#Manuel de Pedrolo

[useless-catalanfacts]

I'm going to university now (in Germany) and the uni i'm at offers catalan as a side course. Tomorrow i'll finally be at an event where they introduce the subject among others. I'M SO EXCITED!!!!! ^^ Finally! >< Sadly, there won't be a class for catalan literature (omg actually - if you have recommendations of important works from the recent centuries, i'd love to hear, but i'm just rambling, no pressure xD). There will be linguistics and speech praxis. I can't wait! :D

That's great!! I hope you enjoy it very much ☺️

Some of the modern classics (from the late 19th century to the present):

L'Atlàntida (Atlantis, 1877) by Jacint Verdaguer. Epic poem that re-interprets history and legends. Jacint Verdaguer is the most representative poet of the Renaixença/Romanticism movement in Catalan literature.

Other poems by Jacint Verdaguer (1845-1902) and Joan Maragall (1860-1911) are the most important poetry of the Renaixença.

The theatre plays Terra Baixa (usually published in English with the title Martha of the Lowlands, 1896) by Àngel Guimerà. Also Mar i cel ("Sea And Sky", 1888) by him.

La febre d'or ("The gold fever", 1892) by Narcís Oller, the most representative of the realist movement.

The monologue La infanticida ("The Child Murderer", 1898) by Víctor Català (pseudonym of Caterina Albert). And her novel Solitud ("Loneliness", 1905), which is considered the most representative book of the modernist and naturalism movement in Catalan literature.

The satirical theatre plays by Santiago Rusiñol like L'auca del senyor Esteve (1917) —personally I really like his play El bon policia ("The Good Policeman", 1905).

The theatre play El cafè de la Marina ("The Marina Café, 1933) by Josep Maria de Segarra.

Poetry by Pere Quart (1899-1986)

La Plaça del Diamant (it has been translated to English with the titles In Diamond Square and The Time of the Doves, 1962) by Mercè Rodoreda. Her novels Mirall trencat ("Broken Mirror", 1974), La mort i la primavera (Death in Spring, 1986) and Aloma (1938) are also iconic.

The short stories books by Pere Calders, most famously Cròniques de la veritat oculta ("Chronicles of the Hidden Truth", 1955).

The short stories book El cafè de la Granota (1985) by Jesús Montcada,

Poetry: Josep Carner (1884-1970), J.V. Foix (1893-1987).

The novel Bearn, o la sala de les nines ("Bearn, Or The Doll Room", 1961) by Llorenç Villalonga.

Poetry: Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Salvador Espriu (1913-1985), Maria Mercè Marçal (1952-1998), Miquel Martí i Pol (1929-2003).

The essays by Joan Fuster, most importantly Nosaltres, els valencians ("We, the Valencians", 1962).

Mecanoscrit del Segon Origen (Typescript of the Second Origin, 1974) and Totes les bèsties de càrrega ("All The Load Beasts"?, 1967) by Manuel de Pedrolo, also personally by him I really liked the sci-fi short stories collection Trajecte Final ("Final Journey", 1975), and I will add my dad would be upset if I didn't mention his theatre play Homes i no ("Men and no", 1957).

Incerta glòria (Uncertain Glory, 1971) by Joan Sales.

Les veus del Pamano (Voices of the Pamano, 2004) and Jo confesso (I Confess, 2011) by Jaume Cabré.

I know some of them, at least Jaume Cabré's novels, Àngel Guimerà's plays, Uncertain Glory, and some Mercè Rodoreda novels have been published in German and/or English. In fact, Voices of the Pamano was a huge success in Germany.

I hope you enjoy the class very much!

[no-passaran]

Hi! Don't feel obligated to answer, but I've been learning catalan & I'd love to read some novels originally written in catalan, but i'm having a bit of a hard time finding ones that aren't 'classics'. Any recs? (I usually like literary stuff, like, authors irritatingly showing their skill, i eat that shit up, but anything contemporary or psychological or fantasy or anything will absolutely do :,) )

Oop sorry, I hadn't seen the message until now.

You won't have difficulty about this because Catalan literature is very lively and there's lots of great books coming out very often. Catalan literature has been praised around the world for having such vitality and quality, considering that it's a relatively small language community.

Personally the first recommendation that came to mind is Manuel de Pedrolo but idk if you're considering that a classic? He's relatively recent but many 20th century authors have become classics. His Mecanoscrit del segon origen is definitely considered a classic even though it's only from 1974, but I don't think the other ones are usually. Anyway, I really like his sci-fi short stories book Trajecte final, and my dad has spent years obsessed with his theatre play Homes i no. Talking about theatre scrips, I have a really soft spot for La cançó de les balances by Josep Maria Carandell ❤️.

I'm not usually one to read many short stories books but I also recommend Albert Sánchez Piñol's Homenatge als caiguts (stories of about 2 pages long and usually funny, very entertaining to read).

For a completely different vibe of short stories, I also thought El Cafè de la Granota by Jesús Moncada was excellent, the characterization and events feel like hearing your grandparents telling stories of when they were young. I still haven't read his most famous novel Camí de sirga though, honestly I don't know what I'm waiting for lol.

Canto jo i la muntanya balla by Irene Solà has also been very popular in the past few years and she definitely shows off her literary prose. I found it very lovely and I recommend it for when you want something more experimental. It's a book where each chapter is narrated by someone or something different (a shepherd, the rain, a witch who was killed centuries ago, a deer, a dog...) and it's very well written, it has also won some international awards.

And listen for some reason I still haven't read them myself (I plan to change that soon) but the best contemporary author is probably Jaume Cabré. I've only heard the highest praise for his Les veus del Pamano, and other of his books like Jo confesso. I'm planning to finally read Les veus del Pamano this summer and I'm very excited for it.

Another one I've heard lots of praise for and which I'm excited to read (hopefully soon) is Les històries naturals by Joan Perucho. I wasn't going to include books I haven't read besides Cabré (because, let's face it, with a question like this one must include Jaume Cabré) but since you asked for literary fantasy I think you might like it. It's about a knight/botanist who looks for one of Jaume I's knights who is a vampire.

Others that I've had recommended but haven't had time to read yet: Junil a la terra dels bàrbars by Joan Lluís-Lluís, Nicolau by Antoni Veciana, Guilleries by Ferran Garcia, and lots of people have loved Eva Baltasar's Permagel, Boulder and Mamut though it doesn't seem like my style they seem interesting.

I don't know if any of my followers wants to share some more in the comments/reblogs, but I'd be interested to hear them too 👀

[error404vnotfound]

1 2 4

1.what is the best book you have ever read?

now lyn this is unfair i can't pick

best as in writing? best as in worlbuilding or character work? best as in pissing myself reading it? best as objective or subjective?

most recent best book would be Emma (it has the craft and it has the characters and it has the pissing myself)

but i could also answer Desconexión (i believe it's Unwind in english) (i was so impressed by the writing in this book the whole structure and how it's narrated. it blew my 13 year old mind), or Six of Crows (it's so well written im shocked every reread). same goes for The Hunger Games

2. what is the worst book you have ever read?

i have a few (books under 2 stars):

mortal engines (i could not finish it i hated the narration. idk if it's the translation's fault because i read it it spanish but damn) (you know it's bad because i rarely dnf books)

Nada by Carmen Laforet (it was mandatory reading for school and so. boring. wouldn't have finished if i didn't have to)

Terra baixa d'Àngel Guimerà (another mandatory read. another flop)

might as well mention Joc Brut and El Mecanoscrit del Segon Origen by Manuel de Pedrolo. i read them before i kept a record but i remember disliking them a lot. also mandatory reads

Luces de Bohemia (the best part of this play was the collective suicide joke in like page 2, it was all downhill from there) (also a mandatory read if you can believe it) (i swear i've liked mandatory reads, they are just. very far in between who is picking this for teen to read)

Soulcial (first 0 stars since i keep a record) (i ranted about it enough already too)

4. what is your least favorite genre?

is all but fantasy and dystopian and mysteries an answer? in my brain least favorite genre = genre you don't read so 🧍yeah

i dont have anything against other genres they are just not for me so i dont read them (i will occasionally pick up a romcom for the giggles but that's it) (i do want to branch out a bit and read other genres and im doing so. very slowly. by reading some classics first) (but yeah)

[literaturavive]

Manuel de Pedrolo

Per començar, Manuel de Pedrolo va ser un escriptor i poeta català nascut a l'Aranyó el 1918 i mort a Barcelona el 1990. Pedrolo va ser un autor que va escriure obres en diversos gèneres com la novel·la, el teatre, la poesia i el conte.

Els trets més rellevants de Pedrolo eren la seva gran capacitat d'escriptura, la seva creativitat, la seva originalitat i la seva dedicació a la literatura. Va ser un escriptor compromès amb la seva època i les seves idees, i va reflectir això en la seva obra.

Quant als seus assoliments literaris, Pedrolo va ser guardonat amb nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1984, i va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica per la seva novel·la "Mecanoscrit del segon origen" el 1974.

La seva obra més coneguda és "Mecanoscrit del segon origen", una novel·la de ciència-ficció que va ser un èxit de vendes i ha estat traduïda a molts idiomes. Altres obres destacables de Pedrolo són "El gos de Llucifer", "Els camins dels ocells" i "L'escarabat blau", entre altres.

Quant a l'estil de Pedrolo, es pot considerar dins el moviment del realisme social, però també amb influències del modernisme i l'existencialisme. La seva escriptura es caracteritza per la seva originalitat i la seva habilitat per reflectir la complexitat dels personatges i les seves circumstàncies.

[rimaakter45]

El auge de la novela policíaca en Madrid

Madrid, la vibrante capital de España, ha sido durante mucho tiempo una ciudad llena de historia, cultura e intriga. Sus calles sinuosas, su arquitectura histórica y su rico tapiz de vida proporcionan un telón de fondo perfecto para el género de la novela policíaca. A lo largo de los años, detective madrid no solo ha inspirado a innumerables autores, sino que también se ha convertido en un personaje por derecho propio dentro de las narrativas de misterio y crimen.

Contexto histórico

Las raíces de la novela policíaca en Madrid se remontan al siglo XIX, una época en la que la ciudad estaba atravesando importantes cambios sociales y políticos. La revolución industrial trajo consigo la urbanización, lo que llevó a un aumento de la delincuencia y a un creciente interés por los aspectos más oscuros de la naturaleza humana. Este entorno preparó el terreno para el surgimiento de las historias de detectives, ya que los escritores comenzaron a explorar temas de justicia, moralidad y las complejidades de la psique humana.

Uno de los primeros ejemplos de novela policíaca en España es la obra del autor y dramaturgo José Echegaray, quien, a finales del siglo XIX, comenzó a incorporar elementos de misterio a sus narraciones. Sin embargo, fue a principios del siglo XX cuando el género realmente floreció, con la publicación de obras de autores como Manuel de Pedrolo y Francisco García Pavón, quienes introdujeron a los lectores al arquetipo del detective.

La época dorada de la novela policíaca española

La mitad del siglo XX marcó una época dorada para la novela policíaca española, con Madrid a la vanguardia. Escritores como Manuel Rivas y Antonio Muñoz Molina comenzaron a crear historias que no solo entretenían, sino que también brindaban comentarios sociales sobre los problemas que enfrentaba España en ese momento. Sus obras a menudo presentaban protagonistas con profundos defectos pero con los que era fácil identificarse, que navegaban por las complejidades de la vida en una sociedad que cambiaba rápidamente.

Durante este período, el género policial comenzó a evolucionar, incorporando elementos del thriller psicológico y el cine negro. La ciudad de Madrid, con sus calles bulliciosas, rincones escondidos y una rica historia, se convirtió en un personaje central en estas historias. Los autores utilizaron los puntos de referencia de la ciudad, como la Plaza Mayor y el Parque del Retiro, para crear entornos atmosféricos que realzaban la tensión y la intriga de sus tramas.

Novela policiaca contemporánea

En los últimos años, Madrid ha seguido siendo un terreno fértil para la novela policiaca. Autores contemporáneos como Javier Cercas y Rosa Montero han ganado reconocimiento internacional por sus contribuciones al género. Sus obras a menudo combinan elementos de ficción histórica con novelas policiacas, explorando el impacto del tumultuoso pasado de España en la sociedad actual.

Cercas, por ejemplo, es conocido por su capacidad para entrelazar narrativas personales con temas históricos más amplios. Su novela "Anatomía de un momento" profundiza en los acontecimientos que rodearon el intento de golpe de Estado de 1981, utilizando un enfoque detectivesco para descubrir la verdad detrás de la agitación política. De manera similar, las novelas de Montero a menudo presentan protagonistas femeninas fuertes que desafían las normas sociales mientras navegan por las complejidades del crimen y la justicia en el Madrid moderno.

La influencia del cine y la televisión

La popularidad de la ficción policial en Madrid también se ha visto impulsada por el auge de las adaptaciones cinematográficas y televisivas. Series como "La Casa de Papel" y "El Ministerio del Tiempo" han cautivado al público tanto en España como a nivel internacional, mostrando la mezcla única de historia y modernidad de la ciudad. Estas adaptaciones no solo han llamado la atención sobre el género, sino que también han inspirado a una nueva generación de escritores y cineastas a explorar los temas del crimen y la justicia en sus propias obras.

Además, el éxito de estas series ha llevado a un renovado interés en la ficción policial literaria, y muchos espectadores buscan las novelas originales que inspiraron sus programas favoritos. Esta polinización cruzada entre la literatura y los medios visuales ha enriquecido el paisaje cultural de Madrid, convirtiéndola en un centro de narración que trasciende las fronteras tradicionales.

El futuro de la novela policiaca en Madrid

A medida que Madrid sigue evolucionando, también lo hace su novela policiaca. El género acoge cada vez más la diversidad, con nuevas voces que surgen de diversos orígenes, lo que refleja el tejido multicultural de la ciudad. Los autores están explorando temas de inmigración, identidad y justicia social, ampliando los límites de las narrativas policiacas tradicionales.

El auge de la publicación digital y las plataformas en línea también ha democratizado el panorama literario, permitiendo a los aspirantes a escritores compartir sus historias con un público global. Es probable que este cambio conduzca a una proliferación de novelas policiacas nuevas e innovadoras ambientadas en Madrid, lo que garantizará que la ciudad siga siendo una fuente vital de inspiración en los próximos años.

Conclusión

La rica historia de Madrid, su vibrante cultura y su compleja dinámica social la convierten en un escenario ideal para la novela policíaca. Desde sus orígenes en el siglo XIX hasta las obras contemporáneas de hoy, el género ha evolucionado junto con la propia ciudad. A medida que surjan nuevas voces y el género siga adaptándose, Madrid seguirá siendo sin duda un personaje central en la narrativa actual de la novela policíaca, cautivando a lectores y audiencias de todo el mundo.

[ancruzans-blog]

Manuel de Pedrolo Molina.

Nacido en Arañó (Lleida), el 1 de abril de 1918, y fallecido en Barcelona, el 26 de junio de 1990, Manuel de Pedrolo fue un prolífico escritor en lengua catalana y en casi todos los géneros literarios, aunque sobre todo destacó en la novela. A medio camino entre el conductismo y el existencialismo, desarrolla temas vivenciales utilizando recursos simbolistas, como así ocurre en su novela más…

[jaumesclub]

Salutacions, amants de les estrelles i de l'entreteniment! ✨📺 Us donem la benvinguda a un nou i brillant episodi d'Un home 10, el programa que us portarà rialles, informació i moltes sorpreses! 🤩🎤 Emès en directe el 17 d'agost de 2023 al canal de Twitch: JauFibla, i ara disponible en exclusiva per a YouTube! 🎥💫 Prepareu-vos per una estona deliciosa, plena de diversió i entreteniment amb el carismàtic i sensual Jau Fibla! 😎🌟 En aquesta edició, celebrem el Dia Mundial dels Vianants, perquè caminar és més que un mitjà de transport, és un estil de vida! 🚶‍♂️🚶‍♀️ I no podem passar per alt el Dia de la Malaltia de Coats, per conscienciar-nos i donar suport! 💪❤️ Prepareu-vos, que venim amb un tema candent: la Grassofòbia! Una reflexió necessària sobre els prejudicis i estereotips! 🙅‍♀️🙅‍♂️ I per als amants de la política, tenim noves sobre Perrosanxe i la seva sobtada i emotiva lluita per mantenir el català viu arreu d'Europa! 🐶🗺️ I no, no és una història d'espies! Avui celebrem els aniversaris de grans estrelles: Robert De Niro, Sean Penn, Austin Butler i la talentosa i encisadora Rachel Hurd-Wood! 🎂🎈 I aprofitant el moment, recordarem la pel·lícula catalana "Segon Origen", basada en "El mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo, una curiositat cinematogràfica no molt coneguda, dirigida per Bigas Luna i Carles Porta, amb la curiosa participació de la Rachel Hurd-Wood! 🎬🌌 Subscriviu-vos al canal i prepareu-vos per una nit inoblidable d'entreteniment amb Jau Fibla, el sex symbol que us farà riure i reflexionar com mai abans! 🎉🎥😄

[suicide-inthe-trenches]

—Sortosament, te n’has adonat a temps.

—A temps?

Dona la volta a la butaca, fins que es troba davant la seva amiga.

—A temps de què?

—De reconstruir la teva vida.

—Als vint-i-set anys?

—En parles com si fos una edat impossible!

—És que no ho és?

[salvarelsmots]

Em sembla que només és digne de tenir aquell que està disposat a perdre-ho tot, a renunciar a tot.

Manuel de Pedrolo a “Tercera Jornada”.

[negreabsolut]

Coberta per a Trajecte final, de Manuel de Pedrolo. Edicions 62, coŀlecció El Cangur, 39. Catorzena edició (nov 1984).

[useless-catalanfacts]

What are your favourite Catalan books/literature?

Some of my favourite pieces of literature are theatre: El bon policia by Santiago Rusiñol and La cançó de les balances (by Josep Maria Carandell). I really like Rusiñol in general, I think he had a great sense of humour.

For novels, I know I'm very basic but Canto jo i la muntanya balla by Irene Solà (this one has been translated to English with the title When I Sing, Mountains Dance), La plaça del Diamant by Mercè Rodoreda (English translations have been published with the titles The Time of the Doves and In Diamond Square), and I also really enjoyed Victus (by Albert Sánchez Piñol, translated to English as Victus. The Fall of Barcelona, which is the only book that Sánchez Piñol wrote originally in Spanish instead of Catalan, but I'll include it because of the content/setting).

One of my absolute favourites is Trajecte Final by Manuel de Pedrolo which is sci-fi short stories. Other short story books I really liked are El cafè de la Granota by Jesús Moncada, everything by Pere Calders, and Homenatge als caiguts by Albert Sánchez Piñol.

And for poetry, Salvador Espriu without a doubt. I've also been reading some by Josep Piera that I'm enjoying a lot.

(I have not yet read anything by Jaume Cabré nor Joan Sales 🙈 I think it should be a priority to read Jaume Cabré at this point, there's a reason why everyone considers him one of our best writers of all times)

[iannozzigiuseppe]

Atto di violenza - Manuel de Pedrolo - Traduzione Beatrice Parisi con il sostegno dell’Institut Ramon Llull - Postfazione di Alberto Prunetti - PAGINAOTTO

Atto di violenza – Manuel de Pedrolo – Traduzione Beatrice Parisi con il sostegno dell’Institut Ramon Llull – Postfazione di Alberto Prunetti – PAGINAOTTO

Atto di violenza – Manuel de Pedrolo Traduzione Beatrice Parisicon il sostegno dell’Institut Ramon Llull Postfazione di Alberto Prunetti PAGINAOTTO Uno dei libri più rappresentativi e celebri di Manuel de PedroloUn autentico classico scritto in pieno franchismo La scrittura è un atto di violenza, un mestiere violento. O meglio: raccontare una società violenta significa fare della scrittura un…

[1five1two]

There are times when things go so badly that it’s best to stop altogether to start again.

Manuel de Pedrolo

[segledepericles]

Hola! què són alguns bons llibres catalans o poesia? :)

Òbviament n'hi ha moltíssims pero alguns que a mi m'agraden personalment i que són moderns:

De poesia: Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Josep Carner, Joan Maragall.

I poesia de la Renaixença a mi personalment m'agrada molt (💕Jacint Verdaguer💕) i teatre d'Àngel Guimerà però està escrit l'ortografia que s'utilitzava abans de la reforma de Pompeu Fabra i si encara estàs aprenent la llengua potser et costa. No és gaire diferent (a part de lo=el i algunes paraules) però l'ortografia és diferent i potser despista o et costa buscar paraules al diccionari.

Contes: Trajecte Final de Manuel de Pedrolo, qualsevol cosa de Pere Calders, El perquè de tot plegat de Quim Monzó, El cafè de la granota de Jesús Moncada.

Teatre que vagi bé de llegir: LA CANÇÓ DE LES BALANCES DE J.M. CARANDELL m'enamora aquesta obra, de debò 😍 però no crec que sigui gaire fàcil trobar-la si vius fora dels Països Catalans. Homes i no del Pedrolo no l'he llegida però sempre m'han dit que és una passada.

De novel·la n'hi ha moltíssims però els top moderns serien Jo confesso i Les veus del Pamano de Jaume Cabré, Mirall Trencat de Mercè Rodoreda (o moltes altres seves), diverses coses de l'Albert Sánchez Piñol (a molta gent li apassiona La pell freda però a mi personalment tampoc em va semblar per tant, la que tinc més ganes de llegir-me des de fa temps és Pandora al Congo però aviso que es veu que és una bogeria. I no puc no mencionar la gran obra mestra del Sánchez Piñol, Victus, tot i que la va escriure en castellà és un dels meus llibres preferits). També m'han recomanat molt les de Rafel Nadal.

I de novel·la juvenil el típic seria Jordi Sierra i Fabra, que en té algunes en català i d'altres en castellà. O per infantil-juvenil qualsevol cosa de Vaixell de Vapor.

Jo la veritat és que llegeixo relativament poca literatura catalana, pots trobar més coses al Twitter de la Institució de les Lletres Catalanes o de Catalan Culture, i alguns posts al tag #literatura de @useless-catalanfacts

[7dbeer]

[juahnd-blog]

Quan mes autèntic es un home, més incapaç es de comunicar-se amb el mon exterior

Manuel de Pedrolo