#les vilars
Explore tagged Tumblr posts
Video
youtube
INITIATION AUX ANTIQUITES 17 FEVRIER 14H15 :VASSOU 15H30 :ETIENNE AVRI...
#youtube#Venez percer les secrets des antiquités à Conches ! 🕵️♂️ Guidé par l’expert Claude Vilars découvrez l’histoire d’ébénistes comme Vassou et
0 notes
Note
bon dia!! I'm moving to Catalunya this fall to be an English teacher's assistant and I'm so so excited to learn catalan and explore your beautiful country 💗 Do you have any recommendations for places or activities around the Lleida región? Moltes gràcies ☺️
Bon dia!
In Lleida (the city itself), the most iconic site to visit is the Seu Vella (old cathedral). It's a Medieval cathedral that was also used as a stronghold in war in the Early Modern Period. It's located on top of a hill, so there's great views of the whole city from there.
(Photo)
A natural place: the Congost de Mont-rebei (Mont-rebei Canyon). This is the river that is used as the administrative dividing line between Catalonia on East and Aragon in the West (La Franja). It's a very beautiful place, but I don't know what it's like now with the drought. There's a very nice walk near the La Pertusa chapel and in an excavated part of the rock walls so you can see the river. Many people also go kayaking or similar things but I don't know if there's enough water now. (For context, we're having a very bad drought, it has barely rained in 3 years and all the reservoirs are practically empty).
(Photo 1 / Photo 2)
In spring, it's also very pretty to see the fruit tree fields around Lleida. The most popular town to go to is Aitona, but you can also see it in Seròs, Alcarràs, Torres de Segre, and others.
(Photo)
Some historical small towns near Lleida that are nice to visit include Vallbona de les Monges with its Medieval monastery, and the towns around the Riucorb river (I would recommend the town Guimerà, and also Verdú to visit its tower), Montfalcó Murallat is also nice but very small. For a bigger town: Cervera. It's interesting to see the university building in Cervera, when Philip V (Spanish king who conquered Catalonia in 1714) made all the universities in Catalonia, Valencia, Mallorca and Aragon close down, he only allowed 1 university, which he moved to Cervera because it was a city where many people had supported him in the war and because it was in a rural area so he could closely control the students (university students in Barcelona and other places had been very involved in the war against Philip V).
(Photo 1: Santa Maria de Vallbona monastery. Photo 2: Guimerà)
An archaeological site: Fortalesa dels Vilars in Arbeca. This was a fortress inhabited between 775 and 300 BC, you can visit the archaeological site and the museum with the objects found. Arbeca is also famous for its olives (called arbequines), definitively worth a try 😋🫒 you'll find them in most markets and supermarkets.
(Photo)
If you're near, when it comes to archaeology, there are also some prehistorical rock art sites. The most well-known in the area is the wall La roca dels moros in Cogul.
(Photo 1)
Those are the places I'd recommend closest to Lleida. If you can move more, I also really recommend going up to the Pyrenees mountains (in the north of the Lleida province). There's lots of Medieval architecture there, lots of cute villages and some wonderful natural parks.
The bad thing about the Lleida area is that it doesn't have as good public transport as more densely populated areas, because outside of Lleida city itself it's very rural. So you might have to rely on cars.
Another activity in Lleida: the most famous food from there is snails, there are different recipes, the most widespread is caragols a la llauna, but they also serve them with allioli or with vinaigrette. There's also many other delicious foods, but that is what most people associate with Lleida the most.
Aaand that's what comes to mind in the areas near Lleida. I'm not from that province so I don't know it as well as other areas, if someone reading this has more recommendations please feel free to add them in the reblogs or comments.
I hope you enjoy your time in Catalonia!
68 notes
·
View notes
Text
Le théâtre Jean Vilar de Suresnes qui a un "Vilar bar"....
11 notes
·
View notes
Text
Brigitte Bardot photographed by Loomis Dean together with co-star Antonio Vilar on the set of the film “La Femme et le Pantin.”
249 notes
·
View notes
Text
Martine Carol-Antonio Vilar "El deseo y el amor" (Le désir et l´amour) 1951, de Henri Decoin, Luis María Delgado.
8 notes
·
View notes
Text
Hoy se sale (a fare girare le gambe con Rulo por Espadán)
Almassora - Burriana - Mascarell - Nules - Vilavella -Vall d'Uixò - Alfondeguilla - Chóvar - Eslida - Ahín - Alcudia de Veo - Veo - Benitandús - Tales - Artesa - Onda - Betxí - Vilareal - Almassora (Puerto de Marianet, Alto de Eslida, Coll de Ahín)
#regalicos pa los followers#propio#yannakissecae#bici#castellón#ciclismo#kotters#junio#serra d'espadan
7 notes
·
View notes
Note
when you get this list 5 songs you like to listen to, publish, then send this to 10 of your favourite followers <3
<3 Nice! i'll pick five in my playlist that make me think of you in some way :p
Mary of Silence - Mazzy Star
Warm Leatherette - Grace Jones
Figure in the Background - SNAKE POOL
This House Is… - Gustavo Santaolalla
Démission (Pour Claire) - Les Vilars
1 note
·
View note
Text
Jean Vilar, Maquette d' Obéron dans Le Songe d'une nuit d'été, 1959. © Maison Jean Vilar
3 notes
·
View notes
Text
Varios meses han pasado y desde entonces, no he cruzado palabra ni mirada contigo. Aunque aún no estoy lista para ser amiga ni para hablar, hay tantas cosas que desearía contarte y reírme, criticar y marujear…
Te diría que la cafetera aún se llena de posos de café hasta el día siguiente, eso no lo cambiaré nunca, y que sigue amaneciendo algún pis en la cocina. Te diría que la Thermomix se ha convertido en mi gran aliada, que he aprendido a hacer un gazpacho de remolacha buenísimo y un puré de verduras que te chuparías los dedos. Contradiciendo mi antigua resistencia a los guisos en ella, me he hecho adicta a la temperatura 100 y velocidad cuchara.
Cuando cocino arroz los domingos, inevitablemente me vienen a la mente recuerdos. Y que el cocido sigue siendo mi plato estrella, aunque he descubierto un arroz negro congelado que parece sacado de la Marquesita para acompañar los calamares en salsa que cada día me salen mejor ( en la Thermomix, por cierto)
Estoy yendo a pilates y me sienta genial, pero no he logrado subirme a la bicicleta, sigue ahí, donde la dejaste. Las series ya no las veo sola, me acompaña Anita, me he enganchado a una telenovela llamada 'Café con aroma de mujer', y aunque me han recomendado otras, me cuesta empezarlas …
Los niños siguen nombrándote y recordándote. Desde que te fuiste, ya no llevan bocadillos al colegio. Juan me está dando algunos quebraderos de cabeza, y el opositor, bueno, en casa parece autista o está absorto en su teléfono, apenas lo veo, llega muy tarde.
La noticia de que mi amiga la de Huelva sufrió un infarto me impactó, casi me da a mi uno al enterarme, pero está bien, pasando por pruebas que van saliendo perfectas. Se casarán en septiembre de 2024, en el Rocío, y están muy ilusionados. Él se lo pidió a ella en su cumpleaños y fue muy emotivo, rodeados de amigos y familia.
Las mellizas nacieron hace dos meses y son dos muñecas, siempre que puedo, les echo una mano. En esa casa hay mucho trabajo, y tengo una favorita, la más rebelde, ¡cómo no! Es a la que mejor controlo y se calma conmigo. María y Víctor preguntan por su 'tío' y María cuando viene a casa te busca con la mirada.
Cuando voy al Upper y hay alguna oferta, todavía tengo que mirar tu número de teléfono para lo de la tarjeta amiga. No me la he sacado todavía. Se me hace raro ir a comprar sola.
Te contaría que tuvimos un viaje familiar a Roma, y me encantó y que te hubiese llamado desde allí para contarte la 'cagada' literal que tuve en el Vaticano, sin papel higiénico y en tierra Santa, no me sentó bien la pizza, ¡te hubieras muerto de risa!
No destapo el otro lado de la cama, así es más fácil hacerla después. La soledad nocturna ha vuelto, y no dejo que nadie(la pequeña de la casa) ocupe ese espacio, lo peor de todo es que me gusta la soledad. Ya no soporto que nadie me coja de la mano, me siento rara cuando los niños lo hacen, vuelvo a ser yo en ese sentido.
Hay tantas cosas que te diría y te contaría. Como que cambies esa chaqueta verde claro, ya estamos en octubre, y esos colores no pegan. También que inviertas en corbatas más modernas, te veo antiguo con las que llevas y que estás mejor con chino y americana sin corbata. Y ponte más los vaqueros negros, esos te quedaban muy bien. También deberías usar los zapatos nuevos, de Vilar, son muy chulos.
Te diría que te recortes la barba y el pelo. Y que, sorprendentemente, ahora te has vuelto un adicto a Instagram, buscando tener un millón de amigos y así más fuerte poder … como decía la canción, ¡mira que me diste follón con las redes!
El padre de Dolores ( comadre) está regular con cáncer de pulmón, y lo están pasando mal. Mi padre también está jodido, con problemas de corazón, mi hermano no se lo ha tomado muy bien.
Te diría que tienes unas hijas maravillosas y que lo de la mayor no es normal, aprovéchalas y disfrútalas mucho, yo ahora estoy más centrada en los míos.
Ya no fumo tabaco desde hace meses, solo el cigarrillo electrónico, no soporto el olor a tabaco en las personas.
Hay tantas cosas que desearía compartir contigo, como unos simples amigos, pero... sé que estamos mejor separados, que somos incompatibles como pareja. Pero también sé que como amigos podríamos ser los mejores. Sin embargo, por ahora, admito que todavía no estoy preparada.
3 notes
·
View notes
Video
youtube
La poste espagnole recommande 10 choses à faire durant votre séjour à Compostelle :
1. Dès votre arrivée Venez au bureau de poste CORREOS (Rúa do Franco, 4) pour laisser votre sac à dos (avant de vous rendre à votre auberge/hôtel/casa/whatever), votre vélo ou votre canne/vos bâtons dans le débarras ou pour les renvoyer chez vous. Vous ne pouvez pas entrer dans la cathédrale avec un sac à dos et la ville est bien plus agréable sans fardeaux. Nos horaires sont du lundi au vendredi de 08h30 �� 20h30 et nous sommes fermés les samedis, dimanches et jours fériés.
2. Entrez dans la cathédrale de Saint-Jacques-de-Compostelle. Cela se fait généralement par la Plaza de Platerías, sauf pendant les années saintes où cela se fait par la Porte Sainte. Embrassez l’îcône de l’Apôtre ou descendez voir le tombeau. Vous pourrez profiter de la messe des pèlerins à 12h00 et 19h30.
3. Faites le tour de la la cathédrale pour découvrir la Plaza del Obradoiro avec l'Hostal de los Reyes Católicos et le Pazo de Raxoi, la fontaine des chevaux de Platerías, le Seminario por la Azabachería, ou pour vous asseoir et vous reposer dans la Quintana.
4. Ne manquez pas le Mercado de Abastos avec le meilleur de la gastronomie galicienne : poissons, fruits de mer, légumes, poulpes... que vous pourrez déguster sur place.
5. Traversez l'Alameda. Vous pouvez prendre une photo avec les « Dos Marías » et profiter des belles vues depuis « Eucalipto del Amor ».
6. Buvez un verre de vin… ou deux, accompagnés des meilleures tapas. Dans toute la ville, vous trouverez des bars et des restaurants, dont beaucoup sont concentrés dans le centre-ville le long de la Rúa do Franco, de la Rúa da Raiña et des environs.
7. Visitez le siège de l'Université de Saint-Jacques-de-Compostelle avec son jardin-cloître, et si vous êtes amateur de bibliothèques, ne manquez pas celle de la Faculté d'histoire.
8. Perdez-vous dans le vieux quartier pour découvrir la vie de ses rues : Rúa Nova avec ses théâtres, les arcades de Rúa do Vilar, le Preguntorio,…
9. Découvrez San Martín Pinario, l'escalier, les gargouilles et la façade plateresque. Dans le quartier vous découvrirez des bars avec de belles terrasses et jardins pour profiter des beaux jours.
10. Promenez-vous dans la Puerta del Camino : profitez du parc Bonaval, visitez le Museo do pobo Galego pour découvrir la culture galicienne, ou le Musée d'art contemporain (CGAC), et si vous avez le temps, montez à la Ville de Culture sur le Mont Gaiás.
2 notes
·
View notes
Text
VKS Calderería Industrial Catalunya Central
VKS Calderería Industrial es un cluster de Ingeniería Metalúrgica con equipos de Técnicos Metalúrgicos expertos en Calderería Industrial, Calderas, Tolvas, Cisternas y Depósitos y cualquier tipo de Industrias, Ingenierías, Pymes y Empresas en Catalunya Central
Visita nuestra web:
https://www.vkscaldereriaindustrialcatalunyacentral.es
Ofrecemos servicios en: Aguilar de Segarra, Alpens, Artés, Avià, Avinyó, Bagà, Balenyà, Balsareny, Berga, Borredà, Calders, Calldetenes, Callús, Cardona, Casserres, Castellar de n'Hug, Castellbell i el Vilar, Castellcir, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Castellterçol, Centelles, Cercs, Collsuspina, el Brull, el Pont de Vilomara i Rocafort, Espinelves, Folgueroles, Fonollosa, Gironella, Gósol, Guardiola de Berguedà, Gurb, l' Espunyola, l' Esquirol, l' Estany, la Coma i la Pedra, la Pobla de Lillet, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lladurs, Llobera, Lluçà, Malla, Manlleu, Manresa, Marganell, Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Montesquiu, Montmajor, Muntanyola, Mura, Navarcles, Navàs, Navès, Odèn, Olius, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Pinell de Solsonès, Pinós, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Rajadell, Riner, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Saldes, Sallent, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Julià de Vilatorta, Sant Llorenç de Morunys, Sant Martí de Centelles, Sant Mateu de Bages, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Quirze Safaja, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicenç de Torelló, Sant Eugènia de Berga, Sant Eulàlia de Riuprimer, Sant Maria d'Oló, Santpedor, Seva, Solsona, Sora, Súria, Talamanca, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló, Vallcebre, Vic, Vilada, Viladrau, Vilanova de Sau.
0 notes
Text
Rarísima sensación la de despertar odiando. ¿Odiando qué? Quién sabe. Pero algo. Adentro hay un mensaje, este calor inconfundible. No. Más bien, hay un mensajero, pero mensaje no. Mensajeado tampoco. Esto es odio, pero no está dirigido. Cuidado del que se ponga enfrente.
Dice Barthes que el lenguaje puede llegar a anular al objeto amado bajo el peso del amor mismo: lo que el sujeto ama es el amor y no el objeto. ¿No podría suscitarse lo mismo en cuanto al odio? Anular el objeto odiado bajo el peso del odio mismo.
También dice Vilar Madruga que "para hablar del amor, es preciso hablar del objeto del amor. / Yo digo amor y tú entiendes de qué va la cosa, sin necesidad de usar metáforas. Lo que cambia es el objeto. Es decir, eso que nos enamora".
Same.
Por fortuna no tengo espejo, odiaría ser yo mi propio objeto odiado-odiante. Por fortuna el Codelo no está despierto, bastaría una palabra suya para insanarme. Ya me pelée con desconocidos en línea. Ya me bronqueé y en mi mente di putazos y karatazos y saqué un bat oxidado de la cajuela.
La escritura es eso: un karatazo.
Qué será este odio, quién sabe. Desconozco su forma, intuyo su movimiento reptante. Dice Eva que no hay que buscarle explicaciones, sino simplemente trampearlo. A una criatura que entra a tu casa no le preguntas a qué ha venido.
Si alguien la mandó, ¿importa?
La trampeas y listo. No la matas, no hace falta, échala nomás.
Termino un pendiente y salgo a rodar.
0 notes
Text
Les classiques de la littérature aux lundis du théâtre de poche Montparnasse
https://justifiable.fr/?p=638 https://justifiable.fr/?p=638 #aux #classiques #les #littérature #lundis #Montparnasse #poche #théâtre Le Poche Montparnasse Le lundi est, en principe, jour de relâche pour les théâtres, sauf pour le Poche Montparnasse qui y programme des spectacles distincts de ceux de la semaine. On peut actuellement y rencontrer des géants de notre littérature, d’abord Jean Racine, puis Victor Hugo. Jean Racine : Judith prend Racine La lecture des alexandrins raciniens est faite par un personnage hors du commun, Judith Magre. Sa carrière est éblouissante, en toute liberté, des grandes scènes avec Jean Vilar ou la Compagnie Renaud-Barrault aux salles intimistes comme ce « poche », sa seconde maison, depuis sa reprise par Philippe Tesson en 2011. Elle y a enchainé des créations toujours singulières et renoue ici avec les héroïnes raciniennes qu’elle connait bien, faisant sortir de nos mémoires les tirades les plus célèbres du répertoire. La voix n’a rien perdu de sa force, la star reste impériale qui fêtera ses 98 ans le mois prochain. Cinq tragédies ont été choisies : Andromaque, Britannicus, Bérénice, Phèdre et Athalie, la seule pièce qu’elle n’ait pas jouée, mais dont elle n’a pas oublié le Songe, qu’elle avait appris par cœur à sept ans. C’est une lecture intimiste, sans recherche d’effet, un écrin pour la simplicité et la musicalité des vers. Cette lecture est entrecoupée par un récit d’Olivier Barrot qui fait revivre la création des pièces et la carrière de Racine, son ambition, ses amitiés, la faveur dont Louis XIV le comblait, ses relations avec Corneille, son aîné de 20 ans, et enfin Port Royal. Le texte est subtil, élégant, malicieux, une pédagogie en forme de conte, un modèle pour les professeurs des collèges. La complicité est évidente et il se dit que le duo envisage de se retrouver avec cette fois-ci un autre géant : Baudelaire. Victor Hugo : L’homme qui rit À 21 heures, on peut enchainer avec une autre performance, celle de transmettre au public durant une heure en les « réduisant à l’os » les 800 pages et la complexité d’un des romans les plus complexes de Victor Hugo, L’homme qui rit, écrit en exil à Bruxelles entre 1866 et 1868. Roman philosophique trop foisonnant, trop chargé d’allégories et de « dissertations abominables » (selon la critique sévère de Barbey d’Aurevilly), il sera un échec à sa sortie, ces mêmes caractères expliquant sa modernité et l’admiration dont il jouira par la suite. « J’ai voulu forcer le lecteur à penser à chaque ligne. De là une sorte de colère du public contre moi », dira Hugo. Geneviève de Kermabon a relevé le pari de « réduire à l’os » ce foisonnement incandescent en résumant avec sobriété la folle épopée du héros Gwynplaine d’abord jeune enfant vendu à des comprachicos et recueilli, ainsi que Dea, un bébé aveugle, par un saltimbanque au grand cœur, Ursus, qui vit avec son alter ego, Homo, un loup domestique. Gwynplaine, en réalité fils et héritier d’un Lord puissant sera, sur ordre du roi, défiguré, une balafre d’une oreille à l’autre donnant à son visage un éternel sourire. S’entremêlent ensuite une suite d’événements : côté jardin Ursus et le succès du spectacle dont le monstre Gwyplaine est la vedette et côté cour les intrigues du pouvoir, celles du Roi contre le jeune héritier, celles de la reine jalouse de sa sœur Josiane et celle des puissants oisifs et cruels à l’égard des pauvres trop soumis. Le « j’accuse » de Hugo s’exprime dans le discours de Gwynplaine à la Chambre des lords où il ne siègera qu’une seule fois : « Silence, pairs d’Angleterre ! Oh ! puisque vous êtes puissants, soyez fraternels ; puisque vous êtes grands, soyez doux. Si vous saviez ce que j’ai vu ! Hélas ! en bas, quel tourment ! Le genre humain est au cachot ». Et si l’amour chaste avec la belle Dea, qui ne peut voir de lui que la beauté de son âme, triomphera, ce sera dans la mort. Formée à la rue Blanche et à l’école du cirque Gruss, Geneviève de Kermabon, d’abord acrobate et trapéziste, a touché à toutes les formes du spectacle. Elle a notamment adapté La Strada et Freaks, travaillé avec Jérôme Savary et, tout récemment, elle a monté Céleste, où elle incarne une artiste de piste confrontée au cirque traditionnel et au « nouveau » cirque. Seule en scène, frêle, menue, tout en souplesse, chevelure rousse flamboyante, elle donne au texte une passion incandescente, alternant le récit des événements avec sobriété, ce qui contraste avec son interprétation en tension de chaque personnage. Voltige, équilibre… le cirque de la condition humaine. Infos Tous les lundis à partir de 19 h Théâtre de Poche Montparnasse 75 boulevard du Montparnasse, 75006 Paris Tél. : 01 45 44 50 21
0 notes
Text
Fira de l'Hostal del Vilar – Sant Agustí de Lluçanès 2024
Dia 27 de setembre del 2024 Sant Agustí de Lluçanès (Osona) Podrem gaudir de l’exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera. Mostra d’oficis artesans i de les parades de productes locals. A les 11h. del matí, Taller de fang per nens. També acollirà el 3r Concurs de Ratafia Artesana del Lluçanès, per més informació clicar aquí: 3r Concurs Ratafia Hi hauran activitats esportives (tirolina…
View On WordPress
#AGRICULTURA#ARTESANAL#COMERCIAL#FIRA#GASTRONOMIA#LICOR#OFICIS#PAGESIA#RAMADERIA#RATAFIA#TRADICIONAL#VI DE LICOR
0 notes
Text
Pràctiques Maig
Oriol Vilar Grau - Barcelona Health Hub
Durant el mes de maig em vaig dedicar en primera instància a fer fotos d’equip a totes les startups residents al nostre Hub. Així doncs, contactava amb ells prèviament per concretar un dia on estiguessin la majoria dels treballadors a la oficina per passar 5 minuts a fer una foto d’equip. Aquesta tasca forma part del departament de comunicació i la intenció és penjar cada dimecres a la newsletter una foto d’equip d’un resident amb la intenció de que totes les empreses residents coneixen a qui tenen a prop seu. A continuació algunes de les fotografies que vàrem fer:
D’altra banda, per fi va arribar el dia més esperat de l’any, el dia en que se celebraria el Health Revolution Congress, el dia 16 de maig, així doncs, durant les dues primeres semanes de maig abans que se celebrés el congrés vaig continuar amb les meves tasques habituals que eres: en primer lloc, organitzar les entrades de les 2000 persones que vàren assistir, crear promocodes a grans empreses com Astrazeneca, Sanofi, Hospital Sant Joan de Déu, Zurich, Allianz.. perquè puguessin entrar al esdeveniment gratis. En segon lloc, a la conferència venen speakers internacionals i nacionals, així docns, vaig gestionar els bitllets d’avió i hotels dels internacionals i tant dels nacionals com dels internacionals, un total de 200 speakers, penjar la seva fotografia, biografia, càrrec i empresa en la que treballen a l’apliació del congrés, ja que teniem una aplicació que permetia a tots els assistents del congrés a conèixes entre ells i per poder-ho fer era necessari penjar una fotografia i informació seva a la apliació. En tercer lloc, vaig parlar amb el freelance encarregat de tots els temes audiovisuals i més tècnics, com el mobilairi per exemple, per gestionar l’espai on es faria el esdeveniment per quadrar a la perfecció tot. En quart lloc, vaig ajudar a estar en contacte amb el freelance encarregat del menjar, triant quines foodtrucks vindrien, la localització d’aquestes… Per últim, vaig ajudar amb la gestió de l’agenda de l’esdeveniment, quan parlaria cada speaker, quan s’ha de menjar, quan acabar… és el que se’m va fer més feixuc, encaixar l’agenda de tot l’esdeveniment. A continuació fotos de l’esdeveniment:
En resum, el HRC va atreure més 2500 assistents, més de 200 speakers internacionals de més de 50 països diferents. Va recollir més de 800 1-1 meetings entre asistents del congrès i més de 85 exhibitors. El 20% dels assistents del congrès eren executius d'alt nivell amb els rols més importants d’una organització, l’11% eren caps d’empreses, el 26% gestors i el 19% directors. Fent referència al ecosistema de la salut, el 37% dels assistents provenien de farmacèutiques, asseguradores i empreses tecnològiques. El 19% eren professionals de la salut, el 22% provenien d’startups, el 9% eren inversors en salut digital i el 13% restant provenien de institucions públiques. Amb més de 85 empreses participants de manera directa al congrés i més de 10 empreses col·laboradores com ACCIÓ, Biocat, Sanofi, Insuretch Community Hub… Els dies següents a l’esdeveniment em vaig encarregar de contestar correus d’agraïment dels assistents, ja que va ser tot un èxit i va durar més d’una semana la contestació de correus de lo bé que va anar. Així doncs, vaig ajudar a fer una llista de coses a millorar de l’esdeveniment i a crear un forms per preguntar sobre el feedback de les empreses que van col·laborar al HRC per saber què en pensaven i què millorarien de cara a la edició de l’any que ve, molts van coincidir de què el congrès hauria de durar un dia i mig en comptes d’un de sol.
0 notes
Text
Brigitte Bardot-Antonio Vilar "La femme et le pantin" 1959, de Julien Duvivier.
9 notes
·
View notes