#aban de genial III

[songmyself]

[joaquimblog]

Hi ha en aquesta nova producció de Die Meistersinger von Nürnberg molt de talent  creatiu, molta intel·ligència, mol teatre i molta sapiència operística. És una gran producció que honora el festival de Bayreuth i que posa contra les cordes a la maldestra Katharina, perquè mentre ella no va saber aprofitar cap de les possibles lectures que pot tenir la “comèdia wagneriana” en aquella vergonyant primera producció al teatre familiar i que com s’ha constatat després, tampoc en el segon intent ha estat capaç de demostrar una mínima vàlua per ocupar el lloc artístic que ocupa, la que ara ens ocupa farà història.

L’australià Barry Kosky ha arribat a Bayreuth per la porta gran i després d’haver demostrar a la Komische Oper de Berlín tots els mèrits que l’han portat al Festival, sent el primer director jueu que ho fa, i sent el primer que afronta Meistersinger sense ser alemany i del clan Wagner, quelcom que semblava imprescindible al Turo Verd.

Kosky parteix de la font inspiradora de l’entorn casolà de Wahnfried, la cas dels Wagner a Bayreuth, però lluny d’embolicar-ho com va fer Herheim en la darrera genialitat escènica del Festival abans d’aquests Meistersinger, l’australià es diferència del noruec en ser molt més transparent i utilitza els personatges reals de l’entorn dels Wagner per atorgar-les personalitats teatrals dels personatges operístics, d’aquesta manera Wagner és tan Hans Sanchs, com Walther i David, la mateixa personalitat creativa en els tres estadis vitals de l’aprenentatge, l’explosió creadora i la maduresa artística, mentre que Cosima serà també Eva, Listz (genial caracterització de Günther Groissböck) serà Pogner i el director d’orquestra jueu Hermann Levi, que com sabeu va estrenar el Parsifal al Festspielhaus, serà Sixtus Beckmesser, els dos incompresos i mai acabats d’acceptar ni per l’entorn familiar de Wagner ni a la trama operística per els vilatans de Nürnberg (especialment cruel l’entrada de Beckmeser en la darrera escena del tercer acte, menystingut per tothom que prèviament han saludat amb eufòria l’entrada de cadascun dels mestres “autòctons” o si ho voleu més cruel encara, aris.

Perquè Kosky en un trama aparentment complicada d’encreuament de situacions quotidianes dels Wagner entrellaçades amb l’argument operística i encara amb un gir punyent, amb el judici que hi va haver a la ciutat alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial i que servirà en aquesta producció per jutjar l’obra ideològica de Wagner en la defensa que fa de l’art alemany (discurs final de Hans Sachs) i l’antisemitisme sempre molest en la biografia del compositor i del que ell en va fer ostentació escrita, no desaprofita l’ocasió per clavar-nos un parell de cops baixos que no estpà gens malament que es recordin. Levi era un gran director i per això el va tenir a casa i per això va estrenar Parsifal, però les biografies del clan ja ens han explicat per activa i per passiva el molest que els resultava el personatge en un ambient on després es van arribar a sentir tan còmode i identificat el III Reich.

Kosky combina amb molt encert la comèdia en una genial interpretació familiar durant l’obertura, amb una critica al antisemitisme. Tor esdevé inicialment com si fos una comèdia de saló, en una filigrana teatral on en pocs minuts s’identifica a Wagner, Cosima, Liszt, Levi, els egos, les excentricitats i genialitats del creador i és de mica en mica quan es  barregen a partir del primer acte Eva, Pogner, Beckmeser, David, Walther i Sachs que tot pren una reflexió intel·ligent, molt teatral, gens contraria a l’obra i brillantment posada en escena. Res grinyola malgrat que hi arriba a haver sobre l’escenari personatges vestits (sensacional treball de Klaus Bruns) amb models medievals, de la segona meitat del segle XIX i marines de l’exercit nord-americà d’ocupació dels anys 40 del segle passat.

Si el primer acte passa a la vila dels Wagner (minuciosa recreació escenogràfica de Rebecca Ringst, el segon en la nocturnitat d’un fals exterior situat en el que en el tercer acte serà la sala del famós judici de Nürnberg presidida per les banderes, soviètica, anglesa, francesa i nord-americà. Un rellotge a dalt del mur frontal i degudament il·luminat, en el segon acte farà fins i tot funcions de lluna.

És importantíssim i molt valuós el streaming televisiu per què hi ha detalls de interpretació dramàtica, d’un curós detallisme psicològic de cada personatge, que de ben segur en el teatre es perd. En aquest sentit les caracteritzacions de Wagner/Sachs a càrrec de Michael Volle, i la Levi/Beckmeser: Johannes Martin Kränzle, són prodigioses, però també els Wagner/Walther, de Vogt com el Wagner/David del sorprenent Daniel Behle són extraordinàries. És més interessant el treball sobre Cosima que no pas el rol d’Eva, sempre tan bullit.

Hi ha molts detalls, moltíssims, que fan gaudir la interpretació i l’immens i talentós treball que Kosky ha fet en tots ells, tant que quasi oblides que Walther és l’escolanet (notable actuació teatral) i que Eva és Anne Schwanewilms, poc apropiada vocalment i físicament recautxutada amb un Bòtox que ni l’ha beneficiat rejovenint-la, ni sobretot l’hi ha atorgat un miraculós retorn a l’efímer esplendor vocal que va lluny durant molt poc temps. El treball teatral és tan bo que te n’oblides.

Kosky es reserva uns quants cops d’efecte que no us vull descobrir perquè per aixó són cops d’efecte teatral que pretenen sorprendre i fer pensar. Tots els finals d’acte en tenen un i sobretot el del darrer acte acaba sent la plasmació brillant d’un judici sense veredicte a no ser que vosaltres acabeu dictant la vostra pròpia sentència.

Absolutament recomanable per no dir d’imprescindible visió.

Richard Wagner DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Hans Sachs, Schuster: Michael Volle Veit Pogner, Goldschmied: Günther Groissböck Kunz Vogelgesang, Kürschner: Tansel Akzeybek Konrad Nachtigal, Spengler: Armin Kolarczyk Sixtus Beckmesser, Stadtschreiber: Johannes Martin Kränzle Fritz Kothner, Bäcker: Daniel Schmutzhard Balthasar Zorn, Zinngießer: Paul Kaufmann Ulrich Eisslinger, Würzkrämer: Christopher Kaplan Augustin Moser, Schneider: Stefan Heibach Hermann Ortel, Seifensieder: Raimund Nolte Hans Schwarz, Strumpfwirker: Andreas Hörl Hans Foltz, Kupferschmied: Timo Riihonen Walther von Stolzing Klaus Florian Vogt David, Sachsens Lehrbube Daniel Behle Eva, Pogners Tochter Anne Schwanewilms Magdalene, Evas Amme Wiebke Lehmkuhl Ein Nachtwächter Georg Zeppenfeld

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele Director del cor: Eberhard Friedrich

Director musical: Philippe Jordan

Director d’escena: Barrie Kosky Escenografia: Rebecca Ringst Disseny de vestuari: Klaus Bruns Disseny de llums: Franck Evin Dramatúrgia: Ulrich Lenz

Bayreuther Festspiele 25 de juliol de 2017

Si teniu oportunitat de fer-vos amb una copia de la gravació no ho dubteu, el gaudi està garantit i mentre que amb l’àudio de la transmissió radiofònica els defectes i mancances s’aprecien de manera sagnant, en la versió televisiva Kosky aconsegueix que el seu brillant geni minori i esmorteixi tot allò que segons us vaig dir aquí mateix el dia 26 de juliol, quedi més dissimulat.

  BAYREUTH 2017: INSISTINT AMB DER MEISTERSINGER VON NÜRNBERG o EL GENI DE BARRY KOSKY Hi ha en aquesta nova producció de Die Meistersinger von Nürnberg molt de talent  creatiu, molta intel·ligència, mol teatre i molta sapiència operística.