#banyada

[tinovalduvieco]

Sortida del sol d'avui amb mar de fons per la darrera banyada de la temporada.

Calella.Maresme 18-10-2023

©Tino Valduvieco

[magpielangs]

Lexember Day 7: Banyada

banyada, /ba.ɲa.da/ *baŋ-ada - (n.i) ruler, leader, king, emperor

Despite working on this setting for several years now, I still refer to the setting as 'the Archipelago' and the empire that used to rule the area as 'the Empire.' These need actual names, so I'm working on some terms related to the history of the setting. Literally 'head-person' or 'above-person,' this would have once referred only to rulers of the Empire, but now gets used for a variety of smaller-scale leaders.

e jaye kam bang banyada ris - "My father is a bad ruler"

[joanmolar]

La platja de Badalona Comencem de nou el nostre bloc amb una sèrie d'articles sobre platges, que ara convé molt, amb la calor.

[ahmet18cm]

Harikasın be seninle banyoya girip bi kaç posta banyada devam edelim mi

[naydriel]

Canvi d'estació

Només col·locar els polzes entre les pàgines començo a brollar. Tot és tan fràgil. Em fascina. Sento la suavitat de vellut de la molsa com el racó més gran de l'univers, com el refugi més acollidor de la meva història. Ho sento tant, que quan començo a aixecar tan sols la mirada caic al buit. No sento res. A dins trontollen infinits colibrís que em criden alarmats. Vull sortir, vull sortit, vull sortir. I doncs, per què la guitarra m'abraça tant fort en la llum de tarda? Un dels colibrís s'atura, còmplice, m'ho explica amb tendre comprensió. Em moro de por. Estic aterroritzada, perquè a la part més profunda del meu èsser, alguna cosa em diu que he après a guarir, i he après a gaudir del que l'existència m'ofereix, però que jo no tinc res a oferir. Hi ha un caçador, un aguilot ferotge, un ós gegant que se'm carrega a l'esquena i em roba les llàgrimes, abatuda. Que em diu que no sóc prou, per a viure, per a gaudir de la vida perquè no la lluito, per a considerar-me interessant perquè no ambicío, per a ser estimada perquè no sóc prou res. Passejo breument pels meus jardins però cap flor brilla [a la llibreta s'intueix una gota] prou, cap planta és prou verda. Però et dic que no, que te'n vagis a la merda. Que ets patètic. Que mereixo que em respectin. Mereixo viure. Mereixo que m'estimin perquè sóc jo. I el que estimo, i el que em fascina, i com em brillen els ulls quan veig l'univers. Jo sóc de qui estic enamorada, mai deixaré d'estar-ho. Sense tu, sense el teu peu oprimint-me. Jugaré amb por, amb molta por. És la vida que m'ha tocat i que vull viure. Deixo de ser poètica a les tres línees perquè necessito vomitar, em trobava tant a faltar, no em puc donar la mà des de l'oblit. Aquesta setmana som nosaltres contra el pes, que no pot res amb la nostra esquiva. Ho tens, ho estàs fent, t'estimo. 13.12.21

Veig, com un pla detall oníric, la meva mà resseguint el contorn d'una fulla gegant. Esbelta, lluent, carnosa. Dansa sobre el traç delicat dels meus dits, flexible i plàcida. Canvio l'atenció. La fulla és ara un minúscul monòmer d'un enorme i complex ecosistema que em bressola. Jo m'hi integro, també ínfima, passejo i salto entre les branques amb una precisió ferotge. Em recordo tocant la guitarra entre hores a la caravana, aquell matí plena de neu, ara banyada d'escalfor, claror i complicitat. Bm7, E, Amaj7, Fa#m "Tinc un jardí, que encara he de descobrir". I torno aquí, amb la llibreta entre les mateixes mans, transcrivint-me. I no puc espolsar el posat de còmplice protectora, de compassió, de tendre espectadora en la seguretat de qui arriba al refugi abans que caigui el sol. Em miro als ulls en les paraules i quan m'esgarrapa l'udol, la necessitat imperiosa d'esgarrar el paper i donar-me la mà... la veig. Veig aquell cos ple de colibrís abatut al llit, sense esma per existir, que s'aixeca amb fràgil delicadesa. Es fa un cafè i recorda què ha de fer. Treu la gossa i respira l'aire gelat, intentant que vingui de les muntanyes. I s'assenta a aquesta mateixa taula, i en aquests precisos papers s'escriu. I no ho sap però està llaurant una terra infinta. No ho sent però algú l'està mirant, esperant-la en el canvi d'estació. La convida a girar-se guiada per la seva mà dolça i li ensenya el petit brot que s'amaga entre els estralls. I ara, en aquesta abundància, en aquest tremolar del fer que mai mor, que retruny sota les passes incansables, que creix vers direccions inestimables... només sento plenitud. Una era solar, amb ulls còmplices que la testimonien. Vacío fèrtil en deien.

[montserratroser]

Phase 2. Day 12. A cool deep / Una banyada fresca #photoswithpersonality #womenphotography #photographyinspiration #femalephotography #womanphotographers #interculturality #interculturaleducation #interculturalcuriosity #culturaltransfer (at Gorg de sta Margarida) https://www.instagram.com/p/CVL8wuGqfkl/?utm_medium=tumblr

[diamantscomtu]

La lluna blava en la nit blava banyada de diamants. Te pose al quart dit un anell de diamants com tu. Ara, et vas a prometre a mi esta nit?

[rispau]

Girona, silenciosa, solitària, banyada per la pluja. ♡

[veronica-frances]

Fas olor a muntanya, a pluja acabada, terra humida, aigua cristal·lina. Fas olor a pedra banyada.

[tinovalduvieco]

25è Banyda Nadalanca de Calella .Organizat per la Colla No Tinc Fred amb 747 participants .

Calella.Maresme.Catalunya 25-12-2022cTino Valduvieco

[useless-catalanfacts]

cinc de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de ciutat vella tu davant i jo darrere ♫

València banyada, camals mullats ♫

[just-some-other-reviews]

Ah… I mean, I just watched this series because I was curious about the Make it Right’s boys’ filmography… Personally, it might be a lakorn I would have skipped unless I had a good reason to watch it.

War of High School the Series is a school mystery romance (?). For the first time in its history, an all-girls convent accept boys. As soon as the six new students arrive in school strange events start to happen. All of them are related to Jessica, a girl who died not too long ago at school and that, a few students, believe that have been murdered.

So, I tried to keep this review with the less spoiler as possible, but I was unable to keep myself from talking about a huge spoiler at the end of the paragraph about the characters. If you’re not willing to read basically what the conclusion of the intrigue is, just skip all the end of that paragraph.

I read the summary a long time ago, so when I started the drama I was quite unsure of what I was getting into, but I thought it might be a good thriller. Of course, if I say such thing at the start of the plot paragraph, it mostly means that it isn’t what that drama achieved. The main story – or intrigue – who’s supposed to catch the viewer’s attention was quite boring. The suspense or thriller side of it was nearly inexistent. I felt as if there was no tension in the whole drama. Everything was pretty plain and I never really felt as if I was feeling one once on the edge of my seat and asking myself what would happen next. I think that the cause of such thing is mostly that the main story is centered on romance rather than the thriller. The intrigue was often put in the background rather than up front. It was covered by all that romantic shit that didn’t interest me. In short, I’ll say it by now, so you’ll have an idea of the train wreck who’s coming in the rest of the paragraph, that I stayed in this drama only because of the BL. The BL was the only thing worth it. I think that’s the best thing I can say about the plot. There’s nothing else that I appreciated. The story is full of lengths, it takes an eternity for something to happen, the story line is uselessly complex, there’s so much pointless drama and the plot twists are so cliché. In the end, let’s say that this lakorn is, for me, a huge what the fuck and the story is going absolutely nowhere.

So the characters paragraph is probably going the most positive one out of all the paragraphs. I mean, it isn’t really, but I assume it’s better than the previous ones and the one that will follow. Even though there’s a tone of characters – and so many die out of the blue or are victim of an attempted murder – they are a little bit developed and some seem to have a personality – which is very rare when the drama is so badly written (an example of such bad writing is the fact that sometimes characters pop out of nowhere and everyone seems cool with them appearing or just that the link between the characters are forceful and not really coherent). But, it doesn’t mean that I liked the characters. Most of them are really annoying (especially the female characters that are really superficial in this drama and uselessly bitchy [which is probably the type of female character I hate the more]). Their reactions is often over the top in situations that don’t deserve such thing or are pretty cool about really dramatic situations… I won’t really talk about a specific character expect Ming simply because there isn’t enough data on these characters (and that’s not even because I didn’t write notes about it, it’s just that I find it boring). So lastly, about the characters in general, let’s say that their progression is fine, but nothing else. They slightly change, but it isn’t too much. So, I’ll just say that, as much as I liked Ming because he was cute with Song, but he was just a huge what the fuck near the end. (SPOILER) I’ll explain why I thought Ming character was going downhill was mostly because the screenwriter decided to turn him into the killer or – at least – someone who caused harm to others while never really doing something really evil. Basically the screenwriter just decided to take the character and push him in the mold of the killer while he wasn’t really fitting. The reason why he was “killing” came out of nowhere.

I’ll conclude there because there’s nothing left to say about it. The plot would be worth a 5/10. The characters would be a 1/5. And the tearjerker factor a 1/5.

[loongngorkpureenergy]

View this post on Instagram

A post shared by loongngork/pureenergythailand (@loongngork.pureenergy)

@Banyada:รู้สึกร้อนจริงๆละสบายหัว (ที่ Sai Ma) https://www.instagram.com/p/CP8iAjdp0QD/?utm_medium=tumblr

[art-neutre]

Exposició: Albert Serra. Roi | Fundació Antoni Tàpies | Fins el 16 juny | BCN

Exposició: Albert Serra. Roi Soleil

Fins el 16 de juny del 2019

Fundació Antoni Tàpies, Barcelona El cinema d’Albert Serra (Banyoles, 1975) ha triomfat tant als museus com a les sales de cinema. L’any 2016 s’estrenava al Festival de Canes la pel·lícula La mort de Louis XIV. En ella, Serra filmava l’agonia del rei Sol per mostrar-nos com el personatge més poderós de la França del seu temps expirava sol al llit després de patir una gangrena. Jean-Pierre Léaud n’era el protagonista. Un any després, Serra va decidir organitzar una performance en una galeria d’art de Lisboa sobre l’acció de la mort de Lluís XIV. El títol era Roi Soleil i va néixer com si l’obra fos la germana bessona del llargmetratge fílmic. Aquesta vegada l’intèrpret seria Lluís Serrat. Serra va donar forma a Roi Soleil tot recuperant la idea original de mantenir Jean-Pierre Léaud, figura llegendària de la Nouvelle Vague francesa, en actitud moribunda i durant setmanes al hall del Centre Georges Pompidou de París. Ara, però, ho faria amb un actor diferent. L’obra, que en diversos llocs s’ha presentat com una instal·lació, porta fins al límit el joc de Serra orientat cap a la recerca d’una certa innocència en la gestualitat de l’actor. En fondre la performance i la instal·lació, a Roi Soleil, Serra ha creat “una bèstia minimalista” —tal com va dir un crític de cinema— banyada en llum de neó vermella.

Més informació

https://3.bp.blogspot.com/-LfI83RPoMQg/XObRENYB2lI/AAAAAAAABHI/rfpsHP1uzVsLDZmH1vQ19EpCKe_ohqt6ACLcBGAs/s640/Albert%2BSerra.%2BRoi%2BSoleil.%2BFundaci%25C3%25B3%2BT%25C3%25A0pies.jpg http://www.artneutre.net/2019/05/exposicio-albert-serra-roi-fundacio-antoni-tapies-barcelona.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[perepaella]

#València banyada, camals mullats #pluja #igersvalencians (at Micalet)

[lacafetera]

Abban (Efímer)

M’observe des de fora,

sol, en un camp de cendra,

amb uns ulls com els meus

però que ja no són meus.

I veig la pols que em cau pel front

i la sang que ja no em queda

regant la terra que m’ha vist

jugar, riure, ballar, plorar.

Poc a poc, deixe de pertànyer a un món,

que no em pertany

i que no m’estima.

Els ulls dels homes es tanquen per no veure

la terra banyada de metall,

i jo mire les meues mans

[petites

i pense si és pot ser per això,

perquè són petites,

que ningú més les veu.

Ara, que plore ràbia

i respire dolor,

ara,

comence la trista llibertat,

i oblide poc a poc la llum de la infantesa,

les vesprades de diumenge,

el tacte de ma mare quan m’abraça

i el somriure de mon pare quan somriu.

Ara,

que la cendra vola entre el foc i la sang

d’aquesta guerra,

jo vole amb ella.

Com una cigonya

que bat les ales pesadament,

em dispose a emigrar molt lluny d’ací,

cap a la muntanya més alta del país més llunyà,

on els cavalls premsen la pedra

i la lluna acarona la gespa amb les seues finíssimes mans,

com una última declaració d’amor

que mai acaba.

El cabell em cau sobre el front,

en un intent inútil d’ocultar-me

de la mort que ja m’atrapa.

I la sang rega la terra que m’ha vist

jugar,

riure,

ballar,

plorar

i morir.