d’anys. Allà vaig aprendre a sumar, restar i que Déu és omnipotent i omnipresent. Vaig aprendre a llegir, escriure i que ser professor de filosofia i anar al bar a corregir exàmens mentre t’infles a Voll-Damms no és una idea brillant. Vaig aprendre també què polles és un complemento circunstancial de lugar, vaig fer un crèdit variable de Meteorologia i vaig aprendre el modus operandi de quan Jesus que like a puto fuckin’ boss in da hood va multiplicar els pans i els peixos. Ni Magics Andreus, ni Magos Pops, ni ná de ná.

Fins aquí tot bé, però. I aquí ve un ‘però’ de dimensions babilòniques perquè 14 anys d’un vailet com jo en un entorn catòlic, de Pares Nostres, Biblies, etc., i en cap moment (i quan dic cap és cap) a cap cura (i mira que n’hi havien) li vaig despertar el més mínim interès afectivo-sexual. IS THIS REAL? Doncs is this real. Res. És que ni un ‘maco, que vols venir després al meu despatx a que t’introdueixi un penis de goma de la mida d’un yorkshire per una cavitat que probablement no has descobert encara?’. Ni un trist ‘maco, que vols venir després al meu despatx a llegir la Biblia segons Sant Mateu mentre jo vestit de de làtex et fustigo les natjes fins a deixar-te-les ben vermelles?’. Res, amics. Res.

En fi, que de aquellos barros estos lodos.

PD: Crec que va ser l’Ignatius Farray (referent, mestre i guia) qui va deixar anar un concepte així i m’he pres la llicència de desenvolupar-lo. Crec, eh.

[negreabsolut]

Coberta del llibre Rituals elementals. Enigmes, llegendes i tradicions, de Josep Maria Solà. Editat per L'Albí, 2022.

[elgosdecrist]

Llambordins, patates braves i fachalecos

Hom podria pensar que el blog torna per a fer un rigurós anàlisi antropo-sociològic dels resultats de les darreres eleccions generals, però no. No som vinguts a aquest espai de lliurepensament i reflexió a explicar perquè a Torrebaró voten VOX. I no perquè no sigui interessant, sinó perquè analitzar un procés racional, com és el de votar, de col·lectius no capaços de fer una suma de dos nombres enters de tres xifres sense cagar-se a sobre perd tota mena de sentit. Bé, ni sumar, ni colorejar un dibuix sense passar-se de la línia, ni res de res.

No tot és jolgolrio, bons germans, perquè des de la darrera entrada al blog ens han deixat en Jordi Muxach, el mític pastor dels concursos de Castellar de n'Hug i ’pare’ de la Coloma. Herois del nostre temps, que cantaven els Pilseners.

Som ja ben entrat el novembre. Així que fa un parell de mesos que hem deixat enrera els matins a la platja, les orxates i les tardes mirant el Tour mentre t’acaricies la bossa escrotal amb un Popeye de llimona per a refrescar-te. Ara ja època de castanyes, moniatos i fachalecos. Ja s’han produit els primers avistaments de mamífers armats amb sabates nàutiques, camisa La Martina i fachaleco a la zona de Ronda General Mitre a l’alçada del carrer Muntaner. BE CAREFUL. BE WATER. 

  A veure, una breu reflexió, que potser se’ns allarga o potser no, i és la següent. No n’esteu ja una mica saturats d’això de ‘el TOP 10 de les millors patates braves de Barcelona’? Cal dir basta i cal dir basta perquè basta ya d’obvietats, de sempre fer el mateix i de merdes que la primera vegada són super disruptives (Oh, les 10 millors braves de Barcelona... OMG! WTF! LOL!) però que una vegada n’has llegit 83 de TOPs d’aquests, el númbru 84 et fa bola. Per què no fem de la innovació la nostra bandera i comencem a fer TOPs-10 de les millors arengades fumades de Barcelona? Ah. O perquè no deixem de banda la merda aquesta del foodie (que basta ya també) i fem un TOP-10, que us diria jo, no sé, del cruising i que el TimeOut faci un TOP 10 que porti per nom ‘Els 10 millors indrets de Barcelona on homes de mitjana edat amb dona, fills i contracte indefinit et barnissaran el d’aixonsis entre matolls d’un parc del barri del Carmel mentre el teu cap rota sobre si mateix vigilant que la teva dona, pel que sigui, no estigui per allà perquè justament aquell dia ha quedat amb una ex-compi de feina que fa més d’un any que deien de veure’s i no trobaven el moment’. M’ha s’ha entès, no? Algo així. Bueno, això donaria per molt i entraríem en temes dels lavabos de l’estació de Sants, d’homes que van al pipicán sempre a la mateixa hora a trobar-se amb d’altres homes que també van al pipicán sempre a la mateixa hora, etc.

Bueno, i se non è vero, è ben trovato.

PD: ‘Se han puesto unos llambordins en todos los elementos comunes’.