#els subterranis

[sporadicmiraclechaos]

El turó de les bruixes

Les vistes desde allà dalt

La nena amb els ulls vermells

Qui ets? Em fas plorar

El somni de els cims, un riu que ho amaga tot

Ponts penjants, una gran foguera sota la nit

Et vaig veure allí també

Et podies tornar en ratoli?

Em vas ajudar en moments de panic

I aquell altre lloc? Aquells túnels subterranis?

Hi havia el Ferran. Sabia que jo havia estat allí en temps passats

I aquells deserts? Eren altres planetes? No sempre hi viatjava sol

Ciutats... difícils de recordar.. ...

La mare ens cantava per adormir-nos.

Perquè quan ja no fos, jo puges sortir del llit i anar me'n a llocs que em buscaven

El cementiri a sobre del teulat? Un altre cim. Tu també estaves allí, no?

Que s'ha de fer de tot això?

Com sorra, se m'escapa de les mans

I de sobte, ja ha desaparegut unaltre cop

[guillemelgat]

Benvinguts i benvigudes a una nova sèrie de posts pels que aprenen català! Cada setmana, triaré un text i us donaré unes quantes tasques. Podeu fer les que vulgueu, i si us hi atreviu, posar-les aquí perquè jo o algú altre pot corregir-les! El text d’aquesta setmana és un fragment del llibre La pell freda d’Albert Sànchez Piñol:

No totes les pràtiques es resolien per escrit, la majoria eren pràctiques solitàries. N'hi havia una, per exemple, que consistia a fer-me seure al mig d'un prat durant sis minuts i trenta segons exactes. Durant aquest període el meu únic deure era anotar totes les formes de vida que existissin en un petit rectangle, curosament delimitat per vetes i fils. Al principi només hi veia herba però a poc a poc va aparèixer una gamma increïble d'insectes trepadors, voladors i subterranis. Tot vivia, el vent també, i tot manifestava una unitat poc descriptible amb paraules. Les del meu tutor d'aquell dia: Han estat sis minuts i trenta segons, imagini el segon trenta-un per escrit. Títol de la redacció: «Elements contingents del rectangle observat». Mai no suspenia, si no me'n sortia només m'obligava a repetir l'exercici. Això sí, fins a l'infinit, si calia. Aquella redacció em va costar tres mesos. Vaig repetir-la, i repetir-la, fins que un bon dia em vaig limitar a escriure: «L'únic element contingent del rectangle és el rectangle.»

Després, les males herbes del rectangle. Havia de netejar-lo curosament. Va manar-me que destriés les males herbes de les plantes beneficioses. Com que jo no en coneixia cap, estava obligat a consultar-lo abans d'arrencar-les. Aquesta no és una mala herba, deia d'unes, es poden bullir les fulles i fer-ne infusions. Aquesta tampoc, deia d'altres, són espàrrecs silvestres i per tant comestibles, encara més, exquisits. Aquesta tampoc, com s'entén que pugui ser una mala herba si al maig treu unes flors bellíssimes?

Per fi, només quedava una planta. No tenia cap utilitat, no amagava cap secret. Unes fulles fosques, punxegudes i tòxiques, un tronc dur i lleig. Ell va sospirar: d'acord, planta pèssima, però si l'arrenquem, quin sentit tindrien les altres? Cap, vaig dir jo. I a quina conclusió arriba, doncs? Que les males herbes no existeixen. Consideri aprovat l'exercici.

📝 Tasca 1: Llegeix el text. Fés una llista de paraules que no coneixes, i buscar-ne els significats.

📍Fes un post amb... la llista de paraules i significats, i sobretot amb paraules que encara no entens després de buscar les seves definicions.

[gerardalbajar-blog]

ESPAIS RARS

176 Carrer dels Almogàvers Barcelona, Cataluña Any 2700

Barcelona està aïllada completament, l'explotació de diversos materials ha provocat una gran contaminació atmosfèrica que no és permès ni sortir al carrer.

El carrer dels almogàvers està fos, totes aquelles obres deconstructivistes han estat abandonades, les modificacions que les torratxes havien tingut, no han estat mantingudes, i es preveu que el futur es comenci a plantejar sota terra.

Ens contextualitzem en un any on ha estat extremadament alterat per passat, el vandalisme i la tecnologia han acabat amb aquest present. Pintades, cremades i el coure robat han fet inútil la modificació de l'espai del qual estem parlant. El 22@ mai tornarà a estar envoltat d'aquelles obres i aquells espais que tant el caracteritzaven l'any 2015, doncs encara menys ens plantegem la seva reconstrucció si l'estat, avui en dia, es planteja una migració cap al món subterrani.

El futur es troba a l'interior de la terra, on encara es pot explotar i aprofitar diversos materials naturals, i on sobretot, hi abunda l'aigua que tant hem explotat i escassejat en el passat.

Toca sortir de l'aïllament, toca plantejar-se el futur, toca fugir d'aquest present que tant ens corromp i tornar als nostres orígens, la naturalesa.

Els fets de l'any 2150 van fer plantejar-nos un futur que aleshores era inimaginable, però són aquests mateixos fets els que ens han obligat i han influït tantíssim en el nostre present. Toca aixecar el cap i plantar-li cara a tots aquests fets tan destructius.

Òbviament, no només s'ha trobat afectada la zona amb la qual s'està desenvolupant tot aquest relat, sinó tota Barcelona es troba a la mateixa situació, però cal parlar sobretot d'aquesta zona, perquè en el seu moment s'hi va invertir moltíssim, en el 22@, i podríem dir que durant el pas del temps, s'han cremat tots aquells diners que en el seu moment s'hi van ficar, literal.

[comportament-usuaris]

Una altre atemptat a les Torres Bessones

En el post anterior us vaig mostrar una foto meva a d’alt d’una de les torres bessones de NY, però sabíeu que al marge del fatídic l'11 de setembre de 2001 on van desaparèixer per complert les emblemàtiques torres, hi ha un altre història també amb un fil terrorista?  Doncs bé , a principis del 1993, Ramzi Youse, un terrorista d’origen àrab, va col·locar una bomba a l'estacionament subterrani de la torre nord. L'atac va deixar un saldo de 6 morts. 

foto:wikipedia

El pla de Yousef pretenia ser més sinistre, al nivell de l'11S i feia dos anys que planejava l'atemptat, fins i tot després del seu atemptat a les torres bessones i poc abans de ser detingut, l'11 de desembre de 1994, va col·locar una bomba en el vol 434 de Philippine Airlines que va acabar amb la vida d'una persona i va ferir a deu persones mes. Es creu que la xarxa d'Al-Qaida d'Ossama Bin Laden s'hi va basar amb aquesta estratègia per perpetrar la caiguda de les grans torres el 2001. Finalment, Yousef va ser arrestat en un amagatall d'Al-Qaida a Islamabad (Pakistan) el 1995 per agents especials del Servei de Seguretat Diplomàtica (DSS) dels Estats Units3 i va ser extradit als Estats Units, on compleix la seva condemna a la presó federal de màxima seguretat ADX Florence, situada  'estat de Colorado.

[laiabertran]

Els Nois de la Nickel

L’Elwood ha crescut a Florida, als anys seixanta, i està a punt d’anar a la universitat. Però cometre un error mentre hi va de camí (pujar en un cotxe robat fent autoestop i que la policia el detingui per còmplice), el farà ingressar en un reformatori juvenil, l’Acadèmia Nickel, on descobrirà una realitat molt dura. “Escapar-se era una bogeria i era una bogeria no escapar-se”. Amb aquesta frase extreta del text poc més hi ha a dir.

Una novel·la impactant, crua i dolorosa basada en la història real d’assassinats i abusos que van patir tot de nens i nois afroamericans durant dècades en una institució d’acollida americana en la que està basada la Nickel. La vaig devorar en un parell de dies. Que no us faci por el tema, el llibre us captivarà. Jo tinc El Ferrocarril subterrani, una altra novel·la seva, esperant-me a la tauleta de nit.

[veinsgardunya]

‘Àngels nous’: instal·lació d’un nou monument públic a la plaça de la Gardunya

Nota de premsa

— 22 febrer 2021 16:50

El fris fotogràfic de Jorge Ribalta recorrerà diversos espais com el Mercat de la Boqueria o La Massana Avui s’ha iniciat la instal·lació d’un nou monument públic a la plaça de la Gardunya, a càrrec del fotògraf i investigador Jorge Ribalta, produït per La Virreina Centre de la Imatge i la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, àrea d’Ecologia Urbana, de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte neix de la proposta de la comissió de cultura dels nous veïns dels pisos de protecció oficial d’instal·lar, als espais comuns dels seus habitatges, fotografies de l’exposició Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018) que es va presentar a La Virreina entre juliol i octubre del 2019. Aquesta mostra oferia un seguiment fotogràfic de la transformació de la plaça al llarg de tretze anys, des de les primeres demolicions de 2005, anteriors a la reforma, fins a l’arribada dels habitants als pisos el juny de 2018. Així mateix, presentava aspectes de la història del lloc, principalment de l’antic monestir de Santa Maria de Jerusalem, i dels canvis de l’espai de la futura plaça després de ser enderrocat en l’últim terç del segle XIX.

Els murals de cada un dels espais seran fragments que, situats al voltant de la plaça, configuraran un gran fris fotogràfic que representa mise en abyme aspectes de la història del lloc. Diferents moments de la reforma de l’espai que es mostren des de les escales de veïns del carrer Floristes de la Rambla fins a la sortida de l’aparcament subterrani de la Gardunya al carrer Hospital, passant per l’interior del Marcat de la Boqueria i l’escola Massana.

La presentació completa del projecte tindrà lloc al mes de març, moment en què s’instal·larà l’última part d’aquest monument públic que té la voluntat d’aportar densitat històrica a una arquitectura nova i contribuir a fer intel·ligible un espai de la ciutat que no havia estat pròpiament habitat durant més d’un segle i mig.

L’originalitat i singularitat del projecte de Jorge Ribalta rau precisament en l’experimentació sobre noves formes de monumentalitat i tot abordant el paper del monument en l’espai públic, que no passa per la glorificació i mitificació dels grans personatges històrics, sinó per representar la petita història invisible i oblidada, per reparar la memòria de cara als nous habitants. El muntatge s’incorporarà a la col·lecció d’Art Públic amb el vistiplau del Consell d’Art Públic.

[dabuproject]

https://soundcloud.com/dabumusic/del-cel-al-sub

Partint de l'arxiu d’àudio creat per Quim Paredes que utilitza el Museu d'Història de Girona per la recreació d’un atac aèri durant la Guerra Civil Espanyola, n'he fet una adaptació per a l’instal·lació “A través de l’Espill”, una obra de Josep Ferrando Architecture, David Recio, Àngels Artigas i Lighthink Lab. Per a Girona Temps de Flors,ubicada al Refugi Antiaeri del Jardí De La Infància a Girona Podeu visitar-la fins el dia 21 de Maig. Com transformar els sons d’avions, explosions i sirenes en un ambient vibrant i agradable? L’àudio és un homenatge a totes aquelles persones que vàren patir la guerra, la por l’angoixa i l’incertesa durant la Guerra Civil Espanyola. Observant l’arquitectura de l’espai i prenent de referència, els 28 esglaons que baixen al refugi,transformo les explosions i els avions de grans dimensions en greus subterranis,vibrants, latents i de calma infinita abaixant-los 28 semitons. Del cel al sub. Els avions més lleugers i les sirenes són processades granularment per a transformar-se en una mena de trompes delicades fent referència a la llibertat. Distants, llunyanyes com vingudes del cel. S’ha tingut en compte l’acústica de les sales amb l’emfatització de les freqüències baixes juntament amb la pròpia ressonància de l’espai; es col·loca un harmonitzador a l’àudio. La reverberació és un fenòmen derivat de les reflexions especulars i difuses que provoca l’arquitectura de l’espai i els miralls. Col·locant l’origen de la font sonora en un punt concret i tinguent en compte les difraccions a les obertures, és a les transicions entre sales i als punt floras del passadís on les freqüències greus creen l’efecte sonor eco flutter. És un efecte sonor causat per els ecos que reboten repetidament entre dues superfícies paral·leles dures i no poroses després d’un so transitori, aquest efecte també realça algunes freqüències. Les reflexions succesives i repetitives poden produïr un canvi de percepció al “pitch”, com les relfexions de les flors als miralls del passadís.

[aiguanatural]

Tipus d’aigua envasada 

Actualment les aigües envasades estan regulades per dos Reials Decrets 1798/2010 de 30 de desembre (aigües minerals naturals i de manantial) i 1799/2010 de 30 de desembre (aigües preparades). Tipus d’aigua envasada: Aigües minerals naturals Aquelles bacteriològicament sanes que tinguin el seu origen en un estrat o jaciment subterrani i que brotin d’una font. Es distingeixen clarament de les altres per: a. La seva naturalesa, caracteritzada pel seu contingut en minerals, oligoelements i altres components. b. La seva puresa original. Aigües de manantial Són potables d’origen subterrani que emergeixen espontàniament a la superfície de la terra o es capten perforant el sòl fins trobar la font, amb les característiques naturals de puresa que permeten el seu consum. Aigües preparades Són les sotmeses a tractaments físico-químics autoritzats perquè reuneixin les característiques de potabilitat. N’hi ha dos tipus: a. Potables preparades: quan procedeixin de font o de captació i s’hagin sotmès a tractament. b. D’abastament públic preparades.

[carlesbellver]

Elon Musk promet que volarem en coets o per túnels subterranis. Però els futuròlegs de Singularity creuen que el 5G, la hiperrealitat virtual i els robots instauraran la telepresència i aboliran les distàncies.

📎 Within 10 Years, We’ll Travel by Hyperloop, Rockets, and Avatars

[coneixercanals]

L’Alcúdia de Crespins inicia las obras para construir el paso subterráneo de vehículos

L’Alcúdia de Crespins inicia las obras para construir el paso subterráneo de vehículos

L’Alcúdia de Crespins ha iniciat aquest dilluns les obres per a la construcció del pas subterrani per a vehicles. Així doncs, amb això comença la primera part de l’última fase, la 3.1, que persegueix la construcció de rampes per al trànsit rodat en les vies del tren així com la integració d’aquesta obra en l’entorn urbà. Després s’executarà la fase 3.2 i, finalment la 3.3 que consistirà a la…

[nanroigblog]

https://nanroig.com/ratlles-de-tigre-a-encelad/

Ratlles de tigre a Encèlad

Les ratlles de tigre que hi ha a Encèlad, el satèl·lit de Saturn, provenen d’oceans subterranis?

Se sap que a través d’aquests accidents geogràfics anomenats ratlles de tigre el gel de l’interior del satèl·lit surt expulsat a l’espai, forma un núvol de fines partícules de gel sobre el pol sud del satèl·lit i crea el misteriós anell E de Saturn. La sonda Cassini, que va orbitar Saturn de 2004 a 2017, n’ha donat evidències. La fotografia en alta resolució mostra Encèlad captat durant un sobrevol proper. Els insòlits trets superficials anomenats ratlles de tigre es veuen en fals color blau.

La raó per la qual Encèlad continua actiu segueix sent un misteri, ja que el satèl·lit veí Mimas, més o menys de la mateixa grandària, sembla completament mort. Recentment, una anàlisi dels grans de gel expulsats ha evidenciat que a l’interior d’Encèlad hi ha molècules orgàniques complexes. Aquestes grans molècules riques en carboni amparen la idea —però no la proven— que els oceans sota la superfície d’Encèlad podrien contenir vida.

Ratlles de tigre a Encèlad

Article original de http://www.apod.cat La traducció és de Xavier Berenguer i Josep M. Oliver, membres de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.

[imagingmaps]

@geoinquiets: El Project Iceberg entre Ordnance Survey (OS), British Geological Survey (BGS) i Future Cities Catapult (FCC) explora com captar, recopilar i compartir dades sobre actius subterranis https://t.co/MPPGgjJgk1 https://t.co/BGiE8u0DzC

from http://twitter.com/geoinquiets via IFTTT

[ribesorg]

L’ACA implantarà un cabal ambiental al Foix per afavorir la seva biodiversitat

L’Agència Catalana de l‘Aigua ha optat per permetre enviar aigua del pantà de Foix cap al riu, per afavorir el desenvolupament de la seva biodiversitat. El pantà alliberarà aigua a partir de l’1 de juny, tot l’any. Amb el nou cabal, el riu no es veurà sempre ple, però sí afavorirà els seus valors naturals. Concretament l’ACA ha decidit alliberar un cabal d’entre 37 i 51 litres per segon. Una quantitat suficient per afavorir els corrents subterranis que arriben fins a la desembocadura, i millorar les seves condicions ambientals i la biodiversitat del que és un dels principals entorns naturals de Cubelles. A més, aquesta quantitat també és compatible amb els altres usos i demandes de l’aigua del pantà, com l’ús agrari, l’industrial i el domèstic.

The post L’ACA implantarà un cabal ambiental al Foix per afavorir la seva biodiversitat appeared first on Canal Blau.

from ribes.org http://bit.ly/2wkNRiM

[laiabertran]

Tu i jo

Una lectura curiosa, que difícilment haguès fet si no fos perquè el vam llegir en el club de lectura en el que darrerament he estat participant. Vam dedicar tres mesos a tres visions sobre l’adolescència, i aquesta era una de les lectures.

El protagonista és en Lorenzo, un noi a qui li costa relacionar-se amb el seu entorn, que només vol quedar-se a casa amb els seus llibres i videojocs, i que, per no preocupar als seus pares, que estan molt capficats per les seves poques amistats, els diu que l’han convidat uns amics a anar a esquiar amb ells. Enlloc d’això, però, el que fa és anar-se’n al traster que tenen al subterrani de l’edifici, equipat per subsistir una setmana sense sortir-ne. La visita de la seva germanastra, l’Olívia, amb problemes greus, trastocarà però tots els seus plans.

Tot i que el llibre va agradar molt al club de lectura a mi personalment no em va atrapar. No vaig aconseguir posar-me en la pell d’aquest adolescent que no troba el seu lloc al món, tot i que em va servir per veure als adolescents des d’un altre punt de vista.

[veinsgardunya]

dimarts, 11 de setembre de 2012

PLAÇA DE LA GARDUNYA O UN LLIBRE OBERT SOBRE LA HISTÒRIA DE BARCELONAEl lloc conegut com a Plaça de la Gardunya potser no el situem sobre el plànol però si diem que és la plaça darrere del Mercat de la Boqueria llavors sí que la ubicarem. Es tracta d'un espai obert que aporta una mica d'aire a la sensació claustrofòbica que provoquen els estrets carrers del Raval. La seva situació estratègica a prop del mercat fa que el seu ús estigui subordinat a la intensa activitat que s'hi desenvolupa.

En el moment d'escriure aquesta entrada, la plaça es troba immersa en un procés de remodelació que inclou la construcció d'un nou parking subterrani que millorarà l'aprovisonament de mercaderies de la Boqueria. Tanmateix l'escola Massana té previst construir aquí la seva seu i alhora hi ha previst construir-hi habitatges de protecció oficial. El fet d'haver titolat aquesta entrada com a llibre d'història de Barcelona és degut a que s'han trobat emprentes dels primers pobladors del Pla de Barcelona, passant per restes medievals i arribant a l'actualitat i el seu futur lligat al Mercat de la Boqueria.Però comencem per l'origen etimològic del seu nom. Segons el nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona, la descripció de Plaça de la Gardunya és

Pati de la presó i de la part més cridanera i tèrbola del mercat de la Boqueria, en diuen també "la Gardunya".

Ens agradaria afegir un matís a l'expressió "pati de la presó" ja que creiem que el pati es refereix a un dels que hi havia a l'antiga Presó d'Amàlia o Presó Vella que estava situada al carrer Reina Amàlia, a tocar de la Ronda Sant Pau, és a dir, no hi ha cap connexió física entre ambdós indrets. Aquesta presó estava tant superpoblada que els presoners havien de viure literalment als patis de la presó tal com mostra aquesta fotografia.

A sobre de la porta de la paret es pot observar "ENTRADA DORMITORIO". Els patis més famosos eren el de la Gardunya i el dels Micos. Les condicions de vida eren duríssimes i fins i tot no hi havia distincions entre adults i nens. Al centre de la foto podem veure un nen mirant la càmara mentre el fotografiaven.

Fet aquest incís, gardunya vol dir en sentit figurat "mala gent, persones que actuen per mitjà de la traïdoria o l'engany". En aquest espai es situaven les venedores de fruites i hortalisses, més conegudes com a marmanyeres, així com venedors de poca importància. Ens podem imaginar el xivarri que hi hauria els dies de mercat.Ara tornem a fer volar la imaginació i ens situem 6.000 anys enrere en aquest mateix lloc. Ens trobem enmig d'un bosc riberenc, envoltats d'alzines i roures. Podem sentir la remor de l'aigua provinent dels torrents propers. El cant dels ocells es trenca sobtadament per un lament continu i apesarat. Apartem les branques que ens impedeixen contemplar l'escena que transcórre en una claror del bosc.

Una família està inhumant un membre difunt. Es tracta d'una dona adulta i l'estan dipositant en posició fetal dins d'una rasa que han fet a dos metres de profunditat juntament amb una urna funerària plena de fruita i viandes. El seu aixovar es composa d'una polsera de variscita i un collaret d'esteatita amb un penjoll d'ullal de senglar. El seu marit li estreny la mà per última vegada abans de dipositar-li a sobre tota la terra extreta moments abans. A continuació, la família es dirigirà cap al seu assentament que es troba muntanya amunt des d'on poden visualitzar tot el Pla de Barcelona amb el mar de fons. Acabem de ser testimonis d'un ritual de l'anomenada "cultura dels sepulcres de fossa" característic del Neolític.

Casualment a l'abril de 2011 l'equip tècnic encarregat de les obres de la plaça de la Gardunya va trobar les restes de la protagonista de la nostra història.

Moment del descobriment del sepulcre

Restes de la nostra protagonista

De fet, no només han trobat aquestes restes, també n'hi han aparegut d'altres que aquest cop sí estaven documentades. Es tracta dels fonaments del monestir de Santa Maria de Jerusalem i que ja eren parcialment visibles des d'abans de la remodelació de la plaça.

Seguint el fil del monestir, ara ens trobem a la Barcelona del segle XIII. El rei Jaume I governa amb fermesa la poderosa i extensa corona catalanoaragonesa. La ciutat comtal ha crescut tant que la població ha d'establir-se extramurs. Tanmateix, les ordes monacals construeixen les seves cases centrals a la capital del regne, especialment al Raval que no s'inclourà dins la muralla fins al segle XIV. El convent de Sant Josep es va establir al solar que ocupa actualment el Mercat de la Boqueria. Ja tenim una altra dada que ens informa perquè també és conegut com a mercat de Sant Josep. Tot just al darrere, on 5.500 anys abans havíem assistit a l'enterrament neolític i al lloc on abans hi havia la casa d'en Porta, s'hi va establir el monestir de Santa Maria de Jerusalem fundat per Rafaela Pagès de retorn d'un peregrinatge a Terra Santa.

Planta Monestir Santa Maria de Jerusalem

Planta superposada a un plànol actual

Avancem ara fins al 25 de juliol de 1835. Espanya es troba immersa en la primera Guerra Carlina i Catalunya es posiciona majoritàriament al bàndol liberal. La situació esdevenia cada dia més radical i les classes populars acusaven als monjos de donar suport als carlins. A Barcelona va tenir lloc un dels episodis més violents quan escamots de gent exaltada o coneguts com bullangues van cremar sis convents entre els quals hi era el de Sant Josep. El solar resultant d'aquest fet va afavorir perquè l'Ajuntament de Barcelona i el Govern permetessin l'establiment del Mercat de la Boqueria. No obstant, el monestir de Santa Maria de Jerusalem es va salvar ja que l'atac es va dirigir contra cenobis de monjos i no pas de monjes. Ara sí, trenta anys més tard,  l'any 1868 va ser assaltat i enderrocat parcialment. El motiu es desconeix. Si algú ho sap, agraïríem que ens ho faci saber per tal d'incloure'l en aquesta entrada. Finalment, el solar va quedar a expenses de la Boqueria quan es va traslladar pedra per pedra gairebé tot el claustre per a tornar-lo a bastir al col·legi de Sant Miquel al carrer Rosselló amb Muntaner. Això va passar al 1888.

Claustre de Santa Maria de Jerusalem al Col·legi Sant Miquel

A partir de llavors la plaça de la Gardunya va acollir la venda a l'engròs de fruites i verdures fins al 1927, moment en què es va centralitzar al mercat del Born. La funció d'aprovisionament de mercaderies de la plaça de la Gardunya no va fer-se realitat l'any 1967 quan es va construir el pàrking subterrani i es va habilitar un espai en superfície de càrrega i descàrrega. Un episodi curiós es va produir entre els anys 60 i 90 quan gent analfabeta acudia a la plaça de la Gardunya perquè els escrivents que hi eren establerts en petites casetes redactessin les cartes que volien enviar als seus familiars.

El projecte final de remodelació encara porta un ritme lent degut a que s'estan fent cates arqueològiques a les restes del convent de Santa Maria de Jerusalem. Esperem que les obres resultants siguin dignes de la història singular d'aquest indret tant valuós.

Cates arqueològiques i enderrocament parking. Juliol de 2012

Imatge virtual de la futura Plaça de la Gardunya

[sonotonehits]

Colson Whitehead ‘El ferrocarril subterrani’ (2017): Novel·la colpidora sobre l’esclavatge i la violència sobre els negres nordamericans al sXIX i els primers moviments de llibertat.