Text
Educar millor
Educar millor és un llibre d'en Carles Capdevila, publicat l'any. Aquest llibre reuneix onze entrevistes a professionals del món de l'educació (pedagogs, psicòlegs, educadors, filòsofs).
Aquests són: Carme Thió, Jaume Cela, Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach, Gregorio Luri, Mariano Fernández Enguita, Joan Manuel del Pozo, Roser Salavert, José Antonio Marina i Francesco Tonucci.
Carles Capdevila creia que educar és apassionant i parlar d'això també, des de l'experiència i des de la reflexió. L'humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest àmbit, i tot el que pugui infondre confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca d'educar. Aquestes converses són una invitació al debat. Cadascun dels participants en aquest llibre parla des d'experiències i visions molt diferents però amb una sola vocació: l'ambició d'arribar a fer bé les coses a les aules, al carrer i a casa. Aquest llibre vol acompanyar a les famílies i als mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.
0 notes
Text
Què és, com funciona, parts.... d'un PLE
Els Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE) són sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el suport als estudiants per fixar els seus propis objectius, la gestió dels continguts i processos i comunicar-se amb uns altres en el procés d'aprenentatge.
Les part que ha de tenir un PLE segons Jordi Adell son:
- Les eines que un tria per al seu aprenentatge. - Els recursos o fonts d'informació. -Xarxa personal d'aprenentatge, es a dir cadascú va construint.
També ens comenten els 5 passos per desenvolupar un PLE, aquest son:
1- Descobrir i accedir a nova informació, ser proactiu buscar les fonts que ens donaran fonts d'informació interessants. Com per exemple gràcies al RSS on ens subscrivim a pàgines d'interès i és la informació la que ve a nosaltres. 2- Gestionar la informació amb ajudes de marcadors per tenir sempre ordenada la informació que ens arriba. 3- Ser partícip del debat, entén que internet és un gran debat entre persones, nosaltres també podem aportar informació, com per exemple mitjançant Twitter. 4- No siguem només ollents, sinó que creem i compartim aplicacions, materials, etc. Ensenyem allò que nosaltres estem fent, com per exemple amb la creació de blogs on exposem la informació que volem ensenyar al món, i això ens ajuda a crear la nostra identitat. 5- Hem de posar tots els coneixements a funcionar i a connectar-los amb la finalitat de millorar i anar cap endavant, hem de compartir amb el món les opinions i seguir a persones que ens puguin aportar coneixements.
Tota la Informació ha sigut extreta dels vídeos i documents del Jordi Adell. A continuació us deixo els vídeos i un document.
VIDEOS:
-Vídeo Entornos personales de aprendizaje, Jordi Adell.
-Vídeo Ple Jordi Adell
DOCUMENT:
Entornos personales de aprendizaje (PLE)
0 notes
Text
Quines teories de l'aprenentatge coneixes?
Les teories de l'aprenentatge pretenen descriure els processos mitjançant els quals tant els éssers humans, com els animals aprenen. Nombrosos psicòlegs i pedagogs han aportat sengles teories en la matèria.
Les diverses teories ajuden a comprendre, predir i controlar el comportament humà, elaborant al seu torn estratègies d'aprenentatge i tractant d'explicar com els subjectes accedeixen al coneixement. El seu objecte d'estudi se centra en l'adquisició de destreses i habilitats en el raonament i en l'adquisició de conceptes.
A continuació escriure algunes teories de l'aprenentatge, i quines caracteristiques tenen.
-Constructivista(Piaget, Vigotsky, Ausubel, Brunner)
1) El paper de mediador del professorat 2) La individualització de l’ensenyament per a l’atenció a la diversitat. 3) El seguiment i avaluació de l’activitat dels estudiants. 4) La progressiva autorregulació dels aprenentatges per l’alumnat. 5) La interacció amb l’entorn i el treball col·laboratiu. 6) L’aprofitament dels suports tecnològics.
-Conductisme (Pavlov, Watson, Thorndike, Skinner, Bandura)
1) L'objecte de la psicologia es l’estudi de la conducta 2) Vol fer de la psicologia, una Ciència Natural. 3) Utilitza mètodes que permeten observar la conducta i seleccionar variables. 4) Les bases epistemològiques del conductisme estan en l'empirisme: "el coneixement és una còpia de la realitat". 5) Defensa els procediments estrictament experimentals per a estudiar el comportament observable (la conducta) 6) Nega tota possibilitat d'utilitzar els mètodes subjectius com la introspecció.
-Humanisme (Eric Berne, Fritz Perls, Carl Rogers i Abraham Maslow) 1) Els humanistes creuen fonamentalment en la persona i en les seves potencialitats. 2) Respecten el ritme d’aprenentatge de l’alumne. 3) Motiven a l’aprenent per a què arribi a la seva autonomia i autorealització. 4) Creuen que l’ensenyament ha de ser afectiu i proper donant èmfasi a valors com: l’amor, la creativitat, l’amistat, la responsabilitat, l’empatia, la llibertat, etc. 5) L’alumne aprèn mitjançant l’experimentació i l’observació, fruit de l’autodescobriment. 6) Importància a les emocions. Empatia. Autorealització. L’home és bo per naturalesa. Visó holística de l’home. L’home és lliure.
-Percepció cognitiva (Piaget, Mischel, Ausubel, Chomsky, Bruner)
1) Funcionament de la ment com a un ordinador 2) Interès pels processos mentals superiors, és a dir, pel pensament com a processament de la informació. 3) L'objecte d'estudi és el procés de construcció de significats. 4) L'aprenentatge s'ofereix com un procés d'adquisició, reestructuració i canvi de les estructures cognitives. 5) L'aprenentatge escolar com un aprenentatge representacional, conceptual i proposicional. 6) Comprensió de la conducta.
0 notes
Text
Comunicador en xarxa
Avui 15 de desembre, hem presentat el nostre comunicador en xarxa.
Aquest treball consistia a fer un seguiment dels seus tuits, publicacions al Facebook, comentaris en el diari, ràdio o televisió, depenent del comunicador que triéssim.
El meu grup, format per la Clàudia Olles, Sara Martin, Maria Riol, Marta Seva, Laura Torras i jo vam triar en Carles Capdevila, que des de fa uns dies ha deixat el càrrec de director del Diari Ara, a ser el fundador- director.
Després de fer durant gairebé tres mesos el seguiment, hem extret unes conclusions de perquè és un bon comunicador.
A continuació us deixo el Google sites que hem creat on trobareu tota la informació.
Comunicador en Xarxa Carles Capdevila
0 notes
Text
Booktràiler Wonder
Avui, 15 de desembre, hem hagut de presentar el nostre Booktràiler.Un Booktràiler, com bé diu el seu nom, és un tràiler d’un llibre que ens hàgim llegit.
Els membres del meu grup han estat formats per la Maria Riol,Marta Seva, Laura Torras i finalment jo.
Nosaltres vam triar el llibre de Wonder, un nen que és diferent dels altres físicament, i que sempre ha viscut entre les parets de casa seva, però començarà una nova vida, anant a l’escola, on allà aprendrà una lliçó que mai oblidarà.
Us deixo aquí el Booktàiler per què hi doneu un cop d’ull.
youtube
0 notes
Text
La taxonomia de Bloom
Avui us parlaré sobre la taxonomia de Bloom.
Benjamin S. Bloom va ser un psicòleg educatiu americà que va fer contribucions molt importants a l'àrea de l'educació. Algunes d'aquestes contribucions principals van ser en la classificació a la Taxonomia de Bloom d'objectius en el domini cognoscitiu, en la teoria de l'aprenentatge del mestratge i en el seu model del desenvolupament del talent.
La taxonomia de Bloom es va crear l’any 1956.La seva taxonomia va ser dissenyada per ajudar a professors i a dissenyadors de l'educació a classificar objectius i metes. Aquesta taxonomia es basa en la idea de que no tots els objectius i resultats que aprenem són iguals. Es fonamentava en sis pilars: el coneixement, la comprensió, aplicació, anàlisis, el resum i l’evaluació.
A continuació adjuntaré quadres extrets d’eduteka que ens expliquen detalladament cada pilar, en cas de que no sus obri la pàgina web, us adjunto aquí un PDF.
En els anys 90, antics estudiants de Bloom, Lorin Anderson i David R. Krathwohl, van revisar la Taxonomia del seu mestre i la van publicar en 2001.
Han passat més de cinquanta anys i la Taxonomia de Bloom continua sent, per als educadors, eina fonamental per establir en les diferents assignatures objectius d'aprenentatge. Recentment, el doctor Andrew Churches va actualitzar la revisió de l'any 2001 (Anderson) per posar-la a to amb les noves realitats de l'era digital. En ella, va complementar cada categoria amb verbs i eines del món digital que possibiliten el desenvolupament d'habilitats per Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear.
A partir del model de la Taxonomia de Bloom desenvolupada a l’any 2008, se’m va demanar classificar totes les eines i recursos treballats al llarg del curs en una taula tot indicant quina habilitat cognitiva es desenvolupava en cadascuna d’elles.
0 notes
Text
Flipped Classroom
Segons la Viquipèdia: La classe inversa és un sistema o forma d'aprenentatge en el marc d'un procés docent semipresencial, segons el qual els estudiants aprenen nous continguts amb la visualització de vídeos de contingut educatiu, normalment a casa, per després realitzar els deures, activitats, problemes o exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Si voleu conèixer una mica més sobre la classe inversa, us recomano que visiteu aquest dos blocs de dos companyes meves.
Pilar Tascones
Sandra Pérez
0 notes
Text
Land Art
Una de les activitats que hem realitzat a plàstica, ha estat el Land art.
El treball consistia en la creació d’una obre d’art amb elements naturals.
El meu grup ha estat format per la Laura Torras, Maria Riol, Marta Seva i finalment jo.
Nosaltres vam voler representar el naixement de les noves vides, i el record de tots aquells que ens han abandonat.
Per realitzar-ho vam necessita fulles seques i noves, fil de pescar i un arbre.
Us deixo la presentació que vam representar a l’aula.
0 notes
Text
Fluxograma
Avui us explicaré que son els fluxogrames, i us ensenyaré un que he creat jo, basant-me en una activitat proposada.
Els Fluxogrames són eines que s’utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Hi han 2 funcions:
Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,…
Una de les activitats que vaig haver de realitzar, va ser la creació d’un mapa conceptual. A partir d’aquell mapa, havia de crear, una eina diferent per mostra les idees, i vaig decidir fer un Fluxograma.
L’activitat que havia de realitzar en el fluxograma havia de plasmar aquesta idea: Representa l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors.
Per a realitzar el Fluxograma, vaig fer servir la pagina web Gliffy.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Si voleu saber més sobre els fluxogrames, us deixo aquí alguns blocs de les meves companyes que us poden interessar.
Maria Riol
Marta Seva
0 notes
Text
Trello
Avui us parlaré sobre una eina del pensament, que ja vaig anomenar anteriorment, però avui us l'especificaré una mica més.
Trello ens permet gestionar de múltiples maneres llistes de targetes, podent-les desplaçar, votar, qualificar i classificar. El realment interessant és que és pot treballar col·laborativament i visualment a l'aula ajudant-nos a arribar a conclusions, establir ordres i prendre decisions conjuntament entre tots, gestionar projectes de recerca o accions de classe, coordinar i organitzar grups de treball, etc
Un altre benefici que té Trello és que és gratuït i té moltes extensions i programes que el milloren, a més també podem gaudir de la seva aplicació per al nostre dispositiu mòbil.
Fins i tot hi ha persones que l'utilitzen per a recollir i classificar webs i documents tal com farien amb altres gestors de documents o web.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Si voleu saber-ne una mica més sobre Trello, us deixo aquí alguns blocs de les meves companyes.
Maria Riol
Marta Seva
0 notes
Text
Mapa conceptual:El dinar de Nadal
Avui us explicaré que son els mapes conceptuals, i a més realitzaré una activitat sobre el dinar de Nadal.
Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D. Novak, un educador dels Estats Units, professor de la Universitat de Cornell i investigador científic a l’institut de Cognició Humana i de Màquines de Florida.
Els mapes conceptuals han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació.La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Una de les activitats que he hagut de realitzar, ha estat la creacció d’un mapa conceptual sobre un text, anomenat el Dinar de Nadal.
Jo he escollit la pàgina web Bubbl, ja que ens permet crear mapes conceptuals, de manera online.
Per crear un mapa conceptual, a la pàgina de Bubbl, haurem de registrar-nos, i seguidament haurem de clicar a “Start Brainstorming” i a continuació, ja podem començar a crear el nostre mapa conceptual.
Us deixo aquí el text del qual m’he basat per fer el mapa conceptual.
Si no podeu obrir l’enllaç, us deixo aquí el text.
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda
A més us adjunto una imatge per que us feu una idea de com és un dinar de Nadal a la meva família.
0 notes
Text
Taules d’anuncis
Avui us parlaré sobre una eina del pensament, el tauler d’anuncis.
Es tracta de tenir un suro on penjar petits escrits i així compartir informació.
Aquesta eina permet penjar diversos tipus de fitxers i té moltes aplicacions per a poder compartir-lo.A continuació mostro algunes de les aplicacions que n’han fet les escoles:
http://padlet.com/embed/definiciones http://padlet.com/wall/BayAreaEats http://padlet.com/wall/aplatinleadership
Dues eines interessants per posar en pràctica aquesta eina són Limo iPadlet
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Us recomano que visiteu el blog de la meva companya Mireia Grandia, ja que ha fet una activitat sobre els taules d’anunics. Molt recomanable.
0 notes
Text
Núvols de paraules
Avui us parlaré sobre una eina del pensament, El núvol de paraules.
Segons la Vikipèdia: Un núvol de paraules és una mena de semàntica condensada d'un document en la qual els conceptes claus són representats en mides de font diferents, sent aquells més grans els més freqüentment consultats. També explica que s'utilitzen bàsicament per destacar la seva importància en els directoris o llocs web.
Una web on-line per crear aquests núvols és Wordle . En aquesta pàgina podem escollir entre escriure un text o les paraules que vulguem en la caixa o posar l’enllaç de la pàgina web. Un cop creat podem eliminar paraules comunes en qualsevol idioma, canviar el tipus de lletra, els colors, la direcció en que apareixen les paraules… Al finalitzar el podrem guardar.
És una eina que serveix per marcar les idees, ja que al veure les paraules clau ja et pots imaginar del que anirà el tema. Podríem dir que seria com una pluja d’idees o una síntesi.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Us recomano, que visiteu el blog de la meva companya Mireia Grandia per a més informació.
0 notes
Text
Mapes mentals
Avui us parlaré sobre una eina del pensament, els mapes mentals
Els mapes mentals s’utilitzen per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i posats al voltant d’una paraula clau o d’una idea central.
S’utilitza per a la visualització, estructura i classificació de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Us recomano que visiteu aquest dos blogs de dues companyes meves, perquè crec que son molt interessants.
Clàudia Barberà.
Mireia Grandia.
0 notes
Text
Eines de suport al pensament
A continuació us faré una pinzellada, de 6 mètodes, que tenim per expressar les nostres idees. Per veure cadascuna de les eines, haureu de prémer a l’enllaç de cada títol d’eina.
Trello
Núvols de paraules
Mapes conceptuals
Taules d’anuncis
Mapes mentals
Fluxogrames
#gtic#exercici de classe#fluxograma#mapesconceptuals#núvoldeparaules#taules d'anunci#mapesmentals#trello
0 notes
Text
La conceptualització de la naturalesa de l’aprenentatge amb l’ordinador
Charles Crook, va dividir els programes segons la seva funció en quatre metàfores.
A partir d’aquestes metàfores, he creat un quadre, el qual explico cadascuna de les metàfores.
0 notes
Text
Les quatre metàfores de Charles Crook
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. La psicologia dominant en aquells anys era el conductisme. Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Seymour Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Tota aquesta informació l’he extret del blog del meu professor en Jordi.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ INTERESSANTS
Us recomano que visiteu el blog de la meva companya Pilar Tascones.
0 notes