#La teranyina

[tequeguava]

One of my favourite ways to practice my reading skills in TLs is to read books in languages I'm A2+ in which I've already read in my native language (English) in the past.

Right now I'm working my way through The Lightning Thief in Portuguese (O ladrão de raios), Everyone in My Family Has Killed Someone in Catalan (Tothom a la meva família ha matat algú), and All Systems Red in Spanish (Sistemas críticos). The Spanish has been pretty easy which (makes sense since it's my most advanced L2 with the highest amount of study time), but both the Portuguese and Catalan books have been quite a bit of a challenge!

To encourage myself to read more, I'm planning on making vocab lists like this for unfamiliar words I come across in my reading (in any TL but mainly Portuguese and Catalan). Some of the words listed may have other meanings that I didn't include, but I'm only adding definitions for the context they appear in in the text. I'm putting them in the order the words appear instead of in alphabetical order because I'm lazy lmao. For verbs I'm providing them in the infinitive even if they appeared conjugated in the text, and adjectives are given in the masculine singular form regardless of how they appeared inflected in the text.

Unfamiliar vocab from my Catalan reading practice, Chapter 1 of Tothom a la meva família ha matat algú:

Aleshores - then, so (compare to French alors or Italian allora)

Enroscar - to curl up

Avantbraç - forearm

Atropellar - to run over (with a car)

Trucada - (telephone) call

Cremallera - zipper

Trepitjar - to step on

Gometa - rubber band

Llambregada - glance

Nítida - sharp

Clariana - clearing

Lluentor - shine

Gebre - frost

Centelleig - twinkling (n.)

Xarxa - net (in context describing a spiders' web)

Teranyina - spiderweb, cobweb

Bellugar - to fidget

Passamuntanyes - balaclava, ski mask

Xifra - numerical figure, number

A la gatzoneta - crouching on one's heels, squatting; (from "agotzonar-se" meaning "to crouch down")

Tallagespa - lawnmower

Enganxifós - sticky

[drzito]

Las 242 peliculas que he visto en 2023 (parte 1)

Tarzan y su compañera (Cedric Gibbons, 1934).

2. El fantasma y la Sra Muir (Joseph L Mankiewicz, 1947)

3. Odio entre hermanos (Joseph L Mankiewicz, 1949)

4. Testigo accidental (Richard Fleischer, 1952)

5. El rastro de la pantera (William A Wellman, 1954)

6. El tigre dormido (Joseph Losey, 1954)

7. El quinteto de la muerte (Alexander McKendrick, 1955)

8. 40 pistolas (Samuel Fuller, 1957)

9. La maldición de Frankenstein (Terence Fisher, 1957)

10. Ocho horas de terror (Seijun Suzuki, 1957)

11. The Trollenberg terror (Quentin Lawrence, 1958)

12. La Venganza (Juan Antonio Bardem, 1958)

13. Un golpe de gracia (Jack Arnold, 1959)

14. A todo riesgo (Claude Sautet, 1960)

15. La evasion (Jacques Becker, 1960)

16. El sabor del miedo (Seth Holt, 1961)

17. Detective bureau 2 3. Go to hell bastards! (Seijun Suzuki, 1963)

18. The white tiger tattoo (Seijun Suzuki, 1965)

19. A traves del huracan (Monte Hellman, 1966)

20. El Tiroteo (Monte Hellman, 1966)

21. La soltera retozona (Silvio Narizzano, 1966)

22. Dimension 5 (Franklin Adreon, 1966)

23. Los Productores (Mel Brooks, 1967)

24. Un hombre (Martin Ritt, 1967)

25. Sebastian (David Greene, 1968)

26. El Bastardo (Duccio Tessari, 1968)

27. El lagarto negro (Kinji Fukasaku, 1968)

28. La louve solitaire (Edouard Logereau, 1968)

29. Aquel dia frio en el parque (Robert Altman, 1969)

30. Corazones en fuga (Michael Powell, 1969)

31. La bestia ciega (Yasuzo Masumura, 1969).

32. El bosque del lobo (Pedro Olea, 1970)

33. El grito del fantasma (Gordon Hessler, 1970)

34. Drácula y las mellizas (John Hough, 1971).

35. ¡Que viene Valdez! (Edwin Sherin, 1971)

36. Sangre en la tumba de la momia (Seth Holt, 1971)

37. El Otro (Robert Mulligan, 1972)

38. Hermanas (Brian de Palma, 1972)

39. Imagenes (Robert Altman, 1972)

40. Morgiana (Juraj Herz, 1972)

41. El ataque de los muertos sin ojos (Amando de Ossorio, 1973)

42. El programa final (Robert Fuest, 1973)

43. Flor de santidad (Adolfo Marsillach, 1973)

44. Lemora, un cuento sobrenatural (Richard Blackburn, 1973)

45. Messiah of Evil (Willard Huyck y Gloria Katz, 1973)

46. Una vela para el diablo (Eugenio Martin, 1973).

47. Daguerrotipos (Agnes Varda, 1975)

48. La noche de las gaviotas (Armando de Ossorio, 1975)

49. Picnic en Hanging Rock (Peter Weir, 1975)

50. El otro Sr Klein (Joseph Losey, 1976)

51. Terror al anochecer (Charles B Pierce, 1976)

52. El desafio del bufalo blanco (J Lee Thompson, 1977)

53. Largo fin de semana (Colin Eggleston, 1978)

54. El grito (Jerzy Skolimowski, 1978)

55. Los ojos del bosque (John Hough, 1980)

56. Alison’s birthday (Ian Coughlan, 1981)

57. Muertos y enterrados (Gary Sherman, 1981)

58. Wilczyca (Marek Piestrak, 1983)

59. En compañia de lobos (Neil Jordan, 1984).

60. Sangre Facil (Joel Coen, 1984)

61. Sole survivor: Unico superviviente (Thom Eberhardt, 1984)

62. Tasio (Montxo Armendariz, 1984)

63. El tren del infierno (Andréi Konchalovski, 1985)

64. El corazon del angel (Alan Parker, 1987)

65. Jovenes Ocultos (Joel Schumacher, 1987)

66. La chaqueta metalica (Stanley Kubrick, 1987)

67. El fluir de las lagrimas (Won Kar Wai, 1988)

68. Ensalada de gemelas (Jim Abrahams, 1988)

69. Kadaicha, la piedra de la muerte (James Bogle, 1988)

70. Pacto de Sangre (Stan Winston, 1988)

71. Avalon (Barry Levinson, 1990).

72. Misery (Rob Reiner, 1990)

73. La Teranyina (Antoni Verdaguer, 1990)

74. La Tutora (William Friedkin, 1990)

75. Morir Todavia (Kenneth Branagh, 1990)

76. La jungla de cristal 2 (Renny Harlin, 1990)

77. Solo en casa (Chris Columbus, 1990)

78. Alien 3 (David Fincher, 1992)

79. Mi novia es un zombi (Michele Soavi, 1994)

80. Nadja (Michael Almereyda, 1994)

81. Esto (no) es un secuestro (Ted Demme, 1994)

82. Dos Policias Rebeldes (Michael Bay, 1995)

83. El demonio vestido de azul (Carl Franklin, 1995)

84. Heat (Michael Mann, 1995)

85. Jovenes y brujas (Andrew Fleming, 1996)

86. Agarrame esos fantasmas (Peter Jackson, 1996)

87. Herbert's Hippopotamus: Marcuse and Revolution in Paradise (Paul Alexander Juutilainen, 1996).

88. La Roca (Michael Bay, 1996)

89. Tierra (Julio Medem, 1996)

90. 99.9. La frecuencia del terror (Agusti Villaronga, 1997)

91. Fallen (Gregory Hoblit, 1998)

92. Un plan sencillo (Sam Raimi, 1998)

93. El halcon ingles (Steven Soderbergh, 1999).

94. Ilusiones de un mentiroso (Peter Kassovitz. 1999)

95. Flores de otro mundo (Iciar Bollain, 1999)

96. Ravenous (Antonia Bird, 1999)

97. Wisconsin Death Trip (James Marsh, 1999)

98. Dagon: La secta del mar (Stuart Gordon, 2001)

99. Escalofrio (Bill Paxton, 2001)

100. Dracula: Pages from a Virgin's Diary (Guy Maddin, 2002)

101. 2 hermanas (Jee-Woon Kim, 2003)

102. Dos policias rebeldes II (Michael Bay, 2003)

103. Los Angeles Play Itself (Thom Andersen, 2003)

104. El reportero: La leyenda de Ron Burgundy (Adam McKay, 2004)

105. El Septimo Dia (Carlos Saura, 2004)

106. La vida que te espera (Manuel Gutierrez Aragon, 2004)

107. Los Edukadores (Hans Weingartner, 2004)

108. Misteriosa obsesion (Joseph Ruben, 2004)

109. Yo, Robot (Alex Proyas, 2004)

110. Hostel (Eli Roth, 2005)

111. Wolf Creek (Greg McLean, 2005)

112. Bajo cero (Frank Marshall, 2006)

113. El Inadaptado (Jens Lien, 2006)

114. Sheitan (Kim Chapiron, 2006)

115. The last winter (Larry Fessenden, 2006)

116. 30 dias de oscuridad (David Slade, 2007)

117. Borderland. Al otro lado de la frontera (Zev Berman, 2007)

118. Diarios de la calle (Richard LaGravenese, 2007)

119. Frontera(s) (Xavier Gens, 2007)

120. Hostel 2 (Eli Roth, 2007)

121. Water Lilies (Celine Sciamma, 2007)

[ximo220550]

Pep Gimeno "Botifarra"- La dansà de Teranyina (Àudio Oficial "Ja ve l'ai...

[321ocio]

La Teranyina d’Agatha Christie

El pasado viernes asistimos a la representación de #LaTeranyina en el @teatredelraval, os contamos que nos pareció #teatre #teatredelraval #adaptación #ÁgathaChristie

La Teranyina es una obra de teatro que, actualmente, podemos ver en el Teatre del Raval; es una adaptación de una novela escrita por Agatha Christie, la única comedia que une humor, misterio y suspense en un mismo escenario. La obra está completamente interpretada en catalán, con una duración de 120 minutos sin intermedio, los cuales pasan volando. Todo empieza en la casa de Clarissa, la esposa…

[blogrefelet]

Aranya

Cada dia revisava la teranyina, al cap i a la fi estava allí per teixir i guanyar-se els queviures… S21

[alvarocreativitat2020]

Pràctica Tipografia 2

En aquest cas, per tal de decorar la lletra M que protagonitza la imatge he decidit ornamentar-la amb una imatge on es mostra bona part dels personatges més importants de l’univers Marvel, una de les franquícies d’entreteniment més gran de l’actualitat. 

Un detall afegit és la teranyina que penja a la part inferior de la lletra, la qual remarca la importància de Spiderman dins aquest univers (ja que és el personatge més reconegut). 

[suturesdigitals]

La cargol

A les grans ciutats no ha de ploure perquè surtin cargols. N’hi ha per tot arreu. Totes les estones. Fa sol i fa pluja i vent i hi són, com si res, enfosquits sota les ombres o remugant entre cartrons i fins i tot alguns criden, quan tenen la sort de saber-se verbals (que no tots la tenen). L’altre dia en vaig veure un: semblava que s’escapava d’un embornal, brut i encorbat com anava, com una c. I hi era jo, allà, travessant el barri d’Òpera; jo aranya, amb el meu escarabat marit. Era un cargol, una cargol, vaig descobrir més tard, més aviat petit. Em va sobtar que grinyolés quan caminava, una mica com si se li hagués acabat la baba, una mica com si fisiològicament li faltés de cargol. En tinc molt viu el record i puc dir que transportava una caixa de cartró. Ho feia i deixava anar renecs per la boca perquè era una caixa molt grossa per una cargol tan menuda. Depredador com és l’escarabat del cargol, el marit em va mirar com imprimint-me a la retina que hauríem d’ajudar-la. Va ser un acord innegociable: parats al bell mig del carrer Arenal, contemplant aquella cargol amb la més gran de les tristeses. Llavors li vaig preguntar si l’ajudem? I resulta que per la nostra sorpresa animal no va respondre res més que d’acord. Així que vam agafar la caixa amb les nostres mans d’insecte constructor, patint però no tant com ella, per això que som absents de baba, i enfilar carrer. Són els meus llençols ens digué la cargol. I a l’escarabat se li va fer més feixuc pujar. A mi la desídia em va venir després. És un patró nostre comú, però aquest és pa per un altre relat. La cargol va arribar a dalt, i ens va demanar que deixéssim la caixa sobre un tipus de reixa escalfada. Vaig pensar si a sota hi passaven trens, i si no hi cauria rodó el seu cos petit, escolant-se per la reixa i esmicolant-se a sota per la humanitat. Però abans que pogués dir res, una larva la crida: Cargol! Els humans no ens deixen posar-nos sobre la reixa! I la cargol va sospirar, i vaig entendre tant el seu cansament. Va ser un sospir de nina desinflada, de desgràcia profunda. I l’únic que se’m va acudir, mentre em vaig pensar aranya beneïda, amb or vessant de les butxaques, va ser dir-li si puc fer alguna cosa més per tu. Cap resposta. O gracias, bonicos, si no recordo malament. Però li vaig escrutar l’expressió i olorar el ventre i vaig pensar en la gana que devia tenir, de tant arrossegar caixes per carrers poc lubricats. Així que l’escarabat i jo vam dirigir-nos a una xurreria, gairebé a hora de tancar, i no vam sortir-ne fins que una eruga madrilenya ens va omplir una bossa de queviures per la cargol. Mentre els omplia, però: Pateixo, escarabat. Tarden tant a donar-nos aquests entrepans que potser la cargol ja haurà marxat. L’hauran fet seva dos depredadors com nosaltres i li hauran transportat la caixa (…) potser ara serà sobre una reixa calenta i s’haurà desfet com una perla de xocolata. Vint minuts després, tres entrepans de xoriç ibèric calents i un parell de xurros i tres ampolles d’aigua, petites i Solans de Cabras, lo mejor que nos ha pasado en cuatro o cinco años. La cargol encara hi era. Ens va explicar que no podia estar a la reixa i ens va presentar una larva i una coccinel·la. Els vam donar els entrepans després de dir-los que eren calents. Són ben calents. L’escarabat li va donar els xurros i a la cargol li van fer especial il·lusió. I què en fem, d’aquest entrepà que sobra? I ens contestà la larva que doneu-li a aquella marieta de set punts, que ell sabrà partir-lo amb la marieta de vint-i-dos punts. I així ho vam fer, i la última ens va dir que som bones persones. I jo vaig pensar què ens fa persones, exactament, si el marit té un èlitre dur com un gladiador i està tot encuirassat, com si fos recobert d’or. I si jo tinc el cos dividit i quatre potes locomotores i dos pedipalps i el tors ple de pèl aràcnid. No li vam preguntar per què ens veia persones, i bones persones a més concretar, sinó que vam acomiadar-nos i no vam mirar enrere mai més. La cargol plorava, quan vam retornar-hi. Avui està ploranera, digué la larva. De vegades, molts dies, riu tota l’estona, i d’altres només plora. Són certes dues coses, que la cargol plorava i que jo també en tenia ganes, però només vaig aconseguir fer que la meva poteta peluda li toqués l’espiral de la closca. I amb delicadesa la vaig prémer una mica, sense trencar-la, perquè sabés que això que sentia, aquest amor cap a ella, nou i imprevist, el sentia amb força. Com volent dir, que sàpigues que només la violència i la tristor regiran el nostre comiat. I li vaig dir a mi també em passa, que estic trista de vegades. Abans de marxar, la larva ens va oferir un suc, a l’escarabat i a mi. Però nosaltres no vam voler res. Vam girar cua i jo em vaig posar a plorar: igual que la cargol, com una nina desinflada de desgràcia profunda, encara amb les butxaques d’or, i una teranyina viscoelàstica i dos o tres preses esperant-me a casa per sopar. Cada nit demano als astres que m’indiquin si la cargol té fred. Penso en si la seva caixa s’ha mullat, o si la seva baba ha regalimat tant per les reixes que ja no li queda res sobre el qual lliscar, pregunto si s’ha esberlat la xocolata. Per la humanitat, una perla de xocolata que xoca amb un tren veloç no és res més que part del paisatge, del viatge, de l’experiència magna de ser animal racional i no bitxo. Penso també en l’espiral de la seva closca i en l’olor de fregit abundant que feien les meves potes sortint de la xurreria. Sobretot penso si l’hauria d’haver copsat, a la cargol, i posat sobre el cos del meu escarabat valent com si fos una presa (panxa amunt, ara com una u i no com una c) i benvingut a casa nostra. Em pregunto per què s’hauria sorprès més, si per les meves preses, dessagnant-se a dins de casa o pel meu matalàs d’insecte ric? Per què m’hauria odiat més? Em pertorben tant, aquestes preguntes, i les trasllado als astres i cap d’ells me’n diu res. Ans al contrari, sembla que riguin. Però vés, també podria ser qualsevol soroll de la humanitat (com una ambulància o un petard) que de vegades sona tan llunyà i gegant, el soroll seu, que sembla un plor o una riallada.

[llibresoberts]

Fantasma, de Laura Lee Bahr.

Recordes quan llegies els llibres de ‘Tria la teva aventura’ que publicava Timún Mas? Doncs la Laura Lee Bahr va iniciar el procés d’escriure aquesta novel·la pensant en explicar una història farcida de punts de decisió. El resultat no li acabava d’agradar i, 5 o 6 anys després de deixar el projecte dorment, el va reprendre amb una decisió dràstica que la convertiria en la novel·la notable que he llegit en menys de 24 hores.

Quina va ser la decisió? Una de ben atrevida: deixar les cruïlles de decisió però arrabassar-les-hi les direccions del salt,l es indicacions per seguir cada camí a partir de la bifurcació. Què significa, això? Doncs imaginat que arribes a un punt de decisió com aquest:

Hay un sofá en la puerta de tu apartamento. [...]

¿Lo dejas donde está?

─O bien ─

¿Reconoces que un sofá atraerá nuevos amigos y lo recoges?

T’ho rumies, intentes posar-te en situació i... decideixes per una de les dues opcions. Posem per cas que esculls la primera, i fas que el personatge passi del sofà. Però... i ara què? Perquè darrera de cada opció no hi ha cap senyal, cap indicació per anar a la pàgina X o a la pàgina Y. Llavors gires la pàgina, i trobes un capítol que sembla seguir (com si t’hagués endevinat les intencions) el camí de la teve elecció, i t’explica que entres el sofà a casa i et poses una peli a Netflix i t’hi asseus, etc. Però al cap d’unes quantes pàgines, d’uns quants capítols, et topes de nassos amb un capítol que comença: 

Dejas el sofá ahí sin ni siquiera echarle una segunda ojeada.

Però... Però!?!?! No havíem quedat que l’agafava, el sofà? A què ve, aquesta alternativa? M’he perdut alguna cosa?

Doncs no, simplement t’has llençat de cap al cau del conill estressat de l’Alícia, i ja estàs atrapat en aquest joc caleidoscòpic que et proposa la Laura Lee Bahr. Perquè aquesta novel·la no et permetrà viure una aventura, una realitat de les moltes possibles. Ni tan sols et permetrà viure vàries aventures consecutives, una darrera l’altra. No. El que farà aquesta novel·la és fer-te viure totes les possibles alternatives, en una experiència de narració cubista fascinant i essotèrica com poques.

La Sarah és morta. L’han assassinada o s’ha suïcidat? No se sap. Però sí se sap que ara és un fantasma (bé, ella prefereix “esperit”), i et parla a tu, Richard (sí, et dius Richard), directament. És a tu a qui persegueix, a qui assetja. I la teva vida d'intent de rock ‘n roll star a Los Angeles de cop i volta pateix un daltabaix i ja res no sembla real, normal, plausible. El temps es confon (els fantasmes ja ho tenen, això, per a ells el temps no és lineal), les alternatives, els multiversos es solapen i contradiuen. I mentres tant, tu continues caient en el buit (o és una teranyina?). 

Escrit amb un estil directe i orientat a l’acció, la Bahr teixeix un panòptic tel·luric i sinistre que aconsegueix, a través de la seva particular estructura interna, parlar de masculinitats fràgils, de subconscients poderosos i de catifes abultades sota les quals s’amaguen massa fantasmes del passat.

[boscdelsdubtes]

Dia 5 – Espasa

Molts adversaris havien caigut sota el fil de la seva espada. No obstant, cap d’ells havia mort per aquell motiu. Pocs adversaris podien plantar-li cara, tot i així, el seu poder mai el va temptar. Des de sempre, l’havien educat en que el seu camí era defensar els innocents, corregir els que abusaven del seu poder i mai, sota cap concepte, enfrontar-se a un enemic desarmat. No tots els dèbils que defensava eren innocents, ni tots els innocents eren dèbils, però un cop ja eren fora de perill, cadascú havia de reflexionar sobre els seus actes ja que, en aquell moment ell els podia protegir, però no sempre seria així. Va ser justament aquesta filosofia la que va portar el fracàs a la seva porta. No tots els dèbils tenen bones intencions, ni tots els forts fan servir l’espasa com a estil de lluita. Per això mateix, l’única cosa que el podia derrotar, era la traïció. La traïció de la persona que més estimava. La persona a qui volia dedicar la seva vida i que, sense cap mena d’escrúpols, va fer servir la seva vida com a escala per aconseguir els seus èxits. Aprofitant-se de la seva bona voluntat, per més hàbil que fos amb l’espasa, no va ser capaç de sobreviure a aquella teranyina ben construïda de trampes i subterfugis. Però la persona que va sobreviure, sens dubte, va aprofitar l’ocasió. Fent servir el seu nom i totes les gestes que havia dut a terme, va aconseguir allò que tant desitjava: un estatus. Va sacrificar una vida, per aconseguir una vida millor. Una vida dedicada als demés, per millorar egoistament la seva pròpia vida.

[drzito]

Esta semana, especial cine español.

La Teranyina (Antoni Verdaguer, 1990)

[ximo220550]

Pep Gimeno "Botifarra"- La dansà de Teranyina (Àudio Oficial "Ja ve l'ai...

[tastatast]

Clandestí

Des que vam conèixer en Pau Navarro i n’Ariadna Salvador al Clandestí de Cocinària l’any 2016, hem tingut ganes de visitar-los any rere any. Sense deixar d’estar d’acord amb tot el que ja hem escrit sobre el Clandestí, només podem dir que les fotografies mai transmetran l’ambient i la festa que es viu al seu garatge.

El Clandestí és una muntanya russa de sabors, música i emocions. Tant passes per les referències culinàries més humils com per les receptes més burgeses. Tant menges les salses més fines i equilibrades com les combinacions més contundents amb estridències “greix-àcid-agre” que t’engresquen. Un menú en el que, encara que tot estigui programat, sents que cuinen en versió concert i no en versió estudi de gravació i, a més a més, amb aquell ritme de servei allegro vivace tant enyorat d’elBulli.

En Pau Navarro posa en valor productes i receptes de Mallorca d’alta qualitat però sempre sense limitar-lo, de manera que tampoc s’amaga d’utilitzar grans productes d’altres regions. Sempre fidel a la seva coherència, és totalment lliure en la manera de pensar, de comprar, de cuinar i de presentar, en un restaurant que no només fuig dels encorsetaments en la posada en escena.

En aquest menú, vam menjar clàssics de la casa com les banderilles, un homenatge al variat mallorquí que ens transporta a les barres dels bars dels voltants dels mercats; el salmorejo amb trampó, en record als seus orígens andalusos i mallorquins; els calamarins de teranyina a la bruta; les anques de granota a la brasa, aquest any flamejades amb absenta; el colomí de Bresse, en aquesta ocasió, la pota a la brasa amb un tret de remolatxa, un estofat de blat i tuber melanosporum d’Austràlia; i el petó més apassionat de l’illa.

Pel que fa a les novetats, per una banda, ha afegit plats aparentment molt simples, reivindicant el producte i sense complicar-se com l’escamarlà amb sobrassada en papillota; el peix surer (ballesta, porcell) amb beurre blanc i caviar verd (alga raïm de mar); els caps dels peixos, servint parts tendres, gelatinoses, cartilaginoses que són delicioses i que estan ben poc presents a les cartes dels restaurants, aquesta vegada, de mero i sama roquera (urta); o l’auster i gustós carré de xai. Per altra banda, plats molt atrevits com la burrata amb una albergínia al vapor i lacada amb un miso de verdures fermentades; i un mar i muntanya com l’ostra amb peus de porc, sobrassada i albercoc de Porreres.

Satisfacció i per molts anys!

Veure més fotos del Clandestí

[blogrefelet]

Xàtiva

Cada cop li quedaven menys fils a la seua teranyina… S21

[eljoan]

Enterenynat #cel #sky #nuvol #cloud #teranyina #web #finestra #window #igersbcn #igerscat #elripollès #brewtast2019 (en La Barricona) https://www.instagram.com/p/B0JtI4Lot_S/?igshid=gi7kjhke5nj2

[foscorvisions]

ENCENALLS DE MORT Hores prèvies a un adéu Quan s’ensuma pal•lidesa Cares llargues sense veu És la fi i és ben palesa Unes fulles semblen caure Transparents no deixen rastre Només ell qui veu sa traça Sent el clam i nua crida Un alè que fa cor fort Buida estança compartida Amb so d’encenalls de mort La cloenda és ben servida Ferma escorça que fissura Teranyina que s’esberla Podridura de temença Pobre cor n’és ben farcit -------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Photo by Nona Limmen Photographywith model Unnur Björk Jóhannsdott��r in Iceland 2016. Photo and lyric taken from 'Les Irreals Visions'. Album available from June 9th through Season of Mist. Buy it here (EU & USA): smarturl.it/FoscorShop Download or Stream it here: som.lnk.to/FoscorLesIrrealsVisions Orders within Spain please visit:http://foscor.bigcartel.com/ -------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Soon on stage at: 05.10.17. HOOFDDORP. Duycker. NL * 07.10.17. LÜBECK. Treibsand. GER * 08.10.17. ERFURT. From Hell. GER * 09.10.17. MÜNCHEN. Backstage. GER * 10.10.17. KÖLN. Jungle Club. GER * 11.10.17. PARIS. Backstage. FR * 12.10.17. GENT. Aasgaard. BEL * 27.10.17. SANTANDER. Rockbeer Thenew. Infest IV 28.10.17. BARCELONA. La Nau. w/ Dejadeath 01.12.17. MADRID. Sala But. Madrid is the Dark V 04.12.17. BARCELONA. Razz 3. w/ GOLD * Tour dates w/ Vulture Industries #foscor #seasonofmist #lesirrealsvisions #darkness #darkmetal #cvlt #macabreart #photography #picoftheday #analogphotography #blackmetal #atmosphericblackmetal #PostBlackMetal #doommetal #nonalimmen #barcelona #katatonia #alcest #solstafir #esbenandthewitch #gothrock #opeth #obsidiankingdom #deafheaven #magic #beauty #beautyandthebeast #iceland #mist

[clubdynamicsposts]

TERANYINA DE NOMS

DESENVOLUPAMENT

L’objectiu és coneixe’ns.

Es posa tothom en rotllana, i una persona comença amb la punta del fil (agafant-lo). Seguidament, diu el nom d’un company i li pasa l’altre extrem del fil sese deixar anar la seva part, el seguent fara el mateix i la gent s’anirà afegint al fil per ordre. Al final tothom estarà conectat formant una teranyina.

The goal is to know eatch other.

all the people will be situated like a circle, and one of them start with a tipof a rope.

To start, say the name of one of the presents and give him the rope but having himeselves it too, after the other person says other name and pass the rope.

That finally when everybody are conected thanks to the rope.

VARIACIONS

Quan a tu et diguessin i t’enganxesis a la teranyina abans de dir tu al seguent que s’enganxarà, haver de dir el nom de tots els que ja estiguin enganxats.

Other posibilitie is when the rope comes to you, before you say other name to give them the rope, you needs to say the names before you. if you dont remember theses you cant continue.

OPINIÓ PERSONAL

Crec que aquest està molt millor aconseguit que el de la pilota ja que en aquest cas no es poden repetir els noms i tothom acaba participant.

We thinks that its better than the ball’s dinamics, because in this one you cant repeat the same names always and everyones can participe.