#Elegància

[timriva-blog]

Amedeo Modigliani

Verdad y estilo de un «pintor maldito» Amedeo Modigliani: Desnudo acostado, 1917 (detalle) Escrito por JUAN CARLOS FLORES ZUÑIGA Amedeo Modigliani (Italia, n. 1884-1920) fue uno de los «pintores malditos». Se creó y se destruyó al mismo tiempo. Su devoción por el arte fue de la mano de un consumo incesante de drogas y alcohol que lo dejó físicamente agotado e indefenso ante la tuberculosis que…

[castellsipalaus]

Kadrioru loss

El Palau Kadrioru (Kadrioru loss, en estonià), situat a la capital d'Estònia, Tallinn, va ser construït per ordre del tsar Pere el Gran de Rússia el 1718 com a residència d’estiu per a la seva esposa, Catalina I, després de la conquesta d’Estònia durant la Gran Guerra del Nord.

L’arquitecte italià Niccolò Michetti, conegut per altres projectes de construcció de palaus a Europa, va ser el responsable del disseny de Kadrioru loss. El palau segueix un estil barroc italià, amb un gran jardí davant, inspirat en els dissenys de les residències aristocràtiques d’Europa occidental, que buscaven impressionar amb la seva grandesa i elegància.

Durant el segle XVIII, el palau va ser utilitzat esporàdicament pels governants russos i va perdre part de la seva importància com a residència reial. Tot i això, va continuar sent un símbol del poder rus a la regió del Bàltic, especialment perquè Estònia va estar sota domini rus durant segles.

Amb el pas dels anys, el Palau Kadrioru va passar a mans de diverses figures de la noblesa russa i administradors regionals. L’ús principal del palau es va centrar més en cerimònies i ocasions especials que no pas en la vida quotidiana dels delegats dels tsars russos.

A principis del segle XX, amb la caiguda de l’Imperi Rus i la proclamació de la independència d’Estònia el 1918, el palau va quedar sota control de les autoritats estonianes. Kadrioru loss va ser convertit en un museu d’art i es va obrir al públic, reflectint la identitat cultural del país.

Durant l’ocupació soviètica, després de la Segona Guerra Mundial, el Palau Kadrioru va ser nacionalitzat per les noves autoritats. Tot i els danys causats pel conflicte, es va utilitzar com a seu d’institucions culturals, i els seus jardins van ser renovats per convertir-se en un parc públic.

Després de la independència d’Estònia el 1991, el palau va ser restaurat per recuperar el seu esplendor barroc original. Actualment, Kadrioru loss acull el Museu d’Art Estranger de Kadrioru, que inclou col·leccions d’art europeu i rus, i és una de les atraccions culturals més importants de Tallinn.

El Palau Kadrioru també és conegut pel seu extens jardí, que segueix sent un dels espais verds més visitats de la ciutat. La seva història reflecteix les diverses èpoques que ha viscut Estònia, des del primer domini rus fins a la independència moderna, tot mantenint-se com un símbol de la connexió del país amb la seva herència europea.

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Massana CFAS Il·lustració (@massana.illustracio.cicle)

dd

Pep Montserrat, Premi Nacional d'Il.lustració. Les escoles són la seva història i la història compartida. Són la seva filosofia, un teixit de diverses maneres d'ésser i fer que acaba definint una imatge global, compacta i, tanmateix, heterogènia. Les escoles són els seus espais i són, sobre tot, la seva gent. Pep, com els més veterans de l'@escolamassana, forma part d'un paisatge humà entranyable i, tot s'ha de dir, portador d'un talent que ens fa ser, després de tants anys, una de les escoles més conegudes i arrelades en l'imaginari del nostre païs. La trajectòria d'en Pep Montserrat, aquí i arreu, és prou coneguda. Aquí ens volem felicitar per que ell ha estat columna fonamental dels nostres estudis. Com a actual coordinador, però especialment com a docent, Pep ha estat una força fonamental en la nostra lluita per oferir uns estudis públics d'il.lustració de la màxima qualitat. Els companys, però sobre tot, els seus alumnes, sabem de la seva entrega, passió, força de treball, empatia i saviesa. Cap premi pot explicar els petits miracles que es produeixen cada dia en un aula, portes endins. No podem estar més contents amb aquest reconeixement. Moltes felicitats, Pep!!!

Així mateix, el jurat destaca “la seva generosa contribució a la definició de les bases d'una pedagogia de la il·lustració crucials per a la formació de les futures generacions". "La passió pel dibuix que ens transmet la seva feina –subratlla–, ha portat Montserrat a assolir una gran precisió en la narració a través d'imatges, i ha desenvolupat la seva carrera en una àmplia varietat de formats amb una elegància que no deixa indiferent”.

[botiga-sabate]

Espardenyes Falca Dona Violeta Beis Negres de 5 Cordes amb Flecs i Cintes Picon 2730-FL Les espardenyes amb falca d'espart marca Picón, model 2730-FL, són el calçat perfecte per donar un toc d'estil als vostres outfits d'estiu. Estan fetes enterament de tela en colors negre, beix i violeta, i el seu disseny amb serrells a la pala les fa úniques i molt atractives. La plataforma de 1.5cm d'aquestes espardenyes les fa molt còmodes de portar, mentre que la falca d'espart de 7cm us donarà una mica d'alçada i elegància sense sacrificar comoditat. El tancament de cintes de cotó per lligar per la cama afegeix un toc de romanticisme i delicadesa a aquestes espardenyes, que són perfectes per lluir de vegades especials o en el teu dia a dia. Fetes a Espanya amb els millors materials. Calça normal.

[jaumesclub]

Nou fragment extret del programa "CINEJAU"! Aquesta vegada en Jau ens explica una altra de les seves pel·lícules preferides, una autèntica joia cinematogràfica, una obra mestra que ens transporta a temps passats amb la seva elegància i encant: "L'apartament", dirigida pel geni Billy Wilder! 🏢💼

[blog2practiquespaulamartinez]

Pràctica “Aplicació del color a la publicitat”

Vermell i negre = passió i elegància

Aplicació a la publicitat:

Cartell exterior de la propera edició del concurs anual de vins a Catalunya, organitzat per la Generalitat de Catalunya.

[ideaimateria]

Aquesta peça audiovisual és una oda a la sensualitat de menjar, a la bellesa humana, una invitació a interactuar amb els aliments de manera diferent i explorar-los en una sensualitat lúdica, reconeixent la seva voluptuosa vida. Aquesta és una crida a abraçar el desig del que és: una força positiva d’evolució arrelada profundament al cos i a la ment.

La privació sensorial és una malaltia de la societat moderna, una manifestació de la nostra desconnexió moderna de la natura: mentre les nostres ments sobredoseguen informació visual, sovint es descuiden els sentits més tàctils i olfactius, que afecten sens dubte el nostre benestar. Els científics creuen que moltes persones poden patir una escassetat crònica de tacte, anomenada "fam tàctil".

L’alimentació és un dels estímuls més sensorials de les experiències humanes, juntament amb el sexe, en què tendim a complaure’ns per satisfer la nostra fam o el nostre desig de plaer. No obstant això, les convencions socials tendeixen a silenciar els nostres instints, conduint-nos sense sentit cap a una etiqueta que ens allunya dels plaers del menjar, en lloc d’augmentar-los. Quan es van convertir els nostres instints animals, els que estan a la base de la nostra humanitat, en alguna cosa vulgar?

Caure en el desig pot ser un acte de bellesa, si es fa amb elegància o, diguem-ne, amb sentit. La recerca de la bellesa (en i per a tots els sentits) és l'objectiu de tots els desitjos, en la vida quotidiana, en la filosofia i en l'esforç artístic.

Informació adicional:

El conjunt d’estris per menjar que es mostra en aquest vídeo va ser creat per Andreas Fabian, argenter i dissenyador amb doctorat en culleres, i Charles Michel, cuiner que investiga en estètica alimentària a la Universitat d’Oxford. Dissenyats per unir la funcionalitat amb la sensualitat, pretenen estimular diversos sentits per guiar implícitament la ment cap a consums més saludables. Aquests prototips s’exhibeixen fins al febrer de 2016 a l’exposició “Cravings”, Science Museum, Londres.

Charles Michel

charlesmichel.co

Charles és un cuiner professional franco-colombià interessat en la filosofia del menjar. Actualment realitza investigacions acadèmiques com a xef de residència al Crossmodal Research Laboratory, Departament de Psicologia Experimental, Universitat d’Oxford. El seu treball se centra a entendre el paper dels sentits en la modulació de la percepció del sabor, amb un interès particular en l’estètica visual dels aliments i el comportament del consum. Crear un pont entre l'art i la ciència de les pràctiques culinàries podria tenir un paper crucial per dissenyar aliments més sans i sostenibles per al futur de la humanitat.

Sense aigua per a les balenes

nowaterforwhales.com

NWFW és un projecte d’arts visuals amb un imaginari determinat per trobades amb ments creatives que practiquen diferents formes de suports a tot el món.

A través d’imatges fixes i en moviment, l’objectiu d’aquesta plataforma / laboratori és captar paisatges sensorials fidels a la naturalesa irrepetible dels brots i dels col·laboradors implicats: és a dir, el rodatge com a representació. L’ull té l’objectiu de captar la bellesa en llocs comuns de la vida quotidiana, embellint la naturalesa dels desitjos humans a través de paisatges poètics i universos imaginaris, amb un llenguatge estèticament agradable i calmant. La imatge com a acció, una representació de la realitat imaginada pels cervells curiosos i les circumstàncies.

No Water for Whales és un projecte liderat per Juliana Gómez, psicòloga social colombiana que treballa com a fotògrafa / cineasta.

Amb: Danielle OP

Música: Tristan i Isolda - Preludi

Richard Wagner

Dirigit per Arturo Toscanini

Editing: Ana M. Alvarado

Design: Carles Murillo

Perruqueria i maquillatge: Juan D Moya

…“El menjar és una de les experiències multisensorials més riques i defineix la nostra salut i benestar, però també la nostra relació amb els altres”, va dir. “Algunes de les nostres experiències gastronòmiques més delicioses i memorables sovint provenen de menjar sense coberts”.

“Menjar amb les mans nues, xuclar-nos els dits o fins i tot llepar-nos un plat són comportaments naturals”, va afegir Fabian…

…La cullera té una punta en forma de dit humà, però la seva forma general allargada fa que s’assembli més a un icicle gran. Està dissenyat per menjar aliments gruixuts i cremosos, similars a un dipòsit de mel.

Fabian afirma que fa que el sabor del menjar sigui millor, perquè és més similar a l'experiència de llepar-se el dit, en lloc de posar un objecte estrany a la boca…

via : www.dezeen.com/2017/02/08/finger-shaped-goute-spoon-michelfabian-make-food-taste-better-cutlery/

http://michelfabian.com/prototypes

http://michelfabian.com/art

Futur 2050

Food Design

en relació,

Meret Oppenheim (Swiss, 1913–1985)

1936. Fur-covered cup, saucer, and spoon, Cup 4 3/8" (10.9 cm) in diameter; saucer 9 3/8" (23.7 cm) in diameter; spoon 8" (20.2 cm) long, overall height 2 7/8" (7.3 cm)

actuart.org/article-expo-collective-contemporaine-le-surrealisme-et-l-objet-120817527.html

centrepompidou.fr/cpv/resource/ccAyeG/rA5qRK

objectes-de-desig-surrealisme-i-disseny-1924-2020

DEL 28 DE FEBRER AL 7 DE JUNY DE 2020

Des dels seus inicis, el surrealisme es va inspirar en el disseny i en els objectes quotidians. Però quin impacte va tenir aquest moviment artístic sobre el disseny? «Objectes de Desig. Surrealisme i disseny (1924-2020)», una de les exposicions més esperades d’aquest 2020, explorarà l’intercanvi en totes dues direccions, juxtaposant obres d’art surrealista i peces de disseny destacades dels últims cent anys per tal de revelar uns paral·lelismes que rarament s’han estudiat.

La mostra, que s’inaugurarà el proper 28 de febrer al CaixaForum Barcelona, està produïda i organitzada per la Fundació Bancària “la Caixa” amb el Vitra Design Museum, i també inclourà pintures, escultures, objectes de col·lecció, cartells, revistes, llibres i fotografies, així com pel·lícules històriques. Entre els artistes exposats, s’hi podran trobar noms com Gae Aulenti, Björk, Claude Cahun, Achille Castiglioni, Giorgio de Chirico, Le Corbusier, Salvador Dalí, Isamu Noguchi o Meret Oppenheim. El disseny de l’espai ha anat a càrrec del soci de l’ARQUIN-FAD Ignasi Bonjoch de l’Estudi Bonjoch. Després de la seva estrena a Barcelona, l’exposició itinerarà a Madrid i Sevilla.

caixaforum.es/ca/barcelona/p/objectes-de-desig-surrealisme-i-disseny-1924-2020_a880436

Quan el disseny supera la realitat, un programa d’activitats comissariat pel FAD

L’any 1917 Guillaume Apollinare va encunyar el terme surréalisme a partir de la contracció de les paraules sur, que en francès vol dir “per sobre de”, i réalisme. L’obra d’art surrealista, per tant, se situaria en un nivell superior al de la pròpia realitat o, en altres paraules, en una dimensió “supra-real”. Per a Apollinare aquesta nova forma de creació era el punt de partida i la promesa de tota una sèrie de noves manifestacions que, en el futur, haurien de suposar “canvis profunds en les arts i els costums a través d’una alegria universal”.

Tal com es fa palès en la selecció d’obres de l’exposició, el disseny ha estat i encara és un terreny extraordinàriament fèrtil on han proliferat multitud de creacions que van més enllà de la seva condició d’objectes reals. Són objectes que moltes vegades desafien el mandat funcionalista i els estàndards estètics i morals de la modernitat. Situades a mig camí entre la realitat i la ficció, aquestes creacions se serveixen de la subversió, la fantasia, l’atreviment formal i la síntesi entre els diversos sentits per superar la realitat i proposar noves maneres d’interpel·lar o emocionar els seus usuaris…

.fad.cat/ca/news/4461/quan-el-disseny-supera-la-realitat

mano

hand

hands

tacte

tàctil

tocar

hàptica

[unamadelletres]

Elegància

[elementosdotarot]

Leitura para a Semana de 17 a 23 de Novembro de 2019. Deck: Loteria Mexicana As cartas foram embaralhadas e o deck dividido em 3 partes. De cada parte tirei uma carta começando pela primeira da esquerda que representa o "Início da semana".(El Pescado). A segunda carta, a do meio, representa o meio da semana e costuma, também, dar o ˆtomˆ da semana como um todo. (El Catrín). A terceira e última carta (El Soldado), reresenta as possibilidades do final da semana. EL PESCADO: Muito cuidado com comentários. Evite comentários maliciosos, fake news, fofocas, e nem pense em emitir opiniões muito "sinceras" pois podem não serem bem aceitas e, até mesmo, serem interpretadas como ofensas pessoais. Lembre-se do ditado: "O peixe morre pela boca". Contenha-se. EL CATRIN: Procure, especialmente durante esta semana, apresentar-se bem. Ou seja: projete, ou dê a conhecer, o melhor de si mesmo. Isso não significa fingir o que não se é, mas é um convite para melhorar a própria imagem. Como diziam os donos da Kodak: "uma imagem vale mais que mil palavras" e isso pode funcionar muito bem, em especial se estiver, por exemplo, em busca de um emprego ou num período de avaliação. Organize-se posturalmente e, também, na maneira de se expressar e interagir, com educação, respeito e elegància. EL SOLDADO: Busque ser disciplinado e organizado, pois o sucesso do final da semana parece depender disso. Faça o que tiver que fazer, sem protelar. Procure cumprir todos os seus compromissos para poder aproveitar melhor os dias de descanso. Se estiver planejando uma viagem ou um evento para o fim de semana, seja bastante previdente e atento aos detalhes. https://www.instagram.com/p/B4-s1ASnvVH/?igshid=kf6oufy2ycyw

[opportunities-eu-com]

Connaissez vous Gigi Clozeau? L’histoire de Gigi Clozeau commence par une naissance, celle de sa créatrice, Gigi, et celle d’un bracelet fabriqué à cette occasion par son papa joaillier. Une fine chaîne d’or aux perles de résine colorée … Gigi est née dans le sud de la France, dans une maison imprégnée par la mode et le design. Son père sculpte de délicats bijoux dans son établi, et sa mère a une élégance innée qu’elle partage au travers de sa garde-robe avant-gardiste. C’est le bonheur d’un papa émerveillé devant sa petite fille qui donne naissance à Gigi Clozeau. 4 4 collier disponibles, prix par message privé 🎅🏼🎄 Coneixes la marca Gigi Clozeau? La història de Gigi Clozeau comença amb un naixement, el de la seva creadora, Gigi, i el d'una polsera feta per a aquesta ocasió pel seu pare joier. Una fina cadena d'or amb comptes de resina de colors... Gigi va néixer al sud de França, en una casa plena de moda i disseny. El seu pare talla joies delicades al seu banc de treball, i la seva mare té una elegància innata que comparteix a través del seu vestuari avantguardista. És la felicitat d'un pare sorprès davant de la seva petita que dóna a llum a Gigi Clozeau. 4 4 collarets disponibles, preu per missatge privat 🎅🏼🎄 ¿Conoces la marca Gigi Clozeau? La historia de Gigi Clozeau comienza con un nacimiento, el de su creadora, Gigi, y el de una pulsera hecha para esta ocasión por su padre joyero. Una fina cadena de oro con cuentas de resina de colores... Gigi nació en el sur de Francia, en una casa llena de moda y diseño. Su padre talla delicadas joyas en su banco de trabajo y su madre tiene una elegancia innata que comparte a través de su vestuario vanguardista. Es la felicidad de un papá asombrado frente a su pequeña que da a luz a Gigi Clozeau. 4 4 collares disponibles, precio por mensaje privado 🎅🏼🎄 #gigiclozeau #gigiclozeaujewelry #gigiclozeauaddict #opportunitiesfr (à Opportunities.fr Boutique) https://www.instagram.com/p/CmL2UpqNkHR/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[timriva-blog]

Usos y abusos de Olympia de Manet

Cuando Édouard Manet estrenó su cuadro Olympia en 1865, la crítica se escandalizó ante un desnudo que parecía «la reina de corazones después de un baño». Hoy están más interesados en imponer estereotipos esencialistas sobre la criada negra que está a su lado. Édouard Manet, Olympia, 1863. (Musée d’Orsay / Wikimedia Commons) Escrito por Todd Cronan Cuando Édouard Manet expuso por primera…

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Fundación Juan March (@fundacionmarch)

ee

📷Emili Godés. "Manos", c. 1930. Plata en gelatina.

en la exposición “Detente, instante. Una historia de la fotografía”. 📅Hasta el 15 de enero.

🎨Alberto Durero. "Manos que oran", c. 1508. Pincel sobre papel azul (Albertina Museum).

ee

Albrecht Dürer, Estudis de la mà esquerra de Dürer (anvers), 1493/1494, ploma i tinta marró i marró negre, 27 x 18 cm (10 5/8 x 7 1/8 in.), Albertina, Viena

Aquest conjunt de gestos expressius de les mans, tots modelats pel mateix artista, es poden interpretar segons un vocabulari pictòric tradicional que es remunta a l'edat mitjana. El dit assenyalant s'acostuma a identificar com un gest retòric que indica la parla; la mà que sosté amb elegància la tija d'una flor s'entén com el signe d'un home que corteja la seva núvia; i la tercera mà es dedica a un gest groller conegut. Aquests estudis acuradament delineats no només mostren la facilitat de l'artista amb un llapis, sinó que, en conjunt, creen un enginyós trio de gesticulacions.

aa

ee

ee

aa

aa

aa

aa

aa

aa

aa

aa

View this post on Instagram

A post shared by ПОРТРЕТЫ И РОСПИСЬ НА ЗАКАЗ🦄 (@art_vasilisk)

ee

[botiga-sabate]

Espardenyes Falca Dona Violeta Beis Negres de 5 Cordes amb Flecs i Cintes Picon 2730-FL Les espardenyes amb falca d'espart marca Picón, model 2730-FL, són el calçat perfecte per donar un toc d'estil als vostres outfits d'estiu. Estan fetes enterament de tela en colors negre, beix i violeta, i el seu disseny amb serrells a la pala les fa úniques i molt atractives. La plataforma de 1.5cm d'aquestes espardenyes les fa molt còmodes de portar, mentre que la falca d'espart de 7cm us donarà una mica d'alçada i elegància sense sacrificar comoditat. El tancament de cintes de cotó per lligar per la cama afegeix un toc de romanticisme i delicadesa a aquestes espardenyes, que són perfectes per lluir de vegades especials o en el teu dia a dia. Fetes a Espanya amb els millors materials. Calça normal.

[macarulles]

Elegància. https://www.instagram.com/p/ClddeuVNDEKvNRtAJ5FaBYWCGH8Ir8CTfjMc7s0/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[baluarddescreguts]

Porra (honesta) 2019

En època de bons propòsits i començament d’any (o una mica més tard, de fet. Si vaig una mica tard, es diu i no passa res) he pensat que estaria bé intentar ser honest i mirar d’aventurar què portarà el nou any aplicant grans dosis de realisme. Sense bullshit ni previsions que al febrer ja hauran quedat totalment superades pels fets. A veure si me’n surto... Aquest 2019:

- Seguiré fent l’idiota amb el tabac. Ja ho sé que no és bo i que ho hauria de deixar. Què voleu que us digui? El primer que no estic content sóc jo.

- Em convertiré en la millor “drama queen” del món. Com que a finals del 2018 se’m va qualificar així a mala idea, el mínim que puc fer és ser digne de l’apel·latiu i complir amb les expectatives. Ço és, actuar sempre pensant “què faria ara una drama queen?”.

- Elevaré la procrastinació a categoria d’art. Ningú deixa les coses per més endavant com jo. Amb aquesta elegància, amb aquesta subtilesa. Porto temps perfeccionant la tècnica i aquest any puc fer cim.

- Llegiré, escriuré i faré esport menys del que m’agradaria. Seguiré buscant l’equilibri. Us imagineu l’horror que deu ser trobar-lo? Què faríem aleshores?

- Em queixaré un 10% menys. És tan divertit a vegades...

- Criticaré un 20% més. No per gust eh. M’hi esteu forçant de mala manera, afaitapagesos!

- Em seguiré emportant feina a casa, metafòricament parlant. Confiem que poca.

- Gaudiré com mai dels meus companys de feina. Aconsegueixen que m’agradi treballar. Malparits... :)

- Intentaré gastar poques energies en el futbol i la política. La paraula clau de la frase és “intentaré”. Graupera, Messi i Guardiola, estem a les vostres mans.

- Faré broma de tot, perquè res és prou dolent, delicat o important per no fer-ne.

- Em faré una mica més gran, una mica més savi i provaré de fer que tot sumi. Les pujades, les baixades, les rectes un pèl avorrides i els revolts tancats i perillosos. Riuré molt, m’enfadaré, em preocuparé per tonteries, m’equivocaré i m’aixecaré quan caigui. D’aquí un any em contaré més cicatrius i més records memorables, aquells d’estones que fan que tot tingui sentit.

- M’esforçaré per ser millor fill, germà, nebot, cosí, cunyat, amic, company de feina, homo sàpiens, pensador millennial i membre del club de fans d’Ousmane “no m’ha sonat el despertador” Dembélé.

- Estimaré sense fissures. Amb aquella incondicionalitat que dóna el saber qui és la gent realment important.

- I tornaré al Baluard tant com pugui, per explicar-vos com va tot això i qualsevol altra cosa que pugui passar. També intentaré que s’acosti per aquí el Jordi, que fa temps que ens té abandonats.

Potser no es compleix tot però, i si sí?

I.T.