#cromatismes

[ivano-mercanzin-photography]

Alte Ceccato frazione di Montecchio Maggiore (VI) serata trascorsa con Eugenio Marzotto a ritrovare i luoghi da lui descritti nel libro “Sto bene qui” che sarà presentato al Bar Sartea a Vicenza il 8/3/19. Con le mie foto ad aprire e chiudere la serata.#periferia #sobborghi #night #notte #color #colors #pop #popart #cromatismes #cromatic #silence # (presso Alte Ceccato) https://www.instagram.com/p/Buk5qqng4-h/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1ew3djuznwmj

[negreabsolut]

He trobat un dels millors tons de rosa, una mena de préssec rosat. RGB 3 57 92.

[canalsart]

Actualment exposem obra de Barnils, la geometria i la gestualitat del disseny es difuminen en el color mitjançant suggeriments d’una pintura aparentment essencial plena de signes i visions d’una realitat estranyament construïda, essencial, construïda sobre línies i dibuixos amb cromatismes intrigants i comprometedors.En nombroses de les seves obres resulta evident la presència d’una humanitat subtil que es mou de forma aparentment desordenada en una espècie de formiguer metropolità.

 #EntraALaGaleria #santcugat #artenxarxa #art #galeria #galeriesacasa #Somimpuls #SomICEC @icec_cat @ActuaCultura @cultura_cat #gacc @mireiaingla #laculturaacasa @mcuranta #compartircultura #artacasa #Culturasct #cultura #catalunya, #artistes #europe #galeries #AgendaArt #culturaenssalva @angelsponsa #compraart @CatorzeCat #cultura #actualidad #laculturaacasa #culturasct  #gacc #actualidad #galeriesacasa #artacasa  #culturasct #culturasegura #rescatcultural

[turismelapobladelillet-blog]

🎷🎤 Passejades Musicals 2018, als Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, 🎷🎤.

✅ Diumenge 12 d'agost, a partir de les 8 del vespre, actuació de Neus Mar i Imma Presas, amb el concert "Cromatismes, música & color". ✅

✅ Dimarts 14 d'agost, a partir de les 8 del vespre, actuació de Pep Poblet & Nito Figueras + Txell Sust, amb el concert #enCantats. ✅

Hi haurà servei de tren gratuït, des de l'apartador de la Pobla Centre. Sortida a les 7,20 i 7,50 hores i tornada al finalitzar el concert. 

[tastatast]

L’Horta

La cuina d’en Jordi Coromina estimula. Fa una cuina immediata, és a dir, surt de la fórmula tancada on tot està pre-elaborat i planificat i, per tant, improvisa durant el servei. De vegades, té idees i les transforma de diferent manera a cada àpat però, altres vegades, és el producte el que s’acaba i, per tant, està forçat a oferir a cada taula una versió d’un mateix plat de manera diferent. 

Una manera de cuinar que li aporta vida i frescor, agilitat i ritme i una manera de fer arriscada i autoexigent que cada vegada veiem menys a les cuines d’arreu. A més, sense transmetre un discurs de sostenibilitat, aprofitament, vegetarià, vegà, la moda dels ferments i tècniques japoneses, implementa tot això amb productes autòctons.

Aquest àpat va consistir en els següents plats.

Pastanaga laminada elaborada a través de la tècnica de fermentació Nukazuke, una pastanaga blanca a mig camí entre un envinagrat i un salaó, deliciosa.

Pebrot ibèric marinat a dins d’una pasta que es diu moromi (la part sòlida de fer salsa de soja, una salsa de soja que elabora ell mateix). Un pebrot extraordinari que semblava més una carn que no pas un vegetal.

Amanida de pastanaga dolça, àcida i picant, un cromatisme taronja amb mantega líquida, remolatxa desfilada i pastanaga crua. Un plat que fa venir afició per les verdures!

Salsifí, colrave i poma, un plat saladet, tebi i amb la poma molt ben integrada. Una altra genialitat.

Coliflor i gambes a l’allet. Gamba blanca marinada amb coliflor verda laminada finíssima. Molt i molt bé!

Llanega blanca i negra, colinap i castanya. Primer plat calent del menú, un plat de bolets sucós i ben gustós.

Tempeh de castanyes que li vam demanar especialment. Un deliciós, tebi, tou i un punt crocant tempeh servit amb salsa de castanya. Aquest sí que pot començar a ser el nostre tempeh de referència!

Pit de pintada marinada. Aquest plat explica molt bé l’excepcionalitat de la cuina d’en Jordi. A partir d’una pintada de la seva tieta, que també té oques i ànecs, podríem dir que serveix tres pintades en una. És a dir, crua i tendríssima per dins, cremada i cruixent per fora i amb mig centímetre de lleugera cocció entremig. Una pintada marinada tota la nit amb shio koji que ens ha quedat gravada a la memòria culinària.

Col rostida i porro rostit amb un suquet de porro fermentat, una altra magnífica exaltació de les verdures.

Cérvol i remolatxes, és a dir, un cérvol tallat fi i prou ben cuit acompanyat de remolatxa blanca laminada per sobre, una làmina de remolatxa blanca tallada a tires i, finalment, remolatxa vermella líquida. Un final a l’alçada de la part salada de l’àpat.

POSTRES:

Poma, llimona i beurre noisette. Unes postres ben arriscades que ens van recordar aquells exercicis de malabarisme gustatiu d’elBulli. Per una banda, una penetrant olor d’amoníac; després, una esgarrifadora escuma de llimona i, per sort, una mantega avellana, un gust clàssic i conegut que ens va permetre agafar-nos a algun lloc.

Raïm, julivert i cogombre fermentat. Raïm pelat, sense llavors i cada gra tallat per la meitat acompanyat d’un sorbet-escuma de julivert i d’un suc de cogombre fermentat. Unes altres postres complexes i complicades.

Pastís de pera i api. Un pastís deliciós amb una base de galeta de mantega ben reconfortant, crema de pera i daus de gominola de pera. Això sí, acompanyat d’un suc d’api amb la marca de la casa.

Les inquietuds del cuiner també queden paleses amb el pa que ofereix, d’en Miquel Saborit, els bons olis per acompanyar-lo i l’acurada selecció de vins amb referències interessants de vins naturals feta amb criteri i seguint els seus gustos personals.

Sens dubte, en Jordi Coromina s’està consolidant com un dels cuiners amb més talent de Catalunya.

[macarulles]

Cromatisme anguniós o el divorci entre la imatge i el contingut. https://www.instagram.com/p/CTr1s7sNCXzISe1CzXaNM3_H9e91FymCoSEKoY0/?utm_medium=tumblr

[llamazarespomes]

BOTIGA MACBA

Client: MACBA Any: 2015 Lloc: Barcelona Superfície: 300 m² Col·laboradors: Cristina Bestratén i Aina Bigorra Construcció: COMSA Fotògrafs: Miquel Coll

La nova botiga-llibreria forma part de la primera fase de les reformes que el Macba està realitzant, amb l'objectiu d'aconseguir una major connexió de la planta baixa de l'edifici amb la Plaça dels Àngels. Per fer-ho possible, s’han seguit una sèrie d'estratègies com ara l'ampliació del vestíbul principal per re-situar el mostrador d'atenció al públic, la realització d'una gran obertura per connectar-ho directament amb l'atri i la conversió de l'antic hall en botiga-llibreria. El projecte de la llibreria és un disseny del nostre estudi respectant l’edifici contenidor, obra de Richard Meier, el qual no renuncia el projectar una imatge pròpia, fet imprescindible per a qualsevol botiga. La intervenció es basa en 3 eixos principals: un carrer-aparador, la geometria circular i el cromatisme Carrer-aparador La primera decisió del projecte va ser generar un carrer interior, paral·lel a façana, amb una doble intenció. D'una banda, evitar múltiples entrades en la botiga, incontrolables a nivell de seguretat. Per un altre, generar una façana contínua amb caràcter propi que no distorsionés a l'existent. Aquesta nova façana consta de tres elements: el sòcol, prestatgeria perimetral que genera un aparador semicircular continu de més de 24 metres lineals, un vidre corb de protecció i finalment un singular llum produït per Santa & Cole de 14,65 metres lineals de diàmetre composta per 36 tulipes. Concèntrica a aquesta, hi ha un altre llum de 8,45 metres lineals de diàmetre i 24 tulipes. Geometria El segon punt a destacar és l'adaptació a la geometria circular de l'espai. Consta d'un gran moble perimetral que ocupa mitja circumferència exacta, una sèrie de mobles radials que generen tres espais diferenciats i el mostrador central, des del qual es controlen tots els punts de la botiga. Cromatisme Un dels punts més rellevants de la llibreria és el seu cromatisme. A l'hora de projectar la tenda ens vam posar com a premissa la utilització d'algun color per destacar sobre el ja congut color utilitzat per Meyer, el RAL 9003, i també per demostrar que alguna cosa estava canviant en el Macba. Però, quin color utilitzar? Finalment, inspirats per una caixa de llapis Pantone, apliquem 41 colors diferents combinats progressivament en salts cromàtics constants, començant pels blaus, passant pels verds, grocs, taronges, vermells i violetes per tornar a trobar-se amb els blaus de nou, tancant així el cercle cromàtic.

[motlles-iprototips-sergip]

formes amb diferents tipologies de paper i cromatisme

[art-neutre]

Exposició: RCR. El somni de la vila | Arts Santa Mònica | Barcelona

RCR. EL SOMNI DE LA VILA

Presentació del documental "Nuvolina" d'Hisao Suzuki i Júlia de Balle Exposició 02.07-29.09.2019 Inauguració: 02.07.2019 | 19h Arts Santa Mònica, Barcelona Claustre Max Cahner L’Arts Santa Mònica acull l’exposició “RCR. EL SOMNI DE LA VILA”, que aplega dues exposicions precedents a l’entorn del projecte de la Vila, un centre de creativitat compartida impulsat per la fundació RCR Bunka. Les exposicions han estat “Somni i natura”, a l’espai expositiu Catalunya a Venècia en el marc de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018, i “Geografia de somnis”, a l’espai expositiu de la Toto Gallery MA a Tòquio aquest any 2019. Aquest projecte d'RCR, sigles de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta arquitectes, premi Pritzker 2017, vol mostrar els seus valors que són el compartir (per engendrar noves relacions i arribar a fites més llunyanes, perquè cal transformar el jo pel nosaltres), les arrels (per prendre consciència dels valors culturals i geogràfics, perquè cal tenir arrels profundes per poder volar més alt) i la significació (per identificar la semàntica dels llocs, perquè cal aprendre a percebre), a través dels paisatges, les arquitectures existents i les noves arquitectures. Ho fa a través d’imatges en moviment —“Nuvolina”, obra d'Hisao Suzuki i Júlia de Balle— i 6 pantalles de vídeo amb: - “RCR. Càpsula la Vila” d’Isaki Lacuesta i Carolina Rosich. - “Centre de creativitat compartida”, de RCR. - “3 Debats” a Catalunya a Venècia entre Pedro Gadanho i Eva Franch, entre Glenn Murcutt, Juhani Pallasmaa i William J. R. Curtis, i, entre RCR i William J. R. Curtis. - “2 exposicions: Venècia i Tòquio” de l’Institut Ramon Llull i la Gallery MA. I ho fa també a través del bosc de papers pintats en l’espai del Claustre Max Cahner, que expressen d’una manera lliure amb taques de colors el sentiment d’espaialitat, la fragilitat del paper, la força del bosc i, sobretot, l’essencialitat de la natura com a font d’inspiració (per disposició, per cromatisme, per infinitud, per elementalitat). Expressen també la connexió entre cultures i geografies, perquè aquesta presència és la conjunció entre el municipi japonès de Yoshino i la Vila. Aquesta exposició tindrà una reverberació a la Vila, amb la reconfiguració de la part del “somni” de Venècia, i el programa obert que es farà a Olot el més de juliol tindrà una

reverberació aquí, a l’Arts Santa Mònica. Per tant, es tracta d'una mostra que planteja els intercanvis geogràfics i culturals com una base de riquesa transversal. Matèria Bosc és una selecció d'onze obres de videodansa i videoart que exploren la potència estètica del bosc a través del cos, la imatge i el moviment. És una iniciativa d'RCR Bunka amb curadoria d'Eduardo Bonito, en col·laboració amb Labea – Laboratori d'Art i Ecologia. La idea de Matèria Bosc sorgeix inspirada en la vinculació íntima que l'obra d'RCR Arquitectes té amb els arbres com a matèria primera de construcció d'espais de vida. L'arbre és un element essencial del paisatge que, a més, ens regala ombra, aliment, medicina, llenya, fusta, pau i futur; però si aprenem a mirar-lo, es converteix en un altre ésser viu amb qui compartim territori, col·laborem, dialoguem i ballem. OBRES - Gravity of Center. Canadà (2011), 13 min. - Four solos in the wild. Regne Unit (2016), 18 min. - One floor above they sing until someone swims with dolphins. USA (2017), 10 min. - Degrau em grau. Portugal (2015), 8 min. - Outside in. Suècia (2011), 10 min. - Motus Gravis. Itàlia (2013), 1 min. - Concrescence. Canadà (2017), 2 min. - The Wind Telephone. USA (2016), 6 min. - Materia - Substance. Brasil (2012), 9 min. - Zenit. Espanya (2018), 3 min. - Fase. Bèlgica (2002), extracte de 15 min. Més informació .

https://1.bp.blogspot.com/-V-BSZi-8Ps4/XRXqvaJGszI/AAAAAAAABbE/FyUXWjaaBGc9CuBG0kmkeyzOUDz68XXzACLcBGAs/s640/RCR1-el%2Bsomni%2Bde%2Bla%2Bvila%2B-%2Barts%2Bsanta%2Bmonica%2B-%2Bbarcelona.jpg http://www.artneutre.net/2019/06/exposicio-rcr-el-somni-de-la-vila-arts-santa-monica-barcelona.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[aliguesdecatalunya]

#Repost @enculturat • • • ÀLIGA DE LA CIUTAT DE VALLS Aquesta setmana, tot i que amb retard, us presentem un dels elements més destacats de la Festa Major vallenca que va finalitzar aquest dilluns passat. L’Àliga de la Ciutat de Valls ja està datada des del 1700. Tanmateix, existeix una llegenda popular que explica que quan la reina Elionor d’Aragó i senyora de Valls, va residir a la ciutat a finals del segle XIV va regalar a la població, entre altres coses, l’Àliga com a mostra de compensació després del conflicte del vi. L’Àliga va ser destruïda l’any 1936, coincidint amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola i fins a l’any 1961 no en va tornar a aparèixer cap per la ciutat; però aquesta figura va ser regalada al pintor Salvador Dalí en una visita que va fer a la ciutat i, actualment, es troba al Museu Dalí de Figueres. L’any 1971 se’n creà una de nova i no va ser fins a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela del 1991 quan s’estrenà l’Àliga actual, construïda per l’artista local Anton Gurí. L’Àliga de Valls presenta un cromatisme noble; hi predomina el color platejat amb detalls daurats al bec i en algunes plomes. Al cap hi duu una corona i, com a característica única, al bec hi porta un colom blanc viu. Del seu bec, en pengen les banderes de la ciutat i de Catalunya. És portada per un portador i balla acompanyada de tres aligons que dansen al seu costat. Sempre balla al so d’una cobla de ministrers i dansa al ritme de la balladeta de l’Àliga, ja coneguda al segle XIX. Des d’any enrere, la família Tondo era l’encarregada de portar l’Àliga fins a la mort de l’últim ballador. A partir de l’any 2008, és la Unió Anelles de la Flama l’entitat responsable de ballar la figura de propietat municipal. Té un protocol molt estricte i és difícil de veure fora de les seves sortides a les festes patrimonials de Valls. Li són pròpies la Professó de Corpus, i les diverses aparicions a la Festa Major de Sant Joan: primer a la sortida al balcó de l’Ajuntament per iniciar la festa; al ritual de les Completes, quan entra a l’interior de l’església de Sant Joan i fa el ball solemne davant la relíquia del patró; a l'Ofici i el Tomb del Poble. Des de ľany 2016, compta

[escriviure]

No m’és fàcil habituar la mirada, i transitar del meu blau-cel, de l’intens blau-mar a aquest blanc-fred, però, quan ho aconsegueixo, quan acostumo els ulls a aquest cromatisme immaculat, dins meu hi reafirmo un miracle.

[negreabsolut]

Simbolisme dels colors en diverses cultures.

[canalsart]

Visiteu Online i en la nostre pag web, l'actual mostra de Barnils, ara és pot veure a la teva pantalla. Les obres de Barnils, la geometria i la gestualitat del disseny es difuminen en el color mitjançant suggeriments d’una pintura aparentment essencial plena de signes i visions d’una realitat estranyament construïda, essencial, construïda sobre línies i dibuixos amb cromatismes intrigants i comprometedors. #EntraALaGaleria #santcugat #artenxarxa #art #galeria #galeriesacasa #Somimpuls #SomICEC @icec_cat @ActuaCultura @cultura_cat #gacc @mireiaingla #laculturaacasa @mcuranta #compartircultura #artacasa #Culturasct #cultura #catalunya, #artistes #europe #galeries #AgendaArt #culturaenssalva @angelsponsa #compraart @CatorzeCat #cultura #actualidad #laculturaacasa #culturasct #gacc #actualidad #galeriesacasa #artacasa #culturasct #culturasegura #rescatcultural

[visualiplastica-blog]

Informalisme

Apareix poc abans del final de la segona guerra mundial

Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en les obres; destrucció, caos, angoixa, ansietat, ràbia... son sensacions clarament perceptibles en les produccions.

El terme fou definit pel crític Michel Tapié per designar un tipus de pintura majoritàriament abstracta.

Característiques: barreja de gran quantitat de pigment pigment amb materials diversos , vidre, sorra, carbó per donar relleu i absoluta llibertat creadora de l’artísta tant pels materials empreats com per la tècnica utilitzada ( collage, dripping, grattage...)

autors; Jean Fautrier, fa referència a vegades al món figuratiu i subratlla la importància de la matèria.

Sara, 1945

Tete d’otage 1945

Miralles, Es reflecteix la tortura humana amb draps esquinçats i fosc cromatisme.

Quadre 173, 1962

Saura, La deformació de la figura humana i la violència gestual son característiques. Les seves pintures plasmen la ràbia i el dolor.

Retrato imaginario a Brigitte Bardot,1959

Tàpies, pintura matèrica,feia servir material heterogeni, de reciclatge i desfets.

Color terrós sobre fons groguenc,1954.

[dibuixtecnic]

Informalisme

 Apareix poc abans del final de la segona guerra mundial

Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en les obres; destrucció, caos, angoixa, ansietat, ràbia... son sensacions clarament perceptibles en les produccions.

El terme fou definit pel crític Michel Tapié per designar un tipus de pintura majoritàriament abstracta.

Característiques: barreja de gran quantitat de pigment pigment amb materials diversos , vidre, sorra, carbó per donar relleu i absoluta llibertat creadora de l’artísta tant pels materials empreats com per la tècnica utilitzada ( collage, dripping, grattage...)

autors; Jean Fautrier, fa referència a vegades al món figuratiu i subratlla la importància de la matèria.

Sara, 1945

Tete d’otage 1945

Miralles, Es reflecteix la tortura humana amb draps esquinçats i fosc cromatisme.

Quadre 172, 1962

Saura, La deformació de la figura humana i la violència gestual son característiques. Les seves pintures plasmen la ràbia i el dolor.

[macarulles]

Cromatisme (escuma superficial a Ses Salines Velles de Fornells). https://www.instagram.com/p/CSj0oqdtFnQxJ5AuZs-Y_ieqvsnASW3E4Goa0U0/?utm_medium=tumblr