#Xabier Anduaga

[infinitelytheheartexpands]

y'all, DROP EVERYTHING AND LISTEN TO THIS ALBUM IT IS EVERYTHING

[redazionecultura]

"La Cenerentola" di Gioacchino Rossini al Teatro Verdi di Padova

“La Cenerentola” di Gioacchino Rossini al Teatro Verdi di Padova

Lanciare uno sguardo all’infanzia, lasciarsi ispirare dai bambini, recuperare il mondo di fiaba che ognuno cela tra i propri ricordi. Nasce così la versione di “Cenerentola, ossia la bontà in trionfo” con la quale la Stagione lirica di Padova chiude il 2018.

L’appuntamento è per sabato 29 dicembre alle ore 20:45 e lunedì 31, ore 20:45, al Teatro Verdi di Padova dove andrà in scena “La…

[infoprovincia]

Histórico aplauso para Plácido Domingo en Stone & Music Festival

Histórico aplauso para Plácido Domingo en Stone & Music Festival

Plácido Domingo triunfa en su noche de Stone&Music Festival ante un público del Teatro Romano rendido al artista y que se lo recompensó con un interminable y sonoro aplauso. El tenor abordó un repertorio con obras de referencia del mundo de la ópera y la zarzuela acompañado por la soprano Adela Zaharia, el tenor Xabier Anduaga y la Orquesta Filarmónica de España, dirigida por Josep Caballé…

[demoura]

AVASSALADORA SAISON 2019/20 DA ÓPERA DE PARIS;

A FRANÇA SUPERPODER DA CULTURA ! : Stephen Lisser despede-se « en grandeur «  19 óperas muitas novas produções elencos com as principais estrelas .mundiais e dois ciclos completos do Anel de Wagner com solistas de luxo , Alem dos 100:milhões de euros do Ministerio da Cultura Francês admiro o trabalho colossal para programar algo desta dimensão . Transcrevo o programa difundido pela Ópera Wire

« The Opéra National de Paris has announced its 2019-20 seasons which will feature a total of 19 operas and the entire Ring Cycle in an all-new production.

Bellini’s “I Puritani” opens the season in a production by Laurent Pelly. Elsa Dreisig takes the leading role with Javier Camarena and Francesco Demuro sharing the role of Arturo. Riccardo Frizza conducts the production which also stars Igor Golovatenko and Alexander Tsymbalyu

Performance Dates: Sept. 7-Oct. 5, 2019

Pretty Yende and Nino Machaidze headline a new production of Verdi’s “La Traviata” by Simon Stone. Benjamin Bernheim and Atalla Ayan alternate as Alfredo, while Ludovic Tézier and Jean‑François Lapointe share the role of Germont. Michele Mariotti conducts.

Performance Dates: Sept. 12-Oct. 16, 2019

Ana Maria Martínez and Dinara Alieva share the title role in Puccini’s “Madama Butterfly” with Giorgio Berrugi and Dmytro Popov alternating as Pinkerton. Marie-Nicole Lemieux and Eve Hubeaux share the role of Suzuki with Giacomo Sagripanti conducting.

Performance Dates: Sept. 14-Nov. 13, 2019

Rameau’s “Les Indes Galantes” gets a new production with Clément Cogitore directing and Victor García-Alarcón conducting. Sabine Devieilhe, Jodie Devos, Julie Fuchs, Mathias Vidal, Stanislas de Barbeyrac, Alexandre Duhamel, Edwin Crossley-Mercer, and Florian Sempey star in the production.

Performance Dates: Sept. 27-Oct. 15, 2019

Roberto Alagna, Aleksandra Kurzak, Anita Rachvelishvili, Étienne Dupuis, Vitalij Kowaljow, and René Pape headline a revival of Verdi’s “Don Carlo.” Nicole Car and Michael Fabiano also star in the leading roles with Fabio Luisi conducting.

Performance Dates: Oct. 25-Nov. 23, 2019

Reimann’s “Lear” returns with Bo Skovhus in the title role, Evelyn Herlitzius as Goneril, Gidon Saks as Frankreich, and Annette Dasch as Cordelia. Fabio Luisi conducts.

Performance Dates: Nov. 21-Dec. 7, 2019

Barrie Kosky directs a new production of Borodin’s “Prince Igor” with Philippe Jordan conducting. Elena Stikhina, Anita Rachvelishvili, Pavel Černoch, and Evgeny Nikitin lead the all-star cast.

Performance Dates: Nov. 28-Dec. 26, 2019

Sondra Radvanovsky stars in Bellini’s “Il Pirata” alongside Michael Spyres and Ludovic Tezier. Bel Canto specialist Riccardo Frizza conducts the concert performance.

Performance Dates: Dec. 16-19, 2019

Lisette Oropesa headlines a revival of Rossini’s “Il Barbiere di Siviglia” with Xabier Anduaga, Florian Sempey, Andrzej Filonczyk, and Krzysztof Bączyk. Carlo Montanaro conducts Damiano Michieletto’s production.

Performance Dates: Jan. 11-Feb. 12, 2020

Ravel’s “L’Enfant et les sortileges” will be showcased with Debussy’ ballet “L’Apres-midi d’un Faune.” The opera will be part of the Academie showcase.

Performance Dates: Jan. 20-29, 2020

Robert Carsen’s classic production of “Les Contes d’Hoffmann” will star Michael Fabiano in the title role. He is accompanied by Jodie Devos, Ailyn Perez, and Veronique Gens as his three muses and Gaelle Arquez as Nickclausse. Laurent Naouri plays the four villains, while Mark Elder conducts.

Performance dates: Jan. 21-Feb. 14, 2020

Boesmans’ “Yvonne Princesse de Bourgogne” will star Beatrice Uria-Monzon, Laurent Naouri, and Dörte Lyssewski in the title role. Susanna Mälkki conducts the production by Luc Bondy.

Performance Dates: Feb. 26-March 8, 2020

Pretty Yende and Sofia Fomina star in a new production of Massenet’s “Manon” directed by Vincent Huguet. Benjamin Bernheim and Stephen Costello share the role of Des Greiux with Ludovic Tézier and Roberto Tagliavini rounding out the cast. Dan Ettinger conducts.

Performance Dates: Feb. 29-April 10,2020

Mozart’s “Don Giovanni” stars Luca Pisaroni, Jacquelyn Wagner, Stéphanie d’Oustrac, Philippe Sly, Zuzana Marková, and Alexander Tsymbalyuk. Philippe Jordan conducts the production by Ivo van Hove.

Performance Dates: March 21-April 24, 2020

Anna Netrebko stars in David McVicar’s production of “Adriana Lecouvreur” alongside Yusif Eyvazov and Ekaterina Semenchuk. Giacomo Sagripanti conducts a cast that also includes Zeljko Lucic. Elena Stikhina also stars in the title role for two performances.

Performance Dates: April 27-May 12, 2020

“Boris Godunov” takes the stage with René Pape in the iconic title role. Other cast members include Evdokia Malevskaya, Rusan Mantashyan, Elena Zaremba, and Andreas Conrad among others. Michael Schønwandt conducts a production by Ivo van Hove.

Performance Dates: May 23-June 14, 2020

Verdi’s “Rigoletto” will feature Frédéric Antoun as the Duke, Zeljko Lucic as Rigoletto, and Elsa Dreisig as Gilda. Speranza Scappucci conducts a production by Claus Guth.

Performance Dates: June 2-June 21, 2020

Ermonela Jaho, Elena Stikhina, and Marina Costa-Jackson will rotate the role of Mimì in “La Bohème.” As Rodolfo, audiences will get a chance to see Francesco Demuro, Vittorio Grigolo, and Benjamin Bernheim. Julie Fuchs and Elena Tsallagova will each be Musetta while Lucas Meachem and Gabriele Viviani will be Marcello. Lorenzo Viotti conducts the production by Claus Guth.

Performance Dates: June 13-July 5, 2020

Mozart’s “Così Fan Tutte” will feature Jacquelyn Wagner, Stephanie Lauricella, Stephen Costello, Philippe Sly, Paulo Szot, and Ginger Costa-Jackson. Antonello Manacorda conducts.

Performance Dates: June 19-June 28

Ring Cycle

Ring Cycle

Calixto Bieto is set to direct a new production of Wagner’s Ring Cycle with an all-star cast.

“Das Rheingold” will star Iain Paterson as Wotan, Lauri Vasar as Donner, Ekaterina Gubanova as Fricka, Anna Gabler as Freia, while “Die Walkure” will be headlined by Jonas Kaufmann as Siegmund, Eva-Maria Westbroek as Sieglinde, Martina Serafin in the role of Brünnhilde, Ekaterina Gubanova as Fricka, Paterson as Wotan, and John Relyea as Hunding.

In the third installment, “Siegfried,” Paterson will take on the Wanderer with Julie Fuchs as the Waldvogel, Martina Serafin as Brünnhilde, and Andreas Schager in the title role.

“Gotterdämmerung” will star Anna Gabler as Gutrune, Ricarda Merbeth as Brünnhilde, Sarah Connolly as Waltraute, Johannes Martin Kränzle as Gunther, and Schager as Siegfried.

Philippe Jordan conducts the entire Ring Cycle.

Das Rheingold: April 2-15, 2020

Die Walkure: May 5-27, 2020

Siegfried: Oct. 10-18, 2020

Gotterdämmerung: Nov. 13-21, 2020

Complete Cycles: Nov. 23-28, 2020 & Nov. 30-Dec. 6, 2020

Concerts

Jordan and Nina Stemme will team up for a concert performance that features Wagner’s Wesendonck Lieder and the Prelude and Liebestod from “Tristan und Isolde.”

Performance Date: Oct. 24, 2019 & Oct. 25, 2019

Matthias Goerne sings Mahler’s Ruckert Lieder with Philippe Jordan conducting. The program also includes Mahler’s fifth symphony.

Performance Date: March 11, 2020

folder_openTagged in: 2019-20 season, Ailyn Perez, Aleksandra Kurzak, ana maria martinez, Anita Rachvelishvili, anna netrebko, Beatrice Uria-Monzon, Elsa Dreisig, Ermonela Jaho, Francesco Demuro, Gaëlle Arquez, javier camarena, Jonas Kaufmann, Julie Fuchs, Lisette Oropesa, Ludovic tezier, marie-nicole lemieux, Michael Fabiano, nicole car, Nina Stemme, Nino Machaidze, Opera de Paris, Paulo Szot, Pretty Yende, Rene Pape, Roberto Alagna, Sabine Devieilhe, Veronique Gens, vittorio grigolo, yusif eyvazov »

[lecamaradeestamoureux]

Lucia di Lammermoor

Jessica Pratt a galvanisé le public mardi soir pour ce concert d’ouverture de la saison musicale du Théâtre des Champs-Elysées. Dans le rôle-titre de Lucia di Lammermoor, Jessica Pratt est si à l’aise avec le personnage qu’elle le respire, tout en donnant l’impression de vivre l’histoire comme si c’était la première fois. La soprano colorature australienne est extraordinaire dans les jeux de voix, elle emprunte de subtils détours qui sont autant de caresses pour les oreilles des spectateurs que de variations à travers lesquelles fleurissent les sentiments d’amour, de joie, de rage et de détresse qui déchirent l’héroïne. Jessica Pratt donne une lecture tranquille de la folie, on assiste plus à l’égarement d’un oiseau fébrile qui roucoule tendrement de douleur qu’à des tempêtes glaçantes et stridentes. C’est une folie innocente, fragile, parfaitement portée par la mélodie de la flûte, guidée par les hochements de tête du chef d’orchestre Roberto Abbado. Jessica Pratt est néanmoins d’une agilité déconcertante pour passer en un claquement de doigts des lancinantes hallucinations aux piques furibondes, des modulations suaves aux soupirs haletants; ses murmures sont si puissants qu’ils envahissent la salle et glacent l’échine.

Superbe dans l’air de la folie, elle fut aussi remarquable dans le duo amoureux avec Edgardo au premier acte; l’électricité avec Paolo Fanale était palpable. Le jeune ténor semble si heureux de chanter – et nous sommes de l’écouter – qu’il laisse croire qu’Edgardo n’éprouve nulle tristesse lorsque celui-ci annonce son départ à Lucia. Il a une voix évidente, douce et facile, sa diction est claire et il exprime brillamment la tragique innocence du héros, constamment frappé par le destin. Paolo Fanale chante avec justesse tant la colère vive du fiancé trompé au deuxième acte que le désolant désespoir de l’amoureux meurtri au troisième acte.

Luca Salsi, dans le rôle d’Enrico, a un timbre paternel qui siérait bien à des rôles verdiens. Dans le premier acte, il manquait de legato et il avait du mal à convaincre le public de sa colère contre Edgardo; le chef a dû moduler le rythme pour que chanteur et orchestre soient au diapason. Meilleur dans le duo du deuxième acte avec Lucia, sa voix se prête plus aux lents tourments qu’aux exclamations ardentes. Il arbore les atours, la voix chaude, fière et roulante du frère manipulateur qui s’impose chef de famille.

L’orchestre, subtil la plupart du temps, est parfois tonitruant et les voix sont englouties par les cuivres. La voix de Kévin Amiel, dans le rôle de Normanno, peine à surnager au premier acte, et même Paolo Fanale disparaît lorsque l’orchestre s’emballe. Seuls Jessica Pratt et le très bon Raimondo de Riccardo Zanellato parviennent à percer ce mur du son. Car mardi soir au Théâtre des Champs Elysées, les seconds rôles ont aussi été magnifiquement interprétés. Le célèbre sextuor du deuxième acte a été virtuose, habilement conduit par Roberto Abbado. Xabier Anduaga plante d’une voix agile et expressive un Arturo nuancé, tandis que Valentine Lemercier interprète avec aisance le rôle d’Alisa.

Hommage à Maria Callas, cette soirée fut par l’agile grâce de Jessica Pratt également un clin d’oeil à Joan Sutherland et peut-être aussi à Luciano Pavarotti, dont la disparition fut célébrée au mois de septembre et qui accompagne cette dernière dans un enregistrement de Lucia di Lammermoor qui a fait date, grâce à la voix suave et angélique de Paolo Fanale.

Publié sur le site Opera Gazet le 14 septembre 2017

http://operagazet.be/recensies/recensies-2017-2018/fr/paris-lucia-di-lammermoor-francais/

[teleindiscreta]

El divino tesoro de la juventud

Fuente original: El divino tesoro de la juventud Puedes ver más visitando Teleindiscreta - Las mejores noticias de actualidad, famosos, salud, belleza, cocina, motor, música y mucho más.

Obras de Mozart, Schumann, Schubert, Donizetti, Chaikovski, Catalani, Bizet, etc. Voces: Jaegyeong Jo, Junhan Choi, Elbenita Kajtazi, Xabier, Anduaga, Elena Bezgodkova, Petr Nekoranec, Carles Pachón, Adriana González. Piano: Stefano Giannini. Orquesta del Gran Teatro del Liceo. Director: Daniel Gil Tejada. Teatro del Liceo. Barcelona, 22-I- 2017.

La gala en el Teatro del Liceo con los principales triunfadores supone el colofón de cierre del Concurso Francisco Viñas. Nada menos que ya con 54 años de historia a sus espaldas. Sin embargo, se conserva joven, de hecho cada vez más joven a tenor de los ocho cantantes que participaron en la citada gala.

Fue en la década de los setenta cuando se produjo la gran ascensión del certamen creado por el yerno del tenor catalán con el premio a Obratsova, convertida rápidamente en estrella de la ópera. La rumana Miricioiu en 1974, Podles en el 81, Mazzola en el 83, Sumi Jo en 1985, Borodina en el 89 o Urmana en el 92 son parte de los hitos de una relación en la que también se hallan Vaduva, Rost, Mazzola, Millo, Schnitzer, Gallo, Rydl, Fraccaro, Gallardo-Domás Nafé, Pierotti, Machado, Sardinero, Orán, Bayo, Fresán, Ombuena, Sala, Rey, María José Moreno…

Posiblemente los artistas que participaban en aquellos años llegaran al concurso con una mayor madurez. Hoy día las carreras se han adelantado y quien no haya conseguido un lugar a los treinta años, es difícil que lo logre más tarde. De ahí que la mayoría de los ocho cantantes en la gala fuesen muy jóvenes. Así Carles Pachón, el que más premios cosechó, apenas sobrepasa los veinte años y se decidió a participar con el apoyo de Mirna Lacambra, en cuya ópera de Sabadell ha abordado algunos roles importantes. La documentación habla de 6 premios oficiales, 3 especiales y 4 extraordinarios, con un valor de más de 97.000 euros, pero hay muchos otros en una ceremonia de entrega que se prolonga excesivamente. Son muchos los que quieren donar y también hacer entrega de su donación, y cómo no respetar tales deseos.

Los ocho participantes mostraron juventud y ganas. También que aún queda trecho por recorrer y parte de ese camino es elegir lo que a uno más le conviene. Así la rusa Elena Bezgodkova arriesgó demasiado con el aria de Lisa de ��Dama de picas» y el mismo ganador del primer premio, el checo Petr Nekoranec, escogió bien el aria de «Pescadores de perlas», luciendo una voz limpísima y mucha delicadeza en el fraseo, pero no debió atreverse con los nueve «does» de «La hija del regimiento», página que en el Liceo han cantado hasta la saturación grandes como Kraus, Blake, Bros, Flórez o Camarena. Las comparaciones pueden ser odiosas, pero también inevitables. Adriana González demostró por qué Micaela puede llevarse el gato al agua en «Carmen», pero incluso se superó en el aria de la luna de «Rusalka». El barítono Carles Pachón, que no paraba de entrar y salir del escenario a recoger trofeos, abordó con desenvoltura la cavatina de «El barbero de Sevilla», aunque el timbre perdiese color al final, y estuvo mucho más coartado en «Puritani». En fin, hubo para todos los gustos, desde el «No puede ser» de «La tabernera del puerto», cantada con ganas por un Xavier Anduaga que habrá de cuidar los cambios de color arriba, hasta un «Gute Nacht» de Schubert en el que Junhan Choi casi hizo olvidar que el mundo del lied es poco compatible con Corea, pasando por el Mozart ligero de Jaegyeong Jo o la ambición de la albanesa Elbenita Kajtazi en el aria de la locura de «Lucia». Algunos de ellos están más en el camino que otros y el que acierten dependerá de cómo recorran ese trecho que aún les queda por andar.

Fuente: La Razón

La entrada El divino tesoro de la juventud aparece primero en Teleindiscreta.

from El divino tesoro de la juventud

[joaquimblog]

LICEU 2022-2023: DON PASQUALE (CORBELLI-BLANCH-ANDUAGA-FILONCZYK;MICHIELETTO-PONS)

Sara Blach (Norina) i Xabier Anduaga (Ernesto). Foto de David Ruano gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu. Preàmbul El Liceu, teatre amb majoria pública d’aportació al pressupost,  mai serà el teatre de tots mentre restringeixi la inauguració de la temporada a públic invitat, fent vergonyosa ostentació de glamur de fireta amb un Photocall i una catifeta vermella davant les…

[joaquimblog]

UNA JOIA DISCOGRÀFICA: BROWNLEE-SPYRES, AMICI E RIVALI

UNA JOIA DISCOGRÀFICA: BROWNLEE-SPYRES, AMICI E RIVALI

En un moment de tanta precarietat discogràfica l’aparició d’aquest CD dedicat íntegrament a Rossini a càrrec dels excel·lents tenors Lawrence Brownlee (contraltino) i Michael Spyres (baritenore), acompanyats per la mezzosoprano Tara Erraught, el tenor basc Xabier Anduaga, I Virtuosi italiani, sota la direcció de Corrado Rovaris, esdevé quasi o sense el quasi, un miracle.

Tothom parla a les…

[joaquimblog]

IL VIAGGIO A REIMS AL MUSIKVEREIN (FLÓREZ-INIESTA-GORYACHOVA-MONZÓ-ROMEU-ANDUAGA-ALBERGHINI-LORENZI;FRANKLIN)

El tenor peruà Juan Diego Flórez s’envolta de joves cantants per fer en una versió de concert de Il viaggio a Reims, sota la poc acurada direcció del nord-americà Christopher Franklin al capdavant de l’orquestra Filarmonica Gioachino Rossini de Pesaro.

El projecte serveix a banda de fruir de la magnífica partitura rossiniana, per recaptar fons pel projecte “Sinfonia por el Perú”, que té com a…

[joaquimblog]

Le Siège de Corinthe ROF 2017 Producció de La Fura dels Baus (Carlus Padrissa)

John Irvin a Le Siège de Corinthe ROF 2017

Luca Pisaroni i NIno Machaidze a Le Siège de Corinthe ROF 2017

Le Siège de Corinthe ROF 2017 Producció de La Fura dels Baus (Carlus Padrissa)

Le Siège de Corinthe ROF 2017 Producció de La Fura dels Baus (Carlus Padrissa)

Nino Machaidze i John Irvin a Le Siège de Corinthe ROF 2017 Producció de La Fura dels Baus (Carlus Padrissa)

John Irvin, Sergey Romanovsky i Ninoi Machaidze a Le Siège de Corinthe al ROF 2017

Poder veure en un teatre una òpera com Le Siège de Corinthe, complerta i amb un repartiment i direcció musical de nivell, és un privilegi memorable perquè malauradament els tresors operístics de Gioacchino Rossini romanen “amagats” per al gran públic que en un desconeixement lamentable continuen pensant en la seva gran majoria, que és l’autor de Il Barbiere di Siviglia, unes quantes òperes còmiques més i de l’interminable Guglielmo Tell (ni tan sols en la versió original francesa).

La feinada que ha fet el ROF i altres festivals de menys anomenada i ressonància però no menys insistents i importants, a l’hora de donar a conèixer tots els títols de l’extens catàleg rossinià és tan enorme com d’agraïment etern, però no deixa de ser un festival només apte per a “conaisseurs” d’arreu del món, que és reuneixen sense tanta pompa i circumstàncies com en els grans festivals centre-europeus, però amb més entusiasme i  credibilitat artística d’un projecte sempre al voltant de l’estudi, la recerca i la pedagogia  feta per la Fondazione Rossini amb tota la tasca entusiasta que va portar a terme el ja enyorat mestre Zedda en el seu primer festival sense la seva presència.

És una llàstima que per l’ocasió el ROF no hagi acabat d’arrodonir el cas amb un Mahomett més valuós i sobretot, no hagi encarregat la nova producció a un director/a que estimés i conegués l’obra de Rossini, i fos capaç de construir un discurs dramàtic coherent, entenedor i a ser possible bell, en lloc d’apostar per un director/grup (Carlus Padrissa i la Fura dels Baus) que viuen encara del shock inicial que varen produir amb la seva arribada al món de l’òpera, malgrat que la immensa majoria de coses que han fet després de la immensa Damnation de Faust a Salzburg, hagi estat una immensa enganyifa dramàtica per “Épater les bourgeoi” que es deixen “épater” i que vegada, sortosament, són menys. L’ocasió s’ha perdut però de la proposta queden coses importants i reeixides, de tot plegat us en penso parlar en aquest apunt.

Després de l’èxit assolit a Les Arts amb un fabulós Tancredi que vaig tenir la sort de veure i gaudir, Roberto Abbado, encara amb el braç immòbil, i protestat per un únic espectador després que abans de l’inici del tercer acte rebés un aplaudiment unànime i sorollós d’agraïment, corroborat al final de l’obra sense cap mena de contrarietat i dissidència, ha signat una direcció esplèndida i reeixida, vibrant i dramàtica de la bellíssima partitura, farcida de números concertants, grans escenes corals i inspiradíssims moments per als solistes, d’una òpera que com acostuma a passar amb Rossini, s’avança molts anys al seu propi temps i anuncia grans moments de la Grand Opéra, però també moments verdians, amb una orquestració que com tothom sap en les òperes destinades per a París, gaudien d’una privilegiada i nombrosa orquestra que permetia als compositors ser esplèndids en les orquestracions, i també en aquest cas Rossini va lluir el talent orquestrador que el caracteritzava i que res tenia a veure amb el dels seu compatriotes, anteriors i posteriors, fins l’arribada de Verdi.

En aquesta 38ª edició del ROF hi ha hagut un relleu important en l’orquestra, ja que l’habitual en els darrers anys, orquestra i el cor del Teatro Comunale de Bologna, darrerament en hores baixes, ha donat pas a l’esplèndida Orchestra Simfonica nazionale della RAI i al Coro del Teatro Ventidio Basso, que han aixecat el nivell de manera notable. L’aposta atorga molt bones esperances per un futur que amb l’anunci d’una nova seu estable i amb més condicions que l’actual Arena, albirar un pas endavant en un festival en constant evolució.

Per l’ocasió s’ha utilitzat una versió crítica a càrrec de Damien Colas per a la Fondazione Rossini i la Casa Ricordi, que inclou tota la música, inclos el bellíssim ballet del segon acte, imprescindible per a una òpera francesa que s’estrenés a París. Aquest  Siège és la primera òpera escrita per a París i no és la traducció del Mahometto II estrenada l’any 1820 i que va servir per re-elaborar el llibret i la música per l’estrena parisenca de la “nova” òpera l’any 1826.

Abbado dóna una vitalitat, però també una magnificència a la partitura, del tot rellevant. Le Siège és una òpera spontiniana i que obrirà camí a l’elaboració del gènere anomenat Grand Opéra que no trigaria a sorgir de la ma de Meyerbeer i el mateix Rossini, conjuntament amb Auber i Halévy. La direcció del mestre Abbado és dramàtica però té molta cura en no desvirtuar els moments més lírics i elegíacs allunyats del fervor religiós que sovintegen la partitura.

Transparència orquestral, intervencions solistes de mèrit, equilibri, diferenciació de plans sonors i una concertació solemne van fer oblidar algun desajust notori amb l’escena, no sé si motivat per una precipitació de Pisaroni, que va haver de repetir dues vegades la mateixa frase, després d’un evident desconcert o per una entrada falsa del mestre, que amb un únic braç disponible al 100% no va estar prou atent.

El mestre, l’orquestra i el cor dirigit per Giovanni Farina, van obtenir al final un merescudíssim, sorollós i entusiasta reconeixement.

En general cal dir que el francès de tots els cantants vorejava, en aquells que s’entenia alguna cosa, el ridícul.

La protagonista de l’òpera és la soprano que interpreta el rol de Pamyra, i el ROF va encomanar el difícil repte a Nino Machaidze, que tot i no ser una soprano especialista en Rossini, malgrat aquella estupenda Fiorilla al Liceu, va fer una notabilíssima interpretació del rol. La veu de lírica ample que li permet abraçar l’ampli ventall de la  vocalitat exigida, una pulcra coloratura i un cant ornamentat suficients tot i que no espectaculars, i una implicació dramàtica de gran intensitat tant en els moments de més bravura, com en l’elegíac final (Juste ciel!), van fer que quedés oblidada alguna nota al límit. És un rol dur que ella va treure amb una entrega admirable.

Mahomet II havia ser Lorenzo Regazzo i finalment va ser  assumit pel baríton veneçolà Luca Pisaroni. Dic baríton perquè és el que la seva veu és malgrat que arreu parlin d’un baix-baríton o fins i tot baix. En una època lamentable on els tenors curts esdevenen barítons, és normal que els barítons siguin baixos. La part vocal resulta en molts moments massa pesada i insuficient en el registre greu, el que fa que el cant de Pisaroni no sigui lliure, còmode i espontani. La veu és bonica i té presència, però estem lluny de la vocalitat autoritària, potent i àgil que la part requereix. Digne sense més u enyorant el que Regazzo hagués pogut fer en una vocalitat en principi molt més idònia a la part.

Cléomène va anar a càrrec del jove tenor nord-americà John Irving. El rol és important, però no protagonista. Hi ha de ser i la veu ha de tenir presència i autoritat paternal. Crec que fer aquest rol amb credibilitat és massa jove. Va complir bé les exigències, sense la rotunditat desitjable. És un tenor destinat a donar-nos nits de glòria, caldrà però que treballi més la projecció i emissió vocal. La seva joventut ho permet.

Néoclès era el tenor rus Sergey Romanovsky, i aquest va estar espectacular en una part d’aquelles en les que Rossini mai s’hagués imaginat que els sobreaguts s’acabarien emetent de cap, sense el falset preceptiu. La veu és bona, el registre ampli, no és un baritenor però la seva joventut podria fer-nos creure que si treballa més l’extensió en la part més greu, ho pugui arribar a ser. La zona aguda és explosiva i la sobreaguda brillant. És valent en l’execució complicada de les exigències màximes, tot i que va passar de puntetes per algun passatge emmetzinat. Em va agradar moltíssim u con en a mi a la resta del públic que el va premiar amb ovació, cridòria i picada de peus a terra. Esplèndid i esperançador.

Ja en rols no tant rellevants, Carlo Cigni va obtenir una sonada presència com a Hiéros en l’estrafolària escena del tercer acte on ell esdevé protagonista. Va fixar la seva poderosa veu de baix de manera massa estentòria, en els atacs a l’agut, però va saber donar autoritat vocal i interpretativa a la part.

El jove tenor basc Xabier Anduaga (Donosti 1995) va fer front a la part d’Adraste. La part no permet gaudir d’una veu molt més que prometedora. Va estar segur i excel·lent en la projecció i emissió. Esplèndid.

El baríton ucraïnès Iurii Samoilov, també en un rol curt (Omar), va demostrar potencialitat vocal, amb emissió segura d’una veu no del tot definida que és possible que evolucioni a una vocalitat més greu, però ara per ara no sembla gaire baritonal, segons dictava la tradició fins fa poc.

Cecilia Molinari va acompanyà bé a Pamyra i en la seva intervenció solista, va resoldre dignament la part. És una mezzosoprano molt lírica a manca d’un color que l’acabi de definir.

De la proposta indigne de Carlus Padrissa no en vull parlar gaire. Ell ha demostrar masses vegades que quan s’ha de dirigir teatre no en té ni idea. La seva dramatúrgia es fonamenta, sigui quina sigui l’òpera ha dirigir, ha distreure el màxim al públic amb qüestions visuals, que segons el pressupost poden ser més espectaculars o no, però teatre amb una història per explicar i on s’hagi de treure rendiment dramàtic dels cantants, res de res. Per què doncs contractar a aquest senyor per fer una producció d’una òpera rossiniana? Ell no sap, i si no té diners, encara menys pot despistar al públic amb grans grues i cantants penjats des de les alçades.

La proposta és inútil, lletja i ridícula. Té el seu punt màxim d’estupidesa creativa en l’escena del ballet, on durant tota la primera part no passa res es escena, tret d’unes imatges de vídeo dissenyades, com els elements escenogràfics, pictòrics i vestuari per la pintora Lita Cabellut. En la segona part de l’extens ballet, surten els habituals “fureros” a fer una baralla que ni els membres d’una companyia d’amateur de teatre de barri hauria fet pitjor. Incomprensible la manca de professionalitat creativa que posa al descobert l’enganyifa d’una companyia (La Fura dels Baus) o un senyor (Carlus Padrissa) que fa massa temps que viu de la rifa.

No hi ha idees, no ha hi ha concepte dramàtic, no hi ha treball amb els actors, els moviments poden vorejar el ridícul, i el seguit d’esdeveniments escènics no tenen cap coherència d’una escena a l’altre.

En una vergonyant entrevista en finalitzar la transmissió de la representació del dia 10, va dir que tota la trama original no importava res, que ara el conflicte que volia explicar ell, era el tema de l’escassedat d’aigua i la guerra que significa disposar d’ella. A partir d’aquí intenta sense èxit fer quadrar l’estupidesa durant les quasi tres hores de música, amb la presència constant d’un mur fet amb ampolles de plàstic de qualsevol marca d’aquestes que podem comprar a la botiga i que ben bé podrien haver esponsoritzat la producció, si no fos que un rave d’aquesta magnitud hauria estat un descrèdit per  a qualsevol casa comercial.

A l’estrena, que jo sàpiga o apreciés en la transmissió de la RAI no hi van haver protestes, ahir si, després de l’escena del no ballet, el públic no se’n va poder estar. Ja n’hi ha prou!

ROSSINI OPERA FESTIVAL XXXVIII edizione Gioachino Rossini LE SIÈGE DE CORINTHE Tragédie lyrique in tre atti di Luigi Balocchi e Alexandre Soumet Edizione critica della Fondazione Rossini in collaborazione con Casa Ricordi, a cura di Damien Colas

Mahomet II, Luca Pisaroni Cléomène, comandante dei greci e padre di Pamyra, John Irvin Pamyra, Nino Machaidze Néoclès, giovane guerriero greco, Sergey Romanovsky Hiéros, vecchio, guardiano dei sepolcri, Carlo Cigni Adraste, confidente di Cléomène, Xabier Anduaga Omar, confidente di Mahomet, Iurii Samoilov Ismène, confidente di Pamyra, Cecilia Molinari

Orchestra Sinfonica Nazionale della Rai Coro del Teatro Ventidio Basso maestro del coro Giovanni Farina direttore Roberto Abbado Pesaro, Adriatic Arena 10 agosto 2017

Aquí a Pesaro es respira durant aquests dies un ambient rossinià engrescador, però si he de jutjar per l’edat mitjana dels assistents internacionals, la preocupació ha de ser enorme. Avui sessió doble, concert a la tarda i òpera per la nit, demà crònica a IFL

ROF 2017: LE SIÈGE DE CORINTHE Poder veure en un teatre una òpera com Le Siège de Corinthe, complerta i amb un repartiment i direcció musical de nivell, és un privilegi memorable perquè malauradament els tresors operístics de…

[operaeoperanews]

#Repost @operaliacomp • • • • • • We are proud to announce the singers who will participate in the Operalia Competition in Prague this summer . . . Angelina Akhmedova, soprano, Uzbekistan, 24 Germán Alcántara, baritone, Argentina, 31 Xabier Anduaga, tenor, Spain, 24 Mario Bahg, tenor, South Korea, 29 Dominic Barberi, bass, United Kingdom, 30 Claire Barnett-Jones, mezzo-soprano, United Kingdom, 29 Guadalupe Barrientos, mezzo-soprano, Argentina, 32 Lada Bočková, soprano, Czech Republic, 27 Amanda Lynn Bottoms, mezzo-soprano, USA, 27 Piotr Buszewski, tenor, Poland, 26 Neven Crnić, baritone, Bosnia and Herzegovina, 25 Lauren Decker, contralto, USA, 29 Otgonbat Erdene, baritone, Mongolia, 29 Adriana Gonzalez, soprano, Guatemala, 27 Alyona Guz, soprano, Ukraine, 30 Samuel Hasselhorn, baritone, Germany, 29 Maria Kataeva, mezzo-soprano, Russia, 32 Gihoon Kim, baritone, South Korea, 27 Sungho Kim, tenor, South Korea, 29 Bongani Justice Kubheka, baritone, South Africa, 28 Mykhailo Malafii, tenor, Ukraine, 28 Héloïse Mas, mezzo-soprano, France, 31 Luvuyo Mbundu, baritone, South Africa, 26 Felicia Moore, soprano, USA, 31 Julia Muzychenko, soprano, Russia, 25 Maria Nazarova, soprano, Russia, 30 Christina Nilsson, soprano, Sweden, 29 Daniel Noyola, bass, Mexico, 27 Aryeh Nussbaum Cohen, countertenor, USA/Germany, 25 Igor Onishchenko, baritone, Ukraine, 26 Christian Pursell, bass-baritone, USA, 28 Damir Rakhmonov, tenor, Uzbekistan, 30 Liv Redpath, soprano, USA, 27 Gabriella Reyes, soprano, USA/Nicaragua, 27 Mario Rojas, tenor, Mexico/Spain, 25 Carlos Enrique Santelli, tenor, USA, 27 Anna Shapovalova, soprano, Russia, 31 Grigorii Shkarupa, bass, Russia, 29 Carolyn Sproule, mezzo-soprano, Canada, 31 Robert Watson, tenor, USA, 31 Matthew White, tenor, USA, 27 . . . . #operalia #operalia2019 #theworldoperacompetition #participantsannounced #placidodomingo @narodnidivadlo_opera #prague #prague2019 #opera #operasingers #youngoperasingers @placido_domingo https://www.instagram.com/p/BwkSFx5hs5L/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1ng21v1yahmji

[infoprovincia]

Plácido Domingo abordará un programa con clásicos de la ópera y la zarzuela en el Stone & Music Festival de Mérida

Plácido Domingo abordará un programa con clásicos de la ópera y la zarzuela en el Stone & Music Festival de Mérida

Plácido Domingo abordará en el Stone & Music Festival de Mérida un repertorio con obras de referencia del mundo de la ópera y la zarzuela acompañado por la soprano Adela Zaharia (que sustituye a Ana María Martínez por enfermedad), el tenor Xabier Anduaga y la Orquesta Filarmónica de España, dirigida por Josep Caballé Doménech. El reconocido tenor español actuará en el Teatro Romano el próximo…

[operaeoperanews]

#Repost @operaliacomp • • • • • • We are proud to announce the Operalia 2019 Winners! Congratulations to all winners and participants for another great edition of Plácido Domingo's Operalia, The World Opera Competition! 1st Prize Adriana Gonzalez, soprano, Guatemala Xabier Anduaga, tenor, Spain 2nd Prize Maria Kataeva, mezzo-soprano, Russia Gihoon Kim, baritone, South Korea 3rd Prize Christina Nilsson, soprano, Sweden Aryeh Nussbaum Cohen, countertenor, USA/Germany Birgit Nilsson Prize  Felicia Moore, soprano, USA Christina Nilsson, soprano, Sweden The Pepita Embil Prize of Zarzuela  Adriana Gonzalez, soprano, Guatemala The Don Plácido Domingo Ferrer Prize of Zarzuela Xabier Anduaga, tenor, Spain Prize of the Audience Maria Kataeva, mezzo-soprano, Russia Gihoon Kim, baritone, South Korea CulturArte Prize  Anna Shapovalova, soprano, Russia . . . 📷 @joedomingo . . . . . . . . . . #Operalia #Operalia2019 #Prague #PlacidoDomingo @placido_domingo #Opera #Operasingers #Youngoperasingers @narodnidivadlo_opera @domingomozartprague #XabierAnduaga #AdrianaGonzalez #MariaKataeva #GihoonKim #FeliciaMoore #ChristinaNilsson #AryehNussbaumCohen #AnnaShapovalova #Congratulations @xabieranduaga @adrianagonzalezgt @maria.kataeva.mezzosoprano @gihoon_superbariton @felicialmoore @christinanilsson90 @aryehnc @annashapovalovasoprano https://www.instagram.com/p/B0ZO29_i5Cq/?igshid=y5plgpz9080b

[operaeoperanews]

View this post on Instagram

A post shared by OperaeOpera (Mag's showcase) (@operaeopera)

#Repost @teatroregiotorino • • • • • • "Un classico è un libro che non ha mai finito di dire quel che ha da dire" (Italo #Calvino). L'italiana in Algeri di Rossini potete averla vista decine e decine di volte eppure ogni volta vi sorprende, ogni volta scoprite qualcosa di nuovo. Non potrete che rimanere conquistati da questa gioiosa macchina da risate made in Regio. Regia di Vittorio Borrelli - Direttore d'Orchestra Alessandro De Marchi - scene Claudia Boasso - costumi Santuzza Calì - luci Andrea Anfossi, riprese da Vladi Spigarolo - Andrea Secchi maestro del Coro - Orchestra e Coro del Teatro Regio - Con Martina Belli, Xabier Anduaga Martinez, Carlo Lepore, Paolo Bordogna, Sara Blanch, Benjamin Cho, Rosa Bove. L'opera sarà trasmessa in diretta radiofonica su Radio3 Rai in occasione della prima del 22 maggio. Presenting Partner è #Leonardo #ItalianaTRT Video di Mattia Gaido https://www.instagram.com/p/Bxkf6NoDmLV/?igshid=8l9s832qjgml

[joaquimblog]

SERGEY ROMANOVSKY i JUAN DIEGO FLÓREZ

PRETTY YENDE i VICTORIA YAROVAYA

Ricciardo e Zoraide Pesaro 2018 Finale Primo

He tingut l’oportunitat de poder veure la transmissió que va fer abans d’ahir la RAI de la gravació efectuada a l’Adriatic Arena de Pesaro el dia 14 d’agost (segona representació) de l’òpera de Gioacchino Rossini, Ricciardo e Zoraide, que ja va ser motiu d’un apunt a IFL arran de la retransmissió radiofònica de la inauguració del festival.

Musical i vocalment no hi gran diferencies respecte el ja comentat en l’apunt ja esmentat, potser el fet de no estar tan concentrat en l’audició fa que no es gaudeixi tant de la preciosa partitura i de l’excelsa interpretació vocal, però això és quelcom habitual, sigui bona o no, la producció escènica.

En aquest cas diria que la nova producció de Marshall Pynkoski és una de les coses més nyonyes i insubstancial que he vist en els darrers anys sobre un escenari operístic. D’acord que la trama i el llibret són més que febles, “infumables”, però estic segur que es poden presentar solucions estètiques més gratificants, estimulants o com a mínim belles, que aquesta presentada aquest any, amb una concepció escènica que retrocedeix com uns 40 anys enrere en quelcom que aleshores ja ens semblava nyonya, amb una escenografia plana, un vestuari carnavalesc i unes coreografies excessivament presents en moments que l’original no en preveia, absolutament supèrflues i ridícules, d’una carrincloneria exasperant que recorda molt i molt les produccions de Zarzuela de José Luis Moreno, i no dic més per no desanimar als interessats.

Amb un treball teatral, moviment del cor i dramatització dels personatges inexistents, es fa difícil sostenir una trama argumental sense interès, per tant si allò que veritablement importa està ben o molt ben servit, com és el cas, algú pot pensar que tant li fa, però no és ben bé això, perquè una producció teatral encara que sigui d’un nyap dramàtic com aquest Ricciardo e Zoraide, podria gaudir-se molt si comptes amb uns dissenys escenogràfics, de vestuari i de llums, exquisits, per embolcallar als cantants ajudant-los a projectar la seva grandesa. Llàstima, no és el cas,  i aquesta vegada per culpa d’una visió ridícula, antiquada i carrinclona d’entendre una representació teatral, el que hagués pogut ser una joia per atresorar, ha quedat amb una valuosa banda sonora de difícil digestió visual.

Queda, això sí, un tercet amb Yende, Flórez i Romanovsky absolutament estel·lar, pur belcanto, bellesa i magisteri vocal, molt ben acompanyats amb la resta d’un cast de nivell i una direcció musical amb grans moments, ja sigui acompanyant com donant el sentit dramàtic al conjunts, quelcom que la ridícula escena i unes coreografies que fan més nosa que servei, dificulten de manera maldestra.

Per tant hi ha un gaudi garantit que no s’ha de deixar escapar.

Gioacchino Rossini RICCIARDO E ZORAIDE Dramma en dos actezs libretto de Francesco Berio di Salsa

Agorante SERGEY ROMANOVSKY Zoraide PRETTY YENDE Ricciardo JUAN DIEGO FLÓREZ Ircano NICOLA ULIVIERI Zomira VICTORIA YAROVAYA Ernesto XABIER ANDUAGA Fatima SOFIA MCHEDLISHVILI Elmira MARTINIANA ANTONIE Zamorre RUZIL GATIN

CORO DEL TEATRO VENTIDIO BASSO Maestro del Coro GIOVANNI FARINA ORCHESTRA SINFONICA NAZIONALE DELLA RAI Direttore GIACOMO SAGRIPANTI

Regia MARSHALL PYNKOSKI Coreografie JEANNETTE LAJEUNESSE ZINGG Scene GERARD GAUCI Costumi MICHAEL GIANFRANCESCO Luci MICHELLE RAMSAY

Adriatic Arena, Pesaro 14 d’agost de 2018

INSISTINT AMB EL RICCIARDO E ZORAIDE DEL ROF 2018 He tingut l'oportunitat de poder veure la transmissió que va fer abans d'ahir la RAI de la gravació efectuada a l’Adriatic Arena de Pesaro el dia 14 d'agost (segona representació) de l'òpera de…