#canviar el negatiu en positiu

[marinagazquezgimenez]

El mes d'abril

Bon dia! Amb el final del mes d’abril també arriba el post que li pertoca a aquest mes. Es increible com quan tens feina els mesos passen volant!

Aquest mes he fet alguna tasca nova com ha sigut realitzar un benchmark i pensar incentius. Una empresa de transport públic buscava incentius per a la captació de registres de nous usuaris i em van demanar si podia realitzar un benchmark del que havien fet altres companyies de transports referents a al món. Així doncs vaig buscar a companyies com TMB, el Metro de Madrid, Transports of London i Metropolitan Transports Authority (que correspon al metro de Nova York) entre d’altres. Em va semblar molt interessant poder aplicar a la realitat una feina realitzada tants cops per a treballs de classe com és un Benchmark. Veure l’aplicació que té a la vida real i com serveix de guia per a projectes me’n va fer veure la gran utilitat que té.

També vaig poder veure un Brand Plan real per a inspirar-me per a pensar aquests incentius. Un Brand Plan, tal i com el seu nom indica, és un document on s’inclouen les dades més rellevants d’una marca, com el golden circle (why, how, what), la missió, visió i valors, l’ADN o la personalitat de marca.

Altres tasques que he fet han sigut donar indicacions per a la realització d’una newsletter. No era el primer cop que ho feia, però aquesta vegada era la que més dificultat portava, ja que, partint d’una newsletter ja realitzada, s’havien de canviar els copys, les imatges i les animacions que la conforme, a més dels productes que es volen donar a conèixer o promocionar.

Estic aprenent bastant sobre l’ús d’imatges per a grans marques que després utilitzen per al web o altres materials com la newsletter. El procés tracta de buscar la imatge que consideres més adequada pel contingut que has de publicar, ensenyar-la a client i, un cop aquest dóna l’aprovació, comprar-la a l'agència d’imatges, en aquest cas Getty Images, la qual em sonava però no sabia molt bé com funcionava. Tot i així, s’han de tenir en compte les imatges ja adquirides, perquè estalvien un cost important al client.

Com els mesos anteriors, he seguit fent canvis de productes que han sigut altes o baixes al web, es a dir, introdueixen productes nous o deixen de fabricar-ne alguns i per tant, deixen d’estar disponibles i d’altres que han anat canviant els packagings o alguns dels seus ingredients. El mecanisme ha sigut el mateix, localitzar on s’havien de fer els canvis i fer un document que envio a estudi (els i les dissenyadores gràfiques). Quan ells em tornen les imatges amb els productes correctes, faig un altre document per T&D per a que facin els canvis al web.

Considero que el més positiu a ressaltar d’aquest últim mes justament és això, fer alguna cosa diferent del que he fet fins ara i sentir que els coneixements adquirits al llarg d’aquests anys poden donar els seus fruits en una feina tangible que veuen o poden arribar a veure milers de persones.

Com a punt negatiu, destaco les dificultats que la tecnologia imposa a vegades a l’hora de comunicar-nos. Sé que ens ha facilitat la vida d’una manera molt notable, però molts cops escriure per un xat o fer una videotrucada es torna tota una odissea. El internet no funciona bé, els ordinadors es bloquegen o pot ser aquell dia no estem especialment encertats amb el que escrivim pel xat i, per tant, no s’entén bé el que intentem comunicar o ens intenten comunicar. Son mals menors i, per sort, no molt freqüents, però en aquests casos tot és molt més fàcil els dies que treballem des de l’agència i em puc acostar un moment a la taula de la persona amb la que vulgui parlar o ella a la meva.

Hi ha un fet que m’agradaria destacar, no com a negatiu ni positiu, però m’ha sorprès perquè crec que fins que no estàs a la vida laboral no ho pots apreciar i és el següent. Quan estàs en una agència i el que fas és per a un client, tots els canvis, per petits que semblin, han de passar per les seves mans. Crec que això és important tenir-ho en compte, sobretot a l’hora de planejar timings.

I fins aquí el mes d’abril, que sense saber molt bé perquè m’ha ensenyat que no em vaig equivocar a l'hora de triar aquest grau. Que el camí professional serà llarg, però estarà ple d'aprenentages i moments que em faràn gaudir molt i confiar en mi. I es que en part, sento que estic florint poc a poc, amb l'arribada de la primavera i el pas dels mesos de la meva estada a Ogilvy, sentint-me cada dia més segura i contenta de la meva feina i desitjant fer-ho encara millor.

Fins al pròxim blog! 🙂

(Fotografía extreta d'Internet)

[itsmargaperello]

L’huracà en 1ª persona

Qui t’anava a dir a tu que tot aniria com ha anat? Qui t’anava a dir que tornaries a sentir i més fort que abans? Qui t’anava a dir que apareixeria un “tu per mi ets perfecte”?

A vegades t’expliquen històries que semblen extretes de pel·lícules i penses que això no és veritat i que t’estan explicant mentides. O també, penses que això mai et passarà a tu perquè tu no ets del tipus de persones a les que li acostumen a passar vivències que semblen extretes del guió de Lalaland. 

Doncs quan menys ho esperes, quan, potser, més trencat estàs, passa. I és increïble. De sobte, sents que estàs interpretant un personatge, ets el protagonista de la trama, però la diferència és que ho vius en primera persona. I sense un guió a seguir, sense una narració establerta, sense un diàleg que coneixis de memòria. 

Sents en primera persona i t’enamores a poc a poc, en primera persona. 

La primera persona és el què diferencia la realitat de la ficció i també, ho és el present. Oh...sí, present que per fí has arribat. Estava cansada d’escoltar “ja vindrà”, “a poc a poc arribarà”, “paciència i bona lletra”... Necessitava escoltar “estic aquí”, “ara et menjaria” o “vull abraçar-te ja”. 

M’encanta la paraula “ja”. És tan condicionant que pot canviar qualsevol context de qualsevol frase. Com: “Ara ja estic al teu costat” o “Ara ja no vull saber res de tu”. Tot i que clar, sempre acostuma anar acompanyada d’un no quan és en sentit negatiu. Però un ja, positiu és gratificant, t’omple i et fa vibrar. 

Seguint amb el guió i amb la pel·lícula, doncs, a vegades, poques vegades, aquestes coses ens passen a nosaltres i la sensació és indescriptible. Flotes, voles i quan estàs amb aquesta persona, explotes. Però ho fas amb ell i ell amb tu, exploteu en mil cristalls, amb mil forces que es fusionen en una sola peça.

Qui t’anava a dir que ell seria per tu? Qui t’anava a dir que entraria dins el teu escut? Qui t’anava a dir que el deixaries entrar i especialment, que li faries un lloc a la teva vida?

Quan més destruïts estem arriba una llum, una petita llum que entra pel foradet que queda per la porta entre oberta i a poc a poc, la deixes passar. T’il·lumina el teu món i et dóna vitalitat, més si es pot. Et dóna alegria i et fa revalorar què tens dins teu i a què pots aspirar, perquè dir necessites no és lo més correcte, ja que les persones no tenim necessitats d’altres persones. Apareix i entra a poc a poc, amb peus de plom i... destrueix el teu món. Li dóna dues voltes i lo millor és que es vol quedar dins teu. I tu dins seu. Els dos huracans s’uneixen... i en fan un. Les mil forces es fusionen i dibuixen una sola peça.

Una peça, un huracà que arrasa i arrasarà en primera persona.