#excursió

[tinovalduvieco]

Excursió cultural amb l'Aula Universitària de Calella.Maresme per Navarra.

Otsagabia.Navarra

©Tino Valduvieco

[elfinaldelcamino]

Entrevistes al Grid_Spinoza (1 de 3)

Exploro els més de vint vídeos que el Grid_Spinoza posa a disposició en línia, amb entrevistes a productors culturals sobre els seus camins creatius. D’entre ells, n’escullo tres que m’interessen especialment en el context de la creació d’El Final del Camino: les corresponents a en Francesc Torres, en Laurent Mignonneau i la Mireia Sallarès.

1. Francesc Torres

Trio per visionar a fons el vídeo dedicat a en Francesc Torres (Barcelona, 1948) perquè m’atrau el seu comentari sobre aquells que treballen al terreny de la narració, que, diu, tenen la virtut de produir allò que cap altre productor encara no ha produït, a fi de fer visible allò abans mai vist.

Fotograma de l’entrevista del Grid_Spinoza a Francesc Torres (març de 2011)

L’exposició que Torres fa de la seva metodologia m’ha semblat molt intuïtiva, lliure i oberta de ment. Comença establint una separació clara entre ciències exactes i ciències socials i com el coneixement de tall artístic és més propera a les segones, les ciències humanes. Tot seguit argumenta que, malgrat que la seva metodologia personal de treball no és pas la de les ciències socials, s’hi assembla. Allò que fa que difereixi de les ciències socials és en un aspecte essencial: el seu treball neix a partir de la intuïció i no de l’observació de dades objectives relatives a l’ésser humà. 

Instal·lació de Torres Amnèsia-Memòria al MACBA (1991)

En Francesc Torres, més que investigar sobre un determinat tema, prefereix emprendre el camí de la indagació sobre un determinat tema, desmarcant-se del terreny de la investigació. No obstant aquest fet, defineix aquesta indagació com un procés basat en la lectura inmersiva sobre un tema determinat que moltes vegades deriva en una feina similar a la de l’investigador. Així doncs, podem entendre que el seu camí creatiu és flexible, podent bifurcar-se o canviar el sentit segons la intuïció del productor.

Torres rodejat de la seva instal·lació La Campana Hermètica (Barcelona, 2018)

Remarca la importància d’aquest component irracional com a inspiració que porta vers una determinada revelació creativa, similar al que pot succeir al terreny de les ciències exactes. Cita el cas del Pointcarré, que va arribar a teoritzar de manera científica exacta a partir d’una intuïció sobrevinguda després d’una excursió en què la seva ment va poder-se relaxar d’un problema que, de tant pensar-hi, el tenia ofuscat. Torres parla de l’artista com a constructor / realitzador d’allò que els altres no gosen construir, amb el fi de veure realitzat allò abans mai vist.

Autorretrat amb el nas sagnant (Barcelona, 2015)

[randyswanderlust]

EXCURSIÓ A GIRONA

We took a day trip to the city reputed to be Catalunya’s loveliest. Though it’s not a large city now, Girona was quite a happening place in the past and it’s medieval quarter is fascinating.

[caminomeva]

Feia molt de temps que no baixava al Tenes per la banda de Llobateres. Penso que la sequera em desaconsellava fer-ho; tenia por a trobar-me el riu en un estat massa migrat i trist. Ja m'ha costat passejar pel riu Calders i assumir la situació, però alguns cops ho he fet, en el que podria ser un exercici d'acompanyament. No sé perquè en el cas del Tenes no he estat capaç de fer el mateix.

El riu Tenes en aquest punt és preciós i fa una sensació d'allunyament que no es correspon amb la realitat. Al capdavall, la urbanització de Les Clotes i la carretera de Centelles són tot just damunt i s'hi arriba en poca estona de camí. En canvi la sensació quan t'endinses sender avall és de molta intimitat i separació amb el món civilitzatori. El bosc i el desnivell esmorteixen els sorolls del món urbanitzat.

Quan entres a les gorges del Tenes ho fas per l'interior d'una construcció humana abandonada; crec que és el Molí de Baix. Sempre que hi passo em fa ballar el cap pensar en com era la vida en aquests llocs quan hi havia activitat; Més dura? Més curta? Més intensa? Sempre m'ha semblat un misteri irresoluble saber quan hem estat més feliços, quan hem patit més, quan hem gaudit més de les nostres vides.

Al Molí de Baix s'arriba per un sender empedrat pel qual devien pujar i baixar els productes damunt d'animals de tir. El lloc és feréstec, i tot i que en aquells temps devia estar ben arreglat i endreçat, amb el replà d'accés net de bardissa, els fruiters ben cuidats, l'edifici del molí net i amb les seves finestres i portes operatives, havia de ser de totes formes un lloc perdut.

Penso que en aquelles èpoques el món urbà quedava massa lluny per valorar en quin cul de món vivies. La comunicació que hi ha ara en tots els nivells és brutal i tot està cada cop més a prop. Fa 50 anys, quan la gent treballadora va començar a tenir accés als vehicles utilitaris, anar a Castellterçol des de Barcelona no era qualsevol cosa. A mi de petita m'agradava molt explorar i quan el meu pare, que era qui conduïa i manava, decidia fer una excursió que anava més enllà del Vallès la meva excitació era immensa. Imagino que a principis del segle XX o finals del XIX llocs com aquest eren realment remots, però la gent que hi vivia o treballava no n'era conscient. Tampoc té massa utilitat preocupar-se d'una cosa irresoluble.

Aquesta presència dels canvis dels temps m'impressiona molt. Sobretot perquè considero que les dimensions temporals que maneguem les persones en comparació amb el món en el que vivim són ridícules. En canvi els canvis d'imaginari, de simbòlic, de manera de viure de les persones són enormes. 

Temps enrere vaig llegir "Argelagues" de la Gemma Ruiz, i a banda del dolor que em van transmetre els records que llegia, em va colpir pensar que moltes coses que explicava havien passat realment només feia un segle al mateix Moianès. Pensar coses així em provoca un cert vertigen perquè fa que ensumi l'abast de les transformacions que vivim i em semblen molt bèsties.

En contrast amb el Tenes el riu Calders per la zona del meandre del castell em fa una altra sensació. És un espai més ampli i la tristor de la sequera la puc repartir per més racons. També és un lloc llunyà però alhora més obert. El xivarri dels motoristes que juguen per la carretera de Monistrol de Calders i la visió propera d'alguns nuclis urbanitzats moderns de Calders, impedeix que la meva ment viatgi en el temps i furgui en el passat. És un lloc que m'estimo molt, però que alhora m'impedeix certes cabòries. Si em vull submergir en el pou de les cabòries he d'entrar més endins i recórrer la zona del riu que passa per Bellveí, Rubió, La Mira...

[danielgarciaperis]

#Excursió pel "Camí del riu" #Anoia i #Bitlles amb el Club #Excursionista Gelida des de #Gelida fins a #SantQuintíDeMediona passant per #SantSadurníDAnoia, #Torrelavit i #SantPereDeRiudebitlles 30 Km de #caminada en bona companyia! #Penedès (at Les Fonts de les Deus) https://www.instagram.com/p/Cjvo-uTL2_a/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[rsmenen]

Jo? D’excursio? 🤭😅🤷🏽‍♂️🥰 #excursió #excursion #caminando #trail #love (en Aigüestortes) https://www.instagram.com/p/CWoYl3QoMj6/?utm_medium=tumblr

[tinovalduvieco]

Excursió cultural per Navarra amb l'Aula de Calella.Palau reial d'Olite.Erriberri.

Olite.Erriberri,maig 2024

©Tino Valduvieco

[titoalber]

Ganes de muntanya! #confinament #lockdown #caminar #passejar #excursió #natura #igerscornellà #necessitisortir #nomorechairs #noméscadires #moveyourass #led #llum https://www.instagram.com/p/CJ6rDuQpcc9IT9zVH1Y5bwzbI_-u7e3CdPFtEs0/?igshid=hv67ofk1p7qq

[mediterranensis]

Remuntant l'Ulldemó Ruta de la Pesquera #beseit #beceite darrera #excursió de les #minivacances

[meskefotos]

Excursió a Prat de Cadí, 29/4.

[danielgarciaperis]

#Excursió al #Castell del Papiol, les Escletxes i la Rierada amb el #Club #Excursionista #Gelida en molt bona companyia! #ElPapiol #SantCugatDelVallès #MolinsDeRei #BaixLlobregat (at El Papiol) https://www.instagram.com/p/CinMig7sDfl/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[siro1965]

Excursió per l'Alta Noguera i el Montsec, aquest finde

[tinovalduvieco]

Excursió cultural per Navarra de l'Aula de Calella.Visita curta per Olite .Erriberri. Amb le seva església de Santa Maria la Real .

Olite.Erriberri. Maig 2024

©Tino Valduvieco

[angitri]

Del 8 al 16 de maig de 2022

ITINERARI Dia 1. Vuit de maig. Sortida en vol Barcelona- El Caire. 16.25-20.25// Enllaç amb vol El Caire-Luxor 22.00-23.05. Trasllat a la motonau d’Acamar a Luxor on viurem 5 nits.

Dia 2. Nou de maig. Sortida en autocar a Dendera per visitar el Temple d'Hathor, deessa de l'amor i la fertilitat. A la tarda, visita als grandiosos Temples de Luxor i Karnak.

Dia 3. Deu de maig. De matinada, opció de vol en globus i esmorzar posterior. Anada a la Necròpolis de Tebes, les Valls dels Reis i de les Reines, vista del temple de Hatshepsut. Visita del Temple de Medinat Habu (dedicat a Ramsès III) i d'Amenofis III (aquest precedit pels 'Colossos de Memnon' que trobarem enmig del camí i del no res). Salpem amb la motonau cap a Esna. A la nit, pas per l'esclusa d'Esna i seguirem en direcció a Edfú.

Dia 4. Onze de maig. A Edfú, trajecte en calessa cap al temple d'Horus, el deu falcó. Retorn a la motonau i sortida cap a Kom Ombo. Aquí, excursió a peu cap als temples dedicats als deus Haroeris (deu falcó 'vell') i Sobek (deu cocodril). Breu visita a una exposició de cocodrils momificats. Retorn a la nau, navegant cap a Aswan. Nit a Aswan pensant en Cleòpatra i Marc Antoni.

Dia 5. Dotze de maig. Visita a Abu Simbel (el nom significa 'muntanya pura'). Retorn a la ciutat d'Aswan (que es troba a 234, 47 quilòmetres) . A la tarda, passejada en faluca pel Nil. Veurem l'illa Elefantina i l'illa de Kitchener (vistes sobre el Mausoleu de l'Agha Khan). Nit a Aswan sota les estrelles egípcies. Opcional: visita a un poblat de la Baixa Núbia.

Dia 6. Tretze de maig. Abandonem la motonau on hem viscut quatre jornades. Sortida en autocar cap al port per fer un trajecte en llanxa cap a l'illa de Philae. Visita de la presa d'Aswan. Més tard, trasllat a l'aeroport d'Aswan en direcció al Caire. Ens instal·lem a un hotel cairota on viurem tres nits.

Dia 7. Quatorze de maig. Visita a les Piràmides de Djedefre, Khefren i Micerí (L'home tem el temps, i el temps, tem les piràmides, proverbi egipci) i l'Esfinx de Giza : 5 000 anys, pel cap baix, ens observen. A la tarda, visita al desert de Saqqara on trobarem la piràmide escalonada de Zóser. Som al gran cementiri dels nobles. Nit al Caire, on l'aire és groc, on regna la sorra.

Dia 8. Quinze de maig. Visita d'El Caire: Al-Qahira, 'la Victoriosa' , tot i que els egipcis l'anomenen Masr, com en diuen també d'Egipte. La ciutat més gran d'Àfrica i del Pròxim Orient, 8 milions d'habitants, 16 en tota l'àrea metropolitana. Anirem al Museu d'Antiguitats Egípcies o Museu Egipci, on resta encara el tresor de Tutankamon mentre no el traslladin al Gran Museu Egipci que s'ha d'inaugurar al novembre, en commemoració dels 100 anys del descobriment de la seva tomba. A la tarda, passejada pel barri copte: l'Església Penjant o Església ortodoxa copta de Santa Verge Maria, construida sobre una porta de la fortalesa de Babilònia, el baluard romà; l'Església de Sant Sergi, on la llegenda diu que la Sagrada Família es va exiliar fugint d'Herodes; la Sinagoga de Ben Ezra, del segle VII, la més antiga d'Egipte. Més tard, visita de la Ciutadella de Saladí que conté la Mesquita de Muhammad Alí, del segle XIX. Després, anada a El Caire fatimita, zona fundada al segle X com a recinte reial per als califes fatimites. Finalment, i si encara som vius, compres al tradicional mercat Khan El-Khalili que bull d'activitat des del segle XIV. Retorn a l'hotel.

Dia 9. Setze de maig. Trasllat a l'aeroport per al vol de retorn. El Caire-Barcelona 11.05-15.25. Tornarem, però ja no serem les mateixes persones...

[juudit6]

Abella de la Conca o Conca de l'Abella🐝 la qüestió és que va ser una bona excursió i sense gaires abelles #abelladelaconca #lleida #aralleida @aralleida @raconsde_catalunya #catalunya (at Abella De La Conca, Cataluna, Spain) https://www.instagram.com/p/CQ6wlbvBovDgPq8jMn5cGOTgRgI7gOgPh1rX680/?utm_medium=tumblr