#carlo cruix

[tastatast]

Cruix

Corren temps en què qualsevol novetat il·lusiona els prescriptors gastronòmics de primera línia i de seguida magnifiquen un nou restaurant. En el cas del Cruix, on en Carlos Fernández i en Miquel Pardo ofereixen una proposta econòmica i un pèl previsible entre la nova fornada de cuiners, s’ha produït aquest efecte.

Es tracta d’un local sorollós, amb les taules a tocar les unes amb les altres i amb bancs incòmodes; però ens fem el càrrec que acaben de començar, el preu també hi va en concordança. 

La proposta culinària és a base de platets per a compartir, de diferents orígens, alguns de cuina tradicional als que se’ls ha afegit algun ingredient exòtic aportant un toc de modernitat i d’altres de més actuals. Sembla que ho vulguin abarcar tot. 

Fan una cuina que, en general, dóna més importància a la sorpresa i el divertimento que al bon gust. Sí que vam trobar sorprenent alguna combinació com el “niguiri rus d’ou de tonyina vermella” però abans que la cuina divertida o diferent preferim la bona cuina. Això sí, l’ “arròs de lágrima ibèrica i albergínia” és deliciós i és d’agrair que no s’hagin casat amb una única cervesera industrial i també ofereixin cerveses de qualitat. 

Veure més fotos del Cruix

[tastatast]

Cruix

Corren temps en què qualsevol novetat il·lusiona els prescriptors gastronòmics de primera línia i de seguida magnifiquen un nou restaurant. En el cas del Cruix, on en Carlos Fernández i en Miquel Pardo ofereixen una proposta econòmica i un pèl previsible entre la nova fornada de cuiners, s’ha produït aquest efecte.

Es tracta d’un local sorollós, amb les taules a tocar les unes amb les altres i amb bancs incòmodes; però ens fem el càrrec que acaben de començar, el preu també hi va en concordança.

La proposta culinària és a base de platets per a compartir, de diferents orígens, alguns de cuina tradicional als que se’ls ha afegit algun ingredient exòtic aportant un toc de modernitat i d’altres de més actuals. Sembla que ho vulguin abarcar tot.

Fan una cuina que, en general, dóna més importància a la sorpresa i el divertimento que al bon gust. Sí que vam trobar sorprenent alguna combinació com el “niguiri rus d’ou de tonyina vermella” però abans que la cuina divertida o diferent preferim la bona cuina. Això sí, l’ “arròs de lágrima ibèrica i albergínia” és deliciós i és d’agrair que no s’hagin casat amb una única cervesera industrial i també ofereixin cerveses de qualitat.

Tornar a veure les fotos del Cruix

[nappxveli]