#argelaguer

[oldsardens]

Iu Pascual - Barranc de Morató (Argelaguer)

[negreabsolut]

Olivarda que creix no gaire lluny de casa, acompanyada de ginestes i argelagues.

[templumcernunnos]

Passejant i gaudint de les aigües tranquil·les just abans de la tempesta. #ArsVivendi🍀 #EsoPsycagogia #Consciència #MentClara #Coaching #Reconnexió #NosceTeIpsum #VidaSana #Ataràxia #simpleliving #Epicurean #Argelaguer #Garrotxa #riu #Fluvià #Natura #Primavera #Aigua

[djbalius]

2° #parte de #fotos del #viernes #11deseptiembre en #argelaguer . Yo mi #mujer @olga_baliuss y nuestro #hijo ! #montaña #paisaje #aventuras #familia (en Olot - La Garrotxa) https://www.instagram.com/p/CFMpFryhVeu/?igshid=uis39rufswau

[vintagepromotions]

Poster for the Festival Ballet Spring Season at the Gran Teatro del Liceo Opera House, Barcelona featuring three dancers (1954). Artwork by Pere Clapera i Argelague.

[asysto-le]

The worst fucking year in a last-moment review - 2017 music, book, film and art.

[ouibo-repris]

C. Argelaguer source:unknown

[ilovemycountrythefilm]

View this post on Instagram

A post shared by I Love My Country (@hampi.vibes)

Hey friends, Today our 419 #ilovemycountrythefilm video is our "Rajesh from #India" he is my friend thanks Rajesh for your wonderful support for our#ilovemycountry #film #project and being a part of it. And a very special thanks for making your self video and sending us to promote our film project. to spread the world to know about our it. thank you. #worldwide #volunteers #crowdfunding #film #project #poster419 This is our #Invitation for everyone to come to join in our "I L♥️ve My C🌍untry Film Project" & #hampi #karnataka #India #Olot #Argelaguer #worldtourism #Ilovemycountry Please do subscribe to our "Hampi Film production" YouTube Channel and follow for more updates: www.hampifilmproduction.com ––– Join us on Social Media! ––– I Love My Country (Film Project) Social Media Links: https://www.facebook.com/ilovemycountrythefilm https://www.instagram.com/ilovemycountrythefilm https://twitter.com/ilovemycountryf https://ilovemycountrythefilm.tumblr.com/ Hampi Film Production Social Media Links: https://www.facebook.com/hampifilmproduction https://www.instagram.com/hampifilmproduction https://twitter.com/hampifilmpro https://hampifilmproduction.tumblr.com/ With lots of love: Written and Directed by Muralidhar Gidijala and our team members. #hampifilmproduction #muralidhargidijala #hampitour #hampisightseeing #muralihomestayhampi #hampihomestay (at Hampi Film Production) https://www.instagram.com/p/B6yAeGMljqy/?igshid=3df40zdhjjdt

[georgesphoto]

Argelaguer #argelaguer #nikond800 #nikkor2470 (en Argelaguer, Cataluna, Spain)

[mediaoreja]

Arquitectura orgánica en Les Cabanes d'en Garrell. . . #argelaguer #cabanesdengarrell #garrell #girona #catalunya

[vallsvives]

El frare de verneda té una floració ben vistosa en boscos de ribera, on sembla que parasita salzes, avellaners, pollancres i verns.

[caminomeva]

Feia molt de temps que no baixava al Tenes per la banda de Llobateres. Penso que la sequera em desaconsellava fer-ho; tenia por a trobar-me el riu en un estat massa migrat i trist. Ja m'ha costat passejar pel riu Calders i assumir la situació, però alguns cops ho he fet, en el que podria ser un exercici d'acompanyament. No sé perquè en el cas del Tenes no he estat capaç de fer el mateix.

El riu Tenes en aquest punt és preciós i fa una sensació d'allunyament que no es correspon amb la realitat. Al capdavall, la urbanització de Les Clotes i la carretera de Centelles són tot just damunt i s'hi arriba en poca estona de camí. En canvi la sensació quan t'endinses sender avall és de molta intimitat i separació amb el món civilitzatori. El bosc i el desnivell esmorteixen els sorolls del món urbanitzat.

Quan entres a les gorges del Tenes ho fas per l'interior d'una construcció humana abandonada; crec que és el Molí de Baix. Sempre que hi passo em fa ballar el cap pensar en com era la vida en aquests llocs quan hi havia activitat; Més dura? Més curta? Més intensa? Sempre m'ha semblat un misteri irresoluble saber quan hem estat més feliços, quan hem patit més, quan hem gaudit més de les nostres vides.

Al Molí de Baix s'arriba per un sender empedrat pel qual devien pujar i baixar els productes damunt d'animals de tir. El lloc és feréstec, i tot i que en aquells temps devia estar ben arreglat i endreçat, amb el replà d'accés net de bardissa, els fruiters ben cuidats, l'edifici del molí net i amb les seves finestres i portes operatives, havia de ser de totes formes un lloc perdut.

Penso que en aquelles èpoques el món urbà quedava massa lluny per valorar en quin cul de món vivies. La comunicació que hi ha ara en tots els nivells és brutal i tot està cada cop més a prop. Fa 50 anys, quan la gent treballadora va començar a tenir accés als vehicles utilitaris, anar a Castellterçol des de Barcelona no era qualsevol cosa. A mi de petita m'agradava molt explorar i quan el meu pare, que era qui conduïa i manava, decidia fer una excursió que anava més enllà del Vallès la meva excitació era immensa. Imagino que a principis del segle XX o finals del XIX llocs com aquest eren realment remots, però la gent que hi vivia o treballava no n'era conscient. Tampoc té massa utilitat preocupar-se d'una cosa irresoluble.

Aquesta presència dels canvis dels temps m'impressiona molt. Sobretot perquè considero que les dimensions temporals que maneguem les persones en comparació amb el món en el que vivim són ridícules. En canvi els canvis d'imaginari, de simbòlic, de manera de viure de les persones són enormes. 

Temps enrere vaig llegir "Argelagues" de la Gemma Ruiz, i a banda del dolor que em van transmetre els records que llegia, em va colpir pensar que moltes coses que explicava havien passat realment només feia un segle al mateix Moianès. Pensar coses així em provoca un cert vertigen perquè fa que ensumi l'abast de les transformacions que vivim i em semblen molt bèsties.

En contrast amb el Tenes el riu Calders per la zona del meandre del castell em fa una altra sensació. És un espai més ampli i la tristor de la sequera la puc repartir per més racons. També és un lloc llunyà però alhora més obert. El xivarri dels motoristes que juguen per la carretera de Monistrol de Calders i la visió propera d'alguns nuclis urbanitzats moderns de Calders, impedeix que la meva ment viatgi en el temps i furgui en el passat. És un lloc que m'estimo molt, però que alhora m'impedeix certes cabòries. Si em vull submergir en el pou de les cabòries he d'entrar més endins i recórrer la zona del riu que passa per Bellveí, Rubió, La Mira...

[templumcernunnos]

Passeig al migdia d'hivern. #gosses #Dog #riu #Fluvià #Paisatge #hivern #Connexió #Natura #Nature #naturallife #Argelaguer (at Argelaguer, Cataluna, Spain)

[djbalius]

1° #parte de #fotos del #viernes #11deseptiembre en #argelaguer y en #santjoanlesfonts . Yo mi #mujer @olga_baliuss y nuestro #hijo ! #montaña #paisaje #aventuras #familia (en Olot - La Garrotxa) https://www.instagram.com/p/CFK6dAXBCl2/?igshid=wtbi515e15us

[macarulles]

Capvespre amb siluetes (Argelaguer, Girona). https://www.instagram.com/p/CYFCNCgNXWnbE61EwkEf441IDF7Ep49ijZ4dq80/?utm_medium=tumblr

[suturesdigitals]

senderisme

“El món, mentre perseguíem la Senda de los Pescadores, ja no era un reguitzell de successions naturals. Totes les pedres, les aigües, les roques i el fullam de les alzines, la sorra i fins i tot els mosquits s’agenollaven davant d’una màgia matemàtica que, per raons manifestes, era nostra pròpia i naixia per tant únicament de l’amor que sentíem. La natura, als meus ulls, ja no era la natura, sinó la nostra oportunitat. La terra, mentre perseguíem la Senda de los Pescadores, era un lloc empès no per déu ni la física sinó per ell i jo.”

Escrivia mentre ell dormia. Era habitual que escrivís quan la resta del món estava en silenci. D’aquesta manera, pensava, les paraules eren només seves, o gairebé només seves; en garantia el seu domini, s’escapaven menys. Necessitava arreplegar-les totes si volia explicar-ho tot de l’experiència: des del trajecte cap a la Serra fins l’esmorzar a la plaça o les parades a pobles tan petits que s’avergonyien entre les bardisses típiques de l’altiplà.

“No vam pujar tots els metres. De fet, quan devíem portar un parell de quilòmetres vam decidir lliurar-nos del Wikilocs i investigar al nostre criteri. Respectar, com qui diu, a les palpentes, la  nostra voluntat i la de la muntanya. Avançàvem poc i irregularment perquè ens aturàvem a fer-nos petons cada vegada que trobàvem ombra. Enlloc d’inquirir el paisatge estudiàvem les nostres llengües: fins on arribava, fisiològicament, el nostre amor?”

Encara dormia. De tant en tant es movia i mussitava que l’estimava, que t’estimo tant. Només se sentia el tecleig d’ella i les respiracions tranquil·les d’ell. A baix, fora del fort blanc que s’havien construït, potser la remor d’algú cuinant. Algunes veus baixes i llunyanes, d’algun altre món o país.

“Això són falgueres. Sí, són falgueres. Masteguem el pa més dolent i farinós de totes les gasolineres espanyoles. D’alguna manera és el meu pa preferit. No hi ha ningú. Sembla que siguem sols; si l’amor no em fa sentir que he pres el món a tota la humanitat no l’entenc. Li dic. Mira el riu, mira això d’aquí baix. Caminem una estona més i decidim confondre’ns amb els esbarzers. Ell, bru com és i entre les argelagues negres, no pot –no sap– ser res més que una criatura selvàtica. I jo la miro. Arribem al rierol. No existeixen les paraules per descriure’n la blavor. Encara que tot el món faci silenci. Parlem de llenguatge. Si el llenguatge expliqués el món en diríem món, del llenguatge, i no llenguatge.”

Interludi eròtic

“Interludi eròtic”.

“Si la por prolonga la sensació de dany l’amor ha de prolongar la sensació d’invencibilitat. És la primera vegada que som d’aigua dolça. Ell s’ha tirat de costat, des de la pedra. Jo he donat la volta a l’estanyol i hi he entrat tot lliscant sobre la molsa. Ens hem trobat al mig, nuus, envoltats de fredor. En la fredor, recuperar el cos de l’altre s’experimenta com un afer sagrat. Nadem junts cap a l’altra banda del rierol; hi ha sol. La pedra és calenta i decidim abraçar-nos. Ell i jo tenim un historial d’abraçar-nos per mitigar el fred quan estem mullats”.

“Amb uns llavis violacis, aviat florits de tant silenci, contra la pell groga, penso en si seria possible que se’m mengés. Que s’empassés tota la pell de mi. Que retirés els meus ossos de la seva boca, amb unes mans mai excessives, i així mai més tornés a tenir gana.”

“Tornant ens massacren els mosquits. Els tenim a tot arreu: a la cara, sota les parpelles, sobre el cuir cabellut, entre els pèls de les aixelles. Farem una cosa, correrem durant una estona. Em diu. Els perdrem de vista. I quan comencem a córrer, estret el camí com és, i ensopeguem amb rocs i paranys indígenes, jo només puc pensar en una cosa: caure. Caure i fer-me un trau tan fondo a l’os del genoll que me’n quedi per sempre la cicatriu: d’aquesta manera inscriure’m el dia d’avui. Que em podries fer mal amb una roca? Li dic. Li diposito un roc a la mà. L’agafa i no diu res. L’apropa suau i mentre em mira al meu cos. Sé que no em farà mal però ho desitjo tan fort que durant un moment dubto. Em toca la cama amb el roc com qui copia un petó. Després de no fer-me mal s’alça i veig que el seu cos sencer es desplega com un roure. No em clavaré l’avui a la pell però per força les coses perpètues ho són perquè no es registren.”