#Ben Fusel

[tanzania2023]

22 juliol - Elephant caves & Endoro falls

Més:

Magi - aigua

Kahawa - cafè

Mkate - pa

Moto - calent

Baridi - fred

Mto - riu

Twende - som-hi

Mbu - mosquit

Unasekia Baridi - tinc fred

Ndio - Si

hapana - No

Nakupenda - T'estimo

M'kono - Mà

M'guu - Peu

Mambo bipi - com estàs?

Mambo poa - com estàs? (Resposta)

kwaheri - Adeu

Paynu (iraqwe) - calb

Kipara (Swahili) - calb

Lala Salama - Que dormís be

Dia que havia de ser més de relax i ha acabat sent igual d'intens que els altres. Ben d'hora la Joana i jo hem anat a correr pels voltants, però no massa perquè plovia una mica. De fet ha estat plovent a estonetes tota la nit.

Marxem a les 9 cap a les Elephant caves, que son molt a prop del Lodge. Quan arribem al punt de partida ens espera un guia amb un fusell, que ens diu que és per espantar animals. Al camí hi ha búfals, elefants i algun lleopard, en teoria. El guía te un accent difícil, però ens explica moltes coses de la natura, les plantes i els animals. Es nota que ho domina.

Les Elephant caves són a uns 2,5 km i el camí es plenament selvàtic amb plantes i arbres enormes, moltes papallones, formigues que més val no tocar-les, etc.

Les coves són uns forats que van fer els elefants, on s'amagaven, però la més gran la va desfer la pluja i queda poca cosa de tot plegat.

Si ens allunyem una mica el guía ens diu que anem amb compte. Això és part del Parc Nacional del Ngorongoro i el riu que hi ha es d'aigua del cràter que passa per dins la muntanya.

Després ens acostem a les Endoro Falls, un salt d'aigua espectacular i molt fotogènic. Hi trobem uns plataners amb unes fulles enormes.

En total hem caminat uns 5,200 km.

Dinem al Lodge i la tarda anem a visitar una granja de cafè. Es d'una família que cultiva cafè i ens ensenyen tot el procès: com es cultiva, com es pela el fruit, com es torra etc. Tot és molt artesanal i dubtem que industrialment sigui rendible, sembla tot de cara al turisme. Però no per això deixa de ser molt interessant. Ens conviden a un cafè i en comprem un parell de kilos. La filla de la família, que es diu Elisabet, juga amb la Joana i li fa trenes.

Després baixem a Karatu a fer un volt. No es una ciutat amb un centre, tot són cabanes amb botigues molt humils i petitíssimes. Es nota que l'Stanley no està còmode i no sap on podem anar a passejar fins que li dic que podríem anar al mercat. Aparquem al Lilac cafè i anem a peu. De seguida surt gent que ens comença a donar la tabarra. Hem tingut un paio enganxat tots l'estona que anava traient coses d'una motxilla per vendre-nos-les.

El mercat és com tots, amb parades principalment de verdures, i totes tenen un peix molt petit assecat que no te un aspecte massa saludable.

Tothom ens mira, perquè no hi ha massa turistes normalment per aquí, però afortunadament no som els únics i la veritat és que no hem tingut sensació de perill, però si una certa incomoditat.

Acabem el passeig al Lilac cafè fent un vinet i uns sucs de mango.

Demà, Serengeti.

[istandardpro]

@HerMusicx - I Used To Know Her Credits and Streams #creditcheck #iusedtoknowher #istandardblog

[yannakissecae]

Escolteu la cançó del soldadet

Que a través d'un ull de bou

Veu que volen uns falciots!

I no és que hi entengui molt, el soldadet,

Però, que volin els falciots,

Deurà voler dir que la terra és a prop.

I tan a prop deu ser que baixa el capità

I intenta no semblar nerviós

Mentre acaba la instrucció:

"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents

I arrapeu-vos a la vida

Amb les ungles i amb les dents".

Ja a coberta, els homes resen.

Ja a coberta, els homes resen.

I fa un amén, poc convençut, el soldadet,

I acaricia el seu fusell,

Intentant no pensar en res.

Des de proa es van fent grossos els turons,

"Soldadet, valor, valor,

Que depèn de gent com tu la sort del món".

Però "si una bala enemiga creua el vent

I em travessa el cervell",

Es planteja el soldadet,

"Les onades m'arrossegaran

I mil peixos de colors

Lluitaran per devorar la meva carn".

I és quan pensa "jo m'amago;

Quan no mirin, jo m'amago".

Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant,

Les comportes s'han obert

I, en un segon, s'inunda el mar

De soldats disparant a l'infinit

Amb un soldadet al mig,

Que carrega mentre insulta a l'enemic.

I entre bomba i bomba tot li va prou bé

Fins que una cau just al costat.

Primer es diu "sort, de què t'ha anat...",

Però després sent a l'esquena un dolor estrany

I en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

Gira el cap a banda i banda.

Seu a la sorra i descansa.

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet

Es tranquil·litza repetint

Què farà, on anirà, si sobreviu:

"Aniré a ma mare ben vestit

I, abans que res, li hauré de dir

Que em perdoni per tractar-la sempre així;

Aniré a la Margarida a fer-li un fill

Per, només veure'l, intuir

Que l'estimo més del que m'estimo a mi".

La cançó del soldadet, Manel - 10 milles per veure una bona armadura (2011)

https://youtu.be/mjqkOllRgcA

[nunoxaviermoreira]

L'Àngel del campanar del Vendrell by esta_ahi Notícies històriques: A finals del segle XVII la Vila del Vendrell havia fet una gran creixença en la població i un nou temple, en consonància amb l'augment i importància de la Vila. El Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Ximenez de Carcante, va donar la llicència per poder treballar els dies de festa i va concedir 40 dies d'indulgència a tots els que prenguessin part en aquesta obra. El decret episcopal fou signat el 4 de gener de 1728. Les obres del temple foren començades a 13 de juny de 1732, com consta en la làpida que hi ha a la façana del temple: "Aquest Sagrat Temple, dedicat al Salvador Transfigurat, fou començat a causa de las reduïdes dimensions de l'antic l'any del Senyor 1732, el dia 13 de D. Gaspar de Molina i Obeda; Abat de S. Cugat Senyor d'aquesta baronia el molt ilustre Sr. D. Josep de Roger i mossèn el RMD. Antoni Ferrer". Campanar Fou projectat el 1769 per Joan Antoni i rovira de Tarragona. Les obres acabaren l'any 1784. el mateix any foren col·locades les campanes, una de 25 quintars amb el so de la nota mi i amb el nom de Salvadora. L'altra pesa 18 quintars, fa la nota fa i té el nom d'Anna. Totes dues foren foses a la vila per Jaume Mestres de Reus i beneïdes el 24 de juliol del mateix any. El 4 de març de 1874 (tercera guerra carlina) les tropes carlines van entrat dins el nucli liberal d'El Vendrell. L'últim nucli de defensa fou el campanar, a les pedres del qual encara es poden veure impactes de bala carlins. La construcció de l'Àngel s'inicià el mes de juliol de 1784, un mestre argenter de Vilanova i la Geltrú anomenat Josep Romeu. Destinat a l'ornamentació del campanar de la Vila. La dita escultura tenia doble finalitat: ornamentació i senyalar la direcció d'on bufa el vent. El sis d'agost, festivitat de Sant Salvador,c del 1784 fou col·locat al cim del campanar. Quan la guerra amb el francès (tenia el quartell general a El Vendrell) aquests tiraven a fer blanc amb al cama encongida de l'Àngel fins que aconseguiren tallar-la. La cama fou guardada a la Casa comunal. A l'any 1859 un huracà li arrencà l'ala dreta, i l'altra 26 anys després. El sis de novembre de 1825 quedà immòbil. L'Àngel fou restaurat el 1971(1959?) i restituït al seu lloc per un helicòpter nord-americà. En paraules de l'"speaker" de la Ràdio i Televisió de París, dites en el reportatge de la reposició de l'Àngel: "mentre aquestes màquines de guerra es dediquin a passejar àngels pel dolç cel de Catalunya, tot anirà bé, perquè això serà signe de pau" (Julià Antoni i Ramírez) L'antiga trona era col·locada a la banda dreta del creuer. Al construir-se la nova trona fou col·locada a la banda esquerre. L'àmbit presenta en una de les seves cares, aquesta inscripció: "Joan Constant, mestre fuster d'El Vendrell, F. Carulla Ribera, artista escultor de Barcelona ho han fet. El Sr. Arxiprest, J. Tous Farell, pare que la beneí en la diada de Santa Anna, el 26 de Juliol de 1953". patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic... REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA - 319 L'Angel del campanar del Vendrell, a Reus Es amb motiu de la seva restauració que ha vingut a Reus la popular figura que corona el campanar de I'església. parroquial del Vendrell, figura que fins a I'acabament del segle passat, amb el seu curt i elegant robatge tirat endarrera, com si volegés a I'impuls de I'oreig, amb la mà esquerra recolzada i la dreta extesa signant amb l'index la direcció del vent., feia de magnífic i gegantí panell que amb dalé guaitaven tots els veïns de la vila quan el mal temps regnava. Ara, mutilat, amb la pèrdua de les dues ales que el vent feia giravoltar, i de la cama dreta, restava immòbil, sofrint l'eix o fusell que el sostenia les fortes sotregades que els vents de tots els quadrants li donaven. Aquesta figura és feta de planxa de coure pintada; és escaient, d'atinades proporcions, posa natural i d'un dibuix vigorós i relativament correcte. Resulta en conjunt una obra artística beu encertada. L'historiador vendrellenc Jaume Ramon i Vidales en un estudi fet I'any 1895 i publicat al setmanari "El Vendrellense", diu que algú ha suposat i tal volta amb fonameiit que representa a Tobias, el tendre company de Sant Rafel. En Josep Romeu, argenter de Vilanova, el construí l'any 1784 segons resava una inscripció a la planta de la sabata de l'extremitat que se li desprengué i que deia "A 31 Juliol de 1784 lo treballa Joseph Romeu argenter de Vilanova ab ajuda de Joseph Dalmau". Fou pujat al campanar el dia 6 d'agost de 1784, diada de Saut Salvador, patró de la parròquia, després de la missa major, essent beneït pel Rector d'aquella parròquia. Segons diu el senyor Jaume Ramon, "contra la tradició que els fadrins anaren a buscar-lo a Vilanova i d'allí el portaren en llurs espatlles, fins al Vendrell, passejant-lo a l'arribada, precedits de les gralles, per la vila; afegint que al passar pel carrer del Recó descansaren, deixant-lo travesser al carrer, agafant tota l'amplada del mateix, uns vint pams". A l'Arxiu parroquial del Vendrell hi ha una nota de despeses per la conducció de l'Angel des de Vilanova al Vendrell, nota que és com segueix: Pel sopar de 21 fadrins a 8 sous ... 8 ll. 8 s. Pel dinar meu i sopar .... 18 s. Pel dinar i sopar d'un home ... 12 s. Per tres piensos de mula i altres tres d'un burro i estada ... 1 ll. Per set carniceres de carn per l'esmorsar ... 2 ll . 12 s. 6 d. Per 10 pans de ral pel dit esmorsar ... 1 ll. Pel vi i treball de coure la carn... 1 ll. 10 s. Per l'aiguardent s'ha gastat en el dit viatge ...1 ll. 10 s. Per un jornal i mig d'un home i un burro ... 15 s. Per l'albarà ... 1 s. Total 18 ll. 6 s. 6 d. L'any 1811, després de la presa de Tarragona pels francesos aquests es traslladaren a la vila del Vendrell i per via de distracció emprengueren la feina de mutilar-lo a trets, aconseguint fer-li caure la cama. Així restà fins I'any 1859 que un furiós huracà li feu caure una de les ales. A darreries del segle passat un altra huracà li arrencà l'ala que li restava. El doctor Angel Mercadé, president de Ia Secció Científica de la nostra entitat, i fill de la vila del Vendrell, concebí la idea de la restauració, costejada per tots aquells conveïns seus que com ell, viuen allunyats del seu poble nadiu. Es feren gestions prop del mestre calderer de Reus En Baldomer Martinez per tal de que fes la restauració corresponent, el qual determina que fos portat al seu taller a l'objecte de fer-la amb tota la cura, com així ha ocorregut. El dia 16 d'octubre passat va ésser retornada a la vila que per espai de 144 anys l'ha tinguda com el seu Angel de la Guarda. Ara també, com en I'any 1784, la vila tota es llenca al carrer pcr a presenciar l'arribada del seu Angel, i també com llavors fou passejat al so de les típiques gralles, segurament, però, amb més dalit ara que abans, per l'enyorança que de ben segur sentien en el seu cor tota la generació que ell ha vist nèixer. Es de creure que de la seva estada a Reus hom en guardarà sempre record. No en debades el senyor Martinez, en posar-li la cama nova, a la sola de la sabata hi gravà aquestes inscripcions la primera de les quals és reproducció de l'antiga: A 31 JVLIOL DE 1784 LO TREBALLA JOSEPH ROMEV ARGENTER DE VILANOVA AB AJVDA DE JOSEPH DALMAV. RESTAURAT MESTRE CALDERER BALDOMER MARTINEZ DE REUS L'ANY DEL SENYOR 1928 - P. F. M. raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/download/197226/292899. Però aquella restauració havia estat únicament de la figura superior. El mecanisme de rotació i l’eix interior es van anar deteriorant fins que aquest segon va acabar foradant la figura del àngel. Calia doncs tornar a actuar sobre el conjunt. Però eren temps difícils. L’any 1958, les dificultats i el pressupost semblaven insalvables. Per sort, l’acció decidida de Jaume Nin Mercader “Clavetaire”, proposant i demanant ajuda a les forces nord-americanes de la base de Saragossa i la flota comandada pel portaavions Forrestal que fondejava sovint a Barcelona, van aconseguir el miracle. Com en una versió moderna de Calabuch, la pel·lícula de Garcia Berlanga, un helicòpter dels EEUU es va encarregar de baixar i pujar, un mes i mig després, la figura de l’àngel de Tobies per fer-ne possible la restauració. Novament amb actes de celebració multitudinària i amb l’establiment del costum de tocar la sola de la sabata del peu dret, on està gravat el nom de l’autor, per tenir sort. lafura.cat/dossier/al-vendrell-festa-major https://flic.kr/p/26pwsu5