aldarafontova-blog

[aldarafontova-blog]

Comparteixo aquest vídeo perquè crec que és important recordar els orígens dels jocs tradicionals i veure com han evolucionat amb el temps, i sobretot que mai es perdin.

[aldarafontova-blog]

He seleccionat aquest article perquè dóna exemple de com el joc és essencial en l'aprenentatge cognitiu, motriu i emocional dels infants.

[aldarafontova-blog]

L’etapa del gargot

En aquesta etapa el nen comença a realitzar els seus primers gargots, que tenen una funció molt marcada. Al principi, són gargots desordenats sense intenció realista. A poc a poc, l'infant va adquirint el control sobre els traços, el que reflecteix la coordinació entre el desenvolupament visual i motor. Els primers gargots poden aparèixer cap a divuit mesos. És un fet innat característic en tots els infants, atès que forma part del procés evolutiu natural de l’ésser humà.

L’etapa del gargot és la que apareix entre dos i quatre anys d’edat. És l’inici d’una nova manera d’expressar-se. És necessari passar per aquesta fase gràfica, en què no hi ha intencionalitat representativa, per arribar als traços que representaran figures i objectes del món real. Dins l’etapa del gargot es pot fer una segona classificació paral·lela a l’evolució de l’infant. Una primera etapa en la que els primers gargots reben el nom de gargots incontrolats, més endavant apareix el gargot controlat i per acabar el gargot amb nom.

GARGOT INCONTROLAT (18 mesos - 2 anys i mig)

No és fins a divuit mesos que s’aconsegueix doblegar el colze i, per tant, és possible el moviment de flexió-extensió de l’avantbraç que permetrà fer els primers traços. Aquest gest, produeix un gargot en forma de zig-zag amb una lleugera inclinació, atesa l’orientació que adquireix el braç durant aquest moviment. Al principi, són gargots desordenats sense intenció realista. A poc a poc, l'infant va adquirint el control sobre els traços, el que reflecteix la coordinació entre el desenvolupament visual i motor.

L’infant pren d’utensili de maneres diverses. Habitualment, amb la mà tancada, ja que encara no té prou destresa per fer-ho amb la punta dels dits i sol exercir molta pressió amb ell sobre el suport. En aquests moments, encara no té control visual de la seva mà, per la qual cosa pot estar mirant cap a un altre lloc o sortir dels límits del paper o suport. No intenta reflectir la realitat, es tracta simplement d’expressions grafico-motrius per mitjà de les quals troba una manera de donar sortida als seus impulsos. Però són traços que permeten establir les bases del que més endavant serà el dibuix i l’escriptura infantil.