raulss21-blog

[raulss21-blog]

depredador (videoart)

Sinopsi:

Després d'un llarg dia de treball, un noi arriba finalment a casa seva i es prepara un bany calent i relaxant quan, de sobte, és atacat pels seus propis dubtes. Què farà per combatre aquests terribles depredadors?

Valoració:

Com a treball final d’aquest trimestre a Cultura Audiovisual hem hagut de crear el nostre propi videoart. Crec que ha estat força diferent que els treballs dels altres dos trimestres per dos motius. D’una banda, al treballar sol m’he hagut d’organitzar de manera diferent la feina que s’havia d’elaborar. No obstant, m’ha agradat més treballar com a únic director de la peça ja que eliminaves aquest obstacle de haver de coincidir dues persones per tirar una determinada cosa endavant. D’altra banda, al fer un videoart he experimentat amb una manera diferent de fer art audiovisual i m’ha semblat força interessant haver de desenvolupar un tema mitjançant metàfores i la retòrica, cosa que mai vaig pensar que podria haver fet en una peça audiovisual.

Crec que aquest últim treball de l’assignatura de Cultura Audiovisual m’ha ajudat i m’ha permès elaborar un tema d’una manera creativa i diferent.

[raulss21-blog]

Pegatina per la concienciació de les conseqüències del consumisme.

[raulss21-blog]

Aquest trimestre a l'assignatura de Cultura Audiovisual hem treballat la publicitat i hem elaborat un projecte final que consistia en l'elaboració d'un espot publicitari.

La meva companya Andrea i jo vam treballar plegats per crear aquest anunci i vam decidir fer una paròdia d'alguns tòpics de la publicitat de productes sanitaris, com els exagerats testimonis de professionals o la desesperació per cridar l'atenció del públic. A diferència del trimestre passat, en aquest he après com és crear un projecte audiovisual des de zero, sense cap mena de guió en el qual basar-nos, m'ha ajudat a pode experimentar com és el procés de pluja d'idees i de creació d'una obra nova.

Crec firmament que aquestes classes de Cultura m'han ajudat a desenvolupar la meva visió crítica envers la publicitat i penso que mai miraré els anuncis de la mateixa manera.

CRÈDITS

Direcció i guió: Andrea Gutiérrez y Raul Varela

Ajudant de direcció: Roger Peris

Muntatge audiovisual: Raul Varela

Càmeres: Raul Varela y Andrea Gutiérrez

Actors

Noia …... Andrea Gutiérrez

Noi ….... Roger Peris

Doctor …..... Raul Varela

Veu en off …..... Raul Varela

Agraïments a l'Institut Antoni de Martí i Franquès i a Eloïsa Valero.

MMXIX.

Raul Varela, 2019.

[raulss21-blog]

Opinió: “Retrats”, Pep Escoda

Retrats, de Pep Escoda és una exposició del fotògraf tarragoní, nascut el 1958. En ella, podem veure exposada una col·lecció de retrats fets en els últims anys de carrera del fotògraf. Encara que només he tingut la possibilitat de mirar el catàleg de l’exposició, crec que és força interessant la capacitat que té Escoda per emmarcar situacions vitals reals en només una imatge. M’ha sorprès el contrast entre retrats de persones corrents, com per exemple dos empleats que treballen a la Casa Canals de Tarragona, amb retrats de personatges famosos com Guillermo del Toro. Es pot veure una intenció de l’autor de equiparar i posar les celebrities al nivell de les persones del carrer.

M’ha agradat molt que el fotògraf ha pogut quasi contar la història de la persona que retracta amb una sola imatge. També m’ha semblat interessant que les fotografies de la gent del Marroc tenen un tracte del color força treballat, amb un color blanc i negre amb una gran il·luminació i amb una tendència cap als colors més blancs.

Raul Varela, 2019

[raulss21-blog]

Activitat “Yo también hago caca”

Treball inspirat en la obra de l’artista Amparito en contra dels estereotips de la publicitat.

[raulss21-blog]

Anàlisi espot publicitari

SINOPSI: Cantants de moda feliciten el Nadal cantant una cançó mentre beuen CocaCola.

Link a l’espot: https://www.youtube.com/watch?v=y9gaqn2UHRE

(versió completa - https://www.youtube.com/watch?v=D4uV57RSX_4 )

BRÍFING (estudi de mercat, normalment el fa l’anunciant)

Empresa anunciant: CocaCola España

Producte:(característiques, composició, preu, benefici que aporta al consumidor, etc.) Refresc de cola en ampolla de vidre i les seves variants light i zero. Té un preu competitiu, aporta una sensació de frescor i sacia la sed.

Competència:(avantatges i desavantatges del producte respecte als de la competència) CocaCola té més anys d’experiència que cap altra marca de refrescs. El seu sabor és únic i més agradable que cap altre.

Mercat:(lloc on ha de competir el producte, mercat real i mercat potencial)

Consumidor:(característiques, estils de vida, motivacions de compra) L’anunci està destinat a joves que siguin seguidors dels cantants de l’anunci i als que hagin escoltat parlar d’aquests cantants. Els consumidors poden preferir comprar CocaCola si veuen que els seus referents ho  fan.

Objectiu de màrqueting:(què vol aconseguir l’empresa) Potenciar el consum del seu producte entre els joves.

Objectiu de la publicitat:(què ha d’aconseguir l’anunci publicitari en concret) Cridar l’atenció dels seguidors dels cantants de moda per poder presentar-lis els productes que els ofereix CocaCola.

Públic objectiu:(informació demogràfica i psicològica sobre el grup d’individus al què s’adreça el missatge) Destinat a joves entre 13 i 30 anys principalment, en una edat en la que són potser més influenciables que la resta.

Pressupost: La marca té un gran pressupost, ja que han gravat en diferents localitzacions (versió completa) i han pogut contractar a sis dels cantants més sol·licitats actualment a España.

ANÀLISI FORMAL

Color: Utilitza colors suaus per donar senació de proximitat amb els cantants.

Il·luminació: S'utilitza principalment una il·luminació natural provinent del sol a les últimes hores del dia. Algunes imatges mostren un contrallum amb la posta de sol que crea visuals molt bonics. Segurament també deuen d'haver utilitzar uns focus que emeten llum artificial per garantir la qualitat de la imatge.

Vestuari: És un vestuari actual i comú, el qual ajuda a empatitzar més amb els cantants i a sentir-los més propers.

Maquillatge: El maquillatge és simple i mínim, lo just per corregir la lluminositat de la cara a l'hora de grabar.

Atrezzo: S'utilitzen micròfons, altaveus i altres aparells relacionats amb la música per simular que estan fent un concert improvisat a una terrassa. També s'hi mostren diverses ampolles del producte que es promociona.

Escenaris:(exteriors/interiors) L'escenari principal és un terrat d'un edifici alt a una gran ciutat, és a dir, un espai exterior. A la versió completa de l'anunci, també s'hi mostren alguns escenaris interior com un teatre o unes escales que semblen que es dirigeixen al terrat.

Planificació:(plans llargs / plans curts) L'anunci exposa una gran diversitat de plans d'extensió curta durant pocs segons. El principal és el pla conjunt del grup de cantant, encara que també hi han primers plans d'alguns d'ells i plans detall del producte.

Moviments de càmara:(panoràmica, tràveling, fix, zoom, càmara a les espatlles) L'anunci marca el seu començament amb un tràveling vertical de dalt a baix. A partir d'aquest primer moviment, es fa ús únicament de tràvelings horitzontals per mostrar a tots els cantants i per transmetre una sensació de moviment, festa i alegria.

Angles de visió:(picat, contrapicat, normal) L'angulació més utilitzada és la normal, la qual dóna una sensació de quotidianitat. També hi ha diversos angles contrapicats per mostrar que hi són a un terrat a una altura considerable.

Transicions:(tall en sec, fosa encadenada, fosa en negre, cortineta, escombrada, etc.) A l'anunci només s'utilitza el tall en sec.

Muntatge:(analìtic=ràpid / sintètic=lent, salt endavant, salt enrere) És un muntatge força anàlitic degut als canvis de plan tan abruptes i ràpids. Podem observar diferents salts, encara que no hi queda clar si són cap endavant o cap enrere. Aquest salts s'utiltzen per mostrar a algun dels cantants bevent el producte quan, en la següent escena, es troba cantant amb un dels micròfons.

So:(veu en off, efectes de so, música) A banda de la cançó que canten, no hi ha cap altra so.

Durada total de l’anunci:(minuts i segons) 20 segons (versió completa: 3 minuts i 23 segons)

ANÀLISI DEL CONTINGUT

Eslògan: CocaCola. Feliz Navidad. #elmundoentero

Raó que justifica el missatge: L'empresa utilitza a unes persones amb un gran èxit a la seva vida professional com a cantants i els quals tenen un gran grup de seguidors joves per mostrar que aquestes persones a que moltíssima gent admira prefereixen beure CocaCola abans que qualsevol altra refresc.

Figures retòriques emprades: (metàfora, hipèrbole, metonímia, personificació, comparació, etc.) L'anunci no té moltes figures retòriques però he pogut trobar alguna, segons la meva interpretació. Una possible figura és una hipèrbole de la idealització de la vida dels cantants, és a dir, una exageració de la manera com creiem que viuen aquests joves amb tants seguidors, que es passen tot el dia fent concerts o que estàn sempre feliços.

Estereotips que mostra l’anunci: L'estereotip que més està present a aquest anunci és la creença de que les celebrities porten una vida perfecta i que mai tenen problemes. Bàsicament, aquest estereotip fa que molta gent prengui coma referència i objectiu aquesta vida perfecta que creuen que porten els cantants de moda i, com a conseqüència, mai estaràn satisfets amb les seves.

D'una manera més lleu, crec que també promociona l'estereotip de bellesa de les persones ja que només mostra cantants que encaixen amb aquests estereotips.

Altres missatges encoberts: No hi he trobat cap.

Raul Varela, 2019

[raulss21-blog]

Anàlisi “Creadors de Consciència”

1. NIVELL CONTEXTUAL

DADES GENERALS

TÍTOL

“Un nen i el seu pare davant la barrera de la policia macedònia.”

NOM DE L’AUTOR/A

Javier Bauluz

NACIONALITAT

Espanyola

ANY

2015

PROCEDÈNCIA DE LA IMATGE(D’ON L’HAS TRET)

Exposició “Creadors de consciència”

GÈNERE (RETRAT, PAISATGE, NATURA MORTA, NU, REPORTATGE...)

Reportatge

PARÀMETRES TÈCNICS B/N / COLOR

Color

FORMAT(QUADRAT, RECTANGULAR)

Rectangular

CÀMERA

OBJECTIU

DADES BIOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES SOBRE L’AUTOR/A

DADES BIOGRÀFIQUES

Javier Bauluz (Espanya, 1960) va deixar la carrera de Psicologia al

començament dels anys vuitanta i va marxar fent autoestop a Londres. En una

manifestació a Hyde Park va captar les seves primeres instantànies i, quan les va anar a

recollir a la botiga de revelatge, va descobrir la seva autèntica vocació. A partir

d’aquest moment va començar a aprendre fotografia de manera autodidàctica i es va

ficar en tot tipus de situacions amb una càmera que li havien deixat. Admirador de

Robert Capa i Don McCullin, assegura que «el fotoperiodisme porta implícita la paraula

periodista, la intenció d’explicar», i que vol que les seves fotos «vagin al cor o al cap,

no a l’estómac.»

Al llarg de la seva dilatada carrera ha treballat per a agències com The

Associated Press, Reuters o Staff, i ha cobert les guerres de l’Amèrica Central, la

primera Intifada palestina, la guerra de Bòsniai la immigració i els refugiats a Espanya,

Europa i Àfrica des del 1996.

El 1995 va ser guardonat amb el premi Pulitzer per la seva feina a Ruanda. La

seva obra ha estat reconeguda amb guardons com el FotoPres «La Caixa», el Conde de

Godó, el Julio Fuentes de Periodisme, el de Periodisme i Drets Humans i l’Emilio

Castelar. Va fundar Periodismo Humano, on bolca bona part de la seva activitat

professional.

COMENTARIS DE L’AUTOR SOBRE LA SEVA OBRA (INDICAR TAMBÉ D’ON S’HAN TRET ELS COMENTARIS)

“Una buena foto de periodismo debe de combinar el contenido y la forma de manera que informe sobre una situación y ademas dure en las mentes y corazones más tiempo que el suficiente para "envolver el pescado del día siguiente"” Entrevista a Javier Bauluz, El País (2009)

“Quiero que mis fotos vayan al corazón o a la cabeza, no al estómago.” Entrevista a la revista Jot Down (2013)

COMENTARIS CRÍTICS (INDICAR TAMBÉ QUI HO DIU I D’ON S’HAN TRET ELS COMENTARIS)

El fotoperiodista Javier Bauluz publicó en el año 2000 un reportaje fotográfico sobre la tragedia de los inmigrantes que arriesgan su vida para cruzar el Estrecho de Gibraltar en patera. Especialmente una de las fotografías de dicho reportaje fue recogida por numerosos medios impresos de todo el mundo, en especial por la fuerza expresiva de su contenido y por su gran carga simbólicas. A raíz de esto se levantó una encendida polémica acerca del valor informativo de esa imagen en particular y de las imágenes en general, de la posible manipulación de la misma, de la idoneidad o no de su publicación ... En particular destacaron en esta polémica las denuncias del periodista Arcadi Espada desde su libro Diarios, galardonado con el Premio Espasa de Ensayo 2002. Dr. José Ángel Agejas Esteban, La polémica del caso Bauluz-Espada

2. NIVELL MORFOLÒGIC

DESCRIPCIÓ DEL MOTIU FOTOGRÀFIC

(QUÈ ES VEU A LA FOTOGRAFIA, LECTURA DENOTATIVA)

Es pot veure un grup de refugiats quan són parats per dos policies.

ELEMENTS MORFOLÒGICS

PUNT (PUNT DE FUGA, PUNT D’ATENCIÓ, GRA, SOROLL...)

El punt d’atenció el trobem al nen del centre.

LÍNIA

(CORBES/RECTES, VERTICALS/HORITZONTALS/DIAGONALS...)

Els cossos tant dels soldats com dels refugiats formen línies verticals.

PLA/PLANS – ESPAI

(PLANS DE PROFUNDITAT)

Hi ha 2 plans de profunditat. El primer són les cames dels soldats i el segon és el nen que mira els homes armats.

ESCALA

(TIPUS DE PLA: PD, PPP, PP, PM, PA, PS, PG, GPG... RELACIONS DE GRANDÀRIA ENTRE ELS ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ)

És un pla conjunt de tots els personatges que hi apareixen, encara que no es mostra cap cara excepte la del nen

FORMA (FORMES ORGÀNIQUES, INORGÀNIQUES...)

TEXTURA(TEXTURES VISUALS OBSERVADES)

NITIDESA DE LA IMATGE(MOLTA/POCA PROFUNDITAT DE CAMP, DESENFOCAMENT...)

La fotografia no mostra cap tipus de desenfocament. Segurament té molta profunditat, però és complicat afirmar-ho perquè no mostra coses que es trobin molt lluny.

IL·LUMINACIÓ (FONT LLUMINOSA: NATURAL/ARTIFICIAL, DIRECCIÓ DE LA LLUM: LATERAL, FRONTAL, CONTRALLUM, ZENITAL, CONTRAPICADA, TIPUS D’IL·LUMINACIÓ: CLAU ALTA/CLAU BAIXA, DIFUSA/CONTRASTADA...)

S’observa una il·luminació natural, que ve de darrera el nen.

CONTRAST(LLUMS I OMBRES)

El nen es troba a l’ombra degut a la seva altura i a que la resta de refugiats bloqueja la llum. Quasi  la totalitat de la fotografia es troba en l’ombra però es veu perfectament el contingut.

TONALITAT (B/N, SATURACIÓ DEL COLOR, FILTRES)

3. NIVELL COMPOSITIU

SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU

RITME(REPETICIONS D’ELEMENTS)

Poden veure repetides les cames dels soldats i els refugiats de la multitud.

DISTRIBUCIÓ DE PESOS��(COMPOSICIÓ SIMÈTRICA/ASIMÈTRICA, AIRE...)

Es tracta d'una composició simètrica que es forma gràcies als soldats i al nen del centre, no hi ha aire.

LLEI DELS TERÇOS(S’APLICA?)

Sí, les cames dels soldats es troben als dos eixos verticals que marca la llei dels terços.

ESTATICITAT / DINAMISME(ESTÀTICA= HORITZONTAL O VERTICAL, DINÀMICA= DIAGONAL)

Estàtica vertical.

RECORREGUT VISUAL(NORMALMENT D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX, PERÒ DEPÈN DEL/S PUNT/S D’ATENCIÓ)

Primer mirem al nen espantat i després ens fixem en el seu voltant: primer en les cames dels dos policies i després en la gent del fons.

POSE/INSTANTÀNIA(SI ESTÀ PREPARADA O ÉS ESPONTÀNIA)

Instantània.

ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ

CAMP / FORA DE CAMP (QUÈ VEIEM I QUÈ INTUIM, PERÒ NO VEIEM)

Al camp podem veure la part inferior del cos dels policies i els refugiats i en el que més ens fixem és en el nen refugiat que mira amb por als policies. A més, podem veure que al terra hi ha brutícia.

Fora del camp, podem deduir que els refugitas intenten escapar del seu país, el qual segurament està en guerra. També podem imaginar que els policies intenten impedir que aquestes persones entrin a un altre país i demostra que els països que podrien perfectament rebre i ajudar aquesta gent necessitada, fins i tot utilitzarà armes per impedir-ho.

ESPAI (OBERT/TANCAT O INTERIOR/EXTERIOR)

Espai obert exterior.

TEMPS DE LA REPRESENTACIÓ

CONSIDERACIONS SUBJECTIVES SOBRE EL TEMPS REPRESENTAT (FOTOGRAFIA ANTIGA, ACTUAL, ATEMPORAL...)

La fotografia representa una situació bastant actual però que ja fa més d'un segle que va començar.

SEQÜENCIALITAT / NARRATIVITAT(SI FORMA PART D’UNA SEQÜENCIA O SÈRIE FOTOGRÀFICA, O SUGGEREIX ALGUNA HISTÒRIA)

La fotografia suggereix que els refugiats no podràn arribar a un nou país i que, per tant, viuràn en un lloc amb molt poca higiène i qualitat de vida, cosa que passa molt sovint actualment.

4. NIVELL ENUNCIATIU

ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA

PUNT DE VISTA FÍSIC (PICAT, CONTRAPICAT, ZENITAL, NADIR, ABERRANT, RASANT...)

La imatge té un angle de visió normal per intentar expressar la situació exposada és molt habitual als nostres dies.

MIRADES DELS PERSONATGES (ON MIREN)

Només podem veure que el nen mira als policies.

ACTITUT DELS PERSONATGES (COM ES MOSTREN)

Els policies tenen una actitud imponent i amenaçant, encara que no els veiem els rostres i els refugiats expressen por i desconcertament, la qual cosa podem veure en el rostre del nen.

QUALIFICADORS (COM PODEM DIR QUE SÓN ELS PERSONATGES O QUÈ REPRESENTEN)

D'una banda, els policies representen l'autoritat desmesurada i la falta d'empatia dels estats que es mostren contraris a acollir refugiats.  D'altra banda, els refugiats mostren la desesperació que tenen aquestes persones de sortir d'un país en guerra.

VERSEMBLANÇA (SI ÉS CREIBLE O NO)

És molt versemblant.

INTERPRETACIÓ (SUBJECTIVA) GLOBAL DEL TEXT FOTOGRÀFIC (QUÈ CREUS QUE VOL EXPRESSAR EL FOTÒGRAF I QUÈ ET SUGGEREIX A TU LA FOTOGRAFIA, LECTURA CONNOTATIVA)

Crec que el fotògraf volia expressar el seu posicionament contrari a utilitzar la violència en contra de persones que el que només volen és fugir d'un lloc on saben que moriran. Utilitzant a un nen petit com a protagonista de la fotografia, aconsegueix mostrar la vulnerabilitat d'aquest col·lectiu i intenta transmetre que aquestes persones no són problemàtiques i que no hi ha cap raó per la qual no hauríem d'acceptar-los a les nostres societats europees.

Penso que el fotògraf ha trobat la manera idònia de transmetre que les polítiques contra els refugiats d'alguns estats occidentals són massa desmesurades i  que hauríem d'empatitzar més amb aquesta grups tan nombrosos de gent.

Raul Varela, 2019  

[raulss21-blog]

Anàlisi de la escena del borratxo de La taronja mecànica

Aquesta escena es troba a la pel·lícula La Taronja Mecànica, estrenada l'any 1971 i dirigida pel director Stanley Kubrick. La escena mostra el grup violent sobre el qual gira l'argument del film apallissant i fent mal a un home ebri que estava cantant.

L'escena comença amb un pla detall d'unes ampolles i la veu de l'home cantant, cosa que ja ens fa pensar en que el vell ha begut molt i es troba en un estat d'embriaguesa. Seguidament, s'utiltza un zoom d'allunyament per passar del pla detall inicial a un pla general que ens deixa veure la localització de l'escena i on apareixen quatre ombres que ens indiquen que el grup violent s'està apropant i que està a punt d'ocurrir una cosa dolenta. Llavors hi ha un canvi de punt de vista, el qual, ara sí, ens deixa veure el grup de quatre homes liderat per Alex. La veu en off del protagonista, que relata com odïa als vells que canten cançons antigues, també és un indicatiu de que el grup atacarà al borratxo. Aquesta nova seqüència té un pla conjunt de tots els personatges per mostar com aplaudeixen i es riuen del vell. Aquest intenta parlar amb els homes però és atacat per Alex, i és en aquest moment quan l'enquadrament canvia a un angle picat del vell per mostrar la seva inferioritat envers el grup de joves. Després d'aquest angle picat, encara que el més normal hagués estat un angle contrapicat de l'atacant, hi segueix un primeríssim primer pla del rostre del protagonista quan pregunta “¿Y que tiene de cochino?”. Aquest enquadrament té una intenció de transmetre estranyesa i de donar importància al que diu Alex. Finalment, ens presenta un pla conjunt per mostrar com apallissen a l'home entre tots.

La il·luminació de l'escena és ombrívola per mostrar que el que succeeix és una cosa dolenta i cruel. Als dos plans conjunts els personatges es troben a contrallum per transmetre la superioritat dels joves, ja que veiem les seves figures aixecades mentre que la del vell és estesa a terra, i per mostrar que no hi ha possibles testimonis.

Kubrick mostra en aquesta escena i en el film en general un possible futur de la societat mitjançant la violència exagerada. M'ha donat la sensació de que és un llargmetratge força realista o, al menys, que intentava transmetre a l'espectador de que allò podria arribar a passar ja que, per exemple, el vell esmenta que els homes viuen a la lluna quan a l'estrena d'aquesta pel·lícula, només feia dos anys que el primer astronauta la va trepitjar.

Raul Varela, 2018.

Escena: https://www.youtube.com/watch?v=Wj6azyJIOqQ

[raulss21-blog]

VALORACIÓ PERSONAL

Quan s'ens va proposar fer una recreació d'una escena, no sabia ben bé qué fer o com ho fariem. Després de meditar-ho durant uns dies amb la meva companya, vam decidir-nos a intentar recrear la escena final de Bajo la misma estrella, ja que als dos ens agrada molt aquesta pel·lícula.

La elaboració del guió tècnic va ser relativament fàcil comparat amb el que ens vindria després, va ser qüestió d'una hora en la qual vam mirar l'escena i vam redactar tots els aspectes que hauriem de tenir en compte. Llavors va arribar la tarda de grabació que, juntament amb el nostre amic Roger, vam passar intentant reproduir l'escena el més fidelment possible.

En el meu rol de director, càmara i editor, he après les dificultats tècniques i el temps que comporta la grabació i edició de només una escena de tres minuts. No em puc ni imaginar el treball que fa falta per la elaboració d'un llargmetratge sencer. Encara que la nostra escena no tingui un gran nivell de dificultat, sí que té angles i transicions força interessants com un angle zenital, un de rassant i una fosa encadenada. Un altra dificultat que hem trobat ha sigut la reproducció de l'espai, principalment en la escena del quiròfan ja que no teniem la possibilitat de recrear-ho. A l'hora d'editar, he hagut d'utilitzar bastant la càmara lenta ja que no vam medir exactament quant havien de durar les escenes del cotxe i algunes havien quedat massa curtes.

Crec que sí que hi ha alguns aspectes que es poden millorar però estic molt satisfet amb tot el que he après i amb el resultat final.

[raulss21-blog]

Crítica de “El Orden de las Cosas”

Curt: https://youtu.be/hfGsrMBsX1Q

Segurament alguna vegada hauràs vist per televisió un cas de maltracte masclista. Mai t'has preguntat què deuen sentir les dones atrapades en aquesta situació?

Un bon retrat d'aquest assetjament psicològic i físic el podem trobar al curtmetratge El Orden de las Cosas, dirigit pels germans Alenda i portagonitzat per l'actriu Manuela Vellés. Aquest curt, estrenat l'any 2010, ens mostra una visió crua i metafòrica d'aquesta trista realitat. Mitjançant salts temporals, s'ens presenta una noia casada amb l'home equivocat, maltractada i amenaçada durant tota la seva vida i l'efecte d'aquesta situació en l'entorn més proper incloïnt el seu fill i la familia del marit. Els plans detall s'utilitzen com a màquina del temps per fer transcorre els anys i presentar la evolució d'aquest maltracte i els primers plans de la protagonista ens permeteixen quasi bé poder sentir el seu dolor. Si em digueren de trobar un defecte a aquesta peça, segurament diria que, segons la meva opinió, es tracta aquest tema de manera massa alegòrica i irreal i potser arribaria més a l'audiencia si no fos així.

En definitiva, el curtmetratge és de molt bona qualitat, portant a conversa uns problemes importants per la nostra societat moderna com són el masclisme i el maltracte.