#arxiu mas

[the-first-man-is-a-cat]

Arxiu Mas, Valencian Women, silver gelatin print, 1917

[newmic]

Instituto Amatller de Arte Hispánico

The Institut Amatller d’Art Hispànic was created in 1942 by Teresa Amatller (1873-1960) to support art historical research from mediaeval to modern times. Modelled after the Fick Art Reference Library by its first director, Josep Gudiol (1904-1985), it provides scholars and students with a photo archive of over 360.000 negatives (including those made by Arxiu Mas between 1900 and 1941) plus some 100.000 digital images and a specialized library with more than 30.000 titles.It is part of a private foundation which also has the aim of preserving the house built by the father of the founder, Antoni Amatller (1851-1910), one of the leading chocolate makers in Spain in his times, a widely travelled amateur photographer and art collector. The casa Amatller, built in 1898-1900 under the direction of architect Josep Puig i Cadafalch, is one of the most relevant art nouveau buildings of Barcelona, with the original furniture and decoration, including the collection of some 750 glass pieces covering more than 3.000 years of its history.

[gacougnol]

Adolf Mas

Barcelona at Night

1917

[federer7]

Barrio de la Barceloneta, Barcelona, 1916

Foto: Arxiu Mas

[elarafritzenwalden]

'Casa Bloc', housing complex in Passeig de Torras i Bages Sant Andreu - Barcelona, Catalonia, Spain; 1931-36

GATCPAC - Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana, Josep Torres Clavé (photography by Arxiu Mas)

see map | more information 1, 2, 3, 4 | + video 1, 2

via “2c Construccion” 15-16 (1980)

[arquitecturadebarcelona]

Vista de les agulles de l’absis del temple de la Sagrada Família. Barcelona c. 1893. Autor: Antoni Gaudí. 

Foto: Arxiu Mas. Fons Associació d’Arquitectes de Catalunya

[ideaimateria]

La crítica feminista i el relat gràfic són els dos elements que composen el projecte del col·lectiu Femgarabat. A la xerrada 'Què és el relat gràfic feminista?' van presentar la metodologia que porten dos anys desenvolupant.

Femgarabat es el colectivo artístico formado por Susana Carramiñana (socióloga y dibujante), Bea Aparicio (dibujante y profesora) y Janire Orduna (ilustradora y diseñadora). Eligieron el barrio San Francisco de Bilbao, y en concreto el laboratorio de prácticas Wikitoki, para hablarnos del relato gráfico feminista, con la intención de contrastar el resultado de su trabajo con diferentes colectivos feministas, sociales y culturales. Allí mostraron los dos prototipos que habían llevado a cabo en vinculación con otros proyectos feministas que están documentando la memoria de las mujeres del barrio: ‘Vecinas’, de Andrea Momoitio e Histeria Kolektiboa, mediante el periodismo y la performance, y PROYECTOELLAS de Ainhoa Resano y Savina Lafita Solé, basado en los archivos fotográficos.

Para entender qué es el relato gráfico feminista (RGF), debemos remontarnos primero al año 2015, momento en el que surge Dibujatolrato, un grupo abierto que organiza encuentros para dibujar todos los lunes en distintos puntos Bilbao, no solo como un mero ejercicio, sino también con el objetivo de poner en valor la diversidad de sus barrios. A finales de año y con el apoyo de Wikitoki, desde este grupo se organizó un taller de Carla Boserman, ilustradora y relatora gráfica, la cual les descubrió el método del relatograma. Al año siguiente organizaron otro taller, esta vez del reportero gráfico Damien Roudeau, el cual entiende el dibujo como método de acercamiento para las personas y como forma de recuperar la memoria histórica.

https://www.facebook.com/femgarabat/

https://dibujatolrato.com/

Dibujo de Susana Viñolo. 

  Ser dona, jove i il·lustradora La desigualtat de gènere també s’evidencia en el món de la il·lustració tot i la gran quantitat de dones que s’hi dediquen. Ser jove tampoc és fàcil. Donem-los la visibilitat que es mereixen https://play.ara.cat/propostes/dona-jove-illustradora_0_2084191564.html

https://lapizporbaqueta.wordpress.com/

http://archivodiymusicaydibujo.tumblr.com/

https://www.facebook.com/autoeditoras/

Sello Glitter Zines: Nietas de la Hoguera.

http://glitterzineseditorial.tictail.com/

http://tenderetefestival.tumblr.com/post/161538808547/ediciones-del-pubis

https://www.instagram.com/explore/tags/autobio/

https://www.instagram.com/explore/tags/diarycomic/

https://www.instagram.com/explore/tags/dailycomic/

https://www.instagram.com/explore/tags/webcomic/

https://www.instagram.com/explore/tags/autobiocomics/

Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria‘ (Traficantes de Sueños, 2015), la filòsofa Silvia Federici aporta una mirada feminista a l’anàlisi de l’acumulació primitiva. Parteix d’aquest concepte encunyat per Karl Marx i fa una explicació radical de l’explotació social i econòmica de les dones. L’autora ofereix una lectura del gran canvi històric que va suposar la transició del feudalisme al capitalisme. La filosofia política també canvia quan apareixen els cossos silenciats de les dones: Federici parla de la caça de bruixes com una de les tècniques de poder i de disciplina més brutals de l’era moderna. Aquest clàssic contemporani del pensament feminista, que ja ha arribat a la cinquena edició, és imprescindible per entendre les lluites per preservar la propietat comunal i les relacions comunals. I també per comprendre com el sotmetiment de les dones sosté el capitalisme... https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Caliban%20y%20la%20bruja-TdS.pdf http://www.cccb.org/es/participantes/ficha/judith-butler/16382 http://www.elcritic.cat/blogs/llibresdecontraban/2016/03/07/571/

https://www.biennalciutatoberta.barcelona/ca/arxiu

https://www.teixidora.net/wiki/Ciutat_oberta_2018_es_documenta

Paul B. Preciado / Eloy Fernández Porta

Forma part del cicle Transicions (expo al CCCB)

Eloy Fernández Porta presenta Paul B. Preciado

Llegeix:

La revolució industrial va crear dues biomàquines, l'home i la dona, destinades a la reproducció.

Paul Preciado va escriure "El Manifiesto Contrasexual" en que parla del dildo, "en el principio era el dildo" un masturbador amb no sé quantes velocitats

L'àmbit de la producció s'estén, inclou els imaginaris sexuals, i també l'arquitectura.

Sexe, droga i rock'n'roll era el lema de la contracultura, es va enfonsar com a cultura alternativa, ho va anunciar La Polla Records amb el seu tema "Sexo, talco y tecnopop".

En els 80 s'enfonsa la contracultura...

https://www.teixidora.net/wiki/Ciutat_oberta_2018._G%C3%A8nere,_sexe_i_sexualitat_en_el_capitalisme_tecnopatriarcal:_cap_a_una_mutaci%C3%B3_de_paradigma_2018/10/16

https://pad.femprocomuns.cat/ciutatobertagenere

https://www.teixidora.net/wiki/Ciutat_oberta_2018._L%E2%80%99embolic_del_g%C3%A8nere._Per_qu%C3%A8_els_cossos_importen%3F_2018/10/15

https://www.teixidora.net/wiki/Ciutat_oberta_2018._La_ciutat_de_les_dones_2018/10/15

[janavivesblog-blog]

Detalls

Dono per suposat que s’entén el que dic quan no és així, em sap greu, explicaré més coses i seré més específica i descriptiva. Com teletreballo? Visc en un mas als afores d’un poble i és molt gran, així que els primers dies de confinament tenia problemes amb el wiffi, ja que el que utilitzàvem sempre amb el meu pare era suficient per cobrir la nostra activitat. Però amb les videotrucades i el teletreball dels dos, vam haver d’adquirir més capacitat de wiffi i un amplificador (que és el que tinc a l’habitació, us adjunto foto). Problema solucionat. A la foto es pot veure el meu escriptori, el tinc davant d’una finestra així que la llum natural mentre treballo s’agraeix moltíssim.  També es veu un ordinador, aquest me’l va donar Havas, ja que treballant amb el meu personal perdia accessos a moltes plataformes i arxius, també em van donar un ratolí, però no em cal. Què és un DSP? He hagut de fer moltes formacions per poder entendre les plataformes amb les quals treballo. Per fer un resum, diré que un DSP és una plataforma on hi ha totes les campanyes (penjades pels traders) de marques que treballen amb Havas. Quan un client vol el tancament o seguiment mensual de la campanya, tu vas al DSP, et baixes un report i allà et pots descarregar les impressions, els clicks, la viewability, VTR, audiència,... moltíssims paràmetres que et diu com està anant. Jo controlo 5 DSP, la diferència entre quin faig servir és cosa del ‘‘trader’‘, li pregunto a quina de les 5 ha penjat tal campanya i me la baixo. Excel de facturació Havas té un excel on hi ha la inversió, data, nom d’encarregats... de cada campanya, perquè sàpigues de quin mes és i amb qui has de parlar si necessites alguna cosa. Quan la Ingrid em passa una proposta nova, he de penjar a l’excel de facturació que existeix una nova campanya.  Qui és la Ingrid? La Ingrid és la meva jefa, i la Natàlia la jefa de la Ingrid. Havas té molts departaments, un d’ells és programàtica. El cap de departament de programàtica a Madrid és l’Angel Nieto, però aquí a BCN és la Natàlia. Sota la Natàlia (que només hi porta 4 mesos, perquè com vaig dir, abans tota la programàtica es feia a Madrid) hi ha la Ingrid. La Ingrid porta molts anys a Havas i ha estat a molts departaments, quan es va obrir aquest la van agafar perquè la tia és una crack.  És el departament més petit, ja que només som 3, elles dos i jo, la becària. Abans eren 4: elles dues i dues becàries. D’aquestes dues una era la Maria, que feia pràctiques com jo però no recordo de quina universitat venia, una privada crec, marxa perquè ja ha acabat les pràctiques. Hi ha departaments que tenen opció a contractar, però aquest de moment no.  Moments negres Els moments negres sobretot van ser a l’oficina, les dues primeres setmanes. Veia que no només jo no entenia res, sinó que tot estava en constant evolució i que era un departament molt nou. Em sentia... com si estigues fent pràctiques de medicina, com peix fora de l’aigua. Des que sóc a casa i han marxat les altres becàries, m’assignen feines i em sento més útil, se’m fa més fàcil i aprenc molt més, no he tornat a tenir sensació de... vaya merder hahahah! 

[demoura]

ANTQNI PUIGVERT UM CATALÃO VISIONÁRIO NA NOSSA CASA DE COLARES !: ver fotografias antigas não é passatempo original me esta é rara l ! Dedico a descoberta a Maria do Carmo Marques Pinto no dia do seu aniversário !Num beberete que o Pae ofereceu na década de 60 por ocasião do Congresso Luso Espanhol de Urologia encontrei uma fotografia de Antoni Puigvert Gorro o urologista visionário catalão ! Não só à nivel da técnica cirúrgica. -pioneiro de ousar cirurgia em doentes com um só rim , inventor de instrumentos cirúrgicos facilitadores e pedagogo que concebeu o uso de um espelho sobre a mesa operatória para se poder transmitir aos estudantes de pôs graduação a cirurgia em tempo real . Fiz no seu Instituto em Barcelona o meu primeiro curso de pos graduação ! Tinha um feitio difícil mas o resto compensava . Homem de paixões casou várias vezes . Fill d’un modest metge rural, Antoni Puigvert estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicència als 23 anys. Durant la carrera, ocupa el càrrec d’alumne intern i preparador anatòmic a la càtedra d’Anatomia, dirigida per l’uròleg Manuel Serés. Acabats els estudis, el doctor Serés l’incorpora d’ajudant al seu servei. Poc després fa una estada a Berna i, desprès, se'n va a Paris on entra en contacte amb destacats uròlegs. Torna a Barcelona el 1932 i obté una plaça de metge auxiliar al Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Paral·lelament, obre una clínica privada que és el germen de l’Instituto de Urologia (1932) i que , més tard, es converteix en la Fundació Puigvert (1961), centre monogràfic dedicat a les malalties urològiques. Puigvert és un uròleg de gran prestigi nacional i internacional que forma un gran nombre de deixebles de tots els països de parla espanyola. La seva escola de formació d’especialistes esdevé un precedent del sistema MIR i és reconeguda oficialment pel Ministeri d’Educació l’any 1967. És cap del Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1951) i catedràtic d’Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu servei esdevé el primer servei de Nefrologia d’Espanya (1964). El seu arxiu d’Històries Clíniques és un dels més importants del món. Instaurada la democràcia a Espanya, Antoni Puigvert és elegit per Esquerra Republicana i ocupa un escó al Parlament de Catalunya. Antoni Puigvert mor l’any 1990 després d’una llarga malaltia produïda per una intoxicació accidental.

[newmic]

L'Institut Amatller d'Art Hispànic a été créé en 1942 par Teresa Amatller (1873-1960) pour soutenir la recherche en histoire de l'art du Moyen Âge à l'époque moderne. Inspirée de la bibliothèque de référence d'art Fick par son premier directeur, Josep Gudiol (1904-1985), elle fournit aux universitaires et aux étudiants une archive photographique de plus de 360 000 négatifs (y compris ceux réalisés par Arxiu Mas entre 1900 et 1941) ainsi que quelque 100 000 images numériques. et une bibliothèque spécialisée avec plus de 30.000 titres. Il fait partie d'une fondation privée qui a également pour but de préserver la maison construite par le père du fondateur, Antoni Amatller (1851-1910), l'un des principaux chocolatiers d'Espagne à son époque, photographe amateur et grand voyageur Collectionneur d'art. La casa Amatller, construite en 1898-1900 sous la direction de l'architecte Josep Puig i Cadafalch, est l'un des bâtiments art nouveau les plus importants de Barcelone, avec le mobilier et la décoration d'origine, y compris la collection de quelque 750 pièces en verre couvrant plus de 3.000 années de son histoire.

** The Institut Amatller d’Art Hispànic was created in 1942 by Teresa Amatller (1873-1960) to support art historical research from mediaeval to modern times. Modelled after the Fick Art Reference Library by its first director, Josep Gudiol (1904-1985), it provides scholars and students with a photo archive of over 360.000 negatives (including those made by Arxiu Mas between 1900 and 1941) plus some 100.000 digital images and a specialized library with more than 30.000 titles.It is part of a private foundation which also has the aim of preserving the house built by the father of the founder, Antoni Amatller (1851-1910), one of the leading chocolate makers in Spain in his times, a widely travelled amateur photographer and art collector. The casa Amatller, built in 1898-1900 under the direction of architect Josep Puig i Cadafalch, is one of the most relevant art nouveau buildings of Barcelona, with the original furniture and decoration, including the collection of some 750 glass pieces covering more than 3.000 years of its history. 

[castellvilarenc-info]

L' expresident de la Generalitat Artur Mas obrira una sessió de Networking a Castellbell i el Vilar el 17 de novembre.

L’ expresident de la Generalitat Artur Mas obrira una sessió de Networking a Castellbell i el Vilar el 17 de novembre.

Text: AJ CBV/Foto Arxiu :Pere Sánchez L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, participarà a l’obertura en una matinal lúdica-empresarial que vol ajudar a generar oportunitats al territori Castellbell i el Vilar manté obertes les darreres inscripcions per participar a la tercera jornada de networking del municipi divendres 17 de novembre. Aquest any la trobada, que compta amb l’organització de…

[castellvilarenc-info]

El programa 'Divendres' de TV3 s'atura a Castellbell i el Vilar els dies 24, 25 i 26 d'abril

El programa ‘Divendres’ de TV3 s’atura a Castellbell i el Vilar els dies 24, 25 i 26 d’abril

Text: aj Castellbell i el Vilar/Fotos arxiu :Pere Sànchez • El municipi serà protagonista de l’espai que s’emetrà des del Mas del Puig i des de la llera del riu al Burés. Castellbell i el Vilar serà el municipi protagonista, al programa de TV3 Divendres, la setmana del 24 d’abril. Concretament l’espai s’emetrà des de Castellbell i el Vilar els dies 24, 25 i 26 d’abril en què s’explicaran detalls…