#fanalets

[dietariil-lustrat]

Detall de Kioto

[thanatopraxy]

This is what it was like being me 1 minute ago on Pinterest searching mahoyaku fanalet after crying because of hair thinning caused by a monster energy addiction

[tiolule]

Sant Onofre #festa #palausaverdera #fanalets #romeria #primaveracatalana🎗 @ajuntament_palausaverdera (en Palau Saverdera, Spanje)

[danielgarciaperis]

#Ball del #Fanalet a la #Festa del #Carrer i #Plaça del Pi #Gelida #Penedès (at Gelida, Alt Penedès, Catalunya) https://www.instagram.com/p/Bzl8IzhC73g/?igshid=zlsfoboj14wl

[enriquerubiomonreal]

Cinc fanalets fets en fusta de pi lacada en vermell italià de carreres, per a promocionar a una amiga i a nosaltres. Els que queden ara tenen plantes dins.

Cinco farolillos hechos en madera de pino lacada en rojo italiano de carreras, para promocionar a una amiga y a nosotros. Los restantes ahora tienen plantas dentro.

Five lanterns made from pine wood and lacquered in italian racing red, to promote a friend and ourselves. The ones remaining have plants inside now.

[lacalendulaa]

Les gallines (que amb menys en tenen prou) s’esvalotaren estúpidament, si es té en compte que poc les afectava tot allò.

[objecteiespai]

Dimarts 24 de desembre i divendres 3 de gener:

DISSENYA I IL·LUMINA. Disseny de producte. Al carrer, a les cases, als arbres... el Nadal és ple de llum! Per això, per aquests dies tan especials, us proposem un taller on cadascú crearà un fanalet de nadal. Visitarem l'exposició Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural i baixarem carregats d'idees per posar en pràctica al taller, on treballarem amb materials reciclats per crear el nostre fanalet de nadal.

http://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca/activitat/tallers-infantils-de-nadal-2

https://www.pinterest.es/pin/237987161542591066/

Origami / Kirigami

[fanalsterapies-blog]

El proper divendres 29 de desembre a la tarda farem un #fanaletdereis entre d'altres activitas i deixarem als patges 3 hores lliures per a acabar de fer les compres pertinents. Els #fanalets són una tradició molt bonica que des de @fanalsespaiterapies volem recuperar. #nothoperdis #reis #reismagsdorient (en Fanals Espai Terapies)

[imanolbuisan]

Et deia que el fanalet estava trencat, que sempre havia estat així, que ningú l'arreglava, et deia que de vegades l'ordre necessitava silencis, i que tu xerraves massa, et deia que no, que jo mai m'havia assegut al costat de la iaia a parlar de l'Aragó, et deia que si, que em feia tremolar pensar a fer el servei militar, fins que ja no em vas preguntar més, i em vaig apagar, al costat del fanalet, esperant els silencis que escassejaven a les teves pauses 05.07.2018

[xaviportales]

Al fanalet li cau la Lluna 🌝 (at Castelló, País Valencià) https://www.instagram.com/p/CWTca6HI3Nx/?utm_medium=tumblr

[p0m0u]

Same list but with catalan terms:

teranyina - spiderweb

llanterna, fanalet - lantern

ànima - soul

Tots Sants - All Saints’ Day (Nov. 1nd)

aranya - spider

por - fear

diable - devil

malvat (adj), maldat (n) - evil

nit - night

creu - cross

mort - death, dead

morir - to die

os (not to be confused with “ós”, which means “bear”) - bone

esquelet - skeleton

làpida - tombstone

tomba - tomb

cementiri - cemetery

sepultura - grave

estremir-se, escruixir - shiver

espantar - to scare

lluna - moon

fosc - dark

foscor - darkness

estel - star

carbassa - pumpkin

boira - fog

fantasma - ghost

cridar - to scream

esgarrifança - goose bumps

rata pinyada, rat penat - bat

bruixa - witch

embruixat - haunted

tardor - autumn

Octubre - October

Note that:

-ny /ɲ/ sounds like spanish ñ, portuguese nh and italian/french gn (https://youtu.be/AkNptfgr48g)

-ll /ʎ/ sounds similar to y (https://youtu.be/wYWkoq5MY8U min 2.23)

-the final r in some words and infinitive verbs has no sound (for instance, to die, MORIR, it’s moo-RIH, or autumn, TARDOR, it’s tar-DOH)

-the x has two sounds: ks/gz (final x -latex-, between vowels -examen-) and sh (first x -Xavier-, between vowels + i -bruixa-). We represent the sound ch (as in Chad) with tx, like our bros and sis from Basque Country

-the ç sounds like in french, as the ss in “sassy” (we have the double ss in catalan too 🥲)

-the accents over the vowels mark the stress or syllable emphasis, like in the word À-ni-ma (soul)

-Sometimes, e and o sound like a and u, respectively. Ex: di-A-ble = di (like in dick 🙃) A (like in ah) ble (like in blah) // fos-COR = fos (foos) COR (co as in copy)

-Catalan, as Spanish, has grammatical gender and number. For instance, the adjective mort (dead) has singular feminine morta, plural masculine morts and plural feminine mortes

-There are more rules but I’m too lazy to write them all down

-We celebrate the end of october and All Saints’ Day by eating roast chestnuts, nun’s puffs, baked sweet potatoes, traditional marzipan dessert called “panellets”, glazed fruits… and we visit the graves of our deceased relatives (although this custom is being lost; only the old people do this on this day)

Halloween vocabulary / Arimen gaua hiztegia

Since you seem to be enjoying our latest word lists, here’s a seasonal one. Hope you like it!

amaraun - spiderweb

argiontzi - lantern

arima - soul

Arimen Gaua - All Souls’ Night (Nov. 2nd)

armiarma - spider

beldur - fear

deabru - devil

gaizki - evil

gau - night

gurutze - cross

heriotza - death

hezur - bone

hezurdura - skeleton

hil - dead, to die

hilarri - tombstone

hilerri - cemetery

hilobi - grave

hotzikara - shiver

ikaratu - to scare

ilargi - moon

ilun - dark

iluntasun - darkness

izar - star

kalabaza - pumpkin

laino - fog

mamu - ghost

ohiu egin - to scream

oilo-ipurdi - goosebumps

saguzar - bat

sorgin - witch

sorginduta - haunted

udazken - autumn

Urri - October

[rosa-vila]

Prova de fanalet volador.

[ioartloves]

My favourite place for relax is a terrace plenty of plants, pillows and lanters🌵💐🛋🕯. And you?. Mi lugar favorito para relajarme es una terraza llena de plantas, cojines y farolillos. 🌵💐🛋🕯. Y el tuyo? El meu lloc preferit per relaxar-me és una terrassa plena de plantes, coixins i fanalets🌵💐🛋🕯. I el teu?. (at IOART) https://www.instagram.com/p/CBghge9CzqR/?igshid=1fwkox649kvp9

[guillemjc]

Cròniques des del terrat (III) – Àngela o la Bonanova, Part I

«La beauté sera convulsive ou ne sera pas.» ― André Breton

PRIMERA PART

CASA ARNÚS

Quan va rebre la invitació, va pensar en buscar una excusa per declinar-la. No estava d’humor. Però era conscient que no hi podia faltar i, ben pensat, li aniria bé esbargir-se.

La festa era a la Casa Arnús, una prominent mansió modernista a la falda del Tibidabo. El seu emplaçament envejable la feia visible des de bona part de la ciutat. La finca estava rodejada harmoniosament d’un bosquet de pins.

L’edifici era obra d’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier, un arquitecte prolífic de tombant de segle, el més prestigiós i fecund de la capital. Seves eren, entre més de 300 construccions, el Palau de Justícia, la Duana del Port, l’església i el convent de Pompeia o el vorer Temple Expiatori del Sagrat Cor, al cim del Tibidabo.

La Casa Arnús es va començar a construir el 1902, el mateix any que el seu veí del pic de la muntanya. La va encarregar el metge, hidròleg i banquer Manuel Arnús i Fortuny per fer-ne la seva casa d’estiueig. De lluny, tenia un cert aspecte medieval, alçada com un castell amb la seva fortalesa. De prop recordava una tradicional masia catalana, construïda amb la millor pedra tallada de Montjuïc.

Tenia tots els elements d’una torre modernista: els esgrafiats i les rajoles, el ferro forjat amb motius vegetals, la decoració floral dels interiors, les vidrieres de colors, la ceràmica, les escultures i els mobles de fustes nobles amb pirogravats, dissenyats pel projectista i decorador Joan Busquets i Jané.

Manuel Arnús i Fortuny era rebesavi de la Clara i en Jan Ribó i Arnús, que aquell vespre de finals de maig havien organitzat una gran festa d’aniversari a la casa familiar per celebrar els seus 25 anys.

Quan l’Àngela va arribar, el jardí ja era ple de gent. Es va treure un mocador de la bossa i es va eixugar la suor, abans de picar. Li havia vingut de gust pujar-hi a peu, per passejar, però l’ascens havia estat més feixuc del que recordava de l’última vegada. 

Aquella mansió era l’escenari ideal per a celebracions, i els bessons Ribó ho sabien prou bé i l’amortitzaven tant com podien. Dels prop d’un centenar d’invitats, més de la meitat ja havien estat abans en aquell indret privilegiat. Quan feien festes allà dalt, tothom ho sabia: la lluminària es veia des de tota la ciutat.

La porta es va obrir immediatament abans que l’Àngela arribés a prémer el botó del timbre. Va sentir un soroll rere seu i va tenir un petit esglai. “Perdona, t’he espantat”. Era un noi més aviat alt, poc corpulent, amb els cabells curts, una barba lleugerament enrossida i arreglada, la mandíbula i els pòmuls marcats i uns ulls brillants de color de caramel. Semblava un personatge tret d’un conte de James Joyce. 

“S’ha obert la porta abans que piqués, i just després he notat una presència”. “He estat jo. Vull dir que han obert la porta perquè he avisat que era aquí, amb el mòbil”. “Ah, d’acord”, va respondre ella, secament.

Era evident que tots dos eren convidats dels Ribó, però tot i així ell li va preguntar: “Véns a la festa, també?”. “Sí, és clar. Series un bon detectiu”. Ell va riure i va dir: “jo em dic Martí”. “Àngela, encantada”, i es va apropar, una mica a desgana, per fer-li dos petons. 

De seguida en Jan els va veure entrar i, efusiu com era, els va anar a rebre a crits. “Ei! Ja deia jo que faltava el millor per arribar!”. “Per molts anys!”, van dir-li els dos a l’uníson. “Gràcies, guapos!”, i els va abraçar entusiasmat. 

“Us coneixeu?”. “Ens acabem de conèixer ara a l’entrada”, va respondre-li en Martí. “Ah! Ja deia jo... Però esteu ben sincronitzats! He pensat que havíeu vingut junts”. En Martí es va neguitejar de cop, però no va tenir temps de reaccionar.

“Àngela, darling!”, es va sentir al fons del caminal. “Per molts anys, preciosa!”. La Clara saltava d’alegria. L’Àngela havia tornat a Barcelona feia pocs dies. Els darrers cinc anys havia estat estudiant violoncel a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena. En acabar la carrera, havia decidit tornar a casa. 

Les dues amigues es van abraçar amb tanta força que, si en Jan no les hagués interromput, s’haurien esclafat l’una a l’altra. “¿No creus que fan bona parella, Clara?”. “Au, va, Jan, no siguis pesat”.

Avançaven pel camí empedrat que naixia al peu del reixat, de ferro forjat guarnit amb flors i espines, i moria a la galeria. Tot el llarg del caminal tenia pins a banda i banda. La casa, prominent, retallava un cel innocent de primavera. Desenes de persones omplien la pineda enjardinada, com una epifania. Era un espectacle d’esplendor i sumptuositat.

A en Martí, l’escena li recordava el quadre de Renoir que havia presidit tota la vida el dormitori dels seus pares des del capçal del llit. I és que aquell jardí podria perfectament ser la versió contemporània i barcelonina del Moulin de la Galette, epicentre de la folga i la bohèmia parisenca de l’època.

Ja era negra nit i tota la llum provenia de la casa i dels fanalets repartits per la gespa. Els arbres no deixaven veure el cel. “És guapo, no trobes?”. “Qui?”, va preguntar-li l’Àngela. “Qui vols que sigui, en Martí!”. “Clara, ja vas pet?”. “Va, que he vist com el miraves, i ell baveja des que t’ha vist a l’entrada, només té ulls per tu”. “No és cert, i a més ja saps que no tinc el cap per històries, ara”. “Però una alegria al cos, a qui li pot fer mal?”, va insistir la Clara.

En Martí s’estava al porxo amb els col·legues, bevent i rient, però no aconseguia apartar la vista de l’Àngela, que ballava entre els pins, al bell mig de l’arbreda. Tampoc no s’hi esforçava gaire. Havia quedat magnetitzat per la bellesa del seu gest, que ella mesurava en cada àtom de moviment més ínfim. 

En el cos de l’Àngela, i en com el feia dansar, en Martí comprenia l’origen del seu anhel, de la seva etèria pulsió. Aquella energia cinètica el va deixar absort. Amb la dosi d’alcohol en sang justa i necessària per trobar el valor que li mancava, en Martí va abandonar la conversa que feia estona que tenia totalment desatesa i va incorporar-se, coratjós, a la zona de ball.

Com qui no vol la cosa, l’Àngela i en Martí es van sorprendre a pocs centímetres l’una de l’altre. “No et feia ballador”. “Em feies d’alguna manera?”. “Dels que xerren sense descans amb els amics en un racó i se’ls fa de dia confabulant”. “Caram, quina imatge tens de mi. Suposo que me l’he guanyada, però me n’he adonat a temps, espero, que estava perdent la nit, i he intuït que la bona festa era aquí”. “Ben vist, Sherlock Holmes”, va etzibar-li, “les coses importants sempre passen a la pista de ball”.

Al ritme de Fauve, es van acostar perillosament. « Sur la musique, on va, on vient ; on s’éloigne et on revient. Puis tu t’élances et je te tiens, je te retiens du bout des doigts pour te ramener contre moi. Sur la musique, on va, on vient. Corps contre corps, main dans la main. Plus rien n’existe, plus rien de rien, quand je te tiens du bout des doigts pour te ramener contre moi. »

I així, cos contra cos i agafats de les mans, una guspira es va encendre i, a partir d’aquell moment, van deixar de tenir el control dels seus impulsos més carnals. L’Àngela tenia un aire dolç, benèvol i serè, com si no hagués renunciat mai a res, com si no hagués dubtat mai de la bellesa del món ni de la seva pròpia. Era preciosa, espurnejant. La seva pell era suau i brillant com el marbre blanc dels palaus.

Tot en ella era generós: la lluna dels seus pits, l’espessor de les seves celles, el seu somriure desbordant i picardiós, els seus llavis molsuts i carnosos. Duia una mitja melena de cabells castanys, llisos i fins.

“Aquesta nit, tota la llum ets tu”, va xiuxiuejar-li a l’orella. “Perdó?”, va dir-li l’Àngela, que ho havia sentit perfectament. “Deia que no esperava topar amb una noia tan bonica”, va repetir-li, ara més alt, en Martí. A l’Àngela se li va eriçar la pell. La seva cara lluent, de granit rosa, es va escalfar com si una flamarada li hagués emplenat les galtes, que li tremolaven. I se li va escapar un somriure tímid. En Martí tremia de cos sencer. També el cor se li havia agitat bruscament i al compàs del batec accelerat es precipitava a l’abisme del desig. 

L’Àngela va agafar-lo de la mà i se’l va endur on s’exhauria l’immens jardí, al límit de la finca. “És una llàstima que ho tapin els arbres, des d’aquí hi deu haver unes vistes espectaculars”. “Des d’allà dalt ho són”, va dir-li en Martí, assenyalant la torre majestuosa acabada amb punxa. En un rampell electritzant, l’Àngela va llançar-se-li al coll i va arrencar-li un petó. En Martí, encara assimilant el que acabava de passar, va començar a levitar, embriagat per la tendresa dels seus llavis de mel i d’orquídia. Aquell primer bes fugaç va tenir gust de menta, una glopada fresca de vida. “Conec un lloc millor”, va respondre-li ella. Ell va haver de fer memòria per saber de què parlava. 

CARRETERA DE LES AIGÜES

L’Àngela, amb veu melosa, va preguntar-li a en Martí si volia acompanyar-la al seu lloc preferit de la ciutat, allà on la ciutat deixa de ser ciutat, on li agradava escapar per ser més a prop de les estrelles. “Porta-m’hi”. Van encimbellar-se pels corriols a la carretera de les Aigües. 

El camí era pràcticament imperceptible. L’Àngela es va estrènyer a en Martí i va agafar-se del seu braç. Ell se sentia ardit i vigorós. Per un segon va pensar: “Que aquesta nit no acabi mai”. Si no fos pel brogit urbà, i perquè els arribava esmorteïda la música de la mansió que els recordava d’on venien, haurien assegurat que estaven sols al món.

Sense preveure-ho, aquelles dues ànimes es trobaren en la nit per contradir la fosca. Ja refrescava, però els dos junts eren com una bola de foc. Amb aquella fogor, es van despullar de tot el que els era sobrer, fins a quedar completament nus, exposats a la intempèrie. 

Sota els camps d’estrelles, van fer l’amor. Un amor salvatge, feréstec, agrest. Entre ginestes, foixardes, arbusts, falgueres i herbes seques, van fondre els seus dos cossos en un de sol. Eren dos per error que la nit corregia. Temptacions irresistibles a la serra. Tot desfici, tot desig. Redoblaven els tambors. Cada gota de suor dels amants era un bri de vida guanyat a la mort. 

Amb l’olor de la nit, la claror de lluna plena els descobria, extasiats. L’Àngela era una fulguració que els estels miraven amb recel per por de ser eclipsats. En Martí era una partícula en suspensió, un ésser anul·lat per aquella omnipotència que levitava emmetzinat.

Tenien la ciutat als peus, se sentien invencibles. L’alba els va sorprendre amb els primers raigs del nou dia, a l’hora en què el cel que mor i el cel que neix tenen el mateix color. Una franja de rojos, taronges, blaus i liles s’allargava dibuixada a l’acabament del mar. 

La llum proemial els il·luminava l’escampada d’edificis, carrers i avingudes. Observaven la gran estesa de terrats fins a la platja. “Seria fantàstic poder baixar-hi en telefèric d’una tirada”, va pensar l’Àngela. 

Un exèrcit d’antenes custodiava la ciutat des de les altures, capitanejades amb diligència per la Torre de Collserola, de Sants a la Verneda, de Sant Gervasi al Port Vell. Van abraçar-se com si aquell matí fos l’últim a la Terra. Ben mirat, hauria estat un bon final.

[ohpiglet]

Making fanalets (lanterns) to guide the Three Kings down off the mountain to deliver the presents.

[ninsmanresa]

Amb la llum del fanalet Jo aniré a esperar els tres reis Vull que em portin moltes coses Pau i Joia a tots els nens 👑👑👑 #nins #ninsmanresa #nitdereis #regals #pau #tradicions #emoció #nens #ilusión #cavalcada #reis #kings https://ift.tt/2MWhsos