#el peto de la mort

[365filmsbyauroranocte]

The Kiss of Death.

Available in ArteFeudo’s Etsy shop.

[mereth]

According to Wikipedia (why I didn't know this when I lived in Barcelona, FFS!!) the tomb has a inscription with the following verses from a Jacint Verdaguer's poem:

Mes son cor jovenívol no pot més.

En ses venes la sanch s’atura y glaça.

Y l'esma ja perduda, la fe abraça,

sentint-se caure de la mort al bes.

It translates to something like:

And his young heart can't keep going.

In his veins, the blood stops and freezes.

And the already lost spirit embraces the Faith,

Feeling upon them a kiss from Death.

(I did my best. i'm not a translator, I'm not fluent in Catalan and poetry is tricky)

[sora2937]

Day 2: Dendritic album

En un dia qualsevol, els eritrócits estan enfeinats transportant gasos i nutrients a la resta de les cèl·lules, els neutrófils persegueixen els bacteris amb els uniformes mig tacats de sang i les plaquetes reparen les esquerdes i construeixen nous camins. A l'interior de les cases, els macrófags i monócits prenen el te, els limfócits T Killer entrenen sense parar dins del gimnàs i els limfocits T CD4 menjen galetes mentre vigilen les pantalles. Enmig d'aquesta estranya tranquil·litat, una cèl·lula dendrítica es veu en la necessitat de mirar un dels seus tants àlbums, assaltada per un sentiment de nostàlgia.

Amb un somriure divertit mira la primera fotografia que mostra la macrófag amb el cabell curt i despentinat, vestida amb una samarreta negra de coll ample que mostraven part de les espatlles, uns pantalons negres esquinçats per varis llocs i unes sandalies de tacó. La mirada, enfadada i desafiant, acompanya una ganyota i un gest ofensiu amb la mà. Qui diria que avui dia, aquesta mateixa cèl·lula seria tota una senyoreta elegant de formes educades però al mateix temps voraç i letal, independentment de l'objecte que tingui a les mans.

En girar la pàgina, la cèl·lula dendrítica reprimeix una rialleta en recordar l'escena que mostra la imatge. En ella, surten quatre mielócits mirant amb temor un S. ureus mort pel seu mestre, l'U-2001, que se'ls mira amb les mans a la cintura. U-4989 té llàgrimes als ulls amb U-2626 amagat darrere seu mentre que U-2048 toca amb el seu ganivet de plàstic un dels tentacles del bacteri i U-1146 s'ho mira insegur de com prosseguir agafat dels pantalons blancs de l'adult. La cèl·lula dendrítica recorda que alguns d'ells van vomitar la primera mossegada i pensa, divertida, que ara no s'ho pensen dues vegades a l'hora de fer fagocitosis ni d'atacar qualsevol bacteria que el seu receptor detecti. Enrere han quedat els indefensos escuders per convertir-se en els lleials guardians blancs.

El retrat enganxat en la part inferior de la mateixa pàgina fa que la cèl·lula de l'uniforme de verd esbossi un somriure dolç, recordant l'emotiva cerimònia de pèrdua del nucli dels eritroblasts. Una AE-3803, vestida amb la camisa vermella i el peto blanc, mostra un rostre banyat en gruixudes llàgrimes mentre aguanta en la seva mà dreta el seu petit nucli i amb l'esquerra s'aferra amb força a la roba de la seva companya, AA-5100, igualment plorosa però orgullosa alhora.

De sobte, uns gemecs provinents de fora la cabana el distreu dels seus records i, en identificar l'origen com una cèl·lula T naive plorant, la cèl·lula dendrítica guarda l'àlbum i surt a fora preparada per fer la seva feina d'activadora de limfócits T.

[marcfarraspiera]

Lutècia

1. La jubilada amb barret violeta que reia llegint l’últim Astèrix al metro.

2. La dona amb cabells egipcis i peto texà que portava una bola del món i mirava fotografies velles.

3. A París els filòsofs semblen estrelles del rock, i les estrelles del rock semblen filòsofs.

4. El confit d’ànec amb patates rostides del bistrot Aux Petits Oignons.

5. El cafè La Marine i el terra enrajolat com un tauler d’escacs i les làmpades esfèriques gegants de color ambre, amb vistes al Canal Saint Martin.

6. El passatge des Panoramas, amb els antiquaris i les llibreries de vell.

7. El rastre de Miró. Llum, formes i colors.

8. El Boulevard Pereire desert a les vuit del matí i ple de partits de futbol sense porteries els divendres a la tarda. Els rosers a mig florir i els dos vells rics que hi fan manetes com dos adúlters de quinze anys.

9. La terrassa del restaurant Moncœur, sobre el parc de Belleville i davant la ciutat grisa, immensa, indiferent.

10. La llibreria flotant L’eau et les rêves, al Canal de la Villette.

11. Helena o el mar del verano, de Julián Ayesta.

12. La logopeda de L’escafandre i la papallona, en sessió universitària de vespre al Desperado.

13. El taller de Pierre Bourdelle a Montparnasse.

14. El jardí del Museu de Montmartre, amb vistes a les vinyes i al cabaret rosa de Picasso.

15. El cuscús i el pollastre amb olives de l’algerià de La Goutte d’Or. I el te de menta amb molt de sucre.

16. El pastís de merenga de La Loire dans la Théière.

17. Els falàfels de la Rue des Roisiers. Els cambrers t’assetgen pel carrer però val la pena.

18. Els ulls tan grans de Nôtre-Dame.

19. La place Dauphine.

20. La línia 6 del metro de l’Étoile a Glacière. Brooklyn.

21. El grafit de Tintín i el Capità Haddock, vestits de vermell, acabats de casar.

22. La botifarra negra amb puré de patates de Le temps des cerises a la Butte aux Cailles.

23. Els petons furtius a la Square des Peupliers.

24. Moustaki i Gainsbourg.

25. La sala ovalada dels nenúfars a l’Orangerie.

26. L’estany platejat de les Tuileries.

27. La Victòria de Samotràcia.

28. Els vitralls modernistes i el tapís vermell del bistrot La Renaissance, on Tarantino va reunir Mélanie Laurent i Daniel Brühl.

29. Portar les visites a La Recyclerie.

30. Les nits a La Limite. Els flirtejos descarats dels macarres, les dones que ballen, i els panxuts amb jaqueta de cuir que s’ho miren i riuen des de la barra.

31. Descobrir de sobte l’església de la Val-de-Grâce i recordar les banyeres gegants de la Piazza Farnese.

32. La pluja imparable.

33. El te sota les carpes humides de la Mesquita i els hivernacles humits del Jardin des Plantes.

34. Les cases noucentistes de conte de fades de La Campaigne a Paris.

35. La plaça Édith Piaf, a Bagnolet, i la seva estàtua clamant al cel vandalitzada amb pintura vermella.

36. El Sacre Cœur des de la Place Dalida, pujant des de Lamarck. El nas de Dalida. Dalida cantant Bang Bang. Luigi Tenco i els barbitúrics. “Pardonnez-moi, la vie m’est insupportable.”

37. Les col·leccions privades impressionistes i els salons versallescos del Museu Jacquemart-André.

38. "París és a dues lletres del Paradís" (Jules Renard)

39. El panteó (que encara no he trobat) del fotògraf Francesc Boix, únic testimoni català contra els nazis a Nuremberg.

40. El mercat africà de Château Rouge. Túniques, mangos i peus de porc.

41. La fortor d’alcohol al metro a qualsevol hora.

42. Els campaments de refugiats i sense sostre als afores de París.

43. Els nens sirians descalços sobre l’asfalt. Dotzenes de nens sirians descalços sobre l’asfalt. Potser centenars.

44. La baguet del forn de la Plaça Saint Ferdinand, i els panets de xocolata de l’altre forn de la Plaça Saint Ferdinand.

45. La secció de làctics del supermercat.

46. Les crisis nacionals de mantega.

47. Les parisenques. Quin estil.

48. Esther Garrel.

49. Les arenes de Lutècia, el Coliseu de París.

50. La fruitera xinesa, que sempre em torna malament el canvi (a favor de la casa).

51. Una nit em van convidar a menjar pop. Vaig fer una excepció i vaig beure vi blanc.

52. La flauta màgica a l'Opera Comique.

53. Mateu Orfila, maonès insigne, pare de la toxicologia moderna, metge personal del rei de França.

54. Quan els francesos van arribar al Louvre per anunciar la conquesta de Menorca, el primer que va demanar el cardenal Richelieu a l’oficial de l’exèrcit era si les figues de l’illa eren tan bones com es deia. (Desconeixem la resposta de l’oficial).

55. Les rancheras dels músics del metro, a anys llum dels seus homòlegs de Londres.

56. Els partits del Barça que no he vist. Ja no m’importa.

57. Les visites multitudinàries a pisos de nou metres quadrats amb llit plegable i dutxa comunitària. 700 euros i en negre.

58. Veure nevar un dijous a la nit des de la bugaderia. La meva vida en un programa de cotó a 30°.

59. Els passatges de Bastille.

60. La dona trista que llegia el diari al Pure Cafè asseguda dalt d’un tamboret.

61. El magnat llegendari dels prostíbuls de Montmartre, ulleres negres i anells d’or, perruca i trajo blau impecables. Es feia el milhomes i necessita ajuda per pixar.

62. Vaig conèixer una logopeda pianista que viu davant el cafè de l’Amélie i que intercanvia confidències (i alguna cosa més) amb el capellà del barri.

63. Els francesos, igual que els italians i que els anglesos i que molts catalans i que quasi tots els espanyols, no entenen per què volem la independència.

64. Diuen que els gelats de la Maison Berthillon són els millors de París però en realitat són gel amb colorant i no valen res.

65. La solitud d’agost.

66. Em van regalar una planta preciosa i se m’ha mort.

67. He viscut nou mesos sense armari però amb un mirall picat que deu valer una fortuna.

68. El campanar de l’església de Saint Blaise des de la Plaça de la Magnòlia, seu del Partit Comunista.

69. La cuina provençal de Chez Janou.

70. El record inesborrable de Marsella i Dantès. La sal i el mistral.

71. La Plaça Marc Bloch i totes les obres de la Beckett de Gràcia. I encara no he anat a la nova seu del Poblenou.

72. El village Saint Paul, el meu oasi particular a Le Marais.

73. Les torres medievals de la Rue Charlemagne i la basca socialista de Chez Mademoiselle que ens ho va preguntar tot sobre els Procés. Ho vam intentar però no la vam convèncer.

74. L’arquitectura brutalista del barri xinès.

75. El mural de la Fada electricitat de Raoul Dufy al Museu d’Art Modern de París.

76. El luxe del Faubourg Saint Honoré i el trauma del fiscal Gérard de Villefort.

77. Vam empaperar les portes massisses de la seu de la Comissió Europea i ens en van fer fora. Hi havia més gendarmes que manifestants. Vam cantar els Segadors i ningú no se sabia la tercera estrofa.

78. Si mai tinc un pis hi penjaré pòsters de Tintín comprats als encants. Per començar, dubto entre Els Cigars del Faraó i El Lotus Blau.

79. La botiga L’Oiseau de Paradis del Boulevard Saint-Germain.

80. El pícnic nocturn al bosc de Vincennes.

81. Les albergínies fregides de Chez Alex, un xinès tan barat que no pot ser.

82. Una sidra a la sala interior de La Palette, a la Rue de Seine.

83. El Moulin Rouge, el Trocadéro, Truffaut i la Shakespeare & Co estan sobrevalorats.

84. Egon Schiele.

85. Si m’haguessin agafat al pis de la Rue Magenta hauria viscut amb una noia rossa que es deia Ofèlia. Una vegada vaig fer de Hamlet. Encara em sé la primera estrofa del monòleg.

86. Foix. “Sóc a París, i entre ermots, a Lladurs.”

87. Les vies del tren a La Chapelle, que esquarteren París.

88. París són floristeries, forns i formatgeries.

89. L’espina de peix de la Mouzaïa i tots els passatges laterals florits.

90. Algun dia viurem a la Villa Léandre.

91. El camino de Miguel Delibes.

92. Psique reanimada pel petó de Cupido, de Canova.

93. Els diumenges es dina pollastre a l’ast.

94. Per culpa d’un cafè a Le Méthode vam perdre un avió.

95. Els funcionaris de correus em posen nerviós. No ens entendrem mai.

96. La lliga francesa és un frau.

97. París fa somiar. La realitat et desperta.

98. Els parisencs fumen molt, van sempre amb gavardina i a mig pentinar i no cuinen mai.

99. L’aparador de la llibreria de Jourdain.

100. Els arbres grocs del Père Lachaise i les fulles grogues damunt les làpides.

101. El jutge Claude Frollo cantant desesperat davant la llar de foc.

102. Les heures de la façana de l’Hotel Le Pavillon de la Reine a la Place des Vosges.

103. El barri de Batignolles i els bistrots vermells de la Rue des Dames.

104. Les epifanies (forçades, però necessàries) al Pont Saint-Louis.

105. La tarda al Cafè Strada de Rue Monge. Una de les cambreres fa pastissos de coco i de xocolata al fons del local amb els auriculars posats.

106. Les cases de colors-pastel-Notting-Hill de la Rue Sainte-Marthe.

107. Arribar amb tren a la Gare du Nord. A l’entrada, hi ha una escultura terrorífica d’un ós vermell amb ales. A la ciutat de Rodin.

108. Els restaurants corsos. Les llonganisses corses. La cervesa corsa. Còrsega en general.

109. La versió de Roger Mas de Ma Solitude.

110. El Sena.

111. El meu barri, Gambetta.

[idle-chaos]

The Kiss of Death (El Peto de la Mort) by Jaume Barba (1930)

    (for more.)

[cimmeriantales]

Sacrifice on the Bleachers

I never liked how Mr. Chipahua looked at Yarely, his shiny black eyes boring into her like she was an adder in his classroom, a creature of death. He never called on her ...

[una-mort-bella]

[365filmsbyauroranocte]

The Kiss of Death.

This work of art is a high relief version of the funerary sculpture "El petó de la mort" (The kiss of death) located in the Poblenou Cemetery in Barcelona (Spain).

This sculptural set is, in my opinion, the culmination of Gothic sculpture, understanding this word with its post-punk meaning, capturing like no other the beauty of tragedy, darkness and death.

The material is marble dust amalgamated with resin and molded, giving it excellent resistance and durability properties, consistency and a stony touch. It is a solid piece that weighs about 6,5 lb, ideal for mounting on a board, framing or hanging on the wall.

This sculpture accumulates legends about its authorship, about its gaze and about its reason for being. One of them is that it inspired the film The Seventh Seal, by Ingmar Bergman.

Available in ArteFeudo’s Etsy shop.

[macabre-consolation-blog]

El Peto de la Mort by Arualcat

Spanish Artist 

[le-grose-fromage]

The kiss of death.

This astonishing sculpture forms part of Barcelona’s Poblenou Cemetery.  The Kiss of Death (El Petó de la Mort in Catalan and El beso de la muerte in Spanish) dates back to 1930. A winged skeleton bestows a kiss on the lips of a handsome young man: is it ecstasy on his face or resignation? Little wonder the sculpture elicits strong and varying responses from whoever gazes upon it.

[ajoylesseuphoria]

Beautiful. This needs to be in my house.

[cimmeriantales]

  Bone White

I'€™m cradling him in my arms, but at my touch he shrinks away, though his breath comes in shallow, pained gasps. I thought I saw a glimmer of recognition when he first beheld me, then ter...

[cimmeriantales]

Autrefois

No matter how hard I try, I can't escape summer in Paris. Full-bloom irises mingle with Nutella crepes on the sticky breezes. Tourists from far away lands rush into shoppes shouting their...

[cimmeriantales]

Hungry

My mother always painted a grim picture of death. Death should be bony and have talons dark and dry as the hulls of beetles and probably have some sort of awful smell like chicken crap or mo...