#tot encaixa!

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by Oscar Guayabero (@guayabero)

Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d'ençà de la crisi del 2008

TEMPORAL 

 27 / 10 / 2023 - 07 / 01 / 2024

L'exposició mostra el treball d’un grup d’arquitectes catalans i balears -aquells que anomenem 'nous realistes'- que arrel de la crisi del 2008 i conscients de que s’iniciava un canvi de cicle tant en la societat com en la professió, redefiniren uns nous paràmetres en l’exercici de l’arquitectura. És una nova generació d'arquitectes que posa en qüestió els paràmetres expansionistes amb els quals es treballava fins aleshores,  i que s'enforteix a mesura que l’emergència climàtica es fa més palesa.

COMISSARI/A

Joan Roig Carme Ribas

dd

,,,Sobre el paviment, es reprodueix una planta a escala natural de la casa 110 habitacions del carrer Provença 203 i la seva emblemàtica planta d’habitacions iguals, per la qual es pot caminar, tot ajudant a prendre-li la mida i posar-nos en escena.

Una afortunada casualitat ha fet que aquesta mostra coincideixi amb l’exposició d’Antonio López que es pot veure a la Pedrera. La seva pintura encaixa aquí perfectament, ja que ningú dubta a qualificar-lo com a pintor realista. Això deixa una porta oberta a reflexionar sobre el realisme “tangible” als quadres acabats, i “obert” en aquells que són proves o estan per acabar, cosa a la qual l’artista ens té acostumats. Allà es pot veure el Conill escorxat, “atortellat” sobre un plat Duralex, expressant una realitat crua que podria ser prestada a l’exposició que ens ocupa. El conill fa pensar sobre la diferència entre documental i ficció i el seu paral·lelisme amb l’arquitectura. En aquest sentit, en arquitectura l’habitatge és el documental i els edificis corporatius, públics o privats, són la ficció. Els actors del documental són reals i s’interpreten a si mateixos, i els de la ficció són actors professionals o extres.

Els moments en què l’arquitectura ha abraçat el realisme han estat fruit d’una reacció contra l’arquitectura moderna.,,,

dd

dd

dd

dd

en relació:

View this post on Instagram

A post shared by ArquinFAD (@arquinfad)

dd

Este libro se centra en lo más básico y esencial en arquitectura: el dibujo a mano alzada. En él se muestran estrategias y metodogías simples, aunque rigurosas. Se introducen conceptos fundamentales del dibujo y la geometría, del espacio y de la forma arquitectónica. Todo ello para que quien lo practique adquiera suficientes recursos e intencionalidad gráfica. Y es que el arquitecto desarrolla sus ideas y sobre todo concreta sus proyectos con el dibujo. De este modo, pasa de los primeros trazos de los esbozos iniciales, difusos pero sugerentes, en donde afloran sus ideas, a los planos precisos de obra. También recurre al dibujo ágil del apunte para captar sensaciones y proporciones, y a los croquis para acotar la realidad o fijar métricamente las primeras ideas. Asimismo emplea los expresivos bocetos para encajar y sugerir la apariencia volumétrica, la textura, la luz . . . Simulando el aspecto definitivo del proyecto, y a los planos técnicos para que su obra pueda construirse.

dd

dd

View this post on Instagram

A post shared by Disseny Hub Barcelona (@dissenyhub)

Aquí no brodem coixins“, va ser el que li va dir Le Corbusier a la dissenyadora Charlotte Perriand quan ella li va demanar feina. Un mes després, Le Corbusier va entrar en un bar que havia dissenyat Perriand i va quedar meravellat.⁠💜 ⁠ Històries com aquesta són les que pots descobrir a “SOM AQUÍ! Les dones en el disseny. 1900-Avui“. Més de 400 peces creades per dones que estudien els seus èxits i condicions de treball durant el segle passat fins l’actualitat.⁠

[marcocallaghan]

Everything merges 2017

[angitri]

A mercè del vent

Eren les tres de la matinada. Eren les tres en punt de la matinada. Nosaltres set ( en breu, fotografia de grup per conèixer les forces vives del viatge), sense Xesca, i amb una mare amb dues filles de Mèxic DF, ens trobem al vestíbul. Al cap d’una estona, embarquem a una barca on ens ofereixen te, nescafè i algun pastisset. Hi ha lloc per unes 20 persones. Travessem el Nil de nit. Ens han rebut el Mohammed i la seva supercàmera que ens grava a tot moment amb un somriure ample, potser un pèl burleta, al crit de: ‘Hola, holaaaa, Coca-Colaaaaa! Barçaaaa, Barçaaaaaa!’ Ens ofereix un usb amb el vídeo que realitzarà amb les nostres imatges. Piquem tots

Arribats a l’altra riba, ens espera una furgo per als 10 que som. I aleshores descobrim que anem en convoi dues fileres llarguíssimes de furgonetes, totes de la mateixa marca i model, potser 50. Tots anem a la mateixa localització de Luxor per volar.

Quan veiem els primers globus des de la furgoneta, ja s’està fent de dia. No fa calor, temperatura ideal. És un espectacle de llum i so. Aparquem. Anem cap al nostre globus que compartim amb altre gent. A cadascun hi caben 28 persones. Ens col·loquen. Ens han donat 4 instruccions sobre com ens hem de col·locar per aterrar i ens enlairem.

La por desapareix. L’ascenció és suau, té un aire zen. Estem meravellats. El Mohammed ens ha dit adéu des de terra i es fa petit, petit…

Veiem la Vall dels Reis, el temple de Hatshepsup, travessem el Nil. Comencem a veure el Sol entre bromes i Luxor s’estèn als nostres peus. Distingim el camí que uneix els Temples de Karnak i de Luxor delimitat per dues fileres paral·leles de moltons. Veiem el desert. Un silenci quiet s’instal·la quan el ‘captain’ que duu el globus no insufla aire calent. Té dues espites i només pot dirigir una mica però som a mercè del vent suau que bufa.

Al cap de 45 minuts de vol, aterrem força suaument al desert en dos trams. Per fer-ho, ens hem hagut d’ajupir dins la cistella sense seure i en la direcció oposada al vent. Hem anat molt lluny del punt de partida, som dels que hem tingut aquesta sort que ens ha donat la possibilitat de veure una zona extensa del paisatge. Molt satisfets de l’experiència, ja hem oblidat la matinada que hem hagut de fer.

Triguen força a venir a rescatar-nos. Primer desinflen el globus que cau lateralment sobre la sorra. Apareix una colla de joves per plegar-lo ino sembla fàcil. Abans, sorgeix un home que sembla que passava casualment per allà amb un carro tirat per dos ases i que encaixa en el paisatge. Es deixa fer fotos i que alguns es retratin amb ell. Donem propines. Ell no ha vingut per un atzar.

Finalment marxem en furgo de nou. Acaba l’aventura i comença el matí de turisme que s’allarga com un xiclet i se’ns fa interminable tot i les meravelles que visitem. Retrobem la Xesca, que ha dormit dues hores més. Però tot això altre serà per al següent post.

Amb una abraçada,

la vostra bloguera intrèpida

[useless-catalanfacts]

Editorial d'en Vicent Partal avui (17 de febrer de 2021) a Vilaweb.

[...] I d’aquestes coses la més important és la complicitat política amb la repressió per l’esquerra espanyola. El 22 de juliol de 2019, Pedro Sánchez va anunciar a bombo i plateret que es derogaria la llei mordassa, llei sobre la base de la qual s’esdevenen moltes de les situacions de repressió. Ha passat un any i mig llarg i l’executiu format pel PSOE i Podem no l’ha derogada, malgrat tenir vots de sobres. No solament això: fa un parell de setmanes, el congrés espanyol va començar el procés per a reformar-la i, per tant, ja és ben evident que no la derogaran. La responsabilitat d’això ha de recaure sobre Pedro Sánchez, sobre Pablo Iglesias i, en tot cas, sobre l’inefable Grande-Marlaska. I els ha de qüestionar.

Ells, i no solament els jutges, són responsables també que Espanya reaccione sistemàticament fent servir la repressió. Tant, que en la pràctica diària Espanya encaixa com un guant amb la descripció d’un estat autoritari: limitació del pluralisme polític, intent de legitimar el govern a partir de la creació –als mitjans– d’un clima d’emoció irracional contra un “dimoni interior”, intent de contenció, si cal amb la violència, dels efectes de la mobilització social i una volguda indefinició del poder executiu, que canvia a voluntat els límits de l’actuació de la resta de l’estat, sempre amb finalitats molt concretes.

I permeteu-me que avui cride l’atenció de manera molt particular sobre aquest quart punt, perquè els fets de les darreres hores són especialment simptomàtics. Vist tot això que hem vist, no crec que es puga discutir que el govern espanyol, per motius polítics i fins i tot electoralistes de partit, va congelar fins al recompte electoral tot de decisions judicials que podien tenir un impacte negatiu sobre les seues pròpies aspiracions, les del seu candidat. Parle del recurs de la fiscalia al tercer grau dels presos polítics catalans i del curs de l’ordre de detenció de Pablo Hasel, per dir-ne dos de ben significatius. I per això, veient tanta evidència, crec que ja està bé d’empassar-se el relat que diu que l’executiu de Madrid és un govern progressista que té problemes, pobret!, amb el sistema judicial i les clavegueres. Perquè no és veritat.

És veritat que té problemes amb el sistema judicial, perquè els jutges espanyols encara tenen una ànima més repressora que la d’ells. Però tenint els vots com tenen, si no fan res per evitar situacions com les que hem viscut aquestes darreres hores, només pot ser perquè s’hi senten a gust, perquè ja els està bé. Segurament pensant, convençuts, que tenen l’esquena coberta perquè el posat progressista emmascararà davant la població el monstre real. I que derivant les queixes de la gent cap als jutges, com si ells no hi tinguessen res a veure, podran continuar enganxats al poder.

[cosesdemembres]

PRESENTACIÓ DEL GRUP MMBRS

Hola, som la Blanca Calero (signe), Mar González (signe), Sonia Fontova (signe), Roger Valldeperas (signe) alumnes de MEDIACIÓ COMUNICATIVA, us volem presentar el nostre blog a través d’aquest xarxa social.

Com ja hem dit abans, els següents posts fan referència a l’àmbit de la sanitat centrant-se en les necessitats actuals i reals de l’aquí i l’ara.

PRESENTACIÓ DEL LOGO

El nostre logo és de tipus il·lustratiu, ja que l'èmfasi està en un gràfic que representa de manera explícita algún aspecte del grup. L’estil del logo seria una composició gràfica i a la vegada simbòlic. 

Pel que fa a l’esquema de colors, el fons és de color blanc, color que significa pulcretat i representa la falta de distraccions visuals relacionat amb l’interpretació de la llengua de signes. 

La silueta del trencaclosques és de color negra ja que crea contrast i dóna visibilitat al logo en sí. El dibuix representa tant l’unitat de totes les persones que formen el grup i alhora, representa la comunicació en forma de una de les peces ja que sense ella, tot el demés no encaixa. 

Dintre de la peça que complementa el trencaclosques, es pot presenciar que hi ha unes lletres que totes juntes formen les sigles MMBRS que a l’hora, es pot llegir la paraula MEMBERS, que en anglés significa membres i com tal, les persones que formen el grup.

Cada lletra està composada per un nom, en aquest cas, M de mediació, M de Mar, B de Blanca, R de Roger i S de Sònia. 

En el que es refereix a l’eslògan “el poder de la comunicació”, la comunicació és fundamental per poder encaixar tot i sense ella al no encaixar, les coses no funcionen bé.

[alejandeath]

TOT ENCAIXA!

[elisenda]

[U]na comunitat no és igual que un grup de música, un partit polític o un equip de futbol. Una comunitat és un grup de persones que, a part de tenir uns interessos comuns, també és unida per uns llaços afectius i sap que cada peça té sentit perquè té relació amb l’altra, hi encaixa i la millora. I tot allò que es crea individualment torna al grup. I tot allò que el grup genera les enriqueix a totes.

Anna Zaera, “La meva experiència amb les monges” (VilaWeb)

[ximo220550]

DIVERGENTE

Aquest matí he acabat de llegir:

DIVERGENT

de VERONICA ROTH

Resum de DIVERGENT

Al Chicago distòpic de Beatrice Prior, la societat està dividida en cinc faccions, cadascuna d'elles dedicada a cultivar una virtut concreta: Veritat (els sincers), Abnegació (els altruistes), Gosadia (els valents), Cordialitat (els pacífics) i Erudició (els intel·ligents). En una cerimònia anual, tots els xics de setze anys han de decidir al fet que facció dedicaran la resta de les seues vides. Beatrice ha de triar entre quedar-se amb la seua família o ésser qui realment és, no pot tindre totes dues coses. Així que pren una decisió que sorprendrà a tothom, inclosa ella. Durant el competitiu procés d'iniciació posterior, Beatrice decideix passar a dir-se Tris i intenta esbrinar els qui són els seus vertaders amics, i on encaixa en la seua vida enamorar-se d'un xic que unes vegades resulta fascinant i altres l'exaspera. No obstant això, Tris té un sectambé ret, també alguna cosa que no ha comptat a ningú per a no posar la seua vida en perill. Quan descobreix un conflicte que amenaça amb desbaratar la, en aparença, perfecta societat en la qual viu, esbrina que el seu secret podria ser la clau per a salvar als que mestressa o... per a acabar morta.

[llibresoberts]

No pienses en un elefante, de George Lakoff.

Per què hi ha classe treballadora que vota als conservadors? Aquesta i altres preguntes per l’estil les respon el lingüista cognitiu Lakoff amb una sola teoria: la teoria dels marcs de pensament.

Segons aquesta, cada idea, cada concepte, ens reporta a un marc simbòlic en el que s’hi insereix. Així, quan sentim la paraula “elefant”, encara que sigui en un context de negació com el del títol, immediatament obrim el marc simbòlic en el que s’insereix aquesta paraula per pensar en altres coses amb les que hi està relacionada com “trompa”, “animals”, “sabana”, “circ”, etc.

Lakoff insisteix en que quan els missatges dels partits polítics són emesos, activen una sèrie de marcs amb els que la gent es sent més o menys identificada. I aquí rau la qüestió. Allò que la gent avalua de cara a decidir votar o no un determinat partit no són les seves polítiques concretes, sinó aquells valors a que el seu llenguatge, la seva comunicació, li remeten dins dels seus marcs simbòlics. 

D’aquesta manera, quan els conservadors proposen una legislació que afavoreix als més rics, part de la classe treballadora ho veu bé encara que vagi en contra seva perquè li encaixa amb una sèrie de valors molt arrelats al voltant d’un marc moral ben definit: lluita individual (”s’ho han treballat, s’ho mereixen, s’han fet a si mateixos”), el somni americà (”tothom pot aconseguir-ho si s’esforça), etc.

I per què voten a Trump, fins i tot alguns immigrants quan aquest sempre ha deixat molt clara la seva política anti-immigració? Doncs pel mateix. Perquè el llenguatge que fa servir és el del pare dominant i castigador i fins i tot els mateixos “fills” d’aquest pare castigador creuen que és la millor figura per tirar endavant. Per què? Perquè els quadra aquesta figura amb el seu camp simbòlic de la família i de com aquesta ha de ser. Així que quan el Trump menysté altres països i altres líders, els sues “fills” es veuen alleugits: segueix sent el pare castigador, autoritat absoluta. Quan Bush diu que no pensa demanar cap permís a la ONU per actuar, està jugant amb la mateixa baralla de cartes.

El contingut, per descomptat, és fascinant. Lakoff l’enfoca com un manual per als demòcrates, doncs està convençut que els republicans fa temps que ho tenen molt clar, això, i que se n’han servit per arrabassar eleccions a dojo.

És veritat, però, que Lakoff pateix d’una certa tendència a la repetició (potser és ell mateix fent servir la seva pròpia teoria de la repetició de missatges per activar els nostres marcs de referència simbòlics), i un cop i un altre ens tornem a trobar amb re-explicacions de les seves teories (teories que ja ha explicat en altres llibres i en altres capítols d’aquest mateix llibre). Però el conjunt és fascinant i permet fer una extrapolació ben interessant a la política local.

[carlesobiols]

Rifkin’s Festival

Encetar l’època més meravellosa de l’any pot tenir molts al·licients: l’ocre de l’entorn, el fullatge que vesteix els nostres bulevards, l’arribada del sacre beuratge del Beaujolais el tercer dijous de novembre, l’encendre la primera llar de foc de la temporada,...i la cita cinèfila anual amb el geni d’en Woody Allen. El capitost d’aquell cine que molts reclamem on el millor esquer és el de no moure’s per fer-ne el millor moviment. La icona personificada d’aquell qui la vida se’ns escapa i tanmateix ell roman impertèrritament al mateix lloc de partida d’ençà 50 anys tot contant-nos les seves particulars cebes i misèries existencials.

No cerqueu objectivitat tanmateix en les meves divagacions entorn a una figura amb qui m’identifico no sols pel seu hipocondrisme, la seva sensibilitat, la seva fal·lera en flanejar sota la pluja parisenca, el seu atavisme desenfrenat,...sinó també en la seva concepció vital de viure permanentment en una òpera buffa la qual defugim de veure’n els darrers compassos abans d’abaixar el teló per sempre. Emperò sí, la darrera d’en Woody és una enèsima píldora d’allò que tots sabem que ja ens contarà entorn a triangles amorosos que esqueixen les costures d’un matrimoni poc ortodox a trenc del desballestament definitiu quan la muller cau inexorablement embadalida pels atributs d’un jove i atractiu director de cine francès -Louis Garrell-, diana de tots els dards d’un cine que el geni ens vol fer veure com pretensiós, anodí, híper mediatitzat i mirall de la indústria cinematogràfica actual.

En contrast, el cornut marit interpretat per Wallace Shawn, un actor en cap cas fulgurant, però que encaixa a la perfecció en aquest alter ego que sempre cerca el mestre i que ha repescat del llunyà Manhattan de 1979 per recordar-nos novament que l’original és tornar als orígens, que la bellesa pressuposa vellesa. Hora i mitja d’onanisme abrandat per tots aquells qui cerquem en el setè art bona part de les respostes a tots els interrogants i hesitacions vitals. Cinta embellida, un cop més, pel joc de clarors i llums de Vittorio Storaro que aparenten ser tanmateix més mediterrànies que donostiarres en el petit París de l’atlàntic -amb el permís de Bordeaux- i que vesteixen un més que plaent viatge per la història del cine d’autor.

Bergman, Godard, Bertolucci, Fellini, Passolini,..autèntics fars d’aquest geni que n’ocuparà un lloc preeminent el dia que els seus temors hipocondríacs es materialitzin i expiri al seu apartament novaiorquès. Fins que això no succeeixi, en aquesta nova obra d’orfebreria fruit de tots els trencadissos llargament coneguts del director, el desmanegat i esquifit Shawn ens arenga a no defallir en el ferri compromís de reclamar els grans clàssics enmig d’aquesta furibunda i voraç maquinària cinematogràfica que mana avui dia. Rifkin’s Festival és una oda a tot això: al fer cine dins del cine. Al de veritat.

[marcocallaghan]

This is your future 2017

[boscdelsdubtes]

Dia 11 - Repugnant

Avui us vinc a parlar sobre la Societat. Una massa deforme moguda per interessos egoistes, sense escrúpols i on, sense adonar-nos, hi vivim. Podem assumir que tots formen aquesta Societat, però d’alguna manera és com si tingués un pensament propi separat dels individus. Aquesta massa es veu atreta pels desitjos més foscos de l’ésser humà, adquirint un intel·lecte individual on cap més que ella mateixa hi encaixa. Curiosament, tots formem la Societat, però d’alguna manera, és com si ens ataqués. I aquest poder li donem nosaltres. S’alimenta dels nostres odis, de les nostres toxicitats, dels nostres somnis i decepcions, i les aprofita per atacar-nos. Pots fugir, pots enfrontar-t’hi, però no escaparàs... tant sols aconseguiràs posar-te al punt de mira i sortir malparat. La Societat, una massa deforme, egoista i cruel. La Societat, una cosa, malauradament, repugnant. Però és feina nostra, corregir-la, des de l’interès individual cap a una fita col·lectiva.

[naydriel]

Som

Si som un pas evolutiu, una ona atemporal, un col·lectiu de canvis...per què em sento tan sola? És coherent. Però hi ha quelcom escardat dins meu, la sensació que no quadra, que em manca... per què sento? Per què aquest contingut de seleccions i adaptacions és maleït amb la capacitat d’emocionar-se? O és beneït? Pot ser perquè la seva evolució ha esdevingut de forma col·lectiva i ha usat la societat i els processos relacionals com a motor d’aquesta? Era la única manera? I si és així, per què em segueixo sentint sola? La meva espècie no és sense un “som”, però jo no deixo de veure monòmers d’una complexitat més gran, que materialment no em donen res. Teixim passivament una xarxa que per si sola és, però qui som sense el seu significat? Sabem relacionar-nos sense classificar-nos, entendre’ns essent sols, viure’ns sense narrar-nos? Potser tot això és natural, que l’individu per si sol no sigui més que una peça que encaixa, que no pot existir si no existeix amb i per als altres, però hi ha coses que no entenc i em segueixo sentint sola. I tinc por. No d’estar sola, és fins i tot agradable sentir-se fora del rumb de totes les peces del teu voltant, el temps sembla mal·leable, de la mateixa manera que els camins es mostren purs, sense traves ni biaixos convencionals. Tinc por de no donar resposta, i aquí és on em sento prop dels grans qüestionadors, aquells qui han donat la vida per entendre. Tinc por que el no saber em persegueixi, d’entrebancar-me amb la realitat i que esdevingui una tempesta de dubtes. Ara mateix aquesta soledat m’acompanya, la valoro, em valoro... però tinc la intuïció que pot prendre infinites formes i que em pot atacar donades les circumstàncies. Em començo a sentir un “lobo estepario” i no sé on és el meu cau.

[sidigame20g]

Discoteques ball festa coronavirus

França frontera Catalunya

NOTÍCIES

ESPORTS

CULTURA

EL TEMPS

DIRECTES Prem per desplegar el menú de directes de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir

A LA CARTA Prem per desplegar el menú d'a la carta de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir

BOTIGA

CCMA

Anar a la navegació principal

Esports

Barça

Espanyol

Futbol

Bàsquet

Motor

Hoquei Patins

+ Esports

Resultats

Mésseccions: Galeries de fotos, Concursos, Especials i Blogs

Directe:

Anar a la navegació secundària

MARC MÁRQUEZ

ELS GOLS DE LA LLIGA

MESSI

MERCAT DE FITXATGES

MOTOGP

MUNDIAL F1

INSTAL·LA'T L'APP

QUIQUE SETIÉN

PAU GASOL

DESTAQUEM

FUTBOL

Moreno, arribada imminent a l'Espanyol

El club blanc-i-blau pagarà mig milió d'euros per la desvinculació de l'entrenador valencià amb l'RCD Mallorca.

MINUT A MINUT

El mercat de fitxatges 2020

18.56 h

16.20 h

14.05 h

21.04 h

14.18 h

9.02 h Blanc, de 54 anys i que com a jugador va estar una temporada al Barça,  es va guanyar cert prestigi com a tècnic entrenant el Girondins de Bordeus, la selecció francesa i el PSG, i guanyant fins a 15 títols domèstics, entre ells 4 lligues franceses. Però porta 4 anys sense seure en una banqueta des de que l'any 2016 va deixar el club parisenc .   D'acord amb aquesta informació, Blanc arribaria al Barça amb l'aval d'Éric Abidal i només firmaria per una temporada per no comprometre el president que s'imposi a les eleccions del 2021 a l'hora de triar tècnic per al seu projecte.

20.17 h

14.19 h Lampard vol un porter d'elit de primer nivell mundial i el Chelsea tempta el Barcelona o l'Atlètic de Madrid a vendre els seus preuats porters amb Kepa com a moneda de canvi. Segons Mundo Deportivo, però, el Barça no ha rebut cap contacte del Chelsea i tampoc té la intenció de deixar-lo sortir. Ter Stegen ha tingut grans actuacions les darreres temporades i es considera un dels pocs jugadors intransferibles.

19.10 h

18.44 h

EL BARÇA NO COMPTA AMB UMTITIEl Barça hauria comunicat a Samuel Umtiti que no compta amb ell per a la pròxima temporada. Segons informa el diari Sport, el central francès no entra en els plans de la direcció esportiva blaugrana després del seu baix rendiment i el club li estaria buscant una sortida en forma de cessió. Ara mateix, un dels clubs que veuria de bon ull la incorporacioó d'Umtiti és el Nàpols, precisament el rival del Barça als vuitens de final de la Champions i que busca un recanvi a la possible sortida de Koulibaly, amb ofertes importants d'altres clubs europeus. Malgrat les intencions del Barça, Umtiti té contracte fins al 30 de juny del 2023 i la seva intenció és complir-lo, segons avança Mundo Deportivo.

NEYMAR POT SEGUIR LES PASSES D'MBAPPÉSegons el rotatiu francès Le Parisien, les probabilitats que Neymar continuï a París una temporada més també s'apropen al 100%. Totes els inputs recollits del club i l'entorn del jugador apunten en aquesta direcció.Neymar i Kylian Mbappé junts. Les dues estrelles, contractades per un total de 402 milions d'euros a l'estiu del 2017, continuaran l'aventura junts com a mínim fins al proper mes de juny. Des del seu retorn del Brasil, on estava confinat, Neymar ha marcat quatre gols als partits de preparació del PSG, demostrant un excel·lent estat de forma.. Passa el temps publicant missatges de compromís i alegria a les xarxes socials. L'últim "post" que hi ha a la data d'avui és a sobre una bicicleta estàtica i un missatge contundent: "Estigueu contents! ".

MARIO GÖTZE A UN PAS DEL SEVILLAMario Götze no continuarà a les files del Borussia Dortmund, tal com ha confirmat el director esportiu del club, Michael Zorc. Després d'haver-se classificat per a la Champions League, el Sevilla s'ha convertit una de les opcions preferencials per al jugador alemany. Als seus 28 anys, Götze ha passat per les files del Borussia Dortmund i el Bayer de Munich, on va ser entrenat per Josep Guardiola. A més, també és recordat per marcar el gol que va donar el Mundial a la seva selecció davant l'Argentina de Leo Messi.

L'INTER VOL RENOVAR ELS SERVEIS DE LAUTARO MARTÍNEZL'Inter de Milà no està disposat a deixar marxar Lautaro Martínez aquest estiu. Segons informa La Gazzetta dello Sport, el club italià té intenció de renovar el contracte del davanter argentí, objectiu prioritari del Barça per reforçar l'atac la temporada que ve. Lautaro, de 22 anys i amb contracte fins al 2023, tindria una sucosa proposta de renovació de l'Inter, que estaria disposat a apujar-li el sou dels 1,5 milions actuals als 5 milions per temporada.

CAVANI APUNTA A LA PREMIEREl fins ara davanter del París Saint-Germain, l'uruguaià Edinson Cavani, podria fitxar pel Leeds de Marcelo Bielsa la temporada vinent. Així ho ha explicat a Sky Sport el propietari del club anglès, Andrea Radrizzani que pretén aconseguir un fitxatge de garanties per la davantera del Leeds en el seu retorn a la Premier League. Edinson Cavani, de 33 anys, va acabar la seva relació amb el PSG el passat 30 de juny i el seu nom ha  sonat amb força com un possible reforç per l'Atlètic de Madrid de Diego Pablo Simeone.

A FRANÇA SITUEN LAURENT BLANC A LA BANQUETA DEL BARÇALa treva a Can Barça per afrontar el "rush" final de la Champions no implica que Quique Setién tingui garantida la seva continuitat a la banqueta més enllà del mes d'agost. De fet, ja son diversos els futuribles que han anat apareixent als mitjans en les últimes setmanes. Un d'ells és Laurent Blanc. L'opció del tècnic francès ha agafat més força aquest dimecres quan el diari "L'Equipe" l'ha situat a la portada, amb una bandera blaugrana de fons.

MBAPPÉ CONFIRMA QUE ES QUEDA AL PSGKylian Mbappé ha assegurat aquest dimarts que es quedarà al París Saint-Germain la pròxima temporada. El davanter francès ho ha confirmat en declaracions a Bein Sports durant el descans del partit amistós entre el PSG i el Celtic de Glasgow al Parc dels Prínceps.

"Estaré en el projecte del PSG per quart any consecutiu", ha afirmat Mbappé, que d'aquesta manera tanca la porta al seu possible fitxatge pel Reial Madrid aquest estiu.

EL CHELSEA APUNTA A TER STEGENEl Chelsea sap que té molt difícil fitxar Marc-André ter Stegen aquest estiu. El Barça l'ha declarat intransferible. Però Frank Lampard està fart de les actuacions de Kepa Arrizabalaga i busca portar un nou porter. El club de l'oest de Londres ja ha contactat amb Jan Oblak, tot i que probablement costaria més de 100 milions d'euros. Però ara el diari The Telegraph afirma que qui volen és a Ter Stegen.

DAVID GALLEGO, CANDIDAT A LA BANQUETA DE L'SPORTINGDavid Gallego és l'entrenador millor situat per ocupar la banqueta de l'Sporting de Gijón la temporada que ve. Segons informa Mundo Deportivo, el tècnic de Súria encaixa en el perfil que està buscant la direcció esportiva del conjunt asturià pel seu gran coneixement del treball amb el planter, com va demostrar durant la seva etapa al futbol base de l'Espanyol.

EL MANCHESTER UNITED VOL FITXAR JAMES RODRÍGUEZJames Rodríguez no compta per a Zinedine Zidane al Reial Madrid i el colombià busca una sortida per a la pròxima temporada. Tot i que el destí escollit pel colombià és l'Atlètic de Madrid, el seu sou de 8,5 milions d'euros fa inviable l'operació per al club "colchonero". D'aquesta situació en vol treure profit el Manchester United. Segons informa el Daily Star, el club anglès està preparant una oferta per aconseguir el fitxatge de James, per qui el Madrid demana una xifra al voltant dels 50 milions d'euros.

MÉS

MOTOR

Maverick Viñales, el més ràpid a la primera jornada

FÓRMULA 1

Curses a Imola, Nurburgring i Portimao

Obrir vídeo

FUTBOL

Diumenge, dia clau en el play-off d'ascens

FUTBOL

Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat

SEGUEIX-NOS

Facebook

Twitter

Instagram

RSS

MINUT A MINUT

L'impacte del coronavirus en l'esport

Publicitat

FUTBOL

La Fiscalia de la Corunya entra en el cas Fuenlabrada

RESULTATS

TOTS

Lliga Santander (1a Divisió)Fes click per desplegar, escape per plegar

Lliga SmartBank (2a Divisió A)Fes click per desplegar, escape per plegar

Segona Divisió B Grup IIIFes click per desplegar, escape per plegar

Lliga Endesa ACBFes click per desplegar, escape per plegar

FUTBOL

El fill de Tebas, crític com el seu pare

BÀSQUET

Ricky Rubio no disputa cap minut en el primer partit de preparació dels Phoenix Suns

BÀSQUET

Felipe Reyes renova amb el Madrid

Obrir vídeo

BEISBOL

El beisbol americà, genoll a terra

EL MÉS LLEGIT

Rànquing

Obrir vídeoEl Cornellà, a un partit de reescriure la història

Obrir vídeoEl Barça B segueix viu per tornar a Segona A

Obrir àudioL'exblaugrana dels 6 milions: debut a la Serie A amb 17 anys

El Girona tindrà cinc dies de descans

Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat

* Dades de les últimes 24hMÉS A

ESPORTS360: L'ESPORT, DES DE TOTS ELS ANGLES

00:13:25

Esports360: Els orígens d'Ansu Fati

00:12:15

Esports360: Manel Borrell, el rei dels Alps

00:03:37

Esports360: Douae Ouboukir, la campiona descalça

00:07:12

Esports360: García Bragado segueix somiant amb els seus vuitens jocs

00:04:37

Esports360: Ai Tsunoda, una judoka de la Terra Ferma que aspira a tot

00:21:56

Esports360: La trilogia de la força; el crossfit, la lluita de braços i l'"strongman"

00:04:12

Esports360: Belén García, la primera catalana a l'"F1 femenina", compagina motor, salt en perxa i una enginyeria

00:11:20

Esports360: Records del Mini

00:02:44

Esports360: Joan Lacueva, l'ombra d'Aleix Espargaró

00:05:24

Esports360: La partida d'scrabble entre Xavi Vierge i Àlex Màrquez

00:03:27

Esports360: Pare i fill, pilots de dron de competició

00:02:02

Esports360: Pilotar un dron, el més semblant a volar

Veure més

Flexta esquerraFlexta dreta

ESQUÍ

Quim Salarich ja prepara al temporada

El vigatà s'exercita a les pistes de Saas-Fee, a Suïssa

INSTAGRAM ESPORT3

Obrir vídeo

FUTBOL. ASCENS A SEGONA A

El Sabadell continua amb el somni de pujar a Segona

Obrir vídeo

FUTBOL

El Cornellà, a un partit de reescriure la història

Obrir vídeo

FUTBOL

El Barça B segueix viu per tornar a Segona A

Obrir vídeo

FUTBOL INTERNACIONAL

L'Inter vol renovar Lautaro

Obrir vídeo

MOTOGP

Marc Márquez correrà a Jerez

MOTOR

Altres recuperacions miraculoses al Mundial de MotoGP

L'ÚLTIM MINUT, MOMENTS HISTÒRICS DE L'ESPORT CATALÀ

00:01:01

El gol de Bakero a Kaiserslautern

00:01:01

L'Atlètic de Terrassa, campió d'Europa

00:01:00

Pichi elimina el Bruges

00:01:01

Igualada, lliga amb suspens

00:01:01

La xilena de Rivaldo

00:01:00

El gol de Coro

00:01:01

El fly de Sagalés

00:01:01

Casal guanya Becker

Veure més

Flexta esquerraFlexta dreta

TAMBÉ ÉS NOTÍCIA

Ronald Araujo, "rebatejat" per al play-off d'ascens amb el Barça B

Detinguts per robar relíquies d'Ayrton Senna

Futbol + golf = "footgolf"

Un xut al pal amb ull de falcó

Natalie Portman, Eva Longoria i Serena Williams, copropietàries d'un equip de futbol

Les cinc patacades més espectaculars de l'any en surf

El PSG presenta les samarretes del curs vinent

L'emoció d'un àrbitre que es retira

Flexta esquerraFlexta dreta

VÍDEOS DESTACATS

00:00:51

Resum de l'Atlètic Balears - Cornellà (0-1)

00:01:04

Resum del Barça B - Badajoz

00:01:01

La increïble recuperació de Márquez

00:01:19

Lautaro es complica

00:25:24

Temps d'aventura - 23/07/2020

00:00:40

L'afició del Liverpool celebra la consecució de la Lliga als afores d'Anfield

00:00:36

Queda un any per als Jocs Olímpics de Tòquio

00:00:48

Futbol + golf = "footgolf"

00:01:15

El nou miracle de Marc Márquez

00:01:20

El Fuenlabrada, confinat i expedientat

00:01:33

Penúltim esglaó per l'ascens a Segona

00:00:31

Thomas Bach: "Els Jocs de Tòquio seran la llum al final del túnel"

Flexta esquerraFlexta dreta

ÀUDIOS DESTACATS

00:09:45

Els positius per coronavirus al Fuenlabrada es multipliquen i el play-off s'allunya

00:01:29

Només el 23% dels habitants de Tòquio donen suport als jocs

00:11:59

Sergi Samper: "Les sensacions no són bones, però jo sí que li veig opcions al Barça, a la Champions"

00:06:05

Què en sabem d'Umtiti i Dembélé de cara a la Champions? Hi seran?

00:13:25

Els àrbitres surten a defensar-se en lloc de fer autocrítica pel VAR

00:07:24

Alberto Puig, director del Repsol Honda: "El Marc ja sap quins són els riscos"

00:17:17

Marc Màrquez, el més ràpid

00:03:57

Marc Márquez vol córrer diumenge a Jerez

00:04:21

Esther Guerrero: "No esperava superar amb tanta suficiència el rècord dels 2.000"

00:15:13

Quique Cárcel: "Tenim empatia amb tothom, però necessitem saber les dates com més aviat millor"

Flexta esquerraFlexta dreta

"UNIVERS MOTOGP"

El blog de Damià Aguilar

PARTICIPA I GUANYA UNA TELE

Concurs No te la fotis

Publicitat

PROGRAMES DESTACATS DE TV3

Motor a fons

Aire lliure

Temps d'aventura

Zona zàping

Gol a gol

Km 0

Zona Champions

Onze

Campiones

Capacitats

El club de la mitjanit

Esport Club

Flexta esquerraFlexta dreta

PROGRAMES DESTACATS DE CATALUNYA RÀDIO

Tot costa

El club de la mitjanit

Tot gira

LaTdT

Univers MotoGP

La transmissió de l'Espanyol (Tot gira)

La transmissió del Girona (Tot gira)

Esports Catalunya Ràdio

La transmissió d'en Puyal - LaTdP

Fora de sèrie

Que no falti de res

El Cobi s'ha fet gran

Flexta esquerraFlexta dretaPublicitatPublicitat

TV3

Catalunya Ràdio

Notícies

Esports

EL MÉS LLEGIT

EL MÉS VIST

EL MÉS ESCOLTAT

El més llegit d'Esports

L'exblaugrana dels 6 milions: debut a la Serie A amb 17 anys

Marc Márquez correrà a Jerez

El Cornellà, a un partit de reescriure la història

El Barça B segueix viu per tornar a Segona A

El Girona tindrà cinc dies de descans

Villa, investigat per presumpte assetjament sexual

Ricky Rubio revela que va passar el coronavirus

Tebas es va oferir a assessorar el Fuenlabrada

Obren un expedient disciplinari extraordinari al Fuenlabrada

Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat

* Dades de les últimes 48h

ALTRES INFORMACIONS:

Últimes notícies

Crisi climàtica

Calendari laboral 2020

Més temes

Servei d'Atenció a l'Audiència

Accessibilitat

Privacitat i cookies

Avís legal

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

[imtherealnyx]

Episodis d’amor propi: Capítol Molt Especial (anomenat 7)

Escric això sent plenament conscient que, molt probablement, no ho llegireu mai. Però sento la necessitat de teclejar sobre el que em passa pel cap, que no és poc. Tampoc senzill. De fet no sé si us haureu adonat de la mena de desastre mental que soc. Espero que sí perquè és el meu veritable jo, caòtica, indecisa, intensa. Per alguna cosa m'he triat el nom de Nyx per representar aquesta cara desconeguda de mi que molts cops m'evita i a voltes penso que ni jo la conec. Malgrat tot faré un gran esforç neuronal i intentaré endreçar una mica l'estança.

Tenia por. Molta por. Però no la típica por derivada de la inseguritat, que et fa témer no fer amics, no connectar amb la gent. La meva por era (o és, no ho sé) molt més complexa. Li he donat moltes voltes i encara no he arribat a cap conclusió tancada sobre quina és l'arrel del problema, però sí tinc en ment més d'un titular referent a la meva vida i els meus antecedents que molt obviament m'han portat per aquest camí. Ara no venen al cas, però. La qüestió és que tenia un pànic terrible a tornar a sentir-me sola. Normalment soc una tia sociable, o almenys això crec, però tinc una mena de profunditat recargolada que no em deixa mai estar satisfeta. M'explico.

No podia soportar la idea de fer amics superficials. De conèixer gent en la qual no poguès endinsar-me, gent sense cap mena d'espurna. Tinc com una espècie de “pou emocional” kilomètric que és molt difícil d'emplenar, i només ho aconsegueix penya selecta (ja us podeu donar per al·ludits, si és que algun dia us deixo llegir això). Em flipa màximament el vincle que hem construït en tan poc temps, i quan hi penso totes aquelles pors complexes desapareixen. I és que us estic començant a estimar bastant. A tots. Cadascun amb una connexió diferent i única, i entre tots nosaltres encaixem com encaixa un substrat en un enzim (que ningú m'odïi per això que acabo d'escriure siusplau). Disclaimer: no vull semblar la típica tia rara que es creu especial ni res, ni vull que sembli que “us estic fent un favor” sent amiga vostra, més aviat al contrari. Em considero una mindundi de primera classe, i us estic molt agraïda per tot l'amor que ja m'heu mostrat, que per mi és maquíssim i enorme, i us dono les gràcies per adelantat per tot l'amor que ens queda per repartir-nos.

En fi, no sé si això ho llegirà algú de vosaltres perquè aquest tumblr és privadíssim i ningú en aquest planeta sap de la seva existència excepte jo (i la penya random que s'hi passi, que auguro que és poca o cap. Si formes part de la penya random et saludo calurosament). El dia que tingui ovaris per ensenyar-vos-ho, potser us faig un petit petó lingüístic amb un text per cadascun de vosaltres. Perquè el mereixeu. Mereixeu un llibre sencer. Sou una mica més petitons d'edat que jo però alhora us asseguro que sou infinitament més grans del que us penseu.

[alejandeath]

TOT ENCAIXA!