#encerta

[encertaestrategia]

LOS CAMBIOS SON BUENOS 🔄🔝 El cliente cambia rápidamente. ¿Tu marca también? ¡Podemos ayudarte! #encerta #encertaestrategia #empresafamiliar #agencia #marketing #marketingdigital #publicidad #socialmedia #branding #mktdigital #empresa #emprendedores #consejosmarketing https://www.instagram.com/p/CE3y58SIEva/?igshid=13bhd6eh3em4c

[llibresoberts]

La biblioteca en llamas, de Susan Orlean.

Les biblioteques com a epicentre de la humanitat, això és el que hi veig entre les pàgines d’aquest brillant, complet, complex i fascinant assaig que la Susan Orlean, autora de ‘El lladre d’orquídies’ i columnista habitual de The New Yorker.

Perquè Orlean encerta a bastir una història que gravita al voltant de la nostra relació amb aquests espais públics a partir d’un fet concret —l’incendi devastador de la biblioteca central de Los Angeles, l’any 1986— i engalzant-hi tres línies temporals: l’abans (recorrent la història de la biblioteca fins la data de l’incendi), el durant (amb els dies just posteriors a l’incendi i les investigacions sobre les possibles causes) i el després (amb una visió de l’actual biblioteca, superat l’ensurt i el trauma, funcionant a ple rendiment).

En el camí (o, millor, en els camins), Orlean ens presenta una miríada de personatges, d’individus aparentment anònims, als quals posa nom i cognom i situa en la història de la biblioteca, passada, present i futura, erigint un monument múltiple a aquells i a aquelles que, amb les seves mans, actituds, pensaments i accions, han ajudat a que una biblioteca com la de L.A. existeixi, creixi, sobrevisqui, tant se val si és des d’una banda del taulell o de l’altra, des dels despatxos o des de les cues per retornar els llibres.

Orlean rescata als pioners i, sobretot, a les pioneres, mentre fa palesa la pressió mascle a la que eren sotmeses aquelles que creien que les dones no només havien de poder llegir sinó que havien de poder dirigir una institució com la biblioteca. Però també posa en valor les figures dels visionaris, dels hiperactius i dels somiatruites que un dia van imaginar un concepte de biblioteca diferent.

Perquè una biblioteca no és un lloc on hi ha llibres, sinó un node col·lectiu i comunitari de primera magnitud, un lloc on tant es pot llegir com dormir com estudiar com trobar refugi com sentir-se, en definitiva, un ésser humà complet.

Amb un rigor periodístic intens, defugint els cops d’efecte o enganyar al lector (no, aquest no és un llibre sobre qui va ser l’autor de l’incendi, per bé que se’n parla), Orlean construeix un edifici històric ple de personetes aparentment petites que, juntes, han aixecat quelcom enorme i inabastable: una biblioteca.

[laertoliveira]

2 amor

Amor 

encerta media aquilo que pode criar

laço, cuidado

Do seu descuido 

cria uma ordem de opressão 

nesse processo amor é reificado,

passa a ser desumanizado 

Desenvolve à institucionalização do ódio 

Matriz de relações dos homens

Constructos metais costumados a vir de algum modelo da realidade 

modelo recortado pelas identidades que são brutalmente caçadas e mortas

consistem de um novo ordenamento de experiências passadas

A matriz do ódio, do descuido 

pessoas não podem conceber algo que elas próprias não tenham vivenciados 

ou pelo menos que outras tenham 

A imagem do amor, a imagem do descuido está criada na minha mente

metáforas de amor, metáforas do descuido estão costuradas na minha pele

manifestam de maneira prefiguradas pela experiência do corpo com o meio 

Adoece-me 

Eu sinto todo o ódio em mim 

Trilha de cacos

me rasgam 

Amor 

encerta media aquilo que pode criar

Amor é impossível  sem justiça 

Para que exista amor é preciso haver justiça

que reconhecemos o corpo, a alma, a arte dentro do outro

[the-day-before-88]

When el Tumblr et diu que sap que m'agradarà la publicació i encerta de ple😊😍

-Can I kiss u too?

[bocaccio-barcelona]

JOHNNIE WALKER

 Dalt del seu brillant pura sang negre, Johnnie Walker entra al galop a Lletons del Pirineu,  una petita població de ramaders enclavada entre la Serra del Matoll i Prats de Vaques. Redueix la marxa en acostar-se a la taberna, una vella nau de fusta de dos plantes, on lligats als grillons de la façana reposen dotze cavalls de sang impura. Havent descavalcat, s´encamina amb les cames guerxes a l´entrada, tancada per unes mitges portes de molla que prem amb fúria, fent-les petar contra les cadires.

La Mariona, la pianista, i en Pep, el banjo, paren de tocar en sec. Té clavats els ulls de tots els homes que bevien i fumaven a tort i a dret, així com els de la Teresina, la prostituta, que es disposava a pujar a una habitació del primer pis de la mà d´un vaquer de barba serrada. Havent deixat l´escena congelada, té prou temps per fixar-se que la Mariona, asseguda a la banqueta, porta un vestit curt que amb prou feines li tapa les cuixes, i que la Teresina, amb la cara empastifada de pólvores, brilla amb els lluentons del seu escotat model charleston. La indumentària de la resta del personal assegut a les taules, la majoria vaquers, no destaca en especial, a excepció dels dos cambrers de darrera la barra, amb camisa blanca, i dels dos clients recolzats en ella: l´enterramorts, vestit amb un frac atrotinat, i el metge, amb un maletí de cuir negre als peus.

-Un Johnnie Walker doble! –crida amb veu ronca, mentre clava un cop de puny al taulell.

En Jaume, el cambrer al que s´ha dirigit, com mogut per un ressort, aixeca les mans, i al company del costat, que fregava la vaixella, li cauen dos plats a terra. Un cop baixades les mans, enrojolat, li xiuxiueja al Pauet, el dels plats bruts:

-Què és això?

-Em sembla que és un whisky –murmura el company.

-No tenim whisky, senyor –respon en Jaume amb veu tremolosa.

-Com que no teniu whisky? Que em prens el pèl, poca solta?  Doncs així que teniu de beure com Déu mana?

-Ratafia i Aromes de Montserrat- li contesta atropelladament.

-Això són mariconades, imbècil! -exclama a la vegada que desenfunda el revòlver, i dispara un tret, que passant entremig dels cambrers, va a petar un mirall que cau a trossos amb un gran terrabastall, seguit d´un segon de silenci absolut, que és trencat per una veu fina i pausada, des de darrera seu:

-Ja n´hi ha prou d’aquesta comèdia!  

L´autor de l’advertència, just acabat d´entrar, és un home calb, baixet i amb unes petites ulleres rodones que semblen encastades a les conques dels seus ulls.

Johnnie Walker es gira, i exclama:

-Qui  ets tu, llepafils?

-Sóc l´alcalde -respon amb parsimònia, mentre avança lentament fins arribar al seu costat, i sense girar-se per mirar-lo, demana un got de llet a en Jaume.

-Encara mames, criatura? –exclama el pistoler, fent veu de nen petit.

Ziuuu! Xiula una bala que li passa arran d´orella, disparada per la Mariona, que s´ha tret el revòlver de la lligacama.

El desconcert d´en Walker, que malda per desencallar el revòlver de la funda, és aprofitat per l´alcalde, que li endega una petada als collons, pel Pep, que li encerta el banjo a la panxa, per l´enterramorts, que li clava una navalla al cul, pel metge, que li fot el maletí pel cap, i per la Teresina, que es llença sobre d´ells des de la barana del primer pis, seguida pels dos cambrers i el gruix de vaquers, que s´abraonen sobre els protagonistes, formant una pila del greix.

-Què voldràs prendre, ara? –pregunta l´alcalde des del fons del munt de gent.

-Un got de llet, sisplau...

 Joan Portales. 25/02/19

www.tallerelbarcodepapel.es

[joaquimblog]

LES ARTS: IL VIAGGIO A REIMS

Per a un rossinià confés ( a part d'altres filies musicals prou conegudes i airejades) celebrar l'aniversari de Rossini assistint a una representació d'una de les seves òperes és més què ideal, un goig, i si aquesta representació és reeixida, com ho va ser la d'ahir al Palau de Les Arts de València ens situem ja en un graó quasi d'excel·lència, que ja sabeu que em costa molt d'assolir.La representació d'ahir de Il Viaggio a Reims hagués pogut vorejar la perfecció si el director musical hagués estat un veritable rossinià, però Francesco Lanzillotta em sembla que es va deixar endur per l'excel·lència de l'orquestra de la Generalitat València en lloc d'aprofitar-la, vull dir que amb una orquestra tan dúctil i amb solistes tan de relleu hagués pogut obtenir un so molt més subtil, lleuger i cristal·lí, en lloc d'aquelles sonoritats tan grandiloqüents o feixugues que en algun cas van dificultar fins i tot l'audició de les veus, que no eren pas petites.Va començar poc inspirat i va anar corregint al llarg de la representació, però en cap cas va ser capaç d'extreure aquella enjogassada lleugeresa de l'orquestració rossiniana, i si es veritat que en el Palau es van aconseguir moments catàrtics, van ser més gràcies al geni de Rossini acompanyant una encisadora melodia amb una rapa angelical i una posada en escena d'aquelles que ajuden a que la música prengui tot el protagonisme.L'equip de cantants era bo, amb un parell de les principals veus clarament millorables.Oblidats els referents de la històrica versió de la descoberta a Pesaro dirigida de manera prodigiosa per Abbado, posteriorment hem vist i escoltat bones i boníssimes interpretacions dels rols principals d'aquest gran concert líric disfressat amb una lleugeríssima i poc coherent trama dramàtica.Els cantants excel·lents (per a mi) de la versió gaudida ahir van ser: Mariangela Sicilia en una deliciosa Corinna en primer lloc. Va ser capaç ajuda, molt ben ajudada, per Michieletto i l'acompanyament deliciós de l'arpa, de crear veritable màgia vocal i deixar sense respiració durant molts minuts a un públic que va deixar d'estossegar (lamentablement algun mòbil va fer la guitza).També em van agradar molt Maria Viotti (Marchesa Melibea) tot i no ser una contralt, però va ser audible en tot el registre. La presència vocal i escènica  que va lluir en el gran duo que inicia la segona part (no pas acte, ja que l'opera és d'acte únic) amb Il conte di Libenskof, va ser admirable.Preciosament el tenor que va interpretar aquest rol, el rus Sergey Romanovsky va ser un altre dels que em va agardar molt. Ja l'havia gaudit a Pesaro i ahir va demostrar una evolució notable i sobretot una entrega absoluta i sens reserves. va estar a punt d'esgarrar alguna nota sobreaguda perquè és un cantant valent que canta sense xarxa, no especula i es llança amb emocionant i comunicativa entrega. va estar molt brillant i això que la veu no és especialment bella.També em va agradar en a mi i al resta del públic que el va bravejar moltíssim, el Don Profondo del baix Misha Kiria en la seva agraidíssima intervenció a "Io Don Profondo-Vedeste Il Cavaliere"   Veu i sentit teatral.Expertíssim i bon coneixedor de l'estil el baríton Fabio Capitanucci com a Barone TRombonok i també molt encertat el Cavalierev Belfiore del tenor rus i de prometedor esdevenidor, Ruzil Gatin.La soprano Albina Shagimuratova va estar bé, però potser no tant com esperava. La veu és interessant, ample i ben timbrada, però potser li va mancar una mica més de personalitat i no tan histrionisme. Va resoldre bé totes les lleugereses i sobreaguts, tot i que se n'hagués pogut estalviar algun no escrit.També va estar bé però l'ombra del gran Ramey és molt allargada, el baix-baríton Adrian Sâmpetrean en la meravellosa intervenció de "Ah! perché la connobi-Invan strappar dal core...."Noi em va agradar gens la Madama Cortese de la soprano Ruth Iniesta, molt aplaudida però de veu feridora i impostació artificiosa. Tampòc em va agradar el Don Alvaro de César San Martin, poc adequat vocal i estelísticament en un rol complicat i poc agraït. En els rols més petits van estar bé el cantants del centre de perfeccionament de Les Arts: Max Hochmuth (Don Prudenzio), Joel Williams ( Don Luigino), Aida Gimeno (DElia), FRancesca Cucazza (Maddalena), Eugeniya Khomutova (Modestina), Gonzalo Manglano (Zefirino) i Antonio (Omar Lara).L'orquestra de Les Arts mereixia un altre director, ja ho he dit, per lluir bé totes les seves capacitats, que són moltes i el Cor de la Gneralitat Valenciana em va semblar, tot i que desconec si hi hagut la natural incorporació de veus joves que necessita tot cor que vulgui mantenir l'estratosfèric nivell de fa pocs anys, que ho necessita. No és alarmant però va denotar en algunes sonoritats de les cordes femenines, que les veus no eren tan dúctils. Res alarmant per`po que caldria vigilar abans que succeeixi el que ara lamentem al Liceu.La producció escènica de Damiano Michieletto és una inofensiva genialitat del imaginatiu director italià, que aquesta vegada encerta de ple en el seu plantajament dram`+atic, en una obra que originalment té un argument molt feble com a pretext per deixar anar un reguitzell d'àries escenes genials sense cap lligam dramàtic de consistència.Michieletto ho situa ne una galeria d'Art en lloc del balneari de luxe a mig camí de Reims, molts dels personatges de l'òpera són extrets del quadre que François Pascal Simon va fer en motiu de la coronació de Charles X a la catedral de Reims, que és el motiu de l'òpera.Aquest genial pretext que té la seva culminació mentre Corinna canta "All'ombra amena" (en aquesta versió allargassada per motius del "guió"), serveix perquè Michieletto faci interactuar personatges reals: Madama Cortese aquí una sofisticada directora de la galeria "Golden Lilium" (el balneari era "Il Giglio d'Oro"), Don Profondo o la ingenua Corinna convertida en una jove estudiant, amb altres extrets de la tela del pintor, tot i que això ho sabrem al final, que es barregen amb altres coneguts protagonistes de quadres molt famosos de Velazquez, Goya, Kalo o Magritte, entre d'altres i personatges reals que visiten l'exposició, com una parella d'enamorats que es barallen i reconcilien mentre Melibea i el Conte LIbenskof canten la meravellosa confrontació vocal ""Di che son reo", entre d'altres troballes iròniques o oníriques com l'ària de Lord Sidney convertit en restaurador,Una brillant idea per a una brillantíssima òpera sense argument dramàtic que Les Arts ha presentat amb molt d'encert a un no res d'encertat de ple.Bravo!

[imagingmaps]

@geoinquiets: Tres aplicacions de navegació comparades: amb Google Maps arribes abans, Apple Maps prediu amb millor precisió i Waze promet velocitat però no sempre encerta https://t.co/jH5RKV3Tfu https://t.co/fSIVQVkctU

from http://twitter.com/geoinquiets via IFTTT

[4cultures-blog1]

L’espai entre la ciència ficció i el gènere romàntic

Núria Soto

Fitxa tècnica:

Títol: El espacio entre nosotros

Direcció: Peter Chelsom

Gènere: Ciència ficció

País: Estat Units

Duració: 120 minuts

Data: 21 d’abril de 2017

Guió: Allan Loeb

Música: Andrew Lockington

Actors: Asa Butterfield, Britt Robertson, Carla Gugino, Gary Oldman, BD Wong,Janet Montgomery, Lora Martinez-Cunningham, David House, Luce Rains,Scott Takeda

L'espai entre nosaltres, pel·lícula catalogada com a ciència ficció, pot arribar a ser realment pesada de veure per a algunes persones. Compta amb una història romàntica que no només no obeeix del tot al gènere, sinó que és embafadora, predictible i compta amb un diàleg del tot insuls.

“Ets increïble Tulsa, però l'últim que faré és dir-t'ho.” “Acabes de fer-ho Gardner”. Diàlegs com aquests, envoltats d’una atmòsfera de dramatisme en què els actors deixen caure la llagrimeta contagiosa per al públic adolescent, es repeteixen al llarg del film.

Compta amb una història romàntica que, a part de no obeir del tot al gènere, és embafadora

L'adolescència, per la qual tots hem passat, es caracteritza per ser una època en què fas i dius coses que recordaràs més endavant amb una barreja de gracia i vergonya. I amb aquesta mateixa barreja de gracia i vergonya pot ser que molts hagin vist la pel·lícula, que compta amb una premissa original que s'acaba desaprofitant per complet. La idea principal, d'un noi que neix en Mart i no pot anar a la terra fins a a el cap de 17 anys, per a una pel·lícula de ciència ficció dirigida a un públic adolescent pot considerar-se bona. No obstant això, no se li treu partit, doncs queda eclipsada per la història d'amor entre els dos joves.

Una dona va a Mart juntament amb un equip d'astronautes enviats per un milionari i més tard s'assabenta que està embarassada. Tot això és inversemblant, però vàlid si es tracta d'un gènere de ciència ficció. Però llavors, si no es ret homenatge al gènere i s'acaba caient en la història romàntica de tot menys original, tot perd sentit. Milers de reflexions interessants es poden fer d'un nen que va a la terra després de 17 anys en Mart, però cap apareix a la pel·lícula.

Si en alguna cosa encerta Helsom, és en l'elecció dels actors, que eviten que la pel·lícula sigui pitjor del que és

La història passa a formar part d'aquest munt de pel·lícules “romanticones” en què ja des d'un principi saps com acabaran: noi i noia s'enamoren, però un problema posa dificultats al seu amor. No obstant això, malgrat el drama i la falsa tensió creada en l'espectador, tot acaba (per sorpresa!) bé. A més, dóna la sensació que el guionista Allan Goeb i el també director de Hannah Montana, Peter Helsom, es van adonar que la història romàntica no donava per a molt i van haver d'afegir un segon objectiu a Gardner, el protagonista. No obstant això, si en alguna cosa encerta Helsom, és en l'elecció dels actors, que malgrat les dificultats que els posa Allan Loeb amb el seu gran guió, eviten que la pel·lícula sigui pitjor del que és.

Una vegada Gardner aconsegueix a la noia dels seus somnis, es disposa a buscar al seu pare i al costat de la seva enamorada emprèn un viatge d'allò més “salvatge”. Roben cotxes, s'escapen de la policia i moltes altres gestes bastant ridícules que, no obstant això, al seu target pot entusiasmar-li. En definitiva, la pel·lícula pot passar a formar part d'aquesta societat de l'entreteniment, on no reflexionar molt i passar-li-ho bé amb els clixés de sempre, es tornen una característica que el jove en plena pubertat i amb el sentit de la vergonya encara poc desenvolupat, potser no percep.

[manelg]

A veure qui encerta la película que vam veure ahir

[azumarinho]

Eu sinto pena de mim, por ser tão vazio assim a ponto de não encerta e que tenho a ti e todo o seu amor.

[encertaestrategia]

🔝 Acciones y estrategias personalizadas 🔝 Producción de contenido relevante 🔝 Colaboraciones 🔝 Branding 🔝 Generar experiencias positivas y relevantes #encerta #encertaestrategia #familia #empresafamiliar #penedès #penedesexperience #badalona #granollers #mataro #baixllobregat #barcelones #terrassa #sabadell #santcugat #reus (en Encerta Estrategia) https://www.instagram.com/p/CU4KqH_ohhT/?utm_medium=tumblr

[llibresoberts]

Borges. El laberinto infinito, d’Oscar Pantoja (guió) i Nicolás Castell (dibuix).

Se’ls hi pot agrair molt a tots aquests autors de còmics biogràfics l’esforç que fan per “traduir” una vida en vinyetes (igual que als que fan adaptacions d’obres com A la cerca dels temps perdut de Proust). De ben segur que algú entomarà alguna de les obres d’aquests autors per primer cop després de llegir-se aquests còmics. Però més enllà d’aquest agraïment, faríem mala feina si no fóssim exigents amb ells.

Que la tasca sigui difícil i encomiable no treu que la seva execució pot ser reeixida o no. I no és que aquesta biografia il·lustrada del gran Borges sigui fallida, però no encerta a estar a l’alçada del personatge i encara menys de la seva obra. Escapçar fragments de la seva vida es pot interpretar com una intenció de bastir un trencaclosques calidoscòpic que ens doni una visió essencial i generalista (per bé que parcial), però també com una solució a la impossibilitat de ser rigorós, de bastir una veritable biografia. Escapçar la vida de Borges no funciona, fonamentalment perquè les diferents parts estan emocionalment desconnectades entre elles.

El dibuix de Castell no hi contribueix. La seva sequedat i l’estatisme no convida a veure cap dinamisme vital. Borges era un home pausat, però no estàtic. Tan sols quan el dibuixant busca impactar (la revelació de l’Aleph, per exemple) aconsegueix, a doble plana, una creativitat veritablement suggeridora. (No es pot obviar que potser era aquest contrast l’efecte que es buscava, però de ser així, l’esforç al que s’obliga al lector seria excessiu).

La història cavalca amb una certa empenta quan el tàndem creatiu s’allunya de la biografia i s’atansa a la barreja del personatge biografiat amb alguns dels seus relats breus. Per a un lector habitual de Borges l’aparició de racons, personatges i trames reconeixibles li dóna ales a un còmic mancat fins aquell moment de volada.

El resultat no és ni molt menys menyspreable. És un còmic digne. Però res més que això. I Borges mereix alguna cosa més que una obra digna.

[germandejuana]

ramirp : RT SylviLG: Seguiu tot el fil de'n ramirp crec q encerta de ple 👍 … https://t.co/KkDHP8biEg) https://t.co/towhG760mN

ramirp : RT SylviLG: Seguiu tot el fil de'n ramirp crec q encerta de ple 👍 … https://t.co/KkDHP8biEg) http://pic.twitter.com/towhG760mN

— German d Juana DUI (@GermanDeJuana) January 28, 2017

via Twitter https://twitter.com/GermanDeJuana January 28, 2017 at 10:18PM

[encertaestrategia]

ᗰᗩᖇKᗴTIᑎᘜ TIᑭᔕ ➡️ ᗪᗴᔕIᘜᑎ TᕼIᑎKIᑎᘜ La idea es ponernos en el lugar del cliente potencial y pensar desde su perspectiva. 🤔 El enfoque en la funcionalidad y usabilidad de las estrategias, productos y servicios siempre debe ser a través de la mirada del cliente. Es una manera de trabajar las marcas. No es una moda. ‼️ Nuestro Design Thinking, lo aplicamos las familias que tienen una marca con la que quieren evolucionar.📊 La clave es pensar lo que piensan los consumidores, sentir lo que sienten e idear estrategias de marketing dentro de su alcance para satisfacer esos deseos. ¿Empezamos? 💡 #encerta #encertaestrategia #familia #empresafamiliar #empresacatalana #designthinking #disseny #diseño #inspiracion #experiencia #diseñografico #estrategiamarca #branding #producto #packaging #instagram #marketingdigital (en Barcelona, Spain) https://www.instagram.com/p/CU1_Z5tIr7y/?utm_medium=tumblr

[encertaestrategia]

A Encerta Estrategia ens hem especialitzat en la creació de marques, ajudant els clients a trobar aquest petit tresor que els fa extraordinaris. Després els ajudem a donar forma a través del disseny, el màrqueting i tot el que és comunicació. Ens apassionen les empreses familiars, encara que també tenim clients globals. #encerta #encertaestrategia #familia #empresafamiliar #empresacatalana #màrqueting #marketing #barcelona #girona #industria #alimentacio #proximitat #innovacio #catalunyaexperience #catalunyawine #igerscatalunya #igerscatalonia #empreses @ceipallarsjussa @empresa.familiar #osona #baixllobregat #maresme #penedes #anoia #barcelonés #tarragones #vallesoccidental #vallesoriental #alella (en Encerta Estrategia) https://www.instagram.com/p/CUzIM0xocat/?utm_medium=tumblr