#fusta pintada

[marcosvidalfont]

The poster of my next solo exhibition at casa de cultura de Felanitx, Mallorca, called DIY (do it yourself) will be open from 23rd of August till 6th of October. Sculptures made with raw wood and metal.

Cartell-invitació de la meva pròxima exposició individual a la casa de cultura de Felanitx, sota el títol DIY, (do it yourself) mostra les meves últimes peces sobretot escultures realitzades amb fusta tallada i metall, 14 peces de fusta de pi, alzina, cirerer i olivera, combinades amb planxa de ferro o plom que configuren una asimètrica col·lecció d'eines amb les quals reflexionar sobre diversos temes. L'exposició s'inaugura el pròxim dia 23 d'agost en el marc de la Nitx de l'art de Felanitx i romandrà oberta al públic fins al dia 6 d'octubre. Aquesta mostra és conseqüència d'haver resultat guanyador l'any passat del Certamen d'Arts d'aquesta localitat.

Cartel-invitación de mi próxima exposición individual en la casa de cultura de Felanitx, Bajo el título DIY, (do it yourself) muestra mis últimas piezas sobre todo esculturas realizadas con madera tallada y metal, 14 piezas de madera de pino, encina, cerezo y olivo, combinadas con plancha de hierro o plomo que configuran una asimetrica colección de herramientas con las que reflexionar sobre diversos temas. La exposición se inaugura el próximo día 23 de agosto en el marco de la Nitx de l'art de Felanitx y permanecerá abierta al público hasta el día 6 de octubre. Esta muestra es consecuencia de haber resultado ganador el año pasado del Certamen de Artes de dicha localidad.

[icon2021-regnumcaelorum]

Comentari Iconològic

Des de l’antiguitat l’ésser humà ha creat un pont entre el món espiritual o diví mitjançant l’art.

A la figura 1, hi trobem representat, en aquest baix relleu la figura d’un híbrid de brau amb ales i cap d’home, és conegut com Lamassu o Sedu i eren normalment esculpits en alabastre. La seva alçada doblava la de l’ésser humà, i originalment s’acostumava a trobar a les portes de les ciutats. Aquestes figures es representaven des de dos punts de vista: la frontal, des de la qual el visitant és observat i rebut per l’animal, i la lateral, en que el brau (o lleó) està representat en una posició dinàmica deixant veure la seva cinquena pota. Aquest personatge apareix representat amb una tiara amb banyes i una barba decorada igual que la cua i part de la superfície del cos. El tractament de les ales és minuciós i les plomes apareixen gravades d’una manera molt detallada i simètrica, gairebé ordenades.

El Lamassu va aparèixer per primer cop a Assíria i tenia la funció d’expulsar als genis malignes i es col·locaven en parella a les portes dels temples per a protegir-los contra el Mal. Aquests personatges en la mitologia mesopotànica representaven un geni celestial. El toro a Mesopotània s’associava a la fertilitat, el poder i l’estabilitat sobre la terra. El cap humà els dota d’intel·ligència i representava al rei que governava en el moment, i la seva llarga barba decorada els lligava amb les divinitats.

Són éssers que representen l’equilibri entre el cel, la terra i l’aigua i poden fer d’intermediaris entre l’home i la divinitat.

A la figura 8 trobem representat l’àngel nou de Paul Klee.

A primer vista ens trobem amb una il·lustració on s’intueix una figura humana, gairebé antropomòrfica. El cap del Angelus Novus, cobert per pèl arrissat es desproporcionat en relació amb la mida del cos, els peus són bastant similars als d'un ocell i les ales semblen acabar en forma de mans. Al tronc hi té representat un pèndol, element harmònic i silenciós que marca el moviment i el temps. Mostra els ulls molt oberts, i la boca entreoberta, com si estigués veient alguna cosa i en volgués parlar.

Walter Benjamin, filòsof, crític i amic de l’artista, esdevení el propietari de l’obra i fou inspirat per aquesta i en va fer la seva propia interpretació:

Hay un cuadro de Klee que se llama Angelus Novus. En él se muestra a un ángel que parece a punto de alejarse de algo que le tiene paralizado. Sus ojos miran fijamente, tiene la boca abierta y las alas extendidas; así es como uno se imagina al Ángel de la Historia. Su rostro está vuelto hacia el pasado. Donde nosotros percibimos una cadena de acontecimientos, él ve una catástrofe única que amontona ruina sobre ruina y la arroja a sus pies. Bien quisiera él detenerse, despertar a los muertos y recomponer lo despedazado, pero desde el Paraíso sopla un huracán que se enreda en sus alas, y que es tan fuerte que el ángel ya no puede cerrarlas. Este huracán le empuja irreteniblemente hacia el futuro, al cual da la espalda, mientras los escombros se elevan ante él hasta el cielo. Ese huracán es lo que nosotros llamamos progreso.

Tesis IX, Tesis sobre la filosofia de la historia, Walter Benjamin

Benjamin va identificar l'àngel de Klee amb una antiga llegenda jueva inscrita al Talmud. A més a més, el filòsof va interpretar en la mirada de l’àngel nou, una visió catastrofista de la història de la humanitat, sorprès davant la barbàrie de la història passada, present i futura.

Podem trobar un altre exemple entre aquesta connexió entre el diví i el mortal amb els putti.

Un putto consisteix en la representació d’un nen grassonet, nu i alat. Els trobem en l’art religiós i en el secular. La iconografia del putti no està fixada deliberadament, de manera que és difícil diferenciar el putti, els cupids i les diverses formes d’àngels. No tenen atributs únics i immediatament identificables, de manera que els putti poden tenir molts significats i funcions en el context de l’art.

A la figura 3 hi trobem representats dos putti als peus de la Madonna Sixtina.

En aquesta obra veiem representada la Verge, el Nen, Sant Sixt i Santa Bàrbara. Aquestes figures es troben situades en un espai recollit per uns telons verds que revel·len aquesta escena i disposats per sobre d’un llit de núvols. La Verge és la figura central, i com és usual du al Nen en braços. A la seva dreta veiem Sant Sixt, que senyala l’espectador, mentre la Verge i el Nen ens miren fixament, trencant la barrera bidimensional. La corona papal de Sant Sixt descansa en el marc inferior esquerra de la pintura, que accentua aquesta connexió entre l’espectador i l’escena pintada. Igual que les cortines, que són subjectades per una barra donada de sí, separa l’espectador d’aquesta escena espiritual. A la seva esquerra està representada la figura de Santa Bàrbara, i als peus de la composició dos querubins descansant sobre els seus colzes mentre miren l’escena sobre seu.

Si seguim la mà de Sant Sixt, amb ella ens endinsem al quadre, la seva mirada està sobre la Verge i el Nen, i, a la vegada, el mocador de la verge apunta a Santa Bàrbara que està mirant cap avall, on ens trobem als àngels. D’aquesta manera es forma una composició en forma romboidal.

Però l’element que ha destacat més al llarg de la història i s’ha fet més reconegut són els dos putti que observen l’escena des de baix, amb una expressió facial tan natural que sembla que no formin part d’aquesta escena. Es creu que Rafael els va afegir en finalitzar l’obra.

Podem trobar un altre exemple d’aquesta representació de nens alats en un altre context. A la mitologia grega i romana era recurrent la representació de Cupido o Eros en forma de putto.

A la figura 4 se’ns mostra representat Cupido, el déu del desig amorós davant un fons marítim, i ofereix una de les seves fletxes a un colom, ja que es tracta del Amor Domato o Amor domat. Cupido renuncia a les seves armes i ho simbolitza cedint una fletxa al colom que, en aquest cas, pot significar l'amor conjugal. La pau i entrega del protagonista es contraposen al vol del cupidillo del fons, que es manté en guàrdia per disparar les seves fletxes.

Els putti van experimentar un important ressorgiment al segle XIX, i els podem trobar a les obres de pintors acadèmics francesos. La pintura de William-Adolphe Bouguereau va florir a l'època d'or de l'academicisme, i en va ser un dels seus representants més típics.

A la figura 6 hi trobem representats Cupido i Psique com a putti. Els personatges apareixen en una composició vertical i estan sentats sobre uns núvols, en un espai per sobre del món terrenal. Els seus braços estan entrellaçats en una abraçada suau i Cupido diposita un petó a la galta de Psique mentre aquesta aparta la mirada i es fa enrere.

Bouguereau opta per pintar de manera significativa. La carn blanca i rosada, és símbol de la seva puresa. La pintura, de tonalitats blaves, en contraposició a colors més rosats o vermellosos s’allunya del tema de l’amor prohibit i cap a la idea de l’amor jove.

L’artista representà als personatges de Cupido i Psique com a putti. Cupido es representa sovint com un nadó fantàstic i entremaliat amb un arc i una fletxa, a diferència de Psique que normalment apareix més sovint com una jove. A més a més, Bouguereau la pinta amb ales de papallona, símbol de representació de l’ànima pels grecs.

La psique és un símbol de la transformació de l’ànima humana, ja que segons la llegenda mitològica Psique es transformà d’humana a immortal. “… celosa Venus, había intrigado entre los dioses para liberarse de Psique, pero también Eros (equivalent de Cupido en la mitologia romana) acudió por su parte a Júpiter, logrando que la protegiera y finalmente fuese aceptada entre los olímpicos. Se trata, en suma, de una divinización del alma humana por medio del amor.” (Diccionario de iconografía y simbología, Revilla Federico, 1999, p. 359-360.)

Passem de l’amor immortal a la mort ja que tenen una forta relació. “Morir es ser amado por un dios y participar a través suyo de la felicidad eterna” (E. Wind).

A la figura 7, l’autor ens representà l’àngel de la mort. La mort de l’enterramorts, tal com ens indica el títol. Un enterramorts veu interromput el seu treball mentre cava una tomba al cementeri per la visita de l’àngel de la mort. Aquest, sorpès, es posa una mà al pit en senyal de sorpresa i amb l’altra hi veiem captat el moment de deixar caure la pala. La mort ens és representada amb una figura femenina, vestita de negre amb ales de plomatge fosc. Amb elles gairebé abraça l’enterramorts en senyal d’acollida. Una altra interpretació podria ser que l’àngel ha vingut de manera totalment sobtada, agafant desprevingut l’home, el qual mira terroritzat la mà de l’àngel de la mort que podria estar sostenint l’ànima del vell per emportar-se-la. El paisatge nevat i blanquinós podria ser un símbol de benevolència, protecció o purificació. La pintura paisatgística experimentà una adaptació als principis simbolistes tot i que té reminiscències del paisatge del romanticisme (llocs “melancòlics”, abandonats per l’home, amplis horitzons, superfícies i línies ampliades a l’infinit).

Els simbolistes consideraven la sexualitat femenina com un poder enigmàtic i perillós, fet que podria justificar la intenció de l’artista en representar una figura femenina com a àngel de la mort.

L’art simbolista significà per a molts intel·lectuals un culte a la bellesa amb una forta càrrega espiritual. L’historiador Jean Clair considerà el simbolisme com un últim gran invent de salvar l’humanisme occidental.

En contraposició a aquest àngel fosc a la figura 2 hi trobem representat l’arcàngel Sant Miquel, considerat el príncep dels àngels. L’àngel de la mort, que recorda a l’home la seva mortalitat, es podria diferenciar de la figura de Sant Miquel, que respon a la necessitat de colmar d’alguna manera el buit entre un déu trascendent i la petitor del home.

Aquest tremp sobre fusta hauria sigut la taula central del que probablement era un retaule dedicat a Sant Miquel. L’arcàngel amb l’acompanyament d’un àngel, pesa les ànimes (psicòstasi), que apareixen representades com una figura femenina vestida amb túnica blanca i un home nu. A la mà esquerra sosté la balança i a la dreta una llança amb la qual amenaça el dimoni que fa trampa inclinant el plat de la balança al seu favor.

Normalment Sant Miquel és representat derrotant a Satanàs, l'arcàngel dels àngels caiguts o del Mal. Molts cops se’l representa per aquest mateix motiu com un àngel amb armadura de guerrer romà, amenaçant amb una llança o espasa a un dimoni o drac.

Hi va haver un gran combat al cel. Miquel i els seus àngels van lluitar contra el Drac. També el Drac i els seus àngels van combatre, però no van prevaler i no hi va haver ja lloc en el Cel per a ells. I va ser llançat el Drac, la Serp antiga, l'anomenat Diable i Satanàs, el seductor de tot el món; va ser llançat a la terra i els seus àngels amb ell.

Apocalipsis  12:7

Una altra iconografia bastant comuna és la que trobem en aquesta obra. Sol ser representat pesant les ànimes a la balança on l’arcàngel pren part al Judici Final, segons la tradició cristiana, totes les ànimes humanes seran jutjades abans de la ressurreció.

Finalment, en aquest pont entre el món espiritual i el terrenal, tenim l’àngel caigut, condemnat a viure a la terra.

A la figura 5 i 9 apareix representat aquest primer àngel caigut després d’haver estat expulsat dels cels.

Ambdós es troben asseguts, en un paisatge que fa intuir que es tracta de la terra, doncs s’hi percep vegetació al voltant i roques.

L’àngel caigut de Cabanell té una forta presència, doncs el seu rostre es mostre ple d’ira. En el cel es pot observar una difosa escena dels últims moments del combat a la batalla dels cels.

Com vas caure de cel, oh Estel, fill del matí! Tallat vas ser per terra, tu que debilites les nacions. Tu que deies en el teu cor: Pujaré al cel; a la part alta, al costat de les estrelles de Déu, aixecaré el meu tron, i a la muntanya del testimoni m'asseuré, als costats del nord; sobre les altures dels núvols pujaré, i seré semblant a l’altíssim. Mes tu, enderrocat, ets fins al país dels morts, als costats de l'abisme.

Is 14:12-15

A la tradició cristiana els àngels caiguts són els rebels, la personificació del Mal, els temptadors. El tema dels àngels caiguts o rebels no apareix gaire a la Bíblia més enllà de la caiguda de Lucifer. Tot i així, la literatura apòcrifa com el Llibre d’Enoc van aprofundir més al respecte.

Els àngels caiguts pertanyien al grup celestial que salvaguardava els inicis de la humanitat. Van ser creats específicament per Déu per vetllar per l'home, i se'ls va atorgar d'enteniment i llibertat. Aquestes característiques van portar a molts d'aquests àngels a qüestionar al seu creador, allunyant-se d'ell i cometent diferents "pecats" que els van portar a l’expulsió del cel.

Lucifer va ser creat per Déu com el seu fill pròdig. El va dotar de gran bellesa, intel·ligència i perfecció, amb l'objectiu de ser ell qui organitzés la resta d’àngels. El seu poder va fer augmentar la seva vanitat i en sentir-se superior a Déu va voler competir contra ell. L’enfrontament amb Déu va fer que fos expulsat juntament amb altres àngels.

Així, doncs, l’àngel caigut renega del món espiritual i deixa de complir la seva funció de missatger entre ambdós móns caient al terrenal.

[joantonmusicartexpression]

Stephen posted a video to Instagram: Les " darchok : són llargues banderes d'oracions penjades d'un pal de fusta o bambú de tres a cinc metres d'alçada, en general a la vora del camí que porta a un monestir o temple, pintades amb nombrosos textos, fórmules sagrades i mantres, que al passar-hi el vent, queda impregnat de les seves benediccions i les distribueix entre tots als qui toca després, difonent així la bondat dels Buddhas que les van transmetre. --- Las " darchok " son largas banderas de oraciones colgadas de un palo de madera o bambú de tres a cinco metros de altura, en general al borde del camino que lleva a un monasterio o templo, pintadas con numerosos textos, fórmulas sagradas y mantras, que al pasar el viento, queda impregnado de sus bendiciones y las distribuye entre todos los que toca después, difundiendo así la bondad de los Buddhas que las transmitieron. --- #darchok #banderas #banderes #oracions #oraciones #lungta #budisme #budismo #temple #templo #tibetano #tibeta https://instagr.am/p/CAKtFOWHTCd/

[neusferrando]

Escape Room LA VACUNA CONTRA EL CORONAVIRUS

NOM DE L’ACTIVITAT: LA VACUNA CONTRA EL CORONAVIRUS

DURADA: 45 minuts

NIVELL EDUCATIU: 1r Batxillerat científic i humanístic.

ASSIGNATURA: Anatomia Aplicada.

GRUP: Tres grups (dos grups de cinc alumnes i un grup de sis alumnes). 16 alumnes en total.

NARRATIVA

Com donaré la informació:

Només entren a classes explicaré als alumnes les normes:

“Anem a fer un escape room educatiu. Deixeu totes les vostres pertinences (motxilla, jaquetes, etc.) a la part dreta de la classe, damunt del sofà i la perxa. Només necessiteu treure cada alumne tots els apunts d’aquest trimestre, un bolígraf, un llapis i una goma i cada grup ha de tindre un mòbil i un llapis de color o un subratllador fluorescent.

Veieu que damunt d’aquesta taula hi ha quatre caixes amb cadenats que haureu d’obrir. L’ordre d’obertura de les caixes és d’esquerra a dreta. Abans de les caixes veieu que tenim tres sobres, un per grup. Treballarem, com sempre, per grups. Cada grup haurà de resoldre unes proves que li duran a obtindre, per exemple un número. Quan tingueu els tres números haureu de provar les sis combinacions possibles per obrir el cadenat. Podeu utilitzar la pissarra per anotar les combinacions que aneu provant. Quan supereu un prova podreu anar a ajudar als companys dels altres grups.

Si es quedeu enganxat en alguna prova, vos podré donar una pista, però intenteu resoldre-ho sense preguntar-me. Sou 16 caps pensants que heu d’aguditzar el vostre ingeni!

Tindreu 45 minuts per obrir totes les caixes, per tant, ningú del grup ha d’estar sense fer res per avançar el més ràpid possible.

Anem a vore un vídeo perquè entengueu de què va el escape room i comencem!”

Temàtica:

Durant l’últim trimestre del curs els alumnes han format part d’un programa accelerat de formació MIR (Metge Intern Resident) elaborat pel Ministeri de Sanitat amb la finalitat d’aconseguir el màxim nombre d’especialistes en medicina general abans de l’estiu i poder lluitar, així, contra el quadre clínic que produeix aquest coronavirus i que s’ha denominat COVID-19.

Han aconseguit crear una vacuna contra el coronavirus SARS-CoV-2, però ara un professor del programa MIR l’ha robada i hauran de recuperar-la a través d’aquest escape room educatiu.

Història del joc: vídeo introductori

Després d’aquestes intenses setmanes en el programa accelerat de formació MIR per ajudar a frenar la pandèmia mundial del COVID-19, heu aconseguit crear una vacuna contra el coronavirus SARS-CoV-2.

Sorprenentment, un dels professors del programa de formació MIR ha robat la vacuna per vendre-la a una empresa privada, que vol patentar la vacuna i posar-la a la venda a preus desorbitats.

Necessitem la vostra ajuda! Heu d’interceptar la venda de la vacuna! Aquesta es troba en una caixa forta, heu d’esbrinar la combinació de la caixa per recuperar la vacuna i posar-la a disposició del Ministeri de Sanitat, perquè puga ser accessible a tota la població!

Disposeu de 45 minuts per recuperar-la, abans que torne a per la vacuna el professor que ens a traït. No perdeu temps!

OBJECTIU FINAL

Aconseguir recuperar la vacuna contra el coronavirus SARS-CoV-2.

MÚSICA

-       https://music.apple.com/es/album/carlos-estella-vol-6/1436824271

VIDEO/WEB DEL TEMPS

-       Vídeo amb cronometre de 45 minuts:

https://www.youtube.com/watch?v=PTtkJNqlpWU

VIDEO INTRODUCCIÓ

Vídeo per introduir la narrativa i l’objectiu final.

ESTRUCTURA

Estructura lineal. Cada equip té unes proves i necessiten resoldre els tres equips cada prova per poder obrir la caixa corresponent fins arribar a l’última caixa que conté la vacuna.

PROVES I MATERIALS

Organitzar les proves per dificultat i buscar una progressió.

●     Prova 1 “Metabolisme i energia”: 5-8 minuts.

Test amb preguntes de resposta múltiple sobre metabolisme i energia. Un test per a cada grup. En una targeta han de col·locar les lletres que se’ls demana. En ajuntar la solució dels tres grups obtenen un text que han de descodificar amb la ruleta de codi Cèsar i apareix el número del cadenat.

●  Prova 2 “Sistema Ossi”: 10-15 minuts.

Anotar el nom dels ossos de les parts que els ha tocat d’un esquelet humà en els dibuixos. Acolorir els quadres que contenen noms del ossos anotats en els dibuixos per vore el número del cadenat. Cada grup veu un número i han de provar en el cadenat les 6 combinacions possibles dels tres números que han obtingut entre els tres grups per obrir el cadenat de tres xifres.

●     Prova 3 “Sistema cardiovascular”: 10 minuts.

Detectar les alteracions en l’anàlisi de sang i anotar en la taula. Superposar la cartolina amb forats. Si apareix el missatge “És cert”, “És vertader” o “Resolt” poden obrir el sobre groc amb les peces del puzle. Muntar el puzle i es veu un codi QR que diu “Mira davall d’una cadira”, on està la clau del cadenat.

●     Prova 4 “Sistema respiratori”: 5 minuts.

Calcular la capacitat vital pulmonar d’una persona i contestar a una pregunta de resposta múltiple sobre el COVID-19. Emplenar una piràmide matemàtica a partir de la resolució de les dues preguntes anteriors. Sumar les xifres de l’últim número de la piràmide fins obtindre un número d’una única xifra.

Combinar els números que han obtingut els tres grups fins aconseguir obrir el cadenat.

TAULA DE RELACIONS DE L’ESCAPE ROOM EDUCATIU

Materials:

-       Quatre caixes de fusta de diferents tamanys:

Tres caixes grans:

https://www.leroymerlin.es/fp/17416070/caja-de-pino-de-14x30x40-cm-y-capacidad-de-16l

Una caixa menuda (caixa 4):

https://www.leroymerlin.es/fp/81954409/caja-de-pino-de-9x15x20-cm-y-capacidad-de-2-7l

-       Quatre cadenats: tres amb combinació de tres número i un amb una clau.

-       Nou sobres tamany foli amb el nom del grup.

-       Un sobre groc menut amb missatge “No obrir fins resoldre la prova”.

-       Tres tests (prova 1).

-       Tres targetes amb lletres per emplenar (prova 1).

-       Tres ruletes de codi cèsar (prova 1).

-       Sis dibuixos dels ossos del cos (prova 2).

-       Tres taules amb parts del cos escrites (prova 2).

-       Tres anàlisis de sang (prova 3).

-       Tres taules per anotar alteracions en l’anàlisi de sang (prova 3).

-       Tres cartolines de colors amb forats (prova 3).

-       Peces del puzle amb codi QR (prova 3).

-       Tres cartolines amb dues preguntes i una piràmide matemàtica (prova 4).

-       Vacuna (xeringa de 60 ml sense agulla i pintada).

CANVAS:

[joanasantamansart]

. Aquest és el resultat del meu passat cap de setmana. Instal·lació mural amb una balena pintada en directe formada per un quadríptic de panells de 100 x 100 cm de fusta, mes quatre peces petites de fusta amb peixos pintats que acompanyen la balena. >> Es quedarà un any a l'entrada de @thelofthostelbarcelona juntament amb les obres de 20 artistes més. _________________________________________ . Este es el resultado de mi pasado finde. Instalación mural con una balena pintada en directo formada por un quadríptico de paneles de 100 x 100 cm de madera, más cuatro piezas pequeñas de madera con peces pintados que acompañan la balena. >> Se quedará un año en la entrada de @thelofthostelbarcelona junto con las obras de 20 artistas más. _________________________________________ . #instalation #muralpainting #joanasantamans #barcelona #thelofthostelbarcelona #secretloft #secretwalls #twentyartists #actionpainting #lifepainting #photo by @oscarvalgreen (at The Loft Hostel Barcelona)

[pepdart]

· Antic expositor en fusta amb decoraci�� pintada. Barcelona, cap a 1920. · Antiguo soporte publicitario en madera con decoración pintada. Barcelona, hacia 1920. · Old display advertising on wood with painted decoration. Barcelona, circa1920. at Bulevard dels Antiquaris

[marcfarraspiera]

Marsella

La primera vista de la ciutat és des de la balconada blanca de l’estació de tren. Mentre espero, començo un dibuix que quedarà inacabat. Baixant l’enorme i elegant escalinata, cau la tarda. Una cortina gris i opaca de llum daurada.

Filla del mestral, Marsella és un tros de mar damunt la terra. Tots els camins porten al port, tres arestes d’un rectangle llarg i estret vigilat per dues fortaleses calcàries.

Baixem pel Boulevard d’Athènes fins a la Canebière i d’allà fins a casa. La taquilla de l’Òpera és un tros de passat. La veïna es pensa que som txecs.

Davant l’immens Hôtel Dieu hi ha la casa més vella de Marsella. Girada noranta graus sobre el seu eix respecte la ubicació original. Els marsellesos saben girar cases sense moure ni un maó.

Voltem pel Panier, el barri més antic de França. 100 generacions de marsellesos ens contemplen. Per sopar volem demanar calamars a la graella però no ens en sortim. Calamars sense nom. Optem per gnocchi boulettes, però la pasta no ve amb bolets sinó amb carn picada amb all, julivert i pinyons. No tenim esma ni de fer postres.

A la pastisseria provençal de sota casa comprem croissants de mantega per esmorzar. La dependenta no vol tocar monedes ni bitllets i hem de dipositar els diners en una caixa fosca.

Al Quai des Belges hi ha mercat de peix i de flors. Morenes, lluços i margarides. També hi ha cavallets de mar. Un dels venedors, bosses profundes sota els ulls com dues fosses marines, respira entubat a una bombona d’oxigen. Un pescador amb brànquies.

A la cantonada del port hi ha una sínia gegant de color blanc que gira en silenci. No hi puja ningú.

Seiem a una de les terrasses de la Place de Lenche. No ens atén ningú i entrem a demanar. Rere el taulell una dona de negre impol·lut i coll blanc bat ous i farina frenèticament. Ens serveixen un te sense aigua i un cafè amb llet sense llet.

La catedral de La Major, tocant a la terminal de ferris, està tota recoberta de línies horitzontals verdes i blanques. Com a Siena, però sense gust. La catedral pijama.

A l’extrem nord del port hi ha el Museu del Mediterrani. Un polígon de vidre amb una carcassa negra amb mil obertures. Un formiguer ple de forats. Comprem postals a la botiga. El mar és una bassa d’oli. Un tel de llum verda. Es veu el fons farcit de roques punxegudes. L’aigua és tan transparent com nosaltres.

Pugem per una llarga passarel·la fins al Fort Saint-Jean, un del dos baluards de la ciutat. Un pescador local es va fer cèlebre perquè en un judici li van preguntar, vostè és francès? No, jo sóc de Saint-Jean.

Baixem de la fortalesa en ziga-zaga i desfem el camí fins al moll. Les portes de la duana estan tapiades. A una de les parets han grafitat un unicorn rosa.

Els marsellesos passegen. Quatre jubilats vestits de blau i amb ulleres de sol mengen entrepans asseguts en un banc.

Les barques han abandonat xarxes de pescar en piles entortolligades. Cabells de gegant. Més tard els veurem, però encara no ho sabem.

Mentre fem temps passegem pel barri dels Caputxins i entrem en una ferreteria amb escombres per tot arreu. L’oferta cosmètica també és extensa. Tenen sabons de llet de burra.

Pugem a la barca que ens ha de dur a l’illa d’If. Les golondrinas. L’home del nostre davant fa morros i porta una gorra vermella amb un dels nans de la Blancaneus serigrafiats.

El Castell d’If és un cub llis de pedra amb tres torres cilíndriques enmig d’un illot de 200 metres de llarg. Com un castell de sorra fet amb galledes gegants. Visitem la cel·la on Edmond Dantès va viure 14 anys abans de convertir-se en el Comte de Montecristo. La catalana Mercedes l’estimava, però no va confiar ni esperar.

A la sala circular dels merlets, en la penombra, cristalls d’aigua marina es reflecteixen a les parets de pedra dibuixant una tela en infinita oscil·lació.

Passegem pel camí de ronda i ens asseiem en mànigues de camisa a un dels extrems. Un guarda que carrega una bombona de butà ens xiula i ens renya. Tres adolescents russos juguen a fer veure que es llencen al mar mútuament. Els turistes esgotats s’estiren en hamaques de fusta. El solàrium dels avorrits impacients.

Una màquina de patates fregides i croissants industrials és l’únic rastre de modernitat. Per les finestres del lavabo entra una llum pàl·lida i lletosa. Un lavabo tuberculós.

Agafem la següent barca i desembarquen a les dues illes de l’arxipèlag de Frioul. Pommègues i Ratonneau. Ens quedem a la segona. És una massa rocosa que s’estén dos quilòmetres d’est a oest. Tots els locals del port esportiu estan tancats menys dos. En una taula tenen baguettes però no ens volen fer cap entrepà. L’alternativa és un carpaccio de tonyina, però ho descartem.

Creuem un turó rere l’altre salvant tarteres. Hi ha un fort abandonat i un antic hospital militar reconvertit en centre de formació per a paletes. Al mig hi ha un temple grec fals. En un mur hi ha una pintada viva. La vie est un cadeau, le bonheur est un combat. La vida és un regal, la felicitat és un combat.

L’illa de Ratonneau és el regne de les gavines, que fan de sentinelles amb els ulls injectats de sang i amb una taca vermella sota el bec. No saben pintar-se els llavis. Ens esguarden fixament i grallen. Una assemblea de gavines tramant un complot tranquil.

Girem cua i resseguim la carena fins a l’altra punta. El paisatge adquireix un to fantasmagòric sota la llum crepuscular. Veiem diverses estructures en runes. Semblen magatzems nuclears i centres astronautes abandonats. Estem a punt de trepitjar un cementiri de processionàries. Passem pistes de tennis de grava de color carbó i un camp de futbol pintat sobre el terra d’una habitació sense sostre.

Les cales de pedra negra i aigua entintada són germanes del nord de Menorca. Hem caminat damunt la lluna. Roques enormes delimiten la platja. Gegants adormits amb la pell polida amb paper de vidre.

Observem en silenci el sol que se’n va deixant un rec porpra sobre el cel i tornem al port mentre arriba la nit. A l’horitzó, un transatlàntic passa entre els cingles de l’illa veïna. El creuer de Godard.

Famèlics, entrem al bar minúscul d’un descampat. Dos homes. Un corsari retirat amb el nas picat de verola i un canari d’ulls blaus impossibles. Juguen a daus i parlen de petanca. Ens conviden a panets de pasta de croissant regats en salses diverses. Pesto vermell, paté de sardines i all, maionesa i mostassa vella de Dijon. Mapes d’Oceania a les parets i Trump a la televisió. Parlem de Còrsega. El corsari sentencia. Un tros de muntanya dins el mar.

Al vaixell de tornada a Marsella dones solitàries viatgen amb gossos i grups de mariners beuen whisky a morro per torns.

Sopem cuscús amb carn i pollastre amb olives i pastanaga en un restaurant marroquí. Bevem te de menta. Mengem en plats de terrissa amb sanefes geomètriques. Vull una vaixella igual.

Païm passejant pels voltants de la plaça Jean Jaurès. Fileres de testos amb plantes delimiten la calçada. No hi ha ni una paret lliure de pintades, eslògans i dibuixos. Locals polonesos, iranians i senegalesos. Fem una copa i dues en un bar preciós amb el sostre amb bigues de fusta. El cambrer resol un cub de rubik i dos clients juguen a la Nintendo 64 asseguts al sofà. Viatge als noranta.

Fem l’última al bar Au Petit Nice. Sense moure’ns de lloc, canviem la taula folrada amb publicitat d’apostes de futbol per una de marbre llis. No complia els mínims estètics.

Anem a dormir tan tard que gairebé ja és d’hora.

Quan sortim al carrer ja és migdia. Fa olor d’Amsterdam. Caminem amb les maletes buscant el forn més antic de la ciutat. Una dona ens escridassa a mitja pujada. Només fan navettes, la pasta tradicional de Marsella. No ho tenim clar i comprem pizza a un local africà del mercat de fruita.

Ens refugiem al Panier. Tots els restaurants estan tancats. Avui tampoc no dinarem. Davant la catedral, cinc noies escoltes canten cançons de penitència. El propietari d’un bar que tanca ens recomana un forn. Hi comprem quiche de pernil i de porros. La mestressa diu que és de ceba però que no li fem cas que s’acaba de llevar de la migdiada. És una fornera dormilega que parla italià però no l’entén.

Al Panier passen cosses estranyes. Graffitis inquietants i libèl·lules de papiroflèxia. Moltes parets tenen cartells anarquistes i caricatures del general De Gaulle. Al cafè de la Vieille Charité, hi ha el moble més dolç de la ciutat. Una taula de cotó de sucre rosa.

Lisboa i Roma. Les nostres vides convergeixen al vell barri del Panier. Places lisboetes i façanes romanes. Miradors esparracats i porticons verds en parets cremoses. La planta baixa d’una casa està empaperada de partitures. L’epifania es recargola a la Place des Moulins, amb les portes i les finestres pintades de blau grec.

Tot baixant, passem davant una pizzeria amb una madame trans sortida directament del barri xino de Barcelona. Les portes de les cases tenen una barra de ferro a l’alçada dels peus per treure’s el fang de les sabates.

Abandonem el desert del Panier i remuntem fins a l’estació. A mig camí topem amb un mercat d’andròmines. Hi ha més compradors que gènere. Els hipotètics compradors, africans enfundats en jaquetes de pell, es mouen en grups com entre les restes d’un naufragi.

Avancem un home que vesteix amb orgull el xandall de l’equip de la ciutat. Veus aquesta franja turquesa? És el color de la samarreta de l’OM. No hem tingut temps d’anar al Vélodrome ni a la Ciutat Radiant de Le Corbusier. El verd blau veterinari és el color cuqui per excel·lència amb el salmó.

L’últim glop de Marsella és un te verd en una cafeteria modernista d’una decadència exemplar. L’única cambrera, en consonància amb el local, fa esforços titànics per atendre’ns i servir-nos. Recordem A Brasileira, el cafè de Pessoa amb mil miralls i ens cobreix un desassossec tan coherent com inevitable. A l’hora de pagar, la cambrera fa veure que no sap comptar i haig d’ajudar-la a triar el canvi.

Marsella és a punt de ser un record.

Ciutat de sal i de quitrà. Pizza d’anxoves. Adolescents amb tupè i pijames militars. Dibuixos inacabats, dinars inexistents, cases buides. Un paradís borratxo de dolor.

Sortim d’un món que ens és familiar i estranger alhora. Mosaic imperfecte i complet de la mediterrània, on el temps ha conquerit els carrers i les places i les persones. Res ja no és, tot és passat i memòria.

Des de l’andana ja no es veu el mar i la ciutat és dins la càmera analògica.  

[minocassay]

Plexus nº 8, de Gabriel Dawe

[joanasantamansart]

Quan miro aquesta foto que em va fer el Mauricio Salinas em transporta al país de l'Alicia de Carroll... Aquesta llebre de 120 x 120 cm pintada al oli sobre fusta ja esta venuda però encara hi ha disponibles alguns companys seus de la mateixa col.lecció a @estudimeritxellribe ! ................. Cuando miro esta foto que me hizo Mauricio Salinas me transporta en el país de Alicia de Carroll... Esta liebre de 120 x 120 cm pintada al óleo sobre madera ya esta vendida pero todavía hay disponibles algunos compañeros suyos de la misma colección en @estudimeritxellribe! ................. #oilpainting #pinturasaloleo #120x120olisobrefusta #woodboard #liebre #llebre #joanasantamans #mauriciosalinas

[minocassay]

Plexus nº 9 de Gabriel Dawe